Des de CGT no estimem necessari continuar amb la reducció de plantilla a través de la pròrroga de l’ERO. A través de diversos ERO a RENFE vénen reduint dràsticament la plantilla des de l’any 1992, passant d’aproximadament 70.000 treballadors/es als actuals 14.000 treballadors/es.
Avui dilluns, 21 de setembre, el Comitè de conveni ha entregat una carta a Marta Labata (Directora de Persones d’autobusos de TMB) on s’emplaça a la Direcció de TMB (Assumpta Escarp i Dídac Pestaña) a assistir, exposar i acceptar el que acordin els treballadors/es d’autobusos de TMB en la seva Assemblea del proper 7 d’octubre.
EL DIJOUS 1 D’OCTUBRE, A LES 12 HORES, A LA PORTA DE L’EMPRESA ICMA I RUFFINI, SITUADA, AL CARRER COMPOSITOR BIZET 2 DE RUBI.
Com molts ja sabeu els companys acomiadats de l’empresa ICMA estan lluitant pel seu lloc de treball i contra la persecució a la CGT en aquesta empresa. Us recordem que a aquesta empresa li va ser denegat un ERO i que va acomiadar de forma fraudulenta als companys. Que gairebé la totalitat dels 12 acomiadats són afiliats a CGT, dos són delegats, i que des del mes de juny estan sense cobrar, posant traves l’empresa per a la tramitació de la prestació d’atur. El que crea una situació difícil de suportar.
El passat 17 de setembre se celebrava al CMAC la conciliació per l’acomiadament dels 12 companys de l’empresa ICMA sense acord, quedant pendents de judici. Els companys porten amb aquest mes tres mesos sense cobrar, estan aguantant estoicament i segueixen amb ganes de no cedir. L’empresa els ha plantejat arribar a un acord, però sense concretar, d’una forma poc clara, que dóna més la sensació de voler embolicar la cosa sense donar sortida, que altra cosa. La contestació dels companys que és que CGT està per l’ocupació i el que han de fer és readmetre a la plantilla acomiadada.
Els companys estan concentrant-se gairebé tots els dies en la porta de l’empresa ICMA i RUFFINI ja que pertanyen a aquest grup, d’una forma admirable tenint en compte la situació que tenen. CGT hem de denunciar l’actitud VIOLENTA I TERRORISTA d’aquesta empresa, doncs sotmetre als treballadors a una situació com la que estan sofrint, de desgast, de pressió i de persecució a una forma de fer sindical, no es pot qualificar d’altra forma més que de violència i terrorisme empresarial a qui cal parar els peus, que des de CGT no podem tolerar i a la qual ens veiem obligats a donar resposta per solidaritat i suport mutu.
PEL QUE US CONVOQUEM A UNA CONCENTRACIÓ DE DENÚNCIA I REBUIG A LA VIOLÈNCIA EMPRESARIAL I DE SOLIDARITAT I SUPORT A LA LLUITA EXEMPLAR DELS COMPANYS, EL DIJOUS 1 D’OCTUBRE, A LES 12 HORES, A LA PORTA DE L’EMPRESA ICMA I RUFFINI.
Per al que no tingueu transport o no tingueu molt clar com arribar, hem quedat en el Local de CGT a Cornellà a les 11 hores.
Us recordem que el número de compte bancari per al suport econòmic és el: 2100-3144-24-2200070495
Federació Comarcal Baix Llobregat CGT
12 companys d’ICMA SA porten ja 3 mesos sense salari
Les condicions extremes dels onze companys d’ICMA SA (Grup Ruffini) afiliats a CGT, que des de juny estan sobrevivint a una situació precària no entreveu un final immediat, tot el contrari, … … aixoplugant-se la Direcció de l’empresa davant l’empara que les Administracions Públiques posen a disposició, presenten recurs d’alçada davant la nul·litat dictaminada pel Departament de Treball en data de 24 de juliol. Única i exclusivament per a allargar, pressionar i soscavar l’ànim d’onze pares de família l’afiliació dels quals i militància a un sindicat no afí als interessos empresarials de destrucció d’ocupació i no adormit en la seva consciència com classe treballadora, està patint.
Aquesta lluita no és solament la lluita d’uns individus pels seus interessos econòmics laborals, és el tribut a la dignitat cap a la classe treballadora, és el llegat pedagògic cap als nostres fills. L’estratègia destructiva premeditada per part del Grup Ruffini durant aquests últims mesos no té parangó respecte a empreses del mateix sector. Mentre en unes estan establint polítiques de viabilitat dintre del mercat emparades per les Ajudes de Plans Estratègics Sectorials, Programes d’Investigació i Desenvolupament etc.… el Grup Ruffini beneficiari de les mateixes durant els últims anys, i de les que recentment han percebut, les refinancia en acomiadaments del personal qualificat de les seves empreses.
Aquesta situació que incomprensiblement la societat hem assimilat com normal, seria tal, si no hagués estat precedida per un agressió gratuïta inculcada per part del Grup Ruffini cap als nostres companys de CGT. Ens trobem amb el tràgic i anònim tribut que paguen els treballadors per intentar guanyar-se la vida enriquint a empresaris sense escrúpols. Però no satisfets amb el seu despotisme i impasibles a les necessitats elementals de qualsevol ésser humà, presenten i se sostenen en una falsedat documental com causa de l’acomiadament: l’extinció “de contracte autoritzada en ERO o per acte judicial o constatada per l’Autoritat Laboral en cooperatives” (1698/09). Abocant-nos a la desesperació més absoluta que com individus mai ens hem enfrontat, a data d’avui (18 de setembre de 2009) no podem percebre el nostre dret a l’atur, alguns després de gairebé 40 anys de cotització.
I l’Administració, Què fa?, Què diuen?, solament indignar-se amb aquesta frustrant i kafkiana situació, però desbordada per la saturació de les seves instàncies provocada per la patronal i consentida pels nostres polítics i sense mitjans ni instruments d’articulació per a respondre in situ a les necessitats dels que sustentem aquesta quimèrica democràcia, es veu incapacitada d’autoritzar en un breu termini el Dret a la Prestació d’Atur. En aquesta realitat no serveixen les comprensions ni les declaracions de bones intencions per part de les institucions i les administracions públiques, amb elles no satisfem les caresties dels nostres.
Ens demanaran calma i prudència, però després de 3 mesos sense percebre cap ingrés la delicada línia que separa el seny de la bogeria comença a confondre’s
Els treballadors de Roca, La Seda i Nissan aborden Corbacho a la Festa de la Rosa del PSC
El ministre d’Indústria i Immigració del govern espanyol, Celestino Corbacho, ha sortit del recinte on se celebra aquest diumenge la Festa de la Rosa del PSC per parlar personalment amb un grup d’un centenar de treballadors que es manifesten contra els acomiadaments de les empreses Roca, Nissan i La Seda. Tot i que el gest de Corbacho no estava previst i que ha estat valorat pels manifestants, els representants sindicals no en tenen prou. D’una banda, la plantilla de Nissan reclama una entrevista amb el ministre i la consellera de Treball, Mar Serna, mentre els treballadors de Roca reclamen que Corbacho actuï contra una possible deslocalització encoberta de la companyia de sanitaris.
Crits de “mentiders”
EL DIUMENGE 20 DE SETEMBRE A LES 11.00 HORES, A LA PINEDA DE GAVÀ, AVDA. EUROPA S/N (AL COSTAT DE L’AUTOVIA DE CASTELLDEFELS).
Aprofitant la convocatòria de la Festa de la Rosa, a la qual assistiran la plana major del PSC i del PSOE, la secció sindical de CGT a La Seda ha convocat una concentració per mostrar la seva disconformitat amb la gestió de la Direcció de La Seda i demanar als polítics que s’impliquin per garantir la continuïtat de l’empresa.
S’havia proposat a CCOO i UGT realitzar una concentració unitària però aquests dos sindicats no s’hi han volgut afegir. Els que si que hi assistiran son treballadors/es de Nissan, de Roca i de l’Assemblea d’Aturats/desde Barcelona.
CONTRADICCIONS SINDICALS
Aquest 15 de setembre, els sindicats UGT-CCOO-SEMAF van acordar la pròrroga de l’actual ERO sense límit de temps fins a completar els 2000 treballadors.
CGT present en la reunió, va manifestar les seves raons per a rebutjar l’ampliació del mateix, i com els signants no volen “aportacions incomodes”, van optar per no recollir en acta les matisacions d’aquesta part, pel que hem dirigit escrit a la Direcció de RENFE i a l’autoritat laboral exigint la incorporació dels plantejaments del SFF-CGT a la documentació del procés.
En la reunió tot estava acordat entre ells, ja que la Comissió d’Ocupació reunida al matí ja havia debatut l’assumpte i acordat la pròrroga, Comissió d’Ocupació que curiosament solament la formen els signants d’ERO i no el Comitè General d’Empresa, d’aquesta forma s’eviten també les situacions incomodes.
És una llàstima veure com sindicats que s’autodenominen de classe, acorden una vegada i una altra acomiadaments col·lectius (des de l’any 1984) que posen de debò en perill la continuïtat de l’ocupació pública ferroviària per falta de plantilla: tancament de taquilles i traspàs a empreses privades, venda de tallers a la indústria privada, falta de personal en intervenció i tracció, …
Això solament pot ser entès des del punt de vista de l’interès sindical per desfer-se del personal amb contracte fix dintre de RENFE, per a buscar el benefici “pescant” en les aigües regirades de la subcontractació que cada vegada mésprecaritza el món del treball ferroviari.
La tornada de les vacances ens ha sorprès amb escrits de l’empresa que superen el sarcasme i la ironia. Anomenar-nos supermans i superwomens o pretendre que la SEAT és un Spá on estem millor que a les vacances, no fa cap gràcia. Per als tècnics ha estat menys agradable encara comprovar com l’empresa està obligant a gastar les hores acumulades per a justificar la seva inclusió en un futur ERO.
Porten un mes i mig tancats en el Mercedes del Mar. És el buc amb el qual es guanyaven la vida navegant pel Mediterrani, però l’empresa propietària, Iscomar, va deixar de pagar-los els salaris. Una vegada amarrats en el port de València, el 27 de juliol passat van decidir no continuar treballant i van ocupar el buc en protesta per la seva situació. El buc l’opera Iscomar, encara que pertany a una de les moltes filials que té el grup Contenemar.
El Mercedes del Mar està ocupat pels seus mariners a València, igual que el Teresa del Mar i Julia del Mar, altres dos bucs del mateix grup, Contenemar, que també estan amarrats en un port –el de Barcelona– pel mateix motiu, l’impagament de salaris. De la flota de Iscomar, només els Isabel i Pilar del Mar segueixen operatius i els seus tripulants cobren els sous, segons va indicar Enric Tarrida, dirigent del sindicat CGT, que està duent el pes de les reivindicacions dels treballadors.
Els 27 navegants del Mercedes del Mar esperaven que, amb l’ocupació del buc, Iscomar reaccionés i regularitzés la seva situació laboral. No obstant això, no es va produir tal reacció i continuen a bord del vaixell. Si l’abandonessin, s’entendria que marxen de l’empresa i no tindrien dret als beneficis d’una indemnització. “Això és el que espera Iscomar, que ens cansem i ens marxem per a no haver de pagar-nos ni les mensualitats degudes ni la indemnització per acomiadament”, comentava des del vaixell i per via telefònica un dels seus oficials, Pedro Sánchez. “Continuem a bord 18 persones i ja ens deuen tres mesos de salaris. Els espanyols ho passem malament, però en pitjor situació estan els estrangers que treballen en el vaixell, ja que tenen a les seves famílies lluny i sense poder enviar-los un poc de diners perquè puguin continuar sobrevivint”.
La vida a bord discorre amb total monotonia, però no descuren ni un instant les seves obligacions professionals. Realitzen tot el manteniment del buc, que està sempre preparat per a salpar. Compleixen amb els torns de guàrdia i amb les jornades laborals. “La seguretat a bord està garantida, es controlen els generadors i els motors perquè tot el sistema estigui a punt”. En les hores de lliurança o descans, els tripulants veuen la televisió, llegeixen o estan en la coberta, segons explicava Pedro Sánchez. La generació d’energia elèctrica es realitza mitjançant els motors auxiliars, que funcionen permanentment i alimentats amb gasoli.
Recentment, Iscomar va acceptar enviar-los una cuba amb 10.000 litres de combustible, imprescindibles per a mantenir els sistemes actius. A més, “l’empresa ens proveïx d’aliments i aigua, encara que arriba amb cert retard”. Iscomar els ha dit “que el vaixell no és rendible, però això no li eximeix de les seves responsabilitats. Ara estem en un limb. No cobrem el sou ni la indemnització ni tampoc podem anar-nos a l’atur o buscar treball en altra empresa perquè perdríem tots els nostres drets”, comentava l’oficial Sánchez.
El problema familiar és el més apressant. La majoria dels ocupants del buc té a les seves famílies molt lluny, com el cas de Pedro Sánchez, que és asturià. Hi ha tripulants que són llatinoamericans i que tenen a la seva dona i fills molt lluny, però depenen econòmicament dels enviaments de diners dels seus marits, així que ara estan passant per un mal moment. Sobretot està el cas d’una de les famílies, que necessita diners per a una operació i, tal com estan les coses, no hi ha possibilitat de rebre’l. Iscomar no s’ha posat en contacte amb ells per a saber com ho estan passant, “ni tampoc l’Autoritat Portuària de València ni el Ministeri”.
Els desencontres entre Iscomar i els seus treballadors són històrics. Durant molts anys, CCOO enviava mensualment un preavís de vaga per a poder cobrar els salaris. Fins i tot la vaga arribava a realitzar-se el dia indicat o qualsevol altre, l’assumpte era pressionar per a poder cobrar.
Mario Morales. Palma
Traducció de l’article publicat al bloc de la CGT de València:
cgtvalencia.blogspot.com/2009/09/los-marineros-desafian-iscomar-y-ocupan.html
La Direcció de TMB ha muntat un show mediàtic amb notes de premsa, anuncis en la seva pàgina web, comunicats a la ciutadania i acusacions intentant criminalitzar als seus treballadors que reclamen dos dies de descans setmanal. Dijous passat 10 de Setembre es va dur a terme el judici contra un treballador de TMB, Andreu de Cabo, al que l’empresa acusa d’haver llançat un tronc incendiat contra un autobús de gas durant les últimes mobilitzacions.
La Direcció de TMB demanava penes de 2 anys per coaccions, altres 2 anys per danys i una multa de 7.000 €. Durant el transcurs del judici ha quedat demostrat que l’empresa ha manipulat deliberatament les proves i va mentir en la seva versió dels fets.
Les suposades versions dels fets relatades per un directiu de TMB, Marc Barberà, i per dos agents dels Mossos d’Esquadra no han coincidit en res; han estat discordants els seus relats i la ubicació dels participants. En el judici van declarar que en cap moment li van demanar al sospitós que s’identifiqués i van relatar d’una banda que la suposada identificació del sospitós va ser realitzada pel directiu de TMB a uns 8 metres de distància en una nit fosca i el sospitós estava envoltat per altres cinquanta treballadors més; en canvi l’agent dels Mossos d’Esquadra va declarar que no va ser així, que al sospitós el va identificar en un petit subgrup i estava al costat mateix del Caporal i del directiu de TMB. Quin versió diu la veritat? Perquè no es va reconèixer al sospitós correctament com ha de ser en una roda de reconeixement?
El passat any se li va imposar al treballador una sanció laboral de 6 mesos d’ocupació i sou, en aquesta sanció se l’acusava d’haver llançat dos troncs incendiats contra un bus; aquesta sanció va ser signada en el seu moment per l’exdirector de RRHH de TMB, Marc Barberà. Durant el judici el Caporal de Mossos d’Esquadra encarregat de l’operatiu en la porta de la cotxera va afirmar sense cap tipus de dubtes que aquest dia solament es va llançar un tronc incendiat. El mateix directiu de TMB el dia del judici assegura en la seva denúncia que ara la seva versió és que va ser llançat solament un tronc incendiat. En les fotos aportades per TMB en el judici i distribuïdes en la seva nota de premsa s’aprecien clarament tres troncs incendiats. Aquests troncs no van ser aportats el dia del judici i ningú sap on es troben actualment. L’agent de Mossos d´Esquadra va declarar en el judici que el tronc el va recollir un directiu de TMB i l’hi va dur; posteriorment li semblava que ho havien enviat a la comissaria de Mossos d’Esquadra, però no estava segur d’això últim. Quina de totes les versions diu la veritat? la d’un tronc? la de dos troncs? la de tres troncs? o cap de les versions aportades per l’acusació relata la veritat? Perquè els Mossos d’Esquadra permeten que un particular manipuli i sostregui del lloc dels fets les proves del delicte?
Quant a les acusacions sobre coaccions ha quedat demostrat que no van existir. L’empresa no va cridar a declarar al suposat conductor coaccionat, l’únic participant que s’hagués sentit coaccionat en la suposada agressió. Va quedar demostrat que la suposada agressió, d’haver existit, no va anar contra el conductor sinó contra el bus. Que la publicitat que ha distribuït l’empresa en referència al suposat perill per a les vides és una farsa, ja que l’empresa mateixa ho sap que tots els busos de gas duen vàlvules de seguretat que impedeixen que cremin els seus dipòsits. I el conductor al retornar amb el bus a la cotxera, va tornar a sortir al seu servei normalment amb una altra unitat. Pel que es demostra que les seves acusacions de coaccions són falsesnovament.
El 16 de Setembre, a les 17:00 hores concentració a la porta de la fàbrica, i a les 18:00 hores Manifestació fins a l’Ajuntament de Gavá i tornada a la porta de fàbrica (Convoquem UGT, CCOO i CGT).
ERO EXTINCIÓ 2009
COMUNICAT nº 3 de la Secció Sindical de CGT a Roca
Una vegada finalitzada la primera ronda de reunions amb l’Empresa, la conclusió que extraiem és l’esperada, ens trobem en un moment de tempteig en el qual ambdues parts mantenim les nostres posicions, la CGT, i la resta de Sindicats seguim exigint la retirada immediata de l’ERO, i ROCA segueix intentant convèncer-nos que la viabilitat de les factories espanyoles passa per reduir les seves plantilles.
CGT segueix i seguirà mantenint la seva posició d’exigir la retirada de l’ERO, per a començar a buscar solucions no traumàtiques (si és que són necessàries), i fins a on ens sigui possible mantindrem la unitat en la negociació, donarem suport i proposarem totes les mesures que puguin pal·liar les cruels intencions de l’Empresa, dirigides a garantir la viabilitat en el futur de les factories espanyoles, aquestes mesures conegudes per tots podrien ser:
1. ROCA ha de demostrar que realment sobra plantilla i que no es tracta tan sols d’una deslocalització de produccions.
2. ROCA ha de comprometre’s
– Davant la necessària reflexió que ha d’acompanyar els esdeveniments que estan succeint a l’Educació a Catalunya, la CGT de Ponent ha organitzat diverses activitats entorn l’exposició “Pedagogías Libertarias” que es durà a terme a la Biblioteca Pública de Lleida del 14 al 27 de setembre, coincidint amb l’inici del nou curs escolar.
– Dilluns 14 el Secretari General del sindicat, professor i historiador, Emili Cortavitarte, realitzarà la conferència “Ferrer i Guàrdia i l’educació llibertària a Catalunya”.
La mobilització conjunta dels acomiadats de Nissan, els treballadors de Roca i de l’Assemblea de Desocupats/des de BCN és un primer avís a la política antiobrera del Tripartit català.
Davant la nul·la voluntat de l’empresa a negociar una sortida a la problemàtica d’aquest conflicte iniciat el 26 d’octubre del 2007, ens veiem en l’obligació de continuar convocant aturades per a tot el personal d’informació, venda i atenció al client de la Direcció Executiva d’Estacions d’ADIF sent els pròxims convocats en els següents dies i horaris:
Aturades d’11.00h. a 18.00h. els diumenges: 13 i 27 de Setembre.
Els treballadors/es d’autobusos tornaran a parar el proper dimecres 7 d’octubre de 10:30 a 16:30h. Es reuniran en Assemblea a les Cotxeres de Sants.
Després de fer dues aturades (al desembre de 2008 i al juny de 2009) i acordar seguir intentant negociar amb la Direcció de TMB, les coses encara estan pitjor que al principi.
El passat dia 3 de juliol l’empresa ENSINGER SA, situada en el carrer Girona 21-27 de la Llagosta, que es dedica a importació, exportació i comerç a l’engròs de productes de plàstic, va acomiadar a 2 treballadors i amenaça a la resta perquè signin un ERO voluntari, o seguiran el mateix camí que els companys/es acomiadats.
Des del Sindicat de Químiques de Barcelona decideixen organitzar-se i a través de la Secció Sindical de CGT, ja que no existeix comitè d’empresa, denunciar aquesta mesura de l’empresa.
L’empresa ENSINGER SA i en concret el seu Gerent FRANCISCO RIPOLL, acomiada als companys de la Secció Sindical de CGT per la seva constant reivindicació dels seus drets com treballadors, ja que a primers de mes van constituir la Secció Sindical i van denunciar a Inspecció de Treball l’ERO camuflat que pretenia realitzar l’empresa, d’un any i amb reducció de la jornada a la meitat, amb la coacció que si no firmaven l’acord serien acomiadats objectivament amb 20 dies/any.
Inspecció de Treball els cita i es presenta l’empresa dient que no va a realitzar cap ERO, però que no descarta realitzar mes acomiadaments objectius, aquí Inspecció es renta les mans i requereix a l’empresa que als acomiadats els lliuri tota la documentació econòmica i la relativa a les causes i motius. Seguidament l’empresa respon acomiadant als 3 companys de la Secció Sindical i a 1 afiliat que estava de baixa per ILT, i amb els 2 acomiadats del passat 3 de juliol ja són 6 els treballadors/es acomiadats/des dels 24 que componen la plantilla, i ens van assegurar que al setembre prendrien més mesures.
Us demanem que envieu Fax de solidaritat i protesta contra l’empresa.
A l’atenció del Gerent: FRANCISCO RIPOLL, Nº DE Fax: 93 574 27 30
Recursos Humans: Sra. MARIA, Nº de Fax: 93 574 27 30.
Amb el següent text o qualsevol que us sembli adeqüat:
READMISSIÓ IMMEDIATA PER ENSINGER SA DELS ACOMIADATS/DES
NO A L’EXPLOTACIÓ DELS TREBALLADORS/ES
PEL RECONEIXEMENT DELS DRETS DELS TREBALLADORS/ES A ENSINGER S.A.
ICMA és un mitjana empresa del metall situada a Rubí, que es dedica a la construcció de motlles bàsicament per a empreses del sector de l’automoció. Al juny l’empresa presentava un ERO que pretenia deixar en el carrer a 12 dels seus 31 treballadors. La CGT, majoritària en l’empresa, va rebutjar l’ERO i va demostrar que tot era una estratègia per a desmantellar l’empresa. L’autoritat laboral no va aprovar l’ERO i la reacció de l’empresa ha estat acomiadar a 12 treballadors (11 afiliats a la CGT) mentre gaudien de les seves vacances, al·legant que l’acomiadament és per un ERO denegat. En el certificat d’empresa s’apunta que la causa de l’acomiadament és per denegar-los l’ERO, per aquesta causa els deneguen el cobrament de l’atur fins que surtin els judicis. L’empresa els deu el sou des del mes de juny més la paga extra. Els treballadors estan en una situació insostenible, ja que fins que surti el judici poden passar 5 o 6 mesos.
Durant la setmana passada i aquesta mateixa setmana, milers de cartells dels treballadors/es d’autobusos de TMB s’han enganxat a les marquesines de Barcelona reclamant un bon conveni i la fi de la repressió laboral.
A més a més, també s’ha recordat el judici que TMB a interposat per aquest dijous al company Andreu de Cabo, on es demana a aquest treballador 2 anys de presó i 7.000 eurosde multa.
La FESIM, que compta amb un 17,6% de representativitat en el conjunt de les empreses constructores, ha plantejat la reducció de jornada sense reducció de salari com única garantia de mantenir i crear ocupació. El sindicat roig i negre ha presentat al govern propostes per a una veritable política energètica sostenible.
08/09/09 El Punt – Barcelona – E.G.P.
Centenars de treballadors de l’empresa Roca de les plantes de Gavà (Baix Llobregat), Alcalá de Henares (Madrid) i Alcalá de Guadaira (Sevilla), uns 500 segons la Guàrdia Urbana, es van concentrar ahir 7 de setembre davant la seu de la companyia a l’avinguda Diagonal de Barcelona en contra de l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) presentat per la companyia i que afecta 713 treballadors, dels quals 341 són de la planta catalana. La cita va ser convocada pels sindicats CGT, CCOO i UGT el mateix dia que començaven les negociacions per l’expedient i va posar de manifest el malestar de la plantilla per la situació actual de l’empresa i les intencionsde la direcció.
Segons l’acord adoptat en plenària del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya del passat mes de juliol, s’ha editat un document de 4 pàgines en format periòdic, amb un text elaborat per la Federació Comarcal del Baix Llobregat de la CGT i il·lustracions i disseny del company Manolito Rastaman.
Poc abans del letàrgic agost els companys i companyes d’ESSA-Palau van portar a terme la lluita contra l’Expedient de Regulació d’Ocupació que pretenia deixar al carrer dos cents vint-i-tres treballadores. Aquest article pretén sintetitzar algunes de les que, pensem, han estat les lliçons fonamentals que haurem de tenir en compte per a les properes lluites.
Fem una crida a participar-hi per mostrar la solidaritat amb la lluita dels treballadors i treballadores de ROCA contra els dos nous Expedients de Regulació d’Ocupació que vol presentar l’empresa, un d’extinció de contractes (acomiadaments) a 713 treballadors i l’altre de 12 mesos de durada, que s’aplicaria a partir de febrer de 2010 a 234 treballadors temporalment. Dels 713 acomiadaments 341 serien a la factoria de Gavà.
Per a la Secció Sindical de CGT a RTVV la dimissió de Pedro García com a director de Canal 9 és una bona notícia, però mentre el lloc de director sigui un càrrec polític, imposat pel partit governant, la llibertat informativa, la qualitat de la programació i l’objectivitat imprescindible seran impossibles.
El fabricant d’automòbils ha anunciat un nou ERO temporal en les plantes de Barcelona i Montcada que es començaria a aplicar “com més aviat millor” i afectarà a una mitjana d’entre 30 i 40 dies per treballador, segons ha assegurat un portaveu de la companyia.
La decisió s’emmarca en els plans de l’empresa d’adequar la plantilla mentre continuï baixa la càrrega de treball a causa del descens de les vendes per la paralització de la demanda. La producció prevista per a tot 2009 és de només 50.000 unitats, 2,7 vegades menys que els 135.000 vehicles que va produir la factoria de Zona Franca a Barcelona l’any 2008.
El pla industrial que es va signar al febrer per part de CCOO, UGT i USOC amb la Direcció de l’empresa, pla que la CGT no va signar, no incloïa cap expedient d’extinció de contractes i sí l’adjudicació de nous models, per tant aquest nou ERO temporal suposa una nova bofetada a la cara dels sindicats pactistes i una mostra del poc respecte que té l’empresa pels acords signats. Nissan es defensa i afirma que pla ja contemplava que hi havia un període que la càrrega de treball seria molt inferior a la producció que s’havia portat a terme en les plantes de Catalunya fins a ara i que es preveien mesures d’ajustament.
Aquesta falta de treball afectarà, segons l’empresa, a la producció fins a 2012, però espera contrarestar amb l’arribada a la fi d’aquest any de la NV-200, la nova furgoneta petita, per a la fabricació de la qual la multinacional japonesa ha rebut 709 milions en ajudes de la Generalitat, dirigides a evitar majors acomiadaments.
El nou ERO temporal es presentava formalment el divendres 28 d’agost al Govern de Montilla, que podria aprovar-lo després que concloguin els dos mesos de negociacions amb els sindicats.
La Inspecció de Treball sanciona a Renfe per excedir el límit d’hores extra a Barcelona
La Inspecció de Treball de Barcelona ha aixecat a Renfe-Operadora, actes d’Infracció per excedir-se en la província en el nombre d’hores extraordinàries permeses per Llei durant l’any 2008, suposant aquestes actes la interposició de sanció contra l’operadora ferroviària per part del departament d’Inspecció del Ministeri de Treball.
Des de la secció ferroviària de CGT es va denunciar que en els col·lectius de TALLERS, TRACCIÓ i COMERCIAL, s’estava cobrint la falta de personal existent amb la realització sistemàtica d’hores extraordinàries.
Així, segons les dades aportades per CGT davant la Inspecció de Treball i que aquesta ha comprovat en les seves diligències, durant l’any 2008 s’han realitzat solament a Barcelona un total de 181.244 hores extraordinàries, el que equival a una falta de plantilla de més de 100 treballadors/as.
Destacar que el col·lectiu de conducció (maquinistes) s’han realitzat un total de 158.000 hores extraordinàries durant 2008, suprimint per a això l’empresa més de 15.000 descansos que va compensar econòmicament en aquest col·lectiu. El cost econòmic d’aquests descansos suprimits va arribar una xifra astronòmica durant el passat any.
Tenint en compte l’escenari d’augment vertiginós de l’atur, més de 3.000.000 d’aturats, es fa més necessari que mai, el repartiment de la riquesa i l’ocupació, la traducció de tots els excessos de jornada en llocs de treball efectius i la consolidació de salaris no depenents dels ingressos extraordinaris.
Per això CGT duu reclamant insistentment un augment del personal operatiu de Renfe-Operadora mitjançant la contractació indefinida de personal. L’Expedient de Regulació d’Ocupació actualment en vigor en l’operador públic ferroviari ha comportat la supressió de llocs de treball necessaris per al normal funcionament del servei, situació que s’ha tornat especialment greu en l’àrea de Barcelona, que a causa de això està sofrint l’impacte negatiu de la privatització de serveis i la consegüent precarització de l’ocupació i dels propis serveis (venda de bitllets en bars i taquilles externalitzades, manteniment de trens). Les conseqüències estan a la vista: avaries, retards i pèrdua de la qualitat servei a l’usuari del ferrocarril públic a Barcelona.
No s’entén com una empresa pública com és RENFE-Operadora, manté una política de supressió sistemàtica de llocs de treball, privatització de serveis i realització d’excessos de jornada per sobre dels permesos legalment, sent responsabilitat dels seus actuals gestors i del Ministeri de Foment. CGT, d’acord amb els seus principis de solidaritat, no pot consentir aquesta nefasta política que comporta que en ple augment de l’atur, en lloc de repartir el treball, es permeti la realització desmesurada d’excessosde jornada.
