Enmig de la profunda crisi provocada pel parasitari capitalisme financer, els estats, com l’espanyol, segueixen finançant-lo i avalant-lo a costa d’endeutar-se i repercutir el seu cost sobre la població amb ajustaments socials.
El nombre de desocupats sense cobertura a Catalunya es dobla en un any i mig, arribant a la xifra de 161.262. Per altra banda, gairebé 100.000 persones fa més de 24 mesos que estan a les llistes de l’atur.
Entrevista a Noam Chomsky, lingüista, filòsof i activista llibertari nord-americà, realitzada per Àngel Ferrero.
Els multitudinaris actes de desobediència civil i resistència no-violenta, els processos massius de participació i decisió directa i horitzontal, les milers de persones discutint assembleàriament, la reconstrucció de llaços, de sociabilitats… són alguns dels trets d’aquest nostre actual moviment. Intentem ajudar a situar-lo en la conjuntura, però també en el llarg termini. Encara no ha acabat el llarg estiu de l’autonomia i ja s’entreveu una tardor calenta.
Milers de persones es van manifestar el divendres 9 de setembre a la plaça Tahrir, en el centre del Caire per a exigir al Govern d’Egipte que compleixi amb les reformes promeses després del derrocament de Hosni Mubarak i perquè es traspassi el poder de les autoritats militars a unes altres de caràcter civil, tot i denunciant que no s’ha complert cap de les demandesde la revolució.
– Les veus de les places
@galapita, @hibai_, Arcadi Oliveres, David Fernàndez, Esther Vivas, Flavia Ruggieri, Iván Miró,
Josep Maria Antentas, Santiago López Petit
Icaria editorial, 2011, 104 pàg.
Volem una economia que afavoreix l’especulació financera i el frau fiscal? Una economia que empobreix cada vegada més els pobres i enriqueix cada vegada més els rics? Volem un pas enrere en els drets socials aconseguits? Volem una banca poc transparent i poc ètica? Volem un sistema polític del qual no ens sentim representats?
La pobresa combinada amb la impossibilitat social de sortir-ne i el racisme policial són algunes de les claus de l’esclat dels disturbis.
Anglaterra continua sent un país estratificat en capes socials que semblen, o potser són, inamovibles.
La MAT i la central nuclear d’Ascó formen part del mateix model energètic. Un model obsolet controlat per poques multinacionals i que esdeveniments com ara el de Fukushima han desacreditat totalment.
El darrer divendres d’aquest juliol, el Consell de Ministres espanyol va aprovar el dictamen mediambiental del segon tram de la MAT entre Vilanna i Santa Llogaia. Una aprovació que, contràriament al que pensa molta gent, no implica la concessió d’un permís immediat d’obres. També el Consell de Seguretat Nuclear va autoritzar l’allargament de la vida de la central nuclear d’Ascó en deu anys, abans que la UE determinés que les centrals havien de passar unes proves de resistència abans d’autoritzar qualsevol prolongació de la seva vida útil.
CatalunyaPress.- Mentre el Govern assegura que la qualitat assistencial s’ha mantingut aquest estiu i minimitza les retallades, sindicats i usuaris denuncien dia sí dia també situacions complicades als centres sanitaris. L’últim cas, el de l’incompliment del codi ICTUS.
Un dels fenòmens més colpidors de la història recent fou el del naufragi del comunisme. La facilitat amb què es va dissoldre la Unió Soviètica va deixar sorprès tothom. Tampoc semblava fàcil imaginar la fallida ideològica d’un marxisme pel qual milions de persones havien lliurat les seves vides confiades en un món millor sorgit d’una revolució social. Dues dècades després, aquella poderosa organització internacional amb partits, sindicats, intel·lectuals i un discurs teòric detalladament elaborat sembla el somni d’una nit d’estiu. Fora d’uns quants irreductibles, la majoria van abandonar les seves creences, van provar, sense èxit, una reconversió ideològica o, simplement, van acabar reclososen la pròpia privacitat.
Així és, aquesta vegada a la CGT l’hi han posat fàcil per plantejar una campanya d’abstenció activa en aquestes pròximes eleccions generals.
No caldrà que recorri ni a la doctrina, ni a la retòrica ni al convenciment anarquista, per fer comprendre a la ciutadania d’aquest país de dipositar el vot no serveix per res, no serveix per a res als treballadors i treballadores i si permet beneficiar-se als que fan de la política la seva manera d’enriquir-se.
Més de 200 manifestants van recórrer els carrers de Girona el diumenge 4 de setembre per reclamar que s’aturi el projecte de construcció de la línia de Molt Alta Tensió (MAT). Durant la mobilització van repartir un manifest on qualifiquen la infraestructura d’innecessària i remarquen que encara hi ha temps per parar l’obra. La mobilització va començar a la plaça Catalunya i va acabar a la seu del Govern.
El detonant de la convocatòria ha estat l’inici dels treballs a Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà) per al tram soterrat fins a la Jonquera i l’aprovació estatal de l’avaluació d’impacte ambiental per al tram aeri que creuarà 38 municipis entre Santa Llogaia i Bescanó (Gironès).
El Govern català va aprovar el 30 d’agost el decret que desenvolupa la Llei de la Renda Mínima d’Inserció (RMI), l’antic PIRMI, que endureix les condicions per a cobrar aquesta prestació, entre les quals destaquen acreditar dos anys de residència, l’obligatorietat de residir de forma permanent a Catalunya mentre es percep la prestació, limitar l’import màxim al salari mínim interprofessional o un topall de 60 mensualitats.
L’Executiu català ha aprovat el decret que modifica la RMI, d’acord a la Llei d’acompanyament de mesures fiscals i financeres aprovada pel Parlament el passat mes de juliol, i després de les crítiques unànimes que han suscitat els canvis en la forma de pagar aquesta ajuda. L’enviament de xecs nominals per pagar el mes d’agost en lloc de l’habitual transferència bancària, va col·lapsar els serveis socials, va crear problemes de cobrament i va provocar molts retards en el pagament a persones que necessiten aquests diners per a subsistir, i va desfermar crítiques des dels treballadors socials, sindicats i associacions que treballen amb els sectors més exclosos i precaris de la societat.
Us facilitem en document adjunt el Reial decret-llei 10/2011, de 26 d’agost, de mesures urgents per a la promoció de l’ocupació dels joves, el foment de l’estabilitat en l’ocupació i el manteniment del programa de requalificació professional de les persones que esgotin la seva protecció per atur.
Sota aquest pompós títol, s’amaguen les noves mesures laborals aprovades pel govern espanyol amb les quals s’anima la temporalitat i es permet que el treballador encadeni contractes temporals per fer la mateixa feina durant més de dos anys sense que l’empresari es vegi obligat a fer-lo fix. També s’elimina el contracte de formació actual i escrea un de nou anomenat “de formació i aprenentatge”.
Resposta que des de la CGT del Vallès Oriental, hem donat a la invitació rebuda per part de l’Ajuntament de Mollet del Vallès per participar en els actes institucionals per la diada nacional de Catalunya de l’11 de setembre:
Benvolgut senyor Josep Monràs i Galindo, Alcalde de Mollet del Vallès
Responent a la seva invitació a l’acte de celebració de l’Onze de Setembre, ens satisfà la disposició institucional per commemorar els fets històrics.
Ni un,
ni dos,
ni deu,
ni vint…
Són 46 els CAP que a partir del dia 1 de setembre deixen de donar servei d’Urgències a milions de persones del Principat de Catalunya. Durant desenes d’anys, la sanitat universal gratuïta i de qualitat ha estat i és un dret inexcusable que teníem totes les persones d’aquest tros de país, tal com la majoria de les d’Europa. I aquest servei sanitari, que inclou les urgències, no l’ha creat cap mag, ni cap prestidigitador, ni cap polític, tot i que alguns n’han estat més defensors que altres. L’hem creat entre totes i tots.
Tres manifestacions sortides des dels hospitals de Bellvitge, l’Esperança i el Dos de Maig s’han trobat aquest divendres 2 de setembre per acabar davant del Departament de Salut a Barcelona i han aplegat centenars de concentrats, entre usuaris i professionals de la sanitat, en una mobilització convocada per la PUHC (Plataforma de Usuaris i Hospitals Catalans).
Tornen a ocupar els CAP del Vallès desallotjats pels Mossos
Els veïns desallotjats de quatre CAP del Vallès desafien el departament i tornen a ocupar-los de nit amb més gent. L’actuació del Departament de Salut dimecres a la matinada fent que els Mossos desallotgessin els acampats als CAP de Ca n’Oriac de Sabadell, de Badia del Vallès, Castellar i Santa Perpètua, que protestaven pel tancament dels ambulatoris a les nits, va provocar que l’endemà s’accentuessin les protestes. Els acampats van tenir més suport que mai i dijous a la matinada van tornar a entrar als ambulatoris i a passar-hi la nit. Davant d’això, Felip Puig, conseller d’Interior, amenaça amb nous desallotjaments.
Els tarragonins i tarragonines no estan disposats a perdre el servei d’urgències nocturnes als Centres d’Atenció Primària de Bonavista, Sant Salvador i Muralles. Motivats per la Plataforma Ciutadana per la Defensa dels Drets Públics -promotora de les mobilitzacions-, més de mil persones es van tancar ahir al vespre repartits entre aquests tres equipaments per protestar contra el nou mapa sanitari impulsat pel govern de la Generalitat. La jornada va transcórrer sense cap incident.
NOU MODEL DE SALUT A CATALUNYA
Almenys 46 centres d’atenció primària deixen de fer urgències nocturnes a partir d’aquest dijous
Una cinquantena de centres més redueixen l’horari diürn
Dels 185 CAP que presten atenció durant 24 hores, la meitat (96) modifiquen a partir d’aquest 1 de setembre el seu horari com a part del nou pla d’ordenació de les urgències. D’aquests, 46 tancaran a les nits. Els veïns de les poblacions afectades, com Breda o Tarragona, ja preparen mobilitzacions.
Segons el Ministeri de Treball brasiler el recent cas d’esclavisme del que s’assenyala a Zara com a responsable directe, no és més que la punta de l’iceberg. Segons fonts de la Inspecció de Treball del país sud-americà, com a mínim altres 33 tallers més es trobarien en les mateixes condicions, és a dir, els seus treballadors desenvoluparien la seva tasca en condicions comparables a les de l’esclavitud: amuntegament, condicions insalubres de treball i salaris de misèria. Però la multinacional Inditex, propietària de Zara, insisteix en que estracta d’una “s
El moviment social reclama a l’Estat i la Generalitat que rebutgen la petició d’aigua de l’Ebre que ha fet la Diputació de Castelló.
El Suprem força una resposta del govern abans del 20-N.
A partir d’aquest dijous dia 1 de setembre, a les nou de la nit, es posa en marxa la reordenació de les urgències nocturnes als centres hospitalaris del Camp de Tarragona per fer el sistema més “eficient” i “sostenible” en paraules del director dels serveis territorials de Salut a Tarragona, Josep Mercadé. De les nou de la nit fins a les vuit del matí hi haurà oberts un total de 12 centres a les comarques tarragonines -dos al Baix Penedès, sis al Tarragonès, un a la Conca de Barberà, un a l’Alt Camp i tres al Baix Camp- i 14 només prestaran els seus serveis des de les vuit del matí fins a les nou de la nit. Aquesta reordenació suposarà un estalvi de dos milions d’euros anuals.
La direcció de l’hospital de Tarragona adopta la decisió amb dinou persones pendents d’ingrés. El centre ja ha perdut 76 llits en els últims dos anys.
Els treballadors de l’hospital Joan XXIII de Tarragona van tornar a exterioritzar el seu malestar per la pèrdua de gairebé cent llits en els dos darrers anys. Ho van fer, però, sense saber que, la nit abans, la direcció del centre n’havia reobert quinze, en una mesura que, a priori, va en contra de les directrius del que fixa el Departament de Salut, partidari de les retallades. La recuperació d’una quinzena de llits es va fer perquè dilluns, a dos quarts de tres de la tarda, hi havia dinou malalts pendents d’ingressar, i això va crear molta pressió assistencial, segons va explicar Agustí Aragonès, un dels responsables del sindicat.
Tal com es preveia, aquesta passada nit els Mossos d’Esquadra, a petició del Departament de Salut de la Generalitat, han desallotjat diversos CAP de la comarca del Vallès Occidental que estaven ocupats pels veïns en senyal de protesta per l’eliminació dels serveis nocturns d’urgències.
