El número 149 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:
– Editorial:
1r de Maig de 2013:
Per l’Autogestió.
Repartim el treball i la riquesa
– Reportatge:
El govern espanyol aprova una
nova i radical retallada de les
pensions
– Treball-economia:
Contra l’atur: Ocupa l’empresa.
Ha sortit el número 149 de la revista “Catalunya” (Abril 2013) Llegeix més »
Qui més qui menys en aquestes alçades de la crisi en la qual ens trobem immersos té una idea més o menys formada sobre quines són les funestes conseqüències que el fenomen està comportant i que es presenten dia rere dia en forma de retallades en els serveis públics i la seva privatització, amb draconianes xifres d’atur i pobresa o amb la pèrdua de drets socials i laborals.
El nou model de Negociació Col·lectiva, solament té un objectiu: afavorir a l’empresari a través de la flexibilitat de la mà d’obra, i afeblir seriosament a les persones assalariades.
El nou model de Negociació Col·lectiva… Empresarial Llegeix més »
Des dels temps de Felipe González fins als nostres dies, tots els governs i tots els grans partits (els que realment pinten una mica a l’hora de manejar els recursos públics) s’han vist esquitxats per tants casos de corrupció que la llista ens ocuparia més espai del que disposem.
Les estafes i corrupteles descobertes (segurament hi ha moltes més que no han sortit a la llum) han tingut com inculpats a polítics del PSOE, del PP, de CIU, del PNB, de CC i en nivells més modestos d’IU o dels aparells sindicals d’UGT i CCOO.
Però tampoc s’han lliurat de l’escàndol altres institucions tan respectables, en aparença, com l’Església, les Forces Armades, la Justícia o la Corona. I és que, a l’hora de gestionar els diners aliens, no hi ha grans diferències entre polítics que es defineixen d’esquerres o dretes, espanyolistes o separatistes, laics o seglars: el que compta és veure quant es pot trincar i com pots beneficiar a familiars i amics.
Per descomptat que sabem que en la base d’aquestes organitzacions hi ha gent honrada que es mou per idees (amb les que podem discrepar, segurament) i no per interessos personals. El que estem assenyalant amb fàstic és el fangar en que es revolquen en els últims temps les castes dirigents.
Encara que en la tumultuosa història espanyola la corrupció ve de molt lluny, la veritat és que en aquesta última etapa amb el PP s’estan depassant totes les fites anteriors; tant la xifra de corruptes com les elevades quantitats dels reiterats saquejos a les arques públiques, demostren que estem davant una colla de xoriços difícil de reunir en qualsevol altre temps o lloc.
No hi ha diners del contribuent que no estigui en perill d’acabar en els opacs comptes dels bancs suïssos o en qualsevol paradís fiscal. S’ha saquejat amb absoluta desvergonya; des dels pressupostos d’ajuda a països empobrits a les partides per a serveis socials, els subsidis a desocupats o les subvencions europees per al camp.
La societat assisteix, entre atònita i indignada, a la successió de casos i noms il·lustres que van omplint el llibre marró de la infàmia, del gendre del Rei al cap dels jutges, passant per alts càrrecs de totes les administracions, presidents de la patronal o d’aquests bancs que ja ens han costat al voltant de 450.000 milions d’euros, no hi ha racó de la vida política i econòmica on no sigui necessari entrar amb el nastapat.
El sistema fa pudor a podrit Llegeix més »
Estem vivint uns abusos de poder sense precedents. El deteriorament de la Universitat pública s’està produint, en part, degut a l’actitud mesella dels seus òrgans de govern, els quals han disfressat –sota l’aparença de mesures tecnocràtiques i de gestió– un programa polític de desmantellament de la Universitat pública.
17 d’abril: jornada de lluita en defensa de la universitat pública Llegeix més »
El 23 d’octubre de 2012 els editors de la revista cafèambllet van ser condemnats a pagar un multa de 10.000€ per haver “danyat l’honor” de Josep Maria Via, un assessor del president Artur Mas. La sentència concloïa que el vídeo sobre l’opacitat al sistema sanitari fet per cafèambllet -titulat “El major robatori de la història de Catalunya”- lesionava el “dret a l’honor” de l’assessor de Mas.
Un llibre imprescindible de @_cafeambllet: “Artur Mas: On són els meus diners?” Llegeix més »
En els últims dies ve sent objecte de polèmica el escrache com mitjà de reivindicació. Mentre uns sostenen la seva legitimitat, uns altres afirmen que es tracta d’una coacció intolerable, una vexació, un mètode propi del feixisme o una forma de coartar la llibertat de vot del Diputat o Senador. Davant tal debat, el propòsit d’aquestes línies és el de contribuir a esclarir, des d’un prisma exclusivament jurídic, la legitimitat constitucional del escrache com mitjà de manifestar la crítica enfront de l’actuació dels Poders Públics.
Per a això, hem de començar dient que el dret de manifestació o concentració en llocs públics és un dret fonamental reconegut en l’art.21 de la Constitució i desenvolupat per la LO 9/83 de 15 de juliol; regulat en el Conveni Europeu de Drets Humans de 4 de novembre de 1950 (art.11); en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de Nova York de 19 de desembre de 1966 (art.21); i més recentment en l’art.12 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea.
El dret de manifestació és una projecció col·lectiva de la llibertat d’expressió efectuada través d’una associació transitòria de persones que opera de manera instrumental al servei de l’intercanvi o exposició d’idees, defensa d’interessos, publicitat de problemes i reivindicacions (STC 301/2006), sent per això una llera de participació democràtica que es configura de tres elements: una agrupació de persones de caràcter transitori (temporal), amb finalitat lícita (licitud) i en un lloc de trànsit públic (espacial).
És un dret d’especial importància en un Estat Social i Democràtic de Dret, com expressió del principi de democràcia participativa, doncs per a molts grups socials és un dels pocs mitjans dels quals disposen per a expressar públicament les seves idees i reivindicacions (STC 301/06 i 236/07).
D’altra banda, l’escrache no és altra cosa que el nom donat a l’Argentina, Uruguai i Espanya a un tipus de manifestació pacífica en la qual un grup d’activistes de Drets Humans es dirigeix al domicili o lloc de treball d’algú a qui es vol denunciar. Es tracta d’un mètode de protesta basat en l’acció directa que té com finalitat que els reclams es facin coneguts a l’opinió pública. Així definit, l’escrache no és més que el dret de manifestació amb una sola peculiaritat definitòria: el lloc que s’exerceix, que coincideix sempre amb els voltants del domicili o lloc de treball d’algú a qui es vol denunciar, generalment una persona amb responsabilitat pública, un càrrec públic. Per tant, ens trobem davant una forma de protesta pacífica, en la via pública i dirigida enfront de qui té una responsabilitat pública, amb la finalitat de defensar els Drets Humans o qualsevol altra reivindicació legítima.
En el cas del escrache que estem veient en el Regne d’Espanya en els mitjans de comunicació es tracta d’un conjunt de persones afectades per la legislació hipotecària que pretenen convèncer als Diputats del partit polític amb majoria absoluta que és necessari un determinat canvi legislatiu, manifestant-se davant dels seus domicilis, en la via pública.
Resulta obvi, fins a aquí, que el dret de manifestació empara aquesta conducta que coneixem com escrache. Per tant, hem de partir que el escrache com forma pacífica de manifestació és una de les expectatives garantides pel dret fonamental i, per tant, constitueix part del seu objecte, doncs és una manifestació col·lectiva de la llibertat d’expressió exercitada a través d’una associació transitòria de persones, que opera a manera de tècnica instrumental posada al servei de l’intercanvi o exposició d’idees, la defensa d’interessos o la publicitat de problemes i reivindicacions (STC 195/03, 66/95, 85/88, etc.).
D’altra banda, és evident que tota manifestació o reunió en un lloc de trànsit públic ocasiona cert grau de desordre en el desenvolupament de la vida quotidiana i certes molèsties, com talls de tràfic, tall de carrers, megafonies… però en absència d’actes de violència per part dels manifestants és important que els poders públics facin gala de certa tolerància davant concentracions pacífiques, amb la finalitat de que la llibertat de reunió no manqui de contingut, fins i tot en aquells casos que no ha estat comunicada prèviament a l’autoritat competent (STEDH 5 març 2009 Baraco contra França, STEDH de 17 de juliol de 2008, Achouguian contra Armènia; STEDH 5 desembre de 2006; Oya Ataman contra Turquia).
L’escrache com a dret fonamental Llegeix més »
Al igual que amb el Comitè de vaga de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), que ja va ser jutjat al gener i sentenciat com a vaga legal aquest més de març, al setembre serà l’ACTUB, CGT i PSA qui seran jutjats per la mateixa raó.
La Direcció de TMB va denunciar al desembre passat les vagues i aturades de l’any 2012 intentant il·legalitzar-les, portant a judici els dos Comitès de vaga que seguien les decisions preses en Assemblea General dels treballadors i treballadores d’autobusosde TMB.
Anarquismo social o anarquismo personal
Murray Bookchin
Virus editorial, 2012, 104 pàg.
En el present llibre, el ja mort Murray Bookchin, un dels principals pensadors anarquistes contemporanis, realitza una dura crítica d’alguns dels nous corrents que han cobrat força en les últimes dècades dintre de l’esquerra antiautoritaria i, en concret, dintre de l’àrea anarquista.
“Anarquismo social o anarquismo personal”, un llibre de Murray Bookchin Llegeix més »
ARNAU GARCIA / VILANOVA | 15/04/2013 – Setmanari Directa
Més de 600 persones han recorregut aquest diumenge 14 d’abril gran part de la comarca del Garraf protestant per les retallades als serveis públics i a la qualitat de vida producte de la gestió de la crisi feta pels governs català i espanyol. Convocadesper una plataforma unitària, l’
La riuada del 25 de setembre de 1962
és un moment històric fonamental per
la formació de la memòria col·lectiva de
la ciutat de Terrassa i un punt d’inflexió
en el seu esdevenir històric. La memòria,
pot ser construïda en forma de mite,
La riuada del 1962: història, memòria i responsabilitats Llegeix més »
El sector financer ha començat a patir en carn pròpia diversos processos d’acomiadaments col·lectius de manera traumàtica. Casos com el de Sabadell-CAM o el de Bankia eren impensables fins a fa molt poc, ja que les empreses (bancs i caixes actualment bancaritzades) havien portat a terme les seves reestructuracions o reduccions de plantilla per mètodes menys traumàtics.
La nova situació obliga als treballadors i als sindicats del sector a respondre a l’agressivitat de les mesures col·lectives d’acomiadament. El difícil context en el qual es produeixen aquestes mesures està marcat, d’una banda, per la situació d’un sector que ha sofert una forta desregularització en matèria d’horaris laborals, salari, funcions i mobilitat geogràfica, que a més es caracteritza per una competitivitat feroç que aboca a les plantilles a una carrera despietada de consecució d’objectius comercials.
Tot això ha anat minant la moral de les plantilles, i el descrèdit de la lluita col·lectiva com instrument d’avanç, caient en l’individualisme en la mesura que s’han anat individualitzant les condicions de treball. El resultat és una baixíssima taxa de resistència davant l’agressivitat patronal (valgui com exemple l’escassa participació en les últimes Vagues Generals), en una situació de por generalitzada i de “salvi’s
La CGT davant els ERO i els acomiadaments col·lectius en el sector financer Llegeix més »
1r de maig 2013: Per l’autogestió!
Repartim el treball i la riquesa
El 1r de Maig és el Dia Internacional de la classe treballadora, un dia de lluita de la classe social a la que pertanyem el 99% de la població, un dia per sentir-nos de la mateixa classe social, per confluir totes les persones, ja siguem empleades, aturades, joves, pensionistes, migrants, estudiants, desnonades, excloses… El 1r de Maig, un dia per reivindicar als carrers la defensa de la nova societat que creiem, basada en la llibertat i la justícia social.
Manifest i cartell de la CGT per al 1r de Maig de 2013: Per l’Autogestió. Llegeix més »
Entrevista al pare de Guillem Agulló, als vint anys de la mort del jove, assassinat per un grup neonazi a Montanejos.
Guillem Agulló: “L’assassí del meu fill, el vull ben viu perquè patesca”. Llegeix més »
Toca-li els nassos, toca-li, però tingues clar que no reaccionarà. Ni et notarà. Ets massa poc rica perquè et noti; rica de diners, vull dir. I si li toques, fes-ho amb força, pessiga-li fins que se senti el seu crit de dolor i de ràbia. Que la molèstia que li provoques voli per tot Londres, d’una punta a l’altra de la ciutat, que reboti per les estacions de metro i faci caure la pols dels semàfors. Que arribi fins a Chicago, Buenos Aires o Santiago de Chile, que hi arribi el seu crit i provoqui el goig dels nostres morts, d’aquells entre els que no eren seus que van torturar fins a l’extenuació, segons ella, “per la democràcia”. Torturats en el cos, torturats per la gana provocada com a forma d’acumular diners i més diners en cada cop menys mans.
“A la Tatcher, toca-li els nassos, toca-li!” Llegeix més »
En les últimes setmanes l’Ajuntament de Reus està fent arribar a la CGT de Reus un seguit de propostes d’expedients sancionadors sota l’acusació d’enganxar propaganda fora dels espais autoritzats, en base a diversos adhesius enganxats en diferents indrets de la ciutat. Agents de la guàrdia urbana s’estan dedicant a pentinar els carrers de Reus fotografiant adhesius enganxats per persones indeterminades i a partir d’aquí s’instrueixen els expedients sancionadors en base a les ordenances sobre publicitat exterior i ús de les vies i espais públics.
MANU SIMARRO / Setmanari Directa
Diversos col·lectius de Barcelona han preparat pel proper cap de setmana unes jornades que han anomenat Revolució 3D i que tindran lloc a diversos espais autogestionats de la ciutat amb l’objectiu d’“enllaçar alternatives” i passar al contraatac. “Ens volen fer fora a la força, i ho estan aconseguint. Estan convertint el centre de la ciutat en el pati dels nens rics i els turistes adinerats. Ha arribat l’hora de contraatac”, resa un dels bàners promocionals de les jornadesque tindran lloc el 13, el 14 i el 15 d’abril.
ARKAITZ IZA PÉREZ / @ARKAITZIZA | 10/04/2013 – Setmanari Directa
Diversos col·lectius han presentat avui, en una roda de premsa celebrada al Vendrell, la manifestació nacional que el 29 de juny recorrerà els carrers del municipi penedesenc “contra el feixisme i el racisme” i per la convivència. Els convocants, entre qui es troba Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, la CUP, EUiA o col·lectius com La Trinxera, Arran, l’Ateneu Popular de Calafell, La Ruda, El Taulell de l’Arboç i els sindicats CGT i SEPC del Baix Penedès, difondran la iniciativa sota l’etiqueta #29JContraelFeixisme i volen que la mobilització sigui “l’espurna que reactivi la lluita contra el feixisme i el racisme al territori”.
El proper diumenge 14 d’abril l’Assemblea pels Drets Socials del Garraf ha organitzat la “Marxa perquè marxin, pels drets socials, contra les retallades i la corrupció”. La marxa sortirà a les 10h de Sitges (cap de la Vila) i anirà fins a Vilanova, passant per Ribes i les Roquetes.
Es tracta d’una caminada popular reivindicativa en la que es vol visualitzar els diferents conflictes laborals, les situacions de desigualtat i les conseqüències que les polítiques neoliberals i de retallades que ens han portat a la pèrdua de drets socialsi a la precarietat.
A totes les Federacions, Sindicats i Seccions Sindicals
Conferència de Delegats/des de la CGT de Catalunya
LA NOVA RETALLADA DE LES PENSIONS
a càrrec d’Àlex Tisminetzky
Advocat laboralista del Col.lectiu Ronda
Dijous 18 d’abril de 10 a 14 h
Centre Cívic Fort Pienc
Plaça Fort Pienc 4-5, Barcelona
Metro L1 Arc de Triomf
Bus 6, 10, 42, 54 i 141
Secretaria de Formació
Secretariat Permanent – Comitè Confederal
Confederació General del Treball de Catalunya (CGT de Catalunya)
Via Laietana 18, 9a planta
08003 Barcelona
Tel.: 933 103 362
Fax: 933 107 110
Correu electrònic: formacio@nullcgtcatalunya.cat
CURS DE FORMACIÓ CONFEDERAL
Xarxes socials per a l’Acció Sindical i Social
LLOC: C/Sagunto nº 15, 1º, Madrid (Metro Iglesia, línia 1)
DATA: 24 d’abril de 2013
HORARI: de 10.00 a 14.00 hores de 16.30 a 20.30 hores
Convocatòria:
El Curs sobre Xarxes Socials per a l’Acció Sindical i Social està dirigit preferentment als/les afiliats/des que realitzen tasques de Comunicació en els seus sindicats, seccions sindicals, etc, dintre de la CGT.
Per qüestions d’operativitat el nombre màxim de participants és de 15 persones. La selecció es realitzarà entre qui enviïn emplenat el formulari adjunt abans del dia 17 d’abril a l’adreça de la Secretaria de Formació: sp-formacion@nullcgt.es.
Les persones que participin en aquest curs han d’assistir proveïdes d’ordinador i un pen (USB) amb fotografies, algun logotip de CGT i vídeos de la seva secció sindical per a poder crear perfils nous de xarxes socials.
El ferrocarril viu com qualsevol empresa pública una difícil situació dintre de la fulla de ruta establerta pel govern del PP per a acabar amb tot el públic, al ser un pastís molt llaminer per a repartir entre els seus amics.
El futur immediat passa per la supressió de trens i possible tancament de línies, per la liberalització total del transport de viatgers (que suposarà que les empreses que entrin en el ferrocarril es podran prestar els seus propis serveis públics). Finalment, es definiran quines línies seran transferides a les CCAA, incloses les infraestructures.
Futur negre per al personal d’Estacions d’ADIF Llegeix més »
El dijous 11 d’abril a les 14:30h CGT té convocades concentracions a Barcelona, Madrid i Santander contra l’ERO que ha plantejat l’empresa.
A Barcelona: Avda Meridiana, 89 (Edif. Renault)
A Madrid: c/ Sta Lucrecia, 11 (Metro Plaza El·líptica)
A Santander: Pol. La Cerrada, Edif. Riamar.
Aquest ERO a nivell estatal suposa l’acomiadament de 270 treballadors, 421 reduccions de jornada i 58 canvis de torn.
El passat 2 d’abril vam mantenir la reunió corresponent al període de consultes amb motiu del ERO que Unitono ens vol calçar als treballadors. Poc cal explicar de l’esdevingut en aquella reunió perquè l’empresa no va contestar a cap de les preguntes plantejades per les representacions sindicals respece a la situació econòmica de Unitono, per no estar present l’assessor extern que va fer l’informe econòmic que obligatòriament ens han hagut de facilitar per a explicar les causes econòmiques que al·leguen.
CGT considerem aquesta actitud com una autèntica aixecada de camisa cap al conjunt de treballadors. Després de dues setmanes des de l’anterior reunió, en la qual ens van facilitar la documentació, l’empresa no va ser capaç d’explicar ni un sol detall d’aquelles qüestions que ens criden tant l’atenció com són:
– Per què hi ha una reserva de dos milions més d’euros el 2012 que el 2011.
– Per què ha augmentat en un milió d’euros la despesa en serveis externs de 2011 a 2012.
– Quin és el cost que el Grup Avanza facturarà a Unitono en matèria de RR.HH.
– No quadra la previsió de pèrdues de 2013 tenint en compte l’evolució de la relació entre facturació i beneficis.
Ens sembla vergonyós i indignant que ens tractin d’idiotes i ens intentin vendre que cap representant empresarial per part de Unitono sàpiga explicar la situació econòmica de la companyia i s’atreveixin a imposar-nos un ERO que atempta contra els medis de vida de 749 treballadors entre acomiadaments, reduccions de jornada i canvisde torn.
Concentracions l’11 d’abril contra l’ERO a Unitono Llegeix més »
El passat mes de Setembre Citigroup llançava a Espanya el seu programa Citi Work Strategies (CWS), al que interessadament definia com “una proposta innovadora sobre Com, Quan i On es treballa”. I sota l’excusa que responia a les necessitats que els empleats demandaven en el VOE (per a això serveix aquesta enquesta seva, per a justificar en nom dels propis treballadors qualsevol barbaritat) la van engegar immediatament, saltant-se fins i tot el requisit legal de consultes a la representació sindical.
Examinant amb deteniment el contingut d’aquest programa, el primer que es pot observar és que versa sobre matèries laborals molt rellevants, àmplies i complexes, tals com jornada, horaris, salaris, responsabilitats, seguretat i salut, drets individuals i familiars, etc. etc., mitjançant el qual es modifiquen abundants disposicions legals, acords col·lectius sectorials i acords d’empresa. I com resulta lògic, aquestes modificacions que introdueix l’empresa operen descaradament en el seu benefici (encara que en alguns casos també puguin resultar d’interès per a alguns empleats, per les seves circumstàncies personals). Dit d’altra forma, l’empresa modifica unilateralment condicions laborals ja negociades, i prescindeix de negociar altres, amb la representació legal dels treballadors. Per tant, actua de manera abusiva.
El segon que destaca en aquest programa seu, és que ho presenta adornat com “voluntari”. I què és el que l’empresa entén per voluntari?. Segons les seves pròpies paraules és que ambdós (empresa i empleat) poden acollir-se, pactar les condicions i retirar-se lliurement del programa. No obstant això, ja tots coneixem com en realitat opera la seva voluntarietat: emparant-se en la vigent legislació laboral, el veritablement cert és que l’empresa imposa el que vol i quan vol , i l’empleat no té més remei que acceptar-lo, doncs en cas contrari pot rebre un “advertiment” d’acomiadament per causes objectives. És la mateixa “voluntarietat” que han sofert els centenars de companys que en els últims anys han estat cridats al Departament de Recursos Humans que dirigeix la Sra. Carmen Presa, i que han sortit d’allí amb un acord d’acomiadament que no volien.
D’aquesta forma, combinades ambdues característiques (imposició unilateral de les condicions laborals i enganyosa voluntarietat), el programa constitueix un perillosíssim instrument en mans de l’empresa per a pressionar als treballadors, que és necessari delimitar i fitar.
A causa de l’amplitud del programa, passem a analitzar molt breument algun dels seus continguts:
• “Acompliment en centre de treball, en el domicili del treballador (teletreball), o combinant ambdós. Horari fix o flexible. Distribució irregular de la jornada, bé diàriament o durant tot mes. Lloc de treball compartit. Jornada reduïda a la carta amb el corresponent minvament salarial”.
Programa CWS de Citigroup: liberalisme pur en les condicions laborals Llegeix més »
Si la Rodri hagués organitzat aquest acte, cosa no descartable coneixent-la, m’hagués dit: “sense collonades, Cortavitarte!”. I jo, com sempre, tractaré de seguir les seves indicacions.
Camillo Berneri diferenciava entre autoritat i autoritarisme. L’Àngels pertanyia a la primera categoria. Com a mínim per a molts de nosaltres, els i les que ja formen les generacions més veteranes de la CGT. Tenia l’autoritat que s’havia guanyat i que nosaltresli havien concedit.
Comiat a l’Àngels Rodríguez Llegeix més »
