XERRADES i EXPOSICIONS
Als locals de la CGT de Barcelona, Via Laietana núm. 18, 9a planta.
– Del 18 de març al 18 de juny
Exposició: Els fets de l’any 1909
(La revolta del «Barranco del lobo» i Francesc Ferrer i Guàrdia)
– Del 3 de setembre al 14 d’octubre
Exposició: Francesc Ferrer i Guàrdia
Xerrades:
– Dia 26 de març a les18h.
Presentació del llibre “La Semana Trágica: Barcelona en llamas, la revuelta popular y la Escuela Moderna”, a càrrec de l’autora de Dolors Marín.
20 de març, 19 h. a l’Espai Obert, c/Violant d’Hongria 71, Barcelona.
Dolors Marín recupera en el seu darrer treball la revolució que sacsejà Barcelona el 1909 i les circumstàncies al voltant de l’execució de Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog llibertari i creador de l’Escola Moderna.
Dijous 26 de març, 20 h.,
local CGT (Raval Santa Anna 13, 2n, REUS)
Xerrada-Col·loqui amb:
Cristina Fernández, de l’Observatori del Sistema Penal de la Universitat de Barcelona (www.ub.edu/ospdh/)
Hibai Arbide, de l’Espai per la Desobediència a les Fronteres (www.s
Gemma Garcia. Setmanari Directa núm, 128. 25/02/09
“Si es desitja un avenir de fraternitat, de pau i felicitat, dirigiu-vos vosaltres mateixos, els que patiu el règim actual, i fundeu escoles on pugueu ensenyar lliurement totes les veritats conquerides”.
Amb aquestes paraules, Francesc Ferrer i Guàrdia (1859- 1909), fundador de l’Escola Moderna, plasmava la importància de l’educació per la transformació de la societat. Durant la primera meitat del segle XX, van proliferar diversos projectes basats en la pedagogia llibertària i, tot i que actualment queden poques escoles racionalistes en peu, a Barcelona, un grup de mestres “insubmises a l’escola autoritària” –estatal i privada– pretenen fer realitat un projecte d’escola llibertària.
Women’s Link Worldwide presenta els resultats del projecte “Els drets de les dones migrants: una realitat invisible”, basat en les entrevistes realitzades, tant al Marroc com a Espanya, a 138 dones d’origen subsaharià.
Aquests resultats evidencien les vulneracions dels drets humans, inclosos els drets sexuals i reproductius, i les múltiples formes de violència que sofrixen aquestes dones durant el procés migratori.
La informació es divideix en quatre Fulles Informatives: 1. Antecedents i metodologia del projecte. 2. Principals resultats. 3. Història de vida 1: Charlotte. 4. Història de vida 2: Precious.
Antecedents
Durant els últims 10 anys l’Estat Espanyol ha estat testimoni de dràstics canvis en el flux migratori, mostrant un augment significatiu en el nombre de persones que migren cap a Espanya, especialment des de Llatinoamèrica i el Carib, en gran part a causa de les afinitats lingüístiques i culturals, i des d’Àfrica, per la proximitat geogràfica.
El procés migratori presenta nombrosos obstacles per a les persones que prenen la difícil decisió d’abandonar els seus països d’origen; entre ells, ardus trajectes a peu o en precaris mitjans de transport, falta d’aigua, menjar i serveis bàsics i, fins i tot, violència física i sexual. Aquestes situacions es reproduïxen tant en els països d’origen, on moltes persones veuen sistemàticament vulnerats els seus drets, com durant el recorregut, la repatriació i l’arribada al país de destinació, on la inserció resulta molt complexa.
En anys recents, organitzacions com Human Rights Watch i Amnistia Internacional han documentat serioses violacions dels drets humans de les persones migrants, així com l’incompliment de les lleis d’immigració espanyoles1. No obstant això, la falta d’informació, tant qualitativa com quantitativa, sobre l’experiència de les dones migrants, així com l’absència d’una anàlisi amb perspectiva de gènere de les violacions de drets humans ja documentades, ésevident.
El passat dissabte 14 de febrer moria a Barcelona Luis Andrés Edo, una de les figures més rellevants de l’anarcosindicalisme a Catalunya i l’Estat espanyol. Militant de la CNT, va dedicar tota la seva vida a l’acció i a la difusió de les idees llibertàries. Els últims anys estava vinculat al sector Joaquín Costa de la CNT catalana. El diumenge, en el tanatori del C/Sancho de Ávila de Barcelona, tenia lloc l’acomiadament de familiars, amics i companys.
Els canvis en la Llei d’Estrangeria i els anuncis del Govern sobre contractació en origen confirmen un gir a la dreta en la política de fluxos migratoris. La reforma laboral haurà d’esperar. En aquests termes s’expressaven al març de 2007 els sindicats CC OO i UGT. “Abans cal canviar el model productiu”, exigien. El Periódico presentava el 25 de març un titular explícit: “El Govern vol negociar una nova reforma laboral aquest any”. Un dels aspectes que l’article plantejava com estratègics era la reducció de la temporalitat, una cosa que segueix en l’ideari dels estrategues del mercat de treball a Espanya. El 13 de gener, El País plantejava un reportatge titulat “Més flexibilitat laboral en temps de crisi?” en el qual es podia llegir la següent afirmació d’un professor de IESE Business School: “L’única manera d’acabar amb la temporalitat és crear una ocupació indefinida més barata, perquè els empresaris tenen pànic als treballadors de més de 10 o 15 anysd’antiguitat”.
El Ministeri de Justícia ha aprovat una declaració de reparació i reconeixement personal per a Lluís Companys, President de la Generalitat de Catalunya assassinat pel franquisme, al costat de la d’altres 41 persones i prepara un acte públic i col·lectiu de lliurament d’aquestes declaracions. Des de CGT, sempre estarem d’acord amb aprofundir en el rescabalament moral i públic de les víctimes, però només existeix una veritable rehabilitació pública per a les víctimes del feixisme espanyol, l’anul·lació de totes les sentències franquistes, només això allunyarà la ignomínia del nom de les dones i homes que van lluitar per la llibertat del poble espanyol, enfrontant-se a qui es van aixecar en armes contra el poder constitucional i democràtic d’aquell moment històric.
Es compleixen 25 anys des que el número 0 de la primera època del Rojo y Negro va veure la llum. Va néixer al pairo de la brisa marinera i dels sindicats renovadors i aperturistes de la CNT de Màlaga. Amb part de les rendes obtingudes en la caseta de la Fira de Màlaga (unes 300.000 pessetes de l’època) aquests van acordar engegar un periòdic que aglutinés les inquietuds de tots/es aquells que creien en el futur de la llavor llibertària sense oblidar les seves arrels essencials (autonomia, autogestió, solidaritat i acció directa). El seu objectiu: la renovació i unificació de l’anarcosindicalisme i el moviment llibertari. El seu paper: transmetre un missatge que va cristal·litzar en la Conferència de Sindicats de la CNT-AIT de 1984 i el posterior Congrés d’Unificació Confederal que aquest pròxim mes de juny complirà 25 anys de la seva celebració. Així ho reflectia el nostre primer editorial, titulat “Què fer?”
Diverses localitats de la Catalunya Nord acolliran entre l’1 i el 22 de febrer tot un seguit d’actes sota el lema “Camins de Retirada”, en commemoració de la retirada i l’exili republicà.
Els actes tindran lloc a Arles, Sant Laurent de Cerdans, Cabestany, Elna, La Jonquera, Cotlliure, Enveitg, La Tour de Carol i Argelés sur Mer.
Més info a:
Fils et Filles de Républicains Espagnols et Enfants de l’Exode
Attached documents
Mitin de la CNT celebrado en Montjuic el 2 de julio de 1977. from Colectivo Roig i Negre on Vimeo.
CGT
CANAL DE DIFUSION DE LAS LUCHAS OBRERAS Y LIBERTARIAS
Ha transcorregut un any des que es formalitzés l’entrada en vigor de l’anomenada Llei de Memòria Històrica. La seva redacció i aprovació va sofrir uns terribles vaivens. Finalment es va aprovar amb el suport de la gran part dels grups polítics però sense l’aprovació de la societat. El que ens temíem s’ha fet realitat i fins i tot ha resultat ser més sagnant del que s’esperava.
El govern espanyol va aprovar el 19 de desembre l’informe sobre la reforma de la llei d’estrangeria que planteja limitar el reagrupament familiar dels ascendents, ja que només podran venir els més grans de 65 anys i si el seu familiar resideix a l’Estat espanyol des de fa més de cinc anys, i a més endureix les sancions en matèria d’estrangeria. També incrementa a 60 dies el període màxim d’internament de sense papers en els Centres d’Internament per a Estrangers (CIE), que ara estava en 40 dies.
DIRECTIVA DE LA VERGONYA o DIRECTIVA EUROPEA PER AL RETORN DE LES PERSONES IMMIGRANTS
NO HI HA INTEGRACIÓ SENSE DRETS
A tota la CGT: Des del Ferrocarril Clandestino i l’Associació sense papers de Madrid, i en coordinació amb un grup de juristes, s’està portant a terme una campanya per la despenalització del top manta.
Des del passat dia 26 fins al 30 de Novembre l’Exposició de la Revolució Llibertària va estar exposada en aquesta petita localitat del Baix Llobregat. Aquesta exposició produïda per la Confederació General del Treball i la Fundació Salvador Seguí, ha tingut la col.laboració del Patronat Municipal de Sant Esteve Sesrovires, posant a la nostra disposició la Sala Domènech i Estapá.
Exposició “La Revolució Llibertària. El 70 aniversari del 19 de juliol de 1936”.
PROGRAMA: L’exposició estarà a Cornellà del 4 al 20 de desembre al CENTRE CULTURAL Joan N. García Nieto. C/ Mossen Andreu 17
– Acte d’inauguració: El 4 de desembre, a les 19:30 h. Obrirà l’acte el Secretari General de la Federació Comarcal Baix Lobregat, participarà en el mateix l’historiador Emili Cortavitarte i el Secretari General de la CGT de Catalunya.
– Xerrades col·loqui:
* 11 de desembre: a les 19:00 h. “L’Experiència de la Pedagogia Llibertària”. Ponent: Emili Cortavitarte. Historiador CENU
* 18 de desembre: a les 19:00 h. “La dona en la Revolució”. Ponent: Maria Angels. Historiadora de la Fundació Salvador Seguí.
Fa una mica més de dos anys que la nostra organització amb aquesta exposició va decidir retre homenatge als protagonistes d’aquesta revolució i donar a conèixer a les noves generacions alguns fets que van viure els seus avis. Tal ha estat l’èxit d’acollida en els llocs on s’ha exposat que ha provocat que aquesta segueixi, dos anys després, recorrent diferents poblacions per tot l’Estat espanyol.
Encara avui, la revolució espanyola de 1936-1939 sorprèn al món i és universal la valoració d’aquella epopeia popular com fita històrica. Mentre aquí, en el propi escenari de la desigual contesa, el revanxisme i la desmemoria còmplice continuen escatimant el llegat ètic d’aquelles gents que duien un món nou en els seus cors.
Des del 4 de desembre estarà l’exposició en la població de Cornellà, en el Centre Cívic García Nieto. Ja no serà el 70 aniversari, sinó el 72 aniversari de la Revolució Llibertària. Per a la Federació Comarcal del Baix Llobregat de la CGT, que té la seva seu en aquesta població, és una enorme satisfacció el poder contribuir a donar a conèixer uns fets històrics, que tenen com protagonistes principals a la classe treballadora.
Persones que de manera molt sentida, van mantenir la flama viva de la Revolució en l’exili interior i exterior, i una vegada desapareguts van deixar constància de vivències en enregistraments orals i testimoniatges escrits perquè la seva experiència ajudi a comprendre millor “aquest curt estiu de l’anarquía”, aquest moment únic on la il·lusió d’un món nou es va fer realitat. Avançats al seu temps i pioners en la denúncia de les injustícies, dels drets de la dona, en el terreny de la sanitat, l’ecologia, l’educació…, optant per una revolució social plena, integral i llibertària.
L’eclosió de la Revolució, es plasma en infinitat de relacions. El nou ordre social., autogestió, organització de baix a dalt, va tenir en les col·lectivitats el seu principal exponent. Els treballadors per primera vegada van viure tot allò que havien somiat, experimentant la llibertat, la solidaritat humana, el suport mutu i la igualtat entre homes i dones; amb una filosofia acord als requisits que demanda la nova societat i unes practiques compromeses amb la naturalesa i la fraternitat universal. Dècades de cultura llibertària i ensenyament racionalista, a travis dels ateneus i els sindicats, van fer possible la preparació intel·lectual del poble.
El nostre reconeixement s’estén als llibertaris anònims i al poble vençut. Per la transcendència de la mateixa animem a tots els ciutadans i ciutadanes a visitar-la. Aquesta s’inicia amb un recorregut mostrant els antecedents ètics i filosòfics de l’anarquisme i acaba plantejant el debat pendent de la Revolució. De forma descriptiva presenta cronològicament des de la Primera Internacional a les organitzacions que, com la Confederació Nacional del Treball, la Federació Anarquista Ibèrica, les Joventuts Llibertàries i Dones Lliures, conformen el moviment llibertari. des del Naturisme a l’Esperanto, la Cultura Ácrata i la seva Filosofia, la Pedagogia Llibertària, els Ateneus, fins al procés produït el 19 de juliol, quan el poble en armes, frena el cop feixista en bona part del país i el proletariat entra en escena com principal actor, representant amb la pèrdua de la guerra el final del drama històric.
EXPOSICIÓ “La Revolució Llibertaria” produïda per la Confederació General del Treball i la Fundació Salvador Seguí, amb motiu del 70 aniversari de la revolució llibertària del 1936.
– Dimecres 26 de novembre de 2008 a les 19:30 h.
Inauguració i Xerrada-Col.loqui sobre el tema:
“El CENU, una experiència pedagògica i revolucionària durant la República” amb Emili Cortavitarte Carral, historiador i Secretari General de la Federació d’Ensenyament de la CGT de Catalunya.
– Divendres 28 de novembre de 2008 a les19:30 h.
La Confederació General del Treball (CGT), davant de la difusió de la notícia “Garzón s’inhibeix en la causa que investiga el franquisme a favor dels jutjats territorials. El magistrat declara extingida la responsabilitat penal de Franco i altres 44 alts comandaments i evita que se li declari incompetent”, que afecta greument al procediment obert a instàncies de diferents associacions de recuperació de la Memòria i d’aquest sindicat, i pendent d’analitzar en profunditat el contingut exacte de l’auto vol manifestar:
1. Més enllà de qualsevol auto, sentència o Tribunal, el franquisme és culpable de la tortura, empresonament, desaparició i assassinat de milers de persones. Així ho sentim a la CGT i així ho sent la majoria civil que ho manifestat reiteradament en les diferents ocasions en les qualsha tingut oportunitat.
El divendres dia 21 de novembre, de 18 a 20 h. s’inaugura a Rubí l’exposició “LES COL.LECTIVITZACIONS D’EMPRESES A CATALUNYA (juliol 1936/gener 1939). 70 aniversari d’una realitat d’autogestió i cooperació”.
L’exposició consta de 40 panells que segueixen una seqüència cronològica entre juliol de 1936 i gener de 1939, amb una introducció sobre la història del moviment obrer fins a la II República.
Inauguració 21 de novembre de 18h a 20h
Espai Cultural CGT, plaça Clavé 4, RUBÍ
Exposició del 21 de novembre al 5 de desembre 2008
Dies i horari de visita: dilluns, dimecres i divendres de 17h a 20h
Podeu veure els panells de l’exposició a:
Estem assistint a una nova decisió del Ministeri Fiscal i de la Sala penal en el procediment que se segueix en l’Audiència Nacional per a l’esclariment de les desaparicions forçoses ocorregudes durant la repressió franquista (sense que CGT hagi tingut cap comunicació oficial a pesar de ser una organització personada). I novament la posició de la justícia ens sorprèn i indigna.
Els darrers anys s’ha produït un debat públic i social sobre la recuperació de la memòria col·lectiva de la nostra història més immediata, especialment, de la memòria democràtica i la memòria del període republicà i franquista. A més de dinamitzar la proliferació de
nombroses iniciatives ciutadanes, aquesta discussió s’ha traslladat a l’àmbit polític i ha donat lloc a l’aplicació de diverses mesures legislatives i de polítiques públiques. Tot i que aquest debat encara està obert i és lluny de tancar-se, ja té una dinàmica pròpia.
Puntualitzacions a l’article de Julián Casanovas sobre Joan Peiró.
Octavio Alberola.
Crec que s’hauria d’agrair a l’historiador Julián Casanovas el seu article, “Ministro, anarquista i oblidat”, reivindicant la figura de Joan Peiró; ja que rarament apareixen articles rememorant militants històrics de l’anarquisme i l’anarcosindicalisme en els grans medis d’informació, i en particular en El País.
