CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Moviments Socials

Campanya de micromecenatge per fer possible #refemcanvies

Ajuda a difondre el projecte de micromecenatge afegint el codi següent a la teva web o espai internet:

Banner Horitzontal:

No iframes supported

Banner Vertical:

No iframes supported

Enllaç al Micromecenatge:

http://www.verkami.com/projects/9257-can-vies-viu-br-refemcanvies-br-estenem-l-autogestio/contribute/select/58856#reward_58856

Descripció del projecte

El procés de #ReconstruïmCanVies es va posar en marxa el 31 de maig quan més d’un miler de persones col·laboraren en les tasques de desenrunament de la capella enderrocada. Aquell dia, l’impuls col·lectiu va fer somiar a tothom en la possibilitat de recuperar el que l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Sants-Montjuïc, a través de l’empresa de transports TMB, ens havien volgut arrabassar. Vam recuperar les places, vam perdre la por i ens vam empoderar per quedar-nos-hi: per reconstruir en pau el que ells van destruir amb violència.

Llegir més »

Presentació de la Xarxa per la Sobirania Energètica el 5 de juliol a Alcanar

Presentació Xarxa per la Sobirania Energètica a les Terres de l’Ebre i del Sénia

Local dels Serveis Agraris, Av. Catalunya 64, Alcanar

Dissabte 5 de juliol de 2014

La Xarxa per la Sobirania Energètica, es va crear el passat 5 d’octubre de 2013 a Girona per agrupar totes les entitats catalanes que treballen temes relacionats amb l’energia i que aposten per un canvi de model energètic.

Llegir més »

Entrevista a Tomás Ibáñez: “Mai es pren el poder, sinó que és el poder qui ens pren”

Tomás Ibáñez (Saragossa, 1944) viu amb els ideals llibertaris com a guia. Fill de l’exili a França, va començar la seva marxa política en els grups juvenils anarquistes francesos i de joves exiliats espanyols. Des de principis dels seixanta fins a inicis dels vuitanta, va bolcar les seves energies en la construcció d’organitzacions llibertàries, la lluita antifranquista i la reconstrucció de la CNT el 1976.

Llegir més »

Ni monarquia, ni república burgesa! Autogestió i comunisme llibertari!

Ni monarquia, ni república burgesa! Autogestió i comunisme llibertari!

Des de CGT Catalunya no volem Ni monarquia, ni república burgesa! Volem Autogestió i comunisme llibertari!

Convocatòria a Sabadell 19 de juny

Pels drets dels pobles a decidir lliurement el SEU futur avui a les 20h a la pl. Sant Roc de Sabadell! Fora la monarquia! Fora a els Borbons!!

Llegir més »

La mort del SupMarcos. Un cop a la supèrbia revolucionària

L’il·luminador comiat del Subcomandant Marcos

El comunicat de comiat del subcomandant insurgent Marcos, llegit la matinada del 25 de maig en el caracol La Realidad davant milers de bases de suport i de solidaris de tot el món, anunciant la seva mort i reencarnació (desenterrament en paraules del EZLN), és un dels textos més sòlids i potents emesos en vint anys des de la seva aparició pública el 1 de gener de 1994.

L’assassinat del mestre Galeano, a La Realidad el 2 de maig, per membres de la Central Independiente de Obreros Agrícolas y Campe­sinos Histórica (CIOAC-H), una organització esdevinguda en grup paramilitar per obra i gràcia de les polítiques socials contrainsurgents que compren persones i col·lectius sencers, va precipitar un procés de canvis que es venia processant des de temps enrere.

La massiva marxa en silenci de 40.000 bases de suport zapatistes el 21 de desembre de 2012 en les principals ciutats de Chiapas, i la posterior escuelita ‘La Libertad según l@s zapatistas’, van ser alguns dels eixos d’aquests canvis que vam poder apreciar. La tercera part del comunicat del 25 de maig, titulada El relevo, marca molt breument dels quatre canvis interns que s’han vingut processant en aquestes dues dècades.

El primer que s’esmenta és el generacional, el més visible ja que la meitat dels zapatistes tenen menys de 20 anys i “eren petits o no havien nascut a l’inici de l’alçament”. El segon és de classe: “De l’origen classe mitja il·lustrat, a l’indígena camperol”. I el tercer és de raça: “De la Direcció mestissa a la Direcció netament indígena”. Aquests dos relleus es manifesten des de temps enrere amb la constant i creixent aparició dels comandants i comandantes en les diverses compareixences públiques del EZLN. Però l’aparició del subcomandant insurgent Moisés, amb el mateix rang militar que tenia Marcos, va marcar sens dubte un punt d’inflexió que ara es completa al quedar Moisés com el portaveu del moviment.

El comunicat de comiat de Marcos destaca que el més important dels relleus va ser el del pensament: “Del vanguardisme revolucionari al manar obeint; de la presa del Poder de Dalt a la creació del poder de baix; de la política professional a la política quotidiana; dels líders, als pobles”. Finalment, destaca la qüestió de gènere, ja que les dones van passar de la marginació a la participació directa, i el conjunt del moviment va passar “de la burla a allò altre, a la celebració de la diferència”.

Com pot apreciar-se, l’antivanguardisme va de la mà del conjunt de canvis que poden resumir-se en que les bases del moviment manen i la comandància obeïx. Ja no queden dubtes de qui són els subjectes. D’alguna manera, aquests relleus cobren visibilitat des de fora en el paper preponderant que juga ja Moisés, que la seva figura ja venia destacant-se en els seus comunicats vinculats a la escuelita, però que ara adquireix tota la seva rellevància.

D’aquesta manera –en una conjuntura complexa en la qual el govern nacional mexicà i el de l’Estat de Chiapas llancen una forta ofensiva contra els caracoles i el conjunt del zapatisme, en el marc de la recuperació de poder de l’Estat davant les autodefenses de Michoacán i la Policia Comunitària de Guerrero– el EZLN completa un gir plebeu, de llarga durada, d’enorme profunditat estratègica, que mostra el que són capaces de fer els de baix.

Desapareix la figura mediàtica de Marcos, simpàtica per a les classes mitges i els mitjans massius, la personalitat destacada capaç de dialogar amb intel·lectuals de tot el món i de fer-lo d’igual a igual, sent suplantat per indígenes i camperols, gent comuna i rebel. És un desafiament polític i ètic d’enorme envergadura, que col·loca contra la paret als analistes, a les velles esquerres i al conjunt de les acadèmies.

D’ara en més, no hi haurà interlocutors il·lustrats sinó indígenes i camperols. “En el personal –escriu Marcos– no entenc per quina gent pensant que afirma que la història la fan els pobles s’espanta tant davant l’existència d’un govern del poble on no apareixen els ‘especialistes’ a ser govern”. La resposta la dóna ell mateix: “Perquè també hi ha racisme en l’esquerra, sobretot en la quees pretén revolucionària”.

Molt fort. Molt encertat i molt necessari. El zapatisme no dialoga amb els polítics del sistema, ni amb els de dreta ni amb els d’esquerra. Es dirigeix a qui volem canviar el món, als que aspirem a construir un món nou i, per tant, vam decidir no transitar el camí de les institucions sinó treballar des de baix, amb els i les de baix. I troba que una de les majors dificultats que hi ha en aquests espais és la supèrbia, l’individualisme al que defineix com perfectament compatible amb el vanguardisme.

Amb aquest pas, el zapatisme col·loca el llistó molt alt, tan alt com mai ho havia col·locat cap força política. Finalment, l’individualisme i el vanguardisme són dues expressions centrals de la cultura occidental; maneres de fer emparentades amb el colonialisme i el patriarcat, dels quals tant ens costa desprendre’nsen la vida quotidiana i en la política.

Llegir més »

Marxes de la Dignitat: El 21 de juny, encerclem la Generalitat de Catalunya

El 21 de juny a Barcelona, encerclem la Generalitat de Catalunya.

Dos punts de trobada per a les columnes de manifestants, a les 17.30h, a Plaça Urquinaona i a Plaça Catalunya/Pelai, fins a trobar-se a la Plaça Sant Jaume, on es faran diversos parlaments per part d’empreses o sectors socials en lluita. També amb reivindicació antirepressiva pels fets de Can Vies(Sergi llibertat).

Llegir més »

Entrevista a Agustín Gómez Acosta, Coordinador del grup de CGT per a l’Àfrica del Nord

Entrevistem a Agustín Gómez, coordinador del grup de la CGT d’Andalusia per al Nord d’Àfrica. Ens explica en l’entrevista, de forma introductòria, la realitat dels territoris del nord d’Àfrica, tan propers i tan allunyats de la nostra realitat. El grup CGT-Nord d’Àfrica porta molts anys treballant braç a braç amb organitzacions socials del Maghreb teixint una àmplia xarxa de relacions entre col·lectius i individualitats que estan estenent a poc a poc les idees llibertàries en la forma de funcionar de les diferents organitzacions d’aquelles terres. Es basa en un treball solidari, molt necessari donades les dificultats que viuen els nostres pobles veïns. Per a conèixer el treball de CGT-Nord d’Àfrica, aquí està l’enllaç a la seva web: http://cgtandalucia.org/Norte-de-Africa

ALB.- Què és i quan es funda CGT-Nord d’Àfrica?

El punt de partida va ser l’organització de la Marxa contra l’atur a Amsterdam el 1996. Una de les columnes va partir des de Tànger, pel que CGT va contactar amb la ANDCM (associació d’aturats) del Marroc i es va organitzar una primera trobada amb participació també de companys de Solidaires i de la Xarxa de Euromarches. A partir d’aquí es van iniciar molts contactes en diferents sectors: desocupats, dones, ecologistes, memòria històrica, cultural, etc., que van donar motiu a una primera trobada d’associacions de les dues ribes a Cadis del que va sortir la creació de la Red Dos Orillas. En aquesta xarxa, van participar nombrosos/es companys/es de la CGT-A de Cadis, Sevilla, Màlaga i Almería que van impulsar la xarxa en posteriors trobades a Alhucemas i Tànger. També en el Fòrum Social Mediterrani de 2005 a Barcelona va haver-hi una important presència de la Red Dos Orillas i la CGT, a través de la Secretaria de Relacions Internacionals i del grup d’Andalusia, va organitzar bastantes activitats d’interès. Però va ser en el congrés de Viznar de CGT-A al gener de 2010 on es va aprovar una ponència que recollia els objectius i plantejaments de les nostres relacions amb el nord d’Àfrica i on es va crear el grup de treball per al nord d’Àfrica.

ALB.- Quin nivell d’autonomia té pel que fa a CGT Andalusia?

Precisament, aquest acord del congrés de CGT-A va crear recels en la Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT, que en aquell moment tenia un plantejament de control i centralizació de les relacions internacionals. S’argumentava que les relacions internacionals corresponien la Confederació i no a les territorials. Això va crear enfrontaments que van dur al secretari de RR. II. a intentar impedir una trobada programada entre CGT-A i la ANDCM de Alhucemas. Finalment, la trobada es va produir i es va arribar a l’acord d’integrar el grup de treball per al nord d’Àfrica en la S. de RR. II. Per part de CGT-A sempre s’ha respectat l’autonomia del grup, se li ha donat suport, es va preparar en la web de CGT-A un espai per al nord d’Àfrica i s’ha protegit diferents activitats com per un exemple una concentració de suport a la ANDCM a Tànger en la qual van participar gairebé 30 companys/es de CGT-A.

ALB.- Existeixen grups o iniciatives llibertàries en el nord d’Àfrica?

Sí, existeixen clarament al Marroc, Tunísia i Egipte. Hem conegut anarquistes libis a França però no coneixem a cap grup que es declari llibertari a Líbia. A Algèria la repressió és molt forta, hi ha companys que es declaren llibertaris, però no coneixem cap grup o col·lectiu organitzat. Tal vegada sigui Tunísia el país amb més possibilitats per al desenvolupament del moviment llibertari. Hi ha bastants grups, moltes posicions crítiques per als partits i una situació social i econòmica que possibilita el desenvolupament de l’autogestió i de l’autonomia en els moviments socials. A Egipte també s’ha donat un desenvolupament del moviment llibertari però el retorn de la dictadura militar ha frenat el procés. En el Marroc existeixen col·lectius llibertaris a Rabat, Casablanca i Kenitra que esmouen fonamentalment en l’àmbit de la cultura i la comunicació.

Llegir més »

14 de juny a Barcelona, jornada de lluita contra els CIE i la Llei d’estrangeria

14J. ENS PLANTEM!

DAVANT LA LEGITIMITZACIÓ DEL RACISME INSTITUCIONAL,
NI CIES, NI REGLAMENTS, NI LLEI D’ESTRANGERIA

Des de la Campanya Estatal pel Tancament dels CIEs volem manifestar el nostre rebuig als Centres d’Internament d’Estrangers, al Reglament aprovat pel govern el passat mes de març i l’existència de mecanismes de deportació massiva com els vols de la vergonya. Aquests aparells es constitueixen com a moviments que confirmen una política migratòria estatal i europea de continuar aixecant murs cada vegada més alts per mantenir l’Europa Fortalesa.

Llegir més »

Jornada UCFR el 14 de juny a Barcelona: Lluitem en xarxa contra el feixisme i el racisme

Les eleccions europees, i la forta pujada de l’extrema dreta, tornen a demostrar l’existència d’un greu perill. En aquestes jornades parlarem de què ha passat, i de com podem fer front al feixisme i al racisme; en diferents àmbits i des de la unitat.

Si et preocupa l’augment dels ultres, si vols saber com pots ajudar a defensar la convivència, vine i participa a les jornades d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme.

Llegir més »

L’anarquisme com catapulta: entrevista amb Tomás Ibáñez, militant històric i teòric anarquista de referència, sobre l’actualitat de l’anarquisme

La memòria viva no va néixer per a ancora. Té, més aviat, vocació de catapulta”, diu Eduardo Galeano. No converteix el passat en un model que exigeix repetició, ni ens aixafa sota el pes de referències en les quals hem de reconèixer-nos obligadament, sinó que més aviat acompanya i inspira les recerques del present.

La vida de Tomás Ibáñez està marcada per l’anarquisme des de la seva infància: fill de l’exili llibertari a França, va participar en els anys 60 en els circuits estudiantils anarquistes quan encara gairebé ningú en el camp de l’antagonisme s’atrevia a qüestionar l’hegemonia del Partit Comunista. Al maig del 68, integrat en el Moviment 22 de Març al costat de companys anarquistes com Daniel Cohn-Bendit o Jean-Pierre Duteuil, se submergeix en la cotidianeitat dels esdeveniments fins que és detingut el 10 de juny i confinat en desterrament per la seva condició de refugiat polític.

El 1973 va tornar A Espanya i va participar en els fracassats intents de reconstrucció de la CNT. Ha estat catedràtic de Psicologia Social en el Departament de Psicologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la seva jubilació en l’any 2007. És autor de nombrosos llibres i textos sobre anarquisme, ciències humanes i, especialment, psicologia social.

Tomás Ibáñez treballa des de fa anys perquè la història d’anarquisme sigui memòria viva i no llengua morta, catapulta i no ancora. Autor de referència per als corrents llibertaris a Espanya i l’estranger, ha enriquit els plantejaments anarquistes bàsics amb les aportacions del post-estructuralisme francès i, molt en concret, de Michel Foucault (no sense escàndol dels “guardians del temple” anarquista). Co-fundador de la revista Archipiélago, en la qual treballem junts durant diversos anys, acaba de publicar en l’editorial Virus Anarquismo es movimiento, on s’explora la reactualització contemporània d’idees i pràctiques que alguns van relegar massa precipitadament al museu de la Història.

El virus anarquista

– Cites en el llibre a Christian Ferrer: “l’anarquisme no s’ensenya i tampoc s’aprèn pels llibres, sinó que es propaga per contagi, i el contagi les més de les vegades és irreversible”. En el teu cas ha estat així, és una història de fidelitat que dura ja mig segle. Quins van ser els teus primers contactes-contagis amb l’anarquisme? Crec recordar que hi ha històries familiars pel mig, és així?

Tomás Ibáñez. Sí, Amador, hi ha efectivament històries familiars pel mig i això explica que “els contactes” amb l’anarquisme fossin molt precoços. El 1947 la meva mare, activista de les Joventuts Llibertàries de Saragossa, va passar a França duent-me en braços per una ruta pirinenca, i això va fer que jo creixés en el càlid ambient de l’exili llibertari. Era un ambient per on circulava una multitud de nostàlgics, però esperançats, relats d’una lluita revolucionària encara propera, i on l’ajuda mútua mai es feia esperar. Òbviament, la sensibilitat d’un nen no podia captar que aquest ambient també albergava lluites fratricides, rancis dogmatismes i inevitables misèries, amb la qual cosa la petjada que em va deixar només podia ser positiva. Aquest va ser “el contacte”, no obstant això “el contagi” arribaria més tard.

– Quan, per on?

Tomás Ibáñez. El meu primerenc activisme anarquista hagués pogut esgotar-se i extingir-se sense més, de no haver estat perquè en l’estiu de 1963 vaig arrossegar el meu sac de dormir fins al campament que organitzava cada any la FIJL (Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries). Va ser una experiència inoblidable que va obrir de bat a bat les portes, ja definitivament, al virus de l’anarquisme. Autoorganització, vida en comuna, companyonia, debats, sentiment de viure en altre planeta on la igualtat i la llibertat s’havien fet realitat, però també ràbia i lluita. Perquè es donava la circumstància que la FIJL havia emprès recentment un línia de fustigació frontal al franquisme i l’execució a garrot vil de dos dels seus militants, Francisco Granado i Joaquín Delgado, que preparaven un atemptat contra Franco, va caure en el campament com una indignant i dolorosa notícia. Al recollir la meva motxilla i acomiadar-me dels meus companys, la idea de tornar “a la normalitat” se’m va fer insuportable, en el tren que em retornava a casa mirava als viatgers i em sentia com un absolut estrany en un món que ja no era el meu.

Per descomptat, vaig suportar aquesta “normalitat”, però el sentiment que era intolerable mai m’abandonaria. Des de llavors estic convençut que el que de debò deixa petjada en les persones i les transforma en profunditat és la seva immersió en un escenari de vida, d’experiències i de lluita que es construeix en comú i en uns espais arravassats a les regles de la societat instituïda.

La “A ” dintre d’un cercle: l’origen desconegut d’un símbol

– Després et vas moure en els circuits de l’anarquisme estudiantil previ a Maig del 68, quins records et vénen d’aquella època?

Tomás Ibáñez. El que evoca en mi, com un primer flash, és la imatge d’un inacabable desert. Durant el meu primer any d’universitat, el 1962 prop de Marsella, em movia en el potent sindicalisme estudiantil d’aquells anys sense aconseguir donar amb cap altre estudiant llibertari. A l’any següent em vaig traslladar a la universitat de París on, a l’inici del curs, uns estudiants trotskistes em van informar, entre riures, que coneixien “a l’altre” estudiant anarquista de la Sorbona i que podien posar-nos en contacte.

A partir d’aquí, pensant que sent dos ja érem invencibles vam remoure cel i terra fins a trobar un altre parell de companys… I així va néixer el 1963 una minsa coordinació d’estudiants anarquistes parisencs que tenia nom de dona, LEA, que va créixer a poc a poc i que atrauria, algun temps més tard, a estudiants de la recent creada universitat de Nanterre, com Daniel Cohn-Bendit o Jean-Pierre Duteuil, qui contribuirien a la creació del Moviment 22 de Març que va encendre la metxa de Maig del 68.

– I què hi ha d’aquesta història que et situa en l’origen del símbol anarquista per excel·lència, l’A dintre d’un cercle?

Tomás Ibáñez. És ben certa, i és una història molt senzilla. A l’arribar a París em vaig fer el propòsit d’ajudar a l’acostament entre els diversos grups i tendències en les quals es fragmentava el minvat moviment anarquista, el que em va dur a llançar iniciatives de coordinació en els sectors més joves. Se’m va ocórrer llavors que una forma de propiciar una confluència consistia a trobar un denominador comú que, al no pertànyer en exclusiva a cap de les organitzacions, pogués constituir un punt de coincidència. Es tractava també de multiplicar la presència percebuda del moviment anarquista pel simple fet de la repetida aparició d’aquest denominador comú en les expressions públiques (pasquins, pintades, etc.) dels diferents col·lectius anarquistes.

Vaig proposar aquesta idea en un dels grups als quals pertanyia, insistint que havia de ser un símbol que fos fàcil i ràpid de dibuixar, i que pogués evocar l’anarquisme de forma suficientment directa. La proposta va ser acceptada, ens llancem a una pluja d’idees i a altes hores de la nit convenim que una “A” en un cercle podia ser un bon logotip. Va ser així com, a l’abril de 1964, sortia a tota plana en el nº 48 del nostre butlletí “Jeunes Libertaires”, la primera “A” en un cercle. L’acompanyava un editorial on explicava el sentit de la proposta i en el qual es convidava a tots els grups anarquistes a apropiar-se aquest símbol.

Però ull, en realitat només havíem creat una imatge i formulat una proposta, no havíem creat un símbol. L’A en un cercle només es convertiria en un símbol de l’anarquisme mitjançant l’acció de milers i milers de mans que la van pintar en els carrers del món, es tracta doncs d’una creació col·lectiva multitudinària de la qual ningú té la paternitat.

Maig del 68: tecnologies, lideratges i assoliments

– I de sobte Maig del 68. Parles de Maig del 68 com “un regal”. Per què un “regal”? Quin va ser el contingut del regal?

Llegir més »

EZLN: La rebel·lia de les passions alegres

L’EZLN ha fet 30 anys i n’han passat vint des que una inesperada tropa d’indígenes va sorgir de la nit per prendre cinc capçaleres municipals de l’Estat mexicà de Chiapas i va declarar la guerra a l’oblit i l’abandonament. L’1 de gener de 1994, aquest aixecament va suposar el que, a Mèxic, s’anomena ‘parteaguas’, el naixement d’un abans i un després en el temps. El moviment zapatista en va tenir prou amb pocs mesos per demostrar al món que allò no era cap farsa ni cap repetició de la història. Aleshores, va començar a proposar una transformació pràctica de la racionalitat política que ha afectat tant les maneres de dir com de fer, ha col·locat els mitjans per sobre dels objectius, ha produït una innovació en els llenguatges i les formes de l’acció política i ha convertit les zapatistes en una referència clau per als desigs col·lectiusd’emancipació arreu del món.

Llegir més »

Concentració als jutjats de Sabadell dimecres 4 de juny a les 10h en solidaritat amb les quatre persones encausades per defensar el dret a l’avortament lliure i gratuït

Arran de l’aprovació de “l’Avantprojecte de Llei de protecció de la vida del concebut i de les dones embarassades” el passat 20 de desembre del 2013, per part del Consell de Minstres, han estat moltes les mobilitzacions en defensa del Dret al Propi Cos de les dones.

Un cop més, tornem a rebre una nova amenaça per part de l’Estat, obligant-nos a ser mares i anul.lant el dret a decidir lliurement sobre el nostre cos. Ens trobem davant d’un retrocés històric pel que respecte als Drets sexuals i reproductius de les dones, portant-nos a més de 40 anys enrere i ignorant totes les lluites feministes que s’han dut a terme des de aleshores.

Llegir més »

Actes a Barcelona en suport al CSA Can Vies el dissabte 31 de maig: reconstrucció a les 10h a Can Batlló i manifestació a les 19 h. a Pça. Universitat

Manifestació dissabte 31 de maig, a les 19 h. a Pça. Universitat (Barcelona)

La CGT de Barcelona i la CGT de Catalunya fem una crida a participar en els actes que es convoquen als diferents barris i poblacions en solidaritat amb el CSA Can Vies. Molt especialment convoquem a la manifestació que tindrà lloc el dissabte 31 de maig a les 19 h. a la Plaça Universitat de Barcelona. S’organitzaran columnes des de diversos punts per a aquells companys/es que vulguin arribar caminant a la manifestació. A mesura que es vagin concretant els llocs i hores de sortida d’aquestes columnes elsanirem publicitant.

Llegir més »

Llistat de concentracions dimecres 28 de maig contra el desallotjament del CSA Can Vies i en suport al veïnat de Sants

CONVOCATÒRIES ARREU DEL TERRITORI EN SUPORT AL VEÏNAT DE SANTS I AL CSA CAN VIES

Recull de les diverses convocatòries d’avui, dimecres 28 de maig, arreu del territori en suport del CSA Can Vies (Sants, Barcelona) i en solidaritat amb el veïnat del barri de Sants, víctima de l’assetjament i la violència policial.

Us recomanem que seguiu el hashtag #EfecteCanVies al Twitter, perquè és possible que durant la tarda vagin apareixent noves convocatòries en altres pobles, viles i ciutats.

Llegir més »

L’1 de juny tindrà lloc la II Marxa pels Drets Socials al Garraf

L’Assemblea pels Drets Socials del Garraf ha convocat la II Marxa pels Drets Socials del Garraf, que el pròxim diumenge 1 de juny vol tornar a recórrer gran part de la comarca per demanar una societat més justa.

La marxa s’iniciarà a Sitges, a les 10h al Cap de la Vila, passarà per Ribes, on hi ha una convocatòria a les 11 a la plaça de la Vila, també passarà per Les Roquetes on la convocatòria és a les 12.30h a la plaça Llobregat, per arribar finalment a Vilanova i la Geltrú a les 14h al Parc de Ribes Roges.

Llegir més »

Comunicat de Multireferèndum davant la prohibició de la Junta Electoral Central: VOTAREM!

Davant la prohibició de la Junta Electoral Central de la celebració del Multireferèndum, manifestem que:

– la Junta Provincial de Girona s’havia ja mostrat favorable a la celebració del multireferèndum a data de 8 de maig, entenent que no afectava al normal desenvolupament de les eleccions i només fixant com a condició l’ubicació de les meses a una distància de 100 metres dels col·legis electorals,

Llegir més »

El 25 de maig, desobeïm la prohibició, desobeïm la por i votem al multireferèndum!

Què és la democràcia sinó opinar lliurement, contrastar opinions, respectar les contràries i decidir entre totes les persones les coses que ens afecten com a col·lectivitat? Què és la democràcia sinó el govern de totes i tots? Què és? Doncs res de tot això, segons la Junta Electoral Central, una colla de buròcrates que decideixen què pot ser i què no, què pot passar i què no, en els moments que ells mateixos titllen de “festesde la democràcia”.

Llegir més »

Ningú ens representa, ningú no representarà el 15M

Preguntar-nos sobre la vigència del 15M implica interrogar-nos sobre què entenem per “moviment 15M”. És a dir, si el concebem com un moviment organitzat, una estructura política o si per contra és, com ha definit Amador Fernández-Savater, un clima social. Em sembla obvi que, afortunadament, el 15M no és una coordinadora de col·lectius ni un “moviment de moviments”. És, com a mínim, un estat d’opinió que ha esquerdat els consensos sobre els quals s’assenta el règim del 78, la Cultura de la Transició.

Llegir més »

Egipte rere la barricada, un llibre de Marc Almodòvar sobre la revolució i la contrarevolució més enllà de Tahrir

Egipte rere la barricada
Revolució i contrarevolució més enllà de Tahrir

Marc Almodóvar

Virus editorial, 2014, 328 pàg.

«Pa, llibertat i justícia social.» Amb aquest lema milers d’egipcis van perdre la por el gener de 2011 i van envair els carrers. Reclamaven la caiguda del dictador Mubarak i, amb ell, la caiguda del règim polític i econòmic que el va sustentar durant més de trenta anys al poder. Tres dècades caracteritzades per polítiques despòtiques i repressores centrades a consolidar un model de lliure mercat aplaudit internacionalment, mentre s’aplacava l’oposició, mentre se silenciava qualsevol veu crítica i, sobretot, mentre més del 40% de la població se sumia sota el llindar de la pobresa. Tot en nom de l’estabilitat regional, la lluita contra el fantasma islamista i les polítiquesde liberalització.

Llegir més »
Cartell manifestació Salou
agenda

“No juguem al joc de BCN World”, lema de la manifestació unitària convocada el 31 de maig a Salou

La manifestació ciutadana contra el projecte Bcn World, convocada per l’Assemblea Aturem Bcn World i els més de 40 col·lectius que hi donen suport, tindrà lloc el 31 de maig a Salou sota el lema: “No juguem al joc de Bcn World!”. La convocatòria és a les 19h a la plaça Bonet.

S’ha iniciat la campanya #nojuguem que pretén conscienciar a la ciutadania sobre els riscos associats al projecte Bcn World, sobretot vinculats a l’increment de les addicions al joc, les abusives rebaixes fiscals al sector dels casinos, el canvi radical al model de turisme familiar i vinculat al territori, i la gestió poc transparent i mancada de procediments democràtics que ha patit el procés parlamentari per modificar la legislació a favor de Bcn World. La campanya es vehicularà a través del web http://nojuguem.wordpress.com/. A partir d’ara l’Assemblea reforçarà la presència al territori, l’organització de xerrades i debats oberts sobre Bcn World, i el teixit de complicitats socials, econòmiques i polítiques necessàries per tal frenar els peus a Bcn World i proposar alternatives al desenvolupament necessari pel territori.

Llegir més »

Entrevista a Carlos Taibo: “Facebook és l’estafa òptica de l’ebullició revolucionària”

El professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Madrid aporta 15 claus, des de la visió “hipercrítica” de la proposta llibertària, sobre el “col·lapse” capitalista i la postulació de l’anarquisme com “ideologia del futur”.

Percep, l’escriptor i politòleg, “un moment gloriós de lluita de classes articulada des de dalt”, amb el retrat al fons de la Gran Depressió de 1929 i el primer auge del feixisme, que a manera de frontissa històrica grinyola sense invocar encara el seu cop final.

“Un món sencer es crema a si mateix”. Arrencava el tema Sí hay futuro del grup punk La Polla Records, el 1987, amb una metàfora axiomàtica. Des de llavors la bonança va funcionar com agraïda corrent, pensa el professor de Ciència Política i de l’Administració en la Universitat Autònoma de Madrid, Carlos Taibo. Deixar-se arrossegar cap a la ‘terra promesa’ era un somni còmode, gratificant fins i tot. Què hi havia al final d’aquest trajecte? En la seva opinió, un descomunal abocador de gosades similituds amb la Gran Depressió de 1929 i el primer auge del feixisme. Això és: el “col·lapse” actual del sistema capitalista.

És reversible aquesta situació terminal que dibuixa? Sí, diu Taibo, inoculant propostes llibertàries i anarquisme. Teoria del Decreixement, insisteix, i un brot, algun tipus de resposta ciutadana, que talli el lligament immobilitzador d’aquestes “tecnologies aparentment emancipadores”. Que abandoni, per tant, les xarxes socials com paradigma de “estafa òptica”, de falsa “ebullició revolucionària”. “Políticos locos guían a las masas que les dan sus ojos pa’ no ver qué pasa”, deia la referida cobla de La Polla, a la qual Taibo fa referència.

“Vivim un moment gloriós de lluita de classes articulat des de dalt”, explica Carlos Taibo (Madrid, 1956). També en el seu últim llibre, Repensar la anarquía. Acción directa, autogestión y autonomia. En 15 claus, l’escriptor i politòleg desentranya per a eldiario.es/andalucia aquesta frontissa històrica que grinyola sense invocar encara el seu possible cop final. “No cal buscar una sortida a la crisi, cal buscar una sortida al capitalisme”, repta.

“Transformació radical” en quatre respostes

1.- decréixer: “El nord opulent ha de reduir inexorablement els nivells de producció i consum”, això és, Teoria del Decreixement. “En un planeta amb recursos limitats no té sentit aspirar a créixer il·limitadament” i la “petjada ecològica” (Espanya necessitaria 3,5 vegades el seu territori per a mantenir l’activitat econòmica actual en el pròxim segle) exerceix “una pressió inaudita sobre generacions esdevenidores i països del sud”.

2.- desurbanitzar: “Les ciutats són recintes cada vegada més difícilment habitables”. Eludir així “el risc del col·lapse” passa per “recuperar el mitjà rural”.

3.- destecnologitzar: “Facebook és la gegantesca estafa òptica de l’ebullició revolucionària”. La societat ha de meditar “s

Llegir més »
Stop Pujades 10 maig
agenda

STOP PUJADES es manifesta dissabte 10 de maig a Barcelona

STOP PUJADES es manifesta dissabte 10 de maig a les 17:30 a Plaça Urquinaona en bicicleta, patins i a peu.

Paral·lelament, s’anuncia la data de la primera Plenària de la Taula Popular del Transport Públic.

La Plataforma segueix denunciant els preus abusius del transport públic i demana la destitució del Consell d’Administració de l’ATM.

Llegir més »