El debat en el Parlament Europeu sobre la proposta de nova “directiva sobre temps de treball” ha donat com resultat una situació enganyosa en la qual els poders polítics i els mitjans de comunicació ressalten els aspectes socialment més positius però callen i amaguen, alguns altres continguts fonamentals que no obstant això, es poden considerar totalment lesius per als interessos de la majoria.
La modificació del text que pretenia possibilitar jornades de 65 hores i una nova redacció que propugna eliminar la possibilitat actual que determinats països permetin acords individuals de jornada (opting out), constituïxen dos aspectes de limitació sobre una possible flexibilització absoluta del temps de treball.
Però si mirem amb deteniment el conjunt de modificacions inicialment aprovades pel parlament europeu en la votació del dimecres 17 de desembre, veiem que ens trobem amb un nou document que segueix propugnat la flexibilització de la jornada de treball i que segueix intentant legislar en la mateixa direcció inicial: la subordinació de la vida dels treballadors i treballadores als dictats de les empreses; empitjorant l’actual regulació del temps de treball.
– Si fins a ara el còmput de la jornada de 48 hores era sobre períodes de 4 mesos, ara es planteja sobre un còmput anual amb tot el marge de flexibilitat que això comporta.
– Dintre del marge de flexibilitat ofert, es planteja un possible límit màxim de “fins a 60 hs setmanals” en períodes de 3 mesos.
– Encara que en alguns casos com el dels metges sembla que s’estableix una consideració del temps de guàrdia com temps de treball efectiu, segueixen quedant altres col·lectius de treballadors la situació dels quals no queda igualment clarificada.
– S’inicia ara un període de 90 dies en els quals la Comissió Europea i el Parlament iniciaran un procés intern de debat per a dotar d’un nou redactat definitiu a aquesta proposta de directiva pel que fins a aquest moment i amb un nou text no sabrem com es regularà finalment.
En el resultat de la votació del parlament europeu, la CGT, troba enormes motius per a la preocupació i sobretot motius per a seguir lluitant i mobilitzant-nos en defensa d’unes condicions dignes de treball enfront d’una situació degradada en la qual l’única formula dels poders públics i econòmics sembla ser la de privatitzar, flexibilitzar i precaritzar.
Per això i des de la perspectiva del REPARTIMENT DEL TREBALL I DE LA RIQUESA la CGT mantindrà i intensificarà la seva actual campanya de mobilitzacions.
Secretariat Permanent – CGT
Attached documents
Nota Directiva 65 h.
