“Quin conveni de Catalunya ha estat anul·lat pel TSJC? El primer conveni col.lectiu de treball amb infants, joves, famílies i d’altres grups en situació de risc. Aquest conveni havia estat signat pels anys 2008 i 2009 entre l’Associació Empresarial de la Iniciativa Social de Catalunya (AEISC) i els sindicats Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT). La Asociación de Empresas de Servicios de Atención a la Persona (AESAP), organització patronal que és la més representativa del sector a Catalunya, va interposar un recurs per falta de legitimació de la patronal AEISC, signant del conveni, i per envair competències del primer conveni marc estatal. El TSJC ha donat la raó a l’AESAP i va anul·lar el conveni el passat 2 d’octubre.” Diari El Triangle (26/10/2009)
A mitjan mes d’octubre ens va arribar una notícia que, atès que afecta a milers de treballadors/as de tota Catalunya, vam pensar que anava (per fi) a obrir un debat ampli i veritablement democràtic sobre el nostre àmbit laboral. Res més lluny de la realitat; tan sols el setmanari El Triangle es va fer eco de la notícia, i en les webs dels signants del conveni (CCOO, UGT i la patronal AEISC) no es va fer ni tan sols un esment del fet. L’obscurantisme amb que es va portar a terme la “negociació” i la seva engegada van provocar un malestar i una incertesa que, després de la sentència anul·latòria, s’ha convertit en indignació i indefensió per a tots aquests treballadors/es. Amb aquest article pretenem contextualitzar la situació actual, explicar com i perquè s’ha arribat a ella i que opcions s’obren de cara al futur.
El 2 d’octubre de 2009 la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la seva sentència Nº 14/2009 va declarar la “nul·litat d’aquest conveni com norma estatutària”, és a dir, com marc legal per a Catalunya (mantenint la seva vigència sols per a les empreses integrades en la patronal signant: AEISC). Aquesta sentència no és ferma, i cap recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, pel que els efectes d’aquesta sentència queden supeditats a la confirmació de tots els seus termes per aquest tribunal. La demanda la va interposar AESAP, patronal majoritària tant a nivell estatal com de Catalunya, raó per la qual hauria d’haver estat present en la negociació del conveni. Els arguments de la jutgessa són contundents i “retraten” als signants:
* No es va tramitar la comunicació de la negociació a les parts legitimades. En ella havia de constar la representació de cadascuna d’elles, necessària per a saber si podien negociar en nom dels afectats pel conveni.
* El model de fulla estadística utilitzat era el de convenis d’empresa no de sector i no indicava el nombre d’empreses afectades (quina casualitat).
* De les 199 empreses que deia representar AEISC tan sols 82 d’elles ho feien en activitats relacionades amb el conveni, pel que dels entre 24 i 30 mil treballadors/es del sector a Catalunya, finalment solament representaven a 3800, quedant clar que la patronal majoritària era AESAP, com (curiosament) ja havien reconegut tant UGT com CCOO en l’any 2007 (així ho afirma la sentència).
Vist tot l’anterior se’ns han aclarit molts dubtes sobre el Conveni i la seva negociació. La negociació es va portar a terme a esquena dels treballadors/es (i de la patronal majoritària), ocultant-nos tant el seu desenvolupament com els termes que es tractaven. La patronal no va aportar les dades reals de la seva representativitat, i CCOO i UGT ho sabien, però haurien de tenir poderoses raons per a mirar per cap a l’altre costat, ja que és el que van fer. Ambdós sindicats, com representants dels treballadors no ens van informar en cap moment de la marxa de la negociació (cosa que si va fer la patronal amb els seus afiliats), al contrari, ens van ocultar qualsevol informació referent a això.
El resultat de tot això va ser un Conveni chapucero (tant en la seva redacció com en el seu contingut) imprecís (generant així multitud de conflictes laborals en les empreses) i regressiu en drets i condicions laborals. Un bon exemple d’això és el que succeeix en una empresa, on les persones contractades per aquest conveni pateixen unes condicions humiliants respecte als antics contractats: treballen 180 hores més a l’any, tenen 12 dies lliures menys i no cobren ni plus de festivitat ni de nocturnitat (entre 150 i 300€ menys al mes). Suposem que el fet que els negociadors d’UGT i CCOO no s’anessin a veure afectats pel resultat de les seves negociacions els va “relaxar” a l’hora de defensar unes condicions de treball dignes. Clar, que el fet que la Comissió paritària encarregada de resoldre els dubtes dels afectats pel Conveni, en la qual estaven presents dos representants de CCOO i un d’UGT, estigués situada en la seu de la patronal AEISC, dóna una idea de com s’ha fet tot.
Per a complicar més la cosa el Conveni en qüestió expira el 31 de desembre d’aquest any, pel que en principi ja es deuria haver “denunciat” per a iniciar la seva negociació. Si s’ha fet, sembla que la línia obscurantisme continua. D’altra banda, està clar que el més assenyat seria incloure a AESAP en aquesta negociació, amb el que evitarien futurs problemes legals. Quant a la transparència de la negociació i la representació real dels interessos dels treballadors/es afectats no sembla que ni UGT ni CCOO estiguin per la feina d’obrir un debat referent a això, pel que és improbable que acceptin cap veu en aquestes negociacions de ningú que no representi els seus interessos particulars com organització.
En aquestes circumstàncies l’única opció que ens queda com treballadors/es és la mobilització i la pressió sobre aquestes organitzacions que estan negociant en el nostre nom sense demanar-nos opinió, sense tenir en compte els nostres interessos i ocultant-nos tota la informació sobre el que s’està fent. Des de cada centre de treball, individual o col·lectivament, els treballadors i treballadores del sector hem d’exigir el nostre dret a ser escoltats i informats, som lliures per a opinar i que aquestes opinions estiguin representades en la negociació. No necessitem la tutela de ningú.
