Valoració de CGT Ambulàncies de la vaga indefinida realitzada del 9 al 12 de setembre, per part dels representants de CGT Ambulàncies Domingo, en Dani i Roger:
Vídeos durant les jornades de vaga, amb les càrregues policials incloses:
Your browser does not support iframes.
Vaga indefinida parcial: Comunicat del comitè de vaga de TMB autobusos:
Comite de huelga from Cgt-Psa Bus Barcelona
Comunicat CGT/PSA:
Intervenció de Saturnino Mercadé(CGT) a l´assemblea del 12/9:
NO VOLEM ENTRAR AL DRAP QUE ENS MOSTRA LA DIRECCIÓ
Des de CGT / PSA volem explicar a la plantilla d’Autobusos com veiem l’actual situació i quina serà la nostra proposta a l’Assemblea General del 12 de setembre respecte a l’acomiadament del company Bonilla. Amb aquest comunicat no pretenem condicionar l’opinió de ningú, el que si pretenem és donar una explicació del perquè creiem que no hem de caure en el parany / acomiadament que ens està tendint l’alta Direcció de TMB.
Finalitzat l’impasse del període estival, i per si algú pensava que això solament era un mal somni, la realitat del ERO s’imposa de nou i torna a la càrrega amb renovades forces. El que podria i hauria d’haver estat un ajustament gradual més dilatat en el temps (fins a 2015), ves a saber per quins motius, pretenen que finalitzi com més aviat. En menys de 9 mesos (el que dura un part) liquidat.
Els reajustaments de la plantilla i el tancament de les oficines afectades serà pràcticament simultani a Catalunya, Andalusia i Canàries. Altres 1200 acomiadaments per a acabar de liquidar la xarxa. Potser, i solament potser, el fet que la reestructuració en els territoris ja afectats no hagi provocat les reaccions que serien d’esperar en els sindicats signants de l’acord, els hagi donat nous ànims per a seguir aplicant l’ERO amb la mateixa o major intensitat i impunitat que fins a la data. Algú coneix quines són les qualificacions o els requisits professionals que determinen el seu futur a Bankia?
Pot, encara, algú pensar que la majoria de les baixes sol·licitades són “voluntàries”, quan existeix el risc que l’empresa de forma arbitrària decideixi prescindir dels serveis de qualsevol amb qualsevol pretext, o sense ell, que tampoc els fa falta, gràcies a la “carta blanca” que els van donar els sindicats signants (CCOO, UGT, ACCAM, SATE i CSICA)?
Qui pot explicar que el tancament d’oficines sigui d’un 60% en zones d’implantació històrica com Catalunya a tenor de la informació facilitada en la reunió de seguiment? Per cert, aquesta és una comissió de seguiment, o de seguidisme i d’acceptar a ulls clucs el que diu l’empresa sense més, estil “senyor, si senyor”?
Totes aquestes preguntes que ens fem qualsevol dels que estem a la disposició de que, a qui correspongui, ens posi la creu o l’estrella, als sindicats signants i responsables directes d’aquest disbarat sembla no importar-los. De nou veurem circulars lamentant la vulneració de “l’esperit” de l’ERO en la seva aplicació, i exigint explicacions a l’empresa en les reunions de seguiment (o de seguidisme), i fins i tot “amenaçant” amb prendre mesures. Per a mostra un botó: “Esperem i desitgem que tot el procés transcorri de la forma més ordenada possible, pas a pas i que a pesar de la duresa de l’episodi que ens tocarà viure es respectin tots els acords. No ens tremolarà el pols per a iniciar les reclamacions oportunes davant qualsevol incompliment”. L’anterior frase és el final d’una circular que ahir mateix va treure a Catalunya un dels sindicats signants de l’ERO. Amb un parell.
Ens resulta difícil pensar que són capaços de transmetre la inquietud per la incertesa que ens afecta a tots, i la necessitat que la reestructuració en aquestes zones hagués de dur-se amb major sensibilitat contemplant la possibilitat d’aplicar mobilitat geogràfica a tots aquells que ho desitgin, donat l’elevat nombre d’oficines afectades. Però haurien de pensar que si que es poden exigir responsabilitats morals per haver consentit acomiadaments forçosos sense haver acceptat abans totes i cadascuna de les baixes voluntàries sol·licitades, i en definitiva per haver estat capaces de signar un acord les conseqüències del qual s’estan demostrant cada vegada més greus.
Per la nostra banda seguirem donant suport a tots aquells que d’una o altra forma es vegin afectats per totes aquestes mesures. No pretenem ser un reducte d’honestedat, però si una garantia que tot aquest tipus d’actituds i actuacions sigui conegut per tots.
Secció Sindical CGT Bankia
http://www.cgt.org.es/noticias-cgt/comunicados/bankia-tras-la-calma-vuelve-la-tempestad
NO ANEM A DEIXAR DE PEDALEJAR!
Avui a la comissió de salut del Parlament de Catalunya s’han aprovat els següents acords sobre el futur de l’Hospital de Viladecans:
1. – Mantenir el Projecte d’ampliació de l’any 2008.
2. – La no reducció a l’estatus d’Hospital Lleuger.
La Campanya Roba Neta – SETEM ha presentat l’informe ‘Passeu per caixa’ amb una ‘flash mob’ davant del Carrefour de les Rambles de Barcelona. Prop de 40 persones s’han desprès de les seves targetes de supermercat, com a protesta per l’explotació laboral que s’amaga darrera es la roba que venen.
Més de 70 persones han participat de la vuitena concentració en defensa de la sanitat pública convocades setmanalment davant de la Mútua de Terrassa.
Des del mes de maig s’estan convocant concentracions setmanals davant de la Mútua de Terrassa per tal de denunciar la privatització de la sanitat. En la concentració d’aquesta setmana s’ha fet una crida a l’acció per tal d’organitzar denuncies com s’està fent a Tarragona, a Bellvitge i d’altre localitats. S’han explicat alguns casos concrets de canalització per part de la sanitat privada de les llistes d’espera en intervencions quirurgiques de la sanitat pública.
Concentració del Transport Sanitari davant del Tribunal Laboral de Catalunya: sense acord. A la vaga
La concentració que es va produir divendres 6 de setembre davant del tribunal laboral de Catalunya, per part dels treballadors/es del transport sanitari en motiu de la reunió que es celebrava amb ACEA (Associació Catalana d’Empresaris d’Ambulàncies) per la retallada salarial imposada unilateralment des del mes de juliol d’un 9’2% de la nòmina, va acabar sense acord, per tant ens aboca a la part social a emprendre una vaga convocada per als dies 9,10,11 i 12 de setembre a tot l’àmbit català.
La degeneració de les condicions laborals i l’increment de la inseguretat, explotació i abusos en el sector de la consultoria o informàtica és sobradament conegut per a qualsevol treballador amb una mica d’experiència.
El menyspreu per la dignitat i vida personal de cada treballador és directament proporcional a la fortalesa amb que es sent la subcontrata, multinacional o el cap directe de torn. Exemples abunden: pressió per a realització d’hores gratis, absorcions il·legals de salari, clàusules abusives en contracte, amenaces d’acomiadaments o represàlies, salaris congelats o gairebé, acomiadaments sistemàtics i continus, i un llarg etcètera…
Davant aquestes situacions l’empresa compta amb el foment de l’individualisme i l’aïllament per a evitar que els treballadors i treballadores comparteixin els seus problemes i es presentin a les portes de la Direcció amb una fulla de reivindicacions i una actitud decidida. Les empreses saben que si la plantilla dóna aquest pas, la veda lliure se’ls acaba.
Durant bastants anys va estar estès en el sector la pràctica del ‘job hoping’, resumida en “estic fart d’aquesta empresa que em matxaca, jo no he d’empassar-me les seves injustícies. Em deixo anar a una altra.” I què passava en aquesta altra? Gairebé exactament el mateix. I després d’un altre salt, o un altre acomiadament, la nova era igual o pitjor. Es pot un jubilar sent ingenu i esperar que la següent sigui la bona o ràpidament t’adones que totes són iguals.
Què podem fer llavors si no ens agrada treballar en un entorn on no som tractats com humans sinó com recursos? Plantar cara. A totes les empreses on l’acció dels treballadors és més forta, la prepotència de les empreses és menor i les condicions milloren. Per contra, el lament o cinisme “jo és que passo de tot” no fa més que facilitar la barra lliure a gerents i directius amb l’únic escrúpol del benefici.
Sempre els primers passos són els més difícils, per això mai s’han de donar sols i sempre amb el suport de companys i companyes que ja van passar abans pel mateix. Una empresa on els treballadors i treballadores prenen les decisions ells mateixos, amb l’ajuda solidària d’altres treballadors del sector, sense lligaments amb el sindicalisme institucional i pactista és una empresa on els que ens ataquen retrocedeixen i on la plantilla es fa respectar.
Vols iniciar aquest camí en el teu centre de treball i no saps com fer-lo? Això és el més senzill de tot, a través del nostre web http://www.cgtinformatica.org/ contacta’ns i t’expliquem com. Si tens algun dubte legal o laboral també pots fer-nos-lo arribar.
Ens volen individualistes i resignats: hem d’unir-nos i actuar.
Afília’t i Participa a la Coordinadora d’Informàtica de CGT
La situació laboral del sector TIC porta dos anys de canvi radical. Estem sofrint constants acomiadaments col·lectius, reduccions salarials i canvis en les condicions laborals que afecten a la nostra vida privada. El treballador informàtic fa molt que no és més que els altres treballadors. No som més afortunats i tenim millors condicions per treballar davant d’una pantalla en comptes de fer-lo en una fàbrica.
És necessari que ens organitzem i lluitem en defensa del bé comú; dels nostres llocs de treball i unes condicions dignes. Som una organització de persones que tracten de canviar una societat que no els agrada per desigual, injusta, autoritària i, en les més de les vegades, irracional. Per a això treballem en molt diversos camps de la vida quotidiana, del sindical a tot el que tingui a veure amb el social, lluitant per reparar a cada moment les injustícies que ens envolten.
Cal fer-se valer, demostrar la força que tenim. Cal respondre a la política neoliberal que ens domina. Però cal fer-lo no en els discursos ni en les fotos, sinó en la mobilització de forces que ens disposi en millors condicions davant la negociació.
Cal recuperar la solidaritat social, aquesta veu que sempre ens ha dit que tenim a veure en tots aquells assumptes on es litiga el benestar de la majoria. Que no hi ha plets propis i aliens, que el meu no acaba en les quatre parets de la meva empresa. Que la lluita d’allí és la meva lluita, que les pensions són la lluita també dels joves, que la lluita contra l’atur ho és també dels treballadors més o menys estables. En aquestes estem i a aquestes et convidem.
CGT no et proposa la comoditat de tenir la vida arreglada a canvi d’una quota i un carnet. La nostra oferta es limita a presentar-te un espai sindical i social des del qual defensar els teus drets en companyia i suport d’uns altres i altres com tu. Sols això. I res menys que això.
Per afiliar-te a la CGT acosta’t a la federació local més pròxima i indica que vols afiliar-te. També pots descarregar-te el formulari d’afiliació al nostre web per a lliurar-lo en mà o enviar-lo per correu electrònic a info@nullcgtinformatica.org
SEAT va acomiadar Juanma Samedy, per obra d’uns caps prepotents i una Direcció que ataca al nostre sindicat de manera prepotent i discriminatòria.
Els dies 2, 3,4,i 5 de setembre, l’empresa SEAT havia preparat una presentació d’un dels models SEAT en la localitat de Santa Oliva, prop del Vendrell, a la qual havien d’assistir-hi uns 150 periodistes de tot el món.
Per això CGT va convocar una sèrie d’accions els dies 3, 4 i 5 de setembre (de 9 del matí a 14 hores) a l’entrada del Idiada Automotive Technology SA, al Polígon Industrial Albornar de Santa Oliva, o davant l’hotel d’Altafulla on s’allotjaven els periodistes internacionals, unes concentracions organitzades per la Secció Sindical de CGT SEAT, la FEMEC i la FESIM, amb la col·laboració de les Federacions de CGT del Vendrell, Tarragona, Garraf,….
SEAT-VW ACOMIADA SENSE RAÓ SAMEDY – READMISSIÓ!!
La multinacional VW diu ser una empresa respectuosa amb els drets laborals, té fins i tot un presumpte codi de conducta que hauria de protegir als treballadors de discriminacions, desigualtats o racisme. Però és tot propaganda. Les coses no n’hi ha prou amb dir-les; cal demostrar-les!! I VW, a SEAT, fa tot el contrari del que diu.
Des del passat mes de Juliol de 2012, el treballador Juanma Samedy del T9 de la fàbrica de Seat a Martorell, està acomiadat injustament per uns fets totalment manipulats i trets de context per part d’uns caps d’aquest taller. L’empresa ha donat suport a l’argumentació i mentides dels caps que han actuat de manera autoritària contra Samedy. D’aquesta manera SEAT-VW ha realitzat un judici sumaríssim parcial i injust.
Les acusacions són absolutament falses i el resultat és que han condemnat al company i a la seva família a la cua de l’atur i a la misèria; Juanma era ja l’única persona amb treball en aquesta casa d’immigrants guineans.
La Federació metal·lúrgica estatal de la CGT reivindiquem la immediata readmissió de Samedy, perquè torni a treballar amb els seus companys. Per això ens estem mobilitzant denunciant l’actitud de SEAT-VW, perquè conegueu la veritable cara d’aquesta multinacional que guanya milers de milions d’euros aplicant una política laboral discriminatòria i autoritària.
FESIM-CGT
Salutacions companys.
Em dic Juan Manuel Samedy. Per a qui no conegui el meu cas d’acomiadament, o li hagin explicat una altra versió molt allunyada de la realitat, us vull explicar el succeït el passat mes de Juliol de 2012 quan una simple discussió de treball va ser treta de context i em va dur a ser protagonista (sense voler-ho) d’un acomiadament injust, desproporcionat i discriminatori cap a la meva persona.
Aquella discussió va ser traslladada a Recursos Humans amb mentides, exageracions i acusacions. Aquests, creient-se únicament la versió dels dos supervisors, em van imposar la més dura de les sancions que pot haver; l’acomiadament. Només puc entendre que aquest atac cap a la meva persona és per reivindicar els meus drets, ser bon company de treball i ser sempre solidari amb tots els que sofreixen la injustícia en aquesta empresa.
Per tot això estic aquí avui. No em faran callar, ni emrendiré. Reivindicaré una vegada i una altra el meu reingrés a SEAT. Per això demano la solidaritat i el suport de la resta de treballadors de SEAT i de qui llegeixin aquesta carta, perquè un acomiadament tan salvatge i desproporcionat com el meu mai torni a sofrir-lo cap company o companya. Agraeixo a tots els que m’heu enviat missatges d’ànim i solidaritat perquè segueixi lluitant pel meu reingrés a aquesta empresa, que és el que vaig a fer.
El pròxim 18 de setembre de 2013 se celebrarà el judici sobre el meu acomiadament, del que us mantindré informats. Us demano que doneu suport, en la mesura de les vostres possibilitats, als actes que molts companys solidaris estan realitzant per a aconseguir que es faci justícia i que SEAT recapaciti i em readmeti.
Moltes gràcies per endavant!!
Una forta abraçada.
JUAN MANUEL SAMEDY
En documents adjunts octaveta i fotografies.
El Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública (CGT, Catac-Cts, Co.bas, la CUP i treballadors/es i usuaris/es a títol personal) ha presentat avui la campanya “No marxis sense hora, hi tens tot el dret!”. Es tracta d’una campanya impulsada per la CUP a nivell autonòmic que es desenvoluparà a diferents localitats i, a Tarragona, serà el Grup de Treball qui la durà a terme.
L’objectiu de la campanya “No marxis sense hora” és denunciar la manipulació de les llistes d’espera emplaçant als usuaris i usuàries de la sanitat pública que hagin de rebre una intervenció, que no abandonin els centres de salut sense tenir una data concertada. En la majoria de centres sanitaris, s’informa a les persones que no se’ls hi pot concertar visita perquè les llistes estan plenes i les hi diuen que ja les trucaran. D’aquesta manera, aquestes persones no consten al registre de les llistes d’espera i, per tant, les dades oficials poden ser manipulades.
La Direcció Executiva d’Estacions d’ADIF, aprofita l’actual crisi econòmica amb un projecte encaminat que els ciutadans s’acostumin a l’ús de les màquines expenedores de bitllets, i a la venda de bitllets per Internet, el que fa desaparèixer personal ferroviari de les estacions i minva de forma clara la qualitat del servei públic ferroviari, el que és contrari als interessos de tots i totes usuaris i usuàries
Durant els mesos de juliol i agost s’estan aguditzant els problemes de cobertura de personal per atendre les necessitats de cobertura de servei a les diferents estacionsde l’àmbit de Tarragona.
Però aporten algun tipus de valor les subcontractes en aquest procés? Zero. La seva intervenció és, clarament, realitzar el paper d’ETT, mercadejant i proporcionant persones al pes. Sovint sense arribar a posar mai els peus a la ‘seu’ de l’empresa i, de vegades, sense saber ni com es diu. Es tracta de les conegudes com a ‘càrnies’.
DECLARACIONS DE LA PLATAFORMA UNITÀRIA EN DEFENSA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA
Inauguració del curs acadèmic 2013-14 del sistema universitari català
UdG – 6 de setembre del 2013
En els darrers temps, es va fent evident la desvalorització i el desmantellament d’allò públic, del sistema de serveis i recursos per atendre al conjunt de la població (sanitat, educació, serveis socials, cultura, etc.) i amb ell, la universitat n’està patint una transformació estructural que posa en suspens el dret a l’educació pública de les properes generacions.
Convocatòria d’aturada amb assemblea el dia 12-09-2013 i a partir del dia 13 vaga indefinida amb aturades parcials en el matí, tarda i nit, quedant exclosos els dissabtes, diumenges i festes oficials.
Companyes i companys que treballeu al Sector Social de Catalunya,
El divendres 6 de setembre us convoquem a una nova assemblea del Sector
social de CGT a les 18h. Com sempre, serà una assemblea oberta a tots/es
les/els professionals del sector que vulguin sumar-se a la mateixa.
Els treballadors de FICOSA bloquegen l’entrada de camions a la planta de Viladecavalls.
Després del retorn de vacances la “multinacional” FICOSA no va poder esperar ni a setembre per començar a dilapidar qualsevol esperança de millora en la seva malmesa relació empresa-treballador, anunciant just el dia 30 d’agost i a última hora del matí, que degut a un retard “puntual” amb un client no podia fer front a les nòmines del mes d’agost dels 1.200 treballadors de Viladecavalls-Rubi, i els 600 de Sòria, tenint que endarrerir almenys finsal dia 6 el pagament.
Resulta impressionant recordar ara les reivindicacions bàsiques del moviment obrer, en el context de crisi sistèmica per la qual travessem i comprovar com hem anat perdent, en molt poc temps, totes les conquestes laborals i socials assolides, almenys en alguns països de l’occident industrialitzat, amb l’esforç, la lluita i la sang de milions de treballadores i treballadors, d’activistes socials i sindicals. Pensem en les lluites contra el treball infantil, contra la desigualtat salarial entre homes i dones, per la reducció de la jornada laboral, per un treball digne i amb drets, per unes condicions laborals superadores del semiesclavatge del qual partíem en el segle XIX.
Ara, en ple segle XXI, el capitalisme ha desenvolupat el nou rostre de la globalització, adquirint una forta deriva cap al capitalisme financer enfront del capitalisme productiu, i l’ha aprofitat per a tornar a èpoques passades d’explotació, espoli i retallada dels drets salarials, laborals, socials de la majoria de la població. Sense escrúpols, sense sensibilitat, sense ètica, considerant a les persones com pura mercaderia d’usar i llençar.
Centrant-nos a l’Estat espanyol, les dades de l’atur reflectits en la EPA del 1r i 2n Trimestre de 2013, reflectien un panorama social dantesc i, el que és més greu, el govern ha llençat, intencionadament, la tovallola, acceptant que el drama de l’atur seguirà en xifres insostenibles fins al 2015 i següents.
CGT manifesta el seu contundent rebuig al projecte d’ADIF d’eliminació de la venda anticipada de bitllets de llarga distancia els caps de setmana i a la reorganització d’horaris de venda d’aquests bitllets a l’estació de Barcelona Sants, adverteix de la progressiva pèrdua de la qualitat en el servei prestat i denuncia l’abandó de la gestió del servei públic.
La Direcció executiva d’Estacions d’ADIF, aprofita l’actual crisi econòmica amb un projecte encaminat a que els ciutadans s’acostumin a l’ús de les màquines expenedores de bitllets, i a la venda de bitllets per Internet, el que fa desaparèixer personal ferroviari de les estacions i el minvament de forma clara la qualitat del servei públic ferroviari, el que és contrari als interessos de totes les usuàries.
L’eliminació de la venda de bitllets de llarga distancia els caps de setmana a l’estació de Barcelona Sants i la reorganització horària d’aquest servei adaptant-lo a horaris comercials, en els quals moltes persones no disposaran de temps per a acudir a les estacions, perjudica als usuaris del ferrocarril, que veuen com una vegada més, s’adopten mesures basades en l’estalvi econòmic, en detriment de la rendibilitat social que el ferrocarril ha de proporcionar, quant a servei públic.
CGT ve portant a terme de forma constant, des de molt abans de l’aprovació de la nefasta Llei del Sector Ferroviari en l’any 2005, una campanya en contra de la precarització del servei públic que solament obeeix a causes estrictament econòmiques i a la seva continuada privatització.
CGT entén que els/les ciutadans/es paguen els seus impostos i que per tant tenen dret a un servei públic que permeti, en horaris i serveis, donar resposta a les necessitats de la gent.
Des de CGT ens posicionem, per tant, en contra de la decisió d’ADIF, pactada amb la resta de sindicats, de reduir i eliminar servei de venda anticipada i realitzarà totes les gestions al seu abast per a revertir aquesta situació.
Animem als usuaris del ferrocarril a que de forma massiva reclamin en les estacions un servei públic de qualitat i es posicionin en contra de decisions que no són més que l’avantsala de l’eliminació definitiva del servei d’informació i venda. Sobretot perquè hi ha alternatives viables i lògiques, tota la societat, en el seu doble paper d’usuària i propietària d’aquest Sector Públic Ferroviari, ha de participar i intervenir en les decisions que afectin al futur del mateix.
CGT, reafirma la seva voluntat de seguir lluitant per un transport ferroviari col·lectiu, públic i eficaç, on els treballadors tinguin unes condicions de treball dignes, mantenint i augmentant el nombre de llocs de treball, on la societat pugui gaudir d’un Servei Ferroviari on prevalgui la qualitat del servei i la seguretat de tots, obligant a les Direccions tècniques i polítiques al manteniment d’un servei públic, segur, social i efectiu. CGT repartirà octavetes als usuaris/es del ferrocarril denunciant aquesta situació i animant a exigir un servei públic de qualitat.
SECCIÓ SINDICAL DE BARCELONA DEL SECTOR FEDERAL FERROVIARI DE LA CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (SFF-CGT)
El sector
Qui conegui el treball informàtic sap perfectament que no té res a veure amb la imatge idíl·lica que presenten els mitjans de comunicació, polítics o empreses presumptament respectables. Un professional jove, guapo, vestit amb americana i corbata, altament qualificat, ben considerat i millor pagat.
Faríem malament en plantejar-nos la crisi només com una situació econòmica de vaques flaques, curta, llarga o permanent, amb components objectius, sobretot quant a l’esgotament de recursos. Més aviat es representa com una espècie de cèrcol asfixiant d’injustícia radical, d’insensatesa perversa, de profunda inversió de l’ordre i d’indignitat. Un cèrcol que no va néixer el 2007, sinó que ve des de lluny i de temps enrere.
Recordo un article d’Emilio Alba en el número 59 de Libre Pensamiento sobre la crisi alimentària, parlava de que l’entrada del capital financer en el sector havia implicat el que entre 2002 i 2008 el preu dels aliments bàsics es multipliqués 4, 5 o 6 vegades, suposant, naturalment, un considerable increment de la fam en el món. La nostra crisi, malgrat que ja havia esclatat la bombolla financera, no s’havia iniciat encara. Molt abans, des de quan?, l’occident ric, al que Espanya s’incorpora en els 70, assisteix impassible i cínic a la visió d’un món empobrit i arrasat. Hem viscut desplaçant els danys letals d’un sistema radicalment injust, ignorant-los, mirant cap a l’altre costat, adherits als nivells de consum i benestar del nostre model de desenvolupament i, a través d’ell, acceptant les cada dia majors exigències d’un capitalisme atroçment competitiu, necessitat de beneficis creixents.
Tampoc reaccionem quan aquests efectes es van anar acostant: Grècia es va quedar sola en la seva forta mobilització social contra el deute, contra l’empobriment vertiginós, contra les exigències antisocials del sarcasme dels rescats alliberats en el seu auxili.
La “crisi” s’anava acostant, va començar a créixer l’atur, les retallades, les reformes… Aquest acostament, aquest fer-se palès hagués d’haver constituït per a les nostres societats i per a cadascuna de nosaltres una oportunitat. No sembla que ho estigui sent, tampoc sembla que ho vagi a ser. No és una qüestió de xifres: d’atur, de famílies sense recursos, de persones per sota del llindar de la pobresa, de desnonades… Una sola persona en aquestes condicions hagués d’haver estat suficient.
Del llunyà al proper i del petit al gran hem perdut capacitat de reacció, com si ens haguessin anat vacunant fent-nos immunes a les situacions d’injustícia, de desigualtat i de pobresa.
La realitat és que la riquesa s’acumula mentre la pobresa s’expandeix, el que és indignant. Però aquesta expansió de la pobresa es realitza molt desigualment, el que tampoc és compatible amb la dignitat.
Ambdues constitueixen el cèrcol. No és possible defensar les condicions laborals i salarials o oposar-se amb fermesa a un ERO o a l’enèsima Reforma Laboral amb gairebé sis milions de desocupats amatents a acceptar un treball en condicions pitjors de les establertes en la pitjor de les reformes. Amb un 25% de persones parades contra la seva voluntat i a la recerca de qualsevol treball en qualsevol condició és impossible fer sindicalisme per al 75% restant. Si es pogués, tampoc serviria per a recuperar la dignitat.
Sense combatre la desigual expansió de la pobresa difícilment ens oposarem a la concentració de la riquesa, per més que diguem que ho fem. La defensa d’interessos particulars, malgrat que per grupals es presentin com col·lectius, no serveix avui per a frenar el creixement de la desigualtat perquè no contribueix al repartiment, que solament pot impulsar-se atenent als sectors més perjudicats per la crisi, jerarquitzant els objectius i donant prioritat absoluta a les necessitats més bàsiques.
Sense posar l’atur com objectiu central del sindicalisme sempre estarem atrapats. I en la situació actual l’atur no es combat amb polítiques econòmiques expansives ni recessives, es combat repartint el treball existent. Posant aquest repartiment per sobre de qualsevol altra consideració. La reducció de la jornada (trenta hores setmanals?, menys encara?), i la seva traducció en els llocs de treball equiparables, hauria de ser objectiu preferent. Molt difícil, però imprescindible.
La desigual expansió de la pobresa és l’arma amb la qual ens combaten i dominen per a incrementar la seva riquesa. I ho seguiran fent mentre no siguem capaces d’establir un punt d’arrencada el més igualitari possible.
El comitè d’empresa dels autobusos de Barcelona ha convocat una vaga parcial -d’11 a 16 hores- el pròxim 12 de setembre per protestar per l’acomiadament d’un conductor, seguint l’acord adoptat en l’Assemblea General de Cotxeres de Sants del passat 11 de juliol. El mateix dia 12 decidiran en assemblea de treballadors si prolonguen la vaga de manera indefinida a partir del 13 de setembre. El comitè d’empresa de TMB havia desconvocat les aturades parcials previstes per a finals de juliol passat (del 22 al 26) pel mateix motiu.
El dissabte 31 d’agost arriba a Barcelona la 1ª MARXA PER L’EDUCACIÓ PÚBLICA, que va sortir de Ribes de Freser el 24 d’agost, una marxa que ha passat per diverses comarques en defensa d’una educació sense retallades, en català, inclusiva, democràtica, laica i per al poble. ( veure http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article9447 )
ARRIBADA DE LA MARXA PER L’EDUCACIÓ PÚBLICA A BARCELONA. 31 D’AGOST
L’Assemblea Groga (punt de trobada de col·lectius en defensa per una educació pública i de qualitat, des de bressol a universitat) ha organitzat la primera Marxa per l’Educació que s’està realizant en aquests dies. (http://assembleagroga.info/marxa/)
La marxa té una durada de vuit dies i set nits des de Ribes de Freser fins a Barcelona. Va arrencar el passat 24 d’agost a la localitat de Ribes de Freser amb una cercavila des de l’estació de tren fins a casa de la Consellera Irene Rigau. La marxa no deixa de sumar més i més caminants. Cada dia caminen pel territori català entre 100 i 200 persones reivindicant una educació pública, en català, laica, inclusiva, crítica, antipatriarcal i de qualitat.
La marxa arriba el 31 d’agost a Barcelona i hem de ser moltes més les que diem NO a les polítiques de tall neoliberal que estan robant-nos drets tan bàsics com el de l’educació. Per tot això us fem arribar diferents punts de convocatòria:
-10.00h: Sortida a la Plaça de la Vila. Badalona.
Comunicat de premsa: La CGT del Vallès Oriental anima a participar a la
Marxa per l’educació pública al pas per la nostra comarca
Organitzada per l’Assemblea Groga el passat dissabte s’iniciava a la localitat de Ribes de Freser la I Marxa per l´educació pública, una mobilització que pretèn denunciar els atacs que està patint el sistema educatiu, i que finalitzarà el proper dissabte, coincidint amb les festes del barri de Sants de Barcelona. Al Vallès Oriental, la mateixa, recorrerà els municipis de Figaró, La Garriga, Granollersi Mollet.
El 27 d’agost a les 16.00 es posava en moviment la marxa per l’educació pública, en contra de la LEC i de la LOMCE. Una marxa des de Ribes de Freser a Barcelona, del 24 al 31 d’agost, per una educació sense retallades, en català, inclusiva, democràtica, laica i per al poble. #EducacioEnMarxaLa 4ª etapa enllaçava les poblacions osonenques de Vic i Hostalets de Balenyà. En aquest tram van participar més de 100 persones, entre elles membres del sindicat que van donar suport a aquesta iniciativa.
El passat 29 de juliol va sortir la sentència de l’Audiència Nacional sobre trasllats forçosos en el Grup III d’aeroports (Bilbao, Fuerteventura, Girona, Eivissa, Lanzarote, Menorca, Santiago, Sevilla, Tenerife Nord i València). CGT – Aena sol·licitava en la demanda: “es declari contrari a dret i nul l’acord per a la mobilitat forçosa dels treballadors dels centres de treball del Grup III, subscrita entre la representació del Grup d’empreses Aena i els representants de les organitzacions sindicals presents en la Comissió de Desenvolupament i Seguiment de l’Acord del Pla de Viabilitat d’Aena de 19 d’abril de 2013”.
Les postures en el judici, segons fets provats, van ser les següents:
Aena va defensar que la situació d’un treballador fix i un temporal no són comparables, pel que no cap parlar de tracte desigual per evitar traslladar a qui té “plaça fixa” després d’un procés selectiu, a diferència dels temporals, que van obtenir una menor puntuació.
UGT es va oposar a la demanda, adherint-se a les argumentacions quant al fons. Va subratllar que era menys onerós per a l’empresa el trasllat de temporals que de fixos.
CCOO es va oposar a la demanda i també es va adherir al manifestat precedentement, insistint que la situació de partida entre fixos i temporals no era la mateixa a l’efecte de permanència en el centre d’origen.
USO es va oposar a la demanda i va plantejar un defecte en la manera de proposar-la, doncs, encara que s’argumentava només contra el criteri de selecció, no obstant això en la suplica es demanava la nul·litat de l’acord complet, que contempla més extrems. Va defensar, en aquest sentit, que l’absència d’argumentació sobre els motius de nul·litat de la resta de punts de l’acord li generava indefensió.
La sentència és la següent:
“Que estimem parcialment la demanda de conflicte col·lectiu interposada per CGT i declarem nul·la la clàusula que atorga prioritat de permanència als treballadors fixos del Grup AENA, en l’Acord per a la mobilitat forçosa de treballadors dels centres de treball del Grup III, subscrita entre la representació del Grup d’empreses AENA i els representants de les organitzacions sindicals presents en la Comissió de Desenvolupament i Seguiment de l’Acord del Pla de Viabilitat d’Aena de data 19 d’abril de 2013”.
Hem anunciat recurs i entenem, pel costum d’Aena d’arribar a l’última instància, que aquesta també recorrerà. Les demandes individuals, per tant, quedaran paralitzades fins que la sentència sigui definitiva, sense perdre les mesures cautelars que hagin adoptat els jutjats. D’altra banda, a l’existir ja sentencia, es reobre el termini de 20 dies per a presentar demanda qui no ho hagués fet.
Entenem que és vergonyós el reiterat abús que fa Aena amb els treballadors temporals: contractes precaris, disponibilitat absoluta amb amenaça de sortir de la borsa, acomiadaments improcedents en el recent ERO dels interins impropis… En aquest cas arribem a vulneració de drets fonamentals, com ha reconegut l’Audiència i, com argumenta Aena (i subratlla un dels signants) es tracta d’estalviar diners. Simplement. Un estalvi ridícul que sempre paguem els treballadors.
El problema de la temporalitat en Aena és sagnant; és un problema social al que cal donar solució. No pot ser que centenars de companys duguin 6 o 7 anys treballant amb menys drets i amb l’amenaça perpètua de l’acomiadament. La solució a això ha de ser matèria preferent en qualsevol negociació.
CGT – Aena ha sol·licitat la nul·litat completa de l’Acord de mobilitat forçosa per entendre que mai s’hagués d’haver acceptat aquesta casuística. Ja vam dir en el seu moment que mai s’hagués d’haver acceptat l’anomenat Pla d’Eficiència Aeroportuaria (PAE), doncs condemnava per endavant a molts aeroports a la seva pràctica extinció. Els companys que treballen en el Grup III estan veient i sofrint les seves conseqüències:
Canvis absurds d’horaris operatius, alguns d’ells deixant fora del mateix al rutero tradicional.
Desprofessionalització a l’unificar de manera insòlita categories professionals, buidant-les de contingut.
Viabilitat, a l’augmentar les hores de aeròdrom al temps de reduir els horaris operatius.
Un desastre que oblida el concepte de servei públic que ha de tenir la xarxa, i d’infraestructura fonamental en els territoris on estan situats. Un desastre de difícil superació que ha deixat als companys del Grup III per sota de conveni i obliga a moltes famílies a una mobilitat forçosa que, en molts casos, és molt difícil d’encaixar.
Quan hagi sentència ferma informarem del resultat.
Si algú està interessat el la sentència completa, sol·liciteu-nos-la.
Salut i llibertat.
Secció Sindical Estatal de CGT – Aena.
https://docs.google.com/document/d/1RmMlEVWqKaPI_fQP2UHqTrfby1HJ3TzL0GosWudaMZo/pub
