CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Premsa

Acció Sindical

Els gestors d’Iniciativa (IC-VERDS-EUA) desallotgen il·legalment els locals del Comitè d’empresa de Parcs i Jardins de Barcelona

Ahir dia 30 de març la direcció de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins (Presidit per la política d’IC-Verds Imma Mayol) actuant a d’amagat i amb traïdoria van desallotjar els locals del Comitè d’empresa en el Centre de Manteniment de Canyelles.
Davant d’aquests greus fets que atempten contra la llibertat sindical, s’ha convocat un Comitè d’empresa Extraordinari per a demà dimecres 1 d’abril i s’ha presentat denúncia als Mossos de Esquadra.

Llegir més »
Acció Sindical

CGT convoca una concentració contra els acords signats a Nissan

El dia 31 de març de 2009 la Secció Sindical de CGT convoca una nova mobilització contra els acords signats a NISSAN Barcelona, que deixaran en el carrer a 1450 treballadors.

Tal com recull la Direcció de Nissan en la carta que va enviar a tots els treballadors el passat 5 de març, en la qual es refereix a l’acord signat amb els sindicats CCOO, SIGEN-USOC i UGT. “… iniciar la reducció de plantilla des dels 4.250 actuals fins a les 2.800 ocupacions,…”

El dia 25 de març, UGT, CCOO i SIGEN-USOC van signar un ERO temporal per a un total de 3.580 treballadors i fins a un màxim de 79 dies laborals per a 550 d’aquests.

El greu de la situació és que durant el període de consultes, la Direcció ens diu, que aquests 550 treballadors han de suportar el topall de regulació perquè “si treballéssim a 2 torns de treball, i tots els dies aquest seria el nombre de treballadors per als quals no tindria càrrega de treball”.

Com vam dir la setmana passada la memòria de l’expedient de regulació temporal, marca l’estratègia empresarial, que té dos objectius de reducció de costos clara. Externalitzar i subcontractar tasques, i tenir entre un 15% i 20% de treballadors eventuals.

L’acord de reducció de plantilla, permet a aquesta empresa rebaixar la plantilla en 1.450 treballadors, fet totalment injust i innecessari.

Aquesta decisió no amaga més que una reducció de costos laborals a costa dels acomiadaments de la plantilla actual, per a substituir-la per treballadors amb un cost menor a causa de els seus contractes més precaris.

La CGT diu alt i clar, que les millores competitives de la planta no han d’anar a càrrec de l’ocupació ni de les condicions laborals dels treballadors i diem clarament que, NO SOBRA CAP TREBALLADOR.

Per això contra l’acord i contra els acomiadaments, convoquem una concentració de protesta en LES PORTES DELS LOCALS SINDICALS DURANT L’ATURADA D’ENTREPÀ EL DIA 31 DE MARÇ DE 2008.

AL contrari del que alguns volen fer creure, la CGT convoca aquesta concentració de lluita contra els acords, rebutjant qualsevol tipus d’acte violent.

Salut i lluita,

Secció Sindical CGT Nissan

cgtnissan.blogspot.com/

Llegir més »
Premsa

La campanya “Els Punts Negres de la Crisi” va estenent la “taca” de causants de la crisi per diversos punts de l’Estat espanyol

Organitzacions socials creen una campanya per a denunciar als agents responsables de la crisi econòmica, social i ambiental que vivim.

La proposta consisteix a assenyalar i denunciar algunes de les persones, institucions, mecanismes, etc, directament implicats en la generació de la crisi financera, econòmica, ambiental i social en la qual ens trobem, així com la gestió, sota paràmetres neoliberals, que s’està donant a aquesta situació.

L’acció consisteix a marcar amb un “punt negre” aquests espais o institucions. Els punts negres es fotografien i presenten en la pàgina de la campanya: www.lospuntosnegros.org

Els col·lectius impulsors animen a qualsevol persona i organització a denunciar els seus “punts negres” i pujar-los a la web de la campanya.

Enllaç en web CGT: www.cgt.org.es/spip.php?article1314

Enllaç Campanya Punts Negres: www.lospuntosnegros.org

Secretaria d’Acció Social Comitè Confederal CGT

Organitzacions que donen suport a la campanya: ATTAC, Baladre, CGT, Ecologistasen Acción, ¿Quién debe a quién?.

Llegir més »
Premsa

La Federació d’Afectats de Polio i els seus Efectes Tardans reivindica davant el Ministeri de Sanitat i Consum l’aplicació dels seus drets en matèria de salut

A les portes del Ministeri de Sanitat i Consum, regentat pel ministre Bernardo Soria, es van donar cita en el matí del 27 de març, en un acte simbòlic, al voltant de mig centenar de persones amb polio i els seus efectes tardans, així com membres del Fòrum de vida independent, per a acompanyar amb això a la federació d’afectats de polio i els seus efectes tardans, que va fer lliurament en el registre d’un requeriment al ministre de citació i actuació immediata sobre els protocols mèdics que aquestes persones precisen i que no s’han portat a terme malgrat les recomanacions presentades en un informe per l’Institut de Salut Carlos III des que en 2001 i que per unanimitat parlamentària a través de dues proposicions no de llei, els fossin sol·licitades.

Els representants de les persones amb poliomielitis entenen que aquesta desídia institucional està vulnerant clarament l’article 25 de la Convenció Internacional dels drets de les persones amb discapacitat i que suposa un afront institucional contra ells, després de 7 anys que aquest estudi fora presentat amb totes les seves recomanacions de protocols d’actuació sanitària, no hagin estat finalment tingut en compte les seves particulars necessitats, ni s’hagin donat recomanacions ni informació dels efectes tardans de la polio referent a això als departaments de salut de tot el territori nacional, el que ve generant una discriminació, unes desigualtats i unes negligències sanitàries sense precedents, amb un col·lectiu que es manifesta, -segons declaracions dels seus membres-, com víctima del passat del present i de seguir així, del futur de les polítiques de salut portades a terme en el territori espanyol des de fa més de 50 anys, pel que no descarten de no obtenir una resposta ràpida per part del ministeri l’emprendre accions de pressió pública fins a ser finalment escoltats i atesos com es mereixen.

Federació d’Afectats de Polio i els seus Efectes Tardans

Què és la síndrome post polio? –SPP-

La síndrome post polio és una malaltia neurológica rara, caracteritzada per fatiga, debilitat muscular progressiva amb pèrdua de funció i dolor i que apareix exclusivament en pacients que van ser infectats pel virus de la polio entre trenta o quaranta anys abans. La polio va afectar a moltes persones en el nostre país fins a mitjans dels 60, en l’actualitat es calcula que a Espanya existeixen unes 40.000 persones amb seqüeles de polio, però fins a començaments dels anys 80, no se la hi coneix com síndrome post polio. -SPP- i en l’actualitat molts metges de família no saben de la seva existència ni cap a on derivar a aquests pacients.

La prevalença (nombre de casos d’una malaltia en una població) de les malalties de la moto neurona en el seu conjunt és de 3,5 individus per cada 100.000 habitants; la síndrome post polio no ocorre en totes les persones que van ser afectades per la polio, sinó en un 20-80% d’elles, sent més freqüent en les dones i existint una relació directa entre el risc de patir aquesta síndrome i el grau de severitat de les seqüeles de la polio.

Durant la infecció pel virus de la polio moltes de les neurones de les astes anteriors de medul·la espinal són danyades o destruïdes, unes altres sobreviuen a la polio i assumeixen la funció de les neurones lesionades; d’aquesta forma el pacient recupera el control dels seus músculs i la seva salut, però a costa d’una hiperfunció de les cèl·lules supervivents. Al cap d’un període variable entre trenta i quaranta anys o fins i tot més ampli, aquestes neurones sobrecarregades comencen a fallar donant lloc a l’aparició de la malaltia, aquest mecanisme és el responsable del curs lent però paulatí de la malaltia. La síndrome post polio pot desencadenar-se després d’una caiguda, un període de repòs perllongat, un accident lleu, o amb l’aparició d’altres malalties.

El pobre tractament que es dóna avui dia, va en el millor dels casos a pal·liar els símptomes, sense que existeixi un protocol a nivell nacional, per a identificar la malaltia, ni un programa de rehabilitació, ni pressupost de la Seguretat Social que es dediqui a investigar aquesta malaltia. Per això la nostra Federació (FEAPET) ha realitzat aquest primer acte de conscienciació de la població i del Ministeri de Sanitat i està fermament determinada a realitzar quantes accions consideri oportunes perquè es compleixin les nostres justes peticions.

Enllaços informatius:

www.appcat.org

polioyspp.blogspot.com

Joaquin Trullén Romeo, Afectat de polio i SPP

Llegir més »
Acció Sindical

Finalitza la vaga dels treballadors de Mahle.

LA PLANTILLA DE MAHLE TORNARÀ AL TREBALL EL DILLUNS DESPRÉS DE DUES SETMANES DE VAGA.

EUROPAPRESS. Barcelona, 27 Març 2009.

Els treballadors de l’empresa de pistons Mahle, a Vilanova i la Geltrú (Barcelona), van acordar avui tornar al treball a partir del dilluns i desconvocar la vaga indefinida que mantenien des de feia dues setmanes en contra de l’acomiadament de 125 treballadors.

L’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) per a acomiadar a aquests empleats, que suposen el 24% de la plantilla, ja va ser acceptat pel Govern el dilluns.

Llegir més »
Acció Sindical

El grup Telefónica, incomplint els seus acords, congela el salari als treballadors de Telefónica SAU (xarxa fixa)

Després de la consulta al govern sobre l’IPC previst per al 2009 – una cosa que mai abans es va fer ja que es donaven per bones les previsions del govern- el Grup Telefónica ha decidit congelar els salaris per a aquest any dels treballadors de Telefònica SAU, empresa encarregada de la telefonia fixa a Espanya que té en plantilla al voltant de 28.000 treballadors.

Incompleix així l’acord al que arribaren l’any passat l’empresa i sindicats, en els quals s’establia l’IPC previst (2% segons les previsions del govern) com referència per a la pujada salarial d’aquest any. L’excusa per a la no pujada és la crisi econòmica, una dosa paradoxal en una empresa que lidera el sector de les comunicacions, amb uns beneficis, l’any passat, de 7.000 milions d’euros, i un repartiment de dividends per acció de 1,5 euros i de 140 milions d’entre € els seus directius.

CGT, igual que altres forces sindicals, està estudiant emprendre accions legals si Telefònica no reconsidera la seva decisió. A més aquest sindicat, donat els moments de crisis que afrontem, li exigeix que assumeixi la seva responsabilitat amb la societat i generi llocs de treball de qualitat, en contra de la seva política de reducció de plantilla i subcontractació del treball.

Sindicat Federal de Telefónica CGT

Llegir més »
88701_boloniabcnmani260309.jpg
Premsa

Barcelona: 20.000 ciutadans es manifesten contra la repressió policial i l’aplicació del Pla Bolonya a cop de porra

Més 20.000 ciutadans (25.000 segons els organitzadors) es manifesten la nit del dijous 26 de març pels carrers de Barcelona, per un itinerari improvisat, fent ús de la desobediència civil, i posen a relluir la incompetència de la policia autonòmica. Els i les manifestants han donat una lliçó de desobediència civil no violenta, en una manifestació que mossos i autoritats havien escalfat aquests últims dies i que hi havia voluntat de rebentar, a través d’infiltrats i contínua provocació institucional i policial.

Llegir més »
Premsa

Concentració davant la Borsa de Barcelona per l’alliberament d’Enric Duran

Unes dues-centes persones es van concentrar al vespre d’ahir 26 de març davant de la seu de la Borsa de Barcelona per demanar l’alliberament d’Enric Duran, ‘l’estafador solidari’ que es troba en presó provisional sense fiança. L’acció va començar amb una ‘performance’ que interpretava la manera com la gent perd els valors per culpa del capitalisme. Després s’han llegit dos manifestos que reclamaven l’alliberament de Duran en considerar que no hi havia risc de fuga.

Llegir més »
4at_Aniversari_CSA_Maranya_Cartell.jpg
Premsa

Invitació al 4t Aniversari del CSA La Maranya de Lleida

Atenció, Atenció…

A babord, les aigües tumultuoses del poder polític. A estribord, les ordes del poder especulatiu. A popa, un passat ple de gent, circumstàncies i experiències. A proa, un futur per descobrir, ple de lluita i compromís.

Que Ponent és una república platanera ho sabem des que les circumstàncies de cadascú ens hi han fet anar a parar. Unes per naixement, d’altres per adopció. Totes per convenciment. I convençudes que calia una barqueta on navegar, quatre fustes on combatre el naufragi cap on ens porta un sistema decadent i podrit que fa aigües per tot arreu. Ell sí. Té forma d’oceà i està infestat de taurons, cocodrils i pops – amb mil i un tentacles – que intenten succionar els espais que, com el nostre, resisteixen l’embastida del tsunami institucional. Aquestes ordes tenen cares vàries, però un sol objectiu: acabar, per tots els mitjans, amb la nostra barca. Li diuen Maranya. Nosaltres li diem LA MARANYA. Les majúscules se les mereix després de resisitir el que ha resisistit. I nosaltresamb ella.

Llegir més »
MAni_barceloneta_28_marc.jpg
Premsa

A la Barceloneta ens neguem a ser un barri turístic

El proper dissabte dia 28 de març, a les 17.00 a la plaça de La Barceloneta, els veïns i veïnes tornem a sortir al carrer. La Barceloneta és un barri popular i no un lloc per especular.

Estem farts d’una política urbanística que beneficia només a uns pocs, de procesos de participació que només són per quedar bé i d’una ciutat en la que cada cop és mes difícil sobreviure.

Llegir més »
Premsa

El Rector de la universitat Pompeu Fabra (UPF) criminalitza al moviment okupa i a la CGT

LA CGT DE BARCELONA DAVANT LES DECLARACIONS DEL RECTOR DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA (UPF) ON ES FA REFERÈNCIA AL SINDICAT

La CGT de Barcelona, davant les declaracions efectuades pel rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Josep Joan Moreso a TV3 aquest dijous 26 de març, en el programa de Josep Cuni, on se’ns diu que formem part d’unes “minories intolerants” volem puntualitzar:

La CGT té afiliats en les Universitats, entre els professors, el personal no docent i també entre els estudiants. Per tant els afiliats de la CGT estan implicats des del principi en les mobilitzacions contra la nova reforma Universitària (aplicació del Pla Bolonya) i així ho hem fet públic.

La CGT com organització donem suport a la lluita contra l’aplicació des dels rectors i claustres universitaris del Pla Bolonya. Des de l’inici de les mobilitzacions contra el Pla Bolonya, el crit unànime dels estudiants, professors i personal no docent ha estat la falta de negociació i diàleg per part dels gestors universitaris, per tant qui estan aplicant mètodes d’imposició en lloc de buscar consensos són els rectors.

Sobre l’acusació a la CGT de pertànyer a les “minories intolerants”, aquesta és la típica acusació que se sol utilitzar per a no reconèixer que les coses no s’estan fent bé, a més de no assumir la seva pròpia responsabilitat en tot aquest procés.

Els rectors sí que se’ls pot considerar que pertanyen a aquesta minoria selecta de persones que estan tan prop de la perfecció que s’acaben convertint en intolerants, no sentint la necessitat ni de negociar ni d’explicar el que fan i com ho fan.

Ens agradaria que els rectors utilitzessin la mateixa energia per a defensar als que l’altre dia van ser apallissats brutalment per la policia, després del desallotjament de la Universitat.

La CGT, com organització sindical i social, participem en les mobilitzacions que considerem justes i estem oberts al debat amb qualsevol dels rectors que tant parlen de diàleg però que a l’hora de la veritat acaben prenent el camí de l’autoritarisme.

Veure vídeo de les declaracions en el Mati de TV3 a partir del minut 6’25:

www.tv3.cat/videos/1117149

Llegir més »
Acció Sindical

Mossos i LEC: l’esquerra de la dreta

El Josep Huguet ho tenia clar quan deia que l’alternativa a Bolonya era el franquisme, la universitat franquista. En la frase només hi havia un error i és que no era triar entre una cosa i l’altra sinó unir-les les dues; Bolonya i franquisme són el mateix. I això és tan clar que la normativa per sancionar i expulsar de la Universitat els estudiants que s’hi oposen és una llei franquista i la policia que va enviar Saura per rebentar tot el que se’ls posés per davant, també.

Els Mossos són una policia constituïda després de la Guerra de Successió per un vallenc botifler, malgrat les exculpacions que la historiografia revisionista digui en els manuals que han d’estudiar els aspirants al cos. El cos ha evolucionat i ara té més armes que mai i les utilitza professionalment, per deixar clar que el diàleg, amb aquest govern, només és pot tenir al bar. I punt i final. Després ja tindran temps i mitjans (de comunicació) per dir que sempre han estat disposats a parlar. Una colla de mentiders. La principal feina dels Mossos d’Esquadra el dia 18 de març del 2009 va ser reprimir qui no es plega al Govern. El dia 17 van detenir l’Enric Duran (quants banquers hem vist amb manilles enmig d’aquesta crisi?) i el 18 van sortir a fer una notícia ben grossa que servís per silenciar la vaga general de l’Educació, la tercera per aturar la precarització de condicions de l’Educació pública i la privatització general a través d’aquesta llei que es diu LEC. Alhora, els del PSC es desfeien dels molestos estudiants antiBolonya i alguns dels socis del tripartit posaven en entredit la política d’ICV al capdavant del Departament d’Interior.

El Saura, l’Huguet i fins i tot el Maragall han arribat al final de la seva història particular. I com si es tractés d’un Fukuyama col·lectiu, el cos dels Mossos d’Esquadra i les porres del 18 de març l’únic que han fet ha estat confirmar aquest punt. Els escolanets del PSC i el Saura mateix ungit com a Sant Cristo Gros de la dreta que es diu d’esquerra s’han esforçat tant com han pogut per passar per partits més conservadors que CiU i PP. I si tot ésdreta, no cal votar.

Llegir més »
Copia_de_Asamblea_de_parados.jpg
Premsa

Més de 50 desocupats/des participen en l’Assemblea de desocupats de Badía del Vallès realitzada el 25 de març

Aquest dimecres 25 de març més de 50 desocupats i desocupades de Badía van participar en l’Assemblea de desocupats de Badía celebrada en el Casal de l’Esquerra de Badia.

Es va triar un president, un secretari i un portaveu de l’assemblea per a fer d’intermediaris entre l’assemblea i el govern municipal de Badia del Vallés. El dimarts 26 de març a les 18h es reunien amb l’alcaldessa de Badía del Vallès per a transmetre els acords de l’assemblea en matèria d’ocupació local. També es va decidir participar en la manifestació del dissabte a les 17.30h a Barcelona amb el lema: Que la crisi la paguin els Rics!.

El manifest i punts que es van acordar són els següents:

Som més de 2000 els treballadors i treballadors que ens trobem en atur a Badía del Vallès, acomiadats en algun dels nombrosos expedients de regulació d’ocupació, després del tancament d’empreses i tallers, paralitzacions d’obra o als quals no s’ha renovat el contracte precari.

Mentre els banquers a través de les nostres hipoteques i els empresaris de la construcció i immobiliàries amb l’especulació de l’habitatge, gaudeixen del botí de la nostra explotació, del robatori i l’estafa massiva d’aquests últims anys de bonança econòmica. La resposta del Govern al drama social de l’atur consisteix a omplir les butxaques dels causants de la crisi: banquers, especuladors multinacionals que deslocalitzen fàbriques.

Sense oblidar la complicitat dels sindicats majoritaris (UGT i CCOO) amb anys reformes laborals i convenis d’empresa precaris i la no convocatòria d’una VAGA GENERAL davant la situació actual de la classe treballadora.

Davant aquesta situació dramàtica, un col·lectiu de desocupats/des de Badia del Vallès, entenem que no podem perdre el temps esperant passivament que el Govern o l’Ajuntament prenguin mesures efectives contra l’atur.

L’experiència de les crisis anteriors ens ha ensenyat que només nosaltres, desocupats i desocupades, mitjançant la nostra autoorganització en assemblees i la mobilització, podrem aconseguir les nostres reivindicacions:

1.- Reducció de la jornada laboral a 35 hores sense disminució de salari i l’eliminació total de les hores extres en les obres realitzades a Badia del Vallés

2.- Atur indefinit fins a la recol·locació efectiva mentre duri la crisi.

3.- Impedir els desnonaments de les famílies hipotecades si es troba en atur algun dels seus membres.

4.- Generar ocupació pública real, no subcontractada a través d’empreses privades que es quedaran amb una part dels diners destinats als ajuntaments.

5.- Exigir a l’Ajuntament de Badia del Vallès transparència en la contractació de desocupats en les obres de Badia i donar prioritat als desocupats de la localitat en un 100%

Assemblea de Desocupats de Badia

Llegir més »
032509121332.jpg
Acció Sindical

Coordinem les lluites al Vallès. Propera reunió el 14 d’abril al Casal de l’Esquerra de Badia.

Per discutir com avançar en la coordinació d’un moviment comarcal i el pla de mobilització convoquem a una reunió oberta el proper 14 d’ABRIL A LES 10h AL CASAL D’ESQUERRA DE BADIA (Av. Burgos 18).

Coordinem les lluites al Vallès

La nostra comarca es troba en una situació extremadament greu: Ficotriad, Delphi, Sony, Estampacions Sabadell, Diari de Terrassa, Magnetti Marelli, entre d’altres, són tan sols alguns exemples d’una llarga llista d’empreses que es veuen afectades per la crisi capitalista. L’atur oficial de gener al Vallès Occidental afecta ja a 61.000 treballadores i treballadors.

Llegir més »
Premsa

Més de 1000 acomiadaments cada dia a Catalunya, no callem! Manifestacions a Barcelona i Tarragona el dissabte 28 de març

– Manifestació unitària a Barcelona, convocada per la Campanya Que la crisi la paguin els rics, el dissabte 28 de Març, Plaça Universitat 17:30 amb el lema “Més de 1000 acomiadaments cada dia a Catalunya, no callem!”

– Manifestació a Tarragona el dissabte 28 de març a Tarragona, a les 18 h. a la Plaça Imperial Tarraco, sota el mateix lema, convocada per CGT, IAC, CoBas, Assemblea Ciutadana de Reus i diversos col·lectius socials.

Llegir més »
Premsa

Es constitueix un Grup de suport a l’Enric Duran

Davant de les moltes bones iniciatives i idees que estan sortint per fer campanya per la llibertat de l’Enric i la mancança de coordinació i comunicació que hi ha entre els grups que les estan proposant, el divendres passat (20 de març) vam reunir-nos gent procedent de diferents campanyes en què havia participat l’Enric per mirar d’establir un marc de coordinació i d’organització conjunta, i així evitar dispersar esforços.

Llegir més »
Acció Sindical

Continua la vaga indefinida i les mobilitzacions dels treballadors de Mahle (Vilanova i la Geltrú)

Els treballadors de Mahle (Vilanova i la Geltrú) continuen amb la vaga indefinida iniciada el dilluns 16 de març per protestar contra l’expedient de regulació que vol aplicar la direcció de la planta de Vilanova i la Geltrú. Divendres dia 13 s’havia acabat el termini de negociacions entre el comitè i la direcció de la fàbrica sense acord ja que les peticions d’ambdues parts són molt distants.

Durant la setmana passada, els treballadors de Mahle ja van començar a aturar la producció com a mesura de protesta per l’evolució de les negociacions de l’expedient de regulació. Critiquen l’immobilisme de la direcció en les negociacions que havien d’acabar amb l’acomiadament de 140 persones, xifra de la que s’han de restar els 35 treballadors més grans de 57 anys que seran prejubilats obligatòriament. I és que el comitè vol que els acomiadaments siguin voluntaris a través d’incentius econòmics i prejubilacions, però la direcció proposa unes quantitats econòmiques que ells consideren ridícules.

Llegir més »
Premsa

2009: el pas de la precarietat a l’atur

250 treballadors de Sitel, una subcontrata d’Ono per a operacions de telemarqueting, van ser avisats el 29 de gener, quan es dirigirien als seus llocs de treball, que havien estat acomiadats. El motiu que va al·legar l’empresa és que s’havia acabat l’obra per la qual estaven contractats. El comitè d’empresa, no obstant això, considera que el desmantellament de la plaça està relacionat amb la deslocalització de la mateixa i el seu trasllat a Sudamèrica. El mateix dia, diversos articles en internet glossaven un grafiti que havia aparegut en un mur de La Laguna (Tenerife): “Violència és cobrar 600 euros”. La taxa d’atur de les Illes Canàries és, juntament amb la d’Andalusia, la més alta de l’Estat. En ambdós casos supera el 15%, dos punts per sobre de la mitjana de l’Estat espanyol, capdavanter de l’atur de la UE, amb una taxa del 13,9%.

Aneguets lletjos

Juan Carlos, de la coordinadora de Barakaldo Berri-Otxoak, ha explicat a DIAGONAL que la pujada de l’atur en la seva ciutat (d’un 34% en l’últim any) posa en relleu el pas d’un tipus d’ocupació lligada a la indústria pesada al model de contractes temporals, el que suposa que la situació dels acomiadats sigui pitjor ara que en anteriors crisis: “Aquí no es produïxen expedients de regulació d’ocupació, sinó que directament a tota aquesta gent que depèn del sector serveis no se li renova”.

Abel Izquierdo, de l’Assemblea de Desocupats de Plasencia (Extremadura), denúncia que persones “que fa poc tenien un treball” avui han d’acudir als menjadors socials o rebuscar en els contenidors.

Els economistes Bibiana Medialdea i Nacho Álvarez alertaven en el seu estudi “Ajustament neoliberal i pobresa salarial: els “working poor” en la Unió Europea”, de la significativa pèrdua de pes dels ingressos en el Producte Interior Brut (PIB): “El 1975, quan les rendes laborals van assolir la seva major quota de riquesa, la participació [del total dels salaris en el PIB europeu] era del 70%”. Segons la Comissió Europea, el 2007, el conjunt dels salaris representava només el 54,5% del PIB espanyol.

L’equació que tradicionalment identificava el treball amb la sortida de la pobresa va ser desmantellada amb la implantació del model precari. Així, segons denunciaven Medialdea i Álvarez el 2005: “el 33% dels pobres europeus treballa amb contracte legal i a jornada completa”.

Com exposa a aquest periòdic Ángel Luis García, secretari d’acció sindical de la Confederació General del Treball (CGT), “a l’Estat espanyol el model de relacions laborals actual es basa en la necessitat de treballadors amb contractes temporals, contractats barats i acomiadaments barats. Només cal recordar que en l’últim semestre de 2008 el 87% de les noves contractacions ho van ser en condicions de temporalitat”.

Per la seva banda, el catedràtic Vicenç Navarro tem que els actors principals del credo liberal emprin fórmules per a reduir l’atur que redundin en noves desregulacions del mercat i en la reducció de la protecció social. Per contra, les solucions a aquests talusos, precarietat i atur, passen, segons Navarro, per l’augment en despesa pública “en activitats que crein ocupació, tals com infraestructures físiques i humanes (transports, energies renovables i educació) i en serveis públics (com sanitat, escoles d’infància i serveis de dependència)”.

Per a l’Institut de Ciències Econòmiques i de la Autogestió (ICEA) la major vulnerabilitat dels desocupats pel que fa a crisis anteriors es deu a la manera que l’atur és utilitzat: “Al costat de la precarietat laboral (promoguda per les diferents reformes laborals), l’atur es converteix en un arma de control de la classe treballadora en mans dels empresaris”. D’aquesta manera, un dels objectius amb que s’utilitza la dada de l’atur és augmentar la flexibilitat i situar als treballadors en una “feble posició negociadora” enfront de la classe empresarial.

Segons Ángel Luis García queda la sensació que “aquesta és una crisi pactada, executada per a acabar retallant i netejant tot això que les multinacionals en realitat desitgen: que és augmentar de manera exponencial els beneficis sense cost de drets laborals, retallant drets aconseguits a sang i foc durant els últims cent anys”.

Organitzar-se o agonitzar

Juan Carlos, de Berri-Otxoak, considera que un dels objectius de les assemblees és treure a precaris i desocupats de la dinàmica competitiva impulsada pel model neoliberal. “Les oficines funcionen perquè coneixem qui s’ha quedat a l’atur. On hi ha una dada nosaltres li posem un nom, uns cognoms, una situació i un barri”, declara.

Juan Carlos considera que els grups d’aturats han d’organitzar-se en dos fronts: d’una banda poden ajudar de manera individual a les persones que necessiten assistència i assessorament; per un altre, col·laboren en la creació d’un front des del qual incidir en les decisions de les autoritats locals i autonòmiques: “La gent que ve sap que no s’acosta a Càrites. Sap que ha de ser subjecte actiu de la seva lluita, però també que no estarà sola”. En aquesta línia de l’acció concreta, un dels objectius prioritaris de les assemblees és postergar els desnonaments i les expulsions fulminants d’inquilins.

Diego Oliva, de l’Assemblea de Desocupats de Granada, convida a aquelles persones que estiguin en tràmits de ser embargades que s’assessorin –amb el suport d’advocats, taxadors i notaris– a l’oficina que han obert per a retardar fins a sis anys els embargaments, i fins i tot anular crèdits abusius.

Un altre dels aspectes en el qual posen l’accent és vigilar la correcta gestió del Pla I, anunciat pel govern com mesura correctora per a combatre l’atur des de les administracions. Oliva exigeix que la contractació d’aturats no es produeixi a través d’empreses intermediàries: “Volem que l’Ajuntament contracti directament, que no hi hagi beneficis industrials per a ningú”.

Pablo Elorduy, Diagonal núm. 95

diagonalperiodico.net/spip.php?article7278

Llegir més »
87781_Copy_of_P3190131.jpg
Acció Sindical

Desenes de milers de manifestants marxen a Barcelona contra la LEC i la política educativa del Tripartit

Un éxit rotund: “després direu que només érem deu”

Exitosa i multitudinària jornada de vaga a l’ensenyament públic català el dijous 19 de març, amb 80.000 manifestants a Barcelona i diversos milers més si sumem els de Tarragona, Tortosa, Lleida i Girona. La manifestació de Barcelona ha superat la xifra de les dues jornades de vaga anteriors (el 14 de febrer i el 13 de novembre de l’any passat), diguin el que diguin la guàrdia urbana i la Conselleria que, com sempre, intenten minimitzar-la, amb la col·laboració activa dels mitjans de comunicació que els són afins. Una dada, però, és categòrica i incontrovertible: quan la capçalera de la manifestació arribava a l’alçada de Jaume I, girant cap a la Plaça S. Jaume, la cua encara estava sortint de la Plaça Universitat. És ridícula, i una mostra més de la prepotència del Tripartit, la xifra de 23.000 manifestants que dóna la guàrdia urbana, el cos policial a les ordres del PSC del conseller Maragall i del president Montilla.

Llegir més »
Premsa

Presó sense fiança per a l’activista Enric Duran

El seu advocat, Àlex Solà considera la mesura ‘desproporcionada’ perquè no hi havia hagut cap ordre de cerca i captura

El jutjat d’instrucció número 29 de Barcelona ha decretat presó provisional sense fiança per a Enric Duran perquè considera que hi ha risc de fuga. El seu advocat, Àlex Solà, ha valorat aquesta mesura com a ‘desproporcionada’ perquè ‘no hi havia hagut cap ordre prèvia de cerca i captura ni tampoc cap intent d’esbrinar el domicili de Duran’. L’activista podria ser a la presó fins que se celebri el judici, que es podria allargar fins als dos anys.

Llegir més »
Acció Sindical

SEAT: La por guanya a la fàbrica. UGT demana acceptar pèrdues salarials sense saber si tindran treball i aconsegueix el 65,5% de vots

En la consulta realitzada ahir 18 de març van votar, segons fonts de la UGT, un 76,36% de la plantilla de Seat, i el resultat va ser: 65,5% de vots a favor de la proposta de pèrdua salarial a canvi de treball realitzada per la UGT (5.495 vots) i un 31,1% en contra (2.611 vots), un 2,6% de vots en blanc i un 0,8% de vots nuls. .

La plantilla de Seat accepta la congelació salarial per a fabricar el nou Audi Q3 EP: La plantilla de Seat ha acceptat majoritàriament la congelació salarial plantejada per UGT de Catalunya en solitari com mesura perquè la factoria de Martorell (Barcelona) s’adjudiqui la fabricació del nou model Audi Q3. CGT i CCOO demanaven el vot negatiu a la proposta.

La jornada de votació, a la qual estaven convocats els més de 11.000 empleats de l’empresa automobilística dels centres de Martorell, Zona Franca i centres de recanvis, va transcórrer sense incidents però enmig d’una palesa divisió sindical en el comitè d’empresa, ja que CGT i CC.OO. es van declarar aquesta setmana contraris a la proposta i van acusar a UGT de cedir al “xantatge” de l’empresa.

Les diferències entre CCOO i UGT radicaven en la paga mínima de 200 euros que proposa UGT per a 2011 de manera que es compensi la congelació salarial de la plantilla el 2009 i el lleuger augment –del 50% de l’IPC– per a 2010. CC.OO. de Catalunya exigia que aquesta paga es consolidés, és a dir, que es plasmés en les taules salarials.

L’acceptació de la plantilla d’aquesta proposta que recull les condicions laborals perquè la planta catalana pugui adjudicar-se el nou model de Audi coincideix amb la presentació avui a Martorell dels resultats de Seat relatius a l’exercici 2008. Segons va avançar Volkswagen la setmana passada a Alemanya, Seat va tenir unes pèrdues de 78 milions i va ser l’única empresa del consorci amb números vermellsen 2008.

Llegir més »
Acció Sindical

Un delegat de la CGT a la Fundació Pere Mata de Reus ha estat acomiadat

CONCENTRACIÓ CONTRA L’ACOMIADAMENT DEL DELEGAT DE CGT DANIEL PÉREZ,

DILLUNS 23 DE MARÇ, 12.30 h., A LES PORTES DE L’INSTITUT PERE MATA

CRIDA URGENT ALS DELEGATS I DELEGADES DE CGT I ALS AFILIATS QUE HI PUGUIN ANAR

Per arribar-hi cal agafar l’avinguda que surt de Reus en direcció a Falset i a la primera rotonda agafar a la dreta una petita carretera que porta a l’Institut Pere Mata (a uns 500 metres).

En la següent adreça web podeu veure on està i com arribar-hi:
www.foro-ciudad.com/tarragona/institut-pere-mata/foto-satelite.html

Des de la Federació Comarcal del Baix Camp de la CGT denunciem que es tracta d’un intent clar de l’empresa de dificultar i trastocar el treball sindical que porta a terme el comitè d’empresa, format per 9 delegats i delegades, tots ells de la CGT, i dinamitar la secció sindical de CGT a l’empresa.

Llegir més »