CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Gènere

Lluita contra el masclista que portes dins! tira els teus privilegis! #CGTCatalunya

Lluita contra el masclista que portes dins! tira els teus privilegis! #25N #CGTCatalunya

LLUITA CONTRA EL MASCLISTA QUE PORTES DINS!

TIRA ELS TEUS PRIVILEGIS!

Vivim el pes del patriarcat dia a dia, i per tant, patim agressions a diari i en tots els àmbits de les nostres vides: a les institucions, als mitjans de comunicació, a l’espai públic, a la feina, a la família, de la parella, amb les amistats i als espais de lluita. Com a home tens privilegis, i és feina teva lluitar contra el masclista que portes dins! Per fer-ho, primer cal que reconeguis aquests privilegis. Malgrat molts no els hagis demanat, la societat patriarcal en la que vivim porta tota una història atorgant-te’ls. Una vegada reconeguts els privilegis, cal vèncer la por a perdre’ls, fins que no siguis capaç d’arribar a això, no desapareixerà el masclista que portes dins.

Llegir més »

25 novembre 2014 Dia Internacional Contra la Violència Masclista

El 25 de novembre, tornem a sortir al carrer per a seguir lluitant per l’eradicació de tota violència de gènere, per a cridar juntes que estem fartes de tanta violència i de tanta impunitat, per a cridar a la participació en la lluita que estem portant a terme les dones treballadores. Una lluita global contra aquest sistema explotador i patriarcal, per a exigir que els governs deixin de retallar els drets socials i laborals i que inverteixin tot el necessari perquè no es produeixi ni un assassinat més de dones a les mans dels seus agressors.

Un dia més en el qual diem ja n’hi ha prou! de la violència masclista, de la violència d’estat que genera la desigualtat entre els sexes dintre d’aquest sistema patriarcal en el qual vivim.

Vergonya els hauria de donar a les i els governants de les diferents administracions que amb la seva deixadesa, ineptitud i desídia contribuïxen a la perpetuació d’aquests crims patriarcals. Són responsables directes que la xifra de dones assassinades per violència masclista aquest any, com l’anterior i l’anterior, sigui escandalosa, augmentant cada any el nombre de víctimes.

El 25 de novembre és un dia, però la violència de gènere està present diàriament en el carrer, en l’escola, en la televisió… En qualsevol espai social pot amagar-se un agressor. Perquè existeixen moltes formes d’exercir la violència de gènere hem de treballar des de tots els àmbits que estan al nostre abast- laboral, cultural, sindical, educatiu, solidari, jurídic, etc.- per a eliminar-la d’una vegada per sempre de les nostres vides.

Els assassinats de dones són la cara més visible de tota la cultura patriarcal en la qual vivim i a la qual estem sotmeses, cultura que està basada en la dominació de l’home sobre la dona, en minusvalorar a les dones, en fer-les sentir inferiors, a ocupar papers i rols socials secundaris, una cultura en la qual la dona es concep només com un objecte, una mercaderia d’usar i llençar.

Des de la CGT cridem a l’autoorganització de les dones per a defensar-nos millor, cridem a l’acció directa per a lluitar per la nostra emancipació. Les nostres eines de lluita són la denúncia pública, l’exercici dels nostres drets, l’exercici de les nostres llibertats, la pràctica de la solidaritat entre nosaltres, l’educació en la igualtat, la rebel·lió contra la injustícia i la discriminació que sofrim.

Acció Directa per a l’eradicació de totes les violències.

Cap agressió sense resposta.

Llegir més »

Entrevista a l’economista Amaia Pérez Orozco: “La noció hegemònica del que és el benestar encara està molt vinculada al consum”

Amaia Pérez Orozco va ser a la presentació de la Fira d’Economia Feminista, celebrada el 14 i 15 de novembre a Can Batlló. Autora de Subversión feminista de la Economía: aportes para un debate sobre el conflicto capital-vida (Traficantes de Sueños, 2014), és economista radical i, alhora, activista pel canvi del sistema capitalista i patriarcal. Amaia Pérez Orozco, advoca per col·locar la vida al centre, en substitució dels mercats capitalistes i heteropatriarcals. Avui, conversem sobre l’economia feminista i l’aposta de la fira.

Llegir més »

Trobada el 18 de novembre a la CGT de Tarragona: Organitzem-nos contra la Violència de Gènere!

Trobada: Organitzem-nos contra la Violència de Gènere!

Dimarts 18 novembre, 18:00h

Local de CGT Tarragona. Plaça Imperial Tàrraco, núm , Edifici 2, 3ª planta (Antiga Facultat de Lletres)

42 dones han estat assassinades en tot l’estat espanyol fins a octubre d’aquest any, 1.298 violacions i més de 13.000 denuncies per agressions sexuals durant 2013. Les dades són contundents però no en tenim prou amb les estadístiques, la violència de gènere engloba molts altres tipus d’agressions que no estan quantificades.

Llegir més »

Valoració de la Jornada de Lluita Feminista #22O

JORNADA DE LLUITA FEMINISTA – 22O

El proppassat 22 d’octubre es va celebrar una jornada de lluita feminista a Catalunya. Aquesta jornada es va convocar des del col·lectiu feminista “Vaga de totes”, del que hi formen part molts col·lectius feministes del territori i del que CGT hi hem participat activament.

El #22o, sota el lema “Nosaltres movem el món, ara l’aturem”, va començar amb aturades als accessos de Barcelona, però també amb un tall a la N-II a l’altura de Mataró o talls a Vilanova, entre d’altres. Aquests talls van marcar el tret d’inici, aturant la falsa normalitat amb la que iniciem les nostres jornadescada dia.

Llegir més »

La batalla de Kobane i l’expansió de l’Estat Islàmic: Per què el món està ignorant als kurds revolucionaris de Síria?

Enmig de la zona de guerra siria un experiment democràtic està sent destrossat pel ISIS. Que la resta del món no se n’adoni és un escàndol.

L’any 1937, el meu pare es va oferir com voluntari per a lluitar en les Brigades Internacionals en defensa de la República espanyola. Un possible cop feixista havia estat detingut temporalment per la revolta dels obrers, encapçalada pels anarquistes i socialistes, i en gran part d’Espanya una autèntica revolució social es va produir, el que va dur a ciutats senceres a l’autogestió democràtica, indústries sota el control dels treballadors, i l’enfortiment radical de les dones.

Els revolucionaris espanyols esperaven crear una visió d’una societat lliure que tot el món podria seguir. En canvi, les potències mundials van declarar una política de “no intervenció” i van mantenir un bloqueig rigorós de la República, fins i tot després que Hitler i Mussolini, signataris ostensibles, van començar a enviar tropes i armes per a reforçar el costat feixista. El resultat va ser anys de guerra civil que va acabar amb la derrota de la revolució i algunes de les massacres més sagnants d’un segle sagnant.

Jo mai vaig pensar que veuria, en la meva pròpia vida, passar la mateixa cosa. Òbviament, cap esdeveniment històric succeeix realment dues vegades. Hi ha mil diferències entre el que va ocórrer a Espanya el 1936 i el que està succeint a Rojava, les tres províncies kurdes en gran part del nord de Síria, avui. Però algunes de les similituds són tan sorprenents, i tan angoixants, que sento que m’incumbeix, com algú que va créixer en una família la política de la qual era en molts aspectes definida per la revolució espanyola, dir: no podem deixar que acabi de la mateixa manera una altra vegada.

La regió autònoma de Rojava, tal com existeix avui dia, és un dels pocs punts brillants –-en realitat un de molt brillant-– que van emergir de la tragèdia de la revolució siria. Després d’haver expulsat a agents del règim del president Assad el 2011, i a pesar de l’hostilitat de gairebé tots els seus veïns, Rojava no només ha mantingut la seva independència, sinó que és un notable experiment democràtic. Les assemblees populars han estat creades com els òrgans de presa de decisions en última instància, els consells seleccionats amb cura de l’equilibri ètnic (en cada municipi, per exemple, els tres alts oficials han d’incloure un kurd, un àrab i un altre cristià assiri o armeni, i almenys un dels tres ha de ser una dona), existeixen consells juvenils i de dones i, en un notable eco de l’organització Dones Lliures-Mujeres Libres, un exèrcit feminista, la milícia “YJA Estrella” (la Unió de Dones lliures, l’estrella fa referència a l’antiga deessa mesopotàmica Ishtar), que ha portat a terme una gran part de les operacions de combat contra les forces de l’Estat islàmic.

Com pot passar una cosa així i encara ser gairebé totalment ignorat per la comunitat internacional, fins i tot, en gran part, per l’esquerra internacional? Principalment, pel que sembla, degut al fet que el partit revolucionari de Rojavan, el PYD, treballa en aliança amb els Treballadors Kurds de Turquia (PKK), un moviment guerriller marxista que des dels anys 1970 ha estat involucrat en una llarga guerra contra l’Estat turc. L’OTAN, els EUA i la UE el classifiquen oficialment com una organització “terrorista”. Mentrestant, els esquerrans en gran mesura els descriuen com estalinistes.

Però, en realitat, el propi PKK ja no és res remotament semblat al vell partit leninista i vertical que alguna una vegada va ser. La seva pròpia evolució interna, i la conversió intel·lectual del seu propi fundador, Abdullah Ocalan, que va tenir lloc en una presó en una illa turca des de 1999, l’ha dut a canviar per complet els seus objectius i tàctiques.

El PKK ha declarat que ja ni tan sols tracta de crear un estat kurd. En el seu lloc, inspirat en part per la visió de l’ecòleg social i anarquista Murray Bookchin, ha adoptat la visió del “municipalisme llibertari”, cridant als kurds a crear comunitats lliures, autònomes, basades en els principis de democràcia directa, que després s’unirien a través de fronteres estatals – les quals s’espera que es tornin progressivament insignificants. D’aquesta forma, van proposar, la lluita kurda podria convertir-se en un model per a un moviment mundial cap a una autèntica democràcia, economia cooperativa, i la dissolució gradual de la nació-estat burocràtic.

Des de 2005, el PKK, inspirat en l’estratègia dels rebels zapatistes a Chiapas, va declarar un alt al foc unilateral amb l’Estat turc i va començar a concentrar els seus esforços en el desenvolupament d’estructures democràtiques en els territoris que ja controlaven. Alguns han qüestionat si és tan seriós és tot això en realitat. Clarament, romanen elements autoritaris. Però el que ha succeït a Rojava, on la revolució siria li va donar als radicals kurds l’oportunitat de portar a terme tals experiments en un gran territori, contigu, suggereix que això és qualsevol cosa menys una façana. Consells, assemblees i milícies populars s’han format, la propietat del règim ha estat lliurat a les cooperatives administrades pels treballadors, i tot a pesar de continus atacs per part de les forcesd’extrema dreta de l’

Llegir més »

El 22 d’octubre s’ha convocat una jornada de lluita feminista: Totes al carrer per lluitar pels nostres drets

NOSALTRES MOVEM EL MÓN, ARA L’ATUREM!

El 22 d’octubre s’ha convocat una jornada de lluita feminista (informació a http://vagadetotes.wordpress.com), perquè ja en tenim prou de la precarietat, la invisibilitat i la discriminació. Totes, dones i homes, exigim un canvi de model!

En un context com l’actual, amb retallades i acomiadaments constants, les dones, per realitzar la mateixa feina estem cobrant un 19% menys, augmentant l’escletxa salarial de gènere.

Llegir més »

Exclusió també és en femení

Mon avi, en realitat tots dos avis, treballaven. Les meves àvies, no. De fet, hauria de dir que no treballaven a fora de casa, perquè a casa sí que ho feien. I se’n feien un tip. Cuinaven, rentaven i plegaven la roba. Netejaven la casa. Cuidaven els néts com abans ho havien fet amb fills i filles, pares i sogres. De joves sí que havien treballat fora de casa. Una d’elles ho va deixar quan es va casar. A l’altra, la van “depurar” com a mestre el 1939, d’allà va anar a la fàbrica i, finalment, a casa. Crec que molts de nosaltres coneixem de prop històries similars. Les àvies a casa i els avis a la feina. I, per feina, entenem a fora de casa.

Llegir més »

La lluita feminista avorta la Reforma de la Llei de l’avortament i al ministre Gallardón

LA LLUITA FEMINISTA AVORTA LA REFORMA DE LA LLEI DE l’AVORTAMENT I AL MINISTRE GALLARDÓN

La retirada de la reforma de la llei de l’avortament i la dimissió de l’ex-ministre Gallardón és una petita victòria per la lluita feminista, però cal que seguim alerta i que seguim lluitant pels nostres drets.

El Partit Popular ha hagut de retirar el seu avantprojecte de llei de l’avortament per les pressions rebudes per la lluita feminista realitzada des de molts moviments socials i organitzacions (entre elles la CGT). Aquestes lluites han fet por a un PP preocupat per l’electoralisme, no per l’oposició parlamentària a aquesta llei.

Llegir més »

La CGT a favor de l’avortament lliure, públic i gratuït. Fora l’avortament del Codi Penal! Manifestació a Barcelona el 28 de setembre

LA CGT A FAVOR DE L’AVORTAMENT LLIURE, PÚBLIC I GRATUÏT. FORA L’AVORTAMENT DEL CODI PENAL!

En les últimes setmanes, s’ha avortat la llei Gallardon, gràcies a la lluita als carrers, però ara més que mai, és el moment de cridar per la despenalització de l’avortament i la retirada d’aquesta del codi penal!

Per això, el 28 de setembre, dia internacional per la despenalització de l’avortament, sortim al carrer, per cridar ben fort per un avortament lliure, públic, gratuït i fora del codi penal! Ens veiem a les 12:30h, a Plaça Catalunya (BCN), per defensar els nostres drets!

Llegir més »

Per un avortament lliure, públic i gratuït. Les dones decidim! Fora l’avortament del codi penal!

Per un avortament lliure, públic i gratuït. Les dones decidim! Fora l’avortament del codi penal!

En aquest context de crisi del sistema, cada vegada més retrògrad en el plànol econòmic, laboral, social, polític i jurídic, davant l’estafa que vivim, les dones sofrim dia a dia les conseqüències de l’atac brutal per part del capitalisme financer i patriarcal: bretxa salarial, baixos salaris, contractes a temps parcial i precaris, retallades en dependència i serveis socials, major percentatge d’exclusió social i pobresa, economia submergida, doble jornada laboral, violència masclista, reducció de serveis en la salut reproductiva, avortaments blancs o involuntaris com a conseqüència de la falta de salut laboral.

Llegir més »

Federica Montseny, primera dona ministra d’Europa

La historiadora i escriptora Antonina Rodrigo s’ha especialitzat en el gènere literari de la biografia, entre les seves obres destaca les realitzades sobre la vida de García Lorca, Margarida Xirgu, Ana Maria i Salvador Dalí, Mariana Pineda, Doctor Trueta, Amparo Poch, María de Lejárraga, etc. Ara amb l’editorial Base acaba de publicar el llibre Federica Montseny, primera ministra electa en Europa.

Es tracta d’un treball realment excel·lent que t’atrapa des de les primeres línies del llibre. Antonina, d’una manera planera, desgrana la vida de la “leona”, com recorda l’autora, per la seva força d’oratòria davant de milers de persones. La biografia arriba en un moment oportú, doncs el pas del temps va corcant la memòria i la va desfent com un tarró de sucre. A més enguany es compleix el vintè aniversari del seu traspàs, que ha passat completament desapercebut.

Federica Montseny Mañé va néixer circumstancialment a Madrid el 1905, on els seus pares vivien extraditats després del Procés de Montjuïc. Filla dels mestres racionalistes i propagadors de l’anarquisme, Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Mañé (Soledad Gustavo), fundadors de La Revista Blanca, Federica Montseny s’educà en l’ideal llibertari. Antonina va relatant la vitalitat dels Montseny al seu retorn a Catalunya, les seves diverses residències (Horta, Sant Andreu, L’Hospitalet, Cerdanyola i el Guinardó).

L’educació rebuda a l’entorn de la seva mare i la formació cultural a base de lectures escollides van fer d’ella una dona intel•lectualment avançada al seu temps. Els primers impactes socials de la jove seran les vagues de 1917 i la de 1919, també en aquest anys coneix a personatges del sindicalisme, del periodisme o de les lletres com Salvador Seguí, Lluís Companys, Juli Vallmitjana, Peius Gener…, que li aporten grans coneixements, que complementa amb els mítings sindicals que s’efectuen al Clot on parlen els cenetistes Ángel Pestaña i Paco Miranda. Aviat debuta com escriptora a la premsa amb el pseudònim de Blanca Montsant.

L’any 1923 la jove Federica amb 18 anys s’afilia al Sindicat d’Oficis Varis de Cerdanyola-Ripollet i comença a col·laborar a Solidaridad Obrera en la secció “Relieves sociales”, però la suspensió governativa del diari anarcosindicalista farà que les seves col·laboracions apareguin habitualment a La Revista Blanca. L’any 1926 ja n’és autora de novel·les curtes de tipus social que apareixen publicades a “La Novela Ideal”, la primera d’elles porta per títol La Victoria, on se centra en la llibertat sexual de la dona, tema que continua i supera a El hijo de Clara (1927).

A la segona meitat dels anys vint Federica Montseny coneix a Germinal Esgleas, el qual es convertirà en el seu company sentimental. Antonina Rodrigo desenvolupa un treball excel•lent en què la popular militant llibertària esdevé el centre d’una època de tensió però d’esperança. Són els anys de la II República i de l’adveniment hegemònic de la CNT en el moviment obrer ibèric. Per aquesta època la Federica s’afilia al Sindicat de Professions Liberals per la seva professió de periodista.

Llegir més »

Llei de Serveis Socials de Catalunya, Cartera de Serveis Socials i Decret de repagament de prestacions socials

Llei 12/2007 d´11 d´octubre de serveis socials de Catalunya :

Decret 142/2010, d’11 d’octubre, pel qual s’aprova la Cartera de Serveis Socials 2010-2011 (prorrogada):

Ordre bsf 130/2014, de 22 d’abril, per la qual s’estableixen els criteris per determinar la capacitat econòmica (repagament serveis socials):

Decret de repagament de prestacions socials

Capítol I

Determinació de la capacitat econòmica

Article 2

Capacitat econòmica

La capacitat econòmica comprèn el total de recursos econòmics de què disposa la persona beneficiària.

Llegir més »

Per un avortament lliure, públic i gratuït. Les dones decideixen! Fora l’avortament del codi penal

En aquest context de crisi del sistema, cada vegada més retrògrad en el plànol econòmic, laboral, social, polític i jurídic, davant l’estafa que vivim, les dones sofrim dia a dia les conseqüències de l’atac brutal per part del capitalisme financer i patriarcal: bretxa salarial, baixos salaris, contractes a temps parcial i precaris, retallades en dependència i serveis socials, major percentatge d’exclusió social i pobresa, economia submergida, doble jornada laboral, violència masclista, reducció de serveis en la salut reproductiva, avortaments blancs o involuntaris com a conseqüència de la falta de salut laboral.

Al sistema li dóna igual les persones malaltes ja que s’encarrega de no cuidar-les, mostrant el seu veritable rostre de menyspreu per la vida, essencialment de les persones i col·lectius més desfavorits.

Aquesta pèrdua i reculada en les conquestes laborals i socials dóna motiu a que tant el govern com la Conferència episcopal i l’Església catòlica intentin imposar amb més força EL SEU model de dona perfecta en EL SEU model de família perfecta: una dona merament reproductora, casada, heterosexual, submissa i obedient al seu marit i que no té capacitat per a pensar per si mateixa. Per tant, una volta enrere en totes les conquestes per les quals tant hem lluitat.

Aquest model es materialitza, avui dia, amb l’avantprojecte de reforma de la Llei de l’avortament que el govern ens vol imposar a les dones, amb amenaces, ficant-nos la por, criminalitzant la nostra lluita per l’emancipació, exercitant l’abús de poder, l’autoritarisme i la violència d’estat.

Des de CGT, lluitem per la despenalització de l’avortament i defensem el dret de les persones a decidir lliurement sobre la seva sexualitat, sobre el seu model de família i en general, sobre la seva vida. El dret de les dones a decidir sobre el seu cos i sobre la seva maternitat no ha de recaure en ningú més que en elles mateixes.

PERQUÈ EL MEU COS ÉS MEU I JO DECIDEIXO. NO ENS CANSAREM DE REPETIR: Despenalització total de l’avortament en tot l’Estat: sense terminis ni supòsits; per a totes, menors, migrants…; Lliure capacitat de decisió de les dones en la gestió del seu cos: ni gabinets psicològics ni sobres informatius ni dies de reflexió. Impulsar els recursos públics i de qualitat, en igualtat de condicions en totes les Comunitats Autònomes. Creació de centres públics de planificació familiar, amb formació per a joves i anticoncepció gratuïta. Inclusió en els currículums escolars de matèries que tractin la raiz de la violència masclista directa, la igualtat i de les relacions afectives i sexuals.

JA N’HI HA PROU DE CRIMINALITZAR LES NOSTRES PROTESTES. PROTESTEM PERQUÈ TENIM DRET. NO SOM CRIMINALS

PROU D’UTILITZAR LA MORAL I LA RELIGIÓ PER A JUSTIFICAR EL DOMINI PATRIARCAL

SÍ A L’AVORTAMENT. NO ALS AVORTAMENTS INVOLUNTARIS PER CONDICIONS LABORALS PENOSES I TÒXIQUES

REBUTGEM UNA DIVISIÓ SEXUAL DEL TREBALL

DENUNCIEM LA HIPOCRESIA DE QUI DEFENSEN EL DRET A LA VIDA DEL “NO NASCUT” I MIREN CAP A UN ALTRE COSTAT PER A NO CUIDAR LA VIDA DE LES PERSONES NASCUDES

NO TENIM POR. SEGUIREM EN LA LLUITA

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

Díptics i cartells al web http://www.cgt.org.es/por-un-aborto-libre-publico-y-gratuito-%C2%A1yo-decido-fuera-el-aborto-del-codigo-penal

Díptic en pdf http://www.cgt.org.es/sites/default/files/Diptico%20Aborto%20catala_0.pdf

Llegir més »

Assetjament sexual i violència contra les dones a la Universitat

L’imaginari públic induït en una mirada superficial sobre la igualtat entre homes i dones a l’àmbit universitari, és tan sols un miratge que va quedar ben estroncat i fortament qüestionat amb la impactant noticia sorgida a la premsa a principis del 2014, sobre el cas del catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB) Jesús de Miguel.

Jesús de Miguel, catedràtic i professor universitari molt ben relacionat amb “altres instàncies” de l’elit de la societat espanyola i catalana, entre d’altres amb la Fundació Príncep d’Astúries, fa anys que acumula nombroses queixes i prou denúncies d’alumnes per assetjament sexual encabit dins de la seva activitat acadèmica i sense que cap resolució de la institució universitària el desaprovés.

Llegir més »

28 de juny: Dia internacional per l’allibertament gai, lèsbic, trans, bisexual, intersexual. Manifestació 18.30h a Plaça universitat BCN

MANIFEST CU28J 2014 – Visc en positiu. I tu?

Fa més de 30 anys que la sida va aparèixer a les nostres vides provocant una onada terrible de por i de discriminació contra el nostre col·lectiu. Van ser anys de malaltia, de mort, de discriminació i de marginació; de vides silenciades per l’estigma i pel rebuig social i familiar. Els sectors ultraconservadors ho van aprofitar per atacar les nostres llibertats. Van ser anys d’una homofòbia i d’una serofòbia terribles.

Llegir més »

Exposició fotogràfica i xerrada a CGT Tarragona el 19 de juny sobre homofòbia i camps de la mort

Inauguració de l’exposició fotogràfica de la Pepa Vives “Per NO oblidar” que tindrà lloc el dijous 19 de juny a les 19h a la seu de CGT a Tarragona (plaça Imperial Tarraco, 1 Edif 2, 3º). La inauguració començarà amb una xerrada-debat sobre l’homofòbia i els camps de la mort. L’exposició es podrà visitar fins el 30 de juny.

Recordant al Roc Llop

Roc Llop i Convalia (Miravet, 31 de desembre de 1908 -París, 15 d’agost de 1997) va a ser mestre, poeta, anarquista i militant de la CNT. Fou empresonat després del fets de 1934 i, exiliat, el 1939 fou deportat cinc anys al camp nazi de Gusen-Mauthausen. A França fou redactor de la revista Terra Lliure.

Llegir més »

Entrevista a Silvia Federici: «El treball domèstic és el que produeix la força de treball»

Aprofitant la visita de l’activista feminista i marxista Silvia Federici a Barcelona organitzada per la seva editorial Traficantes de sueños i la Fundación de los comunes per presentar el seu últim llibre Revolución en punto cero, Maria Colera entrevista per a EspaiFàbrica, la professora de la Hofstra University de Nova York. Federicci destaca pels seus estudis sobre la condició i remuneració dels treballs domèstics i l’exercici de la violència com a element fonamental per al desplegament del capitalisme.

Llegir més »

Jornada UCFR el 14 de juny a Barcelona: Lluitem en xarxa contra el feixisme i el racisme

Les eleccions europees, i la forta pujada de l’extrema dreta, tornen a demostrar l’existència d’un greu perill. En aquestes jornades parlarem de què ha passat, i de com podem fer front al feixisme i al racisme; en diferents àmbits i des de la unitat.

Si et preocupa l’augment dels ultres, si vols saber com pots ajudar a defensar la convivència, vine i participa a les jornades d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme.

Llegir més »

Contra les retallades del Departament de Benestar Social i Família en l’atenció a la violència de gènere

Dijous 5 de juny un grup de treballadores i treballadors dels Serveis d’Acolliment i Recuperació per a dones víctimes de violència masclista (SARV) s’han concentrat a la plaça de la Font de Tarragona, davant de l’Ajuntament, per fer arribar la seva protesta al President de la Generalitat i informar a la societat de les imminents retallades en l’atenció que es presta a les dones en situació de violència i als seus fills i filles.

Llegir més »

La LOMCE i la masculinitat hegemònica. La Segregació de sexes a l’escola i el nacional-catolicisme

Molts són els aspectes que han generat dures crítiques envers la LOMCE. Un dels que conté una forta càrrega ideològica, i que en certa manera s’ha vingut considerant com de segon ordre és subvencionar dins la xarxa pública les escoles d’elit que segreguen l’alumnat per sexes. Cal tenir en compte, també, que un bon nombre d’aquestes escoles pertanyen a l’Opus Dei, fent palesa una aliança ideològica entre el govern, l’Església catòlica i la dreta política més conservadora.

Llegir més »

Concentració als jutjats de Sabadell dimecres 4 de juny a les 10h en solidaritat amb les quatre persones encausades per defensar el dret a l’avortament lliure i gratuït

Arran de l’aprovació de “l’Avantprojecte de Llei de protecció de la vida del concebut i de les dones embarassades” el passat 20 de desembre del 2013, per part del Consell de Minstres, han estat moltes les mobilitzacions en defensa del Dret al Propi Cos de les dones.

Un cop més, tornem a rebre una nova amenaça per part de l’Estat, obligant-nos a ser mares i anul.lant el dret a decidir lliurement sobre el nostre cos. Ens trobem davant d’un retrocés històric pel que respecte als Drets sexuals i reproductius de les dones, portant-nos a més de 40 anys enrere i ignorant totes les lluites feministes que s’han dut a terme des de aleshores.

Llegir més »
Cartell campanya tolerància zero
Comarques Gironines

Girona: Retallen més drets als col·lectius més vulnerables, ara a les dones que han sofert violència i als seus fills i filles

RETALLEN MÉS DRETS ALS COL·LECTIUS MÉS VULNERABLES: ARA A LES DONES QUE HAN SOFERT VIOLÈNCIA i ALS SEUS FILLS i FILLES

Des de la CGT i des de les treballadores del Servei d’Intervenció Especialitzada en Violència Masclista (SIE) de Girona volem informar i denunciar les retallades que la Generalitat de Catalunya està duent a terme:

La “Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista” impulsa una xarxa d’atenció i recuperació integral dins la qual s’inclouen els Serveis d’Intervenció Especialitzada en Violència Masclista (SIE) i els Serveis d’Acolliment i Recuperació de la violència (SARV), serveis que estan repartits arreu del territori català. Els eixos principals d’aquesta xarxa (i per tant dels SIEs) són:

– Oferir un espai d’atenció i recuperació integral i interdisciplinari per a dones que han patit una situació de violència i per als seus fills i filles.

Llegir més »