Les treballadores de la llar podran cotitzar en el Règim General de la Seguretat Social
El pacte del Govern amb els sindicats de concertació és el primer pas cap a la fi del règim de semiesclavitud que viuen moltes empleades de la llar.
Les retallades sanitàries del govern català impliquen el tancament d’un de cada quatre llits d’hospitals de l’ICS, el tancament de centres d’atenció primària i diverses amenaces d’ERO
Les retallades que el Govern d’Artur Mas aplica en sanitat, sector en el qual la Generalitat pretén estalviar prop de 1.000 milions d’euros fins a final d’any, el 10% en relació amb pressupost de 2010, es perceben clarament en els vuit hospitals de referència que gestiona el Govern català a través de l’Institut Català de la Salut (ICS). Aquests van iniciar des de juny el tancament progressiu de llits, que arribarà a aquest agost prop del 25% del total, una mica més de 1.000 sobre 4.025 places, una clausura que s’estendrà almenys fins a octubre. La Generalitat a més no assegura la reobertura del total de les places després de l’estiu.
Valoració des de CGT del nou Conveni d’Acció Social
Conveni de Catalunya d’acció social amb infants, joves, famílies i d’altres en situació de risc per als anys 2011, 2011 i 2012.
El dia 16 de juny es va arribar finalment a un acord entre les patronals AEISC, AESAP i els sindicats CCOO i UGT. El dia 8 de juliol es va signar, pel que tenien un termini màxim per a presentar-lo davant l’autoritat laboral de 15 dies, després d’això hauria de publicar-se en el DOGC en 10 dies com a molt, moment en el qual (publicació) entraria automàticament en vigor.
És un conveni d’eficàcia general d’obligat compliment per a totes les entitats i empreses del sector. La seva vigència va des del 1 de gener de 2010 al 31 de desembre de 2012.
A continuació us comentem els canvis que comporta i alguns punts que poden suscitar dubtes interpretatius:
* Les taules salarials (veure art. 29 i Annex 1 del Conveni) pujaran un 0,8% el 2010, però sense caràcter retroactiu i un 1,2% el 2011 que si en té. No es paguen els endarreriments de 2010, el que suposa una pèrdua aquest any de 186,30€ per al nivell diplomats/des i 118,86€ per al personal d’adiministració i serveis en centres de cicle continuat i de 159,88 per a diplomats/des i 112,84 per a administració i serveis en la resta; diners que aniran a engrossir els comptes de la patronal, ja que d’aquesta manera no tenen l’obligació de traslladar als/les treballadors/es el 0,8% d’augment que la majoria dels serveis van rebre com augment per part de la Generalitat aquest mateix 2010. Aquest 0,8% sí que s’aplica per a calcular el sou base de 2011: 0,8+1,2%= 2% d’augment en 2011 respecte a les taules de 2009. A més de perdre aquest 0,8% de 2010 i, tenint en compte que l’IPC acumulat en aquests dos anys va a quedar al voltant d’un 4%, vam sofrir una pèrdua de poder adquisitiu d’un 2%. Al setembre de 2012 la Comissió Paritària (la seu de la qual esla mateixa que la de la patronal, que casualitat), decidirà l’increment per a aquest any.
* Els dies de lliure disposició (ara anomenats d’assumptes propis, art.39) passen de 7 a 3, perdent-se quatre dies respecte al conveni anterior. El nou conveni considerarà aquests tres dies computables com temps de treball realitzat, a raó de 8h per dia, donant un total de 24h que es restaran directament del còmput anual d’hores, de manera que la jornada anual de caràcter general passarà de 1748 a 1724h i la de cicle continuat de 1725 a 1701. A l’estar ja descomptats aquests dies del còmput anual, quan es demani un dia, les hores dels dies que es demanin es reubicaran en altre moment en el calendari anual. Aquests dies passen de sol·licitar-se amb una antelació mínima de 15 dies a fer-se amb 5, que és el mateix temps mínim amb que l’empresa ha de comunicar quan es recuperen aquestes hores. El fet que l’empresa pugui preavisar amb tan poca antelació, i que no es fixi cap limitació per a reubicar aquest temps ens sembla un seriós inconvenient per a la conciliació de la vida laboral i familiar (xocant amb la llei de conciliació 39/1999 de 5 de novembre), a més de donar la possibilitat a l’empresa de modificar el calendari laboral dels/les treballadors/es de forma unilateral (entrant en conflicte amb l’art. 41 de l’Estatut dels Treballadors referent a modificació d’horaris).
* La jornada laboral (art.32): la de caràcter general passa de 1748 a 1724 i la de cicle continuat de 1725 a 1701, fruit en ambdós casos de restar-li les 24h que sumen els tres dies d’assumptes propis. El dubte interpretatiu suscitat en el conveni anterior sobre el còmput de les hores dels dies de lliure disposició com temps de treball efectiu se salda amb el còmput de tres d’aquests dies a canvi de la pèrdua de quatre d’ells. Això ens deixa amb tres dies per a repartir entre Nadal, Setmana Santa i ponts.
* Calendari laboral: no tot anaven a ser males notícies. En el art. 32 es regula de forma precisa que ha d’aparèixer en aquest calendari: l’horari de treball, la distribució anual dels dies de treball, els festius, els descansos setmanals i les vacances. Ara sol falta que es compleixi, ja que hem detectat innombrables incompliments referent a això en tot el sector, no solament en relació al que ha d’aparèixer en aquest calendari anual, sinó per la inexistència en molts casos d’aquest calendari (incomplint l’art. 34.6 del ET).
* En relació a modificacions d’horaris i conciliació de la vida laboral i familiar:
L’art. 28 manté la definició de disponibilitat. Referent a això caldria recordar a les empreses en general que aquesta disponibilitat és “voluntària i de mútu acord”, que està remunerada amb un plus del 10% i que cada hora festiva o nocturna que es faci en aquest context s’ha de computar un 50% més.
L’art. 35 manté la definició d’hores incidentals (les sorgides per imprevistos que requereixen allargar la jornada per a no deixar descobert un servei). Recordar en aquest punt que solament són hores incidentals les que cobreixin “situacions que no estiguin previstes i que afectin directament a l’usuari”, i que suposen la “prolongació de la seva jornada inicialment prevista”, pel que aquestes hores no es poden utilitzar per a modificar els horaris dels/les treballadors/es amb l’objecte de convertir a la pròpia plantilla en substituts/es de qualsevol baixa. D’altra banda no queda clar el que succeïx si això entra en col·lisió amb alguns punts del ET, com el art 34 que limita la jornada diària a 9h i fixa el temps mínim de descans entre jornades en 12h. Referent a això seria necessari realitzar una consulta a la Comissió Paritària perquè clarifiqui aquests dubtes.
La reducció de jornada (art 45) es regula de forma més específica, deixant clar (a totes les empreses que no semblen haver-se llegit la llei de Conciliació de la vida laboral i familiar) que “la concreció horària i la determinació del període de gaudi.. correspondrà al treballador/a, dintre de la seva jornada ordinària”.
Hores extres: l’art. 34 prohibeix la realització d’hores extres. Això ja estava en el conveni anterior, però tampoc està de més recordar-lo.
* Garantia ad personam (art. 8): L’enunciat és exactament el mateix que en el conveni anterior, pel que la seva aplicació és idèntica. Com ens consta que en algunes empreses no sembla haver-se entès bé el que significa, anem a explicar-lo una vegada més. Aquesta garantia suposa que es respecten les condicions (econòmiques, jornada de treball anual, vacances i dies lliures) que vinguessin gaudint els/les treballadors/es, ho vinguessin fent en virtut al reflectit en el seu contracte de treball o al conveni que se’ls vingués aplicant.
Exemple: en el nou Conveni desapareix l’antiguitat. Si una persona venia cobrant uns diners per una sèrie de triennis acumulats, aquesta quantitat es convertiria (i així es reflectiria en les nòmines) en “un complement ad personam”.
* Conciliació i mediació (art. 10): suposa el compromís de submissió de tots els centres de treball afectats pel present conveni als procediments de conciliació i mediació del Tribunal Laboral de Catalunya, ja sigui en referència a conflictes col·lectius o individuals.
* Paternitat (art. 41): des del 1 de gener de 2012 el temps de permís per paternitat passarà de 13 dies a quatre setmanes (ininterrompudes).
* Art. 5: “fins a la signatura de nou conveni, mantindrà la seva vigència l’anterior”. Aquest article impossibilitarà que una empresa pugui adoptar un conveni amb condicions laborals inferiors mentre es negocia el nou conveni encara que l’anterior hagi expirat.
La valoració del Conveni és, en termes globals, negativa. Hi ha alguns petits avanços, però queden en un segon pla davant una nova pèrdua del poder adquisitiu dels/les professionals del nostre sector, una nova retallada dels dies lliures (de 7 a 3) i una consolidació de les retallades en les nostres condicions laborals, que fan que en alguns centres de treball en els últims 3 anys s’hagi augmentat la jornada anual en 150h, reduït els dies lliures (vacances a part) de 19 a 3 a l’any i rebaixat el salari en una mitjana de 170€ nets mensuals.
D’aquesta manera la nostra professió sofreix, una vegada més, l’aplicació al nostre sector d’una perspectiva essencialment econòmica, el menyspreu d’una patronal que no valora el nostre treball ni posa com prioritat la qualitat en l’atenció de les persones amb les quals treballem i, finalment, la desídia dels dos sindicats majoritaris (CCOO i UGT), més preocupats a conservar les seves quotes de poder que a defensar i fer partícips dels processos de negociació i discussió als i les treballadors/es a qui diuen representar.
Lluny de resignar-nos a aquesta realitat, convençuts que aquesta no es pot convertir en una professió “de passada” mentre es troba una altra cosa, seguim construint i creixent, demostrant que el camí no es segueix, es fa.
Per a qualsevol consulta, comentari, aportació, suggeriment etc…, podeu fer-lo a través del correu: cgtense@nullcgtcatalunya.cat
Assemblea d’Acció Social de CGT Barcelona
Teniu el conveni en document adjunt.
Valoració des de CGT del nou Conveni d’Acció Social Llegeix més »
Contra la doctrina del xoc neoliberal
Mig any ha estat suficient per a veure com el govern de CiU i el seguit de lobbies que es mouen al seu voltant, retallen fins al límit un “estat del benestar” que ja era dels més escarransits d’Europa i que tenia uns nivells de cobertura dels més baixos de la UE. Es tracta d’una deriva neoliberal pura i dura, reduint l’Estat social al mínim i simplement destinant el que queda de l’aparell de l’Estat a garantir el mercat lliure i mantenir “l’ordre” a través d’un aparell policial cada dia més especialitzat a controlar i criminalitzar les dissidències. I tot ben amanit amb una bona dosi de catolicisme d’Estat per marcar que per a ells això del laicisme té uns límits.
Contra la doctrina del xoc neoliberal Llegeix més »
ERO a Citibank: Reducció de plantilla a costa de l’erari públic
Aquest dimarts 26 de juliol va tenirt lloc una nova reunió amb motiu de l’ERO ($) a Citibank. En ella, en comptes d’analitzar l’extensíssima documentació -prop de 1.000 folis-lliurada per l’empresa en la reunió anterior d’obertura oficial del procediment, en què Citibank exposa les seves (tendenciosos) arguments per emprendre aquesta reducció d’ocupació, les representacions del banc, CCOO i UGT han entrat en un frenesí negociador finsal punt que ja han arribat a un acord.
ERO a Citibank: Reducció de plantilla a costa de l’erari públic Llegeix més »
“L’anarcosindicalisme davant el repte de la seva necessària transformació”
El que segueix són els paràgrafs finals de l’article «L’anarcosindicalisme davant el repte de la seva necessària transformació», que sota el títol “Aprofundir en la hibridació” es publiquen a la secció Ideas del Rojo y Negro 248 de juliol-agost 2011.
L’article complet pot llegir-se en el Libre Pensamiento nº 67, primavera 2011, pp. 14-21. Pdf de l’article complet per descarregar en document adjunt.
“L’anarcosindicalisme davant el repte de la seva necessària transformació” Llegeix més »
“La censura s’exerceix ara de forma més sibil·lina”
L’observatori crític Mèdia Cat va néixer el 2009 i fa uns dies va presentar el seu projecte més ambiciós, l’Anuari 2011 (*), on es publiquen 12 reportatges de temes ‘silenciats’ pels grans mitjans. Per fer-lo realitat han disposat de la col·laboració del Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Fundació Escacc, que són els que sostenen l’observatori. El seu coordinador ha estat el periodista Roger Palà.
“La censura s’exerceix ara de forma més sibil·lina” Llegeix més »
Clam multitudinari contra les retallades en sanitat a Igualada
F. V. – Regió 7 – IGUALADA
MANIFESTACIÓ HISTÒRICA
Des de l’Hospital Comarcal fins al cor d’Igualada, unes 1.500 persones van marxar amb el lema “Defensem la sanitat pública”, en la manifestació més important a la vila des de les contràries a la guerra d’Iraq, el 2003. Els manifestants van acabar a la plaça de l’Ajuntament, reclamant la presència de l’alcalde Marc Castells, que en aquell moment estava presidint el ple municipal
Un miler i mig de persones van recórrer de nord a sud Igualada, ahir 26 de juliol a la tarda, en una manifestació en contra de les retallades en matèria de sanitat. El rebuig a l’ERO del Consorci Sanitari i a la supressió d’una ambulància va presidir les consignes. La mobilització es va engegar a l’Hospital i va acabar a l’Ajuntament d’Igualada, just en el moment que començava el segon ple del mandat.
Clam multitudinari contra les retallades en sanitat a Igualada Llegeix més »
La fam a l’Àfrica, la “intervenció” de Caixes i els “rescats”, la lògica dels mercats
La crisi a Somàlia, derivada de la pitjor sequera en seixanta anys, ha portat a Nacions Unides (ONU) a declarar oficialment l’estat de fam. Però aquesta crisi alimentària que condemnarà a una mort cruel a milers de persones, especialment infants, té un origen més enllà de les cícliques sequeres (cada vegada més intenses i freqüentsper culpa de la degradació mediambiental).
La fam a l’Àfrica, la “intervenció” de Caixes i els “rescats”, la lògica dels mercats Llegeix més »
El 15-M com a fallida de la Transició
El 15-M em va enganxar mentre impartia una assignatura on repassava allò tan espuri anomenat Transició. La casualitat, a més, feia que estigués preparant una edició d’un conjunt d’articles apareguts a la revista Cuadernos de Ruedo Ibérico dels anys setanta on, des de la més absoluta dissidència, es denunciava els enganys i paranys del procés, tot exposant algunes profecies com la privatització de les Caixes o l’hegemonia de la banca en les decisions governamentals, o es deixava ben clar que un dels objectius de les transformacions polítiques vers una democràcia de baixa qualitat consistia a desarmar qualsevol indici de protecció laboral.
El 15-M com a fallida de la Transició Llegeix més »
Vindràs a la caminada de França a Berga de la Marxa-Homenatge als Maquis d’enguany?
Primer cartell de convocatòria per la caminada que enguany
tornem a organitzar des de Berga. Es tracta de la marxa a peu des de Mas Tartàs (Palau de Cerdanya, França) fins a Santa Eugínia (Pedret, Berga).
La caminada és un dels actes que des del Centre d’Estudis Josep Ester
Borràs i l’Ateneu Columna Terra i Llibertat de Berga fem per la XIV Marxa-Homenatge als Maquis.
Si penseu venir digueu-nos-ho.
Salut!
Vindràs a la caminada de França a Berga de la Marxa-Homenatge als Maquis d’enguany? Llegeix més »
Readmès el delegat acomiadat a l’empresa Proyecto Fontanellas y Martí
Des del passat mes de març, en el dia que l’empresa Proyecto Fontanellas y Martí (Igualada) actuant de manera indiscriminada i selectivament, va acomiadar a diversos companys que anaven a formar part de les diferents candidatures, entre elles a dos companys de la secció sindical de CGT. El company José Antonio López Hernández va prendre la decisió de lluitar pel seu lloc de treball. Ha hagut de comparèixer a un judici de faltes, acusant-lo a ell i a la CGT d’amenaces al departament de personal, per acció directa sindical, l’han subornant amb quantitats superiors per l’acomiadament improcedent, suspenent-se el primer judici finsal 18 de juliol.
Readmès el delegat acomiadat a l’empresa Proyecto Fontanellas y Martí Llegeix més »
La secció sindical de CGT al Metro de Barcelona denuncia que hi ha preguntes ideològiques en el procés de selecció
A finals del passat mes de juny es van realitzar unes proves de selecció externa per cobrir algunes places de Comandament Tècnic Operatiu a la plantilla de Metro de Barcelona.
Un cop realitzada la part tècnica de les proves, els candidats seleccionats es “van enfrontar” a les tristament famoses ENTREVISTES PERSONALS on dos treballadors/es del Departament de Selecció juntament amb dos directius de Metro entrevisten individualment a cada candidat per avaluar les seves capacitats personals, una cosa que es realitza en els processos de selecció.
Un ERO a la Sanitat Pública? Aturem-ho!
Un ERO a la sanitat pública? La salut no és negociable.
Salven els bancs amb diners públics, baixen els impostos als més rics… i després retallen la sanitat pública. Això és una estafa. Diem prou: La sanitat no estoca!
Un ERO a la Sanitat Pública? Aturem-ho! Llegeix més »
Vídeos de la xerrada “Crisis, recortes sociales y alternativas libertarias al capitalismo” realitzada per Gaspar Fuster i Carlos Taibo
Sota el títol “Crisi, retallades socials i alternatives llibertàries al capitalisme” els sindicats CATA, CGT, CNT, Intersindical i SOA van organitzar una xerrada a càrrec de Gaspar Fuster, de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió (ICEA), i de Carlos Taibo, professor de la Universitat Autònoma de Madrid i activista social.
L’acte va tenir lloc a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de Saragossa el 16 de juny de 2011 i s’emmarcava en unes jornades de protesta contra la reforma de la Negociació Col·lectiva que suposa un nou atac contra la classe treballadora afavorit pel PSOE i els mal anomenats sindicats UGT i CCOO.
Davant una sala abarrotada de públic, Gaspar Fuster i Carlos Taibo van desenvolupar el seu anàlisi partint des de les successives crisis del capitalisme fins a un anàlisi de la crisi actual, per a introduir una sèrie d’idees sobre les alternatives llibertàries al capitalisme. Es van exposar les alternatives de lluita des de l’Anarcosindicalisme a més de les alternatives econòmiques des d’un punt de vista decreixentista.
Els tres vídeos en que està repartit es poden veure al web:
Contra el manteniment de la ‘detenció incomunicada’ en l’anunciada reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal
Segons ha pogut saber la Coordinadora per a la Prevenció i la Denúncia de la Tortura el Govern tindria molt avançat el projecte de reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que pretendria posar a la disposició del Parlament abans que acabi la legislatura.
Suposadament, en la nova LECRIM el paper principal dels jutges d’instrucció serà vetllar per les garanties i els drets del sospitós, pretenent-se reforçar la seva posició de garants del procés. Si bé això hauria de ser considerat com un avanç en la bona direcció, és a dir, subratllar el respecte dels drets de la persona sotmesa a procés penal, immediatament ens assalten els dubtes sobre el calat d’aquesta reforma que es pretén titllar de “garantista”.
En concret, segons informacions d’agència, en la nova redacció legal “el termini de detenció màxim serà de 72 hores, prorrogables altres 48 hores en casos d’organitzacions criminals o terroristes”. Aquesta previsió es completa amb l’extensió d’aquest període, que segons destaquen agències d’informació seria “fins als 13 dies”.
Aquest termini, que ja s’instituïa en la LECRIM anterior amb cinc dies d’incomunicació en mans de la policia, ampliable en altres vuit dies d’incomunicació a la presó, ha activat recomanacions de tot l’arc d’organismes i institucions de drets humans, tant estatals com internacionals reclamant l’eradicació d’aquest règim d’incomunicació.
No cal recordar exhaustivament –per ésser del coneixement de tots- les crítiques del calat de les cursades per diversos relators contra la Tortura, el Relator per a la promoció dels drets humans en la lluita antiterrorista o el Comitè Contra la Tortura o el de Drets Humans de Nacions Unides. Precisament, el Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa ha finalitzat recentment una visita a l’Estat espanyol, on enfrontava l’anàlisi crítica de la detenció incomunicada. Amnistia Internacional advoca per l’abolició d’aquest règim en els seus informes anuals, inclòs el recentment presentat. I la Coordinadora per a la Prevenció i la Denúncia de la Tortura s’ha reiterat fins a la sacietat en aquesta línia.
Més encara, rebutjant la derogació de la detenció incomunicada, el Govern pretén introduir mesures que alleujarien aquesta situació d’incomunicació, presentades com “mesures de garantia”. S’esmenta en concret que “l’estada del detingut es gravarà i estarà assistit cada vuit hores per un mèdic forense i per un facultatiu designat pel mecanisme de Prevenció de la Tortura”. Aquesta Coordinadora vol reiterar la mostrada ineficàcia de les dues primeres, però a més mostra la seva estupor per la funció designada ara a aquest Mecanisme. I és que és coneguda la nostra posició contrària a les competències que s’atorguen a la Institució del Defensor del Poble per a la gestió d’aquest Mecanisme.
A més de que s’ha sostret completament a la societat civil el debat sobre la naturalesa i funcionament d’aquest sistema de prevenció, la seva ineficàcia és absolutament palmaria, sobre la base de l’experiència amb la qual comptem. Aquesta crítica ja ha estat posada a la disposició del Subcomité Internacional del que depèn aquest Mecanisme.
La Coordinadora considera que dotar de capacitats per a la prevenció de la tortura a un mecanisme que s’ha mostrat arbitrari en els seus procediments i ineficaç en la prevenció de la tortura és una veritable burla, més encara, quan es pretén fer amb rang de Llei Orgànica i en el marc de la regulació del procediment penal espanyol.
Així, no podem sinó concloure que novament i si no se li posa remei immediatament, el Govern traslladarà al legislatiu una proposta que no compleix amb les recomanacions internacionals i que ratifica un règim que ve indefectiblement vinculat a la pràctica de la tortura.
Juliol de 2011.
La Coordinadora per a la Prevenció contra la Tortura, està formada per:
Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT), Alerta Solidària, Asociación APOYO, Asociación EXIL, Associació Catalana per la Defensa del Drets Humans, Associaçaõ Contra a Exclusão pelo Desenvolvimento, Asociación Contra la Tortura, Asociación para la Defensa de los Derechos de la Infancia, Asociación Libre de Abogados, Associació Memòria Contra la Tortura, Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía, Asociación de Solidaridad y Apoyo a los Presos de Aragón (ASAPA), Behatokia (Observatorio Vasco de Derechos Humanos – Euskal Herriko Giza Eskubideen), Centro de Asesoría y Estudios Sociales (CAES), Centro de Documentación Contra la Tortura, Comissió de Defensa de Drets Humans del Col.legi d’Advocats Barcelona, Comisión de Derechos Humanos del Colegio de Abogados de BalearesComité Anti-Sida de Lugo, Concepción Arenal, Coordinadora Antirrepressiva de Gràcia, Coordinadora Contra la Marginación de Cornellá, Coordinadora de Barrios de Madrid, Coordinadora Estatal de Solidaridad con las Personas Presas,Esculca (Observatório para a defensa dos direitos e liberdades), Eskubideak (Euskal Abokatuen Elkartea), Etxerat (Euskal Errepresaliatu Politikoen Elkartea), Federacion de Asociacions de Loita contra a Droga, Federación Enlace, Fundación Érguete, Grupo 17 de Marzo, Sociedad Andaluza de Juristas para la defensa de los DDHH individuales y Colectivos, Gurasoak, Institut Drets Humans de Catalunya, Justicia i Pau, Movemento polos Dereitos Civis, Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB, PreSOS Extremadura, PreSOS Galiza, Rescat, SalHaketa (Bizkaia), SalHaketa (Araba), Santurtziko Torturaren Kontrako Taldea,Sos Racisme Catalunya, Subcomisión Penitenciaria del CGAE, Torturaren Aurkako Taldea, Xusticia e Sociedade.
Intervenció en la CAM: Hi ha alternatives a la Bancocràcia
Una societat bancaritzada com l’actual, és una societat hipotecada, política i econòmicament. L’especulació financera no només és responsable de la crisi econòmica. La banca privada, a més, des de la seva posició privilegiada de monopoli, és un poderós instrument de dominació de classe i xantatge permanent, que converteix les nostres vides en simples àreesde negoci.
Intervenció en la CAM: Hi ha alternatives a la Bancocràcia Llegeix més »
Comença oficialment l’€RO a Citibank amb una negociació sense sentit
Citibank ha comunicat a la representació la sindical la presentació immediata del seu €RO davant el Ministeri de Treball, donant lloc al començament d’aquest amb el preceptiu Inici del Període de Consultes. Amb aquesta finalitat, l’empresa va fer lliurament als sindicats de la corresponent documentació que s’acompanya a l’expedient: memòria dels tres últims exercicis, informes tècnic i econòmic, informe explicatiu de les extincions de contracte, pla social, etc.
Comença oficialment l’€RO a Citibank amb una negociació sense sentit Llegeix més »
(Vídeo) Brutal desnonament d’una família al barri del Clot (Barcelona) el 25 de juliol
Barcelona, 25 juliol 2011. Resistència de la família i dels indignats i indignades i fortíssima repressió policial. De nou queda patent el baixíssim nivell ètic dels qui ens governen i dels que executen les seves ordres, i de com maltracten als sectors de la població més castigats per la crisi.
Diverses entitats socials han demanat aquest dimarts 26 de juliol la dimissió del conseller d’Interior, Felip Puig, per l’actuació dels Mossos d’Esquadra en el desnonament d’una família que es va saldar aquest dilluns amb deu ferits lleus i 40 persones denunciades per desobediència, en una actuació policial totalment desproporcionada.
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona i l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) han fet públic aquest dimarts un comunicat conjunt en el qual denuncien l’escalada repressiva del departament d’Interior.
Els Mossos es van personar aquest dilluns en el barri barceloní del Clot para fer efectiu el desnonament dictat pel jutge d’una família que vivia des de fa 26 anys en un habitatge de renda antiga i que no podia plantar cara a l’actualització del lloguer que va aconseguir el propietari per via judicial. Prop de 300 veïns es van concentrar enfront de l’edifici per a evitar el desnonament i van ser violentament desallotjats pels agents de la Policia
El conseller d’Interior ha tornat a demostrar que pretén resoldre els problemes socials als quals s’enfronta Catalunya mitjançant la repressió policial, han criticat aquestes entitats. La Generalitat hauria de prendre mesures efectives per a garantir el dret a un habitatge digne a totes les persones en lloc de recórrer a l’ús de la força per a expulsar a gent del seu domicili.
Això no s’acaba aquí!
(Vídeo) Brutal desnonament d’una família al barri del Clot (Barcelona) el 25 de juliol Llegeix més »
Rescat de Grècia i Reforma de les pensions, les dues cares d’una moneda falsa per enganyar al Poble
Aquests últims dies de final de juliol, com a societat, hem assistit impassibles al circ de les institucions polítiques per aprovar, d’una banda, la reforma de les pensions al parlament espanyol i paral.lelament, el rescat del deute grec. En ambdós casos, sempre perd el poble perquè guanyi la banca, els fons d’inversió, la gran patronal.
Vint-i-cinc persones es concentren per reclamar que Berguedà Actual pagui el que deu
El passat dissabte 24 de juliol a la plaça Viladomat de Berga es van concentrar 25 persones convocades per la CGT de Berga amb l’objectiu de visibilitzar el conflicte que aquest sindicat manté amb Iniciatives Berguedanes de Comunicació SL, empresa editora del periòdic Berguedà Actual. L’empresa, gestionada per Jordi Simon Perayre, ha acomiadat dues treballadores afiliades al nostre sindicat de manera improcedent i sense pagar les quantitatsque marca la llei.
Vint-i-cinc persones es concentren per reclamar que Berguedà Actual pagui el que deu Llegeix més »
Primera jornada de vaga parcial als hospitals del Mar i l’Esperança de Barcelona amb un seguiment del 70%
La plantilla dels hospitals del consorci Parc de Salut Mar fa vaga aquest dilluns i dimarts en protesta per l’expedient de regulació d’ocupació que preveu l’acomiadament de 194 treballadors. Els sindicats estan negociant per mirar de reduir l’abast de la retallada. Tots els treballadors del consorci Parc de Salut Mar estaven convocats a les aturades, d’aquest dilluns, de 9 h a 11 h i de 15 h a 17 h.
Durant dues hores aquest matí i dues hores més aquesta tarda, el personal dels dos hospitals han estat convocats per posar en evidència el profund malestar, garantint els serveis mínims per a les persones que necessiten atenció immediata.
El 68% del personal de l’Hospital del Mar i de l’Esperança –65% i 72% respectivament– ha secundat aquest dilluns pel matí la vaga de dues hores convocada pels sindicats en protesta contra l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que pretén acomiadar 194 persones.
Amb el tancament de l’Hospital Dos de Maig, Creu Roja pot deixar 135.000 usuaris sense hospital
L’Hospital Dos de Maig (HDM) pot tancar portes imminentment a Barcelona després de més de 80 anys d’història i no per motius econòmics sinó immobiliaris. El centre té contractada amb el Servei Català de la Salut activitat fins a desembre de 2012 però fa uns mesos que Creu Roja reclama la ocupació dels terrenys de l’hospital sense acceptar cap negociació, per fer oficines.
La fundació privada Barcelona Graduate School ha rebut 8.858.000€ a càrrec de diners públics
Mentre les universitats públiques catalanes estan sotmeses a l’aplicació d’un Pla d’Ajust per fer front a una retallada d’uns 150 milions d’euros que, en el cas de la UAB, s’aproxima als 40 milions, la fundació privada “Barcelona Graduate School” ha rebut, des de 2009 fins enguany, 8.858.000€ a càrrec dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat.
Madrid: Milers d’indignats del 15M es manifesten sota el lema: “No és una crisi, és el sistema”
Desenes de milers de persones han participat en la manifestació que ha recorregut aquest diumenge 24 de juliol per la tarda els carrers de Madrid. Sota el lema “No és una crisi, és el sistema”, els ‘indignats’ van començar la marxa passades les 18:50 hores des de Atocha, omplint els carrers del centre de Madrid i desbordant de nou la Porta del Sol, punt final de recorregut.
En mig d’un ambient festiu i eufòric, els manifestants han portat pancartes en les quals es podien llegir lemes com “A baix la dictadura dels mercats”, “El futur va néixer el 15 de maig”, “Dormíem, hem despertat” i “Desocupats moveu-vos: junts podem” i entonen càntics i consignes contra els polítics, els bancs i l’actual sistema econòmic i financer. Els clàssics “Li diuen democràcia i no ho és” o “Que no ens representen” i altres lemes com “La lluita segueix costi el que costi” eren corejats pels manifestants, que van posar rumb a Sol, on a les 21:00 hores es va portar a terme una assemblea, en la qual abordar els objectius del moviment 15-M a curt termini.
Aquesta manifestació era la segona gran cita dels ‘indignats’ aquest cap de setmana, després que el dissabte a la nit es trobessin a Madrid les set marxes procedents d’Euskadi, Galícia, Catalunya, Múrcia, País Valencià i Andalusia. El quilòmetre zero de la capital va ser de nou el centre de reunió del moviment 15-M, que va celebrar una assemblea narrativa en la qual els caminants van compartir les seves experiències del camí iniciat feia un mes en les seves respectives ciutats amb Sol com última destinació. Els indignats vinguts de fora de la capital van passar la nit en el cèntric Passeig del Prado.