CONCENTRACIÓ DE TREBALLADORS / ES DE Orizonia
DIVENDRES 22 DE MARÇ A LES 12 HORES
DAVANT LES OFICINES DE CARLYLE (PROPIETARIS DEL GRUP)
AVINGUDA PAU CASALS 13 DE BARCELONA
El dia 19 de març, la Direcció d’Orizonia, un dels més importants grups empresarials del sector turístic de l’estat espanyol, a presentat concurs de creditors per liquidar l’empresa.
INDIGNACIÓ I VERGONYA
No per esperades, són menys al·lucinants i indignants les primeres comunicacions on alguns dels sindicats signants del ERO (CCOO, UGT, ACCAM, SATE i CSICA), comencen a atrevir-se a “analitzar” el signat.
Tant CSICA, com sobretot SATE, que són els únics que s’han atrevit a “qüestionar una mica” el que van signar el 8 de febrer, necessiten unes bones sessions de psicoteràpia de xoc: “Un pacte que ens donava joc i possibilitats de fer les coses bé, podent tot el món estar conforme amb les sortides, ens comença a plantejar seriosos dubtes” (SATE dixit). Aquesta frase és per a emmarcar. Com es pot ser tan cínic i/o tan ximple? Quin és el joc que ens dóna aquest ERO als 4500 treballadors que podem anar-nos al carrer per l’única voluntat de l’empresa? La majoria dels acomiadats “voluntaris” estan conformes amb el seu acomiadament? Ara us sorgeixen els dubtes? Per què no us van sorgir quan CGT va dir clarament en la negociació que no es podia deixar en mans de l’empresa la llibertat total de criteris per a triar a les persones “de la llista”?
Clar que no es pot esperar altra cosa d’algú que, després de signar un ERO amb 4500 treballadors acomiadats, titula la seva circular: COMENÇA L’ESPECTACLE!! i l’acaba dient “Els companys que de forma no voluntària us hàgiu d’anar (impressionant aquest eufemisme, en lloc de dir que us llencem (l’empresa i els sindicats signants) al puto carrer) sabeu que com sempre, teniu el sindicat a la vostra disposició per a qualsevol dubte o reclamació que pugui sorgir”.
Però, el de SATE es queda en anècdota, davant el veritablement al·lucinant (bé no sabem si aquesta és la paraula adequada, igual li pega més altres epítets a triar: indignant, vergonyós, escandalós, cutre, indecent,,,), és que els veritables perpetradores d’aquest engendre (CCOO fonamentalment, encara que amb l’inestimable suport d’UGT i ACCAM) no hagin donat la cara davant la plantilla (ACCAM, ni tan sols es pronuncia. Total perquè, si ja ho estan fent els seus sequaços) i/o es limitin en els seus comunicats a comentar aspectes tècnics: “Informació addicional sobre l’acord” i “Preguntes freqüents”, o a explicar els números que els va donar l’empresa en la Comissió de Seguiment.
Estan actuant, no com sindicats, sinó com les gestories que realment porten anys sent: que si el càlcul de la variable, que si l’atur que et correspon, que si el conveni especial, que si el 27 de gener surten 120 persones… UN ESCÀNDOL. Com es pot ser tan asèptic? És que els “companys” de CCOO i UGT ni senten ni pateixen? Com que surten 120 persones? Serà més aviat que les acomiaden, o sigui que se’n van al carrer gràcies a la vostra rumbosa signatura en “l’ERO dels acomiadaments voluntaris”.
LES BALES NO SÓN DE SALVA
El primer que hem de dir, és que ens sembla escandalós que l’empresa recorri a la utilització de la designació directa (o siguio: no m’interesses i et vas al carrer sí o sí), després de rebutjar centenars de peticions voluntàries de baixes indemnitzades, tant de majors, com de menors de 54 anys.
Si ja és vergonyós que a companys que han demanat la baixa indemnitzada no se’ls vagi a donar, el que no té nom és que Bankia acomiadi a persones que no han sol·licitat la seva sortida. Sobre la base de què? En quins informes i de qui s’han basat per a acomiadar a treballadors i treballadores que, en la majoria, si no en tots els casos, són perfectament vàlides i estan suficientment qualificades per a seguir treballant en aquesta empresa?
Però dit l’anterior, el que no ens sembla de rebut és que ara (en bona hora mànigues verdes), sembla que els sindicats signants de l’engendre: CCOO, UGT, ACCAM, SATE i CSICA, s’adonen que aquest EREO que els semblava tan meravellós únicament perquè havien encarit les sortides voluntàries a l’empresa, resulta que en l’important de debò, com és la gestió i el control dels acomiadaments li han deixat LLIBERTAT TOTAL A L’EMPRESA.
Com vam dir en la nostra primera circular: li han donat a Bankia una pistola carregada i han confiat? que no ens anava a disparar. Doncs, no, companys: ENS ESTAN MATANT. I vosaltres sou tan responsables com l’empresa. Està molt bé, que ara, per fi, exigiu solucions equilibrades i no traumàtiques, respecte al text i el seu esperit (el sant?), que no es doni una baixa forçosa, mentre es deneguen baixes voluntàries, i bla, bla, bla. Però nosaltres ens preguntem: tan difícil era haver previst això quan es va signar el pacte?
A CGT no ho creiem, i més quan el signat diu clarament: “La decisió de l’extinció de les relacions laborals correspon en tot cas a l’empresa.” I en l’annex III (Criteris d’afectació d’empleats, Marc d’aplicació i desenvolupament), ho reitera i amplifica: “ La determinació del nombre de persones afectades pels acomiadaments en cada fase es realitzarà a nivell provincial, una vegada deduïdes les baixes produïdes per la decisió empresarial sobre l’acceptació de les propostes d’adhesió….. La designació de les persones que, una vegada realitzats els ajustaments anteriors, es vegin afectats per les desvinculacions es portarà a terme tenint en compte la valoració resultant dels processos d’avaluació realitzats per l’entitat…..” Per què no s’us va ocórrer pensar que calia fitar, com va advertir CGT, aquesta llibertat total de decisió de l’empresa? Tan difícil era haver anteposat l’obligatorietat empresarial d’acceptar les baixes voluntàries, com condició prèvia per a poder efectuar designacions directes?
Com us ha contestat un company:
SENTO DIR-LO. PERÒ ÉS EL QUE HEU SIGNAT. PER VENTURA ESPERÀVEU UNA COSA DIFERENT QUAN LI HEU DONAT CAMP LLIURE A L’EMPRESA PER A TRIAR A QUI I COM S’ACOMIADA? ARA VOLEU RENTAR LA VOSTRA IMATGE AMB AQUESTS CORREUS QUAN ENS HEU VENUT QUI SAP A CANVI DE QUINS BENEFICIS PER A QUI.
Salut.
CGT-Bankia
http://www.cgtpv.org/Comunicados-CGT-Bankia-Indignacion.html
Finalitza el tancament dels delegats sindicals de la Diputació de Barcelona després de la concentració aquest dimecres, a la que han assistit més de 300 treballadors/es
Us informem que des d´ahir dimecres, a les 13 hores, els delegats i delegades de la Junta de Personal i de l’Òrgan de Representació Unitària de la Diputació de Barcelona, han decidit tancar-se de forma indefinida dins del saló de Plens de la Diputació, a la seu corporativa de Can Serra (Rambla de Catalunya, 126), en protesta per les retallades de drets laborals que estem patint el conjunt dels empleats i empleades públiques, i en defensa dels serveis públics. La seva intenció és restar-hi fins que des de l’Àrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies de la Diputació s’accedeixi a tirar enrere totes les mesures implementades des de l’any 2010, que han tingut com a efecte erosionar greument el poder adquisitiu i les condicions de treball dels treballadors i treballadores d’aquesta corporació, i també dels seus organismes i ens depenents.
RETALLADA de PRESTACIONS per I.T. EN APLICACIÓ DEL REIAL DECRET 20/2012.
Els responsables de la Direcció de les empreses de Adif i Renfe Operadora, van lliurar als distints CGE taules on es recullen les noves prestacions econòmiques que percebran els treballadors en situació de baixa per incapacitat temporal, ja siguin per malaltia comuna o per accident de treball , derivades de les garanties establertes en el I Conveni Col·lectiu d’ambdues empreses.
Amb la aplicació de les Instruccions sobre el RDL 20/2012, les Direccions de Adif i Renfe Operadora donen una altra volta de rosca a la reducció de nostres retribucions, establint una nova referència de claus de abonament en les que es contemplen únicament els conceptes fixos, en alguns casos, o el valor menor entre aquests conceptes i el que sortiria d’aplicar la base de contingències comunes, com es feia anteriorment. De manera diabòlica aconsegueixen adaptar ho amatent en el esmentat RDL escollint amb cura les disposicions més perjudicials per als treballadors en contra dels beneficis consolidats per acord d’anteriors Convenis Col·lectius.
La forma d’aplicar aquesta “rebaixa de complements” a càrrec de les Empreses consisteix, fonamentalment en la realització del càlcul de les prestacions amb una sèrie de conceptes que denominen RR = Retribució de Referència i que la seva suma és considerablement inferior a la Base de Regulació que es prenia com referència per a aquest càlcul fins ara.
Per una altra part, la Direcció de Adif va editar a finals de gener un document denominat “NOU TRACTAMENT de les I.T. i de les ABSÈNCIES SENSE BAIXA” en el que com principal novetat s’inclou el tractament econòmic dels dies de absència per malaltia o accident sense baixa. Amb un màxim de quatre dies anuals, sempre i quan no siguin tres consecutius, que seran abonats com Llicència amb sou. El treballador haurà de justificar aquests dies d’absència pel metge corresponent.
Per part de CGT hem reiterat de nou en aquesta reunió el nostre rebuig i total desacord a la aplicació del RDL 20/2012. als treballadors de Adif i Renfe Operadora, posicionant-nos en contra per considerar-la il·legal, injusta i inconstitucional. En aquest sentit, realitzarem quantes accions jurídico‐ sindicals considerem oportunes.
En document adjunt us passem en format pdf el manual “Dret d’informació, audiència, consulta i participació dels representants dels treballadors/es a l’empresa”, de 135 pàgines, elaborat per Carlos H. Preciado Domènech, Magistrat de la Sala Social del TSJC que col·labora amb el sindicat en temes de formació.
És el manual que es va utilitzar en el curs de formació que va organitzar la CGT el passat 28 de juny a Barcelona, i us serà d’utilitat per a conèixer els vostres drets i funcions com a representants sindicals, especialment a aquells i aquelles qui tingueu menys experiència i porteu menys temps com a delegats i delegades, i per a conèixer les modificacions que les últimes normatives aprovades pel govern espanyol han comportat.
Jovent Llibertari hem iniciat una campanya contra les ETT
Denunciem la situació que viuen milions de persones treballadores en situació de contracte temporal, utilitzada com una pràctica usual quan no hauria de ser-ho.
Volem fomentar la unió entre treballadors ja que aquella línia divisòria que pretenia separar a temporals i fixes des dels seus inicis a les ETT deixarà d’existir amb l’aprovació de l’última reforma laboral.
EL TRIBUNAL SUPREM SENTÈNCIA QUE TMB HAURÀ D’INDEMNITZAR ELS SEUS CONDUCTORS/ES D’AUTOBÚS AMB MÉS DE 1.000.000 € PER NEGAR-LOS EL “DESCANS DEL ENTREPÀ “
TMB, empresa insigne de l’ajuntament de Barcelona haurà d’indemnitzar a 672 conductors / es d’autobús amb 894.837 més els interessos d’aquest deute, la suma sobrepassarà el milió d’euros.
Malgrat la modernitat que es ven des de la Direcció de TMB la veritat és que els conductors / es d’autobusos de Barcelona no van poder gaudir del descans de l’entrepà i dels dos dies de descans setmanals fins el conveni del 2009, signat per CGT, ACTUB i PSA, i que es va aconseguir després d’un llarg període de mobilitzacions.
L’avarícia d’una empresa pot fer que Tarragona salti pels aires
Els treballadors de CLH denuncien la pretensió de l’empresa de reduir els efectius que es queden de guàrdia a l’empresa durant la nit, caps de setmana i festius a la Instal·lació d’emmagatzematge de Tarragona, tot i ser aquest un establiment amb risc d’accident greu (segons la directiva 82/50/CEE), situat molt a prop d’altres indústries perilloses i del nucli urbà de Tarragona. El risc d’un accident devastador a nivell humà i mediambiental es multiplica per l’ànsia de l’empresa de reduir efectius tot i haver tingut gairebé 150 milions d’euros de beneficis el 2012. Els treballadors no ho pensen permetre: estan realitzant concentracions i aturades parcials cada setmana, però necessiten difusió i suport.
El dia 18 de març, els companys de la Secció Sindical de Caprabo van fer un acte de protesta contra la UGT i l’empresa.
A instàncies del sindicat UGT (presumptament dirigits per l’empresa), es va reunir el comitè de l’agrupació de centres de Barcelona per a, per segona vegada, canviar la representació legal dels treballadors, cosa que a més de ser il·legal, el primer cop li va costar el lloc de treball a 4 membres del comitè i 2 delegats de CGT i que si no posem remei, tornarà a sortir car.
La concentració es va fer a la porta del local del comitè, on es va increpar tant a la UGT per prestar-se a aquesta pantomima il·legal, com a un pseudorepresentant de la CGT amb postures més pròpies de l’empresa i, sobretot, de la UGT, que de la nostra organització confederal.
El matí del dilluns 18 de març, entre les 8 i les 10 del matí, els treballadors de la CLH han bloquejat per tercer dilluns consecutiu, l’entrada de camions de la planta de distribució d’hidrocarburs del Polígon Industrial Francolí de Tarragona. Davant del silenci mediàtic (cap periodista s’ha apropat a la concentració), els treballadors pretenen continuar la mobilització per denunciar el perill que suposa per a la seguretat ciutadana, la reforma de l’empresa que pretén reduir a un sol treballador la vigilància nocturna d’aquest centre de treball, on es distribueixen a diari milers de litres d’hidrocarburs.
En el dia d’avui s’ha fet efectiva la reincorporació a la feina del company Andreu de Cabo desprès de que la empresa perdés el judici per acomiadament i aquest fos declarat nul pel jutjat de lo social 20 de Barcelona.
Un grup de treballadors havia preparat una petita rebuda amb xocolata calenta i pastes i tots els companys que començaven a treballar entre les 6 i les 8 s’han apropat a saludar a Andreu.
Davant de les 6 milions de persones expulsades del món del treball, als gairebé 2 milions de famílies sense cap tipus d’ingressos, a les retallades socials, laborals i de les llibertats públiques, enfront d’un sistema corrupte, injust i desigual, enfront del robatori generalitzat de les arques públiques per part de la classe política i la patronal al tancar empreses, la CGT passa a l’acció amb la proposta “Contra l’atur, Ocupa l’empresa. Autogestió”.
En la CGT, creiem que és l’hora que el conjunt de la classe treballadora i de les persones que aquí vivim donem un salt cap a endavant en les nostres propostes i plantejaments a partir de la necessitat de repartir la Riquesa i el Treball.
Per a revertir la situació d’emergència social que el conjunt de la població sofrim, des de la CGT, plantegem una exigències senzilles i clares:
– Qualsevol empresa abans de ser tancada s’ha de possibilitar la seva cessió en usdefruit al col·lectiu de treballadors i treballadores disposat a fer-se càrrec de la mateixa, de la seva viabilitat i producció, amb ajuda pública per al seu reflotament i assessorament. (Acords del XVI Congrés de la CGT).
– Els poders públics promouran eficaçment les diverses formes de participació en l’empresa i fomentaran mitjançant una legislació adequada, les societats cooperatives. També establiran els mitjans que facilitin l’accés dels treballadors a la propietat dels mitjans de producció (Art. 129.2 de la constitució de 1978).
Recordem que actualment, l’ocupació s’està creant gràcies a que els i les treballadores acceptem la baixada de salaris per a impedir acomiadaments. Si som les i els treballadors qui estem creant ocupació amb els nostres diners, hauríem d’exigir la propietat de l’empresa que ens correspongui.
En aquest context de crisi/estafa, des de la CGT, exigim que els diners públics serveixin per a ajudar a les i els treballadors, a la població més desfavorida, per a seguir mantenint l’ocupació i no per a tancar empreses, ni per a rescatar a la banca o pagar un deute il·legítim.
Des de la CGT animem a la classe treballadora a passar a l’acció, a no acceptar amb resignació el tancament de més empreses ni més ERO, i fem una crida a quedar-nos amb les empreses, una crida a participar en aquest procés d’autogestió cooperativa i reivindicativa.
Pels nostres drets … … Contra l’atur, Ocupa l’empresa. Autogestió!
Miguel Martín – Setmanari Directa
“S’
ha jugat massa amb el component vocacional del nostre
treball per normalitzar abusos que, en qualsevol altra professió, serien
inacceptables”, afirma Mario, nom fictici
d’un treballador d’un Centre Residencial
d’Acció Educativa (CRAE) que prefereix
preservar l’anonimat. “He arribat a escoltar frases com: tu per què estàs aquí, per
diners o pels xavals?, per qüestionar decisions que afecten tant les teves condicions
de treball com la teva vida personal”.
Aquest dilluns 18 de març els treballadors de CLH (situada al Polígon Francolí de Tarragona) tornem a realitzar aturades entre les 8h i les 10h del matí en demanda de seguretat, tal com ja vam fer els dilluns 4 i 11 de març.
Coincidint amb l’aturada durem a terme una nova concentració a les portes de la instal·lació a la que, a més dels companys d’altres empreses que ens estan mostrant el seu suport cada setmana, hi participaran Parlamentaris i Regidorsde la CUP.
Eurostat calcula que la retallada de sous dels treballadors espanyols va ser del 4,3%
Els costos de l’acomiadament es redueixen un 23% amb la reforma laboral
L’Estat espanyol va ser el país de la Unió Europea (UE) on els salaris van registrar una major contracció en l’últim trimestre del 2012, amb una caiguda del 4,3%, respecte a un any abans, enfront d’un augment del 1,4% en el conjunt dels Vint-segons les dades publicades avui per Eurostat, l’oficina estadística europea. Acumula una pèrdua salarial del 11,5% el conjunt del 2012.
SOLIDARITAT AMB ELS COMPANYS I COMPANYES DE ROCA SANITARIS
CONCENTRACIÓ DE SOLIDARITAT A LES PORTES D’ACCÉS A LES OFICINES CENTRALS DE LA CORPORACIÓ ROCA, AVINGUDA DIAGONAL 513, BARCELONA
DIVENDRES 15 DE MARÇ A LES 12:00 HORES
Des de la Secció Sindical de la CGT a ROCA, expressem el nostre més absolut REBUIG a la decisió de la Direcció de la Companyia de procedir a l’acomiadament col·lectiu de 476 dels seus treballadors, 227 en el centre de treball d’Alcalá de Guadaira (Sevilla) i altres 249 del centre de treball d’Alcalá d’Henares (Madrid).
Aquests acomiadaments s’emmascaren dintre d’un frau i una estafa orquestrada per ROCA, i que té com únic objectiu la deslocalització de produccions a altres països on les precàries condicions laborals propicien uns salaris més baixos i majors beneficis que engreixen encara més els seus més que sanejats comptes.
Des de la Secció Sindical de la CGT, ens oposem i lluitarem amb totes les armes a la nostra disposició contra aquest brutal atac a totes les treballadores de ROCA, independentment del Centre de treball al que pertanyin.
Secció Sindical CGT Roca
A PARTIR DE JUNY MENYS TRENS
Ahir dia 11 de març ens van convocar a una reunió el director general d’Explotació i el director General de RH, com a continuïtat a les reunions que es vénen mantenint amb el Ministeri de Foment, per fer-nos saber quin resultat estaven tenint les reunions mantingudes amb les
CC.AA. per establir quins trens de Mitja Distància es consideren Obligació de Servei Públic (OSP).
A falta de finalitzar les negociacions amb les comunitats autònomes d’Andalusia, Aragó, i Madrid, el resultat seria el següent:
• Que el total de les línies declarades ineficients, per estar per sota del 15% d´aprofitament, són de 30 de 118 relacions.
• Que d’un total de 3.374 trens setmanals de mitjana distància, se suprimeixen 779 trens setmanals.
• Que 172 estacions deixessin de tenir parada de tren, i tindran una única parada per sentit altres 163 estacions.
• Que els viatgers afectats s’estimen al voltant de 1 milió.
• Que l’estalvi per la supressió d’aquests trens serà de 51 milions d’euros.
Tot això a falta de veure l’afectació de les OSP en el més de juny de l’Alta Velocitat i les Línies d’ample mètric.
Des de CGT es va fer saber a la Direcció de l’empresa, que no estem d’acord amb el plantejament final de les declaracions de OSP, i més quan no s’estan tenint en compte les aportacions dels sindicats.
CGT no estarà d’acord amb cap plantejament que signifiqui la pèrdua d’un lloc de treball, per suposat la supressió de 40.508 trens de Mitja Distància a l’any i la supressió de parades en 335 estacions voldrà dir pèrdues de llocs de treball tant a Renfe com a Adif.
Per aquest motiu des de CGT demanarem a la resta d’organitzacions sindicals que s’iniciïn les mobilitzacions necessàries per fer front a les agressions, tant a nivell estatal com provincial.
En qualsevol cas, des de la unitat d’acció preferentment o en solitari, CGT no es quedarà impassible, davant les retallades d’ocupació, la divisió de les empreses i la privatització del transport ferroviari de viatgers.
PEL MANTENIMENT DE L’OCUPACIÓ
SUMA´T A CGT
Més informació:
Comunicat CGT F.C. Barcelona sobre el Pla d´igualtat, calendari, borsa de treball, formació i vestuari del F.C. Barcelona
Pla d’igualtat.
A causa de la nul•la transparència en el procés d’assignació de nous responsables, no s’ha respectat la igualtat de gènere en el FC Barcelona. Entre els nous coordinadors escollits no hi ha cap dona. I dels Inspectors la proporció és del 80% i 20% de desproporció entre homes i dones. On està el Pla d’igualtat del Club? Celebrarem el dia de la dona treballadora en el Club?
Amb unes xifres de negoci que polvoritzen el mercat, la companyia de distribució alimentària “Mercadona” s’erigeix en una icona de l’èxit capitalista valencià i espanyol.
La història de la cadena de “supermercats de confiança” es remunta a la fi dels anys 70 en la localitat valenciana de la Pobla de Farnals, però és en els inicis del segle XXI, després d’una agressiva política d’adquisició de supermercats en diferents comunitats autònomes, quan passa a dominar de manera gairebé indiscutible el sector de la distribució alimentària en l’Estat espanyol.
A dia d’avui, la seva quota de mercat és d’un 13,5%, compta amb presència en 47 províncies de l’Estat i l’única comunitat autònoma en la qual no opera encara és el País Basc. A més, oficialment factura 17.831 milions d’euros amb un benefici net de 474 milions, empra a 70.000 treballadors i el seu model de gestió és considerat exemplar: “bons salaris i alta productivitat” destaquen els mitjans de comunicació de masses.
El seu èxit sense pal·liatius ha creat escola, el que es tradueix en infinitat de premis atorgats al seu president, Juan Roig, un personatge del que el digital “El Economista” destaca el següent: “L’empresari ha construït el seu model de negoci gairebé com una religió, dels manaments de la qual és únic autor, però també el principal predicador per a garantir-se que no s’obre cap fisura en la fe exigida a la seva comunitat de fidels amb els treballadors i els proveïdors com protagonistes”. Una precisa definició de la qual després extreurem el que ells mateixos denominen “El mètode”.
El poder de Juan Roig, l’entramat empresarial del qual no es limita a Mercadona, es deixa sentir en tots els àmbits polítics al seu abast. A part de ser un dels empresaris als quals ha assegut el Rei en diverses ocasions “per a buscar sortides a la crisi”. Sembla ser que també va optar per aportar al PP: en els papers secrets de Bárcenas publicats per “El País” s’atribueix a Mercadona dos ingressos en la tresoreria del PP de 90.000 i 150.000 euros en els anys 2004 i 2008. Òbviament això no és més que la punta de l’iceberg d’un personatge tan centrat en la consecució del màxim benefici com absolutista en els mètodes per a assolir les seves finalitats, al que, així mateix, s’ha relacionat sempre amb el PSOE.
Amb tot, és només en els últims anys quan alguns mitjans de comunicació comencen a posar en dubte els mètodes de Mercadona, però únicament en el referit al control ferri dels proveïdors, al fet que esprem “per a tota la vida” als seus fabricants i a la, en conseqüència, expulsió de marques del mercat espanyol a favor de la seva marca blanca Hacendado.
Un esdeveniment va marcar l’estiu passat un punt d’inflexió en la consideració pública de Mercadona: sindicalistes del SAT, en un acte de protesta contra les retallades i la precarietat, van entrar en un supermercat de Écija i van omplir diversos carros amb aliments de primera necessitat per a donarlos a un menjador social. La Direcció de Mercadona va denunciar “l’assalt”… El que va quedar en la retina de milions de ciutadans i ciutadanes van ser, a més del debat entorn de la legitimitat o no de l’acte i la criminalització descarnada per part de la caverna, els plors i atacs d’ansietat dels empleats del supermercat. A ningú se li va escapar que van actuar com si l’empresa fos seva…
Drets zero i passar per la pedra
A pesar de la seva considerable plantilla, és extremadament difícil trobar empleats amatents a donar un testimoniatge crític del que passa a Mercadona. El terror és total entre els empleats, no només temen pel seu lloc de treball, sinó que ens hem topat amb antics empleats que rebutgen opinar de por de que l’empresa prengui represàlies contra algun familiar que “està dintre”. D’aquesta forma, el que ocorre en l’interior de cadascun dels centres de treball sol quedar dintre de l’àmbit “privat”, els sindicats de classe no tenen cap incidència en la cadena.
Afortunadament, controlar la dissidència, sobretot quan l’experiència personal és traumàtica, és un impossible. I així, Antonia Marín, que va treballar durant més de quinze anys en una petita localitat valenciana i que ha estat, segons les seves pròpies paraules, una “banderera” de Mercadona, va decidir difondre públicament les seves vivències a través de la CGT.
I com assoleixen imposar aquest ordre?
Toñi afirma sense embuts que el que es viu a Mercadona és “pur feixisme”, que es funciona en clau de secta a través d’una jerarquia perfectament estudiada que impedeix qualsevol besllum de solidaritat entre companyes i companyes. Tot es dóna per i per a l’empresa, això sí, disfressat d’un presumible lliurament cap al client, encara que després els actes de mesquinesa desdiguin aquesta dedicació cap al consumidor, com quan se li intenta col·locar a qualsevol preu producte que ha depassat la data per a romandre en els lineals.
La metodologia consisteix bàsicament en els següents punts:
Les avaluacions:
Per a accedir a la paga anual de beneficis, és necessari sotmetre’s
Telefònica d’Espanya SAU es va reunir en la tarda d’ahir 11 de març amb la seva representació sindical per a transmetre que, davant la dolenta situació econòmica i competitiva de l’empresa, pretén aplicar un duríssim ajustament salarial a la seva plantilla, entre altres mesures.
Contradient el publicat en els mitjans en els últims mesos, especialment els resultats de 2012 de fa tot just dues setmanes, va exposar les dificultats que travessa la companyia i va comunicar les mesures a prendre, ja des d’aquest mateix 2013, per a reduir despeses laborals i augmentar la productivitat.
Principalment: supressió d’un paga extraordinària, congelació del complement per antiguitat, introducció de conceptes de salari variable en funció d’objectius, cessament de l’abonament dels tres primers dies de baixa per IT, suspensió de l’aportació del promotor al Pla de Pensions fins a juny de 2014 (i reducció econòmica de la prestació d’Assegurança Col·lectiva de Supervivència per a qui no es va adherir a aquest pla), rebaixa substancial dels Fons Socials i eliminació de la compensació de dos dies festius en les pagues extra.
A més, lògicament, no s’actualitzarà el sou de 2013 conforme al pactat en conveni (pujada del 1% de la massa salarial, encara que la inflació interanual gairebé tripliqui aquest percentatge) i s’executaran altres mesures com la reducció de dies d’Assumptes Propis, la reducció els temps de descans per a menjar i l’adequació de funcions de cada categoria a les necessitats de l’empresa.
Ens trobem davant un atac sense precedents a la plantilla de Telefònica a Espanya, l’espai geogràfic més danyat per la crisi de tots en els que opera el Grup. Però no es pot obviar una dada crucial: aquestes solucions de l’empresa es conclouen a partir d’una anàlisi de dades fins a 2011, ignorant l’evolució, la transformació i les tendències de recuperació i lideratge de la companyia el 2012, sobretot en l’últim trimestre, i l’estirada del que portem de 2013.
CGT no admet que la plantilla de Telefònica hagi d’assumir retallades indiscriminades i injustificades, basats a més en informes esbiaixats, encarregats per a l’ocasió i a la mesura de l’empresa a una firma de reconeguts i sonats errors en aquest tipus d’estudis.
Hem de recordar que totes les treballadores i treballadors d’aquesta empresa hem realitzat fins a la data continus esforços d’adaptació a les necessitats del negoci, de millora de la productivitat i de contenció salarial. Telefònica considera insuficients els sacrificis realitzats i copeja a la plantilla amb el paquet complet, aplicant la màxima amb la que es va popularitzar aquell personatge que avui paga en la presó els seus excessos de mercat “cal treballar més cobrant menys”. Paraula de delinqüent; t’adorem Capital.
CGT buscarà el major consens sindical per a enfrontar-se aquesta agressió, la major produïda mai contra una plantilla que, sens dubte, donarà la talla en la seva capacitat de resposta a aquesta nova aixafada laboral.
Salut
Sindicat Federal de Telefònica de la CGT (SFT-CGT)
CONCENTRACIÓ DE TREBALLADORS/ES DE ORIZONIA
DIMECRES 13 DE MARÇ A LES 12 HORES DAVANT DE LES OFICINES DE CARLYLE (PROPIETARIS DEL GRUP), AVINGUDA PAU CASALS 13 DE BARCELONA.
El dia 18 de març la Direcció de Orizonia, un dels més importants grups empresarials del sector turístic de l’estat Espanyol, entrarà definitivament en concurs de creditors per a liquidar l’empresa. Més de tres mil treballadors desconeixen en aquest moment com és la situació real de l’empresa, sense que ningú els asseguri si ni tan sols cobraran la nòmina del mes de març.
Els gestors de Orizonia (els fons d’inversió Carlyle, ICG i Vista), la classe política i les empreses de la competència han deixat caure a aquest grup demostrant una vegada més que no els importa gens el manteniment de l’ocupació o les condicions de vida de les persones.
Orizonia mor no per falta de treball o futur sinó víctima de l’especulació financera i del carronyerisme empresarial. En aquests dies hem pogut comprovar com les empreses feien ofertes de treball als treballadors de Orizonia a canvi de renunciar a la seva indemnització o a qualsevol dret que els correspongués després del tancament de l’empresa, propiciat per la mala gestió dels seus propietaris.
Des de CGT animem a tots els treballadors i ciutadania en general a donar suport als treballadors de Orizonia en les seves reivindicacions. Orizonia està composta per diverses empreses de renom: Vibo Viatges (abans Viatges Iberia), Iberojet, Solplan, Viva Tours, Kirunna Travel, Emprender (especialistes en Disneyland Paris), Condor, etc…
Més informació:
MONICA LLOBERA, CGT-ORIZONIA, 646 047 965.
CGT-Premsa Barcelona
El comitè d’empresa TV3 ha convocat la ciutadania a una concentració en defensa del model de televisió púbica i nacional de Catalunya i en contra les retallades i la supressió de corresponsalies dels informatius de la cadena. La manifestació està convocada pel proper dimecres a les sis de la tarda davant el Palau de la Generalitat, on, segons el comitè, és on es prenen les decisisons relatives a Televisió de Catalunya (TVC). El comitè ha rebutjat des del primer moment la no renovació dels contractes amb les productores que cobrien les corresponsalies de Perpinyà, Andorra, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars i Terres de l’Ebre, que es van tancar l’1 de març, el que va deixar TV3 sense cap corresponsalia al Països Catalans, a excepció de les de València i Palma, ja que el mes de gener havien tancat lesde Girona, Lleida i Tarragona.
CONVENI COL · LECTIU – XI
Els miserables
Des d’aquesta Secció Sindical informar que, en el dia d’avui s’ha dut a
terme la mediació que hauria d’haver tingut lloc el divendres passat ia la qual no va acudir l’empresa, al · legant impossibilitat d’assistència i demanant l´ajornament per al dia d’avui amb un fax enviat fora de l’horari del centre de mediació i arbitratge (SIMA).
PRIMER LA PAGA DE NADAL I ARA LA VARIABLE
El passat 27 de febrer la direcció de Renfe Operadora va mantenir una reunió amb el Comitè General d’Empresa per comunicar el grau del compliment de la variable de l’exercici 2012 i les dades per al càlcul de la mateixa. CGT va presentar un escrit amb al · legacions ja que considerem que els paràmetres que determinen la quantia de la variable ni han estat negociats amb la representació legal dels Treballadors, ni permeten un càlcul transparent.
A dia 6 de març vam rebre les dades definitives corresponents a la valoració dels paràmetres de producció per a la liquidació de la prima variable de l’exercici 2012. Després estudiar, percebem que l’empresa ha imposat el seu criteri i que no ha tingut en compte les al · legacions presentades per CGT, ni les presentades per la resta de la representació sindical.
CONCENTRACIÓ DE TREBALLADORES I TREBALLADORS DE Orizonia
DILLUNS 11 DE MARÇ A LES 18 HORES A LA
PLAÇA SANT JAUME DE BARCELONA
El dia 12 de març, la Direcció d’Orizonia, un dels més importants grups empresarials del sector turístic de l’estat espanyol, entrarà definitivament en concurs de creditors per liquidar l’empresa.
