Àdhuc votada al parlament, aquesta llei roman il·legítima i serà impugnada per molts motius: la manera com es va decidir, el mercantilisme que l’envolta, el seu repudi massiu per la població i totes les centrals sindicals, la duresa del seu contingut.

La Vaga Interprofessional i nacional per la retirada del projecte de llei sobre jubilació.

Nº 19 – 3 de novembre de 2010.

No cedim gens ! Ampliem la mobilització ! Totes i tots en el carrer el 6 de novembre !

– Un procés de decisió inacceptable

Promesa electoral incomplida: el president de la República va ser triat amb el clar mandat de no tocar ni un pèl del “dret a la jubilació als 60 anys”. Enfront de la insistència del MEDEF a alentir l’edat de sortida, ell contestava: “no m’he compromès a això enfront dels francesos, per tant no tinc mandat per a tal cosa”.

Cap negociació amb els sindicats: al juny del 2009, N. Sarkozy anunciava aquesta contrarreforma prometent que tot estaria en la taula, després Eric Woerth, Ministre de Treball, fa un simulacre de negociació a l’abril de 2010, no escolta gens, i anuncia que ni parlar d’augmentar les quotes socials, a pesar que aquesta mesura ha estat declarada en l’informe d’abril del Consell d’Orientació de Pensions (COR) la més eficient per a equilibrar els comptes de les pensions.

Al juny s’afirmen els 3 eixos del projecte de llei : ajornament de 2 anys de les edats del dret a jubilació i del dret à la pensió completa. La patrona dels patrons, Laurence Parisot (presidenta del MEDEF), es vanagloria de ser la padrina del projecte. Aquests 3 eixos, d’efecte cumulativo molt dur, no es tocaran a pesar de l’oposició unànime de les centrals sindicals i de la gran majoria de la població.

Debat parlamentari fet de qualsevol manera: el de l’Assemblea nacional ha estat suspès abans de concloure, el del Senat ha estat escurçat, i la reunió de les dues Càmeres ha despatxat en quatre hores l’examen d’un text tan dens. Pitjor encara: a l’últim minut, una esmena anuncia una discussió des de 2013 per una “reforma sistèmica”, apuntant a introduir un sistema de jubilació per punts, o sigui una nova regressió social.

– Una contrarreforma enfonsada en el mercantilisme

Els casos Woerth-Bettencourt i les pressions sobre la justícia estan prou marcades en les ments com perquè no ens acontentem amb citar-les. Una mica menys conegut: la premsa ha revelat el paper jugat per Guillaume, el germà de Nicolás Sarkozy. Ara president director general del grup fusionat Malakoff Médéric, ha creat Sevriena, companyia d’estalvi per a la jubilació, amb CNP-Assegurances, filial de l’oficial Caixa de Dipòsits. Al gener de 2011, espera fer-se amb un mercat benvolgut d’entre 40.000 i 110.000 milions a l’any. L’un fa adoptar una contrarreforma que afavoreix els fons de pensions per capitalització, i al mateix temps l’altre crea una companyia per a absorbir aquests fons…

– Un moviment social històric

Històric: aquesta paraula s’ha emprat en totes les ciutats al constatar la grandària dels centenars de marxes que agrupaven a milions de persones. Tals temps forts han estat complementats a tot arreu, per accions puntuals de bloqueig, d’informació, accions interprofessionals decidides de manera unitària. La vaga reconducible s’ha donat en diversos rams, especialment els transports i les refineries. Els sondejos repetits han mostrat el suport majoritari de la població contra el projecte de llei i el seu contingut, per a donar suport les vagues i marxes així com les accions multiformes decidides localment.

Tot això revela un onatge de fons. El que està en joc és la política de regressió social, més enllà de la jubilació. El que està plantejat públicament és la qüestió essencial del repartiment de les riqueses produïdes en aquest país. I tal debat cal continuar-lo, portar-lo fins al final, imposar un altre repartiment: el que una ínfima minoria acapari el guany tret del treball de la immensa majoria no és un fenomen ineluctable sinó una opció política, una qüestió de societat.

– Una contrarreforma en contra dels drets elementals

La jubilació cristal·litza el descontentament contra la regressió social, doncs tothom es sent atacat i veu qüestionats els seus projectes de futur. Cada treballador, i futur treballador, rebutja l’ajornament a dos anys del dret a jubilar-se, el que significa per a la majoria dos anys més d’atur, rebutja l’haver d’esperar 2 anys més la possibilitat de jubilar-se amb una pensió completa, rebutja aquesta contrarreforma injusta que castiga més als més precaris i especialment a les dones, rebutja una nova baixada de pensió per l’augment dels anys d’aportació combinat amb el càstig redoblat del descompte.

No hem de cedir gens !

Totes i tots en el carrer el dissabte 6 de novembre !

Union Syndicale Solidaires – SUD