CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Laïcitat

sancio_viaro.png
Comunicats

L’escola Viaró sancionada per la seva política de contractació masclista a partir de la denúncia presentada per CGT Ensenyament

L’ESCOLA VIARÓ, CONCERTADA I DE L’OPUS DEI, PERD EL RECURS CONTRA LA SANCIÓ PER LA VULNERACIÓ DEL DRET D’IGUALTAT DE LA DONA EN QUANT A LA PROMOCIÓ PROFESSIONAL

La denúncia de CGT Ensenyament prospera i es confirma un incompliment molt greu de les obligacions del concert educatiu. Aquestes no serien les úniques irregularitats de l’escola, el sindicat té proves que també s’ha vulnerat el dret d’admissió de l’alumnat

La denúncia que CGT Ensenyament va presentar a Inspecció de Treball contra L’Escola Viaró, concertada i de l’Opus Dei, ha acabat definitivament en sanció quan s’han confirmat dos incompliments greus en les polítiques de contractació de l’empresa: una discriminació directa per raó de sexe en relació a l’accés al treball remunerat i la vulneració el dret d’igualtat de la dona en quant a la promoció professional.

Llegir més »

Entrevista a Marta Minguella, de CGT Ensenyament: “Els que parlen d’adoctrinament no demostren mai una anàlisi exhaustiva”

El col·legi concertat Viaró ha estat al punt de mira dels mitjans d’arreu del país després que Inspecció del Treball els hagi interposat una sanció de 50.000 euros per discriminació en la contractació de personal –no contracten dones per als cursos superiors a infantil– i per bloquejar la promoció de les dones que sí tenen als cursos de 3, 4 i 5 anys. Tot i que el centre ha posat un recurs al·legant la llibertat per tenir un model educatiu segregador també al professorat, la resolució és clara. Marta Minguella, delegada de la sectorial d’Ensenyament de la CGT, sindicat que va acudir a Inspecció del Treball per denunciar el que la pròpia institució ha acabat considerant una discriminació de gènere, ha estat seguint tot el procés així com altres dubtes i marges de millora del sistema educatiu català. Aprofitem el cas del Viaró per parlar amb ella sobre concerts, la dona a l’ensenyament, les acusacions d’adoctrinament i les apostes de renovació com el projecte Escola Nova 21.

Llegir més »

Prou intromissions a l’educació

PROU INTROMISSIONS A L’EDUCACIÓ!

La setmana passada els mitjans de comunicació ens informaven que el Bisbat de Solsona oferirà formació sobre sexualitat no només als seus adeptes sinó que també a les escoles de la comarca -siguin públiques o privades-. No deixa de sorprendre’ns que una entitat patriarcal, molts cops bel·ligerant amb les dones, que fomenta la discriminació en el seu si, que predica des del celibat i que promou una sexualitat heterosexual i amb finalitats reproductives, vulgui formar a les futures generacions sobre aquest aspecte.

Llegir més »

La CGT Baix Penedès davant les declaracions masclistes del mossèn de La Bisbal del Penedès

Des de CGT denunciem i condemnem les paraules del “nou mossèn” de La Bisbal del Penedès, pronunciades durant el sermó de la Missa de la festa Major de La Bisbal (veure notícia a delCamp.cat http://delcamp.cat/baixpenedesdiari/noticia/1288/el-nou-mossen-de-la-bisbal-fa-una-crida-perque-les-dones-es-quedin-a-casa-submises) en les que literalment va dir el següent:

“A les dones us pertoca estar a casa i ser submises als homes, com Maria Magdalena”

Per a no treure de context la frase, s’ha d’assenyalar que aquesta es diu durant una exposició del religiós sobre el model de “bona mare” i “bona dona”, tal i com ha reconegut la mateixa alcaldessa AgnèsFerrer de CIU.

Llegir més »

Jornades anticlericals a Berga el 26 i 27 d’agost

Som els amics de Godzilla. Jornades anticlericals el 26 i 27 d’agost a Berga

Mori la por, la culpa, la caritat i l’obediència.
Visqui el plaer, la llibertat i la solidaritat entre iguals.

– Divendres 26 d’agost, 21h a l’Ateneu Columna terra i Llibertat, projecció del documental ‘Rocío’, de fernando Ruíz Vergara.

Llegir més »

Demanda perquè es treguin noms de sants, militars i capellans, i es substitueixin per noms de veïns i militants obrers als carrers de Berga

El passat dilluns el Centre d’Estudis Josep Ester Borràs va presentar una instància a l’Ajuntament de Berga sol·licitant el canvi de nom d’alguns carrers de Berga.

L’entitat demana que es treguin alguns noms de sants, militars i capellans dels carrers de la ciutat i siguin canviats per altres que proposen. Les seves propostes es divideixen en tres blocs: Un carrer per Josep Maria Isanta, del qual precisament aquests dies l’entitat berguedana presenta un llibre titulat Isanta, 10 anys després. En segon lloc un llistat de militants obrers, veins de la ciutat, del passat segle i finalment un tercer bloc de noms antics, anteriors als 1870 i que molts encara es fan servir popularment.

Aquesta instància és el primer pas del que apunta serà una campanya reivindicativa.

Aquesta petició i aquesta campanya no és nova, l’entitat ja l’havia dut a terme al 2005, 2006 i 2007, amb sol·licituds formals i accions reivindicatives. Recordem per exemple el canvi de noms de carrers de setembre de 2006 en relació també a l’

Llegir més »

Membres de CGT s’enfronten a diversos anys de presó per la processó del “Santíssim Cony Insubmís”

Membres de CGT Andalusia s’enfronten a penes de presó per la processó del ‘Santíssim Cony Insumís’

Fins a tres anys de presó per convocar la processó del ‘Santíssim Cony Insubmís’ i el ‘Sant Enterrament dels Drets Sociolaborals’. L’Associació d’Advocats Cristians va portar aquestes manifestacions als tribunals “perquè recreaven processons de Setmana Santa”. El Jutjat d’Instrucció número 10 de Sevilla pren declaració aquest dijous a dos membres de la Confederació General de Treballadors (CGT), convocant de les mateixes a l’abril i maig del passat 2014. Com a mostra de suport a tots dos, s’ha convocat una concentració el dijous a les 10.00 hores a la Plaça dels lletrats de Sevilla, al costat dels jutjats.

Llegir més »

Nous (o vells?) adoctrinaments a l’ensenyament

L’ensenyament reglat, a partir de la seva generalització, ha estat considerat pels Estats i els poders com a una forma bàsica d’ensinistrament de la població, especialment de les classes populars. Volen que no pensem o que pensem com ellsvolen.

Llegir més »

Xerrada “De la laïcitat a l’apostàsia” el 14 de maig a CGT Barcelona

Per què cal que l’educació sigui laica?
Què implica el concordat?
Què vol dir apostatar?
Per què és important fer-ho?

DIA: DIJOUS 14 DE MAIG

HORA: 18,30h HORES

LLOC: VIA LAIETANA, 18 9a Planta

Parlaran:
– Miguel Gonzalez. Secretari General Sindicat Ensenyament CGT

– Luis Garcia. Coordinador de Catalunya Laica

Organitza: Sindicat d´Ensenyament de CGT

Més informació:
TWITTER CGT ENSENYAMENT

WEB CGT ENSENYAMENT

Llegir més »

Els gestors de la vida

Podria començar fent un assaig sobre què és la llibertat d’expressió o de si la funció del sentit de l’humor és trencar tots els límits. Podria parlar de l’element subjectiu que pot condicionar el concepte que cada una té sobre la llibertat d’expressió, elucubrant sobre si cal o no fer broma de tot. Podria trepitjar el terreny dels sentits i discernir quin és més important, el de qui satiritza o el de qui és objecte de la ironia. I, com no, parlar de que comporta traspassar els límits de les persones.

Llegir més »

CRAE Montserrat de Cerdanyola del Vallès: Joves tutelades per la “gràcia de Déu”

Tutelades per la gràcia de Déu.

Durant el matí del 19 de febrer la Inspecció de Treball va estar al CRAE (Centre de protecció de menors tutelats) Montserrat de Cerdanyola del Vallès comprovant contractes, salaris, nòmines … Ens alegra que hi hagi algú que vigili aquestes empreses que actuen com si la legislació laboral i la legislació autonòmica sobre centres de menors no fos amb elles : incompliment de ràtios, falta de titulació de professionals, no lliurament del calendari laboral …

Però clar, que són aquestes nimietats per a qui va participar activament de la “tasca social” del “gloriós Movimiento Nacional” ?. I és que qui dirigeix ​​i gestiona aquest centre (i s’encarrega de “protegir” a les menors que hi viuen), són les senyores del Instituto Secular de la Cruzada Evangélica, les mateixes “Cruzadas” que repartien pietat i amor entre les preses de les presons del franquisme.

No sabem, amb aquest currículum, quins valors els estaran inculcant a les nenes internades en el seu centre, però qui és responsable últim d’aquesta tutela, la Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA) podria completar la tasca iniciada per la Inspecció de Treball i acostar-se a comprovar-ho.

La manca de fiscalització del funcionament i de la utilització dels recursos (públics, no ho oblidem) dels centres de menors és una cosa que requereix d’una solució urgent.

Que hi hagi eleccions en uns mesos no és excusa per posposar la solució, sobretot perquè és una cosa que porten deixant per a més endavant no només els successius governs de CiU sinó també elsdel Tripartit.

Llegir més »

La LOMCE i la masculinitat hegemònica. La Segregació de sexes a l’escola i el nacional-catolicisme

Molts són els aspectes que han generat dures crítiques envers la LOMCE. Un dels que conté una forta càrrega ideològica, i que en certa manera s’ha vingut considerant com de segon ordre és subvencionar dins la xarxa pública les escoles d’elit que segreguen l’alumnat per sexes. Cal tenir en compte, també, que un bon nombre d’aquestes escoles pertanyen a l’Opus Dei, fent palesa una aliança ideològica entre el govern, l’Església catòlica i la dreta política més conservadora.

Llegir més »
vine_a_l_ensenyamen_public.jpg
Ensenyament

Prematriculació escolar: Vine a la pública! Laica, de Qualitat, garant de la Cohesió Social!

VINE A LA PÚBLICA! LAICA, DE QUALITAT, GARANT DE LA COHESIÓ SOCIAL

CGT de Catalunya i la Federació d’Ensenyament engeguem una campanya per animar a la nostra afiliació, simpatitzants, contactes i als nostres àmbits d’influència de la necessitat de matricular-se a l’ensenyament públic en tots els seus àmbits: infantil, primària, secundària, FP, adults, universitat…. En un moment en que les diverses administracions educatives estan deteriorant l’ensenyament públic i potenciant el privat, la CGT de Catalunya sortim al pasamb la voluntat de reforçar l’opció pública.

Llegir més »

En defensa del dret a decidir de la dona sobre el seu cos i la seva maternitat

COMUNICAT DE CGT CONTRA LA REFORMA DE LA LLEI DE L’AVORTAMENT

EN DEFENSA DEL DRET A DECIDIR DE LA DONA
SOBRE EL SEU COS I LA SEVA MATERNITAT

PER LA DESPENALITZACIÓ DE L’AVORTAMENT

La reforma de la llei de l’avortament del ministre de justícia Gallardón elimina el dret assolit per les dones a avortar a la sanitat pública a les primeres 14 setmanes i farà, a nivells pràctics, impossible avortar a l’Estat espanyol.

Llegir més »

La CGT de Lleida denuncia la intromisió de l’Església Catòlica a Escoles Públiques

La tarda del dimecres 27 de novembre, la CGT de Lleida amb el suport del Casal Popular de Joves, l’Assemblea d’Estudiants de Secundària, la CUP i altres col.lectius de Ponent han fet entrega al Bisbat de Lleida d’una carta de queixa per denunciar la iniciativa per part de l’església catòlica de tornar a entrar a les aules de les escoles públiques de la ciutat amb intenció de fer proselitisme de les seves creences.

Llegir més »

La laïcitat del nostre dia a dia i arreu del món

“La clau de l’aprenentatge de la llibertat en la llibertat, mitjançant la via de la raó personal. El medi natural d’aquesta via, l’única que es basa en l’afirmació de l’autonomia del subjecte com a condició de possibilitat del fet educatiu és, evidentment la laïcitat” Paraules del referent i pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, que el seu dia fou acusat i afusellat com l’instigador de la revolta social dita la Setmana Tràgica, una revolta titllada d’anticlerical.

A dia d’avui, l’anticlericalisme social es tradueix en una manera d’entendre la vida que s’erigeix en forma de laïcitat personal i social, superant les concepcions i reminiscències culturals religioses i les connivències amb l’establishment del poder establert, una forma d’afirmació lliure i llibertària, com impulsava des del 1901 amb l’Escola Moderna, Ferrer i Guàrdia.

A dia d’avui, la laïcitat té diversos atzucacs a l’estat espanyol: segons el CIS ja consta que hi ha un 23% de persones que es declaren no religiosos, 15% dels quals que es declaren no creients i un altre 8% directament ateus. Això és un avenç tenint en compte 40 anys de nacional-catolicisme franquista, que té com a llegat conservar un 73% de catòlics. Només un 2% declara ser creient d’una altra religió.

Llegir més »

Comunicat de la CGT davant la macrobeatificació del 13 d’octubre a Tarragona: Avui com ahir, no passaran!

El 13 d’octubre de 2013 es beatificaran a Tarragona 522 religiosos morts durant la Guerra Civil. La Conferència Episcopal afirma que aquestes persones són màrtirs de la fe, víctimes de la persecució religiosa que segons ells va tenir lloc durant “els anys trenta” del segle XX.

Així és com ens expliquen la història els que van guanyar la guerra. El que no ens expliquen és que l’Església havia pres i va continuar prenent part activa en els conflictes socials d’aquella època. Va defensar amb violència un estat catòlic, que no hi hagués llibertat de culte, ni escoles laiques, ni divorci, ni matrimoni civil. Però, sobretot, va lluitar pels seus privilegis i per mantenir el seu poder a les institucions. L’Església volia recuperar les subvencions estatals i les grans propietats que mantenia fora de la producció i que li servien per a especular.

Llegir més »

Declaració d’Europa Laica davant la beatificació de màrtirs del 13 d’octubre a Tarragona

Davant la beatificació a Tarragona, el pròxim 13 d’octubre, de 522 “màrtirs” que van morir, segons la Conferència Episcopal Espanyola, “durant la persecució religiosa dels anys trenta del segle XX”, Europa Laica declara:

1- Denunciem que aquest acte sigui qualificat com “d’humanitat i reconciliació”, mentre que cada vegada que es planteja restituir la memòria de les desenes de milers de persones, alguns d’ells cristians i religiosos, del que es denomina com “bàndol republicà”, la jerarquia catòlica i la dreta reaccionària bramin, perquè suposadament es “reobren” les ferides de la Guerra civil. En contra de l’opinió de milions de persones i d’organismes internacionals, com l’ONU, que ve exigint que es persegueixin els crims franquistes.

2- Neguem la veracitat històrica respecte a que les persones a canonitzar morissin “durant la persecució religiosa dels anys trenta”. Per contra, la majoria dels 6.800 eclesiàstics assassinats, així com la immensa majoria dels morts o assassinats republicans, ho van ser arran del cop militar i la subsegüent guerra i no durant la II República, com de forma vergonyant pregona l’església catòlica oficial.

3- La jerarquia catòlica oficial va ser inductora del “cop d’estat feixista”, des del mateix dia de la proclamació de la II República, fins i tot abans, si ens atenim a les homilies i crides que es llançaven des dels púlpits, ja que no volien perdre els enormes privilegis dels quals gaudien com “religió d’Estat” i no perquè fos perseguida i no tingués més remei, com demostren les cartes del cardenal prevalgut Isidro Gomá, al Vaticà.

4- A la majoria dels bisbes espanyols de l’època cap “l’honor” de ser els artífexs de convertir la sagnant contesa en “Croada”, a partir de la seva Carta Col·lectiva de 1937, intentant convèncer al món que la causa dels colpistes era la de “la civilització cristiana” i, fins i tot, oposant-se a una “solució pactada” i insistint en una rendició incondicional i humiliant.

5- La jerarquia catòlica, amb aquestes beatificacions, segueix identificant-se amb els colpistes sediciosos que van acabar per la força amb la legalitat republicana. Ens produeix indignació l’alegria episcopal per haver estat “agraciats amb un gran nombre d’aquests testimonis privilegiats”, referint-se als eclesiàstics assassinats.

6- Aquest país està governat per uns polítics, que a pesar del temps transcorregut, segueix sense reconèixer que el cop militar de 1936, que va esdevenir en guerra, va originar una sagnant i terrorista dictadura que va practicar una autèntica “neteja” ètnica i ideològica i va implantar, amb el suport eclesiàstic, una dictadura feixista i nacional-catòlica que va adoctrinar les consciències i va eliminar les llibertats, durant quatre dècades.

7- Denunciem que representants dels poders públics tornin a estar presents en aquests actes confessionals, agraviant de forma intolerable, a milions de ciutadans i ciutadanes de tot tipus de creences (religioses o no). Amb la seva presència i el finançament públic de l’acte, contaminen l’Estat democràtic i de Dret, deslegitimen la democràcia, donant així un pas més en la desafecció cap a les nostres institucions públiques.

Europa Laica

http://www.laicismo.org/detalle.php?pk=27518

Llegir més »

La crisi segueix: una Tunísia sense sortida

El diumenge 22 de setembre, Nejib Abidi, Yahya Dridi, Abdallah Yahya, Slim Abida, Mahmoud Ayed i Skander Ben Abid, tots joves, tots músics, cineastes, artistes i activistes, tots ells compromesos en la lluita contra la dictadura de Ben Ali i ara en el combat en favor d’una veritable democràcia, van ser detinguts mentre treballaven en l’última pel·lícula de Nejib. L’acusació formal és la de “consum de substàncies il·lícites”, un delicte que el codi penal vigent castiga amb altíssimes penes de presó.

Curiosament, en la vesprada de la detenció a Nejib Abidi li havien robat de casa els discos durs que contenien tot el material brut del seu documental. De què tractava aquest documental? Del “tràfic de la mort” -per utilitzar una expressió de Dali Ghazi-: és a dir, del contraban d’homes en el Mediterrani, una pràctica que implica almenys tres parts -el traficant, el govern local i els països anomenats “d’acollida”- i que ha fet desaparèixer en el mar desenes, centenars, potser milers de tunisians i subsaharians en els últims anys.

Qualssevol que siguin els veritables motius d’aquesta detenció, el que és indubtable és que s’està utilitzant un “delicte comú” per a retirar de la circulació, com en temps del dictador Ben Ali, a joves que molesten per la seva sensibilitat social i compromís polític. Això és molt greu. Però no menys greu -doncs és la seva condició- és que dos anys i mig després de les jornades revolucionàries de gener de 2011 segueixi existint la llei que permet aquest abús. De fet, dos anys i mig després segueixen les mateixes lleis, els mateixos jutges i la mateixa policia. De qui són instrument? Del Ministeri de l’Interior i del partit Ennahda? Tenen la seva pròpia agenda? Suren les fràgils institucions polítiques tunisianes sobre una fosca taca de petroli que creua per sota de gairebé tots els partits i gairebé totes les institucions de l’Estat?

Després de l’assassinat el passat 25 de juliol de Mohamed Brahmi, diputat del Front Popular, Tunísia s’està enfangat en una crisi que segueix paralitzant el país. Aquest criminal atemptat, coincident amb el cop militar a Egipte, va projectar l’ombra del descarrilament democràtic sobre la transició tunisiana: ja temptada pel model egipci, l’oposició va cavalcar una còlera justa per a donar un salt en el buit. El Front Popular, que fins a llavors s’havia mantingut equidistant entre la dreta islamista i la dreta laica, va cedir als cants de sirena dels fulul de l’antic règim i es va unir a Unió per Tunísia, la coalició liderada pel bourguibista Caid Essebsi, per a formar -a l’egípcia- el Front de Salvació Nacional entorn d’un programa de mínims: destitució del govern, dissolució de l’Assemblea Constituent, formació d’un gabinet i un consell “d’experts” que -respectivament- gestionin la transició i redactin una constitució “veritablement democràtica”. Un tibant pols de mobilitzacions en els carrers, al costat de la invocació més o menys explícita d’una intervenció militar i la retirada de 70 diputats del Parlament, van dur a l’agost a Ben Jaafer, el seu president, a suspendre les sessions de l’Assemblea. Des de llavors el país està encallat en una espècie de gelatina densa i tremolosa en la qual qualsevol nou cop pot tirar per terra aquest fràgil i esperançador procés.

En lloc de l’exèrcit, a Tunísia ha intervingut el sindicat UGTT, un Estat dintre de l’Estat, més pragmàtic que ideològic, per a fer una proposta de solució que passa per conservar l’Assemblea Constituent però lliurar el govern, fins a les eleccions, a un grup “d’independents”; és a dir, a l’oposició. S’ha constituït un “quartet” mediador del que, al costat del sindicat, formen part UTICA (l’associació empresarial tunisiana), l’Ordre d’Advocats i la Lliga de DDHH. El Front Nacional de Salvació, amb un peu en la raó i altre en el buit, treballa clarament amb “el quartet” per a derrocar el govern.

La “troica” en el poder, amb els islamistes de Ennahda al capdavant, han acceptat el diàleg, però posen condicions a la proposta: estan disposats a deixar el govern abans de les eleccions, però no abans de l’aprovació de la Constitució, l’últim esborrany de la qual estava ja llest per al debat abans del 25 de juliol. La qüestió és aquesta: govern i oposició es disputen els “càrrecs” que hauran de preparar les eleccions; és a dir, es disputen un aparell d’Estat que ningú sap qui domina en realitat ni a quins interessos serveix.

Mentre, sense Constitució, sense “llei de justícia transicional”, sense depuració de l’aparell judicial i de la policia, es manté de facto la legalitat de la dictadura, mentre els mitjans d’informació, en mans de l’oposició, demonitzen a un govern que ha fet bastant per si sol per a degradar-se. El precedent d’Egipte hauria de servir, en qualsevol cas, almenys a l’esquerra, per a mesurar els riscos d’obsessionar-se amb la omnipotència dels islamistes i la seva presumpta apropiació de totes les brides i totes les tecles de l’Estat.

A l’impasse institucional, que permet detenir a activistes i artistes compromesos per fumar-se uns porros, s’afegix la devastadora situació econòmica del país. Doncs bé, a través del “quartet” negociador i del propi Front de Salvació, l’esquerra ha acceptat no només perllongar la legalitat de la dictadura, útil per a la dreta islamista i per a la dreta laica, sinó també renunciar d’alguna manera al seu programa social i econòmic. UTICA, la patronal tunisiana, membre del “quartet” negociador i un dels nervis centrals de la Unió per Tunísia, la coalició dretana a la qual s’ha unit el Front Popular per a enderrocar el govern, acaba de presentar les seves propostes per a sortir de la crisi econòmica. Entre elles, podem citar la criminalització de tota acció que posi en perill el lliure “comerç” o “pertorbi la vida econòmica”, el restabliment del sistema de subcontrates i d’ocupació precària, la congelació salarial, la condemna de vagues i protestes que posin en perill la viabilitat d’una empresa, el finançament públic de les companyies privades amenaçades per la crisi i la persecució de totes les formes de comerç paral·lel. Cal assenyalar que és un programa que Ennahda, partit islamista neoliberal, compartiria de bon grat amb UTICA, però per això mateix cabria esperar que el Front Popular no sacrifiqués les seves lluites socials als virtuals avantatges d’una baralla política que fragilitza les petites conquestes democràtiques de la revolució i en la qual només pot sortir perdent.

A Tunísia, com a Espanya, es lluita per assentar un veritable Estat de Dret (pensem en els activistes gallecs condemnats a penes delirants) i una veritable democràcia que permeti al mateix temps expressar les pròpies idees i gestionar els propis recursos. Res d’això serà possible mentre segueixi vigent de facto la legalitat de la dictadura i l’economia de la dictadura. Sense constitució, sense lleis, sense Assemblea, aquest buit gelatinós s’omple de baixa política: dreceres, conspiracions, negociacions en l’ombra, cops amagats o potencials de tots els que, dintre i fora de Tunísia, segueixen pensant en Egipte, malgrat tots els seus horrors, com la “veritable democràcia” i la “veritable revolució”.

(*) Santiago Albar Rico és escriptor i filòsof, expert en els païsosdel Magrib.

Llegir més »

CGT dóna suport a les mobilitzacions de resposta davant les “Beatificaciones de los mártires de España” a Tarragona

Col·lectius del Camp es mobilitzen per protestar davant les “Beatificaciones de los mártires de España” a Tarragona

Els col·lectius, sindicats i organitzacions de l’esquerra anticapitalista i l’esquerra independentista estan treballant conjuntament per a preparar una resposta davant la beatificació massiva de “los mártires del Siglo XX” que es farà a Tarragona. Concretament, convocaran a una manifestació el dia 12 d’octubre, que sortirà a les 18h de l’Estàtua dels Despellutats (a Tarragona), i desenvoluparan una campanya d’apostasia, a banda d’altres actes, com el que tindrà lloc el dia internacional per la despenalització de l’avortament, el proper 28 de setembre.

Llegir més »