La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, aquest dilluns 11 de febrer organitza una tertúlia amb la Vicky Moreno, membre de dones x dones, un grup de dones feministes i antimilitaristes que concep la solidaritat entre dones com un enriquiment i una font de coneixement i d’educació permanent entre dones de diverses procedències i diverses situacions.
La revolució serà feminista o no serà, també a l’Índia.
I és que a l’Índia es relacionen les diferents discriminacions, per raó de casta, ètnia, classe social, edat, sexe i discapacitat , però les dones s’enfronten a l’opressió patriarcal a màns de tots els homes inclosos els de la seva pròpia casta. El feticidi de les fèmines (avortament selectiu de les dones malgrat una llei de 1996 que prohibeix les ecografies per saber el sexe del fetus); la venda de les menors per a la prostitució o casament; la manca de sanitat i d’educació públiques i gratuïtes principalment per a les dones i l’esclavatge en l’àmbit domèstic ens dona un panorama d’una societat que relega les dones al lloc de la societat amb més opressió i explotació. L’Índia és un dels pocs països del món on el nombre d’homes és superior al de dones.
JORNADA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
“¿Per què no crides?”
Dissabte 27 de gener
LOCAL CULTURAL CGT, PLAÇA ANSELM CLAVÉ, RUBÍ
10:00-14:00 Taller d’autodefensa per a Dones (Cal inscriure’s
Es publica un llibre coral sobre el Lokal, testimoni d’un espai antiautoritari i de lluites de finals de la dècada dels vuitanta fins ara a Barcelona.
Hi ha espais creats pels moviments socials, com el Lokal del carrer de la Cera, que superen el caràcter temporal d’altres iniciatives i esdevenen paisatge actiu de les lluites que emprenem. El llibre que acaba d’aparèixer narra una possible història del Lokal i ho fa des de les vivències de gent que hi va participar. Així, esdevé un testimoni de l’activisme sorgit desprésde la derrota al referèndum de l’OTAN.
Cau de Llunes (Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona) convoca una concentració de rebuig a les agressions sexuals que pateixen les dones arreu del món. La concentració tindrà lloc el proper divendres 18 de gener a les 20h a l’estàtua dels Despullats (Rambla Nova, Tarragona).
La convocatòria sorgeix motivada per la segona violació múltiple a un autobús denunciada a la Índia, poc després que una jove morís quinze dies posteriors a la violació múltiple i a la pallissa de la que va ser víctima, també en un autobús.
El 17 de desembre de 2012 es commemorava el segon aniversari de l’inici de les revoltes a Tunísia. Dos anys després, la població segueix al carrer manifestant-se per poder aconseguir una transició realment democràtica.
El 17 de desembre de 2010, Mohamed Bouazizi es calava foc públicament a ell mateix en un acte de reivindicació i protesta contra la greu situació econòmica en la que Tunísia estava immersa. Bouazizi era un jove llicenciat en informàtica però estava a l’atur a causa de les poques oportunitats que Tunísia oferia. Poc imaginava que el seu acte desencadenaria una allau de revoltes que van acabar amb la fugida del llavors president Zine Abidine Ben Ali, que governava el país des de feia 23 anys sota un règim autoritari. I és que Bouazazi només va ser el detonant d’unes causes estructurals que van propiciar les primeres manifestacions i van desencadenar una revolta generalitzada que a més va sobrepassar les seves fronteres i va despertar la societat civil de tot el món àrab.
Dones, migrades i del sud, als mitjans de comunicació.
Introducció al periodisme amb una visió de gènere, classe i ètnia.
Dissabte 19 i 26 de gener, a l’Espai cultural La Llibertària, c/Torrent de L’Olla 72, Vila de Gràcia, Barcelona.
Programa estructurat per sessions:
19 de gener de 2013, de 10 a 14h.:
– Invisibles i menystingudes.
Invisibilització i homogeneització de dones, migrades i del sud en l’agenda informativa. Objectes/subjectes invisibilitzats; redacció androcèntrica, sexisme lèxic, infravaloració, jerarquització informativa, divisió sexual del treball al món de la comunicació i el periodisme, esviaix de gènere en recerca de fonts, protagonistes, portaveus, dades. Estudis de representació de gènere en els mitjans: Capítol J de la Plataforma d’Acció de la Plataforma de Beijing 1995, Projecte Global de Monitoreig dels Mitjans(PGMM), estudis estatals i nacionals.
MINISTERI DE JUSTÍCIA
ALBERTO RUIZ GALLARDÓN
Madrid, 29 desembre 2012
No volem que acabi l’any sense recordar a totes les que no hi són. I no perquè elles vulguin, sinó perquè les han assassinat. Aquest mes s’han comptabilitzat 2 assassinats de dones, i han detingut el sospitós d’una dona desapareguda el passat mes d’agost, i que no havia estat comptabilitzada. També hem de comptar l’assassinat de la nena de 16 mesos d’Almeria ocorregut la passada setmana. Des de començament d’any ja són un total de 73 persones assassinades, 64 dones i 9 menors, aproximadament. I diem això perquè ni tan sols som capaços entre associacions, organitzacions i ministeris de comptabilitzar adequadament a les víctimes.
Des de CGT considerem molt preocupant el tractament que els mitjans donen a aquesta informació. Comuniquen un nombre de víctimes bastant inferior, entre 40 i 50, tant en premsa com en televisió, acompanyant aquestes notícies amb comentaris de veïns i properes que, en la majoria dels casos, desconeixen la situació que vivia la víctima. Comentaris que són llegits i escoltats per un ampli espectre de població i que semblen legitimar l’assassinat. Se segueix normalitzant la violència cap a les dones amb comentaris que criminalitzen l’actitud de la dona però assumeixen com a bona la de l’home.
Una altra dada que ha d’alertar és l’augment de la violència entre els i les joves, tant en les agressions sofertes com a les provocades. Hem de tenir en compte que tota persona que viu aquestes situacions a casa, d’una manera activa o passiva, les reprodueix. Necessiten atenció que no s’està donant i que perpetua la violència de gènere. Amb l’excusa de la crisi, les retallades són bestials en atenció social i els i les adolescents són les persones més vulnerables a aquestes situacions.
La institucionalització de la violència cap a les dones, amb les retallades econòmiques i socials les conseqüències patim en primer grau, fa que els assassinats es segueixin normalitzant i que si la dona no denúncia, aquest sigui el seu problema. De tots els assassinats que portem durant aquest any, tot just havien denunciat 7 o 8 dones.
El fet d’imposar a les dones maltractades denunciar davant la policia el maltractament per poder accedir a protecció, fa que moltes no s’atreveixin i continuïn aguantant els maltractaments fins que és massa tard, també es donen casos en què la dona denúncia i té ordre d’allunyament però tant és: al final, resulta assassinada.
Seguim denunciant que l’excusa de la crisi els ha servit per retallar tot l’entramat d’ajuda social a aquests casos, reduint els pisos d’acollida i els centres d’atenció a dones.
Volem recordar als diferents ministeris, que en 50 anys de violència terrorista, hi ha hagut 829 víctimes. En 9 anys comptabilitzats per diferents organitzacions, ha hagut més de 800 víctimes de violència masclista. La comparació és terrible, però demostra la poca importància que es dóna a un problema davant d’un altre.
Com a societat, no només hem de lamentar la mort de la persona en si, també cal solidaritzar-se amb la desgràcia de la família que queda destrossada després de passar per aquestes situacions tan lamentables. Hem de fer una profunda reflexió sobre la societat que estem formant, legitimant la violència en tots els aspectes de les nostres vides, sense que ningú prengui mesures contra ella.
Des de la Confederació General del Treball (CGT) creiem fermament que, amb la col·laboració de totes i tots, aquesta xacra pot acabar.
En la Llei Orgànica 1/2004 de 28 de desembre de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, en el títol I, Mesures de sensibilització, prevenció i detecció, s’inclouen una sèrie de punts molt importants que no s’han complert ni tan sols mínimament després de 6 anys en vigor de la Llei: el reciclatge del personal implicat en els diferents àmbits, la inclusió en l’educació d’alguna matèria sobre igualtat i resolució de conflictes, el control de l’òrgan corresponent dels programes de TV, etc. Malgrat els esforços realitzats pels diferents òrgans, el fet que tots aquests cursos siguin voluntaris fa que la majoria de les persones que accedeixen a ells siguin les més conscienciades, quedant al marge les que realment ho necessiten: els qui no creuen en la igualtat i no tenen la més mínima intenció de facilitar-la.
Des de CGT exigim el compliment íntegre de la Llei, que es dotin pressupostàriament els programes pertinents des dels diferents àmbits i no només pel que fa a Justícia i funcionaris policials. Ja n’hi ha prou de considerar les dones ciutadanes de segona. No podem consentir que la crisi sigui l’excusa perquè, des dels diferents àmbits, no es faci resper eradicar la violència.
Dintre de les diferents activitats que la CGT ha organitzat amb motiu del 75 aniversari del congrés fundacional de la Federació Nacional de Dones Lliures, celebrat en 1937, el Secretariat Permanent de la CGT ha elaborat una antologia que recull, respectant en la seva forma el format original de la revista publicada entre 1936-1938 per aquesta organització de dones anarquistes, contenint alguns dels més interessants articles publicats en la mateixa, juntament amb exemples del disseny editorial i de maquetació que encara avui dia, textos i dissenys, ens sorprenen per l’avançat.
Textos d’Amparo Poch Gascón, de Aurea Cuadrado, Emma Goldman, poesies de Lucía Sánchez Saornil o de León Felipe, dibuixos de Baltasar Lobo… són recollits en aquesta Antologia amb la qual es pretén fer un acostament a les idees i la vida d’aquests milers de dones, unes conegudes i moltíssimes altres anònimes que van donar el millor d’elles per a construir un món millor.
Té 48 pàgines, un format de 38x29cm. i es ven a 16€. Si en voleu algun exemplar cal demanar-losal correu cristina-sp@nullcgt.org.es o al telèfon 91 445 31 32.
“La nostra societat encara es troba molt impregnada d’un androcentrisme històric”
“La població activa femenina al nostre país és baixa comparada amb Europa”
“Em sorpren la quantitat i la diversitat de símbols franquistes que vaig trobar als nuclis urbans, cementiris, camins rurals i marges de carretera”
MARIA CORRALES PONS / BARCELONA | 26/11/2012 – Setmanari Directa
El 25-N, dia Internacional contra la violència de gènere, es va viure també a través de la desobediència. La prohibició de la Junta Electoral davant la convocatòria històrica de fa més de 20 anys, ja que aquest any coincidia amb les eleccions al principat de Catalunya, no ha impedit que més de 500 persones assistissin, ahir a la tarda, a la manifestació de Barcelona sota el lema “Cap silenci davant la violència masclista. Dones lliures en països lliures”.
Jolanare, blocaire i activista tunisiana, ofereix una mirada crítica contra el salafisme i pel dret a la sexualitat femenina. Avui és ja un referent dels moviments socials i la dissidència jove del país. Una entrevista de Sàgar Malé per a La Directa.
El sistema exigeix un període de cotització en proporció més elevat per als treballadors a temps parcial.
Implica una discriminació indirecta per les dones perquè són els que subscriuen el 80% dels contractes a temps parcial.
El TJUE respon a una petició de decisió prejudicial plantejada per un jutjat social de Barcelona assenyalant que la legislació espanyola en matèria de pensió de jubilació contributiva dels treballadors a temps parcial-dones en la seva immensa majoria-és discriminatòria, perquè en comparació amb els treballadors a temps complet, els exigeix un període de cotització proporcionalment major per accedir a la pensió de de jubilació contributiva en quantia reduïda en proporció a la parcialitat de la seva jornada
La legislació espanyola exigeix per obtenir una pensió de jubilació contributiva-almenys de moment-haver complert seixanta-cinc anys d’edat i tenir cobert un període mínim de cotització de quinze anys, per al còmput, la normativa nacional es basa en el principi del còmput exclusiu de les hores efectivament treballades, calculant la seva equivalència en dies teòricsde cotització.
– MANIFEST :
Dones lliures en països lliures
Sóc Rosa, i no surto sola a la nit.
25N Cap silenci davant les violències masclistes!
Concentració a Tarragona, a les 12h. a la plaça de la Font
Concentració, xiulada popular i recital de poesia.
MANIFEST 25N Dia Internacional Contra les Violències de Gènere, Tarragona
El 25 de novembre és el Dia Internacional Contra les Violències de Gènere, però sembla que al govern de la Generalitat li importa ben poc… Per nosaltres, en canvi, aquesta diada és clau i no renunciem al nostre dret de reivindicar-la. Volem denunciar que ja han assassinat 18 dones als Països Catalans, les mateixes que al desembre del 2011. Però tant important com això és el fet que, malauradament, el feminicidi és la punta visible d’un enorme iceberg, compost per múltiples formes de violència de gènere, més subtils, més esteses i que romanen ocultesen la normalització de la quotidianitat.
Les dones de la CGT de Catalunya volem expressar la nostra absoluta oposició a la convocatòria d’eleccions per al proper 25 de novembre, Dia contra la Violència Masclista.
Amb aquesta convocatòria es posen límits, per no dir que queden prohibides d’una manera directa totes les accions que al llarg d’aquesta jornada i durant molts anys hem portat a terme diferents organitzacions pe r a commemorar un dia de lluita, de reflexió i de conscienciació.
25 de Novembre, dia Internacional de la No Violència contra les Dones i Nenes
Roda de premsa:
dimarts dia 20 de novembre a Ca la Dona (carrer Ripoll, 25, de Barcelona),
a les 12h del migdia
Dones lliures en països lliures
Un any més, el 25 de novembre tornem a commemorar el Dia Internacional de la No Violència contra les Dones i les Nenes. Aquesta data va quedar fixada l’any 1981, quan la Primera Trobada de les Feministes Llatinoamericanes i del Carib la van proposar en memòria de les germanes Mirabal, lluitadores per la llibertat i assassinades per la dictadura de Trujillo a la República Dominicana. S’ha anat consolidant com a una data
central dels diferents feminismes i moviments de dones del nostre país, al voltant de la qual s’organitzen nombrosos actes i iniciatives feministes.
L’eliminació de la violència cap a les dones requereix canvis molt profunds en diversos àmbits de la societat, per transformar completament les estructures que exerceixen la dominació de gènere. Un d’aquests àmbits d’opressió de gènere, i per tant de violència, és l’economia. Amb la crisi, i el retorn de la dreta més conservadora, els drets de les dones estan patint un retrocés, i la realitat quotidiana a la que ens enfrontem és cada cop més hostil. Així passa també en l’àmbit econòmic.
Des de l’aprovació del matrimoni homosexual i fins 2011 (xifres de l’INE) s’han celebrat a Espanya 22.124 casaments entre persones del mateix sexe.
L’aprovació del TC ha estat per vuit vots a tres del Ple, en una ponència del magistrat Pablo Pérez Tremps.
Ahir a última hora de la tarda es donaven a conèixer els resultats de la votació del Ple del Tribunal Constitucional sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe. Set magistrats dels anomenats “progressistes” i un dels “conservadors” han votat a favor del matrimoni homosexual, la sentència i vots particulars es faran públics pròximament. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón ha dit que el Govern no té intenció de reformar la Llei que va recórrer el PP el 2005.
Ens trobem en un context de sever empobriment de la classe treballadora provocat pel sistema capitalista-patriarcal i per els poders espanyol, català i europeu al seu servei: atur, desnonaments, retallades de drets individuals i col·lectius, precarietat laboral i de vida, reformes laborals que ens volem esclaves del Capital. A més des de la pujada al poder de la dreta i l´extrema dreta espanyola i catalana, representades per PP i CIU, volem fer retrocedir el dret de les dones a decidir envers el nostre cos, a l´hora que les retallades en drets socials expulsen les dones del mercat laboral per tal d´obligar-nos a tornar a casa amb treball, però sense salari.
Però la lluita dels últims anys, especialment el 2011, les experiències de lluita de treballadors i treballadores, les lluites al sector públic, al transport públic, de les treballadores de la llar, de les treballadores sexuals, del moviment feminista pel dret a l´avortament lliure i gratuït, ens demostren que existeix un potencial que tot just acaba de començar i que cal organitzar per crear poder popular.
VAGA GENERAL #14N. A LES DONES ENS SOBREN ELS MOTIUS.
NOVA RETALLADA DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA DEL GOVERN RAJOY
A finals de setembre el govern de Rajoy va anunciar noves retallades a l’avantprojecte del pressupost de la Llei de Dependència. Ja a l’abril es van retallar 238 milions d’euros i ara es tornen a retallar 200 milions més. La primera retallada de la llei afectava a les comunitats autònomes i significava retallades dels pressupostos que les comunitats podien dedicar al finançament de serveis de cura. La segona retallada té conseqüències directes sobre les persones que és dediquen a la cura de persones amb dependència, gairebé totes dones. El mes de juliol el govern del PP anunciava la retallada del 15% de les ajudes que percebran les persones cuidadores.
NOSALTRES PARIM, NOSALTRES DECIDIM!
Ara fa una setmana, clamàvem pel dret al propi cos, per l’avortament lliure i gratuït amb una concentració a la Plaça del Vi de Girona. Aquest diumenge Hazteoir, amb la difusió feta des de mitjans de comunicació com El Punt Avui i diverses emissores de ràdio es concentrarà a partir de les 12 del migdia al mateix lloc que vam ocupar nosaltres per a reclamar tot el contrari: el seu lema és “Aborto 0”. Aquest diumenge és per a nosaltres una jornada de reivindicació amb Al Carrer, aprofitem-la també per a plantar cara als feixistes tornant a la Plaça, a les12h. a la plaça del Vi.
Una iniciativa de la Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT
Manifestació 28 de setembre, 19h. Delegació del Govern a Barcelona (Mallorca 278).
Ni un pas enrere en defensa dels nostres drets i llibertats.
Avortament lliure i gratuït
En motiu del 28 de setembre, Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament, continuem fent nostre la proposta que va sorgir el 1990 de les feministes llatinoamericanes i caribenyes d’adoptar un dia de reivindicació anual pel Dret al Propi Cos.
El sistema capitalista-patriarcal ha volgut dominar el cos de les dones, negant-nos la capacitat a decidir sobre el nostre cos i la nostra sexualitat, i al mateix temps, controlar la nostra capacitat reproductiva en funció de les necessitats del sistema capitalista. L’obligació de la virginitat així com la maternitat, han estat una constant al llarg de tota la història dels sistemes dominants. Aquests, basant-se en la dominació i explotació han utilitzat a les dones en funció dels seus objectius econòmics i socials, i tots han coincidit en invisibilitzar a les protagonistes capacitades per a la creació de la vida.
No obstant això, les dones al llarg de la història hem trobat estratègies per a decidir si exercim o no la maternitat. L’accés a coneixements sobre la naturalesa terapèutica de les plantes, i el rol de cuidadores ha facilitat les practiques de control de la maternitat.
Actualment la crisi provocada pel sistema capitalista-patriarcal és l’excusa per a atacar els drets de les dones.
En una situació de retallades de drets socials i laborals, la dreta espanyola pretén acabar amb les nostres conquestes feministes, aconseguides en lluites al llarg dels últims 70 anys.
Hi ha un atac constant per a evitar que les dones tinguem accés a la IVE (Interrupció Voluntària de l’Embaràs). Només el 3% de les IVEs es practiquen en la Sanitat Pública, el que es tradueix en grans dificultats per a exercir el dret a l’avortament, sobretot de dones joves o aquelles sense recursos econòmics.
La jerarquia de l’església catòlica més retrògrada, i els grups catòlics més ultraconservadors, estan realitzant una campanya molt agressiva i feixista contra nosaltres, les dones. Les retallades laborals i els massius acomiadaments, amb el suport de les contínues reformes laborals estan expulsant a les dones del mercat laboral. Ens trobem que les retallades dels serveis públics obliguen les dones a fer de cuidadores de les persones depenents, això sí, sense salari o amb salaris precaris. Les treballadores de la llar estan sofrint acomiadaments perquè les “empresàries” i les ETTs no volen fer contractes legals. La pressió contra les parelles no normatives és cada vegada més gran. La violència del sistema capitalista-patriarcal augmenta i les dones joves sense recursos econòmics es veuen abocades als avortaments clandestins o a maternitats no desitjades. Encara no sabem si el re-pagament afectarà a la píndola del dia després, però cal estar atentes i preparar-nos per a lluitar contra aquesta nova retallada.
La lluita del feminisme i de molts grups de dones des dels anys 70, hem aconseguit la modificació de la Llei que permet no haver de justificar l’avortament dintre de les primeres 14 setmanes. Cal recordar els impediments que sofrixen les dones per a poder posar en practica aquest dret, ja que en algunes comunitats (Navarra) no s’aplica la llei IVE o el cas de les dones immigrants que no poden ni podran practicar avortaments en la Sanitat Pública.
Destacar la importància de la formació i la prevenció, aspectes ambdós invisibles, tant en les institucions formatives com en les sanitàries. Amb la desaparició dels Centres de Planificació Familiar es complica la consulta d’anticoncepció i temes relacionats únicament amb la salut sexual. Amb la invisibilització de la prevenció, deixant-la en mans de les dones, passa a ser el nostre problema, no el de les dues parts components de la parella.
El 28 de setembre, Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament les dones i els homes de la CGT continuem lluitant pel “dret de les dones a l’autodeterminació del seu cos” tal com Federica Montseny, Ministra de Sanitat i Salut al 1936 va definir el dret a l’avortament.
Reclamem:
* Despenalització de la IVE i la garantia en cada comunitat de la seva aplicació.
* Avortament lliure i gratuït en la Sanitat Pública. No a l’objecció de consciència en els hospitals de la xarxa pública.
* Garanties per a una educació afectivo-sexual en llibertat i no hetero–normativa.
* Dret a la informació de tots els mètodes anticonceptius. Anticonceptius gratuïts.
* Dret de les dones a decidir sobre el seu cos sense límit de temps. Les dones parim, les dones decidim.
* Dret de les dones a gaudir d’un projecte de vida propi. Lleis laborals que permetin llocs de treball adequats a les dones perquè gaudeixin del dret a la maternitat.
Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT
http://www.cgt.org.es/28-de-septiembre-dia-por-la-despenalizacion-del-aborto
Cartell en document adjunt
