ESTADÍSTIQUES | L’ÚLTIMA ENQUESTA DE POBLACIÓ ACTIVA INFORMA QUE UN MILIÓ DE PERSONES VA PERDRE LA SEVA OCUPACIÓ L’ANY 2009.

En camí de l’aprovació de la reforma laboral, les últimes estadístiques oficials han mostrat al Govern un escenari de depressió. Durant 2010 se superarà el 20% d’atur entre la població activa, el dèficit públic s’ha disparat per sobre del previst fins al 11,4% del PIB en 2009, i l’Executiu planteja modificar el sistema de pensions perquè no ha estat capaç de garantir la viabilitat del sistema de Seguretat Social. Per a avaluar les xifres que dia després de dia il·lustren la gravetat de la situació econòmica, 2010 no serà un any de creació d’ocupació. Les declaracions de José Manuel Campa, secretari d’Estat d’Economia, resumeixen les pitjors previsions d’aquest Ministeri, que dóna per fet que en alguns moments de l’any se superarà el 20% d’atur entre la població activa. La cascada de xifres sobre l’atur es va concretar el 29 de gener amb les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que ha caigut com un plom sobre les esperances de recuperació que el Govern va fomentar en 2009.

La EPA és un dels 180 indicadors que els integrants del Col·lectiu Ioé inclouen en el seu rigorós Baròmetre Social d’Espanya, una base de dades pública (barometrosocial.es), que, cada any, acompanyen d’una valoració crítica. El baròmetre utilitza “les fonts estadístiques més adequades” per a cobrir els àmbits socials de renda, ocupació, salut i fins a o­nze camps més. Preguntats per aquest periòdic sobre quins són els efectes més significatius d’aquesta conjuntura econòmica, Carlos Pereda, Miguel Ángel de Prada i Walter Actis, membres d’aquest col·lectiu, admeten que han observat un increment del disciplinament social, “davant la falta d’alternatives s’accepten retallades de les condicions de treball (entre els ocupats) o ocupacions en condicions a la baixa (entre els desocupats)”. I és que el factor treball, eix de la crisi en l’Estat espanyol, és el principal maldecap del Govern. El nombre de desocupats segons la EPA es va situar en els tres últims mesos de l’any en 18.645.900 persones, o el que és el mateix, més d’un milió de persones va perdre el seu treball el 2009.

Des de Ioé expliquen que “la crisi deixa al descobert la creixent bretxa existent a Espanya entre el capital financer i immobiliari i els directius de les grans empreses, per una banda, i la majoria social de la classe assalariada i un ampli sector de petites empreses i treballadors autònoms menys competitius, per una altra”. Aquest Col·lectiu estima que més de 400.000 petits empresaris i treballadors autònoms han anat a la fallida entre 2008 i 2009. En la construcció, s’han evaporat 34.700 empreses en l’últim any, una dada que s’uneix al descens de treballadors per compte propi. En l’últim any, 394.400 persones han deixat de figurar en el règim d’autònoms.

No obstant això, la crisi s’ha acarnissat especialment amb qui abans sofrien la precarietat. Entre els principals resultats que destaca l’INE en la seva enquesta trimestral està el fet que en 2009 el nombre d’assalariats ha caigut en 815.000 persones, de les quals 668.000 tenien contractes temporals. L’hemorràgia d’ocupacions temporals ha afectat especialment a dones, joves i immigrants. Segons dades del Baròmetre Social, la taxa d’atur de les persones entre 16 i 24 anys se situa en el 24,6%, quan en 2006 estava en el seu mínim històric, el 17,9%. Les persones immigrants també s’han vist afectades per la caiguda lliure de l’ocupació temporal: actualment el 29,70% dels estrangers està en atur. Això situa a l’Estat espanyol gairebé 17 punts per sobre de la mitjana de la UE, amb 27 punts en la taxa de temporalitat en l’ocupació.

“La crisi ha reduït el temps de treball i els ingressos dels vuit milions de treballadors intermitents (que alternen períodes d’atur i ocupació temporal), el que ha iniciat un procés de deteriorament del seu nivell de vida (pèrdua de poder adquisitiu, deutes, impagament d’hipoteques, etc.)”, expliquen des del Col·lectiu Ioé. “Alguns símptomes són els embargaments i desnonaments, que s’han disparat en relació a anys anteriors, i la saturació dels albergs, bancs d’aliments i altres serveis d’emergència”. Faltant que es faci oficial la taxa de pobresa de 2008, dada que encara no es coneix, la EPA reflecteix que més de 1,2 milions de famílies tenen a tots els seus membres en atur. Al començament de 2009 la proporció de persones en atur sense cap tipus de cobertura va augmentar del 23% al 30%.

Dues mesures aprovades recentment pel govern, i que han estat qualificades com “un gir a la dreta” en la seva política econòmica, han vingut a dificultar encara més la situació de les persones amb treballs intermitents, qui, a més, assisteixen a la privatització de serveis bàsics com sanitat o educació. La primera d’aquestes actuacions és el pla de reforma de la Seguretat Social, amb el qual es busca retardar l’edat de jubilació fins als 67 anys, i la qual també planteja una ampliació del període de temps que s’utilitza per a calcular la prestació, que, si s’aprova en el Pacte de Toledo, passarà dels actuals 15 a 20 o 25 anys. Abans, a la fi de desembre, el Govern aprovava la reforma legal de desnonament exprés, després de la qual n’hi haurà amb un mes perquè el propietari sol·liciti el desallotjament del seu inquilí a la primera reincidència.

Sense que puguin conèixer-se encara els efectes que tindrà aquesta reforma, el que sí se sap és que la crisi va deixar en 2008 la xifra de desnonaments més alta dels últims 15 anys; aquest any es van començar un 4,3% de processos de desallotjament en relació al nombre total d’habitatges. En 2008, va haver 60.000 embargaments promoguts per bancs i caixes d’estalvi, més del doble que l’any anterior.

Els impulsors del Baròmetre Social expliquen que “les mesures anticrisi han estat molt eficaces per a blindar, almenys momentàniament, al sector financer, gràcies al ‘salvament’ bancari preventiu –doncs només va necessitar desenvolupar-se parcialment–, que el Parlament va aprovar amb ple suport de la Càmera a l’octubre de 2008”. Així mateix, consideren que els estímuls monetaris i fiscals també han servit per al manteniment de bastants empreses, “encara que han estat poc eficaces per a un sector important de les més petites”. Decrets com la reforma fiscal, que manté els avantatges fiscals de les rendes del capital i s’ha centrat en l’increment dels impostos indirectes, evidencien que l’esquema de sortida de la crisi “no modifica els elements bàsics del model neoliberal”.

Per a Ioé, el discurs que s’imposa “és que per a ‘crear ocupació’, qualsevol ocupació, cal donar facilitats als empresaris, el que passa per posar menys traves a l’acumulació de capital i retallar la part de la renda apropiada per les persones treballadores”. Significa això que el sector financer ha superat el primer avís de la crisi? La resposta depèn de les dades que es prenguin. Els actius financers van retrocedir un 4,8%, encara que en una dècada havien crescut per sobre del 80%. No obstant això, la banca té tantes dificultats per a desfer-se de l’estoc d’habitatges com per a cobrar el deute dels promotors que, segons l’Associació Hipotecària Espanyola, ascendeix a 325.000 milions d’euros.

Per la seva banda, expliquen des de Ioé, “les accions de les grans empreses de l’Ibex-35, després de l’important baixada de la seva cotització el 2008, han tornat a revaloritzar-se el 2009. Això es produeïx justament l’any amb major baixada del PIB, quan les mesures adoptades pel govern espanyol i els organismes internacionals s’han decantant netament per reforçar el model econòmic financer que va precedir a la crisi i va proporcionar tants beneficis al capital”.

En opinió d’aquest Col·lectiu, després de la constatació del disciplinament social, l’altre efecte significatiu de la crisi és que s’ha entrat en un procés de certa “pèrdua de legitimitat” d’aquest model “i de les institucions i agents polítics i econòmics que ho promouen”. No obstant això, els promotors del Baròmetre Social creuen que falten camins efectius “i propostes alternatives amb viabilitat política” per a revertir aquesta situació.

Article de Pablo Elorduy (Diagonal) publicat a Kaos en la Red:

www.kaosenlared.net/noticia/medidas-antisociales-peor-ano-crisis

Asamblea de Parados de Madrid. Diagonal número 117.

Els plans de formació per a aturats reporten ingressos a empreses i centres privats, i el Govern els usa per a rebaixar les xifres de l’atur. No obstant això, els beneficis als propis aturats no són tan evidents. Asseguts entorn de la taula, els membres de l’assemblea inscrits en cursos per a aturats expressen una opinió unànime: “Els cursos no serveixen per res”.

Pablo porta tota la seva vida laboral treballant en la construcció. Des de fa diversos anys és gruista. “Ara em volen fer anar a un curs de paleta, però la grua està millor pagada i la categoria laboral és més alta. En què em beneficiarà aquest curs?”. Paco diu que el que més li molesta són les declaracions oficials: “Es transmet el missatge que qui està en atur és un perdedor, perquè les persones emprenedores es formen i munten una empresa. Per descomptat això és totalment fals, però com es repeteix pertot arreu, acaba influint en la idea que té la gent de l’atur i els propis desocupats de si mateixos. Sembla que la culpa fos nostra, perquè no som el bastant competitius, però fa dos anys això no era un problema. Hi havia treball per a tot el món”. Óscar remata la conversa: “Amb els cursos ens tenen entretinguts, esperant a veure si la cosa s’arregla”.

Un negoci lucratiu

Més enllà de l’escassa utilitat d’alguns cursos, la veritat és que la complexa estructura que s’ha organitzat entorn de la formació per a l’ocupació té un paper clau en els mecanismes sociolaborals de l’Estat espanyol. Per a uns, centres i empreses privades, representa un lucratiu negoci. Per a uns altres, com els sindicats majoritaris, és una font de finançament sense la qual les seves burocràcies no podrien existir. I finalment, per al Govern, és la manera més fàcil de maquillar les elevades xifres de l’atur.

No surt barat, no obstant això. El sistema de finançament de la formació per a aturats és complex, ja que es nodreix de moltes fonts. Deixant a part les iniciatives organitzades per ajuntaments, entitats de caràcter benèfic, etc., el Govern central transfereix una quantitat anual a les comunitats autònomes per a cursos de formació i programes d’inserció laboral. El 2009 aquesta suma va ascendir a més de 2.800 milions d’euros, segons dades publicades per la Confederació Espanyola d’Empreses de Formació (Cecap), la patronal dels centres d’ensenyament i formació. A aquesta quantitat cal afegir el que altres entitats, que també reben els seus fons del Govern central, com la Fundació Tripartita, destinen a aquesta finalitat, xifra que es calcula pot haver arribat fins als mil milions en l’últim any. De fet, s’ha gastat tant diners que el ministre Celestino Corbacho va donar la benvinguda als plans de la Comissió Europea d’avançar altres 2.000 milions dels fons de cohesió per a reforçar els comptes del pla de formació.

El repartiment del pastís

Una vegada que s’ha distribuït els diners, es gasta a discreció de les comunitats, el que ha causat tensions, ja que tots volen participar en el repartiment. Així per exemple, es va arribar al cas que la patronal d’empreses d’ensenyament d’Extremadura convoqués una mobilització al juliol passat per a protestar pel que consideraven era una excessiva participació dels sindicats en aquest pressupost, en detriment dels seus associats. Per contra, en la Comunitat Autònoma de Madrid són les empreses privades i l’Església els més beneficiats. Per exemple, quatre centres salesians de la comunitat han rebut gairebé cinc milions i mig d’euros d’una de les partides per a formació de 2009, quantitat superior a la suma del rebut per UGT, FIES, CSI-CSIF i la Universitat Politècnica, i això sense comptar amb les altres congregacions religioses de la Comunitat de Madrid.

A pesar d’aquesta despesa, s’estima que la major part de les persones aturades no reben cap formació. Segons un estudi de Ceprede, organisme depenent de la Universitat Autònoma de Madrid i de l’Associació de Grans Empreses de Treball Temporal (AGETT), menys d’un 16% de les persones aturades havien rebut algun tipus de formació fins a la data de publicació de l’informe.

Existeixen raons que animen al Govern a destinar quantitats cada vegada majors a la formació de persones aturades. La més òbvia es refereix al truc que aconsegueix que qui estan rebent un curs no apareguin en les xifres d’atur que utilitza el Ministeri de Treball. Des de febrer de 2008 aquestes persones, juntament amb altres categories, com els joves que busquen la seva primera ocupació, es denominen en l’argot oficial Demandants d’Ocupació No Ocupats (DENOS), i no es comptabilitzen com desocupats. Aquesta és la principal raó que hi hagi un important desfasament entre les xifres del Ministeri de Treball i les de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que no fa aquestes distincions. En la seva última Enquesta de Població Activa, per al tercer trimestre de 2009, l’INE dóna la xifra de 4.123.300 desocupats, mentre que les xifres de Treball contemplen que al desembre va haver 3.800.000 persones sense ocupació. Si bé la diferència no és atribuïble en la seva totalitat als aturats en cursos, sí representen una bona proporció d’aquesta.

La quantitat que els sindicats majoritaris reben del Govern per a la realització de cursos ha anat en augment, fins a arribar a ser la part més important dels seus ingressos. Així, en l’últim congrés confederal de CC OO, el 2008, s’informava que s’havia ingressat, en concepte de cotitzacions, una mitjana de 13 milions d’euros per any enfront dels més de 83 milions ingressats per formació sectorialitzada el 2009, a la qual caldria afegir ingressos similars. I això sense contar els ingressos de les fundacions creades per a gestionar la formació. No és d’estranyar, per tant, que el secretari general de CC OO, Fernández Toxo, hagi demanat que la participació en cursos sigui condició obligatòria per a cobrar la prestació per atur.

A la llum d’aquestes dades, les paraules d’Óscar cobren un nou significat. “Crec que tenen por que els desocupats ens cabregem i la muntem. Per això ens tenen entretinguts, amb l’esperança de rebre alguna ajuda, o que després de fer a un curs les coses vagin a anar millor”. Pot ser, però mentrestant no falta qui ha trobat la manera de treure-li partit al problema de l’atur.

EMPRESES QUE TANQUEN EL CERCLE DE GUANYS

En molts casos la formació no millora substancialment les oportunitats d’inserció laboral. Excepte, clar, en els casos que el curs és impartit per les mateixes empreses que després van a contractar a la persona, o per les seves fundacions o institucions sense ànim de lucre associades. Empreses de Treball Temporal (ETT) com Randsatd, Grup Nord o Adecco, disposen de fundacions creades per a rebre subvencions per impartir aquests cursos, i després reben els fons que s’atorguen per la contractació de desocupats de llarga durada. A part, per descomptat, del pagament pels seus serveis. D’aquesta forma s’aconsegueix un rendiment econòmic òptim de la persona aturada. Tan habitual és aquesta pràctica que fins i tot s’ha arribat a colar en els debats d’algun parlament autonòmic, com va sear el cas d’Astúries a l’octubre de 2008. L’empresa de treball temporal Adecco, que és, al seu torn, la impulsora de la Fundació Altedia Creade, ingressava 2.205 euros per cada treballador que recol·locava i 1.047 en el cas que no ho aconseguís, segons va denunciar un diputat del PP.

“Formació, formació, formació” és la fórmula que va proposar Salvador del Rey, de l’àrea laboral de Cuatrecasas, despatx impulsor del concepte de la “flexiseguretat” en l’Estat espanyol. Ho va receptar durant la presentació del primer indicador de flexiseguretat laboral al juny, un informe presentat conjuntament per Ceprede i AGETT. Aquesta associació ha reclamat recurrentment al Govern la cessió de les polítiques d’ocupació a empreses privades especialitzades tant en recolocación com formació, una cosa que converteix en norma la rotació laboral i que avança en el procés de desregulació de les relacions laborals.