Ahir va tenir lloc una mediació sense arribar a cap acord
Ahir va tenir lloc una reunió de mediació convocada pel Departament de Treball de la Generalitat, entre l’empresa d’autobusos de Barcelona, TMB, i els representants dels treballadors. A la reunió no es va arribar a cap acord, peró l’empresa ha hagut de cedir en la pretensió de que es desconvoquin les vagues previstes per als dies 2, 3 i 4 de gener per a començar a negociar, però continua demanant que es desconvoqui la vaga per arribar a un acord, com si no haguessin tingut ja prou oportunitats d’arribar a un acord sense donar lloc a la convocatòria de vaga. Coneixent a l’empresa i la seva poca voluntat de millorar les condicions de treball dels seus conductors, el company Saturnino Mercader de la Secció Sindical de la CGT de Catalunya a TB, va assegurar ahir que assistiran a la reunió d’avui «sense gaires esperances». «Veiem l’empresa molt reticent a les nostres reivindicacions», va dir el company. A més a més, TMB continua manipulant el tema de cara als mitjans de comunicació, lligand les reivindicacions amb el Conveni Col·lectiu que te vigència fins al final del 2008, quan la realitat és que l’actual sistema de descansos es pot i s’ha de canviar atenint-se al que preveu el nou Reial Decret 902/2007 sobre descansos en el Transport per la Seguretat. Naturalment també s’oblida l’empresa de dir que l’actual conveni va ser signat només per CCOO , UGT i SIT, incomplint aquestes organitzacions els compromisos que abans havien adquirit amb els treballadors de la plantilla, anteposant els interessos de l’empresa als drets dels treballadors, a pesar que en el referèndum per a consultar els treballadors la firma del conveni, en l’urna dels conductors va guanyar el no, i els conductors són majoria en l’empresa. Tots els sindicats van dir en una Assemblea que si en una de les dues urnes sortia no, el conveni no es signaria. Les organitzacions firmants del Conveni, incomplint la seva paraula i en contra de la voluntat de la majoria de conductors, van firmar un conveni que mantenia l’inhumà sistema de descansos.
L’empresa preferix la via repressiva a la negociació
D’altra banda, l’empresa tampoc demostra molt d’interès a arribar a un acord passant a recruar la seva ofensiva contra els treballadors que no es dobleguin als seus injustos i desproporcionats sistemes de treball i ahir van començar a arribar els expedients sancionadors que l’empresa ha obert a 12 treballadors per 81 suposats sabotatges contra vehicles (durant els quatre dies d’aturades). També en aquest aspecte l’empresa atribuïx directament la responsabilitat als treballadors, quan la realitat és que els desproporcionats augments de tarifes de transport per a poder pagar els també desproporcionats sous i pension dels seus directius, donen lloc a què el descontentament i la indignació arribi a tot usuari dels seus autobusos, i no quedi només en l’àmbit de la plantilla. L’any 2005, Autobusos de TMB tenia un 6% de la plantilla com a equip directiu. Això volia dir 1 directiu per cada 15 treballadors. A més, aquests preus abusius xoquen frontalment amb el discurs oficial e hipòcrita de l’Ajuntament de Barcelona d’utilitzar el transport públic. Davant aquesta situació, com pot dir-se així a la lleugera que els suposats danys a vehicles són obra de cap treballador d’autobusos? Està clar que l’empresa aposta per la repressió, el xantatge i la coacció abansque per la negociació.
