El sector de l’automoció segueix sent un dels pilars bàsics de l’economia espanyola (7% del PIB), un sector que ha destruït més de 230.000 ocupacions, de les 670.000 perdudes en la indústria de tot l’estat espanyol. No obstant això, les dades diuen que mentre segueix la desaparició d’empreses i d’ocupació, els beneficis dels empresaris fins i tot han superat un 8% els nivells de 2007, any anterior a aquesta estafa anomenada crisi.
La societat espanyola estem sofrint les conseqüències del procés anomenat “globalització”. Les receptes econòmiques dels poderosos ens dirigeixen a la recessió, a l’atur i a la pèrdua de drets conquistats després de decennis de lluita, esforç i sofriment, així com al desmantellament del sector públic i del que queda de l’anomenat “Estat del Benestar”. I aquestes receptes sempre han estat imposades sota la por i el xantatge de la deslocalització, els ERO, els acomiadaments o els tancaments.
Els executius de l’Auto s’han destacat en aquesta indecent actuació xantatgista. Però a més en el sector de l’automòbil, la flexibilitat, l’augment de jornada, les retallades salarials i de drets, la precarització del treball, la deterioració de les condicions, la nova organització del treball… augmenten l’explotació dels treballadors (ciutadans com tu), provocant la deterioració de la nostra vida, de la conciliació de la vida laboral i familiar, de la salut,… el que ha situat al capdavant de la Productivitat i Explotació a les fàbriques de l’auto d’aquest país.
Però per a ells no és suficient. Els directius es reparteixen milions d’euros de beneficis en sous i dividends i de la mà de ANFAC, (lobby que agrupa als fabricants de vehicles), fan xantatge als treballadors del sector i als ciutadans, pressionant i traient més diners de les Administracions Públiques. Després no hi ha recursos per a sanitat, educació, habitatge… Tot això amb l’aval dels sindicats majoritaris i institucionalitzats que col·laboren en els augments de la competitivitat, fent-se corresponsables dels rebaixis salarials, de l’empitjorament de les condicions de treball i de la precarització sobre l’ocupació, per a mantenir les seves grans estructures de sindicats verticals.
Durant els últims anys aquesta seqüència es repeteix a Iveco (Fiat), Nissan, Seat, Opel, Ford, Peugeot, Citroën… és a dir; en tots els grans fabricadors. Amb la promesa del manteniment de plantes, la fabricació de nous models o la creació d’ocupació, les grans multinacionals fan xantatge als seus treballadors perquè es rebaixin les seves condicions laborals i als seus representants perquè facilitin noves contractacions en condicions més precàries. La necessitat humana estreny, les administracions intercedeixen a favor de les companyies i deriven ajudes i fons públics a les butxaques d’uns pocs.
A més, els governs del PSOE i del PP, amb les successives reformes laborals, han donat a aquests directius eines barates per a acomiadar, empitjorar condicions o directament tancar empreses. Tot això perquè els treballadors del sector de l’auto i components, han estat empobrits i precaritzats pels últims convenis col·lectius signats pel sindicalisme que ho accepta tot i ens ven a tots. I aquesta deterioració està arribant a límits insuportables.
Abans d’aquesta gran estafa que va començar en el 2007, i enmig d’ingents beneficis, van tancar centenars d’empreses de components i van realitzar un ajustament brutal en el sector. Les 670.000 ocupacions desaparegudes des de 2007 en la indústria, estan molt vinculades a l’Auto. Ara amenacen amb un segon ajustament de salaris i condicions de treball en les empreses matrius fabricadores. Busquen abaratir els costos, sigui com sigui. Costos que no suposen ni el 10% del preu del producte. Però busquen mercats, comunitats i països amb encara menys protecció social i control sindical, on no hagi legislació que protegeixi als treballadors/as. Tot en nom dels seus beneficis, pressionant a governs i poders polítics.
El recent accident mortal ocorregut a Bangla Desh és un horrible exemple de les conseqüències d’aquest capitalisme inhumà. Perquè els beneficis no són gratis, es paguen amb la nostra salut i la nostra vida. La pressió en els llocs de treball, els ritmes i la flexibilitat desbocada, porten a que els treballadors ens “trenquem” després d’uns anys. I així, augmenten les malalties professionals, els accidents i les lesions permanents. I llavors ens llancen fora de les fàbriques a càrrec de les arques de l’estat i qui fabriquem aquests cotxes, sofrim els efectes nefastos que sobre la nostra salut ha generat la seva explotació, amb pensions cada vegada més reduïdes. I les mútues laborals, com clients de les empreses, i en interès d’aquestes, no treballen per a la nostra salut si no per a augmentar els seus beneficis.
Els qui ens enfrontem a les decisions inhumanes de les empreses, siguem del sindicat combatiu que siguem, patim acomiadaments, represàlies antidemocràtiques racisme o discriminació sindical en el lloc de treball . Des de CGT volem denunciar aquesta situació i mostrar l’altra cara més enllà de la parafernàlia, les llums, els reclams publicitaris o el “glamour” del Saló de l’Automòbil de Barcelona. Volem treballar i viure dignament com treballadors/es i ciutadans/es. TREBALLAR PER A VIURE, SENSE QUE ENS EXPLOTIN.
Si els governs donen fons públics, i les multinacionals no compleixen els seus compromisos QUE S’INTERVINGUIN LES EMPRESES, AMB CONTROL OBRER. És urgent recuperar una aposta seriosa per la indústria, que aporti ocupació fixa, que aposti per I+D+i. No volem ni podem ser el múscul del que uns altres inventen. Això no és futur. Exigim un nou model productiu, que a més actuaria d’efecte multiplicador en altres sectors. Però no ho volem a qualsevol preu, ho volem amb justícia, amb dignitat i amb futur. NO HEM TREBALLAT I LLUITAT EN AQUEST PAÍS PER A TORNAR AL SEGLE PASSAT.
Per això la CGT rebutgem aquesta situació i exigim un futur en el qual treballem per a viure, i la riquesa que creguem amb les nostres mans no vagi a les butxaques d’uns pocs, si no a permetre que tots i totes visquem dignament.
PER TOT AIXÒ DES DE LA CGT RECLAMEM:
· Polítiques industrials clares i responsables en tot l’estat espanyol. Amb un veritable control social i públic de les empreses, fomentant l’I+D+i.
· Actuacions legals, polítiques i socials contra les polítiques de deslocalitzacions i externalitzacions que estan portant a terme nombroses empreses.
· Acabar amb els ERO del xantatge que estan sent excusa per a rebaixar les condicions de treball. NI UNA RETALLADA MÉS DE SALARIS I DRETS!!
· Davant l’augment de la competitivitat i productivitat; REDUCCIÓ DE JORNADA, 35 H. SETMANALS, JA!! PEL REPARTIMENT DE LA RIQUESA I DEL TREBALL.
· Manteniment i foment de les mesures de relleu generacional per a lluitar contra la xacra de l’atur juvenil. JUBILACIÓ ALS 60 ANYS.
· Controls efectius de Prevenció de Riscos Laborals, reconeixement de malalties professionals. Mútues i Empreses han de pagar els costos en malaltia que provoquen els ritmes de treball; REBAIXA DELS RITMES DE TREBALL.
· READMISSIÓ DE TOTS/ES ELS TREBALLADORS/ES ACOMIADATS/DES PER DEFENSAR LES CONDICIONS DE TREBALL, a Seat, Nissan, Ford o Renault, i empreses auxiliars.
Coordinadora de l’Automoció
Federació de Sindicats de la Indústria Metal·lúrgica de la CGT (FESIM-CGT)
Més informació:
– WEB CGT FESIM
– FACEBOOK FACEBOOK CGT FESIM
– TWITTER CGT FESIM
– TWITTER CGT FICOSA
– TWITTER CGT GEARBOX
– TWITTER CGT MAHLE
– TWITTER CGT SEAT
– TWITTER CGT RENAULT
– TWITTER CGT FORD
– TWITTER CGT NISSAN
– TWITTER CGT SOLDADURA SERRA
– WEB CGT FICOSA
– WEB CGT SEAT
– WEB CGT ESSA PALAU
– WEB CGT NISSAN
Diego Jesús Rejón Bayo
@diegorejonbayo
Secretari General FESIM-CGT
Mòbil: 685822876
Telèfon: 93 773 14 78
E-MAIL: s.general.fesim@nullgmail.com
