CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Premsa

Premsa

La reordenació sanitària al Camp de Tarragona tancarà 14 centres a les nits

A partir d’aquest dijous dia 1 de setembre, a les nou de la nit, es posa en marxa la reordenació de les urgències nocturnes als centres hospitalaris del Camp de Tarragona per fer el sistema més “eficient” i “sostenible” en paraules del director dels serveis territorials de Salut a Tarragona, Josep Mercadé. De les nou de la nit fins a les vuit del matí hi haurà oberts un total de 12 centres a les comarques tarragonines -dos al Baix Penedès, sis al Tarragonès, un a la Conca de Barberà, un a l’Alt Camp i tres al Baix Camp- i 14 només prestaran els seus serveis des de les vuit del matí fins a les nou de la nit. Aquesta reordenació suposarà un estalvi de dos milions d’euros anuals.

Llegir més »
Acció Sindical

L’excés de malalts obliga el Joan XXIII de Tarragona a reobrir 15 llits

La direcció de l’hospital de Tarragona adopta la decisió amb dinou persones pendents d’ingrés. El centre ja ha perdut 76 llits en els últims dos anys.

Els treballadors de l’hospital Joan XXIII de Tarragona van tornar a exterioritzar el seu malestar per la pèrdua de gairebé cent llits en els dos darrers anys. Ho van fer, però, sense saber que, la nit abans, la direcció del centre n’havia reobert quinze, en una mesura que, a priori, va en contra de les directrius del que fixa el Departament de Salut, partidari de les retallades. La recuperació d’una quinzena de llits es va fer perquè dilluns, a dos quarts de tres de la tarda, hi havia dinou malalts pendents d’ingressar, i això va crear molta pressió assistencial, segons va explicar Agustí Aragonès, un dels responsables del sindicat.

Llegir més »
Premsa

Per què li dieu “crisi” si són cops d’estat

Els primers sis mesos de l’any 2011, tres “empreses” han destinat 1,76 milions d’euros a influir en decisions polítiques del Congrés dels Estats Units. És una informació que dóna el diari “Público/Públic” en la seva edició del 16 d’agost, signada per Pere Rusiñol. Ara ja ho podem dir: cap altra publicació diària de paper, que es pugui trobar al quiosc, permet entendre aquest cop d’estat anomenat “crisi” com aquest plec de papers. No dic res d’altres seccions, però la d’economia de “Público/Públic” és l’única que apunta i assenyala responsables mirant cap a dalt, cap als amos, cap als poderosos… i s’agraeix molt en moments com aquests. Les empreses són tres agències de qualificació de deute, això que heu degut sentir tan freqüentment en els darrers mesos per televisió i que sembla no se sap ben bé què. Els noms ja se’ns han fet familiars: Moody’s

Llegir més »
Premsa

Quins són els Principis de la Sobirania Alimentària?

1 . S’enfoca en aliment per al Poble: La sobirania alimentària planteja el dret a una alimentació suficient, saludable i culturalment apropiada per a tots els individus, pobles i comunitats, inclosos aquells que tenen fam, estan sota ocupació, estan en zones de conflicte i són marginats, enmig de polítiques d’alimentació, agricultura, ramaderia i pesquera; i rebutja la proposta que l’aliment és solament una altra peça mercantilitzable per a l’agro-negoci internacional.

2 . Valora a qui proveeixen aliment: La sobirania alimentària valora i dóna suport als qui aporten, i respecta els drets d’homes i dones, camperols i agricultors familiars, pastors, artesans de la pesca tradicional, habitants dels boscos, pobles indígenes i treballadors de l’agricultura i la pesca, també immigrants, qui conreen, crien, cullen i processen els aliments; la sobirania alimentària rebutja aquelles polítiques, accions i programes que els subvaloren, amenacen i eliminen les seves formes de vida.

3 . Localitza Sistemes d’Alimentació: La Sobirania alimentària propícia trobades entre els productors i consumidors d’aliments; posa a qui proveeixen i consumeixen al centre de la presa de decisions en temes relacionats a l’alimentació; protegeix als proveïdors del desaprofitament d’aliments i d’ajuda alimentària en mercats locals; protegeix als consumidors del menjar de baixa qualitat i dolent per a la salut, de l’ajuda alimentària inadequada i de l’aliment contaminat per organismes genèticament modificats; resisteix a les estructures de govern, contractes i pràctiques que depenen i promouen el comerç internacional insostenible i injust i que atorga poder a corporacions remotes i sense cap responsabilitat per les seves accions.

4 . Empodera localment: La sobirania alimentària atorga el control sobre territori, terra, pasturatges, aigua, llavors, bestiar i poblacions de peixos a proveïdors locals d’aliment i respecta els seus drets. Ells poden usar i compartir aquests recursos de formes social i ecològicament sostenibles per a la conservació de la diversitat; reconeix que els territoris locals sovint traspassen fronteres geopolítiques i assegura el dret de les comunitats locals per a habitar i usar els seus territoris; promou la interacció positiva entre les persones proveïdores d’aliments en diferents regions, territoris i des de diferents sectors la qual cosa ajuda a resoldre conflictes interns o conflictes amb autoritats locals i nacionals; i rebutja la privatització dels recursos naturals a través de lleis, contractes comercials i règims de drets de propietat intel·lectual.

5 . Desenvolupa Coneixement i Destresa: La sobirania alimentària es basa en la destresa i el coneixement local dels proveïdors alimentaris i les seves organitzacions locals que conserven, desenvolupen i manegen sistemes localitzats de producció i collita, desenvolupant sistemes d’investigació apropiats per a protegir-los i la saviesa la qual pugui ser transmesa a les generacions futures; i rebutja tecnologies que soscaven, amenacen o els contaminen, per exemple l’enginyeria genètica.

6 . Treballa amb la Naturalesa: La sobirania alimentària utilitza les contribucions de la naturalesa de manera diversa amb mètodes de producció i collita agroecològica, els quals maximitzen les contribucions dels ecosistemes i milloren la capacitat d’ajustament i l’adaptació, especialment davant el canvi climàtic; tracta de guarir al planeta amb el propòsit que el planeta pugui guarir-nos; i, rebutja mètodes que danyen les funcions dels ecosistemes beneficiosos, que depenen dels monocultius d’energia intensiva i fàbriques de bestiar, practiques de pesca destructiva i altres mètodes de producció industrialitzada, els quals danyen el medi ambient i contribueixen a l’escalfament global.

La Via Camperola / La Vía Campesina

www.viacampesina.org/

Llegir més »
Memòria històrica

“Diario de un miliciano republicano”, un llibre de Joaquín Aisa Raluy

Recentment ha aparegut publicat per l’editorial Base el llibre “Diario de un miliciano Republicano”. Es tracta del diari manuscrit del jove obrer barceloní Joaquín Aisa Raluy (1917-1977) que vivia a Ciutat vella, als barris de Sant Pere i Santa Caterina. Joaquín Aisa s’havia afiliat al Sindicat de la Fusta de la CNT en qualitat d’aprenent de fuster. El seu pare César Aisa havia arribat a Barcelona procedent d’Aragó i la seva mare era filla de la franja d’Osca. Joaquín seguia les passes del seu pare en afiliar-se a la Confederació, ja que César tenia el carnet del Sindicat del Transport com treballador del port. Joaquín Aisa, com tants joves del seu temps, era afeccionat a la boxa i al ball, era soci del Diana Boxing Club i freqüentava les sales de ball d’aquell temps: la Gavina Blava, Shangai Dancing i Germanor Barcelonina. Precisament, la nit del dissabte 18 de juliol havia anat amb els seus companys a divertir-se a la darrera d’aquestes sales situada al carrer Carders i a la matinada mentre feia temps per a anar a la platja va sentir com sonaven les sirenes i com començava el sarau de trets.

Llegir més »
Premsa

Les últimes mesures laborals aprovades pel govern espanyol són una reforma laboral encoberta que incentiva la temporalitat

La reforma laboral encoberta aprovada pel Consell de Ministres el 26 d’agost anima la temporalitat i permet que el treballador encadeni contractes temporals per fer la mateixa feina durant més de dos anys sense que l’empresari es vegi obligat a fer-lo fix.

L’abús dels contractes temporals va ser acotat en la reforma laboral del 2006. Per evitar que un obrer s’eternitzés a l’empresa amb contractes temporals es va fixar l’obligació que l’empresari convertís en fix qui, en el termini de 30 mesos, sumés 24 mesos amb un o més contractes temporals en una ocupació igual o diferent. L’escut es recollia a l’article 15 de l’estatut dels treballadors. L’empresa havia de fer-lo fix o bé acomiadar-lo.

L’objectiu del govern és deixar en suspens fins al 2013 la prohibició d’encadenar contractes temporals i ho justifica dient que “prefereixen un treballador temporal a un aturat”, que amb una taxa d’atur del 20% prefereixen un temporal precari abans que una nova fornada d’aturats que engreixin els números de l’antic Inem i generin dret a cobrar prestacions.

Amb les noves mesures aprovades, les empreses podran durant dos anys seguir fent contractes temporals als seus treballadors, a més aquest temps no computarà de cara al futur, és a dir, el comptador del temps que una persona porti com a treballadora temporal en una empresa no correrà durant aquest període i dins de dos anys tornarà al punt on estrobi ara.

Llegir més »
Premsa

Xerrada sobre “Anarquisme i alliberament nacional” a Granollers

El proper dissabte 10 de setembre a les 19 hores al Restaurant Llibreria Anònims tindrà lloc una xerrada-debat sobre la qüestió nacional des d’una postura ant-autoritària i llibertària, a càrrec de Gerard Jacas i Quevedo.

En motiu del proper Onze de Setembre el grup anarquista Assemblea Llibertària del Vallès Oriental ha volgut aportar al actual debat entorn la qüestió nacional i independentista una visió anarquista de la mateixa. És per això que, per tal de fomentar-ne el debat crític, els llibertaris han organitzat una xerrada-debat el proper dissabte 10 de setembre a les 19.00h al Restaurant Llibreria Anònims(C/ Miquel Ricomà, 57 GRANOLLERS).

Llegir més »
Premsa

El capitalisme senil

Els mitjans de comunicació ens inunden amb temes financers: deutes, avaluacions d’agències, tipus d’interès, primes de risc, les probables conseqüències de tot això, etcètera. Intentem mirar més enllà d’aquestes aparences i provem a detectar alguns aspectes del que realment significa el sistema econòmic en el qual vivim. Fonaments que són iguals des de la consolidació del capitalisme, però que ara es mostren en tota la seva cruesa.

En primer lloc, apareix amb força la idea que el sistema és totalment tributari del crèdit. No s’ha d’oblidar que el crèdit suposa que es gastin en el present els recursos del futur. El capitalisme actual no pot subsistir, no té capacitat de reproduir-se a si mateix més que utilitzant més i més recursos del futur, donant salts endavant cap al buit. És també un sistema dirigit per uns agents que controlen el que anomenen mercats, l’únic objectiu dels quals és obtenir el màxim benefici per a ells. Això sempre ha estat així en el capitalisme, però ara es fa explícit i adquireix la màxima legitimació. No els preocupa el creixement, la producció o l’ocupació. El major o menor benestar per a la població que el sistema pogués generar subsidiàriament ha d’estar totalment subordinat a les finalitats d’aquests agents.

Qui dominen els mercats –uns pocs agents financers d’enorme poder–, i qui treballen per a ells –unes agències d’avaluació el caràcter arbitrari de les quals i especulatiu està àmpliament demostrat– semblen ser qui controlen el món. Tres grans agències oligopolístiques dictaminen les decisions del capital, estructurat en molt pocs però imponents conglomerats financers. La resta de poders estan difuminats, afeblits, incapaços de controlar a aquests grans operadors mundials. En tots els casos, els mercats i els seus agents dictaran la política que considerin adequada, que consisteix essencialment a donar totes les facilitats al capital global. Molt poques persones amb immens poder sotmeten al món.

Les estructures polítiques que anomenem democràtiques i per les quals els països més rics es regeixen des de fa 200 anys estan sent cada vegada més marginades. Aquesta crisi està desvetllant amb claredat el paper instrumentalitzat i subordinat de la política. El poder econòmic dictamina la política. Els poders polítics es troben impotents per a dominar aquests poderosos agents, per a regular la vida econòmica, molt més per a dirigir-la. Els mercats imposen l’orientació econòmica i la vida política està cada vegada més supeditada a les seves indicacions. És cada vegada més dictatorial i està allunyada de qualsevol objectiu relacionat amb el bé comú.

Les contradiccions entre diferents tipus de capital augmenten. El capital financer cada vegada deixa menys espais per a l’àmbit del real. La producció de riquesa real, la capacitat de produir béns i serveis, té cada vegada menys importància en els objectius de qui prenen les decisions, s’ha convertit en mer instrument de l’acumulació financera. No importa si complir els objectius financers suposa deteriorar greu i permanentment la capacitat de produir riquesa. L’únic objectiu és el d’augmentar la riquesa financera, els diners dels que es poden apoderar, encara que aquesta impressionant acumulació de riquesa consisteixi en poc més que en complicadíssimes anotacions comptables de capitals ficticis. El capital financer fagocita a les fonts reals de producció de riquesa i en el procés es devora a si mateix, doncs només es produeix riquesa en l’esfera del real.

Aquest capitalisme és cada vegada menys capaç de distribuir la riquesa que es genera de manera que proporcioni uns nivells de vida adequats. L’explotació de molts per molt pocs és cada vegada major i al seu torn genera contradiccions que dificulten el manteniment del sistema. La població cada vegada pot esperar menys que l’ocupació li proporcioni nivells de vida adequats, no pot fer un projecte per a la seva vida: viurà cada vegada pitjor i més subordinada a la riquesa d’uns pocs. Ni econòmica ni ideològicament es legitima el sistema, i per aquest motiu intensifiquen el recurs a la repressió.

És la dinàmica d’un sistema insaciable que necessita devorar més i nous recursos –humans, naturals, financers– cada dia. Totes les mesures són insuficients. Controlades les perifèries, tracten ara d’apoderar-se del centre del sistema: s’enfonsa la perifèria europea més feble, després van a per Espanya i Itàlia, es comença a esmentar a Bèlgica i fins i tot a la potent França. Per primera vegada es posa en qüestió la fortalesa d’Estats Units. Alguns afirmen que són els símptomes d’un important canvi de poder: la decadència del poder del fins a ara centre a la consolidació del poder dels països emergents. En qualsevol cas, el sistema és cada vegada més inestable, qualsevol canvi ho altera, les turbulències són creixents i no cessen. Les crisis, més freqüents.

Pot mantenir-se, sobreviure, un sistema d’aquestes característiques?, o assistim més aviat a la inviabilitat del capitalisme, fagocitat el poder per les seves mateixes forces? És Saturn devorant als seus fills de por de perdre el poder? El que està molt clar és que tota està dinàmica és molt perjudicial per a les poblacions i els països. Portem anys assistint a una enorme reestructuració del poder que ha conduït a l’última crisi, de la qual no està gens clar que s’estigui aconseguint sortir. Res podem esperar del capitalisme senil que està disposat a les majors crueltats per a mantenir-se. Estem en la coberta del Titanic plenament conscients de l’enfonsament. L’única posició lògica és treballar per a assolir com més aviat un sistema alternatiu. Molt poques persones amb immens poder controlen el món.

* Miren Etxezarreta ésCatedràtica emèrita d’Economia Aplicada de la UAB.

Llegir més »
Premsa

El Govern suspendrà la prohibició d’unir contractes temporals

ANA REQUENA / Público/ Madrid 23/08/2011

Durant els pròxims dos anys haurà barra lliure de contractes temporals. Així ho contempla l’esborrany de reial decret de mesures laborals que el Govern aprovarà el divendres 26 d’agost i al que ha tingut accés Público. Enmig de la modificació dels contractes de formació i de la pròrroga dels 400 euros, el text inclou la suspensió temporal durant dos anys de l’article 15.5 de l’Estatut dels Treballadors, que limita el temps durant el qual es poden encadenar contractes temporals.

És a dir, des de l’entrada en vigor de la norma no hi haurà cap tipus de límit perquè una mateixa persona tingui diversos contractes temporals, consecutius o no, fins i tot encara que tots siguin en una mateixa empresa. Fins ara, els treballadors que en un període de 30 mesos haguessin estat contractats amb dos o més contractes durant més de 24 mesos (seguits o no) en la mateixa empresa per a cobrir el mateix lloc de treball o un diferent havien de passar a ser treballadors fixos.

L’Estatut dels Treballadors assenyala també que la negociació col·lectiva vigilarà “la utilització abusiva de contractes de durada determinada amb diferents treballadors per a ocupar el mateix lloc de treball cobert anteriorment amb contractes d’aquest caràcter”. Tot això quedarà en suspens durant els pròxims dos anys. La mesura afectarà especialment als treballadors que ja tinguin o hagin tingut recentment un contracte temporal: encara que ja duguin, per exemple, gairebé dos anys amb aquesta modalitat contractual, l’empresa podrà seguir mantenint-los com temporals, en lloc de fer-los indefinits.

És part del gir que han pres les propostes sobre ocupació del Govern. Finalment, no es modificaran els contractes a temps parcial, tal com va anunciar i va negociar el Ministeri de Treball amb els agents socials, sinó que s’introduiran canvis en els contractes de formació. Fins ara, es formalitzaven amb joves d’entre 16 i 21 anys, si bé la reforma laboral va ampliar l’edat a 25 anys fins a final d’aquest any. Finalment, aquesta modificació serà definitiva. A més, durant els pròxims dos anys, aquest contracte podrà realitzar-se amb joves de fins a 30 anys, segons l’esborrany de reial decret.

Les condicions laborals són similars a les fins ara vigents. La jornada laboral no podrà superar el 75% de l’establerta en conveni i aquests treballadors no podran fer hores extres, torns rotatius o jornada nocturna. El salari es fixarà en conveni i no podrà ser inferior al salari mínim interprofessional en proporció a la jornada laboral en l’empresa. Els joves tindran cobertes totes les contingències i dret a totes les prestacions, inclosa la d’atur.

Les empreses que, des de l’entrada en vigor de la norma fins a final de 2013, registrin aquests contractes tindran dret a una reducció de les quotes empresarials del 100% si tenen menys de 250 empleats i del 75% si tenen més. També els treballadors contractats tindran una reducció del 100% en les quotes que paguen a la Seguretat Social.

D’altra banda, el divendres es prorrogarà l’ajuda de 400 euros per a persones en atur que hagin esgotat els subsidis o que no tinguin dret a ells.

Notícia extreta del diari Público

Llegir més »
octaveta
Acció Sindical

Els usuaris i sanitaris de Catalunya marxem a la Conselleria de Sanitat

Des de la PUHC (Plataforma de Usuaris i Hospitals Catalans), ens han demanat que fem difusió de les Marxes a la Conselleria de Sanitat que tindran lloc el 2/09/2011, així com la nostra implicació activa, sent L’Hospital de Bellvitge un dels punts de partida de tot el Baix Llobregat fins la Conselleria de Sanitat, situada a la Travessera de les Corts131.

Llegir més »
mani antifeixista Salt
Premsa

Manifestació a Salt el 27 d’agost contra el racisme i el feixisme

Manifestació antifeixista a Salt el dissabte 27 d’agost per expressar el rebuig a la manifestació islamòfoba i xenòfoba convocada pel partit ultradretà Plataforma per Catalunya a Salt el mateix dia contra la construcció d’una mesquita.

La manifestació contra el racisme i el feixisme ha estat organitzada per l’Assemblea Indignada de Girona i altres col·lectius de Salt i Girona, i constarà de dues columnes, una que sortirà des de Girona a les 17 h. a Plaça Catalunya i l’altra des de la mateixa Salt a les 17.30 h. des de la biblioteca de la Coma Cros, per unir-se posteriorment i confluir en direcció a l’acte feixista de PxC al passeig Girona.

Llegir més »
marxa-ciutadana-a-lleida
Acció Sindical

Els Indignats de Lleida convoquen una Manifestació contra les retallades a la sanitat el 2 de Setembre

El moviment 15M de Lleida va acordar el 21 d’agost a la seva assemblea de Ricard Viñes, convocar una jornada de Lluita el proper divendres 2 de Setembre contra les retallades a la sanitat publica.

Aquesta jornada tindrà com a acte central una Manifestació que començarà a les 19:30 hores a la Plaça Ricard Viñes.

La CGT Lleida crida a la Mobilització el proper 2 de Setembre contra les retalladesa Sanitat.

Llegir més »
Premsa

Som Somàlia

Fam, agricultura, i la imperiosa necessitat d’estalviar i compartir els recursos d’aquest planeta han de ser temes centrals en el debat polític i social. Temes que no podem amagar més sota l’ala si no volem ser còmplices de la mort de milers i milers de nens i adults per acció o omissió. Temes que ens porten al moll de l’ós de la forma en què vivim i pensem a Occident.

Fins fa poc veure imatges d’adults o nens passant gana ens proporcionava un sentiment d’angoixa, però de fatalitat i impotència: “En aquest món de Déu que ens ha tocat viure, ple d’injustícies, hi ha gent que passa gana, que ha de passar gana”

Llegir més »
Premsa

El Judici a la CNT-66 s’ajorna de nou. La propera audiència s’ha fixat el 31 d’agost a Perpinyà

El passat dimecres 17 d’agost la CNT-66, de nou citada en el procés judicial que l’ajuntament de Perpinyà manté contra aquest sindicat per ocupació il.legal d’un local públic i desusat, ha tornat a denunciar davant el Tribunal de Gran Instància de Perpinyà el tracte discriminatori d’aquesta administració vers els demés sindicats de la demarcació, discriminació de la que la CNT-66 és víctima desde fa tretze anys, el temps que porten reclamant un local a l’administració.

Llegir més »
Acció Sindical

Sin Patrones: El procés de recuperació d’empreses pels seus treballadors a l’Argentina, 2001-2009

A partir de finals de l’any 2001 i començaments del 2002, sectors de la classe obrera argentina van protagonitzar una experiència de lluita molt singular. L’ocupació d’empreses i la posada en marxa de la producció sense patrons. En un context de crisi econòmica, alt nivell de l’índex de desocupació, fallides d’empreses i acomiadaments massius, milers de treballadors es van organitzar per a mantenir les seves fonts de treball.

Llegir més »
Acció Sindical

Cinc sindicats caminen cap a una nova vaga general

Venim d’una primavera de fortes protestes al carrer i d’un estiu poc habitual, amb les concentracions contra les retallades pressupostàries i el moviment 15-M com a protagonista. L’agost ja fa intuir que la tardor vindrà agitada. Els sindicats CGT, CNT, Sindicat de Comissions de Base (Co.Bas), Coordinadora Sindical de Classe (CSC) i Confederació Sindical Solidaritat Obrera (SO) estan treballant conjuntament per avançar en un calendari de mobilitzacions que té com a un dels objectius organitzar una vaga general “contra les polítiques de retallades i la pèrdua de drets impulsada pel govern i les institucions europees, a instàncies de la patronal i els mercats”, diu el web de CGT.

Llegir més »
Premsa

“Estem davant un salt qualitatiu en la lluita per un nou model social per a Xile”

Les lluites estudiantils que sacsegen a Xile fa més de dos mesos, enmig d’un clma d’agudització del malestar social amb el model social implementat a sang i foc des de la dictadura, i aprofundit en “democràcia”, i enmig de les creixents lluites d’altres sectors (ambientals, treballadors, pobles originaris), són sense cap dubte un dels fets més importants que ha viscut el país en les últimes dues dècades. El seu significat té abast continental, evidenciant l’esgotament del neoliberalisme en el bastió més dogmàtic i ortodox d’aquest model, revelant les contradiccions evidents al mal anomenat “miracle xilè”.

Dins de la joventut, hi ha un creixent espectre polític llibertari i el Front d’Estudiants Llibertaris és l’expressió organitzada més significativa d’aquest corrent a nivell nacional. En aquestes mobilitzacions, el FEL ha mantingut una presència activa en els centres on té presència, aportant des de la nostra òptica al desenvolupament del moviment. Compartim una interessant entrevista amb Felipe Ramírez militant del FEL a Santiago i president del Centre d’Estudiants de Comunicacions de la Universitat de Xile. En ella, aborda el significat de les actuals mobilitzacions, així com el rol que juguen el FEL i els llibertarisen l’actual període de lluita.

Llegir més »
195286_CGT_Lleida_ocupacio_OTG
Acció Sindical

La CGT ocupa l’oficina del SOC a Lleida com a protesta davant les retallades socials

El matí del 18 d’agost una vintena de membres de la CGT s’han manifestat davant i a l’interior del Servei Català d’Ocupació (SOC) i de la seu de Benestar Social i Família. Els sindicalistes han informat als usuaris i treballadors d’ambdues institucions sobre la postura del sindicat.

Des de la CGT s’ha volgut remarcar que la nova formula de cobrament del PIRMI i el retard que està ocasionant a molts dels seus beneficiaris respon a una voluntat del Govern de CiU de reduir despeses a costa dels més desvalguts. Com apunta la retirada, fa uns mesos, de l’impost de successions que beneficia a les rendes més altes.

Canvis en el PIRMI… Durs amb els febles, tous amb els poderosos.

Llegir més »
Acció Sindical

Uns 500 manifestants protesten a Barcelona contra la reforma del PIRMI

Mig miler de manifestants, entre membres de moviments socials i representants de sindicats i partits polítics de l’oposició, s’han concentrat el 18 d’agost per la tarda a la plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar contra la reforma del programa de la renda mínima d’inserció (PIRMI). Davant de la Generalitat, els manifestants han criticat el govern i el culpen de destrossar l’estat del benestar.

Convocada per l’Assemblea de Treballadors Desocupats de Barcelona, la concentració ha servit per reclamar que la renda mínima d’inserció es pagui a tots els perceptors i per contestar ‘l’enduriment de les condicions d’accésa l’ajuda, decidit pel govern per a combatre el frau’.

Llegir més »
Acció Sindical

El tancament de quatre nous llits a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona deixa la unitat de semicrítics i coronària al 50%

El secretari general de la secció de la CGT a l’Hospital Joan XXIII, Agustí Aragonès, ha denunciat aquest dimarts el tancament de quatre nous llits de la unitat de semicrítics i coronària de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Aragonès, que ha recordat que aquesta mateixa unitat ja va perdre quatre llits al mes de maig, ha dit que després d’aquest tancament el centre ha deixat una de les unitats de referència de tota la demarcació al 50%. Des dels sindicats han explicat que la gerència de l’hospital ha justificat el tancament d’aquests llits assegurant que aquests estan vuits i que tornaran a estar disponibles en cas que sigui necessari. Des del maig, el centre sanitari ha perdut uns 55 llits.

Llegir més »