El franquisme la va expropiar, el POBLEnou la reCOOPERA

La Flor de Maig va ser, des del segle XIX, un espai d’autoorganització popular, seu d’una gran cooperativa i centre cultural i lúdic a Barcelona. Els treballadors del Poblenou la van crear com a resposta a les injustícies del capitalisme, treballant per una economia autogestionada i al servei del poble. El somni d’aquells obrers va quedar estroncat quan el franquisme, al guanyar la guerra, va desvirtuar aquell esperit i va acabar traspassant la propietat a una família feixista.

COMUNICAT ARRAN DE LA MORT DE JUAN ANDRÉS BENÍTEZ EN EL CURS D’UNA ACTUACIÓ POLICIAL DELS MOSSOS D’ESQUADRA:

Les circumstàncies que envolten la mort de Juan Andrés Benítez, fundador en el seu dia de l’Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes (ACEGAL), la nit del dissabte 5 d’octubre del 2013 al carrer Aurora del barri del Raval de Barcelona en el curs d’una actuació dels Mossos d’Esquadra, resulten altament alarmants.

A banda del tràgic resultat de mort, més greu resulta encara que per part dels estaments policials -un cop més- abans d’aclarir els fets amb una rigorosa investigació, s’opti d’entrada per negar les nombroses evidències ja existents, que apunten a un ús desproporcionat i antireglamentari de la força per part dels agents actuants.

Resulta igualment preocupant la seva estratègia comunicativa que tendeix a generar confusió i a desprestigiar la persona de Juan Andrés. Les insinuacions relatives al seu estat serològic són discriminatòries i poden considerar-se delictives. També resulten preocupants les informacions que provenen del veïnat, donat que els agents estarien intimidant a qui disposa d’informació sobre el cas i haurien ordenat a les persones presents la destrucció de les imatges dels fets que van registrar.

Des de la CGT hem elaborat un document d’anàlisi de les conseqüències que té per a la plantilla de l’Hospital Sant Joan el pacte de retallades signat el passat juliol i altres acords signats en els últims anys

Des de CGT, i amb la perspectiva que ens dona aquests tres mesos que han passat des de la signatura per part de la majoria del Comitè d’Empresa de l’últim pacte de retallades, hem realitzat una anàlisi amb la que volem justificar amb arguments clars i contundents el perquè NO vam signar l’acord del passat mes de juliol al Hospital Universitari Sant Joan de Reus i mostrar amb dades el que hem perdut realment la plantilla de l’hospital en els últims anys.

El nostre rebuig es basa en la transcendència que té i les conseqüències econòmiques que se’n deriven i que repercuteixen en els i les treballadores d’aquesta empresa. A continuació resumim algunes de les mesures de reducció signades que conté l’informe que hem elaborat:

– La vigència del actual conveni s’ha modificat: tindrà una ultractivitat de només sis mesos, fins i tot restringint més encara el que diu la legislació vigent, que marca un any d’ultractivitat.

L’actual “crisi” a portat, a més de pèrdues de drets fonamentals en matèria d’habitatge, sanitat, educació… unes xifres d’atur sense precedent on gairebé 6 milions d’aturats no trobem una sortida a aquesta situació.

Davant d’aquest problema, els discursos oficials (del govern i institucions) ens volen fer creure que som nosaltres els culpables, que es nostra la responsabilitat de trobar feina i que si no ho aconseguim es per la nostra incapacitat. Però això no es cert, realment volen que ens enfrontem al problema tot sols, en el fons els interessen aquestes xifres d’atur ja que suposen una coacció per la gent que treballa i així poden augmentar la precarietat dels nostres treballsi crear un clima de por i angoixa.

Després d’un any d’ampliació de l’horari del Servei de Hemodinàmica Cardíaca, la Secció Sindical de la CGT de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, continua demanant l’obertura les 24 hores al dia, els 365 dies a l’any, i seguirem lluitant i mobilitzant-nos fins assolir l’objectiu esmentat. Malgrat que valorem positivament l’ampliació horària aconseguida, la considerem insuficient.

Demanem l’ampliació de l’horari d’assistència de la Sala de Hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona per poder oferir la realització de l’angioplàstia primària al màxim nombre de malalts amb infart del tipus amb elevació del segment ST. Per a poder salvar el teixit del múscul cardíac l’angioplàstia primària s’ha de realitzar abans de dues hores desde l’inici de d’infart.

“El dret a Gaudír” és un curtmetratge documental que descriu el conflicte entorn el nou projecte municipal sobre el Park Güell. Volem ajudar a trencar el silenci sobre aquesta iniciativa municipal, la qual convertirà un bosc urbà, espai de descans veïnal i trobada artística, emblema de la història de Barcelona, en un museu privat.

El documental el “Dret a Gaudi(r)” el podeu veure online al següent enllaç:
https://www.youtube.com/watch?v=oYqgVJrO6nU

El documental és fruït de la feina de la productora independent Cronovan Studio (www.cronovan.com) en col·laboració amb la Plataforma Defensem el Park Güell (http://defensemparkguell.wordpress.com) per tal que serveixi d’instrument contra l’imminent tancament del Park Güell, previst pel 25 d’octubre de 2013.

La Vaga a judici. Absolució imputats 14-N Girona

Engega la campanya en solidaritat amb les vuit persones imputades pels fets ocorreguts, a la Cambra de Comerç de Girona, durant la darrera vaga general. La protesta va acabar amb el desallotjament de l’edifici, per part dels Mossos d’Esquadra, dels manifestants que volien protestar per les declaracions del president d’aquesta institució, Domènec Espadalé. Espadalé, va afirmar que “els gironins han de treballar més i cobrar menys”. La petició fiscal demana un total de 21 anys de presó, i per algunes companyes fins a 4 anys i 6 mesos i indemnitzacions que sumen 2135 euros.

El divendres 11 d’octubre es celebrava l’acte de mediació en el Departament de Treball per les retallades en el Pius Hospital de Valls. CCOO i SATSE han ratificat la proposta de l’empresa, formant el 58% del comitè d’Empresa ja que són 8 delegats més 2. En contra de CGT i MC que sumen 7 delegats i el 42% de la representació dels treballadors.

És així que a partir del 1 de novembre els treballadors del Pius cobrarem el 1,17% menys al que venim cobrant, que suposa un 4.5% menys pel que fa a 2008. Tot això a pesar que el ministre Montoro assegura que els salaris augmenten aquest any en un 0.60%. La paga extra Nadal la cobrarem reduïda un 40%, és la nostra contribució amb la casa. Les DPOS per descomptat que seguirem sense saber d’elles.

A partir de Novembre si tenim la desgràcia d’emmalaltir cobrarem durant els 3 primers dies el 50%, a partir del 4 dia el 75% i a partir del dia 21 el 100% del salari. A partir de 1 de gener de 2014 perdrem el premi dels 25 anys de vinculació a l’empresa. Cobrarem el 3,5% menys pel que fa a 2008. En la proposta afegida a acta el 10 d’Octubre de 2013 no apareix en cap apartat la no subrogació de la RAC fins a 31 de Desembre de 2015. Suposem que serà un error que els signants corregiran el dia 16 d’Octubre de 2013 data de la signatura definitiva.

L’empresa a la pregunta de MC de si es comprometen a no realitzar acomiadaments, contesta que introduiran la clàusula de no realitzar acomiadaments col·lectius. CGT li pregunta per acomiadaments individuals contestant que als acomiadaments organitzatiusno poden comprometre’s

Des de la Federació Comarcal de l’Anoia demanem a tota la CGT SUPORT I SOLIDARITAT amb les delegades acomiadades arbitrària i dictatorialment, mitjançant un contra expedient obert el passat mes de juny a l’empresa MECAPLAST.

El passat dijous 10 d’octubre a la tarda els hi van extingir el seu contracte de treball per raons disciplinàries (frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades i el furt o robatori del fons social).

El 13 d’octubre de 2013 es beatificaran a Tarragona 522 religiosos morts durant la Guerra Civil. La Conferència Episcopal afirma que aquestes persones són màrtirs de la fe, víctimes de la persecució religiosa que segons ells va tenir lloc durant “els anys trenta” del segle XX.

Així és com ens expliquen la història els que van guanyar la guerra. El que no ens expliquen és que l’Església havia pres i va continuar prenent part activa en els conflictes socials d’aquella època. Va defensar amb violència un estat catòlic, que no hi hagués llibertat de culte, ni escoles laiques, ni divorci, ni matrimoni civil. Però, sobretot, va lluitar pels seus privilegis i per mantenir el seu poder a les institucions. L’Església volia recuperar les subvencions estatals i les grans propietats que mantenia fora de la producció i que li servien per a especular.