Ramón Fernández Durán, membre d’Ecologistes en Acció, és autor de llibres com ‘El crepúsculo de la era trágica del petróleo’; ‘Un planeta de metrópolis (en crisis)’; ‘Tercera piel, sociedad de la imagen y conquista del alma’.
Erika González – Diagonal
– PREGUNTA: En els teus llibres abordes les actuals crisis. Existeix alguna diferència amb les anteriors?
RESPOSTA: En cap de les anteriors hi havia una crisi de recursos materials i d’energia, i tampoc una crisi ecològica que pogués frenar una sortida i un nou cicle d’expansió. A més, el domini d’Occident està sent qüestionat, hi ha un desplaçament del poder mundial cap a l’Est (Xina, Índia…), per primera vegada en 500 anys, pel que també entra una crisi d’hegemonia molt complexa. A tot això cal sumar una crisi institucional, la crisi de l’Estat. El president del Banc Central Europeu, JC Trichet, va advertir en el Parlament Europeu: “No hi haurà una segona vegada”.
L’endeutament dels principals Estats del món, amb els plans de rescat, és de tal calibre que el deute públic ha arribat a cotes molt elevades i esclatarà. En un moment, a més, en el qual existeix una elevada deslegitimació política de les estructures democràtiques.
Per a sortir del marasme s’està plantejant la resolució de conflictes per mètodes violents. Amb la finalitat de sustentar les estructures de poder vertical s’expandeix una guerra civil molecular, entre els de baix, i de la por a l’altre, així com la “guerra contra el terror”. Tot perquè la gent es torni a agrupar entorn d’unes estructures de poder molt deslegitimades.
– P.: Per què fas especial èmfasi en la crisi energètica global?
R.: Perquè ha estat possible operar a escala global gràcies a un flux en ascens d’energia, primer el carbó, després el petroli i el carbó, després el gas natural i les nuclears i ara s’afegeixen les energies renovables. Les sortides a altres crisis han estat possibles per l’increment del flux energètic, però per primera vegada en la història de la humanitat començarà el declivi inexorable d’aquest flux. De manera que la repercussió serà tremenda, a més en aquest sistema basat en el creixement i l’acumulació constant.
– P.: Queda una peça clau: el paper de les resistències al capitalisme.
R.: Davant el desprestigi de les institucions globals com l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, aconseguit pel moviment per la justícia global, el poder va reaccionar, aprofitant el 11-S, amb una forta criminalització i el foment de la divisió i la desarticulació. Però també amb el desenvolupament de noves formes com la Responsabilitat Social Corporativa, l’extensió del consum via crèdit, els Objectius del Mil·lenni, etc.
Tot això implica una crisi d’aquest cicle de mobilitzacions. De fet, no s’ha vist capacitat de mobilització davant la crisi global, doncs aquesta ha estat reduidíssima. També decau perquè hi ha un replegament cap els temes locals, però al seu torn s’impulsen processos moleculars molt interessants, que moltes vegades són subterranis i no sobresurten mediàticament i que són també necessaris.
D’altra banda, el moviment està introduint nous debats: energia, canvi climàtic, decreixement… i a això se suma una forta deslegitimació del poder, de la riquesa i de l’Estat. El debat social sobre el que guanyen els banquers hagués estat impossible fa tres anys.
Entrevista publicada al núm. 117 de la revista Diagonal
www.diagonalperiodico.net/El-poder-la-riqueza-han-perdido.html
