CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

França: Al carrer el dissabte 6 de novembre !

Àdhuc votada al parlament, aquesta llei roman il·legítima i serà impugnada per molts motius: la manera com es va decidir, el mercantilisme que l’envolta, el seu repudi massiu per la població i totes les centrals sindicals, la duresa del seu contingut.

La Vaga Interprofessional i nacional per la retirada del projecte de llei sobre jubilació.

Nº 19 – 3 de novembre de 2010.

No cedim gens ! Ampliem la mobilització ! Totes i tots en el carrer el 6 de novembre !

– Un procés de decisió inacceptable

Promesa electoral incomplida: el president de la República va ser triat amb el clar mandat de no tocar ni un pèl del “dret a la jubilació als 60 anys”. Enfront de la insistència del MEDEF a alentir l’edat de sortida, ell contestava: “no m’he compromès a això enfront dels francesos, per tant no tinc mandat per a tal cosa”.

Cap negociació amb els sindicats: al juny del 2009, N. Sarkozy anunciava aquesta contrarreforma prometent que tot estaria en la taula, després Eric Woerth, Ministre de Treball, fa un simulacre de negociació a l’abril de 2010, no escolta gens, i anuncia que ni parlar d’augmentar les quotes socials, a pesar que aquesta mesura ha estat declarada en l’informe d’abril del Consell d’Orientació de Pensions (COR) la més eficient per a equilibrar els comptes de les pensions.

Al juny s’afirmen els 3 eixos del projecte de llei : ajornament de 2 anys de les edats del dret a jubilació i del dret à la pensió completa. La patrona dels patrons, Laurence Parisot (presidenta del MEDEF), es vanagloria de ser la padrina del projecte. Aquests 3 eixos, d’efecte cumulativo molt dur, no es tocaran a pesar de l’oposició unànime de les centrals sindicals i de la gran majoria de la població.

Debat parlamentari fet de qualsevol manera: el de l’Assemblea nacional ha estat suspès abans de concloure, el del Senat ha estat escurçat, i la reunió de les dues Càmeres ha despatxat en quatre hores l’examen d’un text tan dens. Pitjor encara: a l’últim minut, una esmena anuncia una discussió des de 2013 per una “reforma sistèmica”, apuntant a introduir un sistema de jubilació per punts, o sigui una nova regressió social.

– Una contrarreforma enfonsada en el mercantilisme

Els casos Woerth-Bettencourt i les pressions sobre la justícia estan prou marcades en les ments com perquè no ens acontentem amb citar-les. Una mica menys conegut: la premsa ha revelat el paper jugat per Guillaume, el germà de Nicolás Sarkozy. Ara president director general del grup fusionat Malakoff Médéric, ha creat Sevriena, companyia d’estalvi per a la jubilació, amb CNP-Assegurances, filial de l’oficial Caixa de Dipòsits. Al gener de 2011, espera fer-se amb un mercat benvolgut d’entre 40.000 i 110.000 milions a l’any. L’un fa adoptar una contrarreforma que afavoreix els fons de pensions per capitalització, i al mateix temps l’altre crea una companyia per a absorbir aquests fons…

– Un moviment social històric

Històric: aquesta paraula s’ha emprat en totes les ciutats al constatar la grandària dels centenars de marxes que agrupaven a milions de persones. Tals temps forts han estat complementats a tot arreu, per accions puntuals de bloqueig, d’informació, accions interprofessionals decidides de manera unitària. La vaga reconducible s’ha donat en diversos rams, especialment els transports i les refineries. Els sondejos repetits han mostrat el suport majoritari de la població contra el projecte de llei i el seu contingut, per a donar suport les vagues i marxes així com les accions multiformes decidides localment.

Tot això revela un onatge de fons. El que està en joc és la política de regressió social, més enllà de la jubilació. El que està plantejat públicament és la qüestió essencial del repartiment de les riqueses produïdes en aquest país. I tal debat cal continuar-lo, portar-lo fins al final, imposar un altre repartiment: el que una ínfima minoria acapari el guany tret del treball de la immensa majoria no és un fenomen ineluctable sinó una opció política, una qüestió de societat.

– Una contrarreforma en contra dels drets elementals

La jubilació cristal·litza el descontentament contra la regressió social, doncs tothom es sent atacat i veu qüestionats els seus projectes de futur. Cada treballador, i futur treballador, rebutja l’ajornament a dos anys del dret a jubilar-se, el que significa per a la majoria dos anys més d’atur, rebutja l’haver d’esperar 2 anys més la possibilitat de jubilar-se amb una pensió completa, rebutja aquesta contrarreforma injusta que castiga més als més precaris i especialment a les dones, rebutja una nova baixada de pensió per l’augment dels anys d’aportació combinat amb el càstig redoblat del descompte.

No hem de cedir gens !

Totes i tots en el carrer el dissabte 6 de novembre !

Union Syndicale Solidaires – SUD

França: Al carrer el dissabte 6 de novembre ! Llegeix més »

Apunteu cap a dalt! Sempre cap a dalt!

Instal·lats com estem en plena dictadura dels capitals financers, dels mercats o del nom que demà els mitjans de desinformació general triïn per als amos, sembla com si no sabéssim reaccionar més enllà dels dogals que ens apliquen I que ens preparen ja a plena llum del dia. No passa ni un dia que no surti un Govern democràtic, ja s’anomeni d’esquerres o més dretà, entonant la cançó ja sabuda que davant la crisi només li queda la possibilitat de retallar despesa social. I, per tant, els serveis que aquesta “despesa” pagava. I la majoria s’ho mira com si no els ho diguessin a ells i a elles. Com si l’anunci fos només una part més de la xerrameca constant que fa companyia des de dins del televisor. Si desapareix la sanitat pública, no passa res. Si desapareix l’educació pública, tampoc passa res. Si ja no tenim transport públic, és igual. I si tot esdevé empresa, gràciesa Déu.

Apunteu cap a dalt! Sempre cap a dalt! Llegeix més »

PxC: les clavegueres del ‘Catalunya, terra d’acollida’

La Plataforma x Catalunya és un clar exponent dels nous partits nacionalpopulistes que han emergit arreu d’Europa. Per mitjà de la representació de la població immigrant com a “pervertidora” de les essències de la comunitat i donant suport al discurs de rebuig a la
corrupció de la classe política, el partit d’Anglada ha aconseguit instal·lar el seu discurs antiimmigració en el debat polític. Alhora, les declaracions de líders de CiU i del PP han contribuït en bona mesura a normalitzar la
xenofòbia. Aquesta ha estat la gran victòria de la PxC: condicionar l’agenda de la resta de partits i haver aconseguit la penetració del rebuig vers la immigració a bona part de la societat catalana.

PxC: les clavegueres del ‘Catalunya, terra d’acollida’ Llegeix més »

Campanya per l’apostasia a Reus i xerrada el 4 de novembre

Campanya per l’Apostasia a Reus

En el marc de la campanya davant la visita del Papa: Jo no t’espero!

Xerrada de presentació
Dijous 4 de novembre, 20 h. a Cal Massó (c.Pròsper de Bofarull 7, Reus)

A càrrec de l’actor tarragoní Oriol Grau (apòstata i activista GLTB) i un membre de la campanya per l’Apostasia

* Apostasia: acte de renunciar a formar part de l’Església, de la religió que hom professa o hi està reconegut o reconeguda.

Campanya per l’apostasia a Reus i xerrada el 4 de novembre Llegeix més »

jpg_yesmen.jpg

Yes Men fix the world (Yes Men a l’atac)

Qui són els Yes Men

Andy Bichlbaum i Mike Bonanno són els Yes Men, un duo d’activistes que practiquen el que ells anomenen ‘correcció d’identitat’. Fent-se passar per portaveus d’importants empreses, donant conferències i apareixent en els mitjans amb declaracions explosives, posen en evidència a les grans corporacions. La seva missió, alarmar sobre el perill que suposa que les grans corporacions dirigeixin el món.

Pretenen ser persones poderoses i portaveus d’organitzacions prominents, acceptant les invitacions rebudes en les seves pàgines web per a aparèixer en conferències i programes de televisió; després usen la seva autoritat recentment adquirida per a expressar la idea que les corporacions i organitzacions governamentals sovint actuen en maneres deshumanitzants cap al públic en general.

El seu mètode usualment és la sàtira: fent-se passar per portaveus corporatius o del govern, solen fer comentaris xocants i denigrants sobre els treballadors i consumidors, només per a descobrir que, en comptes de causar sorpresa o enuig, la seva broma és rebuda amb entusiasme o de forma indiferent per la seva audiència. Els Yes Men s’ha fet passar per portaveus d’organitzacions talscom l’OMC, McDonald’s

Yes Men fix the world (Yes Men a l’atac) Llegeix més »

Jornades d’Administració Local de la FETAP-CGT. 19, 20 i 21 de novembre a Saragossa

5a Trobada d’Administració Local de la CGT

– DIVENDRES 19

11.00 Recepció dels participants a l’Alberg Zaragoza, lliurament d’acreditacions i documentació.

14.00 Menjar.

16.00 Començament de les Jornades.

Benvinguda per part d’Irene De la Cuesta (Secretària General de CGT Aragó).

Presentació de la Taula.

Presentació i debat del 1r punt: Organització i Coordinació de les diferents seccions sindicals en l’àmbit local de tot l’Estat.

18.00 Pausa.

18.30 Represa 1r punt.

20.00 Fi 1a Jornada.

21.30 Sopar.

– DISSABTE 20

8.30 Esmorzar

9.30 Conclusions 1r punt. Debat sobre la problemàtica de les diferents administracions locals, punts en comú i solucions a plantejar.

11.00 Pausa.

11.30 Represa. Eleccions Sindicals.

13.00 Fi 2n punt

14.00 Menjar.

16.00 Inici 3r punt. Prevenció de Riscos Laborals, com eina fonamental en la defensa dels drets. Ponent: Isabel López Mauleón (Delegada de Prevenció en l’Ajuntament de Saragossa)

17.00 Presentació i debat Guia Bàsica de Contractes del Sector Públic. Ponent: Pablo Alconchel (Delegat Laboral de l’Ajuntament de Saragossa.

18.00 Fi 3r punt.

21.30 Sopar.

23.00 Concert de Jazz (directe) Posteriorment música disco.

– DIUMENGE 21

8.30 Esmorzar

9.30 Conclusions de les jornades. Elecció si escau de Coordinadors de les diferents Administracions Locals.

11.00 Pausa

11.30 Reanudació.

14.00 Menjar

PLAÇ MÀXIM D’INSCRIPCIÓ: 10 DE NOVEMBRE

CGT Aragón: C/ Coso 157; Local. Tel: 976 291675. Fax: 976 392306.

Jornades d’Administració Local de la FETAP-CGT. 19, 20 i 21 de novembre a Saragossa Llegeix més »

Declaració llibertària davant l’arrest del company Manuel Olate

Davant la detenció del company Manuel Olate, militant del Partit Comunista xilè, i la seva petició d’extradició per part del narcogovern colombià, el dia 30 d’octubre, acusat de ser enllaç entre les FARC-EP i la Coordinadora Arauko Malleko, la publicació llibertària Hombre y Sociedad, pren la següent posició:

1. Repudiem aquesta acusació que no és sinó una amenaça en contra dels lluitadors socials i revolucionaris en el continent. Pel mateix, la identifiquem com una amenaça que forma part de la “guerra total” que lliura l’Estat colombià en contra de la històrica resistència camperola en aquest país. Una guerra que es compon d’elements militars, terroristes, ideològics, mediàtics, polítics i també jurídics -aquesta estratègia es coneix gràcies als documents filtrats del DAS, la policia política colombiana, en la qual instrueixen als seus testaferros a impulsar una política de “guerra jurídica” contra els opositors al règim terrorrista d’aquest país-. Entenem llavors aquesta captura i petició d’extradició, no com un procediment jurídic normal, sinó com una estratègia bèl.lica impulsada per l’actual govern de Santos, continuador de la violència d’Estat.

Declaració llibertària davant l’arrest del company Manuel Olate Llegeix més »

L’Estat colombià segresta, viola i assassina a nens a Arauca

Mentre la comunitat internacional i els politòlegs colombians estan encantadíssims amb el “aire fresc” que suposadament diuen que es respira a la Casa de Nariño, ja que el president Santos ha promès que el seu govern respectarà els drets humans, l’Estat colombià segresta, tortura i abusa sexualment a nens a Arauca.

El dia 14 d’octubre, en el Municipi del Tame, Departament d’Arauca, tres nens, Jefferson Jhoana Torres Jaimes (de 6 anys), Jimmy Ferney Torres Jaimes (de 9 anys) i Jenny Narvey Torres Jaimes (de 14 anys), van ser segrestats a la seva finca per soldats de la Vuitena divisió de l’Exèrcit colombià, mentre el seu pare José Álvaro Torres es trobava en tasques agrícoles. Després del segrest, els nens van patir horribles tortures, van ser violats (hi ha evidència de semen i marques d’abús sexual en els seus cossos i robes) i després assassinats per degollament amb armes blanques (matxets). Els seus cossos, posteriorment van ser llançats a una fossa comuna.

Fins ara, s’ha trobat sang en els morrales de set dels seixanta soldats d’aquesta unitat mòbil, que es troben sota investigació. És a dir, estem parlant d’un crim monstruós,, premeditat, organitzat per aquestes bèsties uniformades que es creuen omnipotents gràcies la política bel.licista del govern colombià, alimentat generosament per els dòlars dels Estats Units i amb assistència d’Israel i de la Unió Europea entre d’altres. Bèsties que prenen a un pare el més preciós que té, els seus fills, per donar-se ells uns quants minuts de sàdic i malalt plaer. Cal ser clars: aquests crims ocorren en el context d’una política de guerra bruta, en la qual l’Estat colombià ha donat curs a tota mena d’atrocitats per aconseguir “èxits militars” i ha naturalitzat així tota mena d’agressions contra el poble .

Crims com aquest, d’altra banda, no són excepcionals. A la mateixa zona, els veïns denuncien que el dia 2 d’octubre, una nena de 13 anys va ser segrestada per militars i després abusada sexualment. Podrà dir-se en aquest cas la menor no va ser assassinada, però amb la violació sempre es mata una part de la humanitat d’un ésser humà, aquesta nena es pot dir que també ha estat assassinada doncs mai tornarà a ser la mateixa. Allà on s’assenten les tropes de l’Exèrcit en les comunitats, s’han registrat casos de violència sexual, moltes vegades contra menors d’edat, de manera sistemàtica i generalitzada. Aquests casos són invisibilitzats, en part per la por de la represàlia o l’estigmatització social en cas de denúncia, en part per una estratègia deliberada de silenciar la realitat del conflicte. Però aquí hi ha la realitat del conflicte colombià, on l’Estat, tot i intentar presentar-se com un actor neutral, com una “democràcia assetjada” per “violents”, juga un rol fonamental i és l’actor principal de la guerra bruta, sigui mitjançant els seus agent directes (força pública) o mitjançant els seus agents indirectes (paramilitars). Dins d’aquesta guerra bruta, la violació és una arma de guerra més. També ho és l’assassinat de menors. Com oblidar l’horror de San José de Apartadó, quan al febrer de 2005 els paramilitars, amb plena complicitat de l’Exèrcit Nacional (Brigada XVII), aquests “herois” exaltats dia i nit pels violentòlegs en els estudis televisius, van assassinar a sang freda a tres nens de 21 mesos, 5 i 11 anys, respectivament? Com oblidar massacres com El Salado, Mapiripán, Trujillo, entre centenars d’altres massacres, on l’Exèrcit i els paramilitars van actuar de la mà, i en les quals quals milers de persones van ser assassinades i violades, entre elles diversos menors d’edat? Com oblidar els centenars de fosses comunes que apareixen dia a dia amb menys d’edat i fins i tot nadons, mutilats per matxets? Com oblidar als prop de 3.000 “falsos positius”, joves que han estat segrestats i assassinats a sang freda per l’Exèrcit, per després ser presentats com a guerrillers abatuts en combat, i així rebre prebendes i promocions?

Com a gran cosa, el govern diu, per boca del ministre de l’Interior i Justícia, Germán Vargas Lleras, que aquest crim de lesa humanitat no serà jutjat en corts marcials sinó que civils, perquè “Aquests fets no es poden considerar actes del servei i el coneixement i la investigació dels mateixos ha de ser avançada per la justícia ordinària “

L’Estat colombià segresta, viola i assassina a nens a Arauca Llegeix més »

Dimecres 3 de novembre, Girona: Concentracions de suport a les treballadores de ISS i CLECE acomiadades

ISS i CLECE, empreses a les que els centres hospitalaris ICO i Josep Trueta de Girona tenen subcontractat el servei de neteges, practiquen l’assetjament i la repressió contra les treballadores que reclamen els seus drets legals.

Dimecres 3 de novembre, Girona: Concentracions de suport a les treballadores de ISS i CLECE acomiadades Llegeix més »

El número de malalts es duplica entre els aturats

La xifra proporcionada per l’Agència Federal del Treball (BA, per les seves sigles alemanyes) parla per si mateixa: durant la primera meitat del 2010 es registraren prop d’un milió de “casos d’incapacitat laboral” entre els aturats. Aquesta xifra esfereïdora es pot trobar a l’informe publicat fa uns dies per la DGB (Deutscher Gewerkschaftsbund, Federació Alemanya de Sindicats) titulat “Atur i riscos per a la salut”. Els autors de l’estudi creuen que aquesta xifra gens afalagadora podria augmentar, sobre tot perquè “els aturats de curta durada i els pacients menys greus no sempre causen baixa com a malalts i deixen que sigui el metge qui certifiqui en última instància la incapacitat laboral.” Aquesta xifra s’ha duplicat entre els qui busquen una feina segons els grups d’edat tant com entre les categories de treballadors. Així, la quota de baixes laborals per malaltia en el grup de treballadors d’entre 15 i 24 anys es troba al 3%, mentre que entre aquells busquen feina augmenta fins al 4’4%. A mesura que creix l’edat, la distància s’incrementa: la xifra de malalts entre els aturats en el grup de 55 a 59 anys d’edat és superior al 15%, mentre que entre els treballadors no arriba al 7%.

L’estudi de la DGB s’afegeix als resultats de la investigació del mercat de treball i cerca de feina (AIB, per les seves sigles alemanyes), segons els quals «el 35% dels receptors de les ajudes d’atur de la segona categoria (Arbeitslosengeld-II) manifesten un retrocés evident en el seu estat de salut.» Així, els aturats són especialment susceptibles de caure en l’ús de substàncies d’addicció com l’alcohol o el tabac, amb les conseqüències corresponents: més de la meitat d’aquestos aturats deu completar una llarga teràpia contra el seu alcoholisme. «En conseqüència, els aturats moren abans», s’afirma literalment. Aquesta afirmació coincideix amb les xifres demogràfiques de referència. En cap altre lloc d’Alemanya és tan baixa l’esperança de vida com a les regions estructuralment febles de Meclemburg Pomerània Occidental i Saxònia-Anhalt. El mal estat de salut s’agreuja amb les condicions de reincorporació a la vida laboral. D’acord amb les estadístiques oficials d’atur de juny de 2010, prop de 540.000 aturats presenten un «empitjorament rellevant de la seva salut».

El número de malalts es duplica entre els aturats Llegeix més »

La desigualtat va portar al ‘crash’, segons assenyalen els experts

Alguns prestigiosos economistes, com Robert Reich, exsecretari del Treball de Bill Clinton, i David A. Moss, de la Universitat d’Harvard, adverteixen que l’augment de la desigualtat no hauria de preocupar només els que aspiren a una societat més justa. Segons el seu parer, la desigualtat té conseqüències econòmiques per al conjunt del sistema: afavoreix els crash.

La desigualtat va portar al ‘crash’, segons assenyalen els experts Llegeix més »

Els sindicats francesos també tenen raó

Un article de Vicenç Navarro

Aquest article critica la manera tendenciosa com els majors mitjans d’informació a Espanya han cobert l’agitació social a França. L’article detalla com les reformes del sistema de pensions públic fetes pel govern Sarkozy, signifiquen una reducció molt notable de les pensions actuals i futures, la qual cosa explica la protesta dirigida pels sindicats francesos i la participació dels estudiants en aquelles protestes.

Els sindicats francesos també tenen raó Llegeix més »

Barcelona: guerra preventiva contra la dissidència

Les versions oficials han reduït a escamot urbà la protesta durant la vaga general. Així, la participació ciutadana és silenciada i criminalitzada.En Catalunya, a les portes d’unes eleccions autonòmiques que implicaran un canvi de cicle involutivo; enmig d’una crisi social amb el seu seguici de 1,3 milions de pobres i 600.000 desocupats; i davant una recuperació econòmica i social que es preveu lenta i amb dramàtics impactes socials, la paraula de moda a Barcelona és… antisistema.

Barcelona: guerra preventiva contra la dissidència Llegeix més »

El repte de l’aigua a Catalunya

La jornada “El Repte de l’Aigua a Catalunya” és fruit del treball i estudi envers la mercantilització i els conflictes territorials de l’aigua a Catalunya que han desenvolupat la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua, Ecologistes en Acció i l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres, entre d’altres entitats, des de fa dos anys.

Aquest treball ens portava al gener de 2010 a convocar una trobada dins el Fòrum Social Català anomenada “La Crisi de l’Aigua a Catalunya”. Es va parlar d’aquesta crisi ja que l’actual model i polítiques de l’aigua impulsades ens han conduït a una crisi econòmica, social i ambiental. Una crisi que es pot resumir en dos grans eixos:

1. Una crisi del model territorial. Un model de creixement basat en l’especulació i la contaminació, principals elements que obstaculitzen el bon estat ecològic de les massesd’aigua.

El repte de l’aigua a Catalunya Llegeix més »

CCOO i UGT accepten el diàleg social sobre la reforma laboral, els retalls en pensions i la negociació col·lectiva

Poc marge per a l’èxit, cap per al fracàs

La distancia entre Govern i sindicats dificulta el pacte, però una altra ruptura debilitaria el diàleg social

La crisi interna de la patronal complica encara més els possibles acords

“Si torna a fracassar, la gent dirà: Vostès per què estan allà? “, analitza Fernando Moreno, antic alt càrrec de CEOE i advocat de Cuatrecasas. Una cosa semblant pensa Rodríguez: “El diàleg social ha de donar fruits, si no, es debilita”. “Ara, no és moment de pensar en el fracàs”, matisa, encara que afegeix immediatament que si es dóna el cas, l’Executiu governarà, “no podem abdicar d’això”.

CCOO i UGT accepten el diàleg social sobre la reforma laboral, els retalls en pensions i la negociació col·lectiva Llegeix més »

“La Comuna de los Balcanes”, un llibre sobre els moviments llibertaris de l’inici del segle XX als Balcans

La Comuna de los Balcanes.
Los levantamientos de Macedonia y Tracia de 1903

Diversos autors

Aldarull edicions. 2010

Gairebé desconeguts per als moviments llibertaris d’Occident, els aixecaments de 1903 en els Balcans – llavors dominats pels turcs – van tenir una gran importància per a la posada en pràctica de les idees llibertàries. Al ser alliberats temporalment els seus territoris, el poble es va organitzar per si mateix de forma comunal i assembleària, confirmant les teories anarquistes.

Es responen també qüestions encara debatudes en els moviments llibertaris actuals, com la col·laboració amb altres forces polítiques en el si dels mateixos moviments socials o la relació de l’anarquisme i la qüestió nacional: “Són les revolucions nacionals i els moviments d’alliberament nacional compatibles amb el socialisme llibertari, amb la lluita de l’alliberament social i la reconstrucció a través de la revolució social?” En la pràctica els llibertaris búlgars van donar una inequívoca resposta afirmativa a aquesta qüestió amb tota la seva obra, sobretot a través de la seva participació activa en el moviment revolucionari a Macedònia i Tràcia.

La lluita per a alliberar Macedònia i Tràcia de la dominació política dels turcs otomans va ser de naturalesa clarament socialista. Va ser degut al fet que el feudalisme era la base del sistema de poder polític otomà. La derrota d’una autoritat percebuda com estrangera va dur a la destrucció del teixit social del poder feudal que esclavitzava als grups ètnics no-turcs i també a la majoria dels turcs.

Text de Georgi Khadziev, traduït del Búlgar a l’Anglès per Will Firth (amb fons del Institute for Anarchist Studies). Traduït de l’Anglès al Castellà per M. Gómez.

“La Comuna de los Balcanes”, un llibre sobre els moviments llibertaris de l’inici del segle XX als Balcans Llegeix més »

Benet XVI, ni t’esperem, ni et volem.

Benet XVI, ni t’esperem ni et volem. N’estem farts i fartes de les doctrines que des del Vaticà i la jerarquia de l’Església Catòlica esteu promovent des de fa anys. Amb el vostre discurs en contra de l’avortament esteu promovent el manteniment d’uns valors patriarcals que condemnen a milions de dones a una posició social subordinada i limiten la seva capacitat de decidir lliurement sobre el seu cos. Amb la vostra doctrina on equipareu l’homosexualitat a una malaltia us equipareu a les polítiques més reaccionàries dels darrers 100 anys i mutileu el dret a gaudir de la pròpia sexualitat a milions de persones arreu del món i, també, al nostre país. Amb les vostres polítiques en contra els anticonceptius en general i els preservatius en particulars us feu corresponsables de l’expansió de malalties com la SIDA que, en alguns països amb pocs recursos, com molts d’Àfrica, porten a la mort a milions d’homes i dones i llastren el futur d’aquestes societats.

Benet XVI, ni t’esperem, ni et volem. Llegeix més »

“La dona africana és la creadora d’estratègies de supervivència”

Gemma Garcia – Setmanari Directa 197

Remei Sipi va néixer a Rebola, un poble bubi de Guinea Equatorial. La seva infància va estar embolcallada de contes narrats pe les dones de la seva comunitat i que Sipi va rescatar de la seva memòria amb ‘Cuentos africanos’ (Edicions Carena, 2007). Des que va arribar a Catalunya, ara fa 42 anys, ha publicat diversos articles i assaigs sobre dones africanes i migrants. Actualment, presideix –a Barcelona– l’Associació de Dones E’Waiso Ipola, que en llengua bubi significa “dona: aixeca’t, lluita, dignifica’t”.

“La dona africana és la creadora d’estratègies de supervivència” Llegeix més »

El col·lectiu Terrassa Respon estrena local al carrer Societat

Amb un espai o­n reunir-se i treballar en diferents projectes, volen compartir la seva tasca, aglutinar esforços i aconseguir noves adhesions. L’entitat vol fer de pont entre diferents col·lectius de la ciutat.

Terrassa Respon estrena local aquest cap de setmana i fa a una crida a tots els moviments socials a unir-se a un projecte intercultural, solidari, d’esquerres i amb perspectiva de lluita anticapitalista. Fa 6 mesos van treure al carrer una publicació gratuïta mensual sobre els moviments socials a Terrassa i que es pot trobar a centres cívics, biblioteques o estacions.

El col·lectiu Terrassa Respon estrena local al carrer Societat Llegeix més »

No hi haurà vaga d’autobusos a Barcelona durant la visita del Papa després que TMB la considerés il·legal

CGT ha desconvocat la vaga d’autobusos contra la visita del Papa després que TMB la considerés il·legal per basar-se en motius polítics i no laborals. Segons el portaveu de la secció sindical de CGT als Autobusos de TMB, Josep Garganté, la llei impedeix als treballadors protestar per motius que els poden afectar fora de l’empresa i això els converteix en “mers instruments” de TMB.

No hi haurà vaga d’autobusos a Barcelona durant la visita del Papa després que TMB la considerés il·legal Llegeix més »

jpg_DSC00691.jpg

La CGT de Girona present a la manifestació de Perpinyà del 28 d’octubre

El dia 28 d’Octubre, data en la qual s’estava duent a terme l’enèsima jornada de mobilització a la República Francesa amb motiu de les modificacions que el Govern de Sarkozy està portant a terme en matèria de les pensions, una representació de la CGT va ser present en la manifestació realitzada a Perpinyà.

Convidats per la CNT-66, una delegació de CGT Girona va acudir a la manifestació de Perpinyà, una multitudinària manifestació que va transcórrer en tot moment en un ambient festiu i al mateix temps de protesta contundent, finalitzant amb un esmorzar i música a la plaça del Castell.

La CGT de Girona present a la manifestació de Perpinyà del 28 d’octubre Llegeix més »

Cicle cinema polític italià

Actes del mes de novembre a l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona

– Dimecres 3 de novembre, a les 20 h. cicle cinema polític italià: Sacco e Vanzetti de Giulano Montaldo,1971. V.O.S.E. Ateneu Llibertari Alomà, c/ Misser Sitges nº9, Tarragona.

– Divendres 5 de novembre a les 20h, xerrada: La vaga de fam dels presos Mapuches a càrrec del Diego. Ateneu Llibertari Alomà, c/ Misser Sitges nº9, Tarragona.

– Dissabte 6 de novembre a les 11h: Documental La Lluna a Tu. Ateneu Llibertari Alomà, c/ Misser Sitgesnº9, Tarragona.

Actes del mes de novembre a l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona Llegeix més »

Homentage confederal a Eladio Villanueva el 20 de novembre a Madrid

Homenatge Confederal a ELADIO VILLANUEVA

Dissabte: 20 de novembre de 2010

Lloc: LA TABACALERA. Centre Social Autogestionat. Madrid. C/Embajadores 53. Metro Embajadores (línia 3)

Hora: 17h a 22 h

PROGRAMA D’ACTES

BENVINGUDA: Carlos del C.S. A. La Tabacalera

1. Presentació de l’Homenatge. Hora: 17h.

Eladio Villanueva. Un referent de l’anarcosindicalisme

Jacinto Ceacero. Secretari General de la CGT i Lola Viciós. Comitè Confederal

2. HISTORI(ET)ES GRÀFIQUES sobre l’Eladio. Hora: 17:30h.

Dibuixant: Carlos Azagra. Guionistes: Heriberto Tella – Carter

3. Taula Rodona: Hora: 18h.

El pensament i la figura d’Eladio Villanueva. Activista sindical, social i internacionalista.

Participants: Pepe Aranda. S.G. Federació de Transports de CGT / Empar López. Militant Llibertària / Ramón Fernández Durán. Membre d’Ecologistes en Acció / Christian Mahieux. Membre de SUD-Rail / Carlos Taibo. Escriptor i Professor Universitat Autònoma Madrid / Francisco Marcellán. Catedràtic Universitat Carlos III de Madrid.

4. Eladio Poeta.

Recital Hora: 20h.

Lide Verdugo. Companya de Eladio / Antonio Carretero. Director del Rojo y Negro / Grup Teatral.

Audiovisual homenatge a Eladio.

5. CONCERT. Hora: 20:30h.

Grup de HIP – HOP “Dos 8 Cinco”

Coordinació de l’Acte: Paloma Monleón. S. Acció Social de CGT

Attached documents

Cratell – full homenatge Eladio

Homentage confederal a Eladio Villanueva el 20 de novembre a Madrid Llegeix més »