El passat 29 de juliol va sortir la sentència de l’Audiència Nacional sobre trasllats forçosos en el Grup III d’aeroports (Bilbao, Fuerteventura, Girona, Eivissa, Lanzarote, Menorca, Santiago, Sevilla, Tenerife Nord i València). CGT – Aena sol·licitava en la demanda: “es declari contrari a dret i nul l’acord per a la mobilitat forçosa dels treballadors dels centres de treball del Grup III, subscrita entre la representació del Grup d’empreses Aena i els representants de les organitzacions sindicals presents en la Comissió de Desenvolupament i Seguiment de l’Acord del Pla de Viabilitat d’Aena de 19 d’abril de 2013”.
Les postures en el judici, segons fets provats, van ser les següents:
Aena va defensar que la situació d’un treballador fix i un temporal no són comparables, pel que no cap parlar de tracte desigual per evitar traslladar a qui té “plaça fixa” després d’un procés selectiu, a diferència dels temporals, que van obtenir una menor puntuació.
UGT es va oposar a la demanda, adherint-se a les argumentacions quant al fons. Va subratllar que era menys onerós per a l’empresa el trasllat de temporals que de fixos.
CCOO es va oposar a la demanda i també es va adherir al manifestat precedentement, insistint que la situació de partida entre fixos i temporals no era la mateixa a l’efecte de permanència en el centre d’origen.
USO es va oposar a la demanda i va plantejar un defecte en la manera de proposar-la, doncs, encara que s’argumentava només contra el criteri de selecció, no obstant això en la suplica es demanava la nul·litat de l’acord complet, que contempla més extrems. Va defensar, en aquest sentit, que l’absència d’argumentació sobre els motius de nul·litat de la resta de punts de l’acord li generava indefensió.
La sentència és la següent:
“Que estimem parcialment la demanda de conflicte col·lectiu interposada per CGT i declarem nul·la la clàusula que atorga prioritat de permanència als treballadors fixos del Grup AENA, en l’Acord per a la mobilitat forçosa de treballadors dels centres de treball del Grup III, subscrita entre la representació del Grup d’empreses AENA i els representants de les organitzacions sindicals presents en la Comissió de Desenvolupament i Seguiment de l’Acord del Pla de Viabilitat d’Aena de data 19 d’abril de 2013”.
Hem anunciat recurs i entenem, pel costum d’Aena d’arribar a l’última instància, que aquesta també recorrerà. Les demandes individuals, per tant, quedaran paralitzades fins que la sentència sigui definitiva, sense perdre les mesures cautelars que hagin adoptat els jutjats. D’altra banda, a l’existir ja sentencia, es reobre el termini de 20 dies per a presentar demanda qui no ho hagués fet.
Entenem que és vergonyós el reiterat abús que fa Aena amb els treballadors temporals: contractes precaris, disponibilitat absoluta amb amenaça de sortir de la borsa, acomiadaments improcedents en el recent ERO dels interins impropis… En aquest cas arribem a vulneració de drets fonamentals, com ha reconegut l’Audiència i, com argumenta Aena (i subratlla un dels signants) es tracta d’estalviar diners. Simplement. Un estalvi ridícul que sempre paguem els treballadors.
El problema de la temporalitat en Aena és sagnant; és un problema social al que cal donar solució. No pot ser que centenars de companys duguin 6 o 7 anys treballant amb menys drets i amb l’amenaça perpètua de l’acomiadament. La solució a això ha de ser matèria preferent en qualsevol negociació.
CGT – Aena ha sol·licitat la nul·litat completa de l’Acord de mobilitat forçosa per entendre que mai s’hagués d’haver acceptat aquesta casuística. Ja vam dir en el seu moment que mai s’hagués d’haver acceptat l’anomenat Pla d’Eficiència Aeroportuaria (PAE), doncs condemnava per endavant a molts aeroports a la seva pràctica extinció. Els companys que treballen en el Grup III estan veient i sofrint les seves conseqüències:
Canvis absurds d’horaris operatius, alguns d’ells deixant fora del mateix al rutero tradicional.
Desprofessionalització a l’unificar de manera insòlita categories professionals, buidant-les de contingut.
Viabilitat, a l’augmentar les hores de aeròdrom al temps de reduir els horaris operatius.
Un desastre que oblida el concepte de servei públic que ha de tenir la xarxa, i d’infraestructura fonamental en els territoris on estan situats. Un desastre de difícil superació que ha deixat als companys del Grup III per sota de conveni i obliga a moltes famílies a una mobilitat forçosa que, en molts casos, és molt difícil d’encaixar.
Quan hagi sentència ferma informarem del resultat.
Si algú està interessat el la sentència completa, sol·liciteu-nos-la.
Salut i llibertat.
Secció Sindical Estatal de CGT – Aena.
https://docs.google.com/document/d/1RmMlEVWqKaPI_fQP2UHqTrfby1HJ3TzL0GosWudaMZo/pub
http://www.cgt-aena.org/
