Des de la Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona difonem aquest comunicat per a denunciar públicament l’existència a la Direcció de Serveis d’Edificació i Logística de l’Àrea de Presidència, i més concretament a la seva Secció de Seguretat en Obres i Autoprotecció, d’una situació del que nosaltres entenem que és assetjament laboral, contra una treballadora, la Mar Arce Díaz, companya afiliada a aquest sindicat, i Delegada de Prevenció de Riscos Laborals, membre des de l’any 2015 del Comitè de Seguretat i Salut de la Diba a proposta de la CGT. Una situació d’assetjament que no és nova, sinó persistent i perllongada en el temps durant prop de 9 anys, emparada –al nostre entendre– per la Subdirecció d’Edificació, en la qual treballa. Aquesta situació li ha generat i li genera a la companya perjudicis greus a la seva salut, com palesa el fet que hagi caigut durant el temps que l’ha estat patint en repetides situacions d’incapacitat temporal o baixa laboral, i com acrediten diversos informes mèdics que atribueixen el seu estat de salut a causes laborals, i fins i tot aconsellen un canvi de lloc de treball. Els Serveis de Recursos Humans de la Diputació són coneixedors des de fa temps –des de fa anys, de fet– d’aquesta situació. I, malgrat saber-ho, com en tants altres casos, no han fet fins ara res, ni han emprès cap mesura al respecte, tot vulnerant així les obligacions legals de l’empresari de preservar la salut de la treballadora. No s’ha adoptat mai cap mesura de prevenció ni protecció. No s’ha fet l’avaluació de riscos per assetjament del lloc de treball concret de la nostra companya. No s’ha comunicat el risc a Vigilància de la Salut…

Volem denunciar, a més, que això no és en absolut un cas excepcional. Situacions d’assetjament moral es produeixen de forma habitual a la Diputació, i afecten a un nombre no pas menor de companys i companyes, amb conseqüències clarament negatives per a la seva salut, i per a l’organització en conjunt. Molts i moltes de nosaltres som coneixedores de situacions d’assetjament sistemàtic que han provocat que hi hagi treballadors o treballadores de la Diba absolutament trinxats a nivell psicològic, sovint amb seqüeles duradores o fins i tot permanents. Sabem que és un mecanisme habitual en aquesta casa, amb l’objectiu últim, la majoria de vegades, de desfer-se del treballador bé perquè marxa a un altre orgànic, bé perquè deixa l’organització o bé perquè acaben destruint-lo, dit ras i curt. La Diba s’ha demostrat clarament negligent (i molt sovint connivent) pel que fa a la prevenció i la gestió d’aquest problema, com tothom sap, tot emparant de forma habitual, per acció o omissió, la persona assetjadora, que acostuma a trobar-se en una posició de poder. L’únic recurs de caràcter preventiu que la Diputació proposa activar en alguns d’aquests casos és un “Protocol d’Intervenció en l’Àmbit dels Riscos Psicosocials” propi de la casa. Un protocol molt antic, que considerem no atorga les garanties suficients al treballador de tenir un procés d’intervenció just i que considerem que s’hauria de refer i actualitzar per a garantir una intervenció eficaç i justa en els casos d’assetjament moral a la Diputació. Si bé des del passat mes de desembre tenim sobre la taula, finalment, i després de molt de temps reclamant-lo, una proposta inicial per a un nou “Protocol per a la prevenció, detecció, identificació i actuació de l’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions per motius diferents del gènere a la feina”, considerem que el contingut de la mateixa palesa una escassa voluntat de protegir al personal, fet que es fa evident, per exemple, en contemplar dins la CTI (Comissió Tècnica d’Investigació) una composició que no inclouria cap representant de les treballadores. En el cas que ens ocupa, recentment la Diputació li ha proposat a la nostra companya Mar l’activació de l’esmentat “Protocol d’Intervenció en l’Àmbit dels Riscos Psicosocials”, tot reconeixent finalment per escrit que hi ha indicis que s’està donant una situació com la que denunciem. Això sí, en uns termes absolutament eufemístics i recargolats que ratllen gairebé el ridícul: “la possible existència de prou elements que permeten suposar que es produeix un comportament que pot constituir una conducta de violència a la feina a la Subdirecció de Serveis d’Edificació” (comunicació emesa per la cap d l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals, amb data de sortida de registre 04/12/2018, i recepcionada aquesta setmana per la nostra companya).