Els 5 ultims afusellats al Camp de la Bota, el 14/03/1952, ara fa 60 anys,
foren els anarquistes, Gines Urrea Peña, Pere Adrover Font “El Iaio”, José
Peréz Pedrero, Santi Amir Cruanyes “Sheriff” i el Jordi Pons Argilés
“Tarantula”.
El proper 24 de març de 2012 actes en homenatge a Badalona, la lluita contra el
feixisme continua.
L’ocupació ha d’anar lligada a un sou i a una negociació personal i col·lectiva.
Què és un lloc de treball? Llegeix més »
CONCENTRACIÓ DIMECRES 21 DE MARÇ A LES 13 HORES A L’HOSPITAL DE BELLVITGE
Serà la 50a concentració que realitzem tallant la Gran Via a l’altura de l’Hospital de Bellvitge.
Continua oberta des del passat 5 de Març la Unitat 11-1 (antiga planta de Traumatologia) tancada per les retallades fa 10 mesos per a plantar cara al col·lapse d’Urgències.
Segons dades extretes de la intranet de l’Hospital de Bellvitge, s’han perdut des de 2007 fins a Desembre del 2011 un total de 153,7 llits disponibles.
En aquests moments la Direcció de l’Hospital obre intermitentment Unitats d’Hospitalització tancades per les RETALLADES, com Unitats de Cirurgia Major Ambulatòria para reduir les llistes d’espera d’Intervencions Quirúrgiques, donant així prioritat a un tipus d’intervencions de menor gravetat que no requereixen d’ingrés hospitalari, o que en tot cas aquest ha de ser mínim.
Des de la Secció Sindical de CGT de l’Hospital de Bellvitge CONVIDEM A TOTA LA CIUTADANIA A PARTICIPAR ACTIVAMENT DE LA VAGA GENERAL convocada per CGT per al 29 de Març; així mateix felicitem a CCOO i UGT per la mateixa, que encara que al nostre parer arriba un parell d’anys tard, celebrem que els representants dels/les treballadors/es per fi es dediquin al que hagués de ser sempre la seva comesa: LLUITAR per defensar els drets dels treballadors i abandonar d’una vegada les taules de negociació que tantes reculades en drets ens han portat a la classe treballadora.
50a Concentració a l’Hospital de Bellvitge el 21 de març Llegeix més »
Roda de premsa el 22 de març de presentació de la manifestació de CGT al Bages a Manresa el 29 de Març.
El passat divendres, va tenir lloc a la seu de CGT Manresa, una trobada preparatòria de la Vaga General al Bages, en la que van participar la totalitat de Seccions Sindicals de CGT a la Comarca, constituïdes, entre d’altres, amb treballadors de CREMSA, Stradivarius, Iberpotash, Ajuntament de Manresa, Fomento, MAFRICA, CEPSA.
La CGT convoca manifestació a Manresa dins la jornada de vaga del 29 de març Llegeix més »
COMUNICAT DE PREMSA DEL COMITÈ D’EMPRESA DE CUBIGEL COMPRESSORS SA
Des del comitè d’empresa, volem informar, que la situació actual d’activitat de la companyia, es deu fonamentalment, a tres comandes de diferents clients, que han avançat els diners per a la compra de les matèries primeres. Aquest inici d’activitat, suposa la fabricació d’aproximadament 40000 unitats, i suposa la desafectació progressiva del ERO, de fins al 20% de la plantilla.
També pretenem aclarir, que aquesta fabricació correspon a unes necessitats de caràcter urgent, d’aquests clients, i que a dia d’avui no es pot considerar com un inici normal de l’activitat ja que això dependrà que les gestions amb la Generalitat es resolguin en els pròxims dies, i suposin l’entrada dels 2 milions d’euros compromesos des de fa mesos. L’entrada d’aquests diners ens permetria poder comprar materials per a poder començar a servir progressivament, les comandes que encara existeixen en cartera, així com les noves comandes que no es poden confirmar fins que aquests diners no estigui en l’empresa.
El problema principal que hem sofert últimament, és que el propietari actual AIAC, en lloc d’assumir la responsabilitat sobre la nostra companyia, el nostre mercat i el nostre producte, s’ha dedicat a espoliar-la i al mateix temps s’està interessant a adquirir altres empreses, tant a Catalunya com a Europa, amb la intenció d’enriquir-se amb el seu patrimoni.
Tot l’exposat anteriorment, no dóna solució al problema, ja que depenem en el transcurs dels pròxims mesos, que la Generalitat assumeixi els compromisos adquirits amb els treballadors i que un nou inversor s’interessi per la companyia.
Sant Quirze del Vallès, 19 de Març de 2012.
DAVID FERNÀNDEZ | 19/03/2012 – Setmanari Directa
Un altre cop i gairebé igual. El cinquè any consecutiu de crisi socioeconòmica, els resultats de la gran banca i les grans empreses espanyoles ha tornat a cloure amb beneficis milionaris. Enmig d’un context de fortes retallades socials –les pitjors des del final de la dictadura–, de destrucció d’ocupació i de serveis públics, de precarització de les condicions de treball i de creixement de la pobresa, les grans empreses i els bancs agrupats a l’índex borsari Ibex 35 van tancar el 2011 amb 33.696 milions d’euros en beneficis nets. Des de 2007, any que va arrencar la crisi, aquestes trenta-cinc empreses ja porten acumulats 229.141 milions d’euros en guanys: 125 milions d’euros al dia. Cinc milions l’hora. 87.188 eurosel minut.
A partir del 15 de maig del 2011, com si es tractés d’un ruixat de primavera,
centenars de milers de persones ens vam precipitar als carrers i vam inundar les
places d’arreu de l’estat espanyol. El descrèdit del que avui es fa passar per “política”, el rebuig a la depauperació econòmica i la indignació envers la injustícia social van esclatar clamorosament mentre la genuïna activitat política reconqueria espais públics habitualment consagrats a la circulació de mercaderies. Salvant les distàncies, per primer cop d’ençà del maig del 68 (1), una protesta massiva desbordà espontàniament els confins de la reivindicació i esdevingué un procés de reflexió col·lectiva, un encontre popular replet de vívida comunicació, un assaig d’autoorganització democràtica massiva. Amb la perspectiva que ens proporciona el pas del temps, s’escau preguntar-nos: Què ha representat aquesta experiència? Quina
valoració podem fer-ne? Quins reptes suscita i com podem afrontar-los?
Balanç del 15M amb mires a l’emancipació Llegeix més »
XEVI PLANAS | 19/03/2012 – Setmanari Directa
La setmana passada es va conèixer la resolució del recurs presentat per la campanya gironina “9.000 euros per manifestar-nos contra el feixisme?” i la resposta no va ser gens satisfactòria. El Departament d’Interior ha desestimat el recurs presentat contra l’expedient sancionador obert a dues persones dels moviments socials de Girona i Salt per participar en una manifestació antiracista i antifeixista. Des de la campanya s’anuncia que el pas següent, pel que fa a termes legals, serà recórrer en alçada –a un estament superior– la sanció.
CRIDA DE CGT – CNT – SO A LA PARTICIPACIÓ EN LA VAGA GENERAL DEL 29 DE MARÇ
Contra la Reforma Laboral i el Pacte Social
Les organitzacions sindicals Confederació General del Treball (CGT), Confederació Nacional del Treball (CNT) i Solidaritat Obrera (SO), com convocants de la Vaga General del pròxim 29 de març, fem una crida a la participació activa, en aquesta Vaga, de totes i tots els que aquí vivim i treballem, a la classe treballadora amb o sense ocupació, als moviments socials, als col·lectius desfavorits i precaritzats, a les assemblees populars i de barris, joventut, estudiants, pensionistes, desnonades, migrants, exclosos… una crida a tota la població per a secundar l’aturada i les mobilitzacions durant aquesta jornada, una crida a realitzar una paralització total de la producció i del consum, a manifestar un rebuig radical de la política econòmica i social desenvolupades per les diferents Administracions, una crida per a defensar la nostra dignitat i els drets laborals i socials que ens estan robant amb la Reforma Laboral, el Pacte Social i la resta de lleis antisocials que el govern i la patronal estan decretant.
L’objectiu de CGT, CNT i SOTA al convocar Vaga General no és negociar la Reforma Laboral, sinó derogar-la al costat de la resta de mesures econòmiques i antisocials que agredeixen directament a la classe treballadora.
Exigim la retirada de les polítiques, lleis i actuacions del capital que fomenten l’atur, la retallada de drets col·lectius i individuals, la precarietat i l’explotació de la classe treballadora i que impedeixen un repartiment just del treball, la riquesa i el benestar.
Exigim l’aplicació immediata de mesures concretes que acabin amb l’atur, la precarietat, la temporalitat i sinistralitat laboral.
La Vaga General del dia 29 és una data molt important però que, en cas necessari, tindrà continuïtat amb la convocatòria de futures mobilitzacions i Vaga General fins a aconseguir els objectius esmentats.
Per a portar-ho a terme CGT, CNT i SO buscarem el màxim d’unitat i confluència amb aquelles altres organitzacions sindicals i moviments socials que persegueixin la defensa dels drets de la classe treballadora, la justícia social i la llibertat.
La lluita està en el carrer i en les empreses
29 M – Vaga General contra la Reforma Laboral i el Pacte Social
CGT – CNT – SO
Attached documents
Crida conjunta de CGT, CNT i SO a la vaga general del 29M Llegeix més »
ELS SINDICATS D’ENSENYAMENT CONVOQUEM A LA VAGA GENERAL DEL 29 DE MARÇ
Els sindicats de l’ensenyament públic convoquem a tot el professorat i als treballadors/es del sector educatiu a participar activament a la vaga general convocada pel 29 de març.
Personal docent, laboral, d’administració i serveis, lleure, municipals, pares i mares i alumnat són cridats a realitzar i fer extensió de la vaga general del 29 de març.
Els motius són més nombrosos i punyents que mai: els governs català i espanyol han trobat en la crisi econòmica una excusa perfecta per retallar els drets socials i laborals, per desmuntar l’Estat del benestar i afeblir els serveis públics més bàsics dels i de les catalanes, avançant cap a la seva privatització (Sanitat, Educació, Serveis Socials, Transports, Mitjansde comunicació, etc).
Convocatòria unitària dels sindicats de l’ensenyament per a la vaga general del 29M Llegeix més »
La contraportada de la publicació “Rebel·leu-vos!”, que va sortir al carrer el 15 de març, fa pública una nova estratègia per a totes les persones que tenen hipoteques impagables a l’Estat espanyol.
Cada vegada som més les persones que exigim compaginar la Vaga General del 29 de març amb una VAGA DE CONSUM. La Reforma Laboral del PP ha suposat el major atemptat als drets laborals de la història recent, al que hem de sumar el retard en l’edat de jubilació als 67 anys, la pujada d’impostos als que menys tenim i les retallades a la sanitat i l’ensenyament, mentre que bancs, multinacionals, polítics i especuladors en general, els mateixos que han causat aquesta crisi, segueixen enriquint-se a la nostra costa i per això no els importa portar al planeta a la vora del desastre ecològic.
29M: No treballis, No consumeixis Llegeix més »
Còmic del dibuixant Carlos Azagra sobre la Reforma Laboral 2012, informant sobre el seu contingut i cridant a la Vaga General.
Teniu els jpg de les 4 pàgines en documents adjunts i també us el podeu descarregar a:
http://www.rojoynegro.info/articulo/accion-sindical/comic-lo-la-reforma-esconde
Còmic “Lo que la Reforma esconde” Llegeix més »
CAMPANYA PEL TANCAMENT DELS CENTRES D’INTERNAMENT D’ESTRANGERS
Manifestació a Barcelona el 24 de març – 17h. – Plaça Universitat
SOBREN RAONS. TANQUEM ELS CIE
Els darrers dies de 2011 i primers del 2012 van morir dues persones migrants als Centres d’Internament (CIE) de l’Estat espanyol: Samba Martine al CIE de Madrid i Idrissa Diallo al de Barcelona. L’opinió pública es va commoure i el govern es va veure forçat a complir amb la seva obligació legal, prometent un reglament pels CIEs, el control judicial, la millora del tracte i el respecte pels drets dels interns. Tot això són només promeses i clarament insuficients. Quin respecte poden esperar dels seus drets unes persones que es veuen privades de llibertat, pel simple fet de no tenir els papers en regla (una mera falta administrativa)?. Per això exigim com a única solució el tancament immediat dels CIEs.
Dos anys després del llibre “Ni Nadal ni Setmana Santa”, l’editorial Riublanc publica el llibre que havia d’acompanyar aquell volum d’articles crítics sobre el Camp de Tarragona. Es tracta d’un altre recull d’articles datats fa prop de deu anys en què la cultura, les lluites socials anticapitalistes d’aquell moment al voltant de l’antiglobalització i les manies de l’autor prenen forma de llibre. Es tracta d’un volum volgudament complementari d’aquell en què malgrat la temàtica sigui molt més general, el punt de vista perifèric es referma des del títol finsal contingut.
Ja ha sortit el llibre de Jordi Martí “Visions perifèriques de combat” Llegeix més »
El Govern de la Generalitat de Catalunya comandat per Artur Mas va presentar el 16 de març als sindicats un pla per “optimitzar”, diuen, la seva plantilla, un pla que representa un nou capítol en l’atac a les treballadores i treballadors públics que ja va començar amb les primeres retallades de sou quan manava l’anterior govern tripartit. Ja no es tracta només de rebaixes de salari, sinó de la modificació unilateral de les condicions de treball de més de 45.000 treballadors de l’administració pública catalana.
El dia 29 de març moltes persones anirem a la vaga. Persones amb les que tractes cada dia. La conductora del bus que agafes. El qui frega els passadissos del metro quan tanca. L’oficinista que es deixa la vida al monitor de l’ordinador per un sou de misèria. La persona que et ven el pa, i les que han fabricat el teu cotxe o han alçat, totxo a totxo, l’obra de la cantonada. La que ha hagut de deixar la família al seu país per venir a cuidar de la teva.
Però també les jubilades preocupades no tant per com sobreviure amb una pensió ridícula, que també, com pel futur que espera als seus fills i nétes. Els avis i àvies que hem ocupat un ambulatori perquè no el tanquin, o que hem pujat a un autobús per protestar per l’increment de preu del bitllet. També els emprenedors que sabem que les retallades salvatges que s’estan fent ens aboquen a una recessió més profunda i ens impedeixen fer negoci. També les persones aturades (i som moltes!), que no podem parar aquell dia, però que l’aprofitarem per moure’ns i que se’ns vegi i se’ns escolti. També les persones que hem vist segrestats els nostres petits estalvis per l’estafa de les participacions preferents de bancs i caixes. També les famílies desnonades. També les que hem acabat amb molt d’esforç uns estudis i no hem vist mai un contracte indefinit ni un salari de quatre xifres. Personescom tu.
(Vídeo) 29 de març. Vaga general del 99% Llegeix més »
En la nostra societat tot està justificat, ningú és culpable i tot, fins al més aberrant, té explicació. Tant més aberrant es torna la realitat, tant més cínic i impúdio es torna el raonament i el missatge. La participació, en diferent grau de responsabilitat, en el cinisme i aberració queda dintre de la normalitat, perfectament compatible amb el manteniment de la cara d’ingenuïtat benèvola, l’estatus de bon o bona ciutadana, el comportament correcte i sensible dintre dels seus entorns…
Fa tres anys, amb quatre milions de persones aturades, el problema més important de la nostra societat era l’atur, i a resoldre’l es dirigirien reformes laborals i Plans E i Renove tendents a facilitar la contractació, reactivar l’economia i crear ocupació. Tot molt cínic i pervers, però l’atur estava present i constituïa el centre del debat i del discurs. Avui, amb més de cinc milions de persones parades, l’atur no existeix o ha deixat d’ocupar espai central en el debat econòmic. Encara que es mantingui com preocupació de l’opinió pública els nostres problemes, els temes que centren el debat són altres: com plantar cara als mercats, les primes de risc…
Una cosa similar al succeït amb l’atur ve ocorrent amb les condicions de treball, en altre moment assumpte de debat i avui perfectament assumit que qualsevol treball, en qualsevol condició i amb qualsevol contracte o sense ell, és millor que l’atur. Ara el que està en qüestió és l’anomenat Estat de Benestar: sanitat, educació, subsidi d’atur, pensions… i enfront de les propostes de retallades s’alça la nostra protesta, de vegades amb gran potència, però sempre impotent.
En aquestes portem molts anys. Potser el nostre problema és que solament donem respostes, i no molt convençudes, als atacs, oblidant-nos de les propostes i amb escassa atenció als problemes de més calat. Darrere de l’atur, de la degradació de les condicions de treball i del desmantellament de l’estat de benestar, està la inviabilitat del nostre model de desenvolupament, amb el capitalisme com protagonista.
No hi ha dubte que la proposta socialdemòcrata, en la qual s’inscriu aquesta defensa de drets i garanties, és una proposta equilibrada i assenyada. El problema és si avui (en l’actual situació de crisi múltiple, en la qual els límits ecològics tenen un enorme pes i el tindran molt més gran) aquesta proposta és compatible amb aquest model de desenvolupament i amb el capitalisme. Tot sembla indicar que no ho és, que en l’actualitat no existeix espai per a la socialdemocràcia ni, dintre d’ella, per al sindicalisme tal com es ve practicant. Basta veure la celeritat amb la qual el capitalisme respon a qualsevol mesura de privatització o d’ajustaments en el social i laboral (mesures, en definitiva de més capitalisme) considerant-les insuficients i renovant els seus atacs en major grau de virulència.
El capitalisme, sempre competitiu, sempre en guerra, en la situació actual pròxima al límit dels recursos naturals (de manera especial els energètics) incrementa necessàriament la seva belicositat i la trasllada contra el societat. Ho ha fet sempre. Fins ara la població damnificada ens era llunyana i això ens permetia enganyar-nos i mirar per a un altre costat, avui està al nostre al voltant i tots ens sentim amenaçats. La declaració de guerra del capitalisme, avui, ens arriba a directament.
No obstant, això no indica que la defensa de l’estat de benestar, de les condicions de treball i de l’ocupació sigui una opció equivocada. El debat entre proposta socialdemòcrata (defensa de l’estat de benestar) i anticapitalisme pot resultar no operatiu ni ser el plantejament adequat. La pregunta pel model de desenvolupament pot venir a clarificar el debat.
Model de desenvolupament i capitalisme no són coses separables, però sí diferents. El primer ens abasta més a tots, molt directament a una majoria de les nostres societats, i a través d’ell ens incorporem al capitalisme, o millor, ell ens incorpora a nosaltres. Els intents d’aixecar una proposta anticapitalista des de l’acceptació del model desarrollista han resultat banals i fins i tot els seus resultats han estat contraris. Cal buscar altres camins. La defensa de drets i garanties ha estat inclosa dintre d’aquest model de desenvolupament permanentment expansiu en producció i consum, quedant dintre d’un pacte en el que ambdós es reforçaven i que anava acompanyat d’una generalització, bé que desigual, del consum.
Avui aquest model no es manté i la defensa de drets i garanties cal plantejar-la des d’un altre punt de partida, des d’un plantejament que inclogui l’austeritat, entesa de forma radicalment distinta a com ens l’estan proposant. El descens dels nivells de consum és una mica que es veu venir. El capitalisme ens l’està plantejant en forma de majors cotes de desigualtat, de desmantellament de drets i garanties, de reculada en les condicions de treball i com estancament d’una elevada taxa d’atur, plantejament que ataca als sectors socials més febles i que equival a una declaració de guerra en la qual els està dient que sobren.
La defensa de drets i garanties des d’una opció que inclogui la imprescindible resistència a deixar-se arrossegar per la lògica consumista capitalista implica posar en primer plànol el repartiment. A una situació de plena ocupació, per exemple, no pot arribar-se a través d’una reactivació econòmica que, a més d’impossible, no és desitjable. Amb l’atur solament pot acabar-se a través del repartiment de l’ocupació existent, posant-lo per sobre del manteniment dels nivells de consum.
Cal donar-li la volta al famós eslògan popularitzat per Sarkozy segons el qual “cal treballar més per a guanyar més” i dir que “cal treballar molt menys encara que sigui guanyant menys” perquè els desocupats i els precaris tinguin treball i sous dignes. Aquesta redistribució de la massa salarial disminuiria en molts casos salaris individuals, disminució que no tindria perquè ser equivalent a la disminució de la jornada ni afectar de manera similar a tots els nivells salarials. L’enorme engrandiment dels ventalls salarials dóna suficient joc perquè els salaris més baixos, els ahir mileuristes i avui vuitcentseuristes, puguin i hagin de seguir creixent.
La proposta de repartiment de l’ocupació incloent aquesta redistribució de la massa salarial no ho és de contentament amb un repartiment intern que s’oblidi de la pugna pel repartiment entre salaris i beneficis. Lluny d’això, és l’única forma de reprendre-la, i de reprendre la confrontació, recuperant simultàniament una paulatina recomposició d’algun grau d’unitat intern als treballadors. Ambdós aspectes, el de la recomposició interna i el de la confrontació pel percentatge de la massa salarial enfront dels beneficis, han d’estar inclosos i lligats.
En l’actualitat ve succeint que ni el percentatge de la massa salarial ni les condicions laborals són defensables amb cinc milions de desocupats a la recerca desesperada d’una ocupació inexistent. Tampoc les garanties i serveis socials són compatibles amb el malbaratament en altres àrees molt més supèrflues, en les que l’encara majoria social, encara que no siguem els principals agents, no deixem de participar. Necessitem un altre punt de partida.
Encara que la majoria social hem participat en un segon graó d’aquest model productivista- consumista, aquesta participació ens fa part d’ell i no ens separa prou de la seva aberració i cinisme. Podrem seguir cridant que “la crisi la paguin els rics” o reivindicant en els programes la reducció a 35 hores de la jornada, avui clarament insuficient. Són fórmules que no han funcionat, ni funcionaran en el futur perquè no s’enfronten a la nostra participació en el model i acaben incorporades a aquesta zona de justificació-explicació, com part del discurs imperant, com promesa entre altres promeses i com incompliment entre altres incompliments.
El repartiment solament pot exigir-se des de la predisposició a repartir, solament iniciant-lo pot impulsar-se.
* Editorial del número 69 de la revista Libre Pensamiento, revista de debat i reflexió de la CGT
Respostes amb propostes Llegeix més »
L’empresa té vigent un ERO temporal de 180 dies per 551 treballadors.
La planta de Cubigel -antiga Unitat Hermètica- a Sant Quirze del Vallès, dedicada a la fabricació de compressors per a neveres, ha començat a treballar un altre cop aquesta setmana després d’estar parada des de setembre per problemes de finançament, segons han explicat a Europa Press fonts sindicals. Durant la primera setmana de producció s’han incorporat a la feina 60 treballadors, fet que suposa un 9% de la plantilla, amb un total de 640 treballadors, i la setmana que ve tornaran a la feina unes 100 persones més, una xifra que s’anirà incrementant progressivament. La planta ha començat la fabricació de 40.000 compressors per a tres clients –un americà, un mexicà i un madrileny– que suposen més de 12 milions d’euros per a l’empresa.
Cubigel reprèn la seva producció després d’estar mig any aturada Llegeix més »
Els aturats de Cerdanyola i Ripollet s’uneixen per reclamar solucions
Amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania sobre la situació de desocupació a la zona, donar un toc d’atenció als governants i pressionar als ajuntaments perquè busquin solucions al problema, l’Associació d’aturats i aturades de Cerdanyola i Ripollet organitza una manifestació el dissabte 24 de març, sota el lema “Pel dret al treball, contra l’atur i la precarietat”.
Del 23 al 25 de març, els que ens roben i ens retallen es reuneixen a Reus!
Ha arribat l’hora de tornar a sortir a carrer, de plantar cara i de dir PROU a les retallades! a la corrupció! a les privatitzacions! i a la repressió!
Companyes i companys,
Arriba la #primaverareus! Llegeix més »
Nombroses persones, procedents del moviment ecologista i de la defensa del medi ambient, secundarem la vaga general del 29 de març de 2012 al trobar en aquesta jornada un moment clau per a denunciar l’injust model econòmic que ens ha dut a una crisi ambiental sense precedents.
A més de les actuals retallades socials, des de l’ecologisme denunciem els constants atropellaments al medi ambient i exigim polítiques cap a la sostenibilitat, on l’ambiental i el social no estiguin supeditats al creixement econòmic. En aquest sentit, el sector de la defensa del medi ambient ha elaborat el seu propi manifest on exposa les principals raons per les quals ha decidit donar suport la vaga.
Manifest
L’ecologisme secunda la vaga general del 29 de març
Davant la convocatòria d’una Vaga General a nivell estatal el dia 29 de març, així com les convocatòries prèvies per a aquest mateix dia a Galícia i Euskal Herria, les persones sotasignades, procedents del moviment ecologista i de la defensa del medi ambient, considerem que aquestes mobilitzacions converteixen aquest dia en una jornada clau en la qual estaran en joc elements bàsics del nostre model social.
Des de l’inici de la crisi, la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional, Alemanya, França, els principals fons d’inversió i les agències de qualificació, fonamentalment, estan imposant, amb la complicitat i l’aquiescència dels diferents Governs espanyols, una reculada social i ambiental brutal sobre la base de retallades de drets socials i de pressupostos per a la protecció ambiental i social.
Si bé les retallades socials, la supressió de drets laborals i, en definitiva, la reculada cap a graus majors de desigualtat són motius més que suficients per a convocar una vaga general, els temes ambientals no són en absolut aliens a aquesta jornada decisiva. La Humanitat està travessant una crisi ambiental que resulta ser molt més greu que l’econòmica i financera. Estem superant els límits del planeta en el qual vivim, saturant aire, aigua i sòl de contaminants, i balafiant els recursos bàsics energètics i materials. El canvi climàtic i la pèrdua accelerada de biodiversitat són signes evidents de l’esgotament de la Terra.
La crisi ambiental té molt a veure amb la nostra vida, perquè la naturalesa ens garanteix l’aliment, l’aigua neta, l’aire, els llocs d’esplai, els materials per als nostres habitatges, gran part dels medicaments, etc. A aquesta crisi ambiental sense precedents ens ha dut el sistema econòmic vigent. Aquest sistema, que cada vegada exigeix una major liberalització dels mercats i noves retallades socials, està tenint conseqüències nefastes per al nostre medi ambient: el “tsunami” urbanitzador, ser el territori europeu amb més superfície de cultius transgènics i quilòmetres d’autovies, un parc automobilístic en expansió contínua o un consum energètic intensiu que només deté el seu creixement en moments de crisis. Tot això implica l’incompliment del Protocol de Kioto, la deterioració irremissible de béns escassos, com el sòl fèrtil, i problemes com que tres quartes parts de la població respiri aire contaminat, la sobreexplotació de recursos hídriccs, o que l’anxova, la tonyina vermella, el gall fer o l’ós bru estiguin en situació crítica.
Exigim polítiques cap a la sostenibilitat, on l’ambiental i el social no estiguin supeditats enfront del creixement econòmic. No ens basten ja els discursos buits. Necessitem reduir el nostre consum de matèria i energia per a acoblar-los, amb criteris de justícia social, als recursos existents. Hem d’avançar ràpidament cap a un canvi del mix energètic basat en energies renovables.
Fa falta fomentar un model agroalimentari centrat en circuits curts de distribució i cultiu ecològic. També disminuir la mobilitat motoritzada i el nombre de vehicles. I moltes altres mesures per a satisfer les nostres necessitats amb baixes o nul·les emissions de carboni, sense posar en perill a la resta d’éssers vius amb els quals convivim i que són bàsics per a la nostra subsistència.
Aquests canvis han de fer-se amb polítiques públiques que protegeixin als treballadors i a les treballadores dels sectors a reestructurar i que impulsin nous jaciments d’ocupació sostenible, d’acord amb el principi de “transició justa” compartit pel sindicalisme i l’ecologisme internacional.
Per totes aquestes raons manifestem la nostra convicció que no val qualsevol forma de sortir de la crisi. No valen polítiques laborals que ens retornin al segle XIX. No valen polítiques econòmiques que menyspreïn la nostra crítica situació ambiental per a donar prioritat a un model econòmic que atén als interessos d’una minoria i aboca a la Humanitat a un atzucac mediambiental.
El moviment ecologista no pot romandre al marge d’aquesta problemàtica i de la necessitat de mobilitzar-se en defensa d’un altre model econòmic i altres polítiques, reclamant com fem sempre més justícia social i ambiental.
Per això manifestem el nostre suport a la convocatòria de vaga general del 29 de març.
Manifest ecologista en suport a la vaga general Llegeix més »
El número 137 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:
– Editorial:
Contra la reforma
laboral i el pacte
social, el 29 de març
vaga general!
Ha sortit el número 137 de la revista “Catalunya” (Març 2012) Llegeix més »
En document adjunt teniu els Acords del Vè Congrés Extraordinari de la CGT realitzat els dies 9 i 10 de març a Toledo, amb un únic punt de debat: “Anàlisi i estratègies de mobilització de cara a la convocatòria de la vaga general”.
Open publication – Free publishing – More cgt
Attached documents
Acords del Vè Congrés Extraordinari de la CGT Llegeix més »
CAT Trobada per l’autogestió de les nostres vides
18 de març, a les 11 hores a AureaSocial C/Sardenya 261-263 Barcelona.
Estarem matí i tarda! Hi haurà dinar popular en el descans del migdia.
Després de la sortida de la publicació ¡Rebel·leu-vos! del 15 de març creiem oportú trobar-nos per seguir aprofundint en les estratègies que permetin l’autogestió de les nostres vides, prenent com a base el suport mutu, els vincles de confiança i la generació de processos que ens permetin avançar en la lliberat i l’autonomia. L’Estat, els grans cercles de poder i les grans corporacions, no podran evitar la nostra voluntat de rebel·lar-nos. Les eines que proporciona aquesta publicació facilitaran la construcció del camí que volem recórrer. És per això que necessitem trobar-nos per compartir les visions i estendre les sinèrgies entre la multiplicitat de projectes que s’estan donant en l’actualitat, tenint l’autogestió generalitzada com a objectiu principal podem emprendre el procés d’autogestió en l’àmbit local.
