Poques vegades, en la recent història democràtica de l’Estat espanyol, unes eleccions generals arriben tant desacreditades. No m’estic referint als candidats dels partits majoritaris, que déu n’hi do!; ni a aquests i altres partits, què també! Sinó al mateix procés democràtic establert que pateix un descrèdit i un desafecció com mai s’havia produït en aquests darrers anys.
L’abstenció és l’única opció el 20N? Llegeix més »
Vídeo elaborat per la Secció Sindical de CGT a Ambulàncies Condal de cara a les eleccions sindicals que tindran lloc properament a l’empresa.
Dues entitats de gestió de drets de la propietat intel·lectual han presentat una demanda civil contra l’impulsor de ràdio Pica, Salvador Picarol, per intentar cobrar els drets d’autor a aquesta emissora lliure i no comercial. Les entitats demandants són AGEDI (Associació de Gestió de Drets Intel·lectuals) i AIE (Artistes, Intèrprets o Executants, Societat de Gestió d’Espanya). La denúncia ha estat tramitada pel jutjat mercantil número 10 de Barcelona, que ha citat a declarar Picarol a la Ciutat de la Justícia el proper 15 de desembre.
Dues entitats de gestió pretenen cobrar drets d’autor a Ràdio Pica Llegeix més »
En primer lloc sóc conscient,que el senyor Quim Gibert, autor d’una oda en prosa sobre la figura de Miquel Badia, busca afanosament el reconeixement institucional per al feixisme català. Es basa fonamentalment en els testimoniatges de l’historiador Josep Benet i dels apologistes de Miquel Badia, Josep Planxart i Jaume Ros i Serra. Situarem ideològicament a aquests testimoniatges.
Qui va matar als germans Badia? Llegeix més »
La patronal de Químiques FEIQUE va a per totes en el XVI Conveni General de Químiques, amb la complicitat de FITEQA-CCOO i l’entreguismo de FITAG-UGT.
Els treballadors/es del Sector de Químiques vam tenir increment “0” en l’any 2010, al no negociar-se el CGQ i prorrogar-se un any més. No cal confondre la suma dels IPC de 2009 i 2010 (el 1,8%) amb l’increment salarial “zero”.
Però, a pesar d’això, i després de 9 mesos de negociació, CCOO i FEIQUE arriben a un principi d’acord de XVI CGQ d’allò més regressiu quant a increments salarials, revisió salarial, clàusula de despenjament, còmput de les causes d’absentisme, flexibilitat de jornada i temps de treball, que es concreten en:
* Increment salarial 2011 i 2012, un 1,5% per a cada any, amb reserva salarial del 0,3% de la M.S.B.
* Revisió salarial. Es modifica l’anterior fórmula (en tot el que se superi l’IPC previst i amb caràcter retroactiu des de Gener), per revisió salarial mes a mes (amb aquesta fórmula haurà algun mes que es cobri i potser la majoria no es cobri).
* Clàusula de despenjament. D’acord amb la signatura de l’última Reforma Laboral i l’Acord de Negociació Col·lectiva, es facilita a les empreses l’aplicació de la Clàusula de Despenjament Salarial, al no haver de justificar plenament les pèrdues, sinó que, per previsions o possible afectació al compte de resultats, poden aplicar l’esmentada clàusula.
* Absentisme. S’endureix i significa una greu reculada de rebaixar del 4% al 3% per al cobrament del 100% en casos d’hospitalització, malaltia professional, accident de treball i maternitat. Això s’agreuja amb la inclusió en el còmput de les baixes superiors a 21 dies per IT (malaltia comuna).
* Flexibilitat de jornada laboral i temps de treball. S’estableix la jornada de 100 hores flexibles en negatiu, és a dir, treballar per sota de les 8 hores diàries, facilitant fins i tot la recuperació de les hores de menys treballades en el semestre de l’any següent.
Les hores que es recuperin no seran compensades com es fa quan se superen les 8 hores, que es compensen amb una hora fins a la 9a hora i 1,5 hores des de la desena, inclosa aquesta. Cal tenir en compte, a més, que les hores treballades en jornada festiva, inclosos els dissabtes, es compensaven amb una hora extra i altra de descans.
La UGT no proposa accions sindicals ni mobilitzacions (almenys, ara com ara no ens consta), amb la qual cosa, si no signen el preacord, aquest es convertirà en Conveni d’Eficàcia Limitada (només afectarà, en principi, als afiliats de CCOO). Els altres treballadors hauríem de signar un document d’adhesió al Conveni si volem que se’ns apliqui.
No et resignis: AFÍLIA’T, ORGANITZA’T I LLUITA A LA CGT.
Comunicat de la FESIQ-CGT sobre el nou Conveni General de Químiques Llegeix més »
Catalunya arriba als 742.000 desocupats al tercer trimestre de 2011 i gairebé una de cada cinc persones que vol feina no en troba. L’Estat espanyol frega els 5 milions d’aturats. L’alça es deu al final dels contractes d’estiu,
El 19,4% de persones en situació d’atur a Catalunya: un rècord en 16 anys Llegeix més »
“El burca és una excusa per regular l’espai públic”
Antropòloga especialista en el món musulmà i en les dones marroquines, va fer el seu primer treball de camp a Argentona i Mataró. Ha escrit el llibre ‘La trampa del velo’ (Ed. Catarata).
– A què respon el títol ‘La trampa del velo’?
“La prohibició del burca és una excusa per regular l’espai públic” Llegeix més »
L’escanyapobres és una novel·la escrita per Narcís Oller a finals del segle xix. L’avarícia i els diners prenen forma humana. Aquest retrat no és tant allunyat de la nostra realitat. Tot i que allà sigui una societat on el capitalisme i la industrialització comenci a estendre’s i ara estiguem en plena crisi del capitalisme de consum, el retrat humà dels diners, segueix sent vàlid. Us ho asseguro.
A l’assessoria que fem des de la CGT de Berga hi passen força persones acomiadades per tal que repassem els papers a veure si els han fet bé o no. Habitualment no els han fet bé. Està mal comptat, o estaven contractats per una categoria més baixa de la feina que exercien i per unes hores que no es corresponen amb la seva jornada real. Sovint en realitat no són molts diners. En alguns casos reclamem i paguen per evitar problemes i en altres es tanquen en banda i la persona decideix si afronta un conflicte o no, amb el nostre suport és clar. Per pocs quartos, de vegades el motiu per obrir o no conflicte és més moral que econòmic. La gent se sent utilitzada i maltractada. Vull dir la gent que s’atreveix a venir a l’assessoria d’un anarcosindicat que porta una gent sobradament marcada com a folloneros a Berga, on totes ens coneixem. Dic això, perquè la majoria de treballadors, obedients i submisos accepten l’explotació, els acomiadaments mal pagats, etc., sense ni badar boca.
Entenc la gent, i comparteixo que actuïn per motius morals —sense menystenir els diners, és clar—, no es res nou en l’anarcosindicalisme de la península. La lluita de classes s’ha entès en clau moral al llarg del segle xx i penso que en gran mesura segueix sent així. I és que és immoral que la gent visqui del treball de l’altre.
La desprotecció de les treballadores davant d’aquests petits però continuats abusos és total. I avui, després de quedar-me parat de com d’avars i orgullosos són aquests petits empresaris —alguns per desgràcia molt i molt coneguts i del rotllo— he volgut reflexionar sobre aquests petits escanyapobres. Aquests escanyapobres que són gran part d’aquesta petita i mitjana empresa que amb tant d’orgull reivindica la classe benestant i benpensant d’aquesta merda de país (representats políticament per tots o per qualsevol partit polític català). Fàstic, sí senyora, feu fàstic.
Però de moment no tirem la tovallola. Escanyapobres, prepareu-vos.
Salut i anarquia!
Josep Lluís Facerías va néixer a Barcelona, el 16 de gener de 1920, al número 13 del carrer de Magalhaes (Poble-sec). Després dels estudis primaris es va posar a treballar en una serraria i als setze anys s’afilià al Sindicat de la Fusta de la CNT i va començar a militar a les Joventuts Llibertàries del Poble-sec. L’agost de 1936, es va enrolar a la Columna Ascaso per lluitar al Font d’Aragó, i, més endavant, quan les forces de milicians foren militaritzades, va passar a ésser soldat de la 28 Divisió de l’Exèrcit Popular Republicà. Facerías va formar part de les unitats militars que cobrien la retirada dels milers i milers de personesque el gener de 1939 fugien cap a la frontera.
Facerías, un guerriller anarquista Llegeix més »
Les Nacions Unides estableixen que l’explotació que fan el Marroc i les empreses estrangeres dels recursos del Sàhara és il·legal, perquè es tracta d’un “territori no autònom” amb estatus pendent de resolució.
FMC Foret, amb seu a Sant Cugat del Vallès, és la principal extractora de fosfats del Sàhara Occidental. L’empresa, filial d’una multinacional nordamericana, n’exporta 500.000 tones cada any segons lesONG.
Silencis incòmodes a Al-Aiun Llegeix més »
Ja s’ha consumat a Líbia l’arribada al poder d’un Consell Nacional de Transició Libi que ha rebut, en un temps record, el beneplàcit de la comunitat internacional. On abans hi havia el sàtrapa del Gadafi posem uns altres que, tot i algunes veus que diuen que són propers a Al-Qaeda, encara no es sap molt bé d’on venen. Qüestió de temps.
El que ha passat a Líbia aquests mesos no és res allunyat del que els antimilitaristes ens ensumàvem: matances indiscriminades, suport armamentístic i logístic d’alguns països que ja tenien interessos a Líbia (amb França al capdavant)… lluny del bucòlic avenç amb furgonetes armades amb metralladores conduïdes per un exèrcit de “rebels”, els serveis secrets dels “països democràtics” han fet i desfet, han marcat objectius que les seves forces aèries, han bombardejat, tot amb el silenci còmplice de les agències d’informació que volien una transició el màxim d’ incruenta de cara al món i feta “pels de casa”. La cosa ha colat, una vegada més, de cara a l’opinió pública.
Vigila amb els amics… Llegeix més »
Històricament s’ha identificat l’abstenció activa amb el no exercici al dret de vot, conseqüència de discrepàncies més o menys justificades amb la conducta dels representants polítics, fins i tot hi ha mal pensats per a qui aquest procés indica un desinterès per qüestions quotidianes, és a dir, el que alguns identifiquen com passotisme. Ara bé, hi ha qui no tenen en compte que l’abstenció també pot ser conseqüència d’errors en el cens, impossibilitat de desplaçar-se a les urnes per diverses circumstàncies imprevistes, tant climàtiques, com malaltia, accident, imprevistos varis,… conseqüentment, l’índex d’abstencionisme no sempre serà seqüela d’un acte realitzat en consciència. Per aquests motius no resulta fàcil identificar els motius que impulsen a la no participació electoral.
No obstant això, hi ha altres enfocaments, que alguns pretenen no considerar-los apropiats, per a mostrar el rebuig a processos socio-polítics amb els quals està en total desacord. En aquesta línia el vot en blanc, tan menyspreat, és una més de les respostes possibles i tan legítima com qualsevol altra, repudiar aquesta mesura, per entendre que amb ella es coopera amb el sistema electoral, no deixa de ser el resultat d’una anàlisi simplista i reduccionista de la diversitat de respostes que com individuspodem exercir.
Només abstenció activa? Llegeix més »
Qui la fa la paga, diu la dita. Però la comptabilitat de la crisi no respon a aquesta màxima: hi ha consens general que tothom s’ha d’estrènyer el cinturó en els moments de depressió, que cal retallar l’estat del benestar i que “res no tornarà a ser com abans”. Tothom? L’aritmètica més bàsica desmenteix alguns números vermells d’una crisi que no afecta tots els ciutadansper igual.
Les xifres ocultes de la crisi Llegeix més »
Quan una persona decideix orientar la seva formació professional a l’àmbit de l’educació social no ho fa per diners (els sous mai han estat gran cosa) ni per les condicions laborals (treballar festiu, caps de setmana, nits…); ho fa per que creu en el que representa aquest treball, en la seva capacitat de transformació d’una realitat que ens sembla injusta, sobretot amb aquells que el sistema ha descartat.
Però tot canvia quan tant el sou com les condicions laborals empitjoren tant que fan dificil seguir treballant en el sector sense que això suposi condicionar la teva estabilitat personal. El desencantament consegüent es transforma en ràbia quan veus que la raó d’aquests canvis és solament econòmica, i que qui acaben sofrint aquesta perspectiva economicista de l’àmbit social són les persones amb qui treballem, gent que no té ni els recursos ni els mitjans per a defensar-se.
Potser tot s’entengui millor amb un exemple, el del meu centre de treball. CRAE Llar Les Vinyes, a Cerdanyola del Vallés. Empresa gestora Filles de Mª Auxiliadora, vinculades als centres residencials des dels tétrics centres del franquisme (gràficament descrits en el comic “Paracuellos” de Carlos Giménez). Fa 3 anys: 1546 hores anuals, 7 dies de lliure disposició, 12 dies lliures entre Setmana Santa i Nadal, uns 24 mil euros bruts anuals. Fa dos anys (conveni d’Acció Social de Catalunya): 1725 hores anuals, 7 dias de lliure disposició (però a retornar), 0 dias entre Setmana Santa i Nadal i 22 mil euros bruts a l’any; avui, Conveni estatal: 1771 hores, 2 dies de lliure disposició, 16.500€ bruts anuals.
Com s’ha arribat aquí? D’una banda tenim una patronal (AEISC i AESAP ) que, una vegada resoltes les seves discrepàncies inicials(llegeixi’s
Educació social: història de la destrucció d’una professió Llegeix més »
La cimera de la UE celebrada aquest 26 d’octubre torna a llançar un saldo positiu per a la banca enfront de la ciutadania i l’entorn. Surten beneficiades especialment les banques alemanya i francesa. Ecologistes en Acció reclama una auditoria del deute per a abolir el que no tingui finalitats socials i ambientals.
Un dels principals acords de la reunió del Consell Europeu suposa l’elevació fins a un bilió d’euros del fons de rescat. De l’actual fons de 440.000 milions, a priori solament una part serviria per a rescats bancaris, entre 50.000 i 74.000 euros. La resta han anat als rescats de Grècia, Irlanda i Portugal (116.400 milions) i a la compra de deute de països com Itàlia i Espanya (fins a 275.000 milions). No obstant això aquestes dues partides també estan sent en gran part per a rescats bancaris o per a preparar-los. No cal oblidar que el deute públic dels estats europeus s’ha incrementat de forma important pels rescats i avals a la banca, i que aquest deute dels estats està en mans fonamentalment de la banca europea. A més, la majoria del deute en la UE és privat, posseït per bancs, i és aquest sector el que es vol apuntalar.
Un exemple de com el deute públic prové, en part, del deute privat és el d’Irlanda. En 2008 el Govern irlandès va garantir el 100% dels dipòsits bancaris. És a dir, va afirmar que, si el banc entrava en fallida, la ciutadania irlandesa assumiria el reemborsament de tots els dipòsits, que ascendien a uns 480.000 milions d’euros. A continuació va haver de nacionalitzar el Allied Irish Bank injectant-li 48.500 milions (al voltant del 30% del PIB irlandès).
En el cas de Grècia les ajudes de la UE fins a ara han ascendit a uns 60.000 milions d’euros, en bona part per a protegir els bancs alemanys i francesos, que són els principals tenidors de deute grec. En comparança, la banca europea ha consumit més de 420.000 milions d’euros en injeccions de capital i compres d’actius danyats.
L’Estat espanyol representa clarament com el deute existent és fonamentalment privat. El deute de l’economia espanyola és, aproximadament, un 400% del PIB (4.250.000 milions), de la qual solament el 16% està en mans d’institucions públiques. Els bancs (32%) i les empreses no financeres (31%), fonamentalment immobiliàries, atresoren la majoria d’aquest deute. Espanya ja ha lliurat més de 17.000 milions de diners públics en rescats bancaris.
La segona raó per la qual, segons el parer d’Ecologistes en Acció, la banca alemanya (i la francesa) guanya és per l’avenç de les exigències de tenir el 9% de core capital (reserves d’alt “valor”) per a la banca europea a 30 de juny de 2012. Això obligarà a la banca espanyola a recapitalitzar-se amb més de 26.000 milions, mentre l’alemanya ho haurà de fer en una mica més de 5.000 i la francesa en prop de 9.000. Una de les raons d’aquesta diferència tan important en les provisions entre uns bancs i uns altres és que la UE permet que la banca d’inversió (fonamentalment alemanya i francesa) oculti tots els seus actius tòxics. És a dir, que no hagi de fer cap provisió de fons per als seus possibles impagaments, una cosa més que probable doncs estan a preu de mercat gairebé nul des de l’esclat de la crisi en el 2007.
Segons l’acord aconseguit el 26 d’octubre s’ha posat a preu de mercat el deute públic. D’aquesta manera, la banca alemanya i francesa perden diners per la quitació (voluntària) del 50% de deute grec i amb la rebaixa del valor en un 2% de l’espanyola, però guanyen al veure revaloritzat el deute públic alemany i francès, fonamentalment en les seves mans. En resum això els permet haver de fer una provisió de fons menor que la banca espanyola o grega, que veuen com el valor del deute espanyol i grega, que és la qual més tenen, es deprecia.
En definitiva, les conseqüències d’aquest acord són que la banca alemanya (i francesa) tindran una posició més competitiva al requerir buscar menys finançament en els mercats, i això que són les més exposades al deute grec de la UE (després de la banca grega que, de segur, acabarà en mans de capitals centreeuropeus).
Ecologistes en Acció aclareix però que no considera més desitjable la banca espanyola que l’alemanya o la francesa. Totes elles tenen el mateix nul control democràtic, no suposen cap benefici social ni ambiental per a la població, i busquen acaparar poder i riquesa en detriment de les classes més populars. Des d’aquesta perspectiva l’organització el que demanda és la realització d’una auditoria del deute existent per a abolir tota aquell deute que no hagi tingut finalitats ambientals o socials. De la mateixa manera lluita contra les retallades socials i ambientals per a salvar a la banca. És a dir, considera que ja n’hi ha prou de que la banca sempre guanyi.
Ecologistes en Acció. 27 d’octubre de 2011
La banca (alemanya) torna a guanyar Llegeix més »
Homenatge en memòria del company anarquista Emili Pardiñas Viladrich, conegut com “Pedrals” quan militava al MIL (Moviment Ibèric d’Alliberament), mort als 68 anys diumenge passat 23 d’octubre a Vilanova i la Geltrú.
Qui era Emili Pardiñas
Nascut a Lleida, sociòleg i advocat. Ha mort als 68 anys a Vilanova i la Geltrú. Va passar la seva Infància i adolescència al Marroc. Va participar al Maig francès i fou militant del MIL (Moviment Ibèric d’Alliberament) amb el nom de “Pedrals”. Fou el primer dels militants del MIL en fer una valoració i testimoniatge sobre el seu pas pel MIL El llibre té per titol un comentari de Salvador Puig Antic: “Si este año no tocamos la revolución me aventuro con los caballos salvajes”. El dedica a la seva companya Hortensia i a la seva filla Ixia i a Jean Marc Rouillan, que estava a la presó.
Emili Pardiñas Viladrich ens ha deixat. In memoriam Llegeix més »
La CNT de Nimes (França) ha realitzat un vídeo de 19 minuts (en francès) sobre el Moviment del 20 de Febrer al Marroc (Mouvement du 20 février) i les mobilitzacions que està portant a terme des del passat 20 de febrer, que han suposat una dinàmica nova de crítica contra les institucions de govern, de mobilització social sense precedents al país veí contra la crisi econòmica i de lluita contra les conseqüències sobre els sectors més castigats per la crisi.
Vídeo sobre el Moviment 20 de Febrer al Marroc Llegeix més »
5 de novembre. 1a Trobada de projectes autogestionats de Barcelona
6 de novembre: 3a Fira d’intercanvi de l’Ecoxarxa de Barcelona.
Lloc: Plaça Catalunya de Barcelona
A continuació més informació i inscripcions:
– 5 de novembre. 11 a 19h. 1a Trobada de projectes autogestionatsa Barcelona.
La CGT del Vallès Oriental té un conflicte obert amb l’empresa Nidec Motors Actuators Spain, situada a Santa Perpètua de Mogoda, degut a l’acomiadament de la nostra companya Charo.
La vaga que hi havia convocada per part del comitè a partir del 26 d’octubre al final ha sigut desconvocada degut a les pressions que ha estat fent l’empresa. Tot i això, els nostres companys/es dins de l’empresa estan treballant per dur a terme algun tipus de mobilització per recolzar la Charo. És per això, que és molt important que aquest divendres tots/es els que pogueu assisitiu a les 10.00 h davant de l’empresa per recolzar la Charo i als companys que han convocat una assemblea.
Solidaritat amb la companya Charo acomiadada per Nidec Llegeix més »
A les autonòmiques del novembre passat, les mentides de PxC van funcionar, i Anglada gairebé va entrar al parlament. A les eleccions municipals del maig d’aquest any, les mateixes mentides van permetre l’entrada de molts nous regidors feixistes als ajuntaments.
Noves octavetes d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme: “No votis PxC” Llegeix més »
En document adjunt, anàlisi de les dades de l’atur del passat mes de setembre a l’Estat espanyol, a partir de les dades del Servei públic d’ocupació i de la Seguretat Social.
Les noves 95.817 persones que ingressen a les llistes de l’atur, suposen l’increment d’aturades més alt dels últims 15 anys en un mes de setembre.
Document d’anàlisi de les dades de l’atur de setembre 2011 a l’Estat espanyol Llegeix més »
Manifest que hem signat treballadors i treballadores de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL).
Estem a les portes de la privatització, amb l’agreujant que comportarà a tota la ciutadania de la província de Barcelona: pagar més per l’aigua potable.
La Generalitat vol donar a la privada un negoci rodó (tota la ciutadania som clients fixos) i rendible (augmentessin les tarifes): la distribució en alta de l’aigua potable per a obtenir cash instantani.
TREBALLADORES I TREBALLADORS DE ATLL VOLEM MANIFESTAR
1. Aigües Ter Llobregat és una entitat de dret públic encarregada de prestar el servei públic d’interès de la Generalitat i, per tant, de la seva competència, consisteix en la producció i el subministrament d’aigua potable per a abastir a les poblacions de la xarxa Ter‐Llobregat. Ara, el mateix govern de CIU que va crear ATLL en l’any 1991 la vol eliminar mitjançant la Llei Òmnibus sense donar garanties dels llocs de treball que la componen.
2. El desacord absolut de la privatització encoberta del servei d’aigua potable que es pot derivar de l’aplicació de la Llei Òmnibus.
3. Que l’aigua és un recurs natural vital per a la subsistència humana i en conseqüència ha de ser un servei públic gestionat amb ètica i transparència, amb el objectiu és el bé comú per a garantir la qualitat i el subministrament a totes les persones.
4. No a la gestió privada en aquest sector bàsic per als ciutadans i ciutadanes. L’empresa privada incrementarà el seu benefici industrial en el preu de l’aigua augmentant el 8% que l’Agència Catalana de l’Aigua aplicarà al seu cànon. D’aquesta manera s’anteposarà l’enriquiment d’uns pocs a la qualitat, la garantia de subministrament i l’accessibilitat a tots/es els/les consumidors/es i derivarà en exclusió social.
5. El nostre desacord que la Generalitat signi contractes amb empreses privades per 800.000,00 euros en assessorament, auditories i altres per a realitzar reestructuracions de les empreses públiques reduint el servei públic acomiadant a milers de treballadors i treballadores.
6. La nostra repulsa als grups polítics que aprofiten el context econòmic per a omplir-se les butxaques a costa de la ciutadania, mentre malgasten diners públics en cotxes oficials, telèfons, targetes de crèdit i una llarga llista de beneficis de la qual no tots podem gaudir. Que ha estat nefasta la seva gestió política provocant el gran deute financer d’Aigües Ter Llobregat pel Pla Hidrològic Nacional (des de l’any 2005 i encara en execució) que ara volen fer pagar als ciutadans i ciutadanes i als treballadors i treballadores. La denúncia pública de com la Direcció de l’empresa segueix mantenint els seus privilegis, una Direcció empresarial preocupada únicament pels seus propis beneficis, que no està a l’altura del valor ètic del personal que dirigeixen.
7. Que ens sentim indignats per l’incompliment per part de l’empresa del nostre conveni col·lectiu i la reducció del 5% del nostre sou, reducció que suposa un import insignificant en el total del pressupost de ATLL. Que no ens enganyin fent-nos creure que amb les retallades de drets laborals reduiran el deute públic, exigim responsabilitats per la nefasta gestió a ATLL de l’erari públic.
8. El nostre desacord per l’acomiadament de companys mitjançant la no renovació o acomiadament que finalment ha acabat en la privatització del procés que gestionàvem. És més, l’empresa manté en el pressupost 2011 gairebé 7 milions d’euros per a “treballs realitzats per persones físiques o jurídiques” (externalitzacions), i que es podrien realitzar amb recursos interns de l’empresa.
9. La indignació que sentim com ciutadans i ciutadanes al comprovar diàriament el malversament de recursos que origina la privatització de processos. Ens estan llançant a la perduda del control públic en favor del negoci d’uns quants.
Volem manifestar la nostra repulsa a la supressió dels drets dels treballadors i treballadores i la desaparició dels serveis públics com l’aigua, també dret vital per a la ciutadania.
NO A LA PRIVATITZACIÓ DE L’AIGUA!
NO A LA REGRESSIÓ DELS DRETS BÀSICS!
Per a mésinformació contacteu amb la Secció Sindical de CGT ATLL: seccionsindicalcgtatll@nullgmail.com
El divendres dia 28 d’Octubre, a les 18:00 hores, és necessària l’assistència del màxim de companys i companyes a la concentració en suport de la companya acomiadada per l’empresa de carburants BP.
La concentració es portarà a terme en les portes d’accés a la gasolinera, situada a l’Avinguda Joan Carles I cantó amb c/Argila S/N, de Gavà. Per a accedir a ella agafar la sortida de l’autopista C32, centre comercial BARNASUD, i seguir les indicacions cap a Begues.
CONTRA L’ASSETJAMENT I ABÚS EMPRESARIAL RESPONGUEM AMB SOLIDARITAT OBRERA
CONTRA ELS ACOMIADAMENTS ACCIÓ DIRECTA
PER LA READMISSIÓ DE LA COMPANYA
TOTS I TOTES A LA CONCENTRACIÓ DE PROTESTA I SOLIDARITAT DAVANT L’EMPRESA
Federació Comarcal del Baix Llobregat CGT
Concentració el 28 d’octubre en suport d’una acomiadada a la gasolinera BP de Gavà Llegeix més »
Per la democràcia directa i l’autogestió
NO VOTIS
Exerceix la teva sobrania, no la cedeixis.
Dissabte 5 de noviembre a L’Hospitalet de Llobregat
•12 horas, Rambla Just Oliveres
Manifestació per la democràcia directa
•18 horas, Centre Cultural Barradas, Rambla Just Oliveres, 56
Debat sobre las eleccionsamb Javier Zapata, Enrique Fernández i Tu.
El Sindicat de Treballadors de la Marina Mercant (STMM) de la CGT exigeix que es retirin les professions marítimes del Catàleg Trimestral d’Ocupacions de difícil cobertura.
El passat dia 20 d’octubre va sortir publicat en el BOE el Catalogo de professions de difícil cobertura http://www.boe.es/boe/dias/2011/10/20/. En el mateix es recull que pràcticament totes les professions marítimes estan en situació d’ocupació total.
Un acord entre ANAVE (patronal del Sector), CCOO i UGT, permet la contractació de mà d’obra barata i precària. Mentrestant, centenars de professionals de la Mar no troben embarcament a l’Estat espanyol.
L’acord que van signar en el seu moment ANAVE, CCOO i UGT, permet que trimestre darrere trimestre, la pràctica totalitat de les professions marítimes es publiquin en el Catàleg d’Ocupacions de Difícil Cobertura. Ni al Ministeri de Treball, ni a cap dels firmants de l’acord sembla importar-los els més mínim les dificultats que nombrosos professionals de la mar troben per a poder embarcar en les navilieres del nostre país, i molt més que els treballs que puguin trobar reuneixin els mínims requisits de dignitat laboral .
Aquest acord que es va signar fa més de 5 anys, no és revisat a pesar que l’atur en el sector ha augmentat en totes les províncies marítimes, i aquesta falta de supervisió no és un oblit innocent sinó que obeeix a l’interès de facilitar-los als empresaris del sector mà d’obra abundant i barata, sobretot barata.
Com mostra de l’exposat, la primera de les professions marítimes recollides en aquest catàleg, la d’Oficial Radio-electrònic de la Marina Mercant” no existeix actualment (lamentablement) en cap buc de bandera espanyola, la qual cosa és exemple de la falta de veracitat i rigor de l’acord signat i del recollit en el Butlletí Oficial de l’Estat, i delata les veritables intencions d’aquesta regulació legal, permetre la contractació detreballadors del tercer món a uns salaris substancialment més baixos que els que poden acceptar els marins del país.
Resulta difícil d’entendre que els “agents socials” en la part que correspon a la representació social, pactin i acordin totes aquestes ocupacions (treball en definitiva i en conseqüència qualitat d’aquest treball en el referit a les seves condicions laborals contractuals), amb el Ministeri i els empresaris.
Aquesta situació comporta la precarització del sector marítim, mentre significa l’acceptar contractacions què, a més de no comptar amb la suficient qualificació i experiència professional, constitueixen pràctiques de dúmping social i factor de depreciació del preu de la mà d’obra, disminuint significativament els costos de producció dels empresaris i augmentant la productivitat per l’explotació o sobreexplotació d’aquesta mà d’obra.
Evidentment les conseqüències per a la globalitat del sector són de precarització generalitzada de la mà d’obra, en salaris, en qualificacions, en seguretat, en salut, etc.
Des del Sindicat de Treballadors de la Marina Mercant de la CGT, exigim al Ministeri de Treball la immediata retirada d’aquestes professions del Catàleg d’Ocupacions de Difícil cobertura, així com la posada en marxa d’un Pla d’ocupació que asseguri la Plena ocupació als treballadors i treballadores de la mar, i la vigilància exhaustiva del compliment de la normativa laboral marítima vigent en l’empreses del sector.
Salut i Solidaritat
STMM-CGT
Attached documents
