Més pobres, més solidaris
Les iniciatives solidàries privades augmenten davant les retallades de les administracions
Ciutadans sense recursos fan cua per recollir el sopar calent que BarcelonActua els ofereix cada dijous a la Rambla del Raval (Carmen Secanella):
Leopoldo Gallego té 57 anys i és pintor. O més aviat, era. Ara, és un «supervivent» que els dijous a la tarda s’acosta a la Rambla del Raval de Barcelona per col · laborar amb BarcelonActua repartint tiquets que donen dret a un sopar calent.
Leopoldo distribueix els paperets entre la gent que fa cua i es queda un. Fa una mica més de dos anys que no té feina. I els 400 i pocs euros que rep d’ajuda estatal ja no li arriben per cobrir tots els àpats ni molt menys per pagar un lloguer. Dorm al carrer. A la Ciutadella. Just davant de la comissaria dels Mossos d’Esquadra. «Visc de la solidaritat de la gent», afirma Leopoldo, una de les cares del 22% de catalans que ja viuen amb rendes per sota del llindar de la pobresa. Les xifres són esgarrifoses. Les històries darrere dels números, encara més.
La pobresa s’estén a Catalunya com una amenaçadora taca d’oli. Un de cada cinc catalans està en risc d’afegir a la bossa de pobres ja existents, el 30% dels ciutadans de Catalunya, segons les últimes dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). «L’amenaça de fractura social és alta», sosté Teresa Crespo, presidenta del ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social).
Perquè cada vegada hi ha més gent que, com Leopoldo, es queda sense feina i no pot fer front a les necessitats bàsiques. El 57% dels catalans té problemes per arribar a final de mes. I el 40% són incapaços de fer front a despeses imprevistes.
Les dades apareixen en l’últim informe Insocat per a la millora de l’acció social i poden ser benèvols: pertanyen al 2010. «La bonança econòmica que vivim fins a l’any 2008, molt associada al totxo i al fàcil accés al crèdit, va fer que la gent gastés més del que tenia. Per això, en part, la crisi ha colpejat tan fort», explica Crespo.
