CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Coordinació del Catalunya

Cartell

Acte/concentració antifeixista a la Plaça Urquinaona de Barcelona, dissabte 27 d’octubre

Feines i serveis socials per a tothom!

El feixisme no és la solució!

Acte/concentració a Plaça Urquinaona, dissabte 27 d’octubre, 17-18h.

Després ens podem sumar a la mani en defensa de l’educació

Convoca: Unitat contra el feixisme i el racisme
Amb el suport del Comitè d’Empresa de Telefònica Bcn i Fedelatina

Amb intervencions d’un membre del Comitè d’Empresa de Telefònica Barcelona i de Javier Bonomi, de Fedelatina

Es començarà la distribució dels 30.000 exemplars de la nova octaveta d’UCFR, Aturem el feixisme!!

Acte/concentració antifeixista a la Plaça Urquinaona de Barcelona, dissabte 27 d’octubre Llegeix més »

Cartell

Xerrades “Cap a la vaga social” a Sants el 27 d’octubre, organitzades per la Universitat Indignada 15M

Cap a la Vaga Social

Eines de Lluita per al segle XXI?

Dissabte 27 de octubre

Centre Social de Sants, carrer Olzinelles nº 30, Barcelona

10:15h Presentació de la jornada

10:30h Cap a la vaga social

Jordi Juan membre de COS
Raquel Lopez membre de CNT-AIT
Isa Garnica membre de CGT

12 h. Estratègies de lluita per al segle XXI

Vidal Aragonés advocat, membre col.lectiu Ronda
Lluís Rodríguez Algans Economista. Membre de l’Institut de Ciències Econòmiques i de l’Autogestió a Barcelona. ICEA
Salvador Pueyo Puntí. Ecòleg. Membre de la Subcomissió de Decreixement 15M

Debat amb els ponents anteriors

Universitat Indignada 15M

http://universitatindignada15m.wordpress.com/

universitatindignada.15m@nullgmail.com

Xerrades “Cap a la vaga social” a Sants el 27 d’octubre, organitzades per la Universitat Indignada 15M Llegeix més »

Desobedients i sense exèrcit, és clar

Una de les poques coses en què coincideixo amb Artur Mas és que la “Catalunya quatreprovíncies” resultant de tot això que li ha de passar a aquest tros de Països Catalans no ha de tenir exèrcit. La comunitat autònoma, l’estat lliure associat, la colònia de la UE o el que surti de la deriva de les intencions de la manifestació de l’11 de setembre passat no ha de tenir exèrcit. Per molts motius, però un de bàsic i central és per no trair la nostra pròpia història de lluites socials recents. La majoria de les persones que avui apostem per la independència i per la construcció d’una societat més justa i lliure som filles i fills de les lluites socials dels vuitanta i noranta del segle passat i, entre aquestes, d’una que vam guanyar des de la base: l’acabament del servei militar obligatori. Per molt que CyU, PP i López Tena s’entestin a dir que van ser a ellsa qui ho devem.

Desobedients i sense exèrcit, és clar Llegeix més »

Gallardón, el codi penal i el populisme punitiu

Els discursos de la dreta sobre el funcionament del sistema penal i de les forces de seguretat ens poden fer pensar que ens envolten milers d’éssers perillosos disposats a provocar tota mena de mals per apoderar les nostres coses, per fer-se amb els nostres diners o, el que és pitjor, per sentir pur plaer.

A jutjar pels continguts de campanyes electorals i pels debats previs a l’aprovació de mesures com el recentment anunciat enduriment del codi penal, sembla que els delinqüents s’aprofiten d’un sistema tou i permissiu que facilita que, en cas d’anar a petar en un calabós, l’assassí de torn surti en poques hores per la mateixa porta per on ha entrat. El pitjor de l’argumentari punitiu desplegat per polítics i mitjans de desinformació és que es basa en mites que no se sustenten en evidència empírica i que no hi ha una resposta clara, valenta, informada i contundent, de l’anomenada esquerra parlamentària.

Gallardón, el codi penal i el populisme punitiu Llegeix més »

Set tesis per a un moviment llibertari en el centre de la tempesta

Una proposta d’acció i d’investigació per al moviment llibertari en aquests convulsos inicis del segle XXI ha d’incorporar necessàriament un diagnòstic breu de la situació. Un diagnòstic que es resumeix en una sola paraula: crisi.

Crisi d’un sistema de dominació i d’una manera de produir sustentat sobre l’explotació i la violència. Crisi, també, dels paradigmes clàssics que se li enfrontaven, que l’empenyien a limitar-se i el feien vascular entre la repressió i la reforma. No oblidem aquest segon aspecte de la crisi.

Els moviments socials (i més, els d’àmbit global) han mostrat en les últimes dècades les petjades d’una gran derrota, la de la primera onada revolucionària, que es va estendre des de 1871 fins a 1989. Les cicatrius deixades per aquesta batalla poden observar-se fins al dia d’avui. I, és més, els subproductes tòxics generats per l’intent de metabolitzar la resistència per part del sistema, al veure’s

Set tesis per a un moviment llibertari en el centre de la tempesta Llegeix més »

Condemnen els periodistes de Cafè amb Llet a pagar 10.000 euros a l’assessor d’Artur Mas

JESÚS RODRÍGUEZ | 23/10/2012 – Setmanari Directa

Marta Sibina i Albano Dante han fet públic mitjançant un vídeo la sentència condemnatòria del jutjat de primera instància 37 de Barcelona. La resolució judicial insta els dos periodistes de la revista Cafè amb Llet a indemnitzar l’assessor d’Artur Mas, Josep Maria Via, amb 10.000 euros. En concret, el jutjat considera que la frase “gent com vostè, com Bagó, com Manté i tants altres que s’han enriquit a costa d’enfonsar la nostra Sanitat” atempta contra el dret a l’honor de Josep Maria Via, per això la jutgessa Maria Millán Gisbert també ordena la censura i retirada de la xarxa dels vídeos difososper Cafè amb Llet.

Condemnen els periodistes de Cafè amb Llet a pagar 10.000 euros a l’assessor d’Artur Mas Llegeix més »

Per què des de la CGT convoquem a la vaga general el 14 de novembre?

14 NOVEMBRE 2012. VAGA GENERAL

PER QUÈ UNA VAGA GENERAL?

El 14 de novembre de 2012, la Confederació General del Treball (CGT) juntament amb altres organitzacions, convoca Vaga General (VG) de 24 hores de durada en tot l’estat espanyol perquè el Govern, amb la seva política de retallades i reformes, ens està portant a una autèntica situació d’emergència social, perquè està aplicant una política econòmica, neoliberal i antisocial que està al servei dels mercats financers, els especuladors, al servei d’una Unió Europea (UE) governada per la banca alemanya, el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI). En definitiva, una VG perquè volem un nou model social que no afavoreixi a una minoria de privilegiats (1%), no exploti a la majoria de la població (99%), un nou model social que es fonamenti en el repartiment, la llibertat i la justícia social.

Amb aquesta VG, com societat hem de trencar el cercle de desmotivació, resignació i desmobilització a la qual ens intenta conduir el sindicalisme institucional.

Per a la CGT, aquesta VG és una proposta des de la dignitat, que presenta i proposa a la societat, a tota la població, a totes les organitzacions perquè la facin seva, la utilitzem, la guanyem i comencem un nou camí de restauració de drets i llibertats.

La CGT convoca VG el 14 de novembre, perquè aquestes polítiques han provocat que 6 milions de persones estiguin en atur, que el 52% de la joventut no tingui treball i hagi d’emigrar, que més de 700.000 persones hagin estat desallotjades del seu habitatge, que milions de persones estiguin en el llindar de la pobresa, que ens estiguin estafant a tota la població per a pagar la seva crisi.

La CGT convoca VG perquè el Govern està aplicant una política de retallades en despeses socials, en sanitat, en educació, en serveis públics per a privatitzar-los i desmantellar els serveis públics bàsics.

Una VG perquè amb les retallades, la pujada de l’IVA, pujada d’impostos, congelació de pensions, la pèrdua de salaris, reducció de prestacions a l’atur, eliminació de beques, la pèrdua d’ocupació, estan robant milers de milions d’euros a tot el poble i a les arques públiques per a pagar el deute il·legítim i els seus interessos, per a rescatar a la banca i les grans empreses.

Una VG perquè hi ha amnistia fiscal als defraudadors, hi ha privilegis fiscals a les grans fortunes. Una VG perquè la crisi la paguin qui l’han provocat, perquè es persegueixi a qui defrauden.

QUI ESTEM CONVOCATS A LA VAGA? QUIN TIPUS DE VAGA?

La VG del 14 de novembre és, en primer lloc, una Vaga Laboral, una Vaga dels i les treballadores per a parar les empreses, els transports, els serveis, les comunicacions, les administracions. És una Vaga per a confluir totes les lluites sectorials i exigir la restauració de tots els drets laborals que ens arravassat.

La VG és també una Vaga de Consum per a atacar al capitalisme en la seva essència i redefinir el model desarrollista que s’està carregant la vida en el planeta.

La VG és una Vaga Social per a exigir els drets, les llibertats, el canvi de model que beneficia a la majoria de la població, des d’una democràcia directa, participativa.

Per tant, tota la població estem cridats a no anar al treball, a no consumir, a formar part dels piquets informatius, a participar en les accions i mobilitzacions, a visibilitzar-se en el carrer amb tota la pluralitat de reivindicacions.

Totes i tots, treballadors, aturats, joves, estudiants, pensionistes, desnonats, exclosos, amb papers o sense papers… tota la població, totes les organitzacions socials, sindicals, estem cridats a la VG per a fer-la gran, per a aconseguir els objectius proposats i que el Govern i els poders atenguin al clam del carrer, al poble.

PER QUÈ LA VAGA GENERAL? PROPOSTES I ALTERNATIVES A LA CRISI

– Derogar tota la legislació i reformes aprovades contra els drets de la població (Reforma Laboral, Negociació Col·lectiva, Pensions, Reforma Constitucional, Estrangeria, exigència de les 35 peonades per a cobrar el subsidi, Projecte de Llei sobre l’avortament…)

– Protecció econòmica suficient als milions de persones aturades.

– Protecció davant els desnonaments. Moratòria fins a la sortida de la crisi i programa social d’accés a l’habitatge.

– Repartiment de l’ocupació, reducció de la jornada laboral, reducció de l’edat de jubilació, prohibició dels ERO, hores extres, treball a preu fet i beques que oculten llocs de treball.

– No a la privatització de la Sanitat, Educació, Transports, energia, aigua… Expropiació de les empreses que van ser públiques anteriorment i que presten serveis bàsics a la societat

– Garantia d’accés universal als serveis públics a les persones amb i sense papers.

– Repartiment del treball de cures. Desenvolupament de les ajudes a la Dependència.

– Reforma fiscal perquè paguin més qui més tenen i augment de la tributació de les empreses i grans fortunes. Persecució del frau fiscal.

– Banca Pública sota control social que permeti l’accés als recursos a les famílies.

– No pagar el deute ni els seus interessos. Auditoria del deute mitjançant un procés participatiu sota control ciutadà com pas previ a l’anul·lació de tot el deute il·legítim. Exigència de responsabilitats penals als causants de la crisi.

– Ús dels diners públics per a la satisfacció de les necessitats de les persones i no per a rescatar bancs. Exigim el tancament dels casinos financers, paradisos fiscals.

– Llibertat sense càrrecs per a totes les persones jutjades amb motiu de la seva militància sindical o social. No a la repressió i la seva criminalització.

– El seu model de democràcia no ens val. Apostem per un nou model de democràcia directa, participativa i des de baix.

– Rebutgem a la Unió Europea com institució impulsora de les polítiques neoliberals.

– Abandó d’una política econòmica encaminada al creixement il·limitat i substitució per una altra que s’inscrigui en els límits de recursos del nostre planeta.

– Afrontar decididament les crisis energètica, climàtica i de biodiversitat, claus per a la supervivència de milions de persones.

Per què des de la CGT convoquem a la vaga general el 14 de novembre? Llegeix més »

La Confederació General del Treball (CGT) convoca vaga general de 24 h. el 14 de novembre de 2012

La CGT de Catalunya, reunida en plenària el 22 d’octubre, va acordar traslladar la jornada de vaga general que tenia convocada per al 31 d’octubre al 14 de novembre de 2012, reconvertint el 31 d’octubre en una jornada de lluita i mobilització, però mantenint el preavís de vaga general per tal de donar cobertura legal a aquells territoris, sectors o empreses on s’acordi mantenir la jornada de vaga del 31 d’octubre.

Per altra banda, la CGT reunida en plenària confederal a Madrid el 23 d’octubre, també va acordar traslladar la convocatòria de vaga general del 31 d’octubre al 14 de novembre, mantenint-se però la convocatòria de vaga del 31 d’octubre en aquells territoris que així ho hagin acordat, i convocant a nivell general una jornada de lluita social el mateix dia.

ACORDS DE LA PLENÀRIA CONFEDERAL EXTRAORDINÀRIA 23 D’OCTUBRE DE 2012

1. La CGT decideix traslladar la seva convocatòria de Vaga General, que ja té registrada per al 31 d’Octubre, a la data del 14 de Novembre de 2012 a fi de coincidir amb la Vaga General que s’ha convocat en l’Estat Espanyol, a Portugal, en altres països del sud d’Europa i les mobilitzacions d’àmbit europeu que s’estan convocant, per a aquesta data, per desenes de sindicats de la Unió Europea.

La CGT segueix mantenint per al 14 de Novembre, la seva pròpia convocatòria de Vaga General, els seus propis objectius, reivindicacions, motius, pels quals va convocar la Vaga General del 31 d’octubre.

2. Aquesta decisió de la CGT respon a la necessitat de confluència i d’unitat d’acció sindical que demanda la població i la classe treballadora en aquests moments tan dramàtics i d’emergència social per la qual està travessant la majoria de la població com a conseqüència de les polítiques econòmiques i antisocials que emanen del govern i de la Unió Europea (reformes, retallades, pagament d’un deute il·legítim, privatitzacions…).

La CGT ha manifestat des de sempre la seva sensibilitat per la confluència, amb altres organitzacions sindicals i socials, en les convocatòries de Vagues i mobilitzacions en benefici exclusiu de la defensa dels drets laborals i socials.

3. Per altra banda, la CGT mantindrà la convocatòria de Vaga el 31 d’octubre en aquells Territoris que, mantenint la seva pròpia convocatòria territorial, així ho precisin a fi de garantir l’exercici de la vaga per a aquells àmbits que han manifestat la seva voluntat de seguir fent-la.

4. Així mateix, la CGT manté el 31 d’Octubre com Jornada de Lluita Social Activa amb mobilitzacions, accions directes, ocupacions, manifestacions, concentracions, vaga de consum, vaga social, com camí cap a la Vaga General del 14 de Novembre.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Acords plenària extraordinària CGT Confederal estatal sobre transformar en jornada de lluita #31O i convocatòria pròpia de vaga general #14N 2012 from CGT Catalunya

Attached documents

Acords plenària confederal 23 octubre

La Confederació General del Treball (CGT) convoca vaga general de 24 h. el 14 de novembre de 2012 Llegeix més »

SMATSA i SEMATSA en lluita: concentració a Sabadell el 25 d’octubre

CONCENTRACIÓ DAVANT DE LES OFICINES DEL GRUP VENDEX

25 D’OCTUBRE A LES 17H. (SMATSA, SEMATSA)

Des de la Federació local de la CGT de Catalunya a Sabadell, fem una crida a l’afiliació, als simpatitzants i al poble treballador de Sabadell a sumar-se al conflicte obert i donar suport als/les treballadors/es del grup Vendex.

El grup Vendex és una empresa amb més de 28 delegacions en tot l’Estat espanyol, dedicada sobretot a la neteja i manteniment, tant en la recollida d’escombraries, neteja viària i neteja d’instal·lacions municipals, com el control de les zones blaves.

Aquesta és una empresa dedicada a les subcontrates municipals, que es lucra amb diners públics i que oferix serveis que haurien d’estar municipalitzats. Una empresa esquitxada amb múltiples casos de corrupció a Galícia i que de moment ha culminat amb la detenció de diversos directius i un alcalde.

En la nostra ciutat el grup Vendex compta amb una delegació, en la qual estan incloses la subcontrates de neteja i recollida d’escombraries SMATSA (amb una recent concessió molt opaca i de poc consens), la subcontrata de neteja d’instal·lacions municipals SEMATSA i la subcontrata del control de zones blaves PARKISA (totes elles amb beneficis milionaris).

El conflicte social i laboral en l’empresa SMATSA està obert davant les amenaces de l’empresa presentant als representants dels treballadors un estudi on consideren que existeix personal que sobra i voler implantar un quart torn, que si no és acceptat per part de la plantilla i del comitè d’empresa, s’aplicarà de totes maneres amb la facilitat que li permet la nova reforma laboral. Amb l’excusa de les retallades i de la crisi, la implantació d’aquest quart torn suposaria una flexibilitat en les condicions de treball que reduiria als treballadors a esclaus.

És molt cridanera l’actitud feixista i autoritària la Direcció de l’empresa que vulnera constantment les garanties del comitè d’empresa i el conveni col·lectiu, considerant fins i tot factible decidir sobre el numero de treballadors/es i les seves condicions quan les pròpies normes d’obligat compliment “plec de condicions”, entre l’ajuntament i empresa garanteixen tant la totalitat d’operaris/es de plantilla com les seves condicions laborals (conveni col·lectiu).

També les treballadores de l’empresa SEMATSA estan en conflicte amb la Direcció de l’empresa que pretén reduir els serveis i horaris de les netejadores així com aplicar un ERO temporal. També és cridanera l’actitud mafiosa de la Direcció de l’empresa que coaccionant a les treballadores els ha fet signar acords individuals amb els quals renuncien als seus drets.

Per altra banda la Direcció de l’empresa ha trencat la taula de negociació que havia constituït amb l’assemblea de treballadores. Tot això davant el silenci i complicitat de l’ajuntament de Sabadell.

Per tot això s’elaborarà un calendari de mobilitzacions dels treballadors/es, que s’inicia el dijous 25 d’octubre a les 17:00h amb una concentració davant de la seu del grup Vendex, a l’avinguda Francesc Macià 76 C.

La neteja pública de Sabadell està en lluita.

Ni acomiadaments, ni xantatges.

No sobren treballadors, sobren explotadors.

No a les retallades.

Que la crisi la paguin els rics

Federació Local CGT Sabadell

http://cgt-sabadell.blogspot.com.es/2012/10/concentracion-delante-de-las-oficinas.html

SMATSA i SEMATSA en lluita: concentració a Sabadell el 25 d’octubre Llegeix més »

RENFE: pressupostos que no es compliran

Les xifres dels PGE per a 2013 presentades el passat 8 d’octubre pel President, en la seva compareixença en el Congrés, són un sense sentit. No és possible l’explotació d’un servei públic de qualitat, que diuen promoure, amb la retallada que proposen per al pressupost de Renfe pel 2013 , que s’aplica sobre el pressupost ja retallat de 2012 i 2011 (22% el 2012 més la retallada del 34,8% de l’any 2011).

Amb les dades d’ingressos‐despeses el resultat financer previst per a 2012 era positiu en 67M€, quan el propi President va presentar els PGE per a 2012. En aquestes alçades de l’any, les pèrdues per la nova gestió són de més de 150M€, superant amb escreix a les de 2011, que van ser de 100,43M€. Diu que el Govern establirà quins trens tindran la consideració d’Obligació de Servei Públic, sense comptar amb els ciutadans i quan ja han filtrat a la premsa suficientment que substituiran més de 70 trajectes per autobusos. A més, amb la dràstica disminució de l’aportació de l’estat per a 2013 (480M€ enfront dels 848M€ de 2012), no es pot garantir la cobertura dels serveis considerats com no essencials, amb el perill que això suposa.

A Mercaderies no surten els comptes, amb la desinversió proposada (68% pel que fa a 2011) no és possible augmentar el tràfic. La realitat és que el transport de Mercaderies per ferrocarril no ha augmentat, però sí el de les empreses privades que estan agafant tràfics de Renfe. Aquest és el resultat de la seva gestió. Reconeix textualment que l’escassa inversió (300M€ en 2012 i 244M€ per a 2013), “vénen derivades de les factures dels pagaments pel material ferroviari que s’ha vingut comprant en els anys anteriors”. Compra de material ferroviari sense criteri comercial, sense que s’hagi demanat responsabilitats a ningú i que afecta i condiciona seriosament el nivell inversor de la companyia i el seu futur desenvolupament.

En definitiva, el resultat financer de Renfe, segons els seus càlculs, se situa en 281M€ que, després del EBITDA i l’amortització del deute creat des de 2005 (5.000M€), es transforma en 172M€ negatius. Veurem finalment com és el resultat financer de Renfe el 2012, quan es publiquin les xifres oficials al terme de l’exercici.

Però els comptes són clars, el resultat financer és positiu en 281M€ com ho va ser el 2011. L’empresa és rendible. Les inversions i el deute creat des de la segregació de 2005, transformen els resultats en negatius, al que no ajuda que l’aportació de l’estat per obligacions de servei públic es redueixin i s’abonin amb anys de retard, el que augmenta el deute al seguir necessitant cabdal per a l’explotació dels serveis.

El realment important d’aquest assumpte, és que darrere de totes aquestes xifres estem milers de treballadors del Sector Ferroviari que NO ANEM A CONSENTIR l’aplicació de polítiques contra el ferrocarril públic i contra els nostres llocs i condicions de treball. Els treballadors no som els responsables de la seva gestió.

RENFE: pressupostos que no es compliran Llegeix més »

Cartell actes

Nous actes a Barcelona amb motiu del 110 aniversari de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, del 27 d’octubre al 14 de desembre

CONTINUEM amb els actes del 110 ANIVERSARI de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona:

– Dissabte 27 octubre, a les 19 hores, FELLA, Joaquim Costa 34. “La ecologia y la tradicion libertaria”, a càrrec de Toni García (coautor llibre “Las ilusiones renovables”)

– Dissabte 3 novembre, a les 19 hores, Espai Obert, Violant d’Hongria 71. “Com funcionen els bancs i la banca comercial. Creació de Crèdit i de diner. El Banc Central Europeu i la transformació de l’economia europea”, a càrrec de Jaume Samperiz (AEP ed. Sintra)

– Dijous 8 novembre, a les 19 hores, Espai Obert, Violant d’Hongria 71. A càrrec de Manel Aisa i Adolf Castaños (Ateneu Enciclopèdic) “Els nostres arrauxats “ (Jaume Brossa, Josep M de Sucre, Diego Ruiz, Cristòfor de Domènech, Antonio Turón, Pere Quart, Felip Cortiella, Albert Carsi, Diego Camacho, Angel Carmona, Luis Andrés Edo, Valerie Powles, Pepita Carpena i tant d’altres oblidats).

Nous actes a Barcelona amb motiu del 110 aniversari de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, del 27 d’octubre al 14 de desembre Llegeix més »

El comitè d’empresa de TV3 convoca aturades des del 24 d’octubre contra un possible ERO

La plantilla de TV3 farà aturades parcials a partir del 24 d’octubre fins a gener de 2013, convocades pel comitè d’empresa per fer pressió i protestar contra un possible expedient de regulació d’ocupació (ERO) al canal públic i contra l’externalització de serveis, i pel manteniment dels llocs de treball i defensar el futur de TVC.

Els rumors sobre un possible ERO i l’externalització de serveis han estat el detonant d’aquesta campanya de mobilitzacions, que van decidir els treballadors en referèndum els dies 14 i 15 d’octubre, en que la plantilla va votar la pregunta “Aprova la proposta del comitè d’empresa d’un pla de mobilitzacions d’octubre a gener del 2013 que inclogui aturades parcials contra l’externalització i pel futur de TVC i el manteniment dels llocs de treball?”. Els resultats van ser clarament favorables al sí: 71,45% contra un 23,76% de vots contraris, amb una participació del 61,18% de la plantilla, superior al que sol ser habitual.

El comitè d’empresa de TV3 convoca aturades des del 24 d’octubre contra un possible ERO Llegeix més »

Tallers antirrepressius a Reus el 24 d’octubre i Tarragona el 26 d’octubre per preparar les properes vagues generals

De cara a les properes vagues del 31 d’octubre i del 14 de novembre des del sindicat CGT han organitzat els següents actes:

El dimecres 24 d’octubre tindrà lloc a Reus una xerrada de formació – preparació per a la vaga general, bàsicament a nivell antirepressiu en general i de preparació de cara a la realització de piquets: normativa i legislació existent, formes d’actuació, com evitar la repressió, com actuar en situacions concretes…

En ella intervindrà Ermengol Gassiot, Secretari d’Acció Social de CGT Catalunya, i un membre d’Arran, i començarà a les 19.30h. a la sala d’actes del Casal Despertaferro (Martí Napolità 7, 2n) de Reus.

Tallers antirrepressius a Reus el 24 d’octubre i Tarragona el 26 d’octubre per preparar les properes vagues generals Llegeix més »

Es porta a terme una jornada de mobilitzacions el 22 d’octubre a Barcelona: Metro, Autobusos, Parcs i Jardins i altres empreses municipals

– Vaga d’Autobusos i Metro

Els treballadors del metro i els autobusos de TMB han fet vaga parcial aquest dilluns 22 d’octubre contra l’aplicació de Reial Decret del govern del PP que contempla entre altres coses la retallada de la seva paga de Nadal. De les 6.30 h a les 9.30 h i de les 17 a les 20 h només han circulat la meitat dels combois que marquen els serveis mínims. Els autobusos circulaven amb servei mínim entre les 9.30 i les 14.30 h i a partir de les vuit del vespre.

– Metro de Barcelona

Més de 500 treballadors del Metro de Barcelona s’han manifestat des de la plaça d’Urquinaona fins a la plaça de Sant Jaume la tarda del dilluns 22 d’octubre. Els manifestants han protestat contra l’aplicació del reial decret del Govern espanyol al sector públic i que suprimeix la paga de Nadal.

Els treballadors del Metro mantenen la convocatòria de vaga de 24 hores per al 31 d’octubre. Una data en què els treballadors d’autobusos també tenien convocada una aturada de 24 hores per al mateix dia, i finalment l’han desconvocada.

Es porta a terme una jornada de mobilitzacions el 22 d’octubre a Barcelona: Metro, Autobusos, Parcs i Jardins i altres empreses municipals Llegeix més »

Can Vies afronta l’amenaça de desallotjament amb una demostració de força al carrer

JESÚS RODRÍGUEZ | 21/10/2012 – Setmanari Directa

Davant del cinquè intent de desallotjament i després de 15 anys d’història, el dissabte 20 d’octubre el Centre Social Autogestionat Can Vies va fer una demostració de força al carrer (vídeo @15mbcn_tv). Més de 1200 persones de molt diversa procedència i que dibuixaven un ampli ventall de lluites i entitats socials van caminar durant dues hores pels barris de Sants, la Bordeta i Hostafrancs darrera d’una pancarta on es llegia “No passaran”.

Des de la megafonia cantaven: “Som de Can Vies, som gent del barri, i d’aquí Sants no ens mouran, no ens mouran mai mai, ni convergents ni socialistes, no ens podran desallotjar”. Els anteriors regidors del districte de Sants-Montjuïc, Pere Alcober i Imma Moraleda (PSC) ja van provar d’expulsar –sense èxit– les entitats que des de 1997 donen vida a l’edifici propietat de TMB. És ara l’edil Jordi Martí (CiU) qui haurà de decidir si es fa enrere de la intenció de desallotjar l’emblemàtic centre social autogestionat. Al llarg del recorregut es van viure les actuacions dels Castellers de Sants, que van hissar mitjançant un pilar la banderola en defensa de Can Vies, de la colla bastonera de Sants, amb el repicar característic i la nota de color dels seus vestits tradicionals, així com de la colla de Diables de Sants, que va fer una cremada davant la seu del districte i posteriorment a la plaça dura que ha donat un gris relleu a l’edifici on abans hi havia el CSO Hamsa.

L’Habitatge 18N, Can Batlló i l’Encoberta

La marxa, amb l’animació de grups de timbalers, va baixar fins el barri de la Bordeta després de passar per davant de Can Vies –on hi va haver molts crits de suport i l’encesa de bengales–. Davant de les portes d’accés al recinte fabril de Can Batlló, recuperat de l’abandó pels i les veïnes del barri ara fa més d’un any, es va fer la primera parada per mostrar així “el lligam i la força que sumen tots els espais autogestionats del barri”. Es va prosseguir la ruta per la carretera de la Bordeta fins arribar davant l’Habitatge 18N, que fou ocupat per famílies i persones amb dificultats d’accés a l’habitatge o que havien estat desnonades. Ja fa més d’un any que fou desallotjat per la força i continúa buit. És un cas similar el de l’Encoberta, una finca propietat d’un banc portugués, ubicat a la carretera de Sants i habitat durant diversos mesos. També fou desallotjat i completament tapiat. La manifestació de Can Vies va decidir aturar-s’hi per desplegar una pancarta.

Can Vies afronta l’amenaça de desallotjament amb una demostració de força al carrer Llegeix més »

Comunicat de la Secció Sindical de CGT Metro Barcelona dirigit als mitjans de comunicació contra les acusacions de TMB

Davant la informació apareguda en els mitjans de comunicació, on des de la Direcció de TMB s’acusa als Sindicats del Metro de Barcelona i als treballadors de ser els culpables de tot un seguit de barbaritats –que ells mateixos han provocat amb la seva mala gestió en el transport públic de la ciutat de Barcelona– tan sols per intentar exercir el seu dret constitucional de vaga, hem de manifestar QUE ELS DIRECTIUS DE TMB SÓN UNS INÚTILS I UNS POCAVERGONYES per:

– Mentir al declarar públicament que han ofert mesures per a minimitzar l’impacte dels seus robatoris salarials als treballadors de Metro; NO han ofert absolutament RES. –

– Si en tan sols 3 dies d’aturades al Metro –una d’ells parcials– els hem fet perdre 2’5 milions d’euros; quines gestions han realitzat amb els treballadors per a acabar amb aquesta situació? CAP. –

– Culpar als treballadors del Metro de la degradació i la mala imatge brindada pel Metro de Barcelona. Els recordem que, com directius, vostès són els últims i màxims responsables de la visió o imatge que el nostre mitjà de transport ofereix als nostres viatgers. I, de nou, són vostès uns mentiders compulsius quan, d’una banda, repliquen que tenim mala imatge i, per un altre, publiquen ràtios de satisfacció al client que ronden el 90% en algunes línies. En algun aspecte estan mentint. –

– Ser a més uns irresponsables, quan acusen als treballadors de tot el que va malament en el Metro. Si algun treballador de Metro, en l’acompliment de les seves funcions i en l’exercici del seu dret a vaga, és agredit per algun viatger esperonat i exaltat pel seu incendiari comunicat, tinguin present que aquesta Secció Sindical es querellarà amb cadascun de Vostès per incitar a la violència gratuïtament. –

– Ser incapaces d’abordar una situació en la qual, segons el seu propi comunicat, els treballadors dle Metro fan vaga pel simple motiu de fastiguejar al viatger, de provocar pèrdues econòmiques a l’empresa i danyar la imatge de Barcelona. Tan sols per aquests tres motius, segons vostès, el treballador de Metro està perdent diners de salari en vagues. Vostès directius són l’herència màxima del feixisme franquista, disfressada de democràcia, que vol acabar amb un dret que segurament els seus avis o pares, membres del moviment, van instaurar el 1949: la paga de nadal. –

– Cobrar 2 o més salaris milionaris de TMB (com a mínim un per Metro, i altre per Autobusos) i negar-se a publicar-los al·legant que som una empresa privada, mentre que per a robar el salari als treballadors busquen Reials decrets d’afectació a empreses públiques. Abans de seguir fent declaracions contra els seus propis treballadors, facin públic tots els seus salaris, inclosos els 4 sous que TMB paga al seu president, el sr. Forn.

La Secció Sindical de CGT considera l’aplicació d’aquest RDL un robatori en tota regla als treballadors, que en aquests moments estem pagant la crisi d’un sistema capitalista definitivament cada vegada més sanguinari. Com força sindical més votada en les passades eleccions sindicals, CGT considera que la Direcció de Metro no pot justificar el robatori del nostre salari sense vulnerar la Constitució i els convenis signats per Espanya amb l’Organització Internacional del Treball (OIT).

Persones i telèfons de Contacte:
Ángel José González, Delegat de la CGT, 650943981

Lara Javier del Rio, Delegat CGT, 650943950.

http://cgtmetro.org/images/contenidos/publicaciones/notasprensa/nota%20de%20prensa%20dia%2021oct.pdf

Secció Sindical CGT Metro Barcelona

http://www.cgtmetro.org

Attached documents

Comunicat CGT Metro 21 octubre

Comunicat de la Secció Sindical de CGT Metro Barcelona dirigit als mitjans de comunicació contra les acusacions de TMB Llegeix més »

Contra la instrumentalizació nacionalista dels treballadors

L’amplitud de la manifestació del 11 de setembre 2012 a Barcelona i el seu tarannà fervorosament independentista han suscitat una allau de reaccions contraposades que van des de la preocupació per un eventual desmembrament d’Espanya fins a l’esperança d’un nou horitzó de llibertat per a Catalunya.

Per molt que estiguessin reunides totes les condicions per a fomentar una participació massiva, insistència dels mitjans de comunicació àudio-visuals, exhortacions de les institucions de govern, frustració per les repetides negatives del govern d’Espanya a acceptar les propostes d’ampliació de l’autogovern català, crispació per la situació laboral i per les retallades socials, sentiment d’un desequilibri injust entre la contribució econòmica de Catalunya a la hisenda estatal i la tornada rebuda per la societat catalana, etc. etc., la veritat és que l’afluència va desbordar totes les previsions i crec d’aquesta forma un autèntic “esdeveniment” en el ple sentit de la paraula. Per a la CGT és obvi que l’esdeveniment enllumenat per aquesta manifestació no pot ser ignorat ni infravalorat i requereix un posicionament sense ambigüitats.

Per a començar, convé deixar clar que la perspectiva d’un eventual desmembrament d’Espanya no és un tema que preocupi gens ni mica a la CGT, sinó que constitueix una perspectiva encoratjadora. Bé sabem que Espanya, igual que tots els altres Estats-Nació, s’ha construït històricament sobre la base d’un exercici de poder, més o menys cruent segons els casos, que ha integrat en un conjunt territorial i polític determinat la diversitat originària de les comunitats existents en aquest territori.

També sabem que el propi d’un Estat-Nació consisteix a crear una transversalitat que difumina sota una mateixa adscripció identitària les feridores i insuportables diferències entre les diverses posicions socials. Tan espanyol resulta ser un ric com un pobre, un explotat com un explotador, i tots queden germanats sota la fal·làcia d’una mateixa pertinença nacional que crea la falsa il·lusió d’una comunitat d’interessos i que, d’altra banda, ni és natural, ni és necessària, ni és eterna.

Per descomptat, al·ludir a la preservació de l’actual configuració territorial d’Espanya per a oposar-se a la secessió de qualsevol de les comunitats o dels col·lectius que la integren és una cosa que no té cabuda en els postulats de la CGT. El dret a decidir per si mateix, el dret a l’autodeterminació de qualsevol comunitat, estan inscrits en el ADN de l’anarcosindicalisme igual que ho estan l’eradicació de l’explotació i l’exigència de justícia social.

No obstant això seria d’una basta ingenuïtat creure que hem d’involucrar-nos automàtica i necessàriament en qualsevol lluita per l’autodeterminació sense valorar quines són les seves característiques i els seus objectius. No es tracta solament que siguin massa les batalles i les guerres que ens sol·liciten amb extrema premura perquè sigui indispensable detenir-nos a fixar prioritats, és sobretot que les característiques i els objectius de determinades lluites les allunyen irremeiablement del que forma part de les lluites que ens són pròpies.

Per descomptat, en tant que Organització anarcosindicalista, la lluita per aconseguir que Catalunya sigui un nou Estat d’Europa no és la nostra lluita, per molt que milions de persones reclamin aquesta nova configuració política. Tampoc formen part de les nostres lluites aquelles que mobilitzen imaginaris nacionalistes, i menys si esdevenen en un dia institucionalment i oficialment fixat per a expressar el sentiment nacional.

Ja hem dit que la pertinença nacional constitueix una afirmació de transversalitat que emmascara profunds antagonismes de classe, i no hi ha dubte que la transversalitat constitueix sovint una condició perquè puguin congregar-se grans multituds. La transversalitat ha estat justament recalcada com una característica de la manifestació del passat 11 de setembre, una transversalitat que unia en un mateix crit d’“independència” a qui estan manejant les tisores i a qui estan sofrint les retallades.

Perquè la independència és un projecte polític que solament pot avançar eficaçment si és àmpliament transversal, si ho impulsen banquers i desnonats, si ho promouen Consellers d’Interior com Felíp Puig i acampats de la Plaça Catalunya apallissats per les forces sota el seu comandament, si ho afavoreixen la burgesia catalana i els desocupats catalans, queda clar que la lluita per la independència no forma part de les nostres lluites. I això no significa en absolut que la CGT pretengui entorpir gens ni mica el camí cap a la independència de Catalunya, tan sols significa que aquesta no és la seva lluita. És més, CGT considera que el fet que la manifestació del 11 de setembre contribueixi a crear un nou escenari polític en el qual s’afeblissin els ressorts de poder de l’Estat Espanyol, i es relaxessin els seus mecanismes de control sobre part del territori que domina actualment, constitueix un element summament positiu.

Per a concloure, és hora de tornar al titular d’aquest comunicat, ens sembla necessari advertir molt seriosament contra la instrumentalització nacionalista dels treballadors que viuen en altres comunitats de l’Estat Espanyol i contra la instrumentalització nacionalista dels treballadors que viuen en la comunitat catalana, perquè res seria més desolador i perjudicial que veure als treballadors allistar-se sota una o altra bandera nacional, encara que sigui pacíficament com no podria ser d’altra forma, en contra dels seus germans de classe.

* Tomás Ibáñez és professor universitari, militant anarcosindicalista i afiliat a la CGT

Contra la instrumentalizació nacionalista dels treballadors Llegeix més »

El 22 d’octubre el Comitè d’empresa de Parcs i Jardins crida a envoltar l’Ajuntament de Barcelona

22 d’octubre 2012
18 h. a plaça Sant Jaume, Barcelona
CADENA HUMANA CONTRA LES RETALLADES

En una acció acordada pel Comitè d’Empresa de Parcs i Jardins per al dilluns 22 d’octubre, dins de la jornada de lluita convocada per la Coordinadora de treballadors/es dels serveis públics de Barcelona contra les retallades laborals i socials imposades pels governs del PP i de CIU, els treballadors/es de l’Institut formaran una cadena humana que envolti l’Ajuntament de Barcelona, a les18 h.

El 22 d’octubre el Comitè d’empresa de Parcs i Jardins crida a envoltar l’Ajuntament de Barcelona Llegeix més »

Cartell piquet unitari i manifestació Barcelona

La CGT de Barcelona convoca jornada de vaga i lluita el 31 d’octubre

31 D’OCTUBRE VAGA GENERAL!!

La Confederació General del Treball, CGT, ha convocat una jornada de VAGA GENERAL en tot el país per al proper 31 d’Octubre.

VAGA GENERAL, contra les retallades socials, la desocupació, la precarietat i la marginació socials, dictats per la banca i executats per la classe política, que deriva els diners públics perquè els bancs financin les seves “pèrdues”.

La CGT de Barcelona convoca jornada de vaga i lluita el 31 d’octubre Llegeix més »

El problema és que els rics no paguen impostos

El neoliberalisme pretén que pujar impostos és dolent, perquè redueix la demanda i tampoc està bé augmentar impostos als rics. Diuen. Però ambdós mites són falsos. Els rics paguen pocs impostos i encara volen pagar menys.

“Individus amb altíssim valor net” són qui posseïxen actius superiors a 30 milions de dòlars. Segons Dean Baker, hi ha 187.380 d’ells en el món i que tinguin més d’un milió i menys de 30, uns quants milions. Quan plenes no estarien les arques públiques si els rics, més rics i molt rics del món paguessin el que han de pagar?

Però Margaret Thatcher i Ronald Reagan van establir la baixada d’impostos a rics, molt rics i obscenament rics. Fins i tot presumptes progressistes (el PSOE a Espanya) van pretendre que baixar impostos era d’esquerres. Atreure diners va esdevenir obsessió de governs, que competeixen a rebaixar impostos als rics. La crisi ha posat alguna cosa en qüestió aquesta tendència, però poc.

Després de la II Guerra Mundial, el tipus màxim de l’impost sobre la renda a Regne Unit era 95% i, en 1979, encara era 83%. En Estats Units, durant vint-i-cinc anys va haver un impost del 91% per a les rendes més altes. En aquests anys el dèficit d’Estats Units mai va sobrepassar el 3% del PIB. S’imaginen? Però avui, els sistemes fiscals afavoreixen als rics i molt rics. Dogma de fe. Per això, en els trenta països més desenvolupats de l’OCDE, l’impost sobre la renda de persones físiques no tracta igual els beneficis del capital que els salaris. Les rendes del capital tributen bastant menys; treballar i produir paga més impostos que especular en Borsa. Sense comptar les excepcions, deduccions fiscals i subvencions estatals que redueixen encara més els impostos a pagar pels rics (persones i empreses).

I el frau fiscal. A l’Estat espanyol, aquest frau ronda els 60.000 milions d’euros, dels quals gairebé tres quartes parts són per evasió d’impostos de grans empreses, grans fortunes i bancs. Segons tècnics d’Hisenda, de recuperar-se solament la meitat del frau fiscal, Espanya tindria un PIB superior al d’Itàlia i igual al de Regne Unit. A Itàlia es perden anualment 152.000 milions de dòlars per evasió d’impostos. Fa uns mesos, la policia fiscal italiana va irrompre en centres de vacances de luxe per a buscar proves d’evasió fiscal. Van descobrir més de quaranta automòbils de súper-luxe de més de 250.000 dòlars de preu, propietat de subjectes que declaraven ingressos inferiors a 25.000 dòlars anuals.

Eines per a pagar menys impostos són les societats d’inversió de capital variable (Sicav) que a Espanya solament paguen un 1% per guany de valor. Després hi ha fundacions, utilitzades per a ocultar grans fortunes, que poden constituir-se en paradisos fiscals sense pagar i garantint l’anonimat dels seus propietaris. Les societats patrimonials, per la seva banda, serveixen per a no pagar impostos de plusvàlua per revaloració d’immobles. Fingir una altra residència també permet evadir impostos: se simula viure en un altre país amb impostos baixos i no es paguen en el propi; famosos esportistes i estrelles de l’espectacle utilitzen aquest tipus de frau.

Però res seria possible sense paradisos fiscals: finalment els diners evadits s’oculten i blanquegen en ells. I no cal viatjar al Carib. A Espanya, Luis Pardo, fiscal anti-corrupció, denunciava que hi ha paradisos fiscals en el passeig de la Castellana, perquè els grans bancs tenen les seves seus en aquesta àmplia avinguda de Madrid i des d’elles els seus clients rics poden desviar diners als estats de cartró-pedra que són els paradisos fiscals, on no hi ha impostos i s’oculten, mouen i blanquegen lliure i impunement capitals i beneficis en el més absolut anonimat.

La veritat és que les brutals retallades de despesa pública obligatòries a Europa per imposició del FMI, Banc Central Europeu i Comissió Europea són conseqüència que els rics paguin menys o defraudin des de fa dècades. A Alemanya, les baixades tributàries a qui més tenen, iniciades pel govern Schroeder i continuades per Merkel, signifiquen una reducció anual de 75.000 milions d’euros en els ingressos estatals.

El veritable problema és que qui més tenen paguen pocs impostos. O cap. Legalment (per la servitud dels governs) o defraudant. I, mentre els rics no paguin els impostos que han deuen i hi hagi frau fiscal, no hi haurà suficients diners públics, els estats necessitaran endeutar-se, però la imposada austeritat fiscal conduirà al desastre. És imprescindible lluitar contra el frau de grans fortunes, grans empreses i contra els paradisos fiscals.

El problema és que els rics no paguen impostos Llegeix més »

La pressió dels ferroviaris desbloqueja la negociació

Gràcies a la pressió que hem exercit els ferroviaris/es, el 17 d’octubre a la tarda es va celebrar una reunió en Foment entre els secretaris generals dels sindicats més representatius de Adif, FEVE i Renfe Operadora, la ministra Ana Pastor, el secretari d’Estat d’Infraestructures Transport i Habitatge, Rafael Catalá, la secretària general de Transports i les tres Direccions de les empreses.

Des del Ministeri, després d’insistir en la necessitat que les organitzacions sindicals i, per tant , els treballadors/as participem en les negociacions, van traslladar els següents plantejaments:

– Compromís de no privatització

– Garantia d’ocupació

– Millora de la gestió de les empreses

– Diàleg constant amb la representació social

Amb la finalitat d’esgotar la via del diàleg i en l’intent d’arribar a acords, el Ministeri planteja tres nivells de negociació:

– Mesa de negociació de Foment (en la qual s’analitzaran temes relacionats amb la liberalització, Obligacions de Servei Públic, matèries legislatives, model organitzatiu a Renfe Operadora i Adif, Contracte Programa amb les CCAA, que tenen transferides competències de rodalia i Mitja Distància…).

– Mesa de negociació inter-empresa (integració de FEVE i els seus treballadors/es a Adif i Renfe Operadora, amb participació de les tres empreses.

– Mesa de negociació empresa (negociació col·lectiva, conveni col·lectiu, ocupació, competitivitat…).

Així mateix, el secretari d’Estat, que serà l’encarregat de les negociacions per part del Ministeri, ens va comunicar que el pròxim mes comptarà amb documentació sobre les Obligacions de Servei Públic i qüestions relacionades amb la liberalització, i que la posarà en les taules corresponents de negociació per a la seva anàlisi i debat.

Per altra banda, la setmana que ve començaran les reunions de la taula inter-empresa, per a tractar la integració de FEVE a Adif i Renfe Operadora.

Des de les organitzacions sindicals entenem que, a pesar de les bones paraules que ens trasllada Foment, la situació segueix sent tremendament complicada. No obstant això, totes les parts hem coincidit a donar una oportunitat a la via del diàleg per a tractar les matèries que afectaran a tots els treballadors/es del sector ferroviari.

No obstant això, a l’haver-se pres en altres ocasions decisions unilaterals sense previ avís als representants dels treballadors/es, els sindicats hem decidit mantenir el nivell de pressió. En la reunió mantinguda ahir entre les sis organitzacions sindicals, hem acordat convocar aturades parcials de 2 hores per torn els dies 10 i 11 de desembre, així com vagues de 24 hores els dies 13 i 14 de desembre. Així recordarem al Govern que els ferroviaris/es continuarem alerta davant els seus previsibles atacs, i si finalment aquests es materialitzen, ens obligaran a respondre de manera immediata amb les mesures de pressió que considerem oportunes.

La pressió dels ferroviaris desbloqueja la negociació Llegeix més »

Llei d’Amnistia: com apuntalar els pilars d’una dictadura

El 15 d’octubre es van complir 35 anys de l’aprovació de la Llei d’Amnistia, que va deixar sense jutjar els crims polítics del Franquisme.

“El pressupost ètico-polític de la democràcia, d’aquella democràcia a la qual aspirem, que per ser autèntica no mira cap a enrere, sinó que, ferventment, vol superar i transcendir les divisions que ens van separar i van enfrontar en el passat.” Amb aquesta frase definia la Llei d’Amnistia Rafael Arias Salgado, portaveu del govern de UCD d’Adolfo Suarez. La Llei d’Amnistia va ser aprovada el 15 d’octubre de 1977 per les primeres corts democràtiques després de la mort de Franco.

Però darrere d’aquesta Llei i d’aquestes paraules d’Arias Salgado, s’amaga tot un component que marcarà l’esdevenir del nou règim, que ve de la il·legitimitat de l’anterior i no d’una ruptura amb ell. La Llei d’Amnistia exonerava de tots els crims comesos a Espanya amb anterioritat al 15 de desembre de 1936 i fins al 15 de juny de 1977. Tots els crims comesos en aquest temps quedaven amnistiats i els presos polítics quedaven en llibertat. No tots, perquè aquells que no van acceptar el model van seguir en la presó, al tipificar la llei que tots els actes comesos amb anterioritat al 15 d’octubre de 1977 que fossin constitutius de delictes lesius no serien amnistiats. Era un paràgraf dirigit bàsicament contra els integrants d’ETA-Militar.

No obstant això, l’exonerar qualsevol crim entre 1936 i 1977 era el gran triomf del Franquisme perquè no fos jutjat per crims contra la Humanitat. Tots els suposats crims que havia comès el bàndol perdedor en la Guerra havien estat jutjats pel franquisme sota una legislació arbitrària que contemplava la presumpció de culpabilitat i no la d’innocència. Els milers de consells de guerra que durant el Franquisme es van desenvolupar eren tot un component il·legítim on el reu estava sentenciat per endavant. I no per crims sinó per qüestions ideològiques. Un modus operandi que no va variar el franquisme en els seus gairebé 40 anys d’existència. A pesar del sorgiment del TOP (Tribunal d’Ordre Públic) on es va seguir jutjant les idees, el que el Franquisme considerava com un atemptat contra el règim passava per tribunal militar. Fins i tot aquest TOP, que havia tingut com antecedent el Tribunal Especial per a la Repressió de la Masonería i el Comunisme, es va convertir amb la mort de Franc en l’actual Audiència Nacional.

La Llei d’Amnistia exonerava als criminals que durant el Franquisme havien actuat de tal forma. Però per aquesta Llei també es cobria en un mantell d’oblit a les víctimes. No anaven a poder ser reparades. Aquells que entre 1936 i 1977 havia estat assassinats per qüestions polítiques anaven a quedar condemnats a l’ostracisme. Des dels milers de militants antifeixistes de primera hora, fins a Salvador El Puig Antich, els cinc afusellats al setembre de 1975, els morts a Vitòria al gener de 1976 o, fins i tot, els advocats laboralistes d’Atocha de gener de 1977.

Una Llei que, com no podia ser d’altra manera, va ser alegrement rebuda pels franquistes. Tenint en compte que tot el procés de Transició va ser dirigit per aquestes elits provinents del Franquisme, era evident que anaven a legislar en aquesta línia. Però aquesta Llei va comptar amb la inestimable col·laboració d’un sector de l’esquerra que va rebre amb algaravia i entusiasme un procés que sepultava la seva pròpia història. Poc li va importar al PSOE i al PCE la combativitat de la sang vessada per milers i milers dels seus militants afusellats, empresonats i exiliats durant els llargs anys de la dictadura. Molt per contra van “preferir amnistiar” els crims del Franquisme enfront dels seus propis militants.

La jugada no va quedar solament aquí. Aquesta llei va ser aprovada, com hem dit anteriorment, per una Corts sorgides de les eleccions de juny de 1977. Eleccions que estaven lluny de ser lliures. No totes les candidatures polítiques van poder presentar-se. Totes les opcions crítiques amb el procés iniciat no van ser legalitzades. Ni republicans ni extrema esquerra van tenir lloc en aquestes eleccions. El parlament el van compondre opcions polítiques, des de l’esquerra moderada fins als nacionalistes i els sectors franquistes, passant pels comunistes, que anaven a aprovar aquesta llei de punt i final. Igualment, sense ser constituents, van començar a redactar una constitució que afermava les estructures heretades del Franquisme (el Cap d’Estat, la verticalitat política i sindical, les estructures judicials, etc.). Cap funcionari franquista, fos del cos que fos, va ser depurat. Per contra van continuar en els seus llocs. El mateix que l’Exèrcit o la col·laboració eclesiàstica amb la dictadura. Tal com el dictador havia dit “tot quedava lligat i ben lligat”.

Quan molts anys després aquests pactes de silenci havien caducat, les oligarquies polítiques que segueixen en el Govern s’emparen en la Llei d’Amnistia de 1977 per a no jutjar els crims del Franquisme. Fins i tot el tan controvertit auto de Garzón era bloquejat pel propi jutge en virtut d’aquesta llei i de la seva pròpia inhibició per a jutjar el Franquisme. Han passat ja 35 anys. I d’aquestes pols aquests llots.

* Un article de Maurici Basterra, pseudònim d’un historiador madrileny, publicat al núm. 183 de la revista Diagonal.

http://www.diagonalperiodico.net/Ley-de-Amnistia-como-apuntalar-los.html

Llei d’Amnistia: com apuntalar els pilars d’una dictadura Llegeix més »