El viatge inaugural del TAV Barcelona Girona Figueres aquest 8 de gener per part del príncep Felip de Borbó i Letícia, acompanyats pels presidents Mariano Rajoy i Artur Mas, amb els seus respectius seguicis governamentals, simbolitza al nostre entendre anticapitalista de classe oprimida i explotada un esperpent d’una situació fotuda en un any que farà història en la memòria mundial dels darrers segle de lluita de classes.
Quan el TAV arrenca la situació social és al límit, doncs ni l’eurocràcia de la Unió Europea, ni l’Estat capitalista espanyol, ni la burgesa Generalitat de Catalunya no hi ha capacitat real de solucionar els colossals afers quotidians, ans al contrari, obres com ara la MAT o el TAV ens compliquen encara més l’existència. En el cas de Girona A les portes d’una inauguració pomposa ens trobem amb un territori trinxat i depauperat. La destrossa ambiental i territorial ni apareix en les triomfalistes valoracions d’Adif, la Cambra de Comerç i els sectors econòmics , empresarials i polítics de les comarques gironines. Adif ha humiliat i menyspreat a veïns i veïnes de Sant Narcís i Girona; 4 anys llargs de patiment, soroll, caos, incerteses i promeses incomplertes. És clamorós que no s’informi a la gent del cost ambiental i econòmic del TAV i de quants diners públics costarà mantenir-lo.
Els trens de Mitjana Distància experimentaran retallades de servei, cosa que afectarà les economies de les persones usuàries dels trens convencionals a causa de l’entrada en servei dels TAV i dels Avant. Al mateix temps cal denunciar que fa anys els responsables polítics i empresarials de Girona, i a aquests darrers ningú els demana comptes perquè viuen al marge de l’espectacle electoral, van decidir ubicar l’estació del TAV al centre de Girona, hipotecant el parc Central i el seu veïnat, i creant el col·lapse i el subsegüent embolic al centre de la ciutat. Col·lapsar el centre de trànsit rodat a motor i ubicar una megaestació de busos arran d’una zona tant densament poblada és com a mínim una temeritat i una decisió poc mesurada i sobretot presa en clau purament tècnica i sobre el plànol.
Patim un sistema capitalista sense estat de benestar i amb la banca enfonsada, una situació socialment nociva en el marc d’una monarquia constitucional sense credibilitat, pròpia de la Segona Restauració Borbònica postfranquista, amb un sector de sindicalisme de gestió i integració del Capital que no vol anar a una nova vaga general durant la cimera europea de març, tot plegat un espectacle caòtic d’una democràcia capitalista representativa inoperant, i amb una classe política totalment degradada. Però, la partida s’ha acabat i aquest 2013 ens toca a jugar a nosaltres, ja que la màquina està avariada, els maquinistes del poder hegemònic han perdut l’oremus, el sistema capitalista mundialment no funciona i hem de crear una nova societat, autogestionada i autogestionària vers el comunisme llibertari.
El creixement catastròfic de la civilització tecno-industrial del capitalisme decadent i la seva seqüela de nocivitats socials va planificar abans del crac de 2007-2008 obres com ara la reconstrucció transfronterera de la línia de molt alta tensió entre Baixàs i Vic, per exportar a l’Àfrica l’excedent energètic electro-nuclear francès, o el TAV, un element ferroviari essencialment propi del mercat de la mobilitat amb la circulació ràpida de capital sota la forma especial dels executius que tenen pressa.
El TAV és el tren de la nova élite, connecta els centres de poder i reordena a favor del Capital el territori, potenciant les ciutats com a indrets privilegiats de l’acumulació del capitals, possibilita processos d’urbanització immobiliària innecessària, com demostren els plans territorials de la Generalitat, la construcció de noves carreteres innecessàries, autopistes que trinxen el territori, ports que desfan el litoral, transvasaments d’aigües així com noves centrals energètiques que van incloses en el paquet del model dels trens d’alta velocitat. Es va pensar que amb el TAV es podria encara potenciar més la bombolla immobiliària i el model bancari hipotecari amb potencials nous clients turístics o clients autòctons de segones i terceres residències (mar i muntanya), una bombolla i un model econòmic, junt amb el regne del negoci de les noves tecnologies, que fou l’última forma del capitalisme en la seva fase senil.
La deslocalització de les indústries també troba en el transport de mercaderies en el TAV una manera de descongestió del tràfic de carretera però al mateix temps accelera les deslocalitzacions fabrils que generen més desocupació laboral a la Península.
No es pot qüestionar el TAV, la MAT o els transvasaments d’aigua sense posar en qüestió la pròpia societat capitalista turbo industrial. No hi tecnologies sostenibles possibles en el sistema capitalista industrial. La disputa entre la burgesia central espanyola que imposa un TAV radial des de Madrid a Galicia i a Girona que subordina la burgesia catalana, com demostra el viatge d’Artur Mas al costat de Felip de Borbó i Mariano Rajoy, davant un corredor mediterrani i un TAV multi cèntric que possibiliti una euroregió entre el Principat de Catalunya, el País Valencià, Aragó i Occitània, amb capital a Barcelona, després que a nivell de seus econòmiques i financeres aquesta quedés endarreria enfront la ciutat de Madrid, amb amenaces de fugida com la del grup Lara, doncs Madrid es va convertir abans del crac mundial de 2007-2008 en un gran centre financer i de serveis gràcies a la ubicació allà del centre del poder polític de l’Estat capitalista espanyol, i perdre la burgesia catalana el monopoli del mercat espanyol, no deixa de ser una falsa disjuntiva triar entre un model de destrucció ferroviari d’alta velocitat de tipus radial i un de tipus multi cèntric.
Per tal de combatre els models nocius del TAV i la MAT, l’extensió de la barbàrie capitalista i el col·lapse medi ambiental i ecològic, el terrorisme d’Estat i la guerra imperialista, uns models implantats com a forma de capitalisme decadent que patim, cal desfer el sistema capitalista en el seu conjunt i la seva societat classista de treball assalariat i regne de la mercaderia.
CGT Girona
8 de gener de 2013
Més informació:
– WEBLOC CGT GIRONA
– TWITTER CGT GIRONA
Comunicació CGT Girona
comunicacio.cgtgirona@nullgmail.com
