Què és el Pacte de l’Euro o la nova estratègia sobre la competitivitat?

La crisi del deute sobirà a Europa, amb tres països desnonats i endeutats per a tota la vida, Grècia, Irlanda i Portugal, i l’amenaça i atacs especulatius sobre l’Estat espanyol, comporta la creació del fons de rescat europeu (dotat amb 440.000 milions d’euros) per a comprar directament deute als països afectats per l’especulació “dels mercats” (1) i, d’aquesta manera, garantir la devolució del prestat al sector financer amb substancials interessos.

El nou pacte de l’Euro, o pacte per la competitivitat, estableix amb caràcter estructural, és a dir, d’obligat compliment per a la UE-27, unes determinades polítiques econòmiques que signifiquen un nou gir de rosca sobre les condicions de vida de la majoria i directament centenars de milers de persones són empobrides, precaritzades i ningunejades.

En polítiques salarials: els salaris han de vincular-se a la productivitat i deixar d’estar referenciats a l’Índex dels Preus. Això suposa canviar les regles de la Negociació Col·lectiva, desvinculant els salaris del cost de la vida, alhora que es limita el nivell de centralització dels convenis col·lectius i s’exigeix una flexibilitat interna, és a dir, acabar amb el poder contractual sindical en la fixació de les condicions de treball sobre jornada (temps de treball), organització de treball (torns, sistemes de retribució, etc.) i acomiadaments.

En polítiques laborals: Reformes Laborals que abordin la flexibilitat i la disponibilitat unilateral del contracte per part de l’empresari.

En polítiques de Pensions i Jubilació: augment de l’edat de jubilació i reducció de la quantia de la pensió.

En polítiques Fiscals: Disminució del deute públic (per llei) endurint les penalitzacions per a qui no compleixi.

Recapitalizació de la Banca i bancarització de les Caixes d’Estalvi

I la Comissió Europea intervindrà en els Pressupostos de cada estat membre per a vigilar que compleixen amb les polítiques acordades.

L’enduriment, l’ajustament és tan dur que fins i tot un dels “pares” de la UE, Jacques Delors, expresident de la Comissió Europea, ha declarat que el document del Pacte de l’Euro, és… ”el document més reaccionari mai produït per la Comissió”. Ni tan sols apareix, encara que solament fora en la retòrica, una referència als més de 23 milions de desocupats i milions i milions de precaritzats socialment, desapareixent l’Agenda Social de la Comissió.

D’aquests 23 milions de desocupats i desocupades, el 21,73%, és a dir 5 milions de persones, es troben en l’estat espanyol. Govern, Sindicats i Empresaris, volen tancar les polítiques contingudes en el Pacte de l’Euro a aplicar en l’estat espanyol, el 2 de febrer de 2011 en el denominat “Acord Social i Econòmic per al creixement, l’ocupació i la garantia de les pensions” i enterraran les polítiques de mobilització per a revertir les sortides antisocials a la crisi:

* Flexibilitat laboral, garantida amb la Reforma Laboral plasmada en la Llei 35/2010, en tot el recorregut del contracte, des de l’entrada, la permanència i la sortida.

* Pensions, ajustades als criteris fixats per la UE: jubilar-se molt més tard i disminució garantida de la quantia de la pensió.

* Reordenació del sector financer, amb més de 30.000 milions d’euros invertits en el desmantellament de les Caixes (FROB) i la seva bancarització.

Ajustaments de cavall per a reduir el dèficit i el deute als criteris fixats per la UE: disminució salarial a totes les persones que treballa en les distintes Administracions Públiques i congelació de pensions i, altres mesures fiscals.

La negociació col·lectiva, per Decretazo del 11 de Juny de 2011, garanteix la disponibilitat unilateral de les condicions de treball: salaris, jornada, sistemes de retribució, torns, etc. i fa desaparèixer l’autonomia en la Negociació Col·lectiva, és a dir, atempta directament contra la Llibertat Sindical i el conflicte (vaga) i, els salaris han disminuït pel mateix mètode, el decretazo, alhora que la productivitat ha augmentat. Es garanteix la taxa de guany del capitalisme.

Resulta paradoxal que avui només hi ha “solució” a la barbàrie imposada, amb la MOBILITZACIÓ GENERAL europea, en principi i mundial després, i els sindicats CES, es passen la vida “concertant” amb els diferents governs dels seus països sobre com ser més competitius per a recuperar la taxa de guany del capital, o de “l’economia” (com diuen ells) i, davant les polítiques concretes i generals que sancionen i apliquen els governs de la UE, es treballi en la desmobilització de la societat.

Ens expliquen contes i, ens “creiem” que surten els comptes.

La CGT crida a la MOBILITZACIÓ I A LA REBEL·LIO SOCIAL com únic camí per a construir una nova societat basada en la llibertat i la justícia social.

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE CGT

(1) Especulació amb noms i cognoms, doncs són els fons d’inversió dels bancs europeus, entre uns altres, qui posseïxen la major part dels títols del deute d’aquests països.