CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Memòria històrica

Actes Commemoratius 50 aniversari Quico Sabaté

Amb motiu del 50 aniversari de la mort en combat de Quico Sabaté, la Comissió 50 anys Quico Sabaté posa en marxa, a partir de dimarts dia 5 de gener i fins al mes de juny, un extens programa d’actes per commemorar l’assassinat del guerriller de l’Hospitalet del Llobregat, en què hi haurà exposicions, actes d’homenatge, presentacions de llibres, debats i concerts com el de Paco Ibáñez, entre d’altres.

Llegir més »
Premsa

El Sàhara Occidental, moneda de canvi del PSOE

DEL SUPORT A LA SEVA AUTODETERMINACIÓ, D’ACORD A LA LEGALITAT INTERNACIONAL, A LA SEVA APOSTA PER L’AUTONOMIA

En els últims 35 anys, la població saharaui s’ha vist obligada a viure sota l’ocupació militar en els territoris ocupats del Marroc, en campaments de refugiats d’Algèria o en les zones alliberades. Un poble oblidat, especialment per al PSOE, que ha passat en els últims 30 anys de mostrar el seu suport a la causa des de l’oposició al Franquisme a donar suport la postura marroquina.

Marroc ha obert els seus bancs de pesca a la flota espanyola i ha assumit bona part del control fronterer. El cost: el suport del PSOE a les tesis marroquinesen el conflicte del Sàhara.

Llegir més »
Memòria històrica

Documental “Autonomia Obrera”

“AUTONOMIA OBRERA” és una pel·lícula sobre les lluites autònomes a l’Estat espanyol en els anys 70, un relat de l’altre moviment obrer, una reescriptura de la transició postfranquista. Contra la memòria històrica, memòria política.

2008.

75 minuts.

Llegir més »
Memòria històrica

Documental “Lucio: anarquista, atracador, falsificador, pero sobre todo…, albañil”

Lucio: Anarquista, Atracador, Falsificador, pero sobre todo… albañil

El documental sobre Lucio Urtubia, va ser projectat en el Festival Internacional de Cinema de Donostia-San Sebastián i també va ser nominat als Goya com a millor pel·lícula documental. El documental sobre l’anarquista navarrés “Lucio” està dirigit pels guipuscoans Jose Mari Goenaga i Aitor Arregi. BSO del prestigiós compositor Pascal Gaigne, produïda per Irusoin, Moriarti Produkzioak amb la participació de TVE i EiTB, amb el suport del ICAA (Ministerio de Cultura), Govern Basc i Media, ….

Llegir més »
Premsa

Copenhaguen accentua el fracàs de Kioto

Fracàs rotund disfressat d’acord plural, la cimera sobre el canvi climàtic de Copenhaguen ha evidenciat la impossibilitat d’enfrontar-se a la crisi climàtica sense plantejar un canvi de model econòmic.

Llegir més »
Premsa

Les principals economies de l’Estat espanyol s’engreixen un 27% en temps de vaques flaques

Els rics no passen penúries ni en temps de crisis. En un any de recessió, com el que ara es tanca, les deu principals fortunes del país han elevat ja el seu patrimoni un 27%. Amos de grans companyies, que en la seva majoria cotitzen a l’Ibex 35, tenen 6.803 milions més en les seves participacions empresarials, més del que va costar la T4 de Barajas per la pujada de la borsa.

Després de perdre l’any 2007 entorn d’un 30% del seu patrimoni, va arribar 2008. Amb la fallida de Lehman Brothers i l’escàndol de Madoff (que va esquitxar al Banc Santander i als milionaris Alicia Koplowitz i l’indi Ram Bhavnani) i es va dur per davant més de 26.000 milions d’euros, entorn de la meitat de l’acumulat en les seves participacions en cotitzades. Amancio Ortega ha retirat 700 milions dels seus sicav sense haver de pagar al Fisco, fent valer la seva condició de mortal que està per sobre del bé i del mal (no parlem de semideus ni espectres, parlem de la burgesia).

Llegir més »
Premsa

El govern regala a les empreses 400 milions d’euros en bonificacions a la Seguretat Social

Les empreses estalvien 400 milions d’euros per les ajudes per a sostenir ocupació

En l’últim any, 450.000 persones han pogut conservar el seu lloc de treball gràcies a les subvencions del 50% en les cotitzacions socials en els expedients de suspensió. És una paradoxa dels temps de recessió, però és veritat: sostenir els llocs de treball, que amb les seves cotitzacions financen la Seguretat Social, costa molt diners a l’Estat, a través dels Serveis Públics d’Ocupació.

Així ho ratifica el primer balanç sobre les bonificacions en les cotitzacions socials que reben les empreses per mantenir el lloc de treball a les persones incloses en expedients de suspensió d’ocupació. Aquesta mesura està inclosa en la llei de manteniment i foment de l’ocupació i protecció de l’atur que acaba d’aprovar el Parlament, i que, en principi, va ser el Reial decret Llei de 6 de març. El Govern va aprovar llavors aquesta norma amb caràcter d’urgència per a intentar plantar cara a l’efecte de la recessió en el marcat de treball.

Des d’octubre de 2008 fins a setembre de 2009, les empreses havien estalviat 400 milions d’euros en les subvencions en les cotitzacions socials de 450.000 treballadors afectats per aquest tipus d’expedients, segons les últimes dades del Ministeri de Treball i Immigració. El càlcul està realitzat tenint en compte la subvenció diària de 8,68 euros per treballador a partir del salari mig; el nombre de dies de la suspensió i la xifra de treballadors afectats.

El balanç està fet des d’octubre de 2008 perquè la norma té aquest caràcter retroactiu i estén els seus efectes fins als expedients de suspensió d’ocupació que es facin fins al 31 de desembre de 2010, independentment de la possibilitat que el Govern pugui habilitar nous terminis, si així ho requereix la situació de l’economia i de l’ocupació. Clar que, a canvi de rebre aquesta ajuda per treballador en suspensió d’ocupació, les empreses han de complir una condició: mantenir en plantilla al treballador afectat, almenys un any després de l’expedient de suspensió.

Precisament, les empreses implicades en aquests expedients van tenir un esglai durant la tramitació parlamentària de la norma. En el primer pas del projecte pel congrés dels Diputats, Izquierda Unida va aconseguir incloure una esmena que ampliava el compromís obligatori de les empreses a mantenir al treballador en plantilla després de l’expedient de suspensió. El període passava d’un a dos anys, el que contradeia moltes decisions preses per les companyies, d’acord amb els seus comitès d’empresa i, en conseqüència, podia produir directament una onada d’acomiadaments directes, davant la incertesa de la situació econòmica.

Feliçment per a les companyies, el Senat va reconsiderar l’esmena i va tornar a retallar a un any el període obligatori de mantenir en plantilla al treballador afectat per la suspensió d’ocupació. Donat el volum de l’estalvi de 400 milions d’euros produït en les empreses per les subvencions de cotitzacions, la rectificació del Parlament va ser extraordinàriament important. Les empreses que incompleixin aquesta condició estan obligades a retornar les ajudes. Fins i tot, durant la negociació del paquet de mesures d’ajuda a l’ocupació i de protecció de l’atur, la patronal va intentar que les subvencions arribin al 100% de les cotitzacions socials per contingències comunes, però el Govern i els sindicats es van negar. Precisament, el Govern s’ha compromès amb la patronal CEOE i amb els sindicats CCOO i UGT a estudiar, a partir de gener, una modificació d’aquesta reforma per a intentar estendre-la en el teixit de l’economia, seguint l’exemple industrial d’Alemanya.

700 milions en despesa fiscal en l’acomiadament col·lectiu

La mateixa llei de foment i manteniment de l’ocupació i protecció de l’atur ha introduït una modificació molt important en la fiscalitat de l’acomiadament col·lectiu en els expedients de regulació d’ocupació. Totes les extincions de contracte produïdes en aquestes condicions des del passat 6 de març tindran una exempció fiscal en la quantia de la indemnització fins als 45 dies per any de treball. D’aquesta manera, l’acomiadament col·lectiu queda equiparat fiscalment al de caràcter improcedent, que no tributa fins als 45 dies per any de servei en l’empresa.

Fins ara, la indemnització en l’acomiadament col·lectiu per causes econòmiques, tecnològiques, organitzatives i de producció tenia una exempció fiscal equivalent a vint dies per any de treball, però sengles esmenes de CIU i del PP van modificar aquesta situació en la tramitació de la llei en el Congrés. El Govern va aconseguir que la reforma entrés en vigor a partir dels expedients de regulació d’ocupació produïts a parir del passat 7 de març, que va ser quan va entrar en vigor el Reial Decret, que després es convertiria en llei. En tot cas, el cost de la reforma per a les arques d’Hisenda en 2009 és de 695 milions d’euros. El Govern ha fet aquest càlcul tenint en compte un perfil de treballador amb un salari mig de 22.000 euros anuals, amb 12 mensualitats, i un mínim de deu anys en l’empresa abans de l’Expedient de Regulació d’Ocupació.

Extret de Kaos en la Red: www.kaosenlared.net/noticia/gobierno-regala-empresas-400-millones-euros-bonificaciones-seguridad-s

Llegir més »
Cursos de formació

Power Point del Curs de formació sindical sobre organització i funcionament dels Comicis de la CGT (Plens, Conferències i Congressos)

Adjuntem el power point sobre Organització i funcionament dels COMICIS de la CGT (Plens, Conferències i Congressos), un material que va servir de base per al Curs de formació sindical sobre el tema impartit pel company Pepe Berlanga, curs que va tenir lloc a Barcelona el 12 de novembre de 2009 organitzat per l’Àrea de Formació de la CGT de Catalunya.

Attached documents

Organització i funcionament comicis CGT

Llegir més »
Premsa

El 88% de les rescissions de contractes es porten a terme amb els acomiadaments exprés, que porten més gent a l’atur que l’acabament dels contractes temporals

Agències. Desembre 2009

El 88% dels acomiadaments registrats en el segon trimestre de l’any 2009 van ser exprés, emparats per la fórmula engegada el 2002 pel PP. Des del maig d’aquest any, són més els treballadors que perceben la prestació per atur a causa de cessament per acomiadament que no pas per acabament de contracte.

Un total de 685.762 treballadors van ser acomiadats a l’Estat espanyol durant el segon trimestre del 2009, un 72% més que en el mateix període de l’any anterior i un 6,4% més que en el primer trimestre. Dels treballadors que cobren la prestació contributiva per desocupació, 601.914 havien deixat la feina com a conseqüència d’un acomiadament exprés, que permet a l’empresa extingir la relació laboral reconeixent que no hi ha cap causa procedent a canvi del pagament, en les 48 hores següents, d’una indemnització per acomiadament improcedent. D’aquesta manera, l’empresari evita el procés de mediació o conciliació i no ha de pagar els salaris de tramitació. Des dels sindicats es demana l’eliminació d’aquesta figura i que el treballador pugui optar a la readmissió si l’acomiadament ésimprocedent.

Llegir més »
Premsa

Vídeos dels actes del 15 de desembre en homenatge a Pedro Álvarez, assassinat per un policia a l’Hospitalet fa 17 anys

Com cada any, la Plataforma Pedro Álvarez va organitzar els actes d’homenatge a aquest jove assassinat fa 17 anys a l’Hospitalet de Llobregat per un policia.

El 15 de desembre es va portar a terme a Barcelona una concentració-manifestació des de plaça Universitat. Prèviament, a les 11 h., va tenir lloc l’ofrena floral al lloc de l’assassinat, a l’Av. Catalunya de l’Hospitalet.

Llegir més »
png_agendes2010.png
Premsa

Ja ha sortit l’Agenda Llibertària 2010

Salut companys!

Des d’aquesta setmana ja tenim per a distribuir l’Agenda Llibertària
2010. Amb aquest ja van dos anys que el Centre d’Estudis Josep Ester
Borràs i l’Ateneu Columna Terra i Llibertat de Berga (Barcelona) editem
l’agenda després que l’Ateneu Llibertari d’Igualada ens passésel relleu.

Llegir més »
Premsa

Desmilitaritzem l’educació: fora armes de l’escola!!!

La imatge no és massa coneguda perquè només la veu qui treballa dins de les aules d’escoles i instituts d’aquest país, però en aquests àmbits ja s’ha fet habitual. Una colla de nens i de nenes miren des de les seves corresponents taules una agent dels Mossos d’Esquadra que amb una mà recolzada a la pistola i una altra recolzada a la porra, com si fos una autèntica ‘cow boy’, els explica “els perills d’Internet” o qualsevol altre dels tallers que el cos policial ofereix gratuïtament als centres educatius de les quatre províncies. N’hi ha per remenar i triar, inclòs un per als centres de Primària en què, per tal de familiaritzar els nens i les nenes amb la policia, se’ls posen manilles i se’ls ensenyen els diversos models de porres que els agents utilitzen contra “els dolents” que s’ho mereixen. Per emmanillar algun nen o nena, l’agent pregunta prèviament “qui és el més dolent de la classe?” i els alumnes responen i assenyalen la víctima de la demostració.

D’anècdotes viscudes i explicades pel professorat i per mestres que els han tingut a l’aula n’hi ha tantes com “classes” fan els uniformats, un fotimer. Per què fan la seva xerrada armats? Doncs, segons la Conselleria d’Interior, perquè la porra, que anomenen defensa, i la pistola, que anomenen pistola, formen part de l’uniforme i no se’n poden separar. Els qui us en rèieu de les ximpleries i els absurds que la disciplina militar aplicava a la vida dels joves que feien la “mili” ja us en podeu riure de les ximpleries i absurds de la disciplina policial que anomena “part de l’uniforme” les armes que utilitzen els agents. Una porra és una porra i una pistola una pistola. Ni una ni altra són cap uniforme ni part d’aquest.

Llegir més »
Premsa

La Primera Internacional del segle XXI

Des que fa dos segles es van constituir les internacionals sempre van ser “obreres” perquè van tenir com a eix la lluita per l’emancipació dels treballadors. Des de llavors fins ara, es van assajar diferents fórmules polítiques per aconseguir aquest objectiu, fórmules que en el seu desplegament comportaven per si mateix mateixes la llavor del cisma i la divisió de la Internacional. Des d’aquella Primera Internacional de 1871 fins a la cogestió capitalista de la socialdemocràcia aquest avenc no ha fet sinó engegantir. Ara, la societat del segle XXI té poc que veure amb les prioritats d’aquest imago mundi que va justificar aquella fraternitat militant. S’ha passat de l’economia de l’escassetat a la del consum i la sobreproducció, de la fabril a la del coneixement, i ja sabem que els experiments de socialisme autoritari d’Estat, soviètic i xinès, han esdevingut en més del mateix però amb ànsies renovades capitalistes.

Llegir més »
Acció Sindical

Judici dels treballadors acomiadats d’ICMA-Grup Ruffini, el 22 de desembre a Terrassa

Els treballadors acomiadats d’ICMA tenen el judici el dimarts 22 de desembre, en el Jutjat social de TERRASSA nº 1.

ATENCIÓ COMPANYS I COMPANYES !! A les 10:45 ens concentrarem en els jutjats de Terrassa, Rambla Pare Alegre 112, en solidaritat amb els companys que porten diversos mesos protestant a les portes de l’empresa contra el seu acomiadament.

No hi faltis, aquests companys es mereixen la calor i suport de totes i tots nosaltres.

QUE EL NOSTRE SILENCI NO SIGUI CÒMPLICE DE LA SEVA BARBÀRIE, ALÇA LA VEU CONTRA LA REPRESSIÓ LABORAL I SINDICAL.

CGT Rubí

http://cgtrubi.blogspot.es/

Llegir més »
Premsa

El decreixement fa xarxa als Països Catalans

Abans d’acomiadar l’any membres de la Xarxa pel Decreixement dels diversos territoris dels Països Catalans es varen reunir per valorar les «Trobades per la Cooperació Local: podem decréixer per viure com volem» realitzades en diverses localitats els dies 17 i 18 d’octubre de 2009. La reunió va tenir lloc a l’Ateneu Alomà de Tarragona i hi van assistir una vintena de persones, com a membres dels grups de Barcelona, Vallès, Osona, Ponent, Vegueria Penedès, Girona, Pallars-Ribagorça, València i Camp de Tarragona, les quals van coincidir a afirmar que la participació havia estat molt positiva, en alguns llocs més que en d’altres, però que en general les Trobades decreixentistes havien estat un èxit.

Llegir més »
Mallorca 1
Acció Sindical

Acció sindical simultània a Barcelona, Mallorca i Menorca, per la readmissió de Diego Moyà, acomiadat per KALISE MENORQUINA

Dimecres dia 16 de desembre, des de la CGT-Balears i la Federació Local de CGT Barcelona, hem dut a terme una acció sindical conjunta, davant les instal·lacions de l’empresa de gelats KALISE MENORQUINA. L’acte ha consistit en concentracions simultànies a Santa Perpètua de la Mogoda (Barcelona), Palma (Mallorca) i Alaior (Menorca). Adjuntam fotos dels tres actes.

Llegir més »
Premsa

La lluitadora saharaui Aminetu Haidar, retorna al Sàhara Occidental després de 32 dies de vaga de fam a l’aeroport de Lanzarote

– La Coordinadora Estatal d’Associacions Solidàries amb el Sàhara, CEAS-SÀHARA, vol mostrar la seva alegria i admiració per Aminetu Haidar, que gràcies a la seva tenacitat, determinació i dignitat, ha assolit vèncer la injustícia a la qual estava sent sotmesa per part dels Governs d’Espanya i el Regne del Marroc.

– CEAS-SÀHARA vol mostrar la seva infinita gratitud i reconeixement a tot el moviment solidari amb el Poble Saharaui, que ha ocupat un paper fonamental en la consecució dels objectius d’Aminetu i mostrat una vegada més la seva capacitat de mobilització i el seu sacrifici en suport a la justa causa d’Aminetu i del Poble Saharaui. De la mateixa manera, emplacem a la societat civil espanyola a continuar treballant pel reconeixement del dret d’autodeterminació del Sàhara Occidental.

– També volem agrair especialment l’últim esforç, sense precedents, que centenars de col·lectius, partits polítics, organitzacions socials i sindicats havien fet en els últims dies per a convocar una gran manifestació en els carrers de la capital de l’Estat. Mai abans, s’havia donat la coincidència unitària de col·lectius tan diversos, amb les seves diferències i plantejaments, partits, sindicats, artistes, moviments socials i organitzacions diverses, per una finalitat concreta com aquest: “Pel retorn al Sàhara d’Aminetu Haidar”.

– Així mateix, no volem deixar en segon pla les importants resolucions, tant del Parlament espanyol com l’intent del Parlament Europeu, que reconeixen el dret a l’autodeterminació del poble saharaui, que és inalienable i l’única via per a resoldre un conflicte que dura ja 34 anys. Des de CEAS-Sàhara els animem a complir amb aquest compromís en tots els fòrums internacionals.

– No obstant això, la lluita d’Aminetu Haidar i del Poble Saharaui continua. Aquests últims 33 dies de vaga de fam d’Aminetu Haidar han tornat a portar a la palestra l’existència d’un conflicte no resolt, -personificat en una dona heroica, encara que ho sofreix tot un poble-, i que pertoca de manera directa al poble espanyol i als seus dirigents.

– La pròxima Presidència espanyola de la Unió Europea en el primer semestre de 2010, ha de suposar el primer i definitiu pas en la solució justa, duradora i d’acord amb la legalitat internacional que condueixi a l’autodeterminació i posterior independència del Poble Saharaui, i posi fi al procés de descolonització inacabat, coincidint amb el període 2001-2010 Segon Decenni Internacional per a l’Eliminació del Colonialisme.

Semblança d’Aminetu Haidar

Aminetu Haidar, saharaui, 42 anys, dos fills. 33 dies de vaga de fam, sense menjar, sense drets, sense llibertat, sense justícia. 34 anys d’ocupació il·legal i militar del Sàhara Occidental. 34 anys de vaga de pàtria, de mentides. 34 anys de vaga d’Espanya, d’Europa, de la Comunitat Internacional.

Als vint anys va ser desapareguda amb la intenció de doblegar un esperit nascut per a la lluita, per a la llibertat, per a defensar el dret a l’autodeterminació de les persones, l’autodeterminació dels pobles. Va ser forjada a cop de tortura, de impietat, forjada a ferro.

És una d’aquestes persones que es donen rarament en la humanitat, de les que mantenen fermament els seus principis. Mentre el seu cos s’ha anat consumint, els seus ideals de dona lliure s’han nodrit amb la calor del seu poble, de la seva Veritat amb majúscules, que manca d’interès personal, que parla explicant i comprenent.

La seva feina, que internacionalment ha tingut veu a través dels múltiples guardons rebuts, avui ha pres una entitat que transcendeix als premis, als governs canviants i efímers, i interessos econòmics inconfesables.

AMINETU S’HA CONVERTIT EN UN SÍMBOL UNIVERSAL DE LA LLUITA DELS ÉSSERS HUMANS PER LA SEVA DIGNITAT.

Ella està sofrint perquè el poble saharaui recuperi la seva llibertat, perquè la població saharaui refugiada a Tinduf pugui tornar a la seva terra i perquè la comunitat saharaui, que viu en els territoris ocupats, es vegi lliure de la violència, empresonaments i tortures a les quals els sotmeten les forces d’ocupació marroquines.

Aminetu ha estat víctima de la cooperació necessària de dos estats, però no han pogut trencar la seva voluntat, ni la seva dignitat. Dignitat oferta al seu Poble i al món sencer perquè puguem preservar l’esperança de llibertat i justícia.

Aminetu ha tornat a El Aaiún, amb els seus fills, la seva família, el seu poble, espeem que amb totes les garanties. El seu únic delicte ha estat arriscar la seva vida en defensa dels drets humans, que són el veritable reflex de les més altes aspiracions de la humanitat. Són el millor del ser humà. També Aminetu ho és.

Madrid, 17 de desembre de 2009.

CEAS-Sáhara

www.s

Llegir més »