Comunicat de premsa dels treballadors i treballadores de Panrico en vaga
L’objectiu de la roda de premsa d’avui és donar a conèixer la convocatòria de la manifestació a Sabadell per al 6 de juny, a les 7 de la tarda, a l’Eix Macià.
Convoquen els treballadors i les treballadoresen vaga de Panrico.
A diferència de Kropotkin, en el pensament del qual no va haver-hi canvis bruscs i radicals (si exceptuem el seu allunyament de la concepció tradicional del món i la seva ruptura amb la fe cristiana), Bakunin va sofrir una llarga evolució, tant pel que fa al vessant filosòfic-religiós com al socio-polític.
En ella es poden reconèixer tres etapes ben definides:
1. L’etapa idealista-metafísica, que va de 1834 a 1841.
Molts són els aspectes que han generat dures crítiques envers la LOMCE. Un dels que conté una forta càrrega ideològica, i que en certa manera s’ha vingut considerant com de segon ordre és subvencionar dins la xarxa pública les escoles d’elit que segreguen l’alumnat per sexes. Cal tenir en compte, també, que un bon nombre d’aquestes escoles pertanyen a l’Opus Dei, fent palesa una aliança ideològica entre el govern, l’Església catòlica i la dreta política més conservadora.
L’EZLN ha fet 30 anys i n’han passat vint des que una inesperada tropa d’indígenes va sorgir de la nit per prendre cinc capçaleres municipals de l’Estat mexicà de Chiapas i va declarar la guerra a l’oblit i l’abandonament. L’1 de gener de 1994, aquest aixecament va suposar el que, a Mèxic, s’anomena ‘parteaguas’, el naixement d’un abans i un després en el temps. El moviment zapatista en va tenir prou amb pocs mesos per demostrar al món que allò no era cap farsa ni cap repetició de la història. Aleshores, va començar a proposar una transformació pràctica de la racionalitat política que ha afectat tant les maneres de dir com de fer, ha col·locat els mitjans per sobre dels objectius, ha produït una innovació en els llenguatges i les formes de l’acció política i ha convertit les zapatistes en una referència clau per als desigs col·lectiusd’emancipació arreu del món.
Pas a pas va prenent forma l’Escola Llibertària d’Estiu 2014 i volem informar-te de les novetats en les activitats i tallers que s’estan organitzant per mitjà d’aquest segon Butlletí. Prepara’t per a passar uns dies de descans, aprenentatge i diversió amb companyes i companys de tot l’estat espanyol.
Aquest any, del 26 al 29 de juny, l’eix dels tallers i debats giraran entorn del lema: “Senyals d’identitat i defensa dels drets socials”.
Davant la situació de crisi/estafa que ells mateixos han creat, la resposta del Capital passa pel robatori dels drets que tantes lluites han costat aconseguir, des de CGT creiem que en els nostres senyals d’identitat (acció directa, solidaritat, suport mutu, ètica…) hi ha suficients eines per a crear una estratègia pròpia de lluita per la defensa dels drets socials. Busquem camins i unifiquem lluites. Passem a l’acció.
Com ens organitzem?
– Dijous 26 juny.
Anirem arribant al llarg del dia, desfent els equipatges i instal·lant-nos. Comencem l’Escola Llibertària d’Estiu 2014.
18.00 h. Taller. Immigració: la pèrdua de drets sanitaris, tanca de Melilla i CIES.
21.00 h. Sopar. 22.00 h. Projecció del documental “De tota la vida”
– Divendres 27 juny.
Seguim amb les tasques de l’Escola.
09.00 h. Esmorzar.
10.00 h. Taller. Senyals d’identitat i defensa dels drets socials
12.00 h. Presentació del Libre Pensamiento pel director de la revista Jacinto Ceacero.
14.00 h. Menjar i descans.
18.00 h. Tallers. Renda Bàsica. Dret a l’habitatge i als serveis bàsics
21.00 h. Sopar.
Arran de l’aprovació de “l’Avantprojecte de Llei de protecció de la vida del concebut i de les dones embarassades” el passat 20 de desembre del 2013, per part del Consell de Minstres, han estat moltes les mobilitzacions en defensa del Dret al Propi Cos de les dones.
Un cop més, tornem a rebre una nova amenaça per part de l’Estat, obligant-nos a ser mares i anul.lant el dret a decidir lliurement sobre el nostre cos. Ens trobem davant d’un retrocés històric pel que respecte als Drets sexuals i reproductius de les dones, portant-nos a més de 40 anys enrere i ignorant totes les lluites feministes que s’han dut a terme des de aleshores.
¿ Escac al rei … ? I ara que Franco ha mort … Qui designarà el nou Rei ?
Des de CGT, cap canvi substancial esperem d’aquest règim, encara que vingui per “llei orgànica” i el dictador ja hagi mort.
Els que avalen aquest “canvi” de … “a rei mort (o abdicat, – que és el mateix -) , visca el rei” … són els mateixos que van avalar la Transició i es van alinear directament amb un règim on tot quedava lligat i ben lligat, com per ni tan sols poder revisar, reparar i fer justícia sobre el genocidi i massacre més gran hagut en la història després del de Cambodja.
Nosaltres NO oblidem i exigim Justícia amb qui són hereus i avaladors d’aquest règim.
A TOTA L’ORGANITZACIÓ:
Salutacions companyes i companys, des de les Federacions Intercomarcals i Comarcals Garraf/AltPenedès i del Baix Penedès, us informem de l’últim cas repressiu en el qual es veuen embolicats 6 treballadores de les nostres comarques.
– Dimarts 3 de juny:
18:00h. Presentació de les jornades i inaguració de l’Exposició “UN COP D’ULL AL PASSAT”
La CGT de Rubí organitza del 3 al 7 de juny l’exposició “un cop d’ull al passat” dintre del programa d’actes de les Jornades de Cultura Llibertària: Es tracta en aquesta exposició de fer un recorregut per la història recent de l’anarcosindicalisme a Rubí, i per tant de part important del moviment obrer de la nostra ciutat.
Un recorregut per: La legalització de la CNT, el Cas Scala, el V Congrés, el Congrés d’Unificació de CNT, la perduda de les sigles i el naixement de la CGT, les lluites socials, sindicals , les vagues generals, la premsa obrera…
Tota una ullada al nostre passat recent, sense oblidar tot el bagatge que ens precedeix en lluites i experiències llibertàries durant més d’un segle de presència organitzada a Rubí.
19:00h. Presentació del llibre “Joaquim Aragonès de Rubí a Mathaussen” a càrrec de la seva autora Josepa Gardenyes.
Presentat per Josepa Gardenyes, autora del llibre, recuperem la memòria de l’anarcosindicalisme en el Rubí dels anys 30 a través del testimoniatge de Joaquim Aragonès, militant de la CNT de Rubí i que va viure i va sofrir la terrible experiència dels camps de concentració alemanys.
– Dimecres 4 de juny:
18:00h. Projecció de curtmetratges llibertaris.
1.- No hay mañana (35’min) Vídeo sobre el problema energètic i ecològic que té la nostra civilització. El problema del creixement infinit en un planeta finit.
2.- Tu problema es el Estado (8’min) Vídeo sobre les protestes en la zona austral de Xile.
3.- El empleo (7’min) Crítica a l’alienació laboral.
4.- Man (3’30) Animació parla de la relació del ser humà amb la naturalesa.
5.- Cris-is (8’35) Cris decideix optar per la desobediència per a colar-se en el metro, és acusada per un defensor del civisme i perseguida pels vigilants de seguretat.
19.30h. Xerra-Debat “Introducció a l´Anarquisme: Història, actualitat i conceptes bàsics”.
Parlarem sobre com i quan es fonamenten les idees llibertàries, quins són els seus conceptes bàsics, a més d’un breu resum del seu recorregut històric per a comprendre millor i analitzar l’actualitat.
– Dijous 5 de juny:
19:00h. Xerrada-Debat “L’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia” a càrrec de Pere Solà, professor de la UAB.
Pere Solà, professor de la UAB i biògraf de Ferrer i Guàrdia, ens acosta a la vida d’aquest home de pensament llibertari i revolucionari que a través de l’Escola Moderna pretenia un ensenyament inspirat en el lliure pensament, aliè a premis i càstigs, i una ruptura amb els mètodes tradicionals d’educació.
– Divendres 6 de juny:
19:00h. Xerrada-Debat “35 anys de penitenciarisme democràtic?”, a càrrec de Cesár Lorenzo, autor del llibre Cárceles en llamas.
35 anys de protestes dels i les preses i el seu impacte en el sistema penitenciari, formació de la COPEL, etc..
21:00h CONCERT (Grup sense confirmar)
– Dissabte 7 de Juny:
11:00h (Pl. Clavé) Ruta pel Rubí Llibertari i revolucionari dels anys 30.
La CGT de Rubí amb la iniciativa de la Ruta “Pel Rubí llibertari i revolucionari dels anys 30”, volem recuperar la memòria històrica de les lluites de tants homes i dones en la seva majoria anònims que de manera constant i silenciosa, sense medalles ni reconeixements oficials van escriure amb el seu esforç col·lectiu, amb la seva lluita obrera, amb la seva passió revolucionària una de les pàgines més intenses i humanes d’aquestes terres.
13.30h. Clausura de les jornades.
Els actes tindran lloc al l’Espai Cultural de la CGT de Rubí, situat a la Plaça Clavé.
La polítiques d’ajustament, robatori i espoliació que des del 2008 tota la classe política vénen imposant amb ferotgia i crueltat a les poblacions de l’U€ dels mercaders, és a dir, de les grans corporacions i multinacionals, ha suposat no només tirar a “la galleda del desaprofitament” la seva “estratègia europea 2020”, que preveia reduir en 20 milions les persones amb el risc de pobresa i/o exclusió social per al 2010, sinó que han sumat 9 milions de persones més, trobant-nos que en el 2012, el 24,8% de les persones que “vivim” en l’U€ dels 28, es trobaven en risc de pobresa i/o exclusió, és a dir ni més ni menys que 124,2 milions de persones.
A l’Estat Espanyol, fora del “país de les meravelles” de Rajoy i dels grans empresaris de les empreses de l’Ibex 35 o el Club de la Competitivitat que venen marca “Espanya”, la població en risc de pobresa i/o exclusió en el 2013 se situa en una taxa del 27,3%, és a dir, més de 12 milions de persones.
La crueltat de la xifra, es fa encara més dramàtica perquè no totes les persones són tirades a “la galleda dels desaprofitaments” per igual: els menors de 16 anys, és a dir, nens i nenes, sofreixen més pobresa i més exclusió (el 31,9%), que les persones entre 16 i 64 anys (el 29,5%), i qui menys pobresa i exclusió suporten són els majors de 65 anys (el 14,5%).
Com és possible que els majors de 65 anys siguin els “menys pobres”, quan més del 51% dels gairebé 9 milions de pensionistes tenen pensions per sota del Salari Mínim Interprofessional (8.826€ anuals)?
Perquè les polítiques d’ajustament, robatori i espoliació, permeten baixar els salaris, és més, ho exigeixen; permeten reduir les prestacions d’atur; encareixen la sanitat pública i encareixen l’educació, obligant a les persones a incrementar les seves despeses a cobrir necessitats bàsiques per a la vida, agafant-ho de recursos escassos (rendes de treball molt disminuïdes i prestacions socials minses i curtes en el temps), sent els pensionistes qui han sofert menors retallades, i sent aquests qui s’estan convertint en l’única “xarxa solidària” davant la desaparició i desmantellament de l’estat “assistencial”.
A pocs dies del “circ de les eleccions a aquesta U€”, els poderosos, els polítics i, sobretot les grans patronals europees, no han variat res les seves polítiques de robatori “ per expropiació de drets i llibertats” i així, per als estats del sud, Espanya entre ells i de manera molt destacada, se li diu el que ha de seguir fent: baixar més els salaris, pujar l’IVA super-reduït, baixar als patrons les seves cotitzacions socials i les seves obligacions amb la hisenda Pública, al disminuir els seus impostos dels negocis (Impost de Societats).
La realitat és “fastigosament real”: cada vegada més empobrits/des i cada vegada més milions de persones condemnades a l’exclusió i a la misèria. L’alegria “en els carrers de Rajoys i Sorayas” i que “ara les poblacions tornen a sentir que els seus sacrificis tenen recompensa”, no només és mostrar el més absolut menyspreu per les persones (milions i milions) que ho passen molt mal, material i anímicament, sinó que es converteix en la burla més menyspreable i la violació més “criminal” contra l’ètica, la intel·ligència i la vida de tots nosaltres i nosaltres.
Les seves regles jurídic formals, les de l’estat espanyol i les d’aquesta U€ dels mercaders i els poderosos, no poden ser modificades des del “fet del vot”, com ha succeït fa pocs dies i com ha vingut succeint històricament. Les seves regles formals només avalen un ordre social basat en la barbàrie, doncs construeixen un món d’exclusió de la majoria social i avancen a passos engegantits cap a la destrucció de les bases de la convivència social i mediambiental.
La majoria social d’aquesta U€ ha de trencar amb aquestes regles formals i, la lluita, la mobilització social, el mateix que va assolir drets socials en aquesta Europa antiga, ara hem de donar un pas endavant i fer del conflicte social i generalitzat, l’única política. Ens va en això la vida a nosaltres i nosaltres i al planeta.
Madrid, 29 de maig de 2014
Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)
Attached documents
Encarnita i Renato Simoni van presentar Queretes el 1977 i en francès a la Facultat de Lletres de la Universitat de Ginebra. Aleshores era un llibre pioner en aquesta matèria, se’n sabia molt poc de les col·lectivitzacions anarquistes en terres aragoneses durant la Guerra Civil. Aquest mateix assaig va ser publicat en castellà el 1982, i el 2006 en italià: Cretas. Autogestione nella Spagna Republicana (1936-1938).
Escriure sobre condicions laborals i BCNWorld és una mica com escriure sobre el sexe dels àngels. Suposem que en tenen però no sabem quin és. I és que el projecte és encara només un projecte i, per tant, és impossible que puguem parlar de les relacions laboralsque generarà.
“Prendre com a objectiu estratègic uns quants petits conflictes en àmbits especialment precaritzats, sobretot al sector serveis, i ‘dedicar-hi especial atenció’ amb campanyes de suport concretes. Aquests conflictes no s’han de donar necessàriament en petites empreses, sinó també en establiments o centres de treball de grans empreses o multinacionals”.
Aquest Comitè d’empresa vol mostrar la seva màxima repulsa al desallotjament i posterior enderrocament de l’edifici, històric per a nosaltres, on estava situat el CSA CAN VIES.
Després de servir des de mitjan segle passat com a Ambulatori per als treballadors de Metro i com a locals sindicals fins a l’any 1994, aquest edifici a partir de llavors va passar a formar part de la vida social del barri de Sants.
Un grup de joves que reivindicaven el dret a la recuperació d’edificis vuits, van ocupar CAN VIES i ho van omplir de vida, projectes comunitaris i autogestió, per posar en pràctica l’organització popular als barris.
Durant 17 anys la seva incorporació al teixit social del barri és impossible d’amagar ni pels seus més acèrrims detractors, hi ha milers de veïns que ploren la seva pèrdua.
Davant dels tres últims dies de mobilitzacions, de repressió policial i de diverses informacions aparegudes als mitjans les ultimes hores, Can Vies vol deixar clars els següents punts:
– Sempre hem apostat per construir un model diferent, és el que hem fet al llarg de 17 anys a un edifici que l’Ajuntament està tirant a terra.
Manifestació dissabte 31 de maig, a les 19 h. a Pça. Universitat (Barcelona)
La CGT de Barcelona i la CGT de Catalunya fem una crida a participar en els actes que es convoquen als diferents barris i poblacions en solidaritat amb el CSA Can Vies. Molt especialment convoquem a la manifestació que tindrà lloc el dissabte 31 de maig a les 19 h. a la Plaça Universitat de Barcelona. S’organitzaran columnes des de diversos punts per a aquells companys/es que vulguin arribar caminant a la manifestació. A mesura que es vagin concretant els llocs i hores de sortida d’aquestes columnes elsanirem publicitant.
El divendres 30 de Maig la CGT Unipost, convoquem una concentració a les portes de l’oficina central d’Unipost a L’Hospitalet de Llobregat a les 12 hores en protesta per l’ERO de 372 treballadors/es que l’Empresa vol realitzar.
La CGT es mostra totalment en contra d’aquests acomiadaments igual que de l’ERTO que estem sofrint, les rebaixes salarials i les congelacions salarials amb el beneplàcit dels seus sindicats UGT i USOC. Una vegada més denunciem a aquests sindicats i a l’Empresa davant una agressió sense precedents a les treballadors i treballadores d’Unipost.
El pròxim 30 de Maig és l’últim dia de negociacions de l’ERO i volem mostrar la nostra indignació i rebuig davant unes mesures perjudicials que sempre durant aquests últims anys han recaigut sobre els treballadors i treballadores d’Unipost.
CONCENTRACIÓ: 30 DE MAIG
HORA: 12 Hores
LLOC: OFICINES CENTRALS UNIPOST C/Pablo Iglesias 16-20 L’Hospitalet de Llobregat
CGT UNIPOST
Cartell en document adjunt.
La reforma laboral del PP, aprovada fa poc més de dos anys, ja ha destruït 118.000 llocs de treball a l’Estat espanyol i ha permès rebaixes salarials i una generalització de la precarietat i la pobresa dins el món del treball. La llei ha fet inclinar tant la balança a favor de la patronal que ha provocat, també, un esclat de les lluites laborals i la sensació entre les treballadores que cal mobilitzar-se i plantar cara.
Des que es va aprovar la llei, el 90% dels contractes que s’han signat són temporals i, d’aquests, la meitat són de menys d’un mes. L’atur ha augmentat, les condicions laborals han empitjorat i la precarietat s’ha escampat com una taca d’oli.Cada vegada hi ha més treballadores que, tot i tenir feina, no tenen unes condicions de vida dignes garantides.
Convocada la primera Mesa Popular del Transport Públic, dijous 29 de maig a les 19h a la seu de la FAVB.
Es fa una crida a sectors socials i territoris afectats a la participació en aquest espai per plantejar un nou model de transport, un nou model tarifari i unificar accions.
CONVOCATÒRIES ARREU DEL TERRITORI EN SUPORT AL VEÏNAT DE SANTS I AL CSA CAN VIES
Recull de les diverses convocatòries d’avui, dimecres 28 de maig, arreu del territori en suport del CSA Can Vies (Sants, Barcelona) i en solidaritat amb el veïnat del barri de Sants, víctima de l’assetjament i la violència policial.
Us recomanem que seguiu el hashtag #EfecteCanVies al Twitter, perquè és possible que durant la tarda vagin apareixent noves convocatòries en altres pobles, viles i ciutats.
Santi Soler i Amigó (Badalona, 1943-1999) va viure una vida marcada per la malaltia que el va atacar de petit, deixant-lo immobilitzat al llit durant la infància i l’adolescència. Malgrat aquesta circumstància, la seva vida intel·lectual i cultural no es va aturar gràcies als professors particulars de batxillerat a casa i la seva gran afició a la lectura. La capacitat i l’esforç el van convertir en un bon estudiant, que va arribar a fer dues carreres: filosofia i lletres i periodisme.
Ara, els seus germans (Josep, Joan i Francesc) han volgut recuperar la pròpia memòria i la de la família Soler i Amigó a l’entorn del Santi, creant d’aquesta manera un corpus biogràfic del germà desaparegut amb el llibre Santi Soler, una vida contra corrent (Pont del Petroli). Finalment, el llibre recull també diversos poemes de Santi Soler escrits al llarg de la seva vida.
Des de la seva etapa d’estudiant, Santi Soler va estar involucrat en moviments estudiantils i polítics d’esquerres i va treballar a favor dels grups obrers més radicals de Comissions Obreres. Les seves lectures de Marx, Lenin, Trotski, Bakunin, Mao i tots els teòrics revolucionaris recuperats durant el Maig del 68 van ser la base d’un marxisme llibertari o neoanarquisme, que va influenciar decisivament en la creació de noves organitzacions revolucionàries com el MIL (Movimiento Ibérico de Liberación). Aquest grup no solament criticava l’esquerra tradicional i els partits comunistes com a sostenidors del sistema, sinó que es declarava obertament anticapitalista.
Santi Soler i Amigó va formar part d’aquest moviment amb altres companys com els germans Solé Sugranyes, Josep Lluís Pons Llobet, Salvador Puig Antich, Jean-Marc Rouillan i, entre altres, Xavier Garriga Paituvi. El MIL es va dedicar a fomentar l’agitació armada (no confondre amb la lluita armada) per ajudar la classe obrera: atracaments de bancs, edició de propaganda destinada a mantenir l’agitació en el món obrer i la creació d’una biblioteca.
Per realitzar aquesta propaganda d’agitació, el MIL va comptar amb la revista CIA (Conspiració Internacional Anarquista) i les edicions Maig-37. D’algunes d’aquestes tasques es van encarregar bàsicament Santi Soler i Xavier Garriga. Santi Soler, anomenat “El Petit”, va ser l’ideòleg del grup i autor de molts dels textos que va publicar el MIL. El setembre de 1973 va ser detingut per la policia, cosa que fou l’esquer que va servir per detenir al carrer Girona els seus companys Garriga i Salvador Puig Antich. Santi Soler va estar tancat a la presó (Model i Carabanchel) fins a l’amnistia general atorgada després de la mort de Franco.
A la sortida va continuar en la línia intel·lectual d’abans de la detenció escrivint a publicacions com Etcétera, Ajoblanco, El Temps, Punto y Hora i va publicar els llibres Lucha de clases y clases de lucha (Anagrama, 1978) i Marxismo, señas de identidad (Libertarias, 1981). Va formar part de la redacció del quinzenari Solidaridad Obrera, portaveu de la CNT, a l’època de la direcció del també malaguanyat Ramon Barnils.
L’Assemblea pels Drets Socials del Garraf ha convocat la II Marxa pels Drets Socials del Garraf, que el pròxim diumenge 1 de juny vol tornar a recórrer gran part de la comarca per demanar una societat més justa.
La marxa s’iniciarà a Sitges, a les 10h al Cap de la Vila, passarà per Ribes, on hi ha una convocatòria a les 11 a la plaça de la Vila, també passarà per Les Roquetes on la convocatòria és a les 12.30h a la plaça Llobregat, per arribar finalment a Vilanova i la Geltrú a les 14h al Parc de Ribes Roges.
Com vam fer públic en un comunicat l’abril passat, un company del Grup de Suport Justícia x Yassir va rebre en un bar del Vendrell amenaces i insults per part d’uns agents de Mossos d’Esquadra vestits de paisà. Els agents es van fixar en el nostre company, Mohamed Bentieb, perquè s’havia significat públicament en diferents activitats organitzades des del Grup de Suport i també des del col·lectiu antirepressiu Rereguarda en Moviment per denunciar el cas d’en Yassir, mort a la comissaria del Mossos al Vendrell, i els abusos policials sistemàtics que pateix la comunitat magribina vendrellenca i la política de racisme institucional que es porta a terme a la capital del Baix Penedès.
Això explica amb força claredat per què els Mossos van posar el nostre company en el punt de mira, i seguint en aquesta línia, és clar que aquesta situació no és gratuïta i que els insults o les amenacestenien la intenció evident d’intimidar-lo o de provocar-lo.
Comunicat de CGT Catalunya en suport al CSA Can Vies: CAN VIES NO ES TOCA!
Avui, 26 de maig, el cos dels Mossos d’Esquadra torna a ocupar policialment el barri de Sants, imposant la seva presència coercitiva als carrers i places, bloquejant estacions de metro, registrant les veïnes i intimidant qualsevol persona que intenti solidaritzar-se i protestar contra el desnonament de l’històric Centre Social Autogestionat Can Vies.
Els Mossos d’Esquadra, complint ordres de l’Ajuntament de Barcelona, estan desallotjant el Centre Social Autogestionat Can Vies, històric edifici okupat des de 1997, exemple de resistència i bressol de lluites. Incapaç d’entendre que existeixen formes d’organitzar-se més enllà de les institucionals, l’equip de Govern de l’Ajuntament, encapçalat pel regidor del districte, Jordi Martí, ha escollit desallotjar l’edifici per fer el que millor saben: buidar-lo de vida, enderrocar-lo i omplir-lo de grisciment.
