L’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre 2013 ens tornava a mostrar que no existeixen límits per a aquest Govern, per a continuar endavant en les seves polítiques de miserabilitat de la majoria social, i aprofundeix en la mateixa, dia darrere dia, consell de ministres darrere consell de ministres, davant la “soportabilitat” de la població. La violència i agressió dels poders públics i econòmics, ha passat a ser la norma de comportament d’aquest govern, igual que de l’anterior.
La EPA, mostra que les persones que han estat expulsades de les ocupacions i condemnades a l’atur com a conseqüència no només de la recessió econòmica, sinó sobretot de lleis laborals com la Reforma Laboral del PP de 2012, han estat en el primer trimestre de 2013, 237.400 i en termes anuals (març 2012- març 2013), les persones desnonades de les ocupacions han estat 563.200. La taxa d’atur, s’incrementa en un punt i ja se situa en el 27,16%. Aquesta mitjana estadística no pot amagar que 9 de 19 Comunitats Autònomes, és a dir gairebé el 50% de CCAA, tenen taxes d’atur superiors al 30%, i on Ceuta s’emporta el “palmell” amb una taxa de 38,43%, seguida d’Andalusia (36,87%) i Extremadura (32,56%). I on els joves fins a 25 anys sofreixen i suporten una taxa d’atur del 57,2%, és a dir 960.000 i si ho ampliem fins als 29 anys, el total d’aturats/des ascendeix a 1,8 milions.
La Reforma Laboral del PP s’ha dut per davant tant l’ocupació temporal com l’ocupació fixa, perquè al possibilitar l’acomiadament lliure i molt barat a l’empresariat, aquest ha fet fora aquells treballadors (qualificats i no qualificats) amb majors costos, és a dir els fixos i en els tres trimestres complets que la reforma porta aplicant-se amb violència institucional i legal, s’han destruït 388.900 ocupacions fixes i 395.700 ocupacions temporals.
A l’augmentar l’atur obligat (acomiadaments) i augmentar el nombre de persones parades de llarga durada (més de 2 anys) i ser limitades en el temps les prestacions d’atur (2 anys per a les contributives i el subsidi a 6 mesos), cada vegada augmenten més les persones que no perceben cap prestació, arribant la cobertura de prestacions solament al 64,05% de la població parada, trobant-nos en la paradoxa que ha descendit en 7 punts aquesta cobertura respecte al 2007, i en canvi, s’han incrementat els desocupats en 4 milions des de l’inici de la “crisi-estafa”.