La taxa de cobertura de les prestacions contributives ha baixat en 26 punts des del 2007, segons una comparativa elaborada pel col·lectiu d’investigació social IOE.
Desenes de persones han participat el dissabte 5 de gener al cementiri de Sant Celoni en una nova jornada en record del maqui anarquista Quico Sabaté. En l’acte han participat persones destacades com els cantautors Jaume Arnella i Juanito Piquete així com la seva filla Alba Sabaté.
Són moltes les accions que s’han fet durant aquests anys, per tal de mantenir viva la flama dels ideals d’en Quico Sabaté cada 5 de gener. El 1995, en motiu del 35è aniversari de la seva mort, l’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental organitzà activitats d’homenatge, així com també l’any 2000 per part d’una comissió celonina en el 40 è aniversari.
Més recentment, en el 50è aniversari, es va crear una comissió formada per la nostra organització i el Casal Popular i Independentista Quico Sabaté, la CUP de Sant Celoni, la CNT i la CGT del Vallès Oriental que va suposar que durant tot el 2010 es realitzessin activitats en record de la seva lluita i els seus ideals llibertaris, i que va acabar amb la dignificació de la seva tomba i la realització d’un mural i una escultura al poble de Sant Celoni. Tot això sense oblidar els homenatges que els/les companys/es de la Marxa dels Maquis han realitzat també durant aquest temps.
Crònica, vídeos i fotos de l’homenatge a Quico Sabaté a Sant Celoni Llegeix més »
Projecció el dimarts 8 de gener a Reus del documental “La Salut, el negoci de la vida” sobre les retallades, la privatització i la corrupció a la sanitat catalana.
La Taula Ciutadana en Defensa de la Salut Pública de Reus, organitza la presentació del documental “La Salut, el negoci de la vida“, a càrrec del seu director Frederic Pahisa, produït per l’associació “SICOM, comunicació solidària“.
Projecció el 8 de gener a Reus del documental “La Salut, el negoci de la vida” Llegeix més »
Torna a ressonar el crit silenciós dels zapatistes a Chiapas. Un 1 de gener el EZLN va aixecar la veu; 19 anys després va celebrar la ‘fi del món’ amb el puny enlaire i les mateixes reivindicacions, encara pendents. Van fer el mateix recorregut que el 1 de gener de 1994, des de les comunitats de la serra i la selva de Chiapas a les capçaleres municipals, però aquesta vegada sense armes, coberts amb els seus passamuntanyes, mocador vermell al coll. Amb pas lent però ferm, milers d’homes, dones, nens i joves van marxar en silenci el 21 de desembre de 2012 a diverses ciutats de Chiapas ( mireu http://periodismohumano.com/en-conflicto/vuelve-a-resonar-el-grito-silencioso-de-los-zapatistas.html ). No va haver-hi consignes, no va haver-hi crits, solament el murmuri dels passos sota una pluja constant. Per al futur, el EZLN anuncia accions per a enfortir els vincles amb els moviments socials mexicans.
El 30 de desembre el EZLN anunciava en un comunicat les seves intencions per als propers mesos:
Comunicado del comité clandestino revolucionario indígena-comandancia general del ejército zapatista de liberación nacional.
Tot i que la campanya de Nadal provoca la reducció més gran del nombre d’inscrits a les oficines del SOC dels últims tretze desembres, la desocupació anual es dispara un 5% el 2012 i la contractació i l’afiliació cauen. Pels sindicats és una mostra clara del fracàs de la reforma laboral aprovada pel govern del PP i de les polítiques de retallades als serveis públics.
L’any 2012 acaba a Catalunya amb 32.712 noves persones desocupades Llegeix més »
Molts es pensaven que el 15-M havia estat un fenomen passatger, una catarsi efímera desapareguda tan misteriosament com emergí. Tanmateix, els historiadors som conscients que sovint les coses més rellevants són les menys públiques, les presents de manera latent i discreta, manifestades en petits detalls i esdeveniments anònims, i que, tanmateix, poden catalitzar de manera violenta i inesperada.
El 15-M, contràriament al que alguns mitjans addictes a les teories conspiratives asseguraven, no és cap moviment institucionalitzat ni instrumentalitzat, sinó més aviat una mena d’esperit transversal, més o menys espontani, en què convergeixen grups de militants de llarga trajectòria, indignació difusa, ciutadans apolítics que s’acosten episòdicament, persones d’adscripcions diverses i contradictòries i que, tanmateix, coincideixen a presentar una esmena a la totalitat a la imperant democràcia liberal de partits, captiva dels grans interessos financers i empresarials.
Vers una revolució social? Llegeix més »
Després del desallotjament i ara que estem negociant l’ubicació del nou Casal amb la Paeria, des de l’assemblea del Casal estem impulsant el manifest de suport al projecte del Casal de Joves, per tal de fer visible que el projecte del Casal és de tots i que és una necessitat urgent per la ciutat. És per això que us convidem a adherir-vos-hi (individualment o com a col·lectiu) i donar així el vostre suport al projecte del Casal de Joves.
Manifest de suport al projecte del Casal Popular de Joves de Lleida Llegeix més »
Aquest article fa un breu resum de l’informe sobre la situació de la població treballadora a Espanya amb dades comparatives amb altres països d’un nivell de desenvolupament econòmic.
L’Institut de Política Econòmica (The Economic Policy Institute) dels EUA és un dels centres d’anàlisis econòmiques més rigorosos existents en aquell país. Els seus informes tenen gran impacte en l’establishment polític del govern federal. I els seus treballs tenen gran ressonància en els majors mitjans d’informació nord-americans. Publica cada dos anys l’informe The State of Working America, en què analitza la situació de la població treballadora als EUA. És, sense cap dubte, l’estudi més elaborat i detallat del mercat laboral així com de les condicions del treball alsEUA.
La situació de la classe treballadora a l´estat espanyol Llegeix més »
Les associacions de veïns i veïnes Gent del Barri de Sant
Miquel i Tres Torres de Granollers organitzem un acte en defensa de la sanitat pública pel proper divendres 11 de gener.
Són moltes les persones, associacions, sindicats, partits, etc. que actualment veiem amb preocupació cap on s’encamina la nostre sanitat pública. Fa unes setmanes ens assabentàvem de la privatització d’un Centre d’Atenció Primària a L’Escala per part de l’empresa EULEN. A tot això, s’ha de sumar l’augment de les llistes d’espera que s’estan produint, així com la dificultat que sectors cada cop més grans de la població tenen per accedir als seus medicaments (euro per recepta, copagament sanitari, etc.)
Fruit d’aquest neguit, les associacions de veïns i veïnes Gent del barri de Sant Miquel i Tres Torres hem organitzat un acte pel proper 11 de gener a les 19.00h a la Masia de Tres Torres (C. de les Tres Torres, 18-20) en defensa de la sanitat pública. En el mateix intervindrà Albano Dante membre de la revista gironina “Cafè amb llet” que ha tret a la llum pública algunes de les presumptes irregularitats que afecten al sistema sanitari català.
Acte en defensa de la sanitat pública l´11 de Gener, a Granollers Llegeix més »
La crisi econòmica té dimensions mundials, però no afecta a tothom. De fet, hi ha qui segueix pastant una fortuna al marge de l’assalt a l’Estat del benestar que estem presenciant. Els números parlen per si mateixos. Els 100 personatges més rics del planeta van guanyar 241.000 milions de dòlars el 2012, el que equival a 183.000 milions d’euros. Què representa aquesta xifra? Doncs més del que Espanya gasta en pensions, atur, sanitat i prestacions socialsen un any.
CGT MOSTRA EL SEU REBUIG A LA PUJADA DELS PREUS DELS BITLLETS DE TREN I A LA SUPRESSIÓ DEL 25% DE LES RELACIONS PER TRENS DE MITJA DISTÀNCIA
El pla de racionalització del transport ferroviari aprovat pel Ministeri de Foment que pretén establir com a criteri el 15% d’ocupació per mantenir les relacions de mitja distància, suposa l’eliminació directa d’algunes relacions, en la nostra província desapareix la relació Bobadilla-Còrdova / V i Ronda-Algesires / V, al marge del nombre de trens que pogués minvar a la resta de relacions que en principi es mantenen. Aquest pla suposarà l’eliminació del 25% estatal del total dels trajectes de mitja distància i d’un important nombre de trens en les relacions que en principi no s’eliminen (Màlaga-Sevilla, Màlaga-Còrdova, Granada-Algesires).
CGT rebutja l’augment de preus i la supressió del 25% de trens de mitjana distància Llegeix més »
L’Empresa en tan sols dos mesos ha acomiadat el secretari general de la secció sindical de CGT a FCC al Parc Central i al secretari de Finances i no ha realitzat un gran repertori de “represàlies” contra afiliats nostres (sancions, persecucions, etc). Aquest comportament ja ha estat denunciat al Jutjat de lo Social de Barcelona, interposant aquest sindicat la corresponent denúncia per vulneració de drets fonamentals
Reial Decret 1716/2012, de 28 de desembre de 2012, de desarrollo de las disposiciones establecidas, en materia de prestaciones, por la Ley 27/2011, de 1 de agosto, sobre actualización, adecuación y modernización del sistema de la Seguridad Social.
Aquestes mesures són molt importants, és l’adequació a l’última modificació sobre pensions de la Seguretat Social aprovada pel PSOE el 2011 amb el beneplàcit de la CEOE, CCOO/UGT, recordeu que en aquells moments el PP es va posicionar en contra d’ampliar l’edat de jubilació, però no només no les retira, sinó que ha anunciat una nova retallada si en tres mesos no s’arriba a un acord.
Catalunya torna a encapçalar el rànquing de territoris de l’Estat espanyol amb més desnonaments. Segons les dades oficials publicades el 27 de desembre pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), entre gener i setembre de 2012 a Catalunya hi va haver 19.405 tramitacions de desnonaments, després que entre juliol i setembre se n’haguessin comptabilitzat 4.732.
En el conjunt de l’Estat, la suma dels nou mesos va generar 76.724 processos d’aquest tipus, dins dels quals els 19.314 del tercer trimestre. El cas de Catalunya és especialment preocupant, perquè les xifres absolutes de llars afectades queden molt per sobre de la resta de territoris. Com a exemple, Andalusia, amb 2.887, Madrid, amb 2.622 i el País Valencià, amb 2.548, en el tercer trimestre, generen pràcticament la meitat de casos.
Catalunya encapçala el rànquing de desnonaments a l’Estat espanyol Llegeix més »
CARLOS YATERO | 28/12/2012 – Setmanari Directa
«Amb menys diners haurem de fer més, haurem de ser més eficients i canviar algunes maneres d’actuar». Un any després d’aquestes paraules d’Artur Mas en el Dia Internacional per l’Eradicació de la Pobresa, la Taula del Tercer Sector denunciava una situació crítica de les entitats socials, pels 640 milions d’euros que les administracions els deuen. En aquest context, sembla que la llei de ferro d’aquests temps ha estat assumida amb la menor de les resistències per part de de les direccions d’algunes entitats afectades per les retallades.
Això és el que denuncia el col·lectiu Defensem l’Acció Social i Comunitària (DASC), format per treballadors i treballadores del sector social. Segons DASC, les polítiques d’austeritat en matèria d’assistència social estan accentuant una empresarialització radical de la concepció general de la tasca de les ONGs. Aquest procés va acompanyat d’una precarització vertiginosa que «no només ens afecta com a treballadores, sinó també a la qualitat del servei que donem a les usuàries».
DASC assenyala la contradicció que les dificultats econòmiques estiguin recaient fonamentalment en els estrats laborals més baixos. Un comunicat fet públic pel col·lectiu assenyala que, des de que les polítiques de retallades van començar a repercutir en el sector, educadors i educadores han patit «rebaixes de sous, impagaments a les entitats socials que ens tenien contractades i que ens portava a treballar cobrant la meitat del sou, activitats que havíem de deixar de fer o pujades de la ràtio de nois i noies que havíem d’educar». Mentrestant, en la majoria de casos, «directors i directores cobren sous mensuals astronòmics», i les pròpies estructures directives de les associacions es mantenen intactes.
Rodrigo Lanza, després de 7 anys ha finalitzat la condemna de presó. Va ser condemnat pels fets del 4F, el 4 de febrer de 2006 a Barcelona, on un guàrdia urbà va quedar ferit de gravetat. Ell sempre va negar la versió oficial, plena de contradiccions i sense proves. El 28 de desembre recollia les seves pertinences i abandonava per sempre la presó de Quatre Camins.
Rodrigo Lanza, empresonat pel cas 4F, ha sortit de la presó Llegeix més »
ORDRE EMO/185/2012, de 22 de juny, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2013.
Atès el que disposen l’article 170.1.l) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; l’article 37 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el Text refós de l’Estatut dels treballadors, i el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, modificat pel Decret 17/1982, de 28 de gener, pel Decret 152/1997, de 25 de juny, i pel Decret 146/1998, de 23 de juny;
Calendari laboral 2013 Llegeix més »
20.000 treballadors –interins i laborals– seran acomiadats pel govern de Mas per complir amb el dèficit
Toni Bolaño
Artur Mas va acomiadar l’any amb un discurs en què lligava drets nacionals amb drets socials. El seu govern s’esforça a centrar el debat polític en la realització de la consulta sobiranista, prometent un nou estat en el qual el benestar dels catalans estarà garantit. Tot això serà a partir del 2014. Fins a aleshores, caldrà esperar.
Mitjançant el present comunicat, aquesta Secció Sindical informa que és al dia d’avui els representants dels diferents centres de treball de Saint-Gobain Cristaleria SL, dels diferents sindicats han rebut un burofax en que es notifica “l’inici del procediment legalment establert per a procedir a la inaplicació del disposat en el paràgraf segon de l’article 42.3 del Conveni col.lectiu d’empresa pels anys 2011 a 2012”. Això suposa traduït, un incompliment del Conveni Col·lectiu i despenjar-se de la clàusula de revisió per l’any 2012 i que entenem como endarreriments, amb les degudes actualitzacions de taules salarials i demés conceptes revisables.
Aquesta decisió empresarial obeeix una vegada més al continu aprofitament de la situació política, econòmica i social per la que travessa el desgovern de l’Estat Espanyol, sotmès al dictat dels Mercats Financers, la Banca, l’UE i la Troica. Tot això en detriment de les classes populars i els i les treballadores… Pel que mentre assistim en aquest nou any a diferents pujades d’impostos, serveis, així com el detriment de drets socials, l’empresa presta la seva ajuda un poc més cap aquest camí cap al abisme retallant el nostre poder adquisitiu ja minvat per les circumstàncies del moment, anteriorment citades.
Despenjament del Conveni Col.lectiu a Saint-Gobain Cristalería S.L. Llegeix més »
Els Iaioflautas són un moviment sorgit a partir del #15M .
” Som la generació que va lluitar i va aconseguir una vida millor per als seus fills i filles. Ara estan posant el futur de les nostres filles i nétes en perill. Estem orgulloses de la resposta social i de l’empenta que estan mostrant les noves generacions en la lluita per una democràcia digna d’aquest nom i per la justícia social, contra els banquers i els polítics còmplices. Estem al seu costat, de sentiment, a les assemblees de barri i també a l’acció. Si volen desqualificar la seva valentia anomenant-los “perroflautas”, a nosaltres ens poden anomenar “iaioflautas”.
Iaioflautes. Informació d´interès Llegeix més »
Reial Decret 1717/2012, de 28 de desembre, pel qual es fixa el salari
mínim interprofessional per a l’any 2013.
El salari mínim per a qualssevol activitats en l’agricultura, en la indústria i en els serveis, sense distinció de sexe ni edat dels treballadors, queda fixat en 21,51 euros/dia o 645,30 euros/mes, segons que el salari estigui fixat per dies o per mesos. En el salari mínim es computa únicament la retribució en diners, sense que el salari en espècie pugui, en cap cas, donar lloc a la minoració de la quantia íntegra en diners d’aquell. Aquest salari s’entén referit a la jornada legal de treball en cada activitat, sense incloure en el cas del salari diari la part proporcional dels diumenges i festius.
BOE: Salari Mínim Interprofessional 2013 Llegeix més »
El doctor Moisès Broggi s’ha mort, als 104 anys d’edat. Fou un cirurgià de llarga trajectòria i un dels impulsors de la bioètica a Catalunya. També va ser un defensor de la independència de Catalunya, i en aquests últims temps havia donat suport als moviments cívics independentistes del país. Cirurgià i president d’honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, el 2008 fou guardonat amb el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística, en reconeixement a la ‘s
S’ha mort el doctor Moisès Broggi, als 104 anys Llegeix més »
MINISTERI DE JUSTÍCIA
ALBERTO RUIZ GALLARDÓN
Madrid, 29 desembre 2012
No volem que acabi l’any sense recordar a totes les que no hi són. I no perquè elles vulguin, sinó perquè les han assassinat. Aquest mes s’han comptabilitzat 2 assassinats de dones, i han detingut el sospitós d’una dona desapareguda el passat mes d’agost, i que no havia estat comptabilitzada. També hem de comptar l’assassinat de la nena de 16 mesos d’Almeria ocorregut la passada setmana. Des de començament d’any ja són un total de 73 persones assassinades, 64 dones i 9 menors, aproximadament. I diem això perquè ni tan sols som capaços entre associacions, organitzacions i ministeris de comptabilitzar adequadament a les víctimes.
Des de CGT considerem molt preocupant el tractament que els mitjans donen a aquesta informació. Comuniquen un nombre de víctimes bastant inferior, entre 40 i 50, tant en premsa com en televisió, acompanyant aquestes notícies amb comentaris de veïns i properes que, en la majoria dels casos, desconeixen la situació que vivia la víctima. Comentaris que són llegits i escoltats per un ampli espectre de població i que semblen legitimar l’assassinat. Se segueix normalitzant la violència cap a les dones amb comentaris que criminalitzen l’actitud de la dona però assumeixen com a bona la de l’home.
Una altra dada que ha d’alertar és l’augment de la violència entre els i les joves, tant en les agressions sofertes com a les provocades. Hem de tenir en compte que tota persona que viu aquestes situacions a casa, d’una manera activa o passiva, les reprodueix. Necessiten atenció que no s’està donant i que perpetua la violència de gènere. Amb l’excusa de la crisi, les retallades són bestials en atenció social i els i les adolescents són les persones més vulnerables a aquestes situacions.
La institucionalització de la violència cap a les dones, amb les retallades econòmiques i socials les conseqüències patim en primer grau, fa que els assassinats es segueixin normalitzant i que si la dona no denúncia, aquest sigui el seu problema. De tots els assassinats que portem durant aquest any, tot just havien denunciat 7 o 8 dones.
El fet d’imposar a les dones maltractades denunciar davant la policia el maltractament per poder accedir a protecció, fa que moltes no s’atreveixin i continuïn aguantant els maltractaments fins que és massa tard, també es donen casos en què la dona denúncia i té ordre d’allunyament però tant és: al final, resulta assassinada.
Seguim denunciant que l’excusa de la crisi els ha servit per retallar tot l’entramat d’ajuda social a aquests casos, reduint els pisos d’acollida i els centres d’atenció a dones.
Volem recordar als diferents ministeris, que en 50 anys de violència terrorista, hi ha hagut 829 víctimes. En 9 anys comptabilitzats per diferents organitzacions, ha hagut més de 800 víctimes de violència masclista. La comparació és terrible, però demostra la poca importància que es dóna a un problema davant d’un altre.
Com a societat, no només hem de lamentar la mort de la persona en si, també cal solidaritzar-se amb la desgràcia de la família que queda destrossada després de passar per aquestes situacions tan lamentables. Hem de fer una profunda reflexió sobre la societat que estem formant, legitimant la violència en tots els aspectes de les nostres vides, sense que ningú prengui mesures contra ella.
Des de la Confederació General del Treball (CGT) creiem fermament que, amb la col·laboració de totes i tots, aquesta xacra pot acabar.
En la Llei Orgànica 1/2004 de 28 de desembre de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, en el títol I, Mesures de sensibilització, prevenció i detecció, s’inclouen una sèrie de punts molt importants que no s’han complert ni tan sols mínimament després de 6 anys en vigor de la Llei: el reciclatge del personal implicat en els diferents àmbits, la inclusió en l’educació d’alguna matèria sobre igualtat i resolució de conflictes, el control de l’òrgan corresponent dels programes de TV, etc. Malgrat els esforços realitzats pels diferents òrgans, el fet que tots aquests cursos siguin voluntaris fa que la majoria de les persones que accedeixen a ells siguin les més conscienciades, quedant al marge les que realment ho necessiten: els qui no creuen en la igualtat i no tenen la més mínima intenció de facilitar-la.
Des de CGT exigim el compliment íntegre de la Llei, que es dotin pressupostàriament els programes pertinents des dels diferents àmbits i no només pel que fa a Justícia i funcionaris policials. Ja n’hi ha prou de considerar les dones ciutadanes de segona. No podem consentir que la crisi sigui l’excusa perquè, des dels diferents àmbits, no es faci resper eradicar la violència.
Carta de la CGT al Ministeri de Justícia en relació a la violència de gènere Llegeix més »
