Els dies 4, 5 i 6 de desembre de 2009 a Ruesta es va celebrar la primera trobada de Joves Anarcosindicalistes, amb 21 assistents corresponents a les següents delegacions: Benidorm, Valladolid, València, Barcelona, León, Alacant, Aranda de Duero, Tenerife, la secretaria d’acció social i la secretaria de comunicació del confederal, i la coordinació de Ruesta.
Els passats 27 i 28 de novembre, van tenir lloc a Madrid les Jornades sobre Alternatives Socials de la CGT, amb assistència de 60 persones de tot l’Estat. En les cinc taules que van consistir les Jornades, es van anar desgranant pels diferents ponents les experiències i els plantejaments que configuren les possibles alternatives socials al capitalisme en crisi que patim : l’economia solidària, el decreixement, la agroecología i la autogestió. En la cinquena i última taula, es va debatre un conjunt de propostes de cadascun dels quatre eixos tractats en les taules anteriors, amb la idea d’elaborar un pla de treball a mitjan i llarg termini que serveixi, juntament amb el marc reivindicatiu aprovat en l’últim Congrés de la CGT, d’eina de lluita, de conscienciació i d’acció per a una mobilització sostinguda i transformadora del sistema social dominant, injust, depredador i opressor.
Les organitzacions socials Ferrocarril Clandestino, SOS Racismo Madrid i Mèdicos del Mundo Madrid, han presentat un informe que sota el títol “Voces desde y contra los Centros de Internamiento de Extranjeros” (CIE) recull els testimoniatges de prop de quaranta persones que han estat internades en el CIE d’Aluche (Madrid). Aquest informe és fruit del treball dels/les integrants de les tres organitzacions socials que durant dos anys venen realitzant visites a les persones internades en el CIE de Aluche i els seus familiars. La realitat descoberta darrera dels murs d’aquest centre els va fer plantejar la necessitat de denunciar públicament la seva existència i visibilitzar el dia a dia de les persones allí retingudes a través d’aquest document. S’han recollit més de quaranta testimoniatges gravats i transcrits per a aquesta finalitat. Aquestes són les seves veus.
En el passat Congrés de Màlaga, vam acordar la creació, en el marc de la Secretaria d’Acció Social, d’una Comissió Confederal de Joves que agrupés als col·lectius de joves afiliats i afiliades a l’organització que existeixin o sorgeixin en les federacions locals de CGT.
La creació de la comissió, que va iniciar la seva marxa en el Congrés, s’ha anat desenvolupant durant aquests mesos gràcies als esforços dels/les nostres militants més joves. Fruit d’aquest treball continuat sorgeix la iniciativa de convocar la Trobada de Joventuts d’Acció Àcrata, que es celebrarà a Ruesta entre els dies 4 i 6 de desembre.
Preguem difongueu aquesta convocatòria, i comuniqueu al correu habilitat per a la coordinació d’aquesta nova comissió (comision-jovenes@nullcgt.org.es) si desitgeu assistir a la trobada. Així mateix us informem que s’ha engegat una llista de distribució en aquest mateix àmbit (jovenescgt@nullcgt.org.es) a la qual poden subscriure’s
La venda al carrer de CD pirates segueix sent considerada com un delicte. Els grups per la despenalització afirmen que la nova redacció del Codi Penal deixa massa poder als jutges. L’article del Codi Penal pel qual resulta més greu vendre pel·lícules piratejades en el carrer que acabar amb la vida d’algú per imprudència lleu o defraudar 4.000 euros a Hisenda, seguirà en vigor.
El proper dijous 19 de novembre de 2009 a les 19 hores se celebrarà a la Sala Eutyches del Palau Firal i de Congressos de Tarragona, l’Homenatge a Josep Alomà, històric militant cenetista de Tarragona (El Catllar, 1909; Tarragona, 1993).
Prèviament s’haurà inaugurat un carrer que durà el seu nom a la ciutat de Tarragona. Durant l’acte, es presentarà “Una Utopia, una Esperança. La història de Josep Alomà”, llibre publicat per Arola Editors. El seu autor és Ramon Gras i Alomà, nét del protagonista i autor d’un treball de recerca sobre el seu avi que fou el punt de partida del llibre.
Durant el transcurs de la celebració s’exhibirà el documental “Alomà”, del mateix
autor i que s’ha finançat en part gràcies a una subvenció del Departament del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. “Alomà” es distribuirà amb el llibre publicat per Arola.
CGT REBUTJA LA NOVA REFORMA DE LA LLEI D’ESTRANGERIA I CRIDA AL CONJUNT DELS TREBALLADORS A DONAR SUPORT A LA LLUITA PELS DRETS DE LES PERSONES IMMIGRANTS.
“Créixer en llibertat”. Del 10 al 18 de desembre 2009. Exposició “Pedagogies llibertàries. Les cultures de la llibertat en l’anarquisme ibèric”. Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, València (Blasco Ibáñez, 21.
Dijous 10 desembre:
12h: Presentació de les Jornades i de l’Exposició a cárrec de Rafael Fenoy (Secretari General Federació Ensenyament CGT), Emili Cortavitarte (Federació Ensenyament CGT-Catalunya), José Antonio Picón (Fundació Ferrer i Guàrdia de València) i Miguel Ángel Morcillo (FL CGT-València)
19h: Xerrada-debat “Les pedagogies llibertàries: el seu passat i la seua actualitat” amb Rafael Fenoy (Federació Ensenyament CGT) i Emili Cortavitarte (Federació Ensenyament CGT-Catalunya)
Divendres 11 desembre:
19h: Col·loqui “La figura de Francesc Ferrer i Guàrdia i la setmana tràgica de Barcelona” amb Dolors Marín (Historiadora i autora del llibre “La setmana tràgica”), Jacinto Ceacero (Secretari General CGT) i Maxi Roldán (Fundació Ferrer i Guàrdia de València)
Dilluns 14 desembre:
19h: Xerrada-debat “La influència de Ferrer i Guàrdia en les experiències educatives llibertàries d’ahir i de hui al País Valencià i el món” amb Jordi Martínez (Psicoterapeuta Es.Te.R), Imma Serrano (Coordinadora Els Donyets) i Javier Navarro (Professor Història UV)
Dimarts 15 desembre:
19h: Xerrada-debat “La lluita contra el Pla Bolonya” amb Anna (Estudiant Fac. Història UV), Esther (Estudiant Fac. Sociologia UV), Guillermo de la Tuya Martínez (Estudiant Fac. Filosofia i lletres UA) i Manolo Rodríguez (Professor Sociologia UV)
Dimecres 16 desembre:
19h: Xerrada “La irracionalitat de la religió a les escoles” amb Félix García Moriyón (Professor Filosofia en Secundària)
Dijous 17 desembre:
19h: Xerrada: “L’Escola Moderna, una educació lliure per a garantir el futur” amb Carmen Agulló (Professora Filosofia i Ciéncies de l’Educació UV). Projecció del documental “Francesc Ferrer i Guàrdia. Una vida per la llibertat” d’Agustí Corominas, cortesia de la Fundació Ferrer i Guàrdia de Barcelona
Divendres 18 desembre:
21h: Festa de clausura amb música, beguda i bon ambient en el local de CGT (Avinguda del Cid, 154)
www.cgtvalencia.org/2009/11/xi-jornades-llibertaries-cgt-valencia.html
“¿Quién se lucra con las fronteras?” és un interessant document realitzat per “uns contra les fronteres” que recopila informació sobre qui es lucra amb les fronteres, els CIE i les deportacions d’immigrants.
Al poble natal del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, Alella, a la comarca del Maresme, l’Ajuntament amb el titular “Ferrer i Guàrdia a debat, 100 anys després”, organitza les “Vuitenes Jornades d’Innovació Educativa” commemorant la mort del pedagog llibertari.
Dins d’aquestes jornades, el dijous 5 de novembre a les 19.30 h, a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia|Mapa Biblioteca Ferrer i Guàrdia, està programada la conferéncia “Context i figura històrica de Ferrer i Guàrdia”. A través de les intervencions dels diferents ponents, es reflexionarà sobre aspectes biogràfics rellevants de Ferrer i Guàrdia i de l’època històrica en què se situa la seva figura (nascut a Alella el 10 gener de 1859 i mort a Barcelona el 13 d’octubre de 1909). Participaran Pere Gabriel, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB, Pere Solà, catedràtic d’Història de l’Educació de la UAB i Vicenç Molina, membre del Patronat de la Fundació Ferrer i Guàrdia
[(El divendres 6 de novembre a les 19:30 h., Taula rodona. ‘Activitat pedagògica de l’Escola Moderna. Influències teòriquesi model educatiu ‘
Fa cent anys Barcelona va ser l’escenari d’una vaga general contra una guerra colonial, una vaga que va derivar en una revolta d’abast català. A molt diverses poblacions de la geografia catalana es van fer actes populars de caire antimilitarista i en no pocs llocs es van constituir comitès ciutadans. El caire moviment, més aviat espontani i acèfal, va derivar, sobretot a Barcelona, on proliferaren les barricades, cap a la destrucció de béns religiosos. En alguns llocs tenia també un matís de reivindicació contra l’atur i la carestia de la vida.
Totes les xerrades tindran lloc a l’Ateneu Llibertari Alomà, c/Mísser Sitges 9, Part Alta, Tarragona
Programa
– Dissabte 14 novembre, 19 h.
MOVIMENTS AUTÒNOMS DURANT LA TRANSICIÓ
amb Miquel Amorós
Recorregut per la història dels moviments autònoms durant els anys de l’anomenada “transició”, les seves lluites i experiències, potencialitats i limitacions… Tot plegat en un context de reestructuració capitalista que va significar el pas d’una dictadura “clàssica” a una dictadura del mercat, per a continuar el procés “desarrollista” ja començat a l’etapa anterior.
Una obra especial editada per la CGT, que recorre 25 anys d’autoorganització, victòries i derrotes, aliances i complicitats en el camí sempre inacabat de construir un sindicalisme llibertari, antiautoritari i transformador.
El llibre el podeu trobar en els diferents locals de la CGT o en el local del Comitè Confederal.
Extracte Introducció: “Anem a intentar recordar en aquestes pàgines els aspectes més importants del que ha estat la reconstrucció d’aquest projecte, les nostres iniciatives, els nostres debats, els nostres dubtes. Raons? Moltes, però sobretot transmetre la nostra història a la militància, als i les simpatitzants, als amics i amigues que lluiten amb nosaltres o ens miren amb estima, sense conèixer amb exactitud quins han estat els passos i, sobretot, quins han estat els motius i els camins seguits per a arribar fins a aquí.
Tenim molt recorregut, però queda molt per fer. Especialment conquistar el nostre objectiu finalista, el nostre anhel: el canvi social que faci possible una humanitat basada en la justícia i en la igualtat. Per a assolir-lo el nostre model sindical comporta de manera implícita una proposta de lluita per a aconseguir aquesta profunda transformació social transcendint l’estricte marc del « laboral ».
Intentant que CGT, aquesta organització que construïm amb el nostre esforç diari se sembli a aquesta societat a la que volem arribar. Aplicant els criteris i la lògica amb la qual pretenem desenvolupar el nostre futur model de societat. Sent coherents en la nostra quotidianitat amb el que diem voler ser algun dia.
En aquestes pàgines anem a intentar plasmar el que fins a ara no estava recollit: descriure i reflexar els aspectes i raons fonamentals de la nostra història, sobre els quals s’ha construït la nostra realitat actual, sense oblidar retre homenatge a aquests milers de dones i homes que de manera constant i silenciosa, sense medalles ni reconeixements han contribuït al desenvolupament del nostre projecte. Especialment a totes aquelles persones la tenacitat de les quals al llarg de la història, de les dècades de l’exili, de la presó i de la repressió, ens han servit de referència, de guia, d’exemple de dignitat i d’il·lusió.
Afrontem doncs aquesta mirada sobre el nostre passat recent i obrim les portes al futur, sense oblidar tot el bagatge que ens precedeix de lluites i experiències llibertàries durant més d’un segle de presència organitzada en aquestes terres ibèriques, i sent conscients que treballem per un futur en el qual els postulats d’igualtat, justícia i llibertat, han de ser els que acabin per definir la vida social.”
Unes quaranta persones de diferents nacionalitats van culminar ahir 25 d’octubre la seva Marxa per la Igualtat des de Terrassa a Madrid (uns 500 km a peu) abrigallats per un nodrit grup de més de mil manifestants, alguns arribats en autobusos des de Catalunya, per a protestar per una Llei que discrimina i agreuja la situació de la població immigrant, i per una Reforma que s’albira encara més repressora de les seves llibertats i drets.
Dins dels múltiples actes que s’estan donant en commemoració del Centenari de la Setmana Tràgica i l’assassinat de Ferrer i Guàrdia, el dilluns 26 d’octubre a les 19 hores, el company Emili Cortavitarte donarà una xerrada a la Biblioteca Francesc Boix del Poble Sec (carrer Blai núm. 34 de Barcelona).
Els actes programats a aquesta biblioteca son:
– Dilluns 26 d’octubre a les 19h: Ferrer i Guàrdia, de l’escola racionalista a la Setmana Tràgica
A càrrec d’Emili Cortavitarte, historiador
– Dimarts 27 d’octubre a les 19h: La Setmana Tràgica al Poble-sec
A càrrec de Julia Costa.
Organitza: CERHISEC
Més informació:
– Web del Centre de Recerca Històrica de Poble-sec|http://www.cerhisec.org/
La Marxa Homenatge als Maquis 2009 continua, aquest diumenge 25 d’octubre, per Barcelona amb una ruta per indrets històrics del tema (adjuntem cartell).
Diumenge 25 d’octubre, 10 h. Plaça de Sants (darrera del monument al ciclista).
Ruta de 4 hores de duració per Barcelona en transport public. Sortim des
de la pl. de Sants a les 10:00 però després anem al centre (catedral, st.
Avui dimarts 20 d’octubre s’ha fet a Reus, davant l’entrada de l’oficina d’empadronament de l’OAC, una roda de premsa de presentació del manifest TOTS SOM VEINS I VEINES DE REUS i de la campanya que un conjunt d’entitats i associacions hem iniciat davant les dificultats existents actualment per a empadronar-se a Reus i les conseqüències que això comporta.
Milers de persones, convocades per 70 associacions d’immigrants i organitzacions solidàries, es van manifestar el dissabte 17 d’octubre a diverses ciutats espanyoles per a demanar la retirada de la reforma de la llei d’estrangeria, que consideren «una greu regressió» dels drets reconeguts a la població immigrant.
FRANCESC FERRER I GUÀRDIA.
De la Setmana Tràgica a l’afusellament
ACTE DE MEMÒRIA POPULAR 1909-2009, amb en Miquel Dídac Piñero, historiador i militant llibertari.
DISSABTE 17 D’OCTUBRE A LES 12h. PLAÇA DE LA VILA (de les llúdrigues), SALT (Gironès).
Es farà una col.locació simbòlica de la placa amb la denomibació de C/Francesc Ferrer i Guàrdia i una inscripció en l’antic carrer del mateix nom de la població de Salt.
Acte organitzat conjuntament per la CGT i el grup d’afinitat anarquista La Clandestina que ha sorgit recentment a Salt.
– Exposició “Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna”, del 20 al 24 d’octubre de 2009
– Dimarts 20 d’octubre, 19 hores
Presentació Jornades Setmana Tràgica, Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna (a càrrec de membres del Centre Social de Sants i de l’Ateneu Enciclopèdic Popular)
Conferència-debat “100 anys de condemnes i atacs a Ferrer i Guàrdia”, a càrrec de Txema Bofill (Ateneu Enciclopèdic)
– Dimecres 21 d’octubre, 19 hores
Conferència-debat “Què fou l’Escola Moderna” a càrrec de Gerard Jacas (Ateneu Enciclopèdic, Professor Filosofia i Història)
Presentació del llibre del Grup Sitesize “D’allò comú permanent. Quaderns Pedagògics”, treball presentat a la Biennal de Venècia.
La Secretaria de Formació de la Federació Local de Barcelona de la CGT ha organitzat durant aquest any 2009 un seguit de xerrades per reivindicar la fugura del pedagog llibertari Francesc Ferrer i Guàrdia, en el centenari del seu assassinat.
En el blog de les Jornades, s’han anat penjant els vídeos de les diferents xerrades amb un resum de les intervencions dels ponents.
Aquests vídeos els podeu veure anant a l’apartat del blog habilitat per a això:
http://jornadesferreriguardia.blogspot.com/search/label/vídeo conferències
Els actes realitzats en aquest cicle han estat:
– Exposició: Els fets de l’any 1909 (La revolta del «Barranco del lobo» i Francesc Ferrer i Guàrdia), del 18 de març al 18 de juny.
El 26 de juny de 2009, el Consell de Ministres va aprovar enviar al Congrés i al Senat, on es discuteix actualment, una nova reforma de la Llei d’Estrangeria que lesiona greument els drets i llibertats de la població estrangera i autòctona.
07/10/09 02:00 – Pau Lanao – El Punt
El 13 d’octubre farà cent anys que Francesc Ferrer i Guàrdia va ser afusellat a Montjuïc. Un crim d’Estat propiciat per la debilitat de la monarquia i l’ànim de revenja d’una església i una burgesia que van convertir el pedagog en cap de turc de la Setmana Tràgica. Pere Solà, expert coneixedor de la figura i l’obra del pare de l’Escola Moderna, recorda que si el van matar va ser perquè Ferrer i Guàrdia volia convertir l’educació en motor del canvi social, i reclama la seva rehabilitació pública per part d’unes institucions que massa sovint obliden les aportacions pagades amb l’exili i la mort d’uns homes i dones que van apostar per la cultura popular.
Des de CGT creiem que només un procés de mobilització i lluita conjunta entre treballadors immigrants i autòctons podrà canviar el rumb neofeixista de les polítiques migratòries impulsades tant per la UE com pel Govern Espanyol.
A la ciutat de Larache, al sud de Tànger, l’associació Pasteres de la Vida tracta de mostrar la cara de precarietat i exclusió de la immigració a Europa. Parlem amb el seu secretari general Mohamed Balga.
