VAGA DE 24 HORES D’ÀMBIT ESTATAL DELS TREBALLADORS DE REMOLC PORTUARI EL DILLUNS 16 DE FEBRER.

Els treballadors de remolc portuari dels ports que mitjançant assemblees ja han confirmat que seguiran la convocatòria són: Algesires, Alacant, Bilbao, Barcelona, Cadis, Cartagena, Huelva, Las Palmas, Tenerife i València. Pels mateixos transcorre més del 70 % del tràfic portuari de l’estat espanyol. En altres ports s’han de realitzar assemblees.

Els i les treballadores del Remolc Portuari, han presentat preavís de Vaga estatal de 24 h per al dilluns 16 de Febrer de 2015 de les 08h 00m fins a les 08h 00m del dia 17. La convocatòria s’ha realitzat pels sindicats CGT, OTEP, SAME, SITRAM i USO, i en convocatòria pròpia per a Euskadi ELA i LAB, representant un col·lectiu que ronda els 950 treballadors.

El dia 4 de febrer es va celebrar mediació prèvia en el Servei Interconfederal de Mediació i Arbitratge (SIMA) a Madrid, sense que s’arribés a acord per a poder evitar el preavís. Per tant la vaga segueix cap a endavant, i s’estan preparant diverses mobilitzacions en cada port per a aquesta data.

Els objectius que han promogut la convocatòria d’aquesta Vaga són:

1. Excloure al sector del remolc portuari de la “proposta de REGLAMENT DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL pel qual es crea un marc sobre l’accés al mercat dels servei portuaris”. Aquest reglament ens porta a una precarització donada la permisibilitat a l’entrada de pavellons de conveniència. Això suposaria una garrotada donada la possibilitat que treballin vaixells de segon registre amb tripulacions en condicions de precarietat, penositat i baixos salaris, per no disposar de tractats en matèria de protecció laboral. A més, a mitjà termini això podria suposar l’extinció definitiva dels professionals espanyols en els nostres ports, tenint això conseqüències molt greus en un país evidentment marítim; amb milers de milles de costa i diversos ports estratègics de pri,er ordre.

La falta de professionals nacionals amb experiència d’embarcament s’estan donant ja actualment, i no solament en els propis vaixells sinó en tot el sector marítim i en les pròpies administracions del mateix. Per a la inspecció, la gestió, el manteniment i reparació de bucs i instal·lacions navals, aquesta experiència prèvia en els vaixells és necessària. Volem aclarir que no ens oposem a que vinguin persones estrangeres a compartir el treball, però sempre en condicions dignes i segures, integrant-se segons les nostres formes d’organització del treball – allí on encara són acceptables -, i complint les nostres lleis laborals. Per a això, és menester que es mantingui el pavelló espanyol en el tràfic interior.

2. Fer respectar la legislació nacional vigent, concretament la llei de “Jornades Especials” per a la gent de mar i les lleis relatives a la prevenció dels riscos laborals i la seguretat en totes les seves dimensions (tripulacions, remolcadors, bucs, instal·lacions portuàries i medi ambient). Un augment de la precarietat representaria un augment directe de la inseguretat. Hi ha ports de primer ordre en aquest país on es pretén implantar jornades que sobrepassen les 3.000 hores anuals de treball, el que sens dubte seria insegur, hi ha ports que els treballadors ja no són capaços de defensar-se i on les jornades són escandalosament abusives i es troben totalment fora de llei, hi ha ports on ni tan sols existeix un conveni col·lectiu que reguli adequadament les relacions laborals.

Aquesta tendència no és un canvi cap al progrés, és un camí cap al subdesenvolupament, cap a un tipus de societat on preval la cobdícia, on els límits es diluïxen i governa el desgovern. Hem acudit a les autoritats i administracions en nombroses ocasions, suposats mecanismes reguladors, però no és suficient. Amb freqüència, l’actitud passiva per part de les administracions, d’acabar “mirant cap a un altre costat”, provoca a aquest col·lectiu professional i a tota la gent de mar en general, una sensació creixent de desprotecció.

3. Promoure la bona fe negociadora, el compliment i respecte dels convenis col·lectius que afectin al remolc i al tràfic interior. Últimament, emparats en l’excusa de la crisi, i amb el suport de les últimes reformes laborals, alguns armadors no dubten a promoure, “despenjar-se” d’uns convenis col·lectius que quan es compleixen per les parts, són els garants de la bona qualitat del servei, del bon clima de treball, de la pau social, i en definitiva, de la seguretat. Així s’ha constatat durant molts anys en la majoria dels principals ports. Aquesta actitud de inaplicar els pactes per part de les patronals és totalment injustificada, atès que en cap moment, en els principals ports, aquestes han deixat d’obtenir grans beneficis.

Davant tota aquesta problemàtica, el col·lectiu de treballadors del remolc ve reunint-se des de fa algun temps, i finalment ha conclòs que la situació no dóna més de si. De no prendre mesures, la degradació seria imparable, pel que no es pot demorar més l’actuar nosaltres mateixos en legítima defensa del nostre futur laboral i de la nostra dignitat. La consciència d’això és cada vegada major i per això hi ha nombrosos i importants ports que han decidit, amb les seves respectives assemblees de treballadors, secundar l’atur dels remolcadors. Aquests ports són: Algesires, Alacant, Bilbao, Barcelona, Cadis, Cartagena, Huelva, Las Palmas, Tenerife i València; pràcticament la totalitat dels ports de primer ordre, sobre els quals incideix aproximadament un 70% de la mercaderia transportada per via marítima. Es queda a l’espera que s’uneixin més ports a la vaga en els pròxims dies doncs el preavís formalitzat a Madrid deixa aquesta possibilitat oberta.

La Plataforma no descarta pròximes aturades si no es percep un canvi d’actitud de les Administracions i de les Patronals del sector, involucrades d’alguna manera en tota aquesta problemàtica.