Tres, dos, un, zero. Les rebaixes ja són aquí. Ofertes, descomptes, % d’estalvi… ocupen aparadors de botigues i centres comercials. És el moment de comprar i comprar barat. Però, ¿és realment tan barat allò que comprem? Què s’amaga darrere de peces de vestir i aparells electrònics? Qui guanya i qui perd amb la nostra compra? Sovint el que sembla barat pot resultar molt car.
Comunicat de Premsa
COINCIDINT AMB LA FINALITZACIÓ DEL TRAM FERROVIARI BARCELONA-FIGUERES, CGT ES MANIFESTA A BARCELONA SANTS PER UN FERROCARRIL PÚBLIC I SOCIAL I CONTRA ELS ABUSOS DEL SISTEMA TARIFARI.
Dimarts dia 8 de gener s’inaugurava, per fi, la línia ferroviària d’ample internacional (UIC) Barcelona-Figueres que enllaça amb la línia francesa i el traçat de l’alta velocitat que porta a Saragossa i Madrid. La nova línia ferroviària a Figueres té característiques diferents a la de l’AVE Madrid-Barcelona: la seva velocitat màxima serà menor que la primera, ja que admet el trànsit de mercaderies. En realitat el tram de via que s’inaugura és el primer tram del necessari Corredor Mediterrani que els governs del PP i del PSOE es resisteixen a construir, tram que ha de donar un important impuls al tràfic de mercaderies per ferrocarril desdel port de Barcelona.
El viatge inaugural del TAV Barcelona Girona Figueres aquest 8 de gener per part del príncep Felip de Borbó i Letícia, acompanyats pels presidents Mariano Rajoy i Artur Mas, amb els seus respectius seguicis governamentals, simbolitza al nostre entendre anticapitalista de classe oprimida i explotada un esperpent d’una situació fotuda en un any que farà història en la memòria mundial dels darrers segle de lluita de classes.
Quan el TAV arrenca la situació social és al límit, doncs ni l’eurocràcia de la Unió Europea, ni l’Estat capitalista espanyol, ni la burgesa Generalitat de Catalunya no hi ha capacitat real de solucionar els colossals afers quotidians, ans al contrari, obres com ara la MAT o el TAV ens compliquen encara més l’existència. En el cas de Girona A les portes d’una inauguració pomposa ens trobem amb un territori trinxat i depauperat. La destrossa ambiental i territorial ni apareix en les triomfalistes valoracions d’Adif, la Cambra de Comerç i els sectors econòmics , empresarials i polítics de les comarques gironines. Adif ha humiliat i menyspreat a veïns i veïnes de Sant Narcís i Girona; 4 anys llargs de patiment, soroll, caos, incerteses i promeses incomplertes. És clamorós que no s’informi a la gent del cost ambiental i econòmic del TAV i de quants diners públics costarà mantenir-lo.
Els trens de Mitjana Distància experimentaran retallades de servei, cosa que afectarà les economies de les persones usuàries dels trens convencionals a causa de l’entrada en servei dels TAV i dels Avant. Al mateix temps cal denunciar que fa anys els responsables polítics i empresarials de Girona, i a aquests darrers ningú els demana comptes perquè viuen al marge de l’espectacle electoral, van decidir ubicar l’estació del TAV al centre de Girona, hipotecant el parc Central i el seu veïnat, i creant el col·lapse i el subsegüent embolic al centre de la ciutat. Col·lapsar el centre de trànsit rodat a motor i ubicar una megaestació de busos arran d’una zona tant densament poblada és com a mínim una temeritat i una decisió poc mesurada i sobretot presa en clau purament tècnica i sobre el plànol.
Patim un sistema capitalista sense estat de benestar i amb la banca enfonsada, una situació socialment nociva en el marc d’una monarquia constitucional sense credibilitat, pròpia de la Segona Restauració Borbònica postfranquista, amb un sector de sindicalisme de gestió i integració del Capital que no vol anar a una nova vaga general durant la cimera europea de març, tot plegat un espectacle caòtic d’una democràcia capitalista representativa inoperant, i amb una classe política totalment degradada. Però, la partida s’ha acabat i aquest 2013 ens toca a jugar a nosaltres, ja que la màquina està avariada, els maquinistes del poder hegemònic han perdut l’oremus, el sistema capitalista mundialment no funciona i hem de crear una nova societat, autogestionada i autogestionària vers el comunisme llibertari.
El creixement catastròfic de la civilització tecno-industrial del capitalisme decadent i la seva seqüela de nocivitats socials va planificar abans del crac de 2007-2008 obres com ara la reconstrucció transfronterera de la línia de molt alta tensió entre Baixàs i Vic, per exportar a l’Àfrica l’excedent energètic electro-nuclear francès, o el TAV, un element ferroviari essencialment propi del mercat de la mobilitat amb la circulació ràpida de capital sota la forma especial dels executius que tenen pressa.
El TAV és el tren de la nova élite, connecta els centres de poder i reordena a favor del Capital el territori, potenciant les ciutats com a indrets privilegiats de l’acumulació del capitals, possibilita processos d’urbanització immobiliària innecessària, com demostren els plans territorials de la Generalitat, la construcció de noves carreteres innecessàries, autopistes que trinxen el territori, ports que desfan el litoral, transvasaments d’aigües així com noves centrals energètiques que van incloses en el paquet del model dels trens d’alta velocitat. Es va pensar que amb el TAV es podria encara potenciar més la bombolla immobiliària i el model bancari hipotecari amb potencials nous clients turístics o clients autòctons de segones i terceres residències (mar i muntanya), una bombolla i un model econòmic, junt amb el regne del negoci de les noves tecnologies, que fou l’última forma del capitalisme en la seva fase senil.
La deslocalització de les indústries també troba en el transport de mercaderies en el TAV una manera de descongestió del tràfic de carretera però al mateix temps accelera les deslocalitzacions fabrils que generen més desocupació laboral a la Península.
No es pot qüestionar el TAV, la MAT o els transvasaments d’aigua sense posar en qüestió la pròpia societat capitalista turbo industrial. No hi tecnologies sostenibles possibles en el sistema capitalista industrial. La disputa entre la burgesia central espanyola que imposa un TAV radial des de Madrid a Galicia i a Girona que subordina la burgesia catalana, com demostra el viatge d’Artur Mas al costat de Felip de Borbó i Mariano Rajoy, davant un corredor mediterrani i un TAV multi cèntric que possibiliti una euroregió entre el Principat de Catalunya, el País Valencià, Aragó i Occitània, amb capital a Barcelona, després que a nivell de seus econòmiques i financeres aquesta quedés endarreria enfront la ciutat de Madrid, amb amenaces de fugida com la del grup Lara, doncs Madrid es va convertir abans del crac mundial de 2007-2008 en un gran centre financer i de serveis gràcies a la ubicació allà del centre del poder polític de l’Estat capitalista espanyol, i perdre la burgesia catalana el monopoli del mercat espanyol, no deixa de ser una falsa disjuntiva triar entre un model de destrucció ferroviari d’alta velocitat de tipus radial i un de tipus multi cèntric.
Per tal de combatre els models nocius del TAV i la MAT, l’extensió de la barbàrie capitalista i el col·lapse medi ambiental i ecològic, el terrorisme d’Estat i la guerra imperialista, uns models implantats com a forma de capitalisme decadent que patim, cal desfer el sistema capitalista en el seu conjunt i la seva societat classista de treball assalariat i regne de la mercaderia.
CGT Girona
8 de gener de 2013
Més informació:
Comunicació CGT Girona
comunicacio.cgtgirona@nullgmail.com
“El territori s’ha gestionat a base d’anar posant pedaços i responent a les demandes dels grans grups de poder”
“Les nuclears tendeixen a crear deserts econòmics al seu voltant”
“Al govern de la Generalitat no els interessava la planificació territorial”
Ecologistes en Acció demana l’arxiu de la causa contra 8 activistes per denunciar les activitats de CaixaBank
Al desembre de 2011, Ecologistes en Acció, com part del seu Congrés Confederal, va desplegar tres pancartes en la seu central de CaixaBank a Barcelona amb els textos “La Caixa arrasa el planeta”, “Justícia social i ambiental” i “Allibera’t de la banca”. En l’acció directa no violenta van participar unes 300 persones, de les quals, 8 van desplegar dues de les tres les pancartes. Aquestes 8 persones s’enfronten a la petició de 8 mesos de presó en l’actualitat.
L’acció va denunciar diversos fets sobradament contrastables. El primer tenia a veure amb la denúncia de l’enorme acumulació de poder polític i econòmic en el sector bancari, afirmant que són els bancs, part fonamental dels “mercats”, qui estan dictant avui el gruix de les polítiques públiques que executen els Governs. Per a això estan usant les cadenes del deute públic, contret en gran part per a rescatar als bancs i antigues caixes en el seu naufragi immobiliari.
El segon eix de crítica va partir de l’evidència que CaixaBank controla partde les accions d’empreses espanyoles transnacionals d’enorme rellevància en els sectors energètic, de l’aigua i de les infraestructures. Parlem d’empreses amb polítiques ambientals i socials molt agressives, tant en el nostre país com en altres països del Sud: Agbar, Repsol, Gas Natural – Fenosa o Abertis. Solament per posar alguns exemples: Agbar està restringint l’accés a l’aigua potable a importants sectors socials en diversos llocs d’Amèrica Llatina; Repsol té camps petroliers en llocs d’altíssima biodiversitat; Gas Natural – Fenosa basa el seu negoci en els combustibles fòssils, els principals responsables de l’escalfament global; o Abertis està construint autopistes en tot el món que estan servint per a expandir un model urbanístic fortament depredador del territori.
La tercera línia de denúncia va tenir a veure amb l’aposta de CaixaBank, abans La Caixa, per l’especulació urbanística. Són centenars les urbanitzacions en tot l’Estat finançades per La Caixa, moltes d’elles convertides avui en actius tòxics, el que ha dut a CaixaBank a haver d’aprovisionar més de 2.500 milions d’euros per a la seva cartera de crèdit immobiliari. Altre exemple clar és la seva aposta per la polèmica Torre de Cajasol a Sevilla.
Finalment, l’acció també va denunciar que, malgrat tot això, CaixaBank està rebent generoses ajudes públiques per a la seva expansió, amb les quals s’ha convertit en el primer banc de l’Estat espanyol amb 342.618 milions d’euros en actius, per davant del BBVA i del Santander. Tal és el cas de la seva adquisició de Banca Cívica, que rebut 977 milions d’euros d’ajudes públiques; o la recent del Banc de València, amb 5.500 milions de diners que engrosseix el dèficit públic. A més, la filial de CaixaBank, Criteria, evadeix imposats mitjançant l’ús de paradisos fiscals.
És cert que Ecologistes en Acció podia haver escollit un altre mitjà per a comunicar les seves crítiques a l’entitat. Probablement hagués estat més efectiu que hagués pagat anuncis en els mitjans de comunicació de masses, com fa CaixaBank. No obstant això és obvi que Ecologistes en Acció, ni cap altre moviment social, té la capacitat econòmica per a fer-lo. Mentre el sistema democràtic actual segueixi discriminant en la possibilitat de comunicació social en funció de la capacitat econòmica, accions com la de desembre de 2011 en la seu central de CaixaBank tindran tota la legitimitat.
Amb aquesta acció, Ecologistes en Acció simplement segueix la senda de milers de persones que han realitzat accions de desobediència civil i que avui les nostres societats reconeixen per la seva labor en l’avanç cap a la justícia social i ambiental. Persones que van decidir enfrontar-se a sistemes injusts per aconseguir i/o mantenir drets i llibertats socials. La discriminació en l’ús de l’aparell judicial a favor del poder establert no és nova: mentre que les persones i/o entitats vinculades a les elits polític-financeres disposen de mitjans possibles per a evadir sancions (penals o econòmiques) -quan no se’ls indulta-, a les persones que protesten per a denunciar un ordre injust se’ls aplica amb tota la duresa.
Per tot plegat, les organitzacions sotasignants considerem que l’acció per la qual es demana 8 mesos de presó a cadascun dels 8 activistes va ser una acció legítima que mereix l’arxiu de la causa.
Els col·lectius i organitzacions que vulguin signar aquest manifest, envieu un correu amb el nom de la vostra organització i correu de contacte a Jaume Grau (naturaleza@nullecologistasenaccion.org) o bé ompliu el formulari a http://www.ecologistasenaccion.org/article24721.html
Ecologistes en Acció
Vídeo de l’acció:
http://www.youtube.com/watch?v=kKlS_Ulpz3w&feature=player_embedded
Més informació:
‘Ni muts ni a la gàbia’ demana l’arxivament de la causa contra nou persones, per les que la fiscalia demana en conjunt 27 anys de presó. Centenars de persones han participat en accions contra aquest projecte urbanístic d’Esplugues de Llobregat, actualment aturat per l’esclat de la bombolla del totxo.
Nascuda al febrer en solidaritat amb les nou persones encausades per oposar-se al Pla Caufec –un mastodòntic projecte urbanístic ubicat a Esplugues de Llobregat, al peu de Collserola-, la campanya “Ni muts ni a la gàbia” (aneu a http://nimutsnialagabia.org/) ha agafat força aquest Nadal amb la publicació de tres vídeos en què s’explica l’esmentat projecte, les diferents lluites que s’han portat a terme per aturar-lo i la repressió que s’ha exercit contra el col·lectiu opositor. La campanya està recollint signatures per demanar l’arxivament de la causa contra els nou activistes imputats, sis dels quals s’enfronten a acusacions que els podrien fer anar a la presó, i també està fent xerrades i activitats diverses per doner a conèixer la situació. Fins i tot, el ple de l’Ajuntament d’Esplugues va fer per unanimitat una declaració el passat 19 de juny manifestant que les possibles condemnes eren “desproporcionades pel que fa als fets presumptament comesos”. No va demanar, però, l’arxivament de les causes.
Tanquem les Nuclears-100%RENOVABLES es pronuncia sobre l’Acord de la X Legislatura de Govern de Catalunya en relació al tema nuclear.
En relació al document “ACORD PER A LA TRANSICIÓ NACIONAL I PER GARANTIR L’ESTABILITAT PARLAMENTÀRIA DEL GOVERN DE CATALUNYA, signat el 19 de desembre entre ERC i CiU, volem fer arribar a la societat catalana un seguit de reflexions, ja que en ell es menciona explícitament la qüestió de l’energia nuclear.
Concretament, en el capítol “UNA POLÍTICA ECONÒMICA JUSTA PER A UN MARC PRESSUPOSTARI DE TRANSICIÓ” , i en el punt 1, de l’apartat d’ingressos, el document diu:
“– Implementació de noves vies d’imposició ambiental, com les que graven l’emissió de gasos contaminants (emissió de gasos en l’enlairament d’avions), o bé la producció de residus nuclears —mitjançant la modificació del gravamen de protecció civil sobre les nuclears.”
Sobre aquest punt volem manifestar que:
1.- La imposició de taxes o gravàmens sobre activitats industrials nocives per a la salut de la població i el medi ambient és una activitat legítima de qualsevol acció de govern, ja que penalitza les activitats lesives, enviant una clara senyal a les empreses que obtenen beneficis econòmics d’elles i, al mateix temps, indica a la societat l’existència d’un perill real al que cal fer front.
CiU i PSC s’alien per aprovar l’encariment tarifari en un ple de l’ÀMB. Durant el 2012, el preu de la factura s’haurà disparat més d’un 25% i des del 2010 l’increment supera el 50%.
Les conseqüències de la privatització d’Aigües Ter – Llobregat (ATLL), aprovada el 6 de novembre per la Generalitat, les començaran a patir els usuaris a partir del gener. Aquest dimarts, el ple de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat un encariment de les tarifes de l’aigua que superarà el 18% gràcies als vots favorables dels representants de CiU i el PSC. L’increment serà el tercer en menys d’un any, de manera que la factura s’haurà encarit més d’un 25% des del maig. Anant més enllà, amb relació al 2010 el preu del metre cúbic d’aigua s’haurà més que doblat. La pujada afectarà Barcelona i els 35 municipis de l’AMB i el 18% serà l’encariment mitjà, ja que en alguns punts el preu pujarà fins un 33%.
L’alcalde de Barcelona i president de l’AMB, Xavier Trias, ha negat les acusacions d’ICV-EUiA que, precisament, vincula l’encariment amb la privatització d’ATLL, afirmant que el canvi tarifari s’explica per la necessitat de “trobar l’equilibri” entre el que aporten les administracions i el que abonen els particulars, amb la voluntat de no generar deute. Els fets, però, semblen contradir-lo, ja que el preu es modifica per satisfer les noves tarifes que fixa Acciona a ATLL. Els altres augments en la factura de l’aigua que s’han viscut darrerament són el del cànon de l’aigua del juliol de 2011, l’increment tarifari aprovat per l’AMB al maig, l’aplicació del nou IVA al setembre i, al mateix mes, el canvi a la factura arran de l’augment del preu fixat per ATLL.
FERRAN DOMÈNECH | 15/12/2012 – Setmanari Directa
La Plataforma Aturem el Fracking ha començat la campanya d’oposició a aquesta tècnica, utilitzada per extreure gas del subsòl i alhora molt perjudicial pel territori. Les alarmes varen saltar fa un més i mig, quan grups ecologistes de la Segarra, Osona i el Lluçanès varen detectar l’interès de multinacionals americanes per prospectar gas natural a vàries comarquesde la Catalunya central.
La petició d’una empresa canadenca i una britànica per buscar gas i petroli a la Catalunya interior posa en guàrdia entitats i institucions locals.
La tècnica d’extracció hidràulica està prohibida en alguns països.
La proposta de la multinacional canadenca R2Energy (a través de la filial espanyola Montero Energy Corporation, SL) de dur a terme prospeccions per extreure gas amb la tècnica de fractura hidràulica de dues grans zones de Catalunya (que afecten sobretot a Osona i la Segarra) són, com a mínim, per reflexionar.
Fins fa pocs anys, les multinacionals del sector dels hidrocarburs s’havien centrat en l’extracció de gas i petroli de jaciments convencionals ubicats en països exportadors de petroli. La tècnica consistia en punxar una bossa o jaciment on es troba acumulat el gas i/o el petroli i fer-lo pujar a la superfície. L’abundància d’aquest tipus de petroli s’està acabant.
Xerrada amb Marc Gavaldà. És llicenciat en Ciències Ambientals i autor de diverses obres en les que denuncia l’activitat de transnacionals petrolieres com Repsol a Amèrica Llatina. Va presentar recentment al Ekozinemaldia, a Bilbo, el seu documental «Patagònia Petroliera, la movedissa».
Més informació:
En concret els municipis afectats de la prospecció per Fracking anomenada Leonardo són (segons DOGC Núm. 6221 – 27.9.2012):
Avinyó, Borredà, Calldetenes, Folgueroles, Gaià, Gurb, la Quar, la Vall d’en Bas, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Lluçà, Manlleu, Muntanyola, Olost, Olvan, Orís, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Puig-reig, Roda de Ter, Sagàs, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí d’Albars, Sant Pere de Torelló, Sant Sadurní d’Osormort, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Corcó, Santa Maria de Merlès, Sobremunt, Sora, Tavèrnoles, Tavertet, Torelló, Vic i Vilanova de Sau.
Moviments socials i partits polítics de Santa Coloma i Badalona van ocupar simbòlicament l’onze de novembre sis de les múltiples torres d’electricitat que poblen la serra de Marina. Convocats per la Plataforma per Defensa de la Serra de Marina i Can Zam, des de bon matí han començat a recórrer els camins de la serra membres dels diferents col·lectius i a penjar les pancartes en diferents torres escampades arreu dels camins que es troben entre l’ermita de Sant Climent i al barri de les oliveres, al nord-est i al sud-oest de la nostra ciutat, respectivament.
ÒSCAR ROMERO | 07/11/2012 – Setmanari Directa
La joia de la corona se’n va finalment, a mans d’Acciona. El Departament de Territori i Sostenibilitat va emetre ahir un comunicat on anuncia l’adjudicació del servei que presta Aigües Ter-Llobregat (ATLL) en favor del consorci d’empreses liderat per Acciona, opció que segons el govern ofereix “millor preu de l’aigua”. Acciona ha ofert un preu de 0,71 euros el metre cúbic mentre que Agbar ho ha fet a 0,79 euros. L’empresa adjudicatària haurà de pagar ara a la Generalitat de Catalunya 300 milions d’euros i 700 milions més en terminis al llarg de la concessió. Mas destinarà els ingressos a assolir els objectius de dèficit –comptabilitzarà el total de 1.000 milions d’euros de la venda al capítol d’ingressos de 2012– però el deute actual d’ATLL –663 milions d’euros– quedarà en mansde la Generalitat.
Ecologistes En Acció es congratula pel tancament definitiu i ja inapel·lable de la central nuclear de Garoña (Burgos). Després que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) rebés la documentació, l’últim capítol d’un procés rocambolesc se salda amb final feliç. El pròxim 6 de juliol de 2013 serà la data oficial de tancament de la central burgalesa, d’acord a una ordre ministerial vigent.
La clausura tindrà lloc una vegada que el CSN estudiï la documentació rebuda i elevi al Ministeri d’Indústria Energia i Turisme un informe d’avaluació. Tots aquests tràmits acaben amb un rocambolesc procés que ha donat lloc a nombroses especulacions sobre el futur de la central.
El Govern, d’acord al programa electoral del Partit Popular, va advocar per la continuïtat de Garoña. Una ordre Ministerial va permetre a Nuclenor, empresa propietària de la central, sol·licitar una pròrroga de funcionament fins a 2019. Però el termini de sol·licitud de pròrroga va vèncer el 6 d’agost i també ho va fer la data límit per a presentar recurs administratiu, un mes després.
Amb l’enviament de la documentació al CSN, queda ja fora de tot dubte que Nuclenor, participada per Iberdrola i ENDESA al 50%, no buscarà la pròrroga. Es tanca així el pols que Iberdrola i ENDESA han tirat al Govern per a intentar afavorir les condicions no solament de Garoña, sinó de la resta de les centrals nuclears espanyoles. Totes elles es veuran sotmeses a una taxa per producció de l’electricitat, per indicació directa de Brussel·les, que considera que l’actual mercat elèctric espanyol afavoreix aquesta font d’energia. A més es veuran obligades a escometre inversions derivades de les proves de resistència.
En el cas de Garoña haurien a més d’haver-se realitzat despeses addicionals per la mala situació de seguretat. No podia tampoc descartar-se que en el futur apareguessin nous problemes tècnics que donessin lloc a una aturada de la central per a reparacions o, en el pitjor dels casos, a un accident. Hauria estat un veritable escàndol polític si el govern hagués cedit davant la pressió pública de la indústria nuclear.
Ecologistes en Acció es congratula del tancament, que suposa una reducció dels riscos que sofreix la població i el medi ambient, i reclama un pla de desenvolupament per a la zona. La preocupació pels treballadors i la comarca de Garoña ha de ser prioritària per a les autoritats i els agents socials. La bona notícia del tancament es deu en última instància a les majors exigències de seguretat i transparència per part de la societat, a les quals ha de sotmetre’s
A LA SOCIETAT CIVIL DE CATALUNYA DAVANT UNES ELECCIONS AMB PROJECCIÓ HISTÒRICA
L’evolució de la situació política catalana ha fet de les properes eleccions del dia 25 de novembre al Parlament de Catalunya un esdeveniment que tindrà un valor històric, independentment dels resultats.
Aquesta situació no és aliena a la greu problemàtica econòmica que es va originar l’any 2008, impensable cinc anysenrere.
El Govern de Mas adjudica a Acciona, controlada pels Entrecanales, Aigües Ter-Llobregat (ATLL), en una operació que implicarà un encariment en la tarifa que paguen els usuaris. L’Institut de l’Empresa Familiar, que presideix el factòtum de la companyia, vol sortir en defensa de la unitat d’Espanya.
Fumata blanca del Govern de Mas a la major privatització en la història de la Generalitat de Catalunya. L’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), que s’encarrega del subministrament en alta –des de les fonts d’aigua fins als dipòsits municipals- de Barcelona i altres comarques de l’àrea metropolitana (abasteix un centenar de municipis i 4,5 milions de persones) serà gestionada en els propers 50 anys per un consorci encapçalat per Acciona, l’empori constructor i energètic controlat per la família Entrecanales. L’oferta d’Acciona, que estava aliada amb el banc brasiler BTG Pactual i grups inversors privats com Barcel Euro el Grup Havas, entre d’altres, s’ha imposat a d’Agbar, que hi va concórrer en aliança amb un fons d’inversió australià, un altre de quebequès i diverses empreses catalanes. El factor decisiu ha estat la millor oferta econòmica, ja que mentre Acciona va plantejar cobrar 0,71 euros per metre cúbic, Agbar va situar el preu en 0,79.
Un cop el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha signat la carta d’adjudicació, el consorci guanyador haurà de pagar 300 milions d’euros a la Generalitat, del total de 1.000 que haurà d’aportar en els 50 anys de concessió. L’operació suposa un mal negoci segons la plataforma Aigua és Vida, que ha denunciat que amb l’increment de tarifa aprovat el juliol, quan es va passar de 0,37 euros per metre cúbic a 0,65, la companyia ja era rendible, fins al punt que en només una dècada l’adjudicatària ja haurà amortitzat la seva despesa i començarà a acumular uns beneficis que, segons la mateixa entitat, superaran els 2.000 milions en el conjunt de la concessió.
A més a més, la Generalitat assumeix els més de 600 milions de deute que té ara mateix ATLL, que entre d’altres infraestructures és propietària de la dessaladora del Prat [a la imatge].
L’organització ho fa amb el convenciment que solucionar la crisi econòmica passa necessàriament per solucionar la crisi ambiental i que, solament així, es podrà avançar cap a una societat més justa.
La protecció del nostre entorn i el canvi d’estructures no és un luxe, sinó una urgent necessitat. El paquet de mesures que ens imposen el Govern espanyol, la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) empobreix a la ciutadania al mateix temps que aprofundeix la crisi ambiental.
Per exemple, els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per a 2013 retallen radicalment en inversió ambiental, però mantenen despeses insostenibles i destructors del patrimoni natural:
– La protecció i gestió de Parcs Nacionals es redueix de 70 milions a 40 .
– Les actuacions en matèria de canvi climàtic es queden en 48 milions, dedicats sobretot a la compra de drets d’emissió.
– Es balafien 1.084 milions en la construcció de noves carreteres (en el país europeu amb més quilòmetres d’autovia) i 0 euros a la construcció i millora de camins naturals.
– S’adjudiquen 3.304 milions al tren d’alta velocitat (en el segon país del món, després de Xina, en quilòmetres d’AVE), enfront de 34 milions en Rodalies.
– Es reserven 13 milions per a l’alimentació artificial de platges, enfront de 3 per a la gestió de sistemes litorals naturals.
Unes xifres que palideixen davant els 39.772 milions destinats al pagament d’interessos del deute públic. Un deute que va tenir forma de destrucció de la costa a força d’urbanitzacions, es va convertir en deute públic a través de les milmil·lionàries ajudes a la banca i va passar a ser pastura de l’especulació financera.
En realitat, els PGE són solament un exemple de les mesures anti-ambientals adoptades pel govern que motiven la convocatòria de la vaga general. Algunes de no menor calat són:
– La reforma de la Llei de Costes que suposa la seva privatització.
– La política d’assetjament de les energies renovables, continuista amb la del Govern anterior, amb la pujada d’impostos com últim capítol.
– El suport decidit a l’energia nuclear, exemplificada el projecte de construcció del cementiri nuclear en Villar de Cañas.
– L’aposta per l’alta velocitat i les autovies, pels mitjans de transport més insostenibles i contaminants.
– La continuació de les ajudes al sector de l’automòbil.
– L’engegada d’una reforma de la llei d’arrendaments que afavoreix l’habitatge en propietat enfront del de lloguer.
– Els intents, reeixits, de treure qualsevol element verd de la reforma de la PAC.
– La sostinguda aposta del Govern pels transgènics.
– El suport als mètodes més impactants d’extracció, com les perforacions en aigües profundes (a Canàries) i fractura hidràulica (en amplis punts de la Península).
Un entorn equilibrat és el que ens garanteix una vida digna: seguretat alimentària i aliments sans, qualitat de l’aire òptima, aigua potable en quantitats adequades… i tot això es troba en perill actualment.
La principal disjuntiva que té la societat es podria resumir entre “ecologisme o crisi”. Per tot això Ecologistes en Acció crida que el pròxim 14 de novembre quedin deserts els llocs de treball i les botigues, mentre s’omplin els carrers de manifestacions i bicipiquets.
Ecologistes en Acció
S’anuncia la presentació oficial de la Plataforma Defensem el Park Güell, un grup de pressió i acció ciutadana amb l’objectiu de mantenir el Park Güell públic i gratuït per a tothom donada la intenció de l’ajuntament de Barcelona de limitar i controlar l’accés a la part monumental del parc.
S’informa de l’acció al parc dissabte 27 d’Octubre de 2012 a les 11h, a les escalinates del Drac (entrada C/Olot) com a toc d’inici de la Plataforma. Citem a la premsa i ens oferim a respondre qualsevol pregunta in situ.
Aquesta plataforma, formada per un centenar de veïns/es, una trentena d’entitats de Barcelona i recolzada en les més de 20.000 firmes reclamant un Park Güell lliure i gratuït, creu fermament que:
a) El tancament atempta contra el caràcter públic i comunitari del parc, que no el concebem com a un museu sinó com a parc urbà. A més del gran valor cultural- patrimonial, el parc és un espai públic connector de barris i equipaments i l’espai de lleure de moltes persones.
L’1 de gener del 2013, l’aigua potable serà privada a Catalunya: Comunicat CGT Quimiques Barcelona
L’1 d 2013 l’aigua potable, en tot el seu cicle serà privada a Catalunya.
L’1 de gener de 2013 es farà efectiva la privatització del tractament d’aigües no potables a Barcelona.
L’1 d de gener els/les ciutadans/nes de la província de Barcelona pagarem més del 80% d’augment per l’aigua potable.
Avui ja es tanquen més de 200 subministraments domiciliaris diaris només a l’Hospitalet i Baix Llobregat. Les empreses públiques desapareixen i són suplantades per privades per recaptar diners per a les segrestades arques públiques. Als nostres barris comencem a observar ciutadans que omplen garrafes d’aigua a les fonts públiques. La classe política, legalitza la privatització total de l’aigua potable. L’aparell polític, organitzat ja fa temps, ens fiscalitza i arrebata un servei vital i essencial amb l’excusa hipòcrita de la crisi.
La política de privatització respon a un pla estudiat per espoliar el que és públic. És un pla polític que ha utilitzat, entre d’altres, els préstecs i productes tòxics bancaris per especular amb obres faraòniques externalitzant feines pròpies per donar beneficis als amics. Obres faraòniques com la dessaladora del Prat, que ha costat als/les ciutadans/es de Catalunya més de 260 milions d’€ més els interessos a la banca, construïda amb una campanya d’alarma social centrada en sobredimensionar una sequera patida.
D’aquesta manera, la capacitat de potabilització de 60 Hm3/any d’aquesta dessaladora ha quedat reduïda a la producció de 10 Hm3/any. Les campanyes d’estalvi d’aigua fetes ja des de l’època socialista han estat una falàcia perquè les tarifes de l’aigua sempre han estat plantejades amb l’objectiu d’augmentar el consum progressiu: “+venda d’aigua = +benefici”. Amb uns altres objectius, els d’un servei bàsic i comú, els/les ciutadanes no haguéssim pagat més que els augments de l’IPC. La política del bussines ha abocat a la ruïna empreses públiques solvents, contribuïnt conscientment a la precarització de les condicions de treball dels/les treballadores, acomiadaments dictats per Decrets i aplicats per Acords de govern.
Simultàniament, no és menyspreable, la suma de diners de l’erari públic emprat en publicitat, imatge, dietes, vises, salaris i privilegis abusius dels directius del sector de l’aigua: una dieta d’un/a membre del Consell d’Administració d’ATTLL té un import de mitjana de 600 € (12 sessions anyals + extraordinàries) per sessió, sumant el salari, cotxe i xòfer dels altres càrrecs que ostenta a l’administració.
Les empreses immerses en aquest pla són:
ATLL, Aigües Ter Llobregat, empresa pública, potabilitza l’aigua a Barcelona a província: mitjançant la Llei Òmnibus desmantella donant la seva gestió a la privada per fer negoci. ATLL es ven per 1.000 M d’€, proporcionant un negoci rodó durant 50 anys, amb clients s obligats a consumir aigua, i obsequiant la seva xarxa, pràcticament nova, pagada amb els impostos de tots els/les ciutadans s. Els beneficis previstos per a l’empresa concessionària durant els 50 anys podrien ser més de 2.300 Milions de €. Aquesta quantitat en última instància la pagarem les/els ciutadans, via rebut de l’aigua o via impostos.
EMSSA, empres pública, pertany a l’Àrea Metropolitana (abans Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus): gestió de l’abastament d’aigua potable, del sanejament i l’evacuació d’aigües residuals, tractament de residus municipals i coordina els serveis municipals corresponents a Barcelona província. El seu finançament, el pressupost, la intervenció, la gestió tributària, la recaptació i la comptabilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona es regeixen per la legislació de l’Estat i de la Generalitat que regula les hisendes locals. Aquesta empresa pública es decapita amb una operació bancària mitjançant la privada AGBAR. EMSSA i AGBAR recordem que han estat condemnades solidàriament pel Jutjat Contenciós administratiu núm.12 de Barcelona, 5 d’octubre de 2010, anul·lant el deute què va contraure un ciutadà amb la companyia distribuïdora. En aquest procés la companyia no va demostrar que obrava en el seu poder el contracte de concessió de distribució d’aigua en baixa amb l’Entitat Metropolitana ni amb l’Ajuntament de Barcelona.
SGAAB, Aigües de Barcelona (grup AGBAR) distribució en baixa (a casa nostra) d’aigua potable a Barcelona ciutat i municipis col·lindants. Pertany a Hisusa Holding de Infraestructuras y Servicios Urbanos, SA (on Suez Environement España, SL, participa en un 75,74% i Caixa Holding, SA en un 24,26%) és titular del 99,49% del capital social de Societat General d’Aigües de Barcelona, SA. Els accionistes minoritaris són titulars del 0,51% del capital de Societat General d’Aigües de Barcelona, SA. El Sr. Miquel Roca Junyent (Convergència i Unió) és membre del consell d’administració i també del Consell d’Administració de Endesa). L’actual conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Sr. Lluís Recoder i Miralles va ser director d’aquesta societat tot just abans de les darreres eleccions autonòmiques. En aproximadament 5 anys han acomiadat a la meitat dels/les treballadores (de 1.200 a 700 aprox.) tenint un benefici net al 2010 de 472,8 Milions d’€uros. El grup AGBAR opera a tota Espanya amb altres noms de companyies privades (Aqualogy, Aguas de Marbella, Development Network, Factory Management) i el holding a Sudamèrica.
ATLL: LA TARIFA DE L’AIGUA A 2013
La tarifa de l’aigua és l’expedient que calcula els valors a imputar al preu de l’aigua en alta que els municipis connectats a la xarxa Ter‐Llobregat han de pagar per proveir‐se d’aigua potable i, posteriorment, distribuir‐la als/les seus/ves contribuents. En data 25 de juliol de 2012 el Consell d’Administració d’ATLL aprovà la modificació del pressupost d’ingressos, és a dir, aprova la nova estructura tarifària a cobrar als Ajuntaments. Sembla ser que en aquesta sessió el consell va reconèixer la dificultat de fer una previsió en la venda d’aigua malgrat que en els Plecs per a privatitzar, redactats pels Departament de Territori i Sostenibilitat juntament amb ATLL, la previsió de venda és calculada exactament per 50 anys. L’increment aprovat per la tarifa serà del 70% i es calcula de la següent manera:
PART FIXA:
a) Quota Fixa Regional, mensual i individualitzada per a cada municipi + un càlcul en relació al Valor Mig en base als darrers últims 4 anys. El preu base a aplicar al VM de cada municipi passa de 0,054246 €/1m3 vigent des de l’1 de gener del 2012 al 0,0922182 €/1m3 a partir de l’1 de novembre de 2012.
b) El coeficient harmonitzador B s’actualitzarà per garantir un increment homogeni individualitzat per a cada municipi client del 70 % respecte a la previsió de venda aprovada l’1 de gener del 2012.
PART VARIABLE:
a) la Tarifa de Subministrament (TS) passa de 0,07778 €/m3 vigent des de l’1 de gener de 2012 al 0,120323 €/m3 a partir de l’1 de novembre de 2012 i s’aplicarà mensualment als m3 subministrats a cada municipi.
La tarifa ha estat dissenyada per una concessió privada. Malgrat la dificultat anteriorment exposada s’aprova un augment de la tarifa de l’aigua de boca en un 70%.
A aquest increment les usuàries haurem d’afegir a més del 8% cànon de l’aigua apujat ja durant el 2012 (impost directament repercutit a les ciutadanes al nostre rebut de l’aigua), l’increment de preus que ens aplicarà l’empresa privada què guanyi el concurs per a la gestió de la potabilització de l’aigua, més l’increment de la companyia distribuïdora en baixa que ens porta l’aigua a casa.
TARIFA: “mentidesgencat.ja”
El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya a la seva web anuncia l’augment de la tarifa de l’aigua com a solució per reequilibrar les finances d’ATLL. L’opacitat de l’administració permet aplicar una llei per fer desaparèixer ATLL i, d’altra banda, enganyar a la ciutadania afirmant que és per mantenir la seva viabilitat i sanejar els seus comptes. Si l’empresa pública ATLL ja no existirà l’1 de gener, a quina partida traspassaran aquests diners dels/les ciutadanes? Enlloc s’ha fet públic.
El col·lectiu ‘Som lo que Sembrem‘ està promovent una campanya que insta als ajuntaments catalans a fer públic els tractaments fitosanitaris que efectuen a la vegetació de la via pública que podrien afectar a la salut de determinades ciutadanes i a la qualitat del medi ambient, contra els herbicides a base de glifosat, i contra l’autorització de transgènics tolerants a herbicides a Catalunya. En el ple municipal d’aquest divendres, amb el suport de 6 entitats reusenques més, demanaran que es retiri de manera preventiva el glisofat que utilitzen els serveis municipals i se substitueixi per mitjans mecànics per desherbar.
La Associació per la conservació de la Piella, conjuntament amb la ASAC (Aliança per a la Sobirania Alimentària de Catalunya), la Plataforma de Afectats por la Hipoteca de La Llagosta, l’Observatori del Deute en la Globalització, Can Masdeu, la organització internacional Reclaim the Fields i el grup de Repoblació Catalunya convoquen, per al proper dissabte 13 d’octubre, dia d’acció Global, una manifestació camperola en defensa del ús col·lectiu del territori i del patrimoni i contra l’especulació, que sortirà a les 17:00 del poble de La Llagosta (Vallès Oriental).
Per què ara?
Durant els darrers dies la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana han
tornat a ser notícia per la seva pobra qualitat de l’aire, que continua incomplint
els límits legals de la UE i està molt per sobre dels que recomana la
Organització Mundial de la Salut (OMS), encara més restrictius.
La plataforma Aigua és Vida denúncia que la companyia ja ha aprovat un increment del cànon de l’aigua del 70% i a partir del gener podria augmentar un 100% més. A més a més, entre els aspirants a quedar-se amb la concessió hi ha grups d’inversió que s’enriqueixen amb la indústria armamentística.
La privatització d’empreses públiques és una de les mesures que està intentant portar a terme el Govern de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de reduir el monumental deute –més de 48.000 milions d’euros- que arrossega. De moment, la privatització que sembla més sentenciada és la d’Aigües Ter-Llobregat (ATL), una companyia que brinda servei en alta (des de les fonts d’aigua fins als dipòsits municipals) a prop de cinc milions de catalans. Divendres 5 d’octubre s’acabava el termini de presentació d’ofertes per aspirar a la concessió d’ATL i s’hi presentaven dues ofertes, darrere de les quals hi ha “grans fons d’inversió” internacionals que es dediquen, entre d’altres aspectes, a enriquir-se amb projectes armamentístics, segons ha denunciat la plataforma Aigua ésVida.
