A tots els delegats i delegades de la CGT
A totes les Federacions Territorials
A les Federacions Sectorials
A tota la CGT

Les Companyes i Companys de la Secció Sindical de CGT a Mecaplast (Multinacional dedicada a l’Automoció) seran acusats mitjançant un expedient contradictori que se’ls ha imposat de manera dictatorial, arbitrària i autoritària.

Precinten l’emissor de LaTele

Una resolució de la Generalitat de Catalunya provoca l’interrupció de l’emissió de LaTele

Barcelona, 18 de juny de 2013.- El passat 14 de juny de 2013 va ser precintat de forma irregular l’emissor des d’on emet LaTele, pel canal 37 de la TDT, degut a una resolució del Director General de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya que ha provocat que, a dia d’avui, l’emissió de LaTele continuï tancada.

Per procedir al precinte, divendres passat a les 13:30 una dotació dels Mossos d’Esquadra acompanyada per una inspectora de telecomunicacions i un tècnic van entrar per la força a la zona de Collserola on estan ubicats els equips pelsque emet LaTele al canal 37 de la TDT.

Xerrada sobre el transport públic i la eco-mobilitat, motor de l’economia i competitivitat d’un país: el cas de Suïssa, el 22 de juny al local de la CGT a Rubí:

Amb Carlos Oti (Plataforma pel Transport Públic), dins els actes del 25è aniversari de la Secció Sindical de CGT a FGC.

DIA: 22 DE JUNY

LLOC: PLAÇA CLAVÉ, 4-6, RUBÍ

Més informació:

– WEB CGT RUBÍ

– TWITTER CGT RUBÍ

La CGT de Rubí, com a sindicat compromès, no sols amb la lluita dels interessos de tots i totes les treballadores, sinó també en l’avenç cap a una societat justa, solidaria i igualitària, es veu del tot vinculat a les mobilitzacions de caire social, mobilitzacions que pateixen la repressió policial i institucional. En aquest cas ens arriba una crida a la solidaritat amb la companya Mónica de Terrassa.

Un dia hàbil després de la celebració del judici (el passat 14 de juny), la Magistrada del Jutjat de Primera instància Número 21 de Barcelona, Carla Martínez Castro, ha dictat sentència sobre l’ocupació de l’assentament del carrer Puigcerdà 127. Considera que és “conscient de la crisi humanitària que pot generar el desallotjament de la nau”, però malgrat les conseqüències d’ordre social, el cert és que els demandats no han acreditat cap documentació que contempli la seva permanència i ús de l’immoble. Amb aquests arguments, que posen el dret a la propietat privada per davant del dret a una vida i un habitatge dignes, la magistrada posa data al desallotjament el proper 18 de juliol.

Dimecres 26 de juny, 19.30h. al local de la CGT de Reus (Raval Santa Anna 13, 3r)

Presentació del llibre’’ Grups Autònoms. Una crònica armada de la Transacció democràtica’’ amb el seu autor Joni D.).

El setembre de 1973 era desarticulat el MIL però aquella ràtzia no va acabar amb el moviment autònom armat sinó que el va reforçar. Les accions per intentar evitar l’execució de Puig Antich, primer, i les que es van dur a terme per expressar la ràbia un cop realitzada aquesta, es van estendre com una taca d’oli.

El dimarts 18 de juny, dia anterior a la reunió dels alcaldes de Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent i Viladecans en el Departament de Salut, prevista per a les 9h del matí, on se’ls haurà d’informar respecte al futur de l’Hospital de Viladecans, veïns i treballadors han portat a terme una CONCENTRACIÓ-TANCAMENT a manera de PREGÀRIA, a partir de les 19 hores. Es mantindran tancats fins que, després de la reunió del dimecres 19 de juny, els alcaldes acudeixin a informar-los.

Al març de 2011, el Govern de la Generalitat de Catalunya va retirar l’autonomia de gestió a l’Hospital de Viladecans i ho va transformar en un simple apèndix de l’Hospital de Bellvitge, a més d’abocar-lo a un infrafinançament gairebé insostenible (dels 44 milions d’euros gastats en el 2010, la qual cosa llavors ja era escàs, als 37 milions del 2012).

La penosa evolució que ve provocant el desmantellament de l’Hospital de Viladecans, orquestrada pel Govern, és doblement condemnable:

1) El 2011, la Conselleria de Salut coneixia sobradament que aquest petit Hospital de Viladecans ja venia sent sanejat i optimitzat des de l’any 2007, la qual cosa el va transformar en l’Hospital més eficient del Institut Català de la Salut i en un dels tres més eficients de Catalunya. Així, el sentit comú de qualsevol polític les directrius del qual valoressin la bona gestió de la sanitat pública dictaminaria que a l’Hospital de Viladecans no se li apliquessin restriccions pressupostàries iguals que als altres centres. No obstant això, sabent “de quin peu coixeja”, el Govern de la Generalitat va aplicar, sense rastre de decoro, idèntiques mesures de contenció de despesa que les imposades als altres centres públics del Institut Català de la Salut (aquests, fins a mitjans del 2011, no eren gestionats amb la mateixa austeritat que l’Hospital de Viladecans, pel que disposaven de més marge de maniobra per als ajustaments).

2) Sent Viladecans l’Hospital de referència (segons la Generalitat, “destinat a resoldre pràcticament tots els problemes de salut susceptibles de curació i millora, excepte els que requereixen recursos tecnològics d’alt nivell o una pràctica altament especialitzada”) de les cinc poblacions a ell adscrites, ens xoca molt que el pressupost per càpita per a l’atenció hospitalària fins al nivell II de complexitat dels prop de 150.000 habitants adults de Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent i Viladecans sigui de tot just 250 euros/any. Cap recordar que l’escassa despesa sanitari mitjà per càpita a Espanya és de prop de 1203 euros/any.

Així, la falta d’informació i la percepció de canvis negatius en l’Hospital de Viladecans han provocat que, des de fa prop de mes i mig, els treballadors del centre, representats per la Junta de Personal (amb el suport dels sindicats CGT, Metges de Catalunya i CCOO), a més de representants de la ciutadania, ciutadans i alguns partits polítics, vinguin portant a terme dos noves accions que pretenen fer visible i donar a conèixer la inestable situació de l’Hospital de Viladecans: una campanya informativa i de recollida de signatures, i la col·locació de pancartes en balconades i adhesius en els comerços amb el lema “DEFENSEM L’HOSPITAL DE VILADECANS”.

Fins ara, poc més de 8.000 persones han signat, reivindicant al President de la Generalitat que mantingui l’Hospital de Viladecans com Hospital de Referència de les cinc poblacions, a més de demanar que la Generalitat porti a terme el seu projecte d’ampliació, pactat amb la ciutadania en l’any 2008. D’altra banda, les pancartes es vénen multiplicant en les balconades: fins a on sabem, hi ha prop de 1000 distribuïdes.

El Grup de Treball en Defensa de la Salut Pública (CATAC-CTS, CGT, CUP i persones a títol individual) ha aconseguit reunir-se el 17 de juny amb el delegat territorial del CatSalut, el Sr. Josep Mercadé als Serveis Territorials de Salut, mentre una quarantena de persones mostraven el seu suport en defensa d’una sanitat universal pública i universal.

La valoració que n’ha fet el Grup de Treball és negativa ja que ha detectat opacitat en referència al patronat de la Xarxa Santa Tecla i el seu Consell d’Administració, que rep finançament públic. També valora negativament que el Delegat Territorial ignorés el número de persones que actualment treballa a Joan XXIII o la raó per la qual les ambulàncies duguin la majoria de pacients a Sta. Tecla, així com el fet que aquest no s’hagi compromès formalment a defensar els interessos de la sanitat pública i, concretament, l’hospital Joan XXIII.

TRIAS REGALA L’EMPRESA
PÚBLICA B: SM AL SECTOR PRIVAT

Davant la notícia de la privatització parcial per part de l’Ajuntament de Barcelona de la
empresa BSM per a la creació d’una societat mixta privada / publica (60% -40%), el
Comitè d’empresa de BSM, format pels sindicats UGT, CCOO, CGT,
SIAFESIT, USOC i C-SIF, els quals representen més de 1.000 treballadors / es, ens
dirigim a la ciutadania de Barcelona, ​​per plantejar les següents qüestions.

El passat 29 de gener es van presentar,per part de la Secció Sindical de la CGT a la Delegació Territorial de Salut a Tarragona, un total de 5.190 signatures, adreçades al President de la Generalitat Artur Mas i al Conseller de Salut Boi Ruiz, reclamant l’obertura les 24 hores al dia i els 365 dies a l’any, del servei d’hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.

Donada la impossibilitat de registrar totes les signatures, per la negació de part del Delegat Territorial de Salut a Tarragona, Josep Mercadé, la resta de signatures les han anant registrant fins al mes de juny. D’alguna manera, així es tancava una primera fase d’accions que havia començat el març de 2012. A l’octubre del 2012 Mercadé va fer un comunicat dient que es començarien a fer angioplàsties primàries 12 hores al dia durant els 7 dies de la setmana (és a dir, els 365 dies l’any), de vuit del matí a vuit del vespre.