Marta Fdez de Piñar i Purificació Outeiral
Després d’un llarg debat i com a conseqüència de l’evolució natural del ventall de tipus de famílies, en l’últim trimestre del 2009 es va aprovar a Catalunya el decret que reconeixia una sèrie d’ajuts a les famílies monoparentals equiparant-les a les nombroses. En aquests moments ja són més de 19.000 els sol·licitants d’aquest títol a Catalunya.
Las agencias de calificación.
Una introducción al actual poder del capital
Werner Rügemer
Viruseditorial, 2013, 280 pàg.
Els treballadors en torn de nit podrien tenir “més facilitat” per desenvolupar diabetis, segons ha assegurat la neuròloga especialista de la Unitat del Son de la Clínica La Luz, la doctora Isabel Villalibre.
Segons la seva opinió, exercir una activitat professional durant la nit i, per tant, dormir en horari matinal podria provocar en el treballador “pitjor control del metabolisme del sucre” i fer que pugui “desenvolupar diabetis amb més facilitat” . Per a ella, aquesta situació “al final es tradueix en una privació crònica de son”.
MARIA SOLER / @MSOLEBES | 18/07/2013 – Setmanari Directa
La plantilla de Swissport, la segona empresa de serveis de terra de l’Aeroport del Prat, va secundar tres dies de vaga entre el 28 de juny i l’1 de juliol perquè l’empresa compleixi el conveni col·lectiu vigent. Malgrat el retard en la sortida de vols, els problemes en la gestió de l’equipatge i les coaccions i amenaces d’acomiadament, les conseqüències encara estan per arribar. Els dos sindicats majoritaris del sector a l’Estat espanyol (CCOO i USO) van signar el 6 de juliol un acord de pau social amb l’empresa de manera unilateral on desconvocaven la vaga i obrien un període de negociacions que es podria allargar indefinidament.
A l’acord, l’empresa reconeix múltiples incompliments de conveni i es compromet a deixar sense efecte els acomiadaments i expedients oberts durant la vaga. A canvi, CCOO i USO -que compten amb majoria al comitè de vaga- es comprometen a no demandar l’empresa per cap motiu relacionat amb la vaga. Ambdues parts es comprometen també a “establir un marc de pau social mentre durin les negociacions”, fet que ha sigut interpretat per UGT i CGT com un torpede a les mobilitzacions. Swissport té personal als aeroports de Madrid, València, Alacant, Almeria, Màlaga, Jerez, Fuerteventura, Lanzarote i Barcelona, on la plantilla suposa un 40% del total de 2.500 treballadores.
Una societat cada vegada més envellida i una crisi que manté a l’atur a més de la meitat dels joves espanyols. Són els dos factors que expliquen el creixent nombre de famílies que depenen de pensions, prestacions per atur, subsidis o ajudes socials per sobreviure: el 2011-últim any que recull l’Institut Nacional d’Estadística (INE) -, el percentatge va arribar al 39, 15%, sis punts i mig més que el 2007. La dada la va destacar ahir la catedràtica María Teresa López a presentar el seu estudi Anàlisi dels comportaments socioeconòmics de les famílies, encarregat per l’
Rodamón, transeünt o vagabund, son paraules que tradicionalment s’utilitzaven, i encara s’utilitzen, per fer referència a les persones que no tenen un lloc de residència i que passen gran part del seu temps al carrer. Aquesta terminologia, sovint utilitzada de manera despectiva, traça una línia divisòria entre la gent amb una vida “normalitzada” i les persones que van d’un recurs social a un altre sense accedir a cap de les dues vies essencials per a construir un estil de vida acceptat i coherent amb la societat majoritària: una ocupació i, sobretot, un habitatge. La línia que separa la gent sense llar del conjunt de la ciutadania és una frontera imaginària feta de prejudicis i fonamentada en la idea que quedar-se al carrer és impossible per una “persona normal”, i que el que hi va a parar té problemes amb l’alcohol, les drogueso ha portat una mala vida.
Aquesta setmana passada, David Fernàndez complia una part petita però no menor del programa de les CUP al Parlament de Catalunya. No es tractava de cap punt programàtic però sí que era una de les “promeses” que alguns vam fer durant la campanya. El David deia “Vostè és un lladre!” a Adolf Todó, exdirector de Catalunya Caixa. No és cap ximpleria dir lladre a qui roba i menys en aquest país si qui ho fa és ric i poderós. Li ho deia recolzant les seves paraules en un document de caràcter confidencial que el setmanari “la Directa” (sempre imprescindible) ha fet públic aquest dies.
Fa temps que es parla del fracàs escolar i que s’utilitza com a excusa per a reformes educatives de tota mena i en totes les instàncies, des de primària fins a la universitat. No obstant, el “fracàs escolar” com a tal no és mai l’objecte del debat, i el que es qüestiona ara i adés són els continguts de les assignatures, la llengua en la que s’ensenyen, el nombre d’hores lectives, les especialitzacions i coneixements addicionals dels mestres, l’autoritat dels professors, etc. Però el fracàs escolar, com a tal, encara no sabem què és.
El límit de renda en el Bo Social de la llum, nova penalització per a les famílies nombroses
L’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya rep amb indignació la mesura, que suposa tornar a discriminar els que més aporten a la societat
L’Associació Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC) vol transmetre la seva indignació per la inclusió de nivells de renda en l’accés al Bo Social de la llum per a les famílies nombroses, una mesura anunciada en Consell de Ministres el passat divendres, que suposa limitar l’accés a aquestes llars però no als altres col·lectiusque gaudeixen del bo.
Treballadors del Futbol Club Barcelona deixen de ser-ho.
La temporada que 2013-14 els porters del Camp Nou i aparcament seran treballadors aliens al Club.
El club va presentar una llista de treballadors, corresponents a la categoria I de porters, que serien subrogats per Randstand Out Service com a primera opció o acomiadats amb una indemnització pactada.
En les tres últimes temporades s’han anat concatenant accions laborals contra el col · lectiu de fixos discontinus. En la primera temporada es va obligar a jubilar a 25 treballadors del Club. En la segona temporada es va externalitzar tota l’acomodació al Camp Nou, Palau Blaugrana i Miniestadi, aproximadament 100 treballadors. Acompanyat de mobilitat funcional, d’acomiadaments i baixes incentivades.
El cost salarial del col · lectiu fa tres temporades era de 1,5 M d’euros. I era un nombre superior als 400 treballadors del Club. En l’actualitat s’han reduït fins a només quedar empleats fixos discontinus en vestidors de les tres instal · lacions esmentades, taquilles, pista de gel i els comandaments intermedis al Camp Nou. Sent un nombre inferior de 120 treballadors. La Direcció del Club té una estratègia de professionalitzar el col · lectiu i al mateix temps externalitza tot reduint costos econòmics.
Quatre milions de persones estan fent algun tipus d’ activitat laboral no declarada a Espanya, segons conclou un informe sobre l’economia submergida que aglutina dades de diversos estudis realitzats al respecte elaborat per la Fundació d’Estudis Financers .Ull, no tots ells són persones que figuren com a desocupats en els registres oficials i que han optat per algun motiu pel submergir la seva activitat.
És a dir, que la seva regularització no tindria per què reduir en quatre milions de persones la llarguíssima llista d’aturats que arrossega Espanya i que ha disparat la taxa d’ atur per sobre del 27%.Molts d’ells són treballadors que figuren com a tal en els registres de la Seguretat Social , però que estan compatibilitzant el seu treball regulat amb activitats complementàries ocultes als ulls del fisc o la Seguretat Social (contractes a temps parcial que encobreixen jornada superiors, retribucions reflectides de forma incompleta en les nòmines…).
Rastros de rostros en un prado rojo (y negro)
Las Casas Baratas de Can Tunis en la revolución social de los años treinta
Pere López Sánchez
Viruseditorial, 2013, 440 pàg.
Concentracions davant les delegacions del govern espanyol contra la corrupció
Se’n fan a Barcelona, Girona, Lleida, Palma i Tarragona
Després de la publicació avui d’uns missatges de mòbil suposadament enviats pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a Luis Bárcenas, ex-tresorer del PP, demanant-li que negués la comptabilitat B del partit, la xarxa s’ha començat a mobilitzar amb l’etiqueta #FemForaLaMàfia i s’ha convocat un repic d’atuells davant de les delegacions del govern espanyol. La convocatòria ha començat a les 19.00 i a Barcelona es fa al carrer Mallorca, 278. A la mateixa hora hi ha concentracions a les subdelegacions de Girona (Avinguda 20 de juny, 2), Lleida (Plaça de la Pau) i Tarragona (Imperial Tarraco). També s’ha convocat concentració a la delegació a Palma (Constitució, 4).
RENE ESCORIHUELA / JESÚS RODRÍGUEZ | 09/07/2013 – Setmanari Directa
La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca ha fet un salt endavant amb la presentació de la campanya de l’Obra Social de la PAH. En un vídeo de vuit minuts repassen els 6 anys transcorreguts des de l’esclat de la bombolla immobiliària fins a l’actualitat i assenyalen l’ocupació d’immobles abandonats per la banca com una de les poques vies que els queda per fer efectiu el dret a l’habitatge. Han elaborat un manual de 25 pàgines per facilitar l’entrada a edificis i la seva recuperació per a persones i famílies en perill de quedar-se sense sostre.
Els treballadors i treballadors d’autobusos de TMB han secundat massivament la vaga el dijous 11 de juliol i més d’un miler s’han ajuntat a les Cotxeres de Sants en assemblea.
Els treballadors i treballadores d’autobusos decideixen continuar amb les mobilitzacions per la readmissió del company Bonilla.
Aquest article assenyala les causes i les conseqüències de l’enorme creixement de les desigualtats de rendes en els països perifèrics de l’Eurozona (i molt especialment a Espanya).
Una característica dels temps presents en l’Eurozona és el creixement de les desigualtats en la distribució de les rendes en la majoria de països que constitueixen aquesta unió monetària. Diversos informes s’han publicat recentment que detallen i mostren aquest creixement, que també ha passat en un gran nombre de països d’elevat nivell de desenvolupament econòmic (veure World of Work Report 2008. Income Inequalities in the Age of Financial Globalization. International Labour Organization, ILO, i Growth and Inequalities: Distribution of Revenues and Poverty in OECD countries. OECD. 2008).
En aquest creixement de les desigualtats, els fenòmens més accentuats han estat:
1. l’enorme creixement de les rendes del capital a costa del de les rendes del treball;
2. dintre de les rendes del capital, el gran creixement de les rendes derivades de les activitats financeres a costa de les rendes derivades de la inversió en activitats de l’economia productiva. Les primeres han crescut molt més ràpidament que les segones.
I, 3. dintre de les rendes del treball, els elevats salaris dels gestors del capital (i especialment dels gestors del capital financer) i de personal altament especialitzat han crescut molt més ràpidament que la majoria de salaris i molt en particular que els baixos salaris. Aquest diferencial entre els salaris ha anat en sentit contrari al creixement dels receptors dels salaris. És a dir, els treballadors i empleats amb salari baix han augmentat, en nombre, molt més ràpidament que els empleats amb salaris alts. Això ha accentuat encara més el ventall salarial i la desigualtat dels salaris d’aquells països.
Aquesta situació ha estat particularment accentuada en els països PIGS (Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya), també anoments països perifèrics de l’Eurozona. Espanya és avui un dels països més desiguals de l’Eurozona, amb salaris més baixos, d’una banda, i remuneració més alta als alts dirigents, per l’altre.
Una de les causes d’aquesta situació és l’enorme poder polític que té el capital financer i l’organització de la gran patronal, juntament amb la seva gran influència sobre els mitjans de comunicació de major difusió, la qual cosa explica l’escassa visibilitat mediàtica d’aquests fets.
Avui, els mitjans estan emfatitzant (a través dels seus editorials i pàgines d’opinió) la necessitat de baixar encara més els salaris mitjans i baixos a fi d’augmentar la competitivitat de l’economia espanyola.
En aquesta èmfasi, s’oblida, s’ignora o s’oculta quins altres factors i preus de producció (a més dels salaris) contribueixen a definir el cost del producte. Entre ells destaquen els beneficis del capital (de les grans empreses) que estan entre els més alts de l’Eurozona i que han donat motiu que fins i tot el Banc Central Europeu assenyalés que eren excessius.
Aquestes polítiques de devaluació dels salaris estan incrementant les desigualtats a Espanya, empitjorant encara més la situació econòmica. El descens de les rendes del treball (molt accentuat a Espanya, on, per primera vegada durant el període democràtic, 1978-2013, les rendes del treball –que en els països de l’Eurozona en terme mitjà representen un percentatge del total de rendes superior al de les rendes del capital- han estat sobrepassades per les rendes del capital) contribueix al gran dèficit de la demanda domèstica, una de les causes de la recessió, mentre que el creixement de les rendes del capital sobre el total de les rendes (en una situació d’escassa rendibilitat en l’economia productiva resultat de la baixa demanda domèstica) estimula les inversions especulatives. Aquesta és la situació a Espanya, de la qual tot just es parla en els mitjans de major difusió.
El crecimiento de las desigualdades de rentas: causas y consecuencias
* Vicenç Navarro ha estat Catedràtic d’Economia Aplicada en la Universitat de Barcelona. Actualment és Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
En les últimes setmanes, una qüestió de caràcter tecnicojurídic com és la ultraactivitat dels convenis col·lectius s’ha convertit en element de discussió quotidiana entre membres de les diferents associacions empresarials i representants sindicals.
Afectades per pudricions a l’estip moltes palmeres tractades amb endoteràpia
S’han detectat alteracions als estips de moltes palmeres tractades amb endoteràpia per combatre el morrut de les palmeres (picudo rojo), consistents en pudricions en els orificis realitzats per introduir el producte fitosanitari; aquestes pudricions van guanyant terreny arribant, a hores d’ara, a originar un forat de la mida d’una taronja petita i podrien suposar un risc de trencament i la mort de la palmera.
Degut a tots els moviments per part de la direcció de la XHUP en contra dels treballadors i treballadores de l’Hospital Santa Tecla de Tarragona, convoquem una concentració+gaspatxada que tindrà lloc el proper divendres 12 de juliol a les 11h a l’Hospital Santa Tecla.
Els motius principals són la desaparició del conveni XHUP fet que comporta una important pèrdua de poder adquisitiu i drets laborals assolits durant molts anys:
-pèrdua paga d’objectius,
El 8 de juliol de 2012 el mecànic de la cotxera d’autobusos Pablo Díez, Javier Medina, afiliat a la CGT, estava fent una maniobra amb un autobús articulat quan va topar accidentalment amb la barrera d’accés de la cotxera. Aquesta maniobra que era ordenada per la Direcció es realitzava de manera irregular ja que invadia el voral de la calçada de la Gran Via en sentit contrari. De resultes d’aquest xoc la Direcció de TB va sancionar al mecànic amb 2 dies de sanció de feina i sou.
El passat 27 de juny es va produir el judici per denuncia del mecànic contra aquesta sanció. Finalment, el Jutge del jutjat de lo social nº20 de Barcelona ha sentenciat que la Direcció ha actuat amb temeritat i mala fe a l’imposar aquesta sanció, l’anul·la i fa pagar a Transports de Barcelona (TB) les costes de l’advocada del mecànic (400€) i una sanció pecuniària (400€). Apart de la minuta que li cobri el bufet Garrigues a TB pels serveis prestats.
Resulta alarmant la lectura i anàlisi minuciosa dels diversos baròmetres i estudis d’opinió que, periòdicament, arriben al nostre coneixement, tant dóna que ho elabori el CIS com Metroscopia o qualsevol altra empresa que realitzi enquestes, sondejos, estudis d’opinió, investigació de mercats,… el resultat s’assembla massa: “els sindicats” són una de les institucions pitjor valorada, participant d’aquest trist privilegi amb partits polítics i govern. Per contra, el moviment 15M segueix comptant amb amplis suports de la ciutadania a 2 anys de la seva aparició i continuen irradiant simpatia i confiança a 6 de cada 10 espanyols o com el 78% opina que tenen raó en el que diuen i pel que protesten, mostrant el seu ascendent significativament entre el 69% dels joves i el 53% de la gent gran.
Alguna cosa no estarem fent bé perquè l’entorn tingui aquesta percepció o, potser sigui que, els entrevistats no fan distinció i col·loquen en el mateix sac a totes les organitzacions. A tot el món li agrada sortir maco en la foto i ens importunem al conèixer la veritat i la rebutgem. Resultat, ens contraria aquesta imatge que els altres poden tenir de nosaltres, potser fruit de la nostra incapacitat de convicció o de la desconfiança que suscitem.
No obstant això, sense fer massa soroll, gairebé a la callada, les nostres representacions en nombroses empreses, petites, mitjanes, grans, multinacionals,… que més dóna la grandària i la procedència, aguanten estoicament les agressions dels empresaris, com no podia ser d’altra manera, molt menys en l’actual crisi que no hem creat, però, en massa ocasions, també es veuen violentats per l’assetjament dels “sindicats”, aquest bisindicalisme institucionalitzat causant per una banda important de la deterioració sociolaboral que els assalariats venim sofrint, essencialment des que van oblidar que la seva obligació i raó d’ésser és la defensa dels drets dels treballadors.
El desencantament amb l’activitat dels sindicats entre la classe treballadora és evident i irrefutable, massa decepcions, actuacions injustificades, acceptació sense oposició de les propostes empresarials, lluites que s’acaben abans d’arribar als objectius, exclusiva protecció afavorint als seus afiliats, corrupció sindical,…
Per aquest motiu, no és just ni de rebut que se’ns fiqui en el mateix sac als uns i els altres, o que, només siguem notícia quan es desencadenen altercats. Però alguna cosa està fallant, en alguna cosa ens estarem equivocant, alguna cosa hauríem de fer referent a això per a invertir aquesta imatge desfigurada de la nostra existència.
Evitar desnonaments ja no és suficient per a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca davant el drama de l’habitatge a Espanya
El darrer informe del Centre Delàs per la Pau, de l’entitat Justícia i Pau, titulat “La indústria militar, un desig insatisfet“, fa un repàs exhaustiu de les empreses catalanes que estan lligades a la indústria d’armes. La producció militar exclusivament catalana està en mans de 3 empreses, ocupa a 478 persones i factura 124 milions d’euros, aproximadament.
La reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) aprovada el 26 de juny per la Unió Europea i defensada pel govern espanyol, està feta a mesura dels grans terratinents i multinacionals.
En el sí del Parlament Europeu i de la Comissió Europea, així com en el Consell Europeu, que porten des de l’any 2011 negociant la “nova” PAC, han pesat més les propostes legislatives de l’agroindustria, del sector financer, de les empreses agroquímiques i biotecnològiques i la gran distribució. En canvi no han recollit les propostes d’organitzacions de petits agricultors, ecologistes i consumidors.
La PAC, que s’emporta el 40% del total del pressupost comunitari, aposta i agreuja una política que ha provocat que en els últims 10 anys desaparegués prop del 30% de l’ocupació agrària europea. No dóna suport una agricultura que generi aliments segurs i de qualitat, ni fixa població en el mitjà rural, ni garanteix rendes dignes per a agricultors, ni preus justs per a consumidors. A més, agreuja la crisi ambiental (canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, desertificació, deforestació, etc.) que provoca l’agricultura industrial. També perllonga aquelles polítiques internacionals que estan causant fam i desnutrició en molts països del món.
Ecologistes en Acció qüestiona que la nova PAC sigui “més sostenible”, com argumenten el ministre d’agricultura, alimentació i medi ambient, Miguel Àries Cañete, i les institucions europees. No s’adverteix voluntat política per a posar remei als greus problemes d’erosió, sobreexplotació i contaminació de l’aigua i pèrdua de biodiversitat que posen en perill la capacitat de produir aliments.
TERRASSA RESPON / @TERRASSARESPON | 07/07/2013
El judici contra dos agents de la policia local de Terrassa pel cas repressiu contra l’activista de Terrassa, Mònica Bruixa, es va celebrar el dijous 4 de juliol a les 10h del matí, en una de les sales del Palau de Justícia de Barcelona. Els policies estan acusats d’un delicte de tortures i subsidiàriament d’un delicte contra la integritat moral i d’una falta de lesions, pel qual se’ls demanen 2 anys de presó, 12 anys d’inhabilitació i 4500 € de responsabilitat civil.
