Hivern islamista o canvi de línies?
L’autor, filòsof i arabista, explica el procés que es desenvolupa a Tunísia i en altres països que van iniciar les rebel·lions àrabs, com Egipte, Bahréin i Iemen.
L’autor, filòsof i arabista, explica el procés que es desenvolupa a Tunísia i en altres països que van iniciar les rebel·lions àrabs, com Egipte, Bahréin i Iemen.
“Si acabes una carrera aquí tens tres sortides: per terra, mar i aire”. Aquest missatge, escrit sobre un cartró i exhibit en una de les primeres manifestacions del 15M, resumeix perfectament el sentir de molts dels titulats universitaris que s’han cansat de no trobar treball, i molt menys un d’acord a la seva qualificació, dintre de les fronteres de l’Estat espanyol.
Les estadístiques d’atur juvenil d’aquest segment són contundents. Actualment, 374.600 joves (de fins a 29 anys) amb formació superior es troben en l’atur. En 2008, els joves en aquesta mateixa situació eren 178.200. I no ha crescut la població en la mateixa proporció.
Estudiem per sobre de les nostres possibilitats? Per a Ignacio Álvarez, economista de Econonuestra, no és així. “El problema no és que la gent estudiï massa i que els joves accedeixin a titulacions universitàries, el problema és l’estructura productiva que ha tingut en les últimes dues dècades la nostra economia, que demandava ocupacions de molt baixa qualificació i baixos salaris durant aquest període”. Fins i tot per a ocupacions per a les quals no era necessària qualificació, accedia abans qui major qualificació tingués, resumeix Álvarez, “com l’accés es privilegiava, a major educació, major accés”.
El 91% de l’ocupació destruïda en els últims quatre anys ha estat de llocs de treball que ocupaven menors de 35 anys, tal com publica l’Enquesta de Població Activa (EPA). El 57,6% dels menors de 25 anys que busca treball no en troba, el que segueix suposant la dada d’atur juvenil més alta de la UE, segons Eurostat. A més, dels que tenen treball en aquesta franja d’edat, un 61,7% té un contracte temporal.
Tradicionalment l’atur juvenil ha estat superior a l’atur total. Per a Ignacio Álvarez, “és una qüestió estructural, que té a veure amb el tipus de model productiu i amb la realitat demogràfica”, encara que matisa que “hi ha un component normatiu legal que ha fet que això s’accentuï amb els anys”. No obstant això, el que sí és una novetat respecte a la sèrie històrica és que la població jove s’està veient afectada per l’atur de llarga durada, ja que un 40% dels joves parats en 2012 es troben en aquesta situació. La incapacitat d’aquest grup per a assolir la independència econòmica a causa de la inestabilitat contractual i els baixos salaris ha aprofundit la desigualtat i la pobresa. El 38% dels 11,6 milions de persones en situació de pobresa o en risc de caure en ella té entre 18 i 35 anys, segons dades de la Xarxa contra la Pobresa i l’Exclusió Social.
Plans d’ocupació
Amb aquest panorama, el 28 de febrer, els 27 ministres europeus de Treball van establir l’acord “polític” de fixar per al pròxim any la garantia que qualsevol menor de 25 anys rebi una oferta d’ocupació “de bona qualitat”, un aprenentatge o pràctiques que li permetin incorporar-se al mercat laboral als quatre mesos d’haver abandonat el sistema educatiu o haver deixat el seu anterior lloc. Es tracta d’una recomanació i no un acord vinculant, el que no ha impedit a la Ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, afirmar que tenim “els deures fets” per a aplicar la “garantia juvenil”, gràcies a la recentment aprovada Estrategia de Emprendimiento y Empleo.
Aquesta mesura, aprovada via Reial decret el 22 de febrer, se centra a bonificar les quotes de la Seguretat Social a les empreses que contractin menors de 30 anys sense experiència laboral prèvia sota la fórmula del contracte a temps parcial amb vinculació a la formació. El Govern es va comprometre a destinar 3.500 milions d’euros en els pròxims quatre anys (un 30% d’aquesta quantitat procedirà del Fons Social Europeu), dels quals fins a la data només estan pressupostats 1.750 milions.
Per a Adoración Guamán, professora de Dret en la Universitat de València, aquesta bateria de reformes “ens duu a una situació en la qual una persona quan compleix els 16 anys pot entrar en una dinàmica d’encadenament contractual que li dugui fins als 30 anys enganxant contracte formatiu darrere de contracte formatiu i després fins i tot contracte en pràctiques”, la qual cosa suposa una precarietat contínua, ja que, com explica Guamán, “els contractes de formació i aprenentatge tenen un salari menor que el fixat per conveni perquè la seva jornada té una part que es dedica a la formació i altra al treball efectiu en l’empresa, i aquesta formació pot impartir-se allí, pel que és difícilment controlable que siguin hores de formació i no de treball”.
En els contractes en pràctiques, per als quals es requereix haver arribat a alguna titulació, universitària o no, es permet que aquest títol s’hagi obtingut pel contracte anterior de formació i aprenentatge, és a dir, “s’elimina l’àmbit de temps entre la teva finalització dels estudis que donava dret al contracte en pràctiques, el que vol dir que mentre siguis menor de 30 anys podran dir que estàs posant en pràctica estudis adquirits”, explica Guamán. Fins als 30 és possible ser contractat com becari encara que s’acabi la carrera als 21 o el mòdul als18.
Les polítiques anticrisis impliquen la voladura de l’Estat de benestar peninsular i la ruptura del pacte social i polític sobre el qual s’assentava el règim de 1978. Així en el carrer es parla de procés destituent i es planteja un constituent. Mentrestant, malgrat la conflictivitat social i deslegitimació del Govern, aquest no canvia de rumb. Quins passos donar des dels espais transformadors i/o ‘des de baix’?
Fa unes setmanes, dos esdeveniments de ressonàncies històriques van sacsejar els parlaments espanyol i portuguès. En el cas portuguès, dotzenes de persones van interrompre el discurs del primer ministre, Passos Coelho, entonant Grândola, Vila Morena (l’himne de la Revolució dels Clavells de 1974). A Madrid, al crit de “¡expúlsenlos, coño!
Els cridaners titulars de premsa que va protagonitzar el conseller de Sanitat de Catalunya, Boi Ruiz, anunciant que se seguiria donant cobertura sanitària a les persones immigrants en situació irregular incloent algunes matisacions referent a això i l’anunci de la interposició d’un tardà recurs d’inconstitucionalitat, va fer que molts ciutadans estiguessin convençuts que a Catalunya no s’anava a seguir la normativa estatal per la qual se’ls excloïa de la majoria de serveis sanitaris, però la veritat és que des del 1 de Setembre 2012 s’estan negant targetes sanitàries als immigrant en situació irregular que la sol·liciten, situació que es tornarà dramàtica a partir del 1 d’abril, data en la qual la Generalitat cancel·larà la targeta sanitària de milers d’aquests immigrants.
El matí del dilluns 18 de març, entre les 8 i les 10 del matí, els treballadors de la CLH han bloquejat per tercer dilluns consecutiu, l’entrada de camions de la planta de distribució d’hidrocarburs del Polígon Industrial Francolí de Tarragona. Davant del silenci mediàtic (cap periodista s’ha apropat a la concentració), els treballadors pretenen continuar la mobilització per denunciar el perill que suposa per a la seguretat ciutadana, la reforma de l’empresa que pretén reduir a un sol treballador la vigilància nocturna d’aquest centre de treball, on es distribueixen a diari milers de litres d’hidrocarburs.
El número 148 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:
– Editorial:
Cal revitalitzar i
radicalitzar les lluites
– Reportatge:
Sentència contra la “política
antisindical” de Ford
La discriminació sindical a Seat
– Treball-economia:
Milers de persones es manifesten
el 23F contra la corrupció
i les retallades
Llibertat, Igualtat i Sororitat
La cultura de pagament
La reforma laboral dispara les
xifres d’ERO
Reial decret llei 4/2013: concretant la privatització del
Ferrocarril
Cap a un nou paradigma social i mediàtic
de defensa dels drets laborals: el cas de
Marcos Andrés Armenteros
Pobresa al cor del sistema
NISSAN:
Punt i
final
Programari per prevenir malalties
relacionades amb ordinadors
Retallsde l’actualitat…
A Xipre rescat vil amb sorpresa. Robatori sense precedents directament en els estalvis de les persones.
Han ficat la mà en els diners de la gent i sense avís previ de cap tipus, vulnerant fins i tot les pròpies lleis fixades per la Unió Europea que garanteix els dipòsits de fins a 100 mil euros que es troben en els bancs. És el problema de qui fa les lleis i qui té el poder que casualment solen ser els mateixos.
Susan George elabora “El informe Lugano II”, la segona part del polèmic informe. L’any 2001 la publicació de “El informe Lugano” va assolir revolucionar a l’opinió pública, dotze anys més tard l’editorial Deusto publica la segona part, de 264 pàgines.
La primera part de “El informe Lugano” mostrava al món els secrets d’una societat manipulada, on els més poderosos governaven d’una manera absoluta a través d’una manera aparentment democràtica. L’inquietant sistema que Susan George va novel·lar es basava en el capitalisme globalitzat i tenia com primera prioritat l’economia, la rendibilitat de les inversions. Els ciutadans eren vistos abans de res com consumidors i el més important era la pervivència del sistema, qualsevol element o persona que anés en contra d’aquest suposava una amenaça.
“El iinforme Lugano” recollia un suposat informe secret que parla d’una societat fictícia terrible, però el més aterridor és la gran similitud que presenta amb l’actual. “El informe Lugano II” fa una volta de rosca més a les idees expressades en el primer. En aquest cas els càrrecs més poderosos del planeta tornen a reunir-se prop del llac Lugano per a debatre sobre l’estat polític i econòmic mundial, amb un objectiu clar: idear un pla per a acabar amb la democràcia, un sistema poc favorable per a uns mandataris ambiciosos de pocs escrúpols, la fi dels quals és enriquir-se i augmentar el seu poder.
Deu experts seleccionats curosament per uns sol·licitants anònims, però que mantenen la seva influència en l’economia mundial, es reuneixen en una luxosa vila a la vora del llac Lugano, a Suïssa. Tenen per missió redactar un informe que ha de mantenir-se en el més absolut secret. A la majoria d’ells ja se’ls havia encarregat, deu anys enrere, l’elaboració d’un informe que va passar a la posteritat amb el títol de “Informe Lugano”. Aquesta vegada, les preguntes a les quals haurà de respondre el seu informe són: vivim una progressió inevitable de crisi, decadència i caiguda final del món occidental tal com ho coneixem?, serà aquesta la gestació d’un «renaixement» del sistema capitalista que sortirà enfortit del procés?, o bé què podem fer per a estimular aquest renaixement?
En la reunió, la discreció imposada als experts els permet expressar-se amb una franquesa absoluta, doncs les seves propostes, si arribessin a conèixer-se, no serien del grat de tots. Segons ells, ha arribat el moment d’acabar, entre altres coses, amb la democràcia. Els experts creuen saber com han de procedir per a garantir el triomf del capitalisme occidental: aquest “Informe Lugano II” és la seva resposta. I és aterridora.
Ha passat una dècada des que l’elit capitalista encarregués a un grup de savis el primer “Informe Lugano”, text que havia de servir a qui dirigeixen el sistema econòmic per a seguir liderant el món segons els seus interessos. Aquella iniciativa, que va calibrar el futur del planeta davant els reptes mediambientals i de desigualtat social, ja va anunciar una imminent fallida financera de complexes conseqüències. Ja en plena crisi, la mateixa elit financera torna a recórrer al grup de savis per a buscar una altra orientació clau: com pot mantenir-se fora de perill el capitalisme després d’haver generat un desequilibri financer nivell global?, com superar la crisi sense que s’afebleixi el domini de les elits que la van provocar?
Les respostes es troben al “Informe Lugano II”, i que serveix de full de ruta al capitalisme per a seguir controlant el món malgrat els esculls de la crisi. En aquest camí, el text aporta transparència i lucidesa a una crisi gestada pel capitalisme i de la qual ell ha assolit, ara com ara, mantenir-se fora de perill. Retallades socials, desmantellament de l’estat de benestar, permanència dissimulada dels paradisos fiscals, traspàs dels deutes privats generats per l’enriquit i tot just controlat sistema financer al capital públic… Les receptes proposades, resumides amb cruesa i que la majoria de governs occidentals ja porten anys aplicant, plasmen al seu torn un retrat mordaç del desequilibri que han de pagar els més vulnerables mentre els poderosos romanen sense tot just despentinar-se.
Aquest és un relat de ficció que detalla amb precisió l’estratègia que les elits desitjaven que no se sabés mai. Els fets descrits són reals i procedeixen de fonts veraces i ben informades, mentre que l’escenari en el qual es desenvolupen és una recreació inventada per l’autora.
L’activista i pensadora Susan George va néixer als Estats Units, encara que va adoptar la nacionalitat francesa. És presidenta del Comitè de Planificació del Transnational Institute d’Amsterdam. Va ser vicepresidenta de ATTAC a França (Associació per a la Taxació de les Transaccions Financeres i Ajuda a la Ciutadania). És autora de llibres com “Otro mundo es posible si…”, “La globalización liberal. A favor y en contra”, “Nosotros, los pueblos de Europa” o “El pensamiento secuestrado”, entre altres.
Durant la matinada del 13 al 14 de març de 1978 la mort va sobrevenir a Agustín Rueda en la infermeria de la presó de Carabanchel. Era anarquista i hores abans havia rebut “un apallissament generalitzat, perllongat, intens i tècnic” a mans dels seus carcellers. Morir és sempre una fatalitat sense sentit, als màrtirs acaba sempre per sepultar-los l’oblit. Però a mi no em cap dubte que més enllà de vagues abstraccions com les “idees” o la “llibertat”, hi ha coses per les quals mereix fins i tot jugar-se la vida. Coses de tan aixafadora materialitat com no delatar als teus companys acusats d’excavar un túnel per a escapolir-se d’una masmorra cavernosa.
Agustín Rueda no tenia pasta de màrtir, estimava intensament la vida i esperava agafar l’últim vagó amb el qual acomiadar-se de Carabanchel. En aquella cel·la Agustín sabia que es moria sense remei, era encara pitjor la ràbia continguda que l’intens dolor.
“Del túnel aquest jo no en sé res”, van ser les úniques paraules que va proferir Alfredo Casal Ortega durant l’interrogatori al que el cap de servei de la presó de Carabanchel li estava sotmetent aquella tarda del 13 de març de 1978. Però la representació fatal en la qual es veia arrossegat tot just si acabava de començar. En la rotonda situada just davant de les cel·les gairebé subterrànies de la presó madrilenya conegudescom la “
Aquest dilluns 18 de març els treballadors de CLH (situada al Polígon Francolí de Tarragona) tornem a realitzar aturades entre les 8h i les 10h del matí en demanda de seguretat, tal com ja vam fer els dilluns 4 i 11 de març.
Coincidint amb l’aturada durem a terme una nova concentració a les portes de la instal·lació a la que, a més dels companys d’altres empreses que ens estan mostrant el seu suport cada setmana, hi participaran Parlamentaris i Regidorsde la CUP.
TALLER DE NÒMINES
DIA: 18 DE MARÇ 2013
HORA: 18 HORES
LLOC: CENTRE D´ESTUDIS JOSEP ESTER I BORRÀS
SINDICAT ACTIVITATS DIVERSES CGT BERGA
Més informació:
E-MAIL: sad@nullcgtberga.org
Explicació de la reclamació de revaloritzacions de pensions:
A tots els ens de la CGT de Catalunya
Probablement ens trobarem en breu en una campanya de reclamació de la revalorització de les pensions contributives percebudes per els pensionistes que ja ho fossin el any 2011.
L’evolució del sindicalisme, de la transició a l’actualitat, a càrrec de Pep Valenzuela (membre de CO.BAS). I després “El sindicalisme a debat” amb CGT, CNT-AIT, COS, Intersindical-CSC i CO.BAS.
DIA: DISSABTE 16 DE MARÇ
LLOC: PLAÇA GISBERT, 4 . 1er Pis
MUNICIPI: MANRESA
HORA: 18 HORES
Eurostat calcula que la retallada de sous dels treballadors espanyols va ser del 4,3%
Els costos de l’acomiadament es redueixen un 23% amb la reforma laboral
L’Estat espanyol va ser el país de la Unió Europea (UE) on els salaris van registrar una major contracció en l’últim trimestre del 2012, amb una caiguda del 4,3%, respecte a un any abans, enfront d’un augment del 1,4% en el conjunt dels Vint-segons les dades publicades avui per Eurostat, l’oficina estadística europea. Acumula una pèrdua salarial del 11,5% el conjunt del 2012.
El Govern espanyol endureix el subsidi d’atur dels majors de 55 anys.
El Govern preveu introduir un nou requisit per endurir l’accés a l’ajuda per als aturats de més edat.
Rajoy penalitzarà només als ERO que es passin en els majors de 50 anys
El Govern està decidit a augmentar l’activitat laboral entre els majors de 50 anys. I per això està disposat fins i tot a endurir les condicions que donen fins ara dret a cobrar el subsidi per desocupació als majors de 55 anys. En el decret llei que prepara Ocupació perquè el Govern de Mariano Rajoy l’aprovi avui, divendres, s’inclou una disposició que impedirà accedir al subsidi a part dels desocupats que superin aquesta edat, segons el text que ha tingut accés EL PAÍS. El subsidi es cobra un cop s’esgota el dret a la prestació per desocupació, que té durada màxima d’un any. Encara que el problema dels aturats més grans habitualment és que no aconsegueixen trobar feina, el fet que el Govern hagi inclòs la mesura en un decret per allargar la vida laboral sembla donar a entendre que l’existència del subsidi desincentiva la recerca d’ocupació .
– Divendres 15 de març
Xerrada a càrrec de Joaquín Ortín i Carlos Herrera, de la Fundació Salvador Seguí.
A les 19h a la sala Josep Costa i Font, als locals de la CGT a Barcelona, Via Laietana 18, 9è.
– Dijous 21 de març
Presentació del llibre “Los comités de defensa de la CNT en Barcelona (1933-1938)”, a càrrec d’Agustí Guillamon, autor del llibre editat per Aldarull.
Amagat després de no presentar-se al judici per obtenir gairebé mig milió d’euros de la banca i no retornar els diners, advoca per la desobediència civil per transformar el sistema. Participa a la Cooperativa Integral Catalana, que segons ell està demostrant que és possible viure al marge del capitalisme.
Amb unes xifres de negoci que polvoritzen el mercat, la companyia de distribució alimentària “Mercadona” s’erigeix en una icona de l’èxit capitalista valencià i espanyol.
La història de la cadena de “supermercats de confiança” es remunta a la fi dels anys 70 en la localitat valenciana de la Pobla de Farnals, però és en els inicis del segle XXI, després d’una agressiva política d’adquisició de supermercats en diferents comunitats autònomes, quan passa a dominar de manera gairebé indiscutible el sector de la distribució alimentària en l’Estat espanyol.
A dia d’avui, la seva quota de mercat és d’un 13,5%, compta amb presència en 47 províncies de l’Estat i l’única comunitat autònoma en la qual no opera encara és el País Basc. A més, oficialment factura 17.831 milions d’euros amb un benefici net de 474 milions, empra a 70.000 treballadors i el seu model de gestió és considerat exemplar: “bons salaris i alta productivitat” destaquen els mitjans de comunicació de masses.
El seu èxit sense pal·liatius ha creat escola, el que es tradueix en infinitat de premis atorgats al seu president, Juan Roig, un personatge del que el digital “El Economista” destaca el següent: “L’empresari ha construït el seu model de negoci gairebé com una religió, dels manaments de la qual és únic autor, però també el principal predicador per a garantir-se que no s’obre cap fisura en la fe exigida a la seva comunitat de fidels amb els treballadors i els proveïdors com protagonistes”. Una precisa definició de la qual després extreurem el que ells mateixos denominen “El mètode”.
El poder de Juan Roig, l’entramat empresarial del qual no es limita a Mercadona, es deixa sentir en tots els àmbits polítics al seu abast. A part de ser un dels empresaris als quals ha assegut el Rei en diverses ocasions “per a buscar sortides a la crisi”. Sembla ser que també va optar per aportar al PP: en els papers secrets de Bárcenas publicats per “El País” s’atribueix a Mercadona dos ingressos en la tresoreria del PP de 90.000 i 150.000 euros en els anys 2004 i 2008. Òbviament això no és més que la punta de l’iceberg d’un personatge tan centrat en la consecució del màxim benefici com absolutista en els mètodes per a assolir les seves finalitats, al que, així mateix, s’ha relacionat sempre amb el PSOE.
Amb tot, és només en els últims anys quan alguns mitjans de comunicació comencen a posar en dubte els mètodes de Mercadona, però únicament en el referit al control ferri dels proveïdors, al fet que esprem “per a tota la vida” als seus fabricants i a la, en conseqüència, expulsió de marques del mercat espanyol a favor de la seva marca blanca Hacendado.
Un esdeveniment va marcar l’estiu passat un punt d’inflexió en la consideració pública de Mercadona: sindicalistes del SAT, en un acte de protesta contra les retallades i la precarietat, van entrar en un supermercat de Écija i van omplir diversos carros amb aliments de primera necessitat per a donarlos a un menjador social. La Direcció de Mercadona va denunciar “l’assalt”… El que va quedar en la retina de milions de ciutadans i ciutadanes van ser, a més del debat entorn de la legitimitat o no de l’acte i la criminalització descarnada per part de la caverna, els plors i atacs d’ansietat dels empleats del supermercat. A ningú se li va escapar que van actuar com si l’empresa fos seva…
Drets zero i passar per la pedra
A pesar de la seva considerable plantilla, és extremadament difícil trobar empleats amatents a donar un testimoniatge crític del que passa a Mercadona. El terror és total entre els empleats, no només temen pel seu lloc de treball, sinó que ens hem topat amb antics empleats que rebutgen opinar de por de que l’empresa prengui represàlies contra algun familiar que “està dintre”. D’aquesta forma, el que ocorre en l’interior de cadascun dels centres de treball sol quedar dintre de l’àmbit “privat”, els sindicats de classe no tenen cap incidència en la cadena.
Afortunadament, controlar la dissidència, sobretot quan l’experiència personal és traumàtica, és un impossible. I així, Antonia Marín, que va treballar durant més de quinze anys en una petita localitat valenciana i que ha estat, segons les seves pròpies paraules, una “banderera” de Mercadona, va decidir difondre públicament les seves vivències a través de la CGT.
I com assoleixen imposar aquest ordre?
Toñi afirma sense embuts que el que es viu a Mercadona és “pur feixisme”, que es funciona en clau de secta a través d’una jerarquia perfectament estudiada que impedeix qualsevol besllum de solidaritat entre companyes i companyes. Tot es dóna per i per a l’empresa, això sí, disfressat d’un presumible lliurament cap al client, encara que després els actes de mesquinesa desdiguin aquesta dedicació cap al consumidor, com quan se li intenta col·locar a qualsevol preu producte que ha depassat la data per a romandre en els lineals.
La metodologia consisteix bàsicament en els següents punts:
Les avaluacions:
Per a accedir a la paga anual de beneficis, és necessari sotmetre’s
La factura ja es va disparar arran de la privatització d’ATLL, que la Generalitat va adjudicar a Acciona en un procés irregular que ara està encallat.
La factura de l’aigua que paguen els usuaris s’està disparant a Catalunya els darrers anys, malgrat que la creixent precarietat de les economies domèstiques, com a conseqüència de la gravetat de la crisi. Si a mitjan de desembre es va anunciar que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) havia aprovat un encariment mitjà del 18% en les tarifes de submnistrament de l’aigua pels 35 municipis que la formen, gràcies a un pacte entre CiU i PSC, ara ha transcendit que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) vol apujar el cànon de l’aigua al voltant del 23% en els propers quatre anys. La tarifa final de l’aigua que paguen els ciutadans inclou el subministrament, el cànon, taxes i altres impostos.
El comitè d’empresa TV3 ha convocat la ciutadania a una concentració en defensa del model de televisió púbica i nacional de Catalunya i en contra les retallades i la supressió de corresponsalies dels informatius de la cadena. La manifestació està convocada pel proper dimecres a les sis de la tarda davant el Palau de la Generalitat, on, segons el comitè, és on es prenen les decisisons relatives a Televisió de Catalunya (TVC). El comitè ha rebutjat des del primer moment la no renovació dels contractes amb les productores que cobrien les corresponsalies de Perpinyà, Andorra, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars i Terres de l’Ebre, que es van tancar l’1 de març, el que va deixar TV3 sense cap corresponsalia al Països Catalans, a excepció de les de València i Palma, ja que el mes de gener havien tancat lesde Girona, Lleida i Tarragona.
Un documental dirigit per Estefania Saval (2009. Durada 23’30 minuts).
Creat a partir de la lectura del llibre “Quadern vermell de Barcelona” de la Mary Low, editat per Alikornio. Poetessa surrealista, Low era una miliciana que arriba a Barcelona el 1936 a través del POUM i amb el seu company, el poeta cubà Juan Breá, escriuen un llibre tots dos junts: ell des del front i ella des de Barcelona com a periodista. Compara la Barcelona del 1936 amb l’actual i dona veu a quatre joves activistes que representen l’esperit de la Mary Low en l’actualitat i estan ficades en l’activisme a Barcelona.
El passat 23 de gener la secció X de l’Audiència Provincial de Barcelona va admetre a tràmit la querella presentada per l’associació Altraitalia – italians residents a Barcelona – i dues víctimes dels bombardeigs de la Barceloneta.
És una decisió històrica ja que per primera vegada s’obre un judici sobre crims de guerra perpetrats pel bàndol franquista durant la guerra del 36/39. I, element destacat, per iniciativa exclusiva d’una petita part de la societat civil que ha hagut d’enfrontar-se a tota mena de dificultats, entre altres l’absoluta manca de col·laboració d’institucions i partits, fidels també en aquesta ocasió al “pacte de l’oblit” que ha marcat la mal anomenada transició espanyola.
El dilluns 11 de març els treballadors de la Instal·lació d’Emmagatzematge d’Hidrocarburs de CLH a Tarragona duran endavant la segona de les Aturades parcials convocades per a aquest mes de Març de 8.00 a 10.00 hores.
Igual que el dilluns passat, es realitzarà una concentració en l’entrada de camions de la Instal·lació per a denunciar la reestructuració de torns que pretén portar a terme l’empresa i per la qual es vol deixar a un sol operari en els torns de Nit, Caps de setmana i Festius, el que compromet la seguretat dels propis empleats, de les persones i instal·lacions que es troben pròximes a ella i del medi ambient en cas d’Accident Greu, atès que es redueix el nombre d’operaris qualificats per torn encarregats de controlar i supervisar les diferents activitats que es porten a terme dintre de la Instal·lació, el que, fet i fet, és un dels factors més importants per a la prevenció d’Accidents.
S’ha donat la circumstància que el nou quadrant imposat per l’Empresa amb la modificació dels torns assenyalats, entrava en funcionament al març, però encara està vigent el Pla d’Autoprotecció de la Instal·lació (que volen modificar) on se segueixen contemplant dues persones en els torns afectats. Per a salvar aquesta imprevisión-contradicció, la Companyia ha desplaçat a companys d’altres Instal·lacions (Eivissa, Barcelona i Monzalbarba) en comissió de servei, per a cobrir amb altre empleat els torns de nit, caps de setmana i festius.
Davant la falta d’altra resposta per part de l’Empresa després de la concentració del passat dilluns, els treballadors de la Instal·lació d’Emmagatzematge fem una crida als ciutadans de Tarragona i als empleats de les empreses pròximes a CLH perquè se sumin a aquestes reivindicacions, ja que el que s’està exigint és una major seguretat per a tots aquells que convivim en l’entorn de la factoria i que seríem els primers afectats en cas de produir-se un Accident Greu en l’interior de la Instal·lació.
Cal recordar que la capacitat d’emmagatzematge és de més de 100 milions de litres entre Gasolines, Gasolis i Fuelolis i que la Instal·lació d’Emmagatzematge es troba a menys de 100 metres del nucli urbà de Tarragona. Convé també assenyalar que el recentment aprovat Pla Estratègic de CLH 2012-16 contempla l’ampliació de la capacitat d’emmagatzematge en aquesta Instal·lació. La política del més amb menys, es traduex en aquest cas en més tones de combustible emmagatzemat amb menys personal (1 solament treballador en els torns esmentats). Més risc amb menys mitjans de seguretat.
Denunciem la falta de pronunciament per part de les autoritats tant locals com autonòmiques davant una situació com aquesta. Lluny de preocupar-se i ocupar-se a garantir la seguretat dels ciutadans de la ciutat de Tarragona i dels empleats de les empreses situades en l’entorn de la ciutat, callen i permeten que una empresa els beneficis nets de la qual en l’any 2012 ascendeixen a 147,9 milions d’euros dugui endavant aquest tipus de mesures amb total impunitat.
Demanem a les autoritats que exigeixin a CLH que no redueixi el nombre d’empleats per torn i que tendeixi a convergir amb el que marca el D82/2010 aprovat pel Parlament de Catalunya i en el qual s’obliga a les empreses de les característiques de la Instal·lació d’Emmagatzematge d’Hidrocarburs de CLH a Tarragona a disposar en cada torn d’un Equip de Primera Intervenció (mínim de 2 persones segons D82/2010) i un Equip de Segona Intervenció (mínim de 2 persones segons D82/2010).
A més, els treballadors de la I. E. de CLH a Tarragona, agraïm les nombroses mostres de suport rebudes de companys de CLH d’altres Instal·lacions i de diverses organitzacions animant-nos a continuar endavant i sol·licitem a totes les Seccions Sindicals presents en la Companyia que es posicionin obertament en favor dels treballadors i de les nostres reivindicacions, amb la finalitat de que l’Empresa reconsideri la seva postura i faci marxa enrere en les seves pretensions.
La concentració tindrà lloc el Dilluns 11 de Març de 2013, a les 8h del matí en l’entrada de camions a la Instal·lació, situada a l’inici de la recta del polígon Francolí.
Secció Sindical Intercentres CGT CLH
En documents adjunts, comunicat, cartell i mapa de situació.
Concentració a instal.lacions de CLH a Tarragona l´11 de març 2013 from CGT Catalunya
Attached documents
Imagineu a una classe de vint-i-cinc infants de cinc o sis anys, afegiu-li una mestra tutora i un mosso d’esquadra amb un projector, porra i pistola. El policia els hi està explicant les seves funcions a la societat, la confiança que els infant s els hi ha de tenir en cas de problemes. Ara no cal que imagineu com el policia pregunta en veu alta qui és el nen dolentot de la classe i com els infants, responen que fulanito. I ara patiu pensant en com l’armat li posa les manilles al nen, per portar-se malament. Tot un avís per navegants. L’astorament de la tutora o tutor queda esmortit per la xerinola que els infants fan del fet i el to de burleta que el policia dóna a l’escena. Escenes que passen molt més del que us podríeu imaginar a les escoles del nostre país. Sí.
CURS DE FORMACIÓ TALLER D’ACCIÓ DIRECTA NOVIOLENTA (ADN)
A tota la CGT, a la militància en Acció Social de la CGT
En els últims mesos les nostres mobilitzacions s’han enfrontat a dos grans problemes. El primer és la repressió i la criminalització de les protestes, que amenacen la nostra capacitat de resposta davant les injustícies contra les quals lluitem. El segon és la quotidianeitat amb la qual se succeeixen manifestacions i concentracions, el que en ocasions mina el potencial d’aquestes eines de lluita.
Per això, considerem necessari buscar alternatives a aquestes formes de mobilització, mètodes amb els quals guanyar una major efectivitat en les nostres protestes, que ens ajudin a enfrontar la repressió a nivell personal i col·lectiu i que ens duguin a créixer en els principis de la igualtat i el suport mutu. Per a tot això us proposem aquest Taller d’Acció Directa NoViolenta.
Data: DISSABTE 6 D’ABRIL DE 2013
Lloc: MADRID local del SFF CGT – Av. Ciutat de Barcelona 11
Impartit per: GRUP ANTIMILISTARISTA DE CARABANCHEL
Horari: des de les 10h fins a les 20h o 21h
Objectius:
* Potenciar la ADN com un recurs alternatiu a la mobilització i com una forma de treball de l’acció social de la CGT.
* Donar a conèixer a les persones que participin els principis de l’Acció Directa Noviolenta, els recursos, mètodes i estratègies i assajar algunes de les principals tècniques.
* Formar a persones que puguin traslladar l’aprenentatge d’aquest Taller als diferents territoris, perquè elles siguin capaces, al seu torn, de potenciar el treball en ADN i organitzar els seus propis tallers o grups de treball a nivell territorials o local.
Dirigit a: A tota la CGT, a persones militants en l’acció social de la CGT.
Places: 20 màxim (es buscarà la participació de persones del major nombre de territorials).
Organitza: Secretaria de Formació i Jurídica del SP de la CGT.