280.351 acomiadaments, aquestes són les xifres esgarrifoses que deixen els ERO signats al llarg de l’any 2011, prop del 90% d’expedients, pactats amb els sindicats majoritaris. Telefònica bat rècords d’adhesions en sols tres mesos, 2875 desvinculacions fins a la data, el 43% del total, entre les categories més destacades en baixes estan: 218 Administratives, 142 EPIS, 199 ERS, 303 Enginyers Tècnics Mitjos, 497 OAPS, 326 EPIS, i entre les províncies amb més baixes destaquen Madrid-815, Barcelona-357, Biscaia-141, València-139 i Zaragoza-111, un trist rànquing d’acomiadaments col·lectius, dels quals tant empresa com sindicats signants se senten molt orgullosos.
No obstant això, no poden dir que la “voluntarietat” és real, diversos factors han influït per a comprendre l’al·luvió de peticions que hi ha hagut fins a ara, fins i tot per persones que no cobrien el perfil requerit. La infinita negociació de la reforma laboral amb serrells pessimistes en conceptes de fiscalitat en les prejubilacions, afegeix incertesa i empeny a molts a acceptar una oferta que ja tenen en la mà, per si la que reben més endavant és pitjor. També la por a acabar igualment en el carrer, però amb una indemnització menor, és el que fa a altres treballadors i treballadores a donar el pas endavant d’apuntar-se al ERO. “La gent s’apunta per” por.
Telefònica va anunciar el 2011 que plantejava un ERO fins a 2013 per a 6.500 persones, a pesar de tenir quantiosos beneficis -l’operadora va guanyar més de 10.000 milions d’euros en 2010-, després el Govern va realitzar un canvi urgent en la legislació laboral a través d’una esmena en la llei de reforma de pensions: l’Estat obliga a totes les empreses amb beneficis a assumir tots les despeses en cas d’un ERO fins que els acomiadats i acomiadades arribin a l’edat de jubilació. En el cas de Telefònica, aquesta va anunciar la creació d’un fons amb 350 milions per a reintegrar-li al INEM les prestacions d’atur que rebin els treballadors/es en els dos primers anys després del seu acomiadament.
Però fins al moment, no tenim coneixement que aquesta quantitat hagi estat abonada, ni en concepte quin tipus de dipòsit es realitzarà, ni la destinació que es farà a aquesta quantitat de diners presumiblement abonats. CGT va presentar recentment una proposta al Comitè Intercentres perquè aquest es dirigeixi a Telefònica i exigeixi la “materialització de creació d’ocupació més enllà dels compromesos en el Pla Social mentre no es reguli l’aportació econòmica a efectuar al Tresor Públic en els termes que es determinin reglamentàriament”. La resposta del trio signant del ERO a aquesta proposta ha estat la del silenci absolut, després de l’alarma social que es va suscitar al conèixer-se que Telefònica anava a destruir milers de llocs de treball sufragats per l’estat i fer callar les veus anunciant el desembors de l’import corresponent a l’atur, sembla que donen el tema per resolt, inconcebible.
Mentre les xifres de l’atur segueixen augmentant, en l’enquesta de població activa les falsament denominades prejubilacions no compten com persones aturades, les 2875 persones acomiadades a Telefònica no compten com col·lectiu potencialment buscador d’ocupació, això sí, el Govern fins a la data està reintegrant puntualment les quantitats de l’atur. Sobra molta hipocresia.
