Passa sovint, en els moments en què el cap necessita més serenitat per fer una anàlisi profunda de les coses que ens afecten, tant en l’àmbit personal com en el social, és quan tendim a fer més ús de la víscera i ens deixem emportar per reaccions que no tan sols no ajuden a solucionar el problema, sinó que moltes vegadesl’empitjoren.
PRODERAI: Es busca professorat confident Llegeix més »
Arriba un nou 11 de Setembre. Des de la CGT de Catalunya volem reiterar en aquesta data el nostre compromís, tal com estableixen els nostres acords confederals, amb la plena defensa del dret a la lliure determinació del poble català i de la resta dels pobles del món. En especial, d’aquells que lluiten activament per exercir aquest dret davant l’opressió dels altres. Des de la nostra organització reivindiquem l’exercici actiu del dret a l’autodeterminació, el qual entenem de forma individual i col·lectiva. L’autodeterminació implica i ha d’implicar la capacitat per decidir-ho tot sobre tot, i s’ha de concretar en la pràctica d’una autogestió real a tots els nivells (econòmic, social, etc). Entès així, és un dret inseparable dels principis anarcosindicalistes i llibertaris que defensem i que informen la nostra història i la nostra tradició de lluita.
Més enllà de les urnes, decidim autogestió Llegeix més »
Des de CGT (Confederació General del Treball) volem denunciar les conseqüències de les retallades en Sanitat a Lleida, i concretament en el nostre Hospital de referència, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova.
Plantes tancades o que se està intentant tancar:
ORL (Otorinolaringologia). Tancada tot l’any.
Sobre les retallades en sanitat a Lleida Llegeix més »
El 12% del PIB català, 18 milions de turistes el 2016, creixement gairebé exponencial del sector durant els darrers anys, milers de milions d’euros acumulats en pocs anys per la màfia hotelera… I juntament amb això, gentrificació, bombolla immobiliària i ecològica derivada d’un model econòmic, el de la turistització massiva, que deixa uns (pocs) guanyadors i… quants milions de perdedors i perdedores?
El preacord de conveni d’hostaleria de Catalunya legitima l’ultraexplotació Llegeix més »
PRIMERA JORNADA DE VAGA PARCIAL EN TOTES LES UNITATS DE REPARTIMENT DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT EL 30 D’AGOST DE 12h A 15h.
CONCENTRACIÓ 12h C/ PEDRAFORCA N º 1
Una vegada més, arribada l’època estiuenca, ens trobem davant la problemàtica agreujada de la falta de cobertura als nostres centres de treball. El que va començar fa uns anys com una cosa puntual s’ha anat generalitzant a totes les situacions en què pugui haver-hi seccions sense cobrir. Ens estem referint al doblatge, la qual cosa les prefectures anomenen eufemísticament pla de cobertura, i que no és una altra cosa que l’estalvi sistemàtic de sous en contractació, a costa de la nostra precarietat i d’incomplir el Servei Postal Universal.
El passat dissabte 26 d’agost, autobusos que circulaven treballant normalment van ser retirats del seu recorregut habitual, i els seus conductors vam rebre instruccions per tallar carrers i avingudes amb la finalitat de protegir i resguardar la manifestació que es va realitzar a Barcelona contra el terrorisme. Alguns autobusos també van ser traslladats directament dels seus dipòsits.
El cas d’Itaca Band ha ressonat aquests darrers dies gràcies que diferents col•lectius feministes van aturar el concert d’Itaca Band la setmana passada a les festes de Sants, per reivindicar que no volien agressors a les seves festes. El missatge és clar i senzill: les dones volem espais de festa on poder gaudir tranquil•les, lliures d’agressors. I en aquest cas, fa temps que des d’espais feministes estem reivindicant que el cantant d’Itaca Band és un agressor i que el grup i el seu entorn l’encobreix. El cas ha estat donant voltes des de fa més d’un any, i fins i tot ha arribat a Euskal Herria o Galiza. Durant tot aquest temps, de fet des de l’inici, hi ha hagut per part de l’agressor i de l’entorn que el defensa o encobreix, una clara voluntat de manipular i ocultar el fet, menystenir les agredides i l’agressió, i atiar la persecució i la criminalització de les feministes i les persones que han donat i donen suport a les agredides.
ITACA BAND i la criminalització als col·lectius feministes Llegeix més »
Serem breus.
Un company del sindicat ha rebut amenaces públiques per part de grups feixistes, d’ençà la manifestació antifeixista de la Rambla de Barcelona de la passada setmana. No ho admetem, ni permetrem que li passi res. Si algú li posa la mà a sobre, el conjunt de la nostra organització respondrà com cal de forma col•lectiva.
Que tothom ho tingui clar. Si ens toquen a una ens toquen a totes.
Davant les amenaces feixistes a un afiliat Llegeix més »
La crisi dels atemptats criminals contra la població civil dels passats dies 17 i 18 d’agost està generant diversos sotracs a la societat catalana i espanyola. Com quan cau una pedra en un estany, cada ona generada té un mateix origen però està, alhora, diferenciada de les altres. Cal, doncs, posar atenció als diversos moviments que produeix cadascuna.
Els perills de la beatificació policial Llegeix més »
Avui ens ha tocat de prop. Aquesta tarda a Les Rambles de Barcelona hi ha hagut un atac contra els i les vianants que ha provocat un nombre indeterminat de víctimes. Mentre seguim amb atenció i preocupació les diferents informacions que ens estan arribant, des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya volem fer palès el següent:
– Mostrem la nostra solidaritat amb les víctimes d’aquest atac. Una solidaritat que fem extensiva a totes les víctimes civils d’atacs, fets per grups armats i exèrcits, a diferents llocs del món avui mateix i altres diesde l’any.
La CGT davant de la barbàrie a Barcelona Llegeix més »
Davant la imminent sortida mitjançant la repressió al conflicte d’Eulen a l’aeroport de Barcelona, des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya volem fer palès els següents punts:
– Considerem inacceptable el desplegament de cap cos policial per suplantar els vaguistes en els controls d’equipatges de l’aeroport. El precedent que aquesta opció suposa és molt preocupant pel conjunt de la classe treballadora, doncs se’ns estaria dient que mitjançant un cos policial o militar l’administració pot finalitzar, mitjançant la repressió, una vaga. En aquest punt, gobierno i govern han estat més units que mai, sent l’únic dissentiment el color de l’uniforme que faria la feina bruta contra la plantilla.
La CGT de Catalunya contra els atacs al dret de vaga Llegeix més »
Vivim una època en que les vagues i els conflictes laborals augmenten, especialment a Catalunya i, concretament, a les comarques barcelonines. Vivim una època també on les reaccions contra les vagues afloren sota diverses formes. Uns arguments diversos que conflueixen en construir un estat d’opinió crític, desclassat (o més aviat al servei de qui controla l’economia i la política) que nega les lluites dels i les treballadores que, en definitiva, som pràcticament tota la població. Si bé sempre ha existit, com a mínim sota el capitalisme, aquesta fòbia, la vagafòbia, reneix i torna a créixer. Molts mitjans de comunicació, tertulians i personalitats polítiqueshi participen de manera activa.
De la vagafòbia a la militarització Llegeix més »
Mobilització contra la precarietat a Groundforce, el dilluns 14 d’agost a les 13h a la Terminal 1 de l’aeroport del Prat, als mostradors d’Air Europa
A igual treball, mateixos drets, per als treballadors FITP
Com podem constatar diàriament per tot arreu, en aquest país, la precarietat, cada dia que passa és pitjor, i els seus efectes es deixen notar a nivell salarial, de salut, etc. No podem permetre que això destrueixi les nostres vides i relacions familiars.
Fins fa un mes teníem un cap de setmana de cada tres i ara l’empresa ens ha canviat la rotació unilateralment, imposant-nos una rotació en la que només tindrem lliure un cap de setmana de cada sis, i a més treballarem dis dies mesa l’any.
Plega el director d’Atenció a la Infància, qüestionat pels contractes a centres de menors
Ricard Calvo havia tingut diferents càrrecs en fundacions que reben recursos públics
El director general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (Dgaia), Ricard Calvo, ha deixat el càrrec després de veure’s qüestionat pels contractes amb fundacions que gestionen centres de menors tutelats per l’administració. Calvo va ser acusat per la CGT d’afavorir la Fundació Acció Social Infància (FASI) i Plataforma Educativa, on havia treballat abans de començar a dirigir la Dgaia, a principis del 2016. La CUP va denunciar a l’Oficina Antifrau un possible “conflicte d’interessos” i, tot i que sempre va defensar la professionalitat de Calvo, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va explicar fa un mes al Parlament que s’havia obert un expedient d’informació per estudiar si hi havia hagut irregularitats en alguna de les adjudicacions.
Dins la sèrie ‘La despossessió quotidiana’, l’autora desmitifica el mantra del canvi de model productiu com a fórmula màgica per millorar l’economia i planteja que el problema és el sistema de relacions de producció en què s’insereix, el capitalisme.
Una de les frases més recurrents entre els tertulians dels mitjans de comunicació és la necessitat de canviar el model productiu per tal d’emular països com Alemanya, els Estats Units o Dinamarca. Però, què és el “model productiu”? I, quines repercussions té per al nostre benestar?
És el canvi del model productiu la solució a tots els mals? Llegeix més »
El capitalisme és un sistema malalt. Malgrat això, habitualment dóna la impressió de cara enfora d’una extraordinària solidesa. Això ho assoleix gràcies a un consens monolític dels mitjans de comunicació, la classe política i d’una àmplia xarxa d’opinòlegs, tertulians i d’altres partidaris del neoliberalisme que pul·lulen per les xarxes socials que fan la funció d’opinió pública. En aquest país són el “sentit comú”. Fora d’ells no hi ha res. La seva forma de pensar s’expressa en bloc, sense fissures, en el moment just. És un bombardeig inapel·lable que ens deixa sense capacitat de resposta – excepte en els nostres petits cercles d’activistes i de persones conscienciades.
No és turismofòbia, és dignitat Llegeix més »
El sindicat ferroviari CGT Serveis a bord torna a convocar una VAGA de cinc dies de l’11 al 15 d’agost
Els motius que porten a plantejar aquesta nova mobilització són els mateixos que la plantilla ve reivindicant en els anteriors cicles de vaga a l’empresa Ferrovial Serveis SA des de 2013, adjudicatària del servei a bord dels trens operats per RENFE AVE i Llarga Distància.
Vaga de l’11 al 15 d’agost a Ferrovial Serveis Ferroviaris a Bord Llegeix més »
DE NOU GUANYA LA PLANTILLA DE LA MÀ DE LA CGT
El proppassat dia 27 de juliol la secció sindical de la CGT va arribar a un acord amb l’empresa, durant la mediació derivada de la convocatòria de Vaga Indefinida. Un acord en el qual s’aconsegueixen exigències històriques. Aquest acord es va ratificar per unanimitat a les Assemblees del dia 3 d’agost. En aquest acord s’aconsegueix:
* Reconeixements de deutes amb els companys.
De nou guanya la plantilla de Bergé Logística de l’Arboç de la mà de la CGT Llegeix més »
No és cap secret que hem entrat en una certa recuperació de l’ús de la vaga i del seu seguiment. Segons dades de la pròpia patronal CEOE, tots els indicadors del primer semestre de 2017 s’han incrementat molt respecte a l’anterior, concretament el nombre d’hores de vaga (+ 59%) i dels treballadors/es que fan (+101,6%). Això implica que la percepció social de la seva existència sigui àmplia, especialment degut a l’impacte de diverses mobilitzacions en el sector del transport (Metro TMB, Bicing, RENFE, Aeroport, taxis, telefèric).
Política institucional i Vagafòbia Llegeix més »
Què som la Caravana i qui hi ha participat?
La caravana Obrint fronteres a Melilla és la continuació de la protesta contra el que representa la fortalesa europea. L’any passat a Grècia, aquest any a la frontera sud, del 14 al 22 de juliol.
Unes 200 organitzacions d’Euskal Herria, País Valencià, Madrid, Castella – Lleó, Catalunya i Andalusia han preparat durant mesos aquesta mobilització. Si ha estat complicat moure i allotjar a les 450 persones que hem baixat a Melilla des de diferents punts de l’estat, també ha suposat un esforç consensuar accions per fer visible la vergonya del mur i la negació dels drets humans més elementals a les persones que intenten travessar-lo.
Caravana a la Frontera Sud Llegeix més »
Avui ens apuntem a la moda de les “fòbies”. I ho fem proposant una nova paraula, la “vagafòbia”. Designa una actitud que cada vegada és més present en els grans mitjans de comunicació i en les declaracions de la política institucional. Com el lector/lectora veurà, el seu significat és obvi i evident. Designa la por o l’odi envers les vagues de treballadors/es. Una por i un odi que es fan extensius a la capacitat de la classe treballadora a organitzar-se per ella mateixa i definir els mecanismes per a resoldre, en profit propi, problemàtiques que l’afecten: impagaments de salaris, salaris de misèria, horaris i ritmes de treball extenuants, canvis en les condicions de treball, assetjaments de diversos tipus i un llarg etcètera. De manera autònoma (és a dir, per ella mateixa i sense la mediació de tercer) i en funció únicament dels seus interessos, que són els de la immensa majoria de la població.
La base de la nostra actuació és el món laboral i la lluita sindical, però també ens organitzem fora de la feina i dels centres de treball, als carrers de pobles i ciutats, en ateneus i centres socials, associacions de veïns/es, de joves, migrants o pensionistes, etc. Ho fem denunciant que coses indispensables per a la vida, com l’habitatge, l’energia, l’aigua o simplement l’espai públic estiguin sotmesos a les lleis del mercat capitalista, s’especuli amb ells simplement amb l’objectiu de garantir beneficis a bancs i grans companyies. Tampoc aquí ens resignem i tenim molt clar que la nostra lluita és per defensar les nostres vides front els exorbitants beneficisd’una petita minoria.
Més enllà dels centres de treball Llegeix més »
Classe social constituïda pel conjunt dels obrers industrialitzats i dels camperols sense recursos que donen llur força de treball en canvi d’un salari. Fruit del sistema capitalista de producció, el proletariat apareix com a classe amb la Revolució Industrial del s XIX, la qual, ultra desposseir de llur terres la majoria de camperols, comportà la davallada de l’artesanat per mitjà de la separació dels obrers de llurs mitjans de producció. La nova classe es caracteritzà pel fet que els seus membres no podien subsistir si no era venent la força de treball als propietarisdel capital.
Moviment revolucionari que es produí principalment a Catalunya (setembre del 1843 – gener del 1844) per tal d’implantar una Junta Central que democratitzés el govern i exercís la regència. Havia estat acordat (però no dut a terme) per les forces que havien enderrocat el govern d’Espartero (maig-juliol del 1843) amb l’ajuda de la Junta Suprema Provisional de Govern de la Província de Barcelona. La burgesia i l’exèrcit, davant el caire revolucionari que prenia el moviment, s’uniren per reprimir-lo, i encomanaren al general Joan Prim la direcció de les operacions militars contra els insurrectes. Aquest bombardejà Barcelona i l’ocupà (novembre del 1843), i liquidà el moviment en prendre Figueres (gener del 1844), defensada per Abdó Terrades i Narcísd’Ametller. A Barcelona, el moviment fou conegut amb el nom de la Jamància.
Insurrecció Centralista Llegeix més »
Principi que inspira l’organització dels partits comunistes, que en condiciona la cohesió política i ideològica i impideix la formació de faccions o de tendències dintre seu.
Centralisme democràtic Llegeix més »
