VOLT II: un repte als grans projectes energètics.
Descarrega´t el programa:
http://issuu.com/odg_/docs/dossier-volt2-catala?e=0/15270410
INSCRIPCIONS: http://xse.cat/inscripcionsregistrations/
VOLT II: un repte als grans projectes energètics.
L’economista Óscar Carpintero reivindica una economia ecològica en la qual s’incorporin indicadors de benestar social.
Óscar Carpintero (Valladolid, 1972), doctor en Economia i professor de la Universitat de Valladolid, planteja que és un autoengany seguir apostant pel creixement davant la urgència del canvi climàtic. Per això, defensa la necessitat d’una transició cap a una economia ecològica.
Resulta evident que el deute extern s’ha convertit en un “instrument de bombament de recursos econòmics dels països en desenvolupament als països creditors”.
El Comitè per a l’Anul·lació del Deute del Tercer Món reedita el 2015 el seu informe Les xifres del deute en el qual, des de fa anys, busca descriure el “sistema deute” del que s’ha revestit la globalització. Exposen tot un elenc de dades que no deixa lloc a dubtes de qui es beneficia amb aquest sistema. Gràcies a l’estudi podem veure com el mecanisme que es va usar al principi als anomenats països del Sud, s’ha anat aplicant també en el Nord, especialment a partir de 2008.
L’Ajuntament de BCN no vetlla per la salut de la ciutadania (un tema incòmode)
Els darrers dies hem tornat a ser testimonis de com un insecte forani (invasor) ha esdevingut plaga. Aquest cop es tracta d’un invertebrat ( Belonochinus numenius) un insecte conegut com la xinxa del plàtan. Aquest insecte no és perillós per a les persones, doncs és totalment fitòfag, i per tant no ens pica. El seu hàbitat es als arbres, però ha resultat ser molest, doncs donades les temperatures tan altes que estem patint aquest estiu, la seva activitat reproductora s’ha disparat, arribant a augmentar considerablement la població fins a esdevenir plaga.
Vivim en un món globalitzat de metròpolis gegantesques, insostenibles ecològica i socialment, funcionals al procés de valorització del capital i a una economia globalitzada i creixentment interrelacionada. Vivim, també, en un planeta travessat per enormes fluxos financers transnacionals, on l’automatització de les operatòries borsàries i l’emergència de creixents mercats OTC (Over the counter) de “banca en l’ombra”, permet que els interessos monetaris i especulatius de l’oligarquia internacional travessin les fronteres i actuïn de forma desterritorialitzada i global.
Els“s
Els béns comunals, subsistència i sostenibilitat davant la propietat privada
Durant segles, la població ha participat en la gestió dels béns l’ús dels quals beneficiava tota la comunitat. Actualment, la tradició dels consells generals perviu legalment en forma d’entitats municipals descentralitzades
Diferents estimacions calculen que més del 90% de la Val d’Aran éspropietat comunal.
BUTLLETÍ INFORMATIU Nº 150
BIO ECONOMIA I SOBIRANIA ALIMENTÀRIA
ESTRATÈGIA ESPANYOLA DE BIOECONOMÍA: HORITZÓ 2030 i SOBERANIA ALIMENTÀRIA
El govern de l’Estat espanyol, a través del seu Ministeri d’Economia i Competitivitat i la Secretaria d’Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació, ha fet arribar als diferents subjectes socials (sindicats, organitzacions agràries, organitzacions ecologistes, organitzacions de consumidors, organitzacions empresarials, etc.), un document titulat “Estratègia espanyola de bioeconomía: horitzó 2030” per intentar la “confluència i cooperació” entre tots els agents socials, en les seves polítiques desarrollistas i productivistas, i, en definitiva “vendre a la societat” un nou tipus de model econòmic, que resolgui els problemes existents d’escassetat de recursos, alhora, que s’intenta fer creure que per part de la política es té una “intenció bona” de donar solucions als greus problemes de “alimentació i què fer amb els residus”.
MARXEM CONTRA #MONSANTO 23M
El 23 de maig, activistes de tot el món s’uniran a la Marxa contra Monsanto.
Manifestació dissabte 23 de maig a les 12h a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.
Per què marxem?
CGT signa El Pacte Social de l’Aigua per Terrassa
Una quinzena d’organitzacions, entre les quals forces polítiques com Terrassa en Comú, CUP, ERC, MES, EUiA, ICV, SI, Podem signen el document
CiU, PSC, PP i C’s refusen adherir-se a un pacte que aposta per municipalitzar el servei d’abastament d’aigua al municipi
Representants de les entitats i associacions signants del document Foto: Taula de l’Aigua
La Taula de l’Aigua de Terrassa ha presentat aquest dimecres el Pacte Social de l’Aigua per Terrassa, un document que aposta pel reconeixement de l’aigua com un dret humà així com per la gestió pública, participativa i transparent de l’aigua, amb criteris de sostenibilitat i justícia social. A menys de tres setmanes per les eleccions municipals, nombroses organitzacions socials i nou forces polítiques l’han subscrit amb el compromís d’implementar-lo i integrar-lo en els seus respectius programes electorals.
– Vídeo Campanya NOTANSANO #stopMonsanto (en català):
https://www.youtube.com/watch?v=L6-d7Np5zwc&feature=youtu.be&a
– Vídeo Campanya NOTANSANO #stopMonsanto (en castellà):
https://www.youtube.com/watch?v=4cVj30F1lEo
Treballadores de Parcs i Jardins denuncien la utilització d’un herbicida tòxic produït per Monsanto a Barcelona
El comitè d’empresa ha demanat públicament que Barcelona sigui una ciutat lliure de glisofat i afirma que el seu us és ocultat, fet que incompleix les normes de l’Ajuntament
El glifosat és l’herbicida més utilitzat arreu del món, tot i que està prohibit en alguns països
Els ànecs del delta del Llobregat, víctimes de la pressió urbanística i la caçaNova Rússia busca consolidar-se políticament enmig de l’enquistat conflicte ucraïnès
El comitè d’empresa de Parcs i Jardins de Barcelona ha demanat públicament que Barcelona sigui una ciutat lliure de glifosat (GFZ, Glisofat Free Zone), el principi actiu d’un herbicida de l’empresa transnacional Monsanto senyalat com a probable cancerigen per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) desdel 20 de març.
“Ja n’estem TTIPs”
Milers de persones es van manifestar ahir a Barcelona en contra del tractat per al lliure comerç i la inversió entre Estats Units i Europa. La mobilització s’emmarca en una convocatòria internacional on hi van participar més de 400 ciutats
Unes 30.000 persones es van manifestar a Barcelona contra el TTIP
Còmplices i responsablesProfessorat i famílies fan una cadena humana per allunyar la premsa de l’institut Joan Fuster
Rere el lema “les persones i el planeta abans que el capital”, vora 30.000 persones, segons l’organització, es van manifestar ahir a la tarda a Barcelona en contra del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP per les sigles en anglès).
“Per la Generalitat, l’Espai Natural de Gallecs només és el que diu una Llei”
Entrevista a Pol Ansó, membre de la Plataforma per a la Defensa de Gallecs
La plataforma ha reaccionat al projecte de construcció d’un parc logístic en una finca fins ara propietat de l’Incasol. Guye Sancho
“Quan veus un policia amb la porra carregada dirigint-se cap a tu, el primer que et passa pel cap és fugir”“Estem orgulloses, més que mai, dels nostres fills i de les nostres filles”
L’espai rural de Gallecs és un pulmó verd al mig del Vallès. Una mena de Hobbiton envoltat d’indústries i polígons. Pertany a l’Institut Català del Sòl i representa unes 400 hectàrees de conreu, un nucli de població i masies disseminades, conformant un conjunt de patrimoni natural i arquitectònic que, gràcies a l’activisme de persones com Pol Ansó –membre de la Plataforma per a la Defensa de Gallecs (PDG)– s’ha aconseguit preservar. Actualment Ansó viu a Barcelona però segueix pujant dos o tres cops a Gallecs per veure els seus pares i participar en les campanyes. Aquest diumenge, 19 d’abril, la PDG ha convocat una marxa en protesta contra el projecte de la Generalitat de vendre una finca de Gallecs a un promotor privat que vol construir-hi un parc logísitic de mercaderies.
D’on ve el nom de Gallecs?
L’antiga empresa pública de l’aigua arriba a 121 municipis, amb més de 4,9 milions d’habitants, i es va vendre a Acciona per 1.000 milions d’euros
La gestió privada de l’aigua afecta a prop del 82,8% de la població catalana; el 74,3% monopoli en mans d’AGBAR.
La gestió privada és, de mitjana, un 25% més cara i es concentra en les zones urbanes, on el negoci està garantit. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona la diferència és del 91%.
Catalunya és la regió líder mundial en gestió privada de l’aigua. La presència d’empreses que gestionen aquest servei suposa que a dia d’avui el 82,8% de la població estigui abastida per algun tipus de gestió privada, ja sigui amb concessió a un operador privat o a través d’una empresa mixta.
Enfocar avui l’atenció en Fukushima, des de Catalunya i Espanya, significa enunciar la paraula clau que ho defineix tot: silenci.
Un silenci que no significa que a Fukushima no passi res. Un repàs al període que va de l’11 de març del 2014 a l’11 de març del 2015, deixa moltes notícies a qual més inquietant, com que s’incrementen els casos de càncer de tiroides (una de les dues malalties “oficialment” reconegudes com vinculades a la radiació); que 4 anys desprès encara no es pot accedir als nuclis en fusió dels reactors; o que un flux continu de 400.000 litres d’aigües altament contaminades per radiació s’aboca cada dia a l’oceà, entra a la carena d’aliments i arriba als éssers humans.
COMUNICAT DEL COMITÈ D’EMPRESA ENVERS LA TALA DE L’ARBRAT AL PARC DEL CENTRE DEL POBLENOU DE BARCELONA
Davant les notícies aparegudes durant els darrers dies en alguns mitjans de comunicació sobre la tala dels Salix babylonica (salzes, desmais) al Parc del Centre del Poblenou, i l’intent de l’Ajuntament d’amagar aquest fet, el Comitè d’Empresa de Parcs i Jardins vol fer les següents puntualitzacions:
– Des de que es va conèixer el projecte del Parc del Centre del Poblenou, treballadores i treballadors de Parcs i Jardins com diversos professionals del sector de la Jardineria ja van manifestar que els arbres triats pels dissenyadors no eren els més adequats, donades les seves necessitats de sòl i hídriques. A això es va afegir el lamentable estat en què es trobaven els arbres quan es va assumir de mans de la contracta el manteniment del Parc pels tècnics municipals.
Xerrada: Què és el TTIP i com ens afecta?
Divendres 20 de febrer 18.30h al local de la CGT, Via Laietana 18, 9è Barcelona.
Intervindràn:
Desiderio Martín, Secretari de Formació del Comitè Confederal de la CGT
Juan García, afiliat de CGT Barcelona
Organitza: CGT Barcelona
https://www.facebook.com/events/333113910216506/
Més informació:
EL TTIP I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES PER A L’OCUPACIÓ I ELS DRETS LABORALS
1. El Context General
2. Els principals instruments de poder i control del Capital
3. El TTIP
4. Conseqüències per a l’Ocupació i els Drets Laborals
5. Prioritat de les llibertats econòmiques enfront dels Drets Laborals
Teniu el butlletí en format pdf en document adjunt o us el podeu descarregar a http://www.in-formacioncgt.info/juridico-sind/boletines/bi-146.pdf
Attached documents
Butlletí Informatiu 146. EL TTIP i les seves conseqüències per a l’ocupació i els drets laborals
Nous documents filtrats sobre les negociacions del tractat de lliure comerç entre la UE i els EUA revelen la intenció d’establir un mecanisme que garantiria la participació dels grans grups de pressió en el disseny i creació de la regulació que els afecta.
L’opacitat és la norma en les negociacions que la Unió Europea i els Estats Units mantenen al voltant del Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversions –conegut per les seves sigles en anglès, TTIP. Les poques filtracions que hi ha hagut semblen confirmar els temors dels grups opositors que el macroacord comercial per establir la zona de lliure comerç més gran del món suposarà una privatització ferotge dels serveis públics i una rebaixa en la protecció mediambiental o en els drets laborals. La setmana vinent se celebrarà a Brussel·les la vuitena ronda de negociacions del TTIP –que van començar a mitjans de 2013– i la Directa ha tingut accés al document amb la proposta prèvia que la Comissió Europea (CE) farà arribar demà als Estats Units sobre la cooperació reguladora, un aspecte clau del tractat.
Sobre el Tractat de Lliure “Comerç” (TTIP), entre EEUU i l’U€.
El model econòmic productivista-desarrollista (capitalisme), només té en compte el benefici privat, repartit en escasses famílies, que genera control social i polític sobre les poblacions i, requereix d’una crítica radical, doncs les necessitats socials, ecològiques, de distribució de la riquesa social i de drets de pobles i persones, desapareixen perquè el sistema funcioni.
Si s’explota recursos de pobles sencers, es fa en nom de la llibertat, la del “mercat lliure” per al moviment dels capitals i les lleis d’estrangeria -segons interessi-, per als treballadors immigrants que han de sortir dels seus països degut sobretot, a la lògica d’aquesta economia, que necessita de l’explotació de recursos aliens sense revertir en les societats on operen, la riquesa que es produeix i, molt menys qüestionar-se si el model desarrollista, -créixer per créixer i consumir sense tenir en compte els límits ni les conseqüències-, ha de sotmetre’s
De què va la UE?
Qui pren les decisions en la UE?
És legítim el deute de la UE?
Què tenen a veure les reformes laborals amb la UE?
És la UE el paladín de la lluita contra el canvi climàtic?
Saps quant inverteix la UE en defensa i qui esbeneficia d’això?
El 23 de juliol de 2014, el Consell i el Parlament Europeu promulgaven un Reglament de desenvolupament de l’article 3 del Tractat de Lisboa, que aplana el camí per als Tractats de Lliure Comerç (TTIP, TISA, ZETA) que actualment s’estan negociant entre EEUU i la UE.
A partir de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, les inversions estrangeres directes figuren en la llista de matèries que formen part de la política comercial comuna. En l’article 3 del tractat hi diu: “La Unió disposa de competència exclusiva en matèria de política comercial comuna”. El Tractat de Lisboa contempla també que la protecció de les inversions pot incloure un mecanisme de resolucions de litigis entre inversors i Estat que permetrà a un tercer país (transnacionals assentades en aquest país) la formulació de reclamacions contra qualsevol Estat. La signatura del Tractat de Maastricht i la posterior entrada en vigor de l’euro el 2002, amb l’obligació de complir el Pacte d’Estabilitat, tancarà el cercle del projecte neoliberal que marca el full de ruta que subjeu en l’estructura de construcció de la UE.
La recepta de la globalització que s’implementa a partir de la crisi dels anys 70, com resposta de la ideologia neoliberal a la recessió d’aquells anys, a fi de reactivar l’acumulació capitalista, està intrínsecament lligada a l’actual crisi. Amb la internacionalització i desregularització de l’economia, al trencar totes les barreres de reglamentació establertes sobre el sistema financer, la conseqüència del qual ha estat l’especulació salvatge d’aquest mercat, ens ha dut -amb l’esclat de la bombolla financera- a l’actual situació que no és altra cosa que una de les crisis sistémiques cada vegada més virulentes del sistema capitalista.
Amb els Tractats de Lliure Comerç i Inversió (TTIP, ZETA, TISA), el neoliberalisme pretén reactivar de nou la voracitat del gran capital, desregularitzant totes les esferes de la vida i creant la zona de lliure comerç més gran del món al servei de les corporacions. Una nova volta de rosca a costa dels drets laborals i socials i de l’empobriment dels pobles, posant a la disposició de les transnacionals els segments susceptibles de generar beneficis econòmics que encara no estan sota el control del capital privat.
Des que va quedar bloquejada l’any 2001, per desavinences entre els Estats membres, l’Organització Mundial del Comerç (OMC), organisme que serveix d’instrument al neoliberalisme, les elits polítiques i econòmiques occidentals en la seva voracitat per a seguir creixent sense límits i amb la finalitat de reorganitzar el model d’explotació capitalista que els permeti tornar a generar els beneficis que ells consideren adequats, engeguen i impulsen els Tractats de Lliure Comerç, fora del marc de l’OMC.
El TTIP, el ZETA i el TISA són les eines necessàries per a portar a terme aquestes polítiques de concentració i globalització que posen el poder econòmic i polític en mans de les transnacionals i del mercat financer. Aquests tractats es negocien de forma opaca i en secret, excloent als pobles i parlaments dels diferents Estats de la UE i tenen com objectiu la desestructuració del teixit productiu local, social, ambiental i laboral, com mètode per a reactivar les taxes d’acumulació i beneficis del capitalisme financer i transnacional.
El TTIP que es negocia amb l’excusa de la supressió d’aranzels entre EEUU i la UE, i es ven com la sortida de l’estancament econòmic en el qual està immersa l’economia mundial, no és més que el mecanisme de control per part dels poderosos per a afavorir els interessos de les elits econòmiques que posseeixen el poder real. La veritat és que els aranzels ja són molt baixos entre aquests dos blocs i el que veritablement es persegueix és baixar els estàndards de producció, adequant el model econòmic a les necessitats de regeneració del sistema.
A l’harmonitzar les regles de joc a les necessitats de les transnacionals, se’ls atorga un poder absolut sobre els governs i s’elimina l’autonomia legislativa dels Estats. Aquesta fugida cap a endavant, a un ritme cada vegada més accelerat, ha destruït ja vides, mitjans de subsistència i comunitats en altres parts del món.
L’impacte del desmantellament de la normativa de protecció laboral i les dràstiques retallades socials que es produiran com a conseqüència de la signatura d’aquests tractats a tota Europa, seran especialment virulents en una economia com la de l’Estat espanyol, sense projecte ni autonomia i amb un teixit industrial desmantellat i depenent.
És necessari parar aquests tractats i per a això és necessari la implicació i la formació de la militància de la CGT que faci possible la informació i difusió d’aquesta amenaça entre la població, així com la participació en la mobilització i visibilització en el carrer, juntament amb les organitzacions ciutadanes, col·lectius i organitzacions socials que s’oposen a aquests tractats i amb les quals ja estem treballant.
És necessària també la coordinació amb les organitzacions que a Europa s’oposen a la signatura dels TBI. Solament podem tenir alguna possibilitat de parar aquest atac si ens coordinem a nivell global per a poder enfrontar amb garanties l’estratègia del poder neoliberal que camina cap a la destrucció de les societats i del planeta.
Paral·lelament, hem d’anar treballant en la construcció d’alternatives que ens condueixin a l’estructuració d’altra economia descentralitzada, autogestionada, decreixentista i més humana que permeti a les persones habitar el planeta amb harmonia i dignitat.
* Editorial del núm. 284 del periòdic confederal Rojo y Negro.
El jutge titular del Penal número 27 de Barcelona absol a tots els encausats d’Esplugues per manifestar-se fa 7 anys en defensa de Collserola. El jutge sentencia: “No ha quedado acreditado que ninguno de los acusados participara en ninguna de las agresiones a agentes, actos vandálicos, altercados y desobediencias que se describen […] si bien es verdad que algunos de los funcionarios policiales han señalado durante sus declaraciones a alguno de los acusados como los autores de algunes de tales acciones, la certeza y fiabilidad de tales identificaciones ha de ser seriamente puesta en duda”.
Des d’Enginyeria Sense Fronteres, han organitzat un cicle de conferències que analitzarà en profunditat el sistema energètic actual i les seves possibilitats.
Vivim en en un sistema profundament desigual, guiat només per decisions econòmiques. La crisis que patim n’és una mostra, aquesta s’ha originat per diversos factors i un d’ells, sense dubtes, és la dificil situació energética del món que influeix en totes les questions que ens envolten.
En les xerrades es parlarà d’aspectes que no s’acostumen a escoltar gaire i és que impliquen obrir els ulls a una realitat molt crua i que ens aboca a un gran col·lapse, amb les consegüents guerres, pobresa, fam, etc.
Les xerrades tindran lloc al local de la CGT de Tarragona a les 18:30h.
– Dijous 20 de Novembre, “Limits del creixement i post-capitalisme”. A càrrec d’Antonio García-Olivares, cientific del CSIC i membre d’OCO
– Dilluns 24 de Novembre, “El límit de les modernes energies renovables” A càrrec de Pedro Prieto vicepresident d’AEREN i membre d’ASPO.
La Fira d’Economia Feminista 2014 vol ser un espai de trobada on posar en comú, debatre i crear unes relacions econòmiques feministes. Pensem l’economia en un sentit ampli, com totes aquelles relacions que establim entre nosaltres i amb el medi per assolir unes vides dignes. Formes de producció, distribució i consum que parteixen de les nostres necessitats i desitjos; relacions de treball que defugen de la desigualtat i les relacions de poder, que es basen en la reciprocitat, la solidaritat i el suportindignadas1
La fira es celebrarà els dies 14 i 15 de novembre a l’espai veïnal autogestionat de Can Batlló, al carrer Onze de Juny (plaça Pelleria, al carrer Constitució cantonada Mossèn Amadeu Oller), al barri de Sants de Barcelona. En el marc de la fira hi haurà xerrades, tallers, debats, presentació d’experiències i tenderolada de col·lectius, tot adreçat a repensar i transformar les nostres relacions econòmimques des dels feminismes.
