Oblits dignes de recordar
RICARD VILAREGUT .- D’acord que temps líquids i revolució tecnològica, que preocupant decalatge entre informació i coneixement, i que supeditació de la cultura al regne de l’entreteniment. Però la funció del llibre, el seu perquè originari com a transmissor de les idees i la història, resta impertèrrita —diria que somrient fins i tot—, al moment actual de tanta societat del consum, tanta confusió i tanta tonteria. O això és, intueixo, el que l’editorial lleidatana El Jonc deu pensar amb la publicació d’ Escola de rebel·lia, història d’un sindicalista , amb traducció de Pau Juvillà. El volum ens acosta al pensament sociopolític de Salvador Seguí, fundador de la CNT i líder de l’anarcosindicalisme català, activista en els grans conflictes laborals de principis de segle, protagonista de la vaga de la Canadenca i assassinat per tal trajectòria el 10 de Març de 1923 al carrer barceloní de la Cadena. Una aproximació al conegut com El Noi del Sucre des de tres vessants diferents: En net, contextualitzat a través
