L’empresa rebutja en el servei d’arbitratge per acordar un pla d’ocupació i posar fi als acomiadaments.
La Vaga estatal de 24 hores convocada pels sindicats CGT i CSI a Hewlett-Packard Consultoria i Aplicacions i Hewlett-Packard Outsourcing es realitzarà el proper divendres19 d’octubre.
Registre de Vaga General de 24 hores pel 31 octubre 2012 de CGT Confederal a nivell estatal
La plantilla de 1800 persones d’HP està cridada a la Vaga el pròxim 19 d’octubre, per la seva dignitat i lloc de treball. Com li passa a la resta de la societat, la multinacional informàtica HP ens volen enfonsar i que acceptem resignadament la nostra destinació. Doncs serà que no.
A CGT HP no ens hem rendit en 2 anys i no anem a començar ara: Convoquem aquesta Vaga i les que facin falta fins que els drets dels treballadors es respectin. Punt.
Ha estat un llarg camí que es pot veure resumit en aquest link. Gairebé 40 concentracions a seus de clients i centres de treball, 5 performances en stands de l’empresa en fires, 14 “visites” a botigues HP, 4 manifestacions de treballadors, 2 aturades, mil metres de pancartes, 20 traques, quilos de pintura, trending topic a twitter, suport de 50 intel·lectuals i diputats i un llarg etcètera.
Per la nostra banda ha caigut el 10% de la plantilla, 180 acomiadaments. Ara tenim amenaces de centenars més per a elevar el preu de les accions amb el nostre sofriment. Anem a seguir resistint el temps que faci falta, cada vegada més decidits.
L’empresa, qualsevol empresa, ha d’entendre que respectar als treballadors és millor que no fer-lo. Nosaltres com col·lectiu, com sector, com sindicat, com ciutadà hem d’aprendre també la lliçó: si et rendeixes estàs perdut, tot el que hem aconseguit alguna vegada ha estat lluitant i no callant.
A HP simplement volem treballar en pau, amb drets i dignitat. No pararem fins a assolir-ho. Demanem la solidaritat de tots i totes, però demanem també una cosa més senzilla: mira’t a tu mateix, a tu mateixa, i pregunta’t què podries fer per a lluitar pels teus drets en la teva pròpia empresa, en la teva pròpia ciutat. I mai et rendeixis.
El pròxim 19 d’Octubre, els treballadors i treballadores de l’empresa informàtica HP pararem per a parar els acomiadaments.
NO ALS ACOMIADAMENTS A HP!
A l’escenari més desfavorable, Bankia necessitaria 24.743.000, Catalunyabank 10.825.000 i NCG Banc 7.176.000 d’euros.
El Banc Popular, després de l’absorció del Pastor, requeriria 3.223.000, que diu que aconseguirà pels seus mitjans.
La xifra és similar a la que van avançar les consultores privades al començament d’any: entre 51.000 i 62.000 milions:
Informe d’Oliver Wyman sobre el sector financer espanyol:
Informe d´oliver wyman sobre el sector financer espanyol from CGT Catalunya
Els companys i companyes de la secció sindical de CGT a HP, dins de la campanya de lluita en contra els acomiadaments a l’empresa que estan duent a terme en solitari, ja que CCOO i UGT no estan per la feina (podeu seguir la problemàtica a http://www.cgt-hp.org/), han organitzat un autobús reivindicatiu pel proper dimarts 18 de setembre. La idea és desplaçar-se a les seus de diversos clients a fi de fer-los arribar el malestar dels i les treballadores per la política de l’empresa.
Unnim i BBVA; el primer cop el dóna la direcció. Comunicat CGT BBVA from CGT Catalunya
Més informació:
http://www.cgtbbva.net/index1.php
TWITTER CGT BBVA: https://twitter.com/cgtbbva
Si des del 15 M cridàvem que no volem ser mercaderies en mans de polítics, des de la secció sindical de CGT i de CSI a HP volem també cridar ben forta que no anem a permetre que aquesta corporació empresarial consideri a les persones que allí treballem com simples i impersonals peces de l’engranatge de la seva enorme màquina de produir beneficis econòmics.
Després del passat 30 de juny, l’inici d’un sector informàtic combatiu, una de les primeres iniciatives que afrontem és l’organització dels treballadors informàtics en les diferents empreses per a reclamar uns drets, que es tradueixen en diners i que ens han robat durant anys. En el mes de Juliol es va celebrar una assemblea a Madrid i passat l’estiu la realitzem a Barcelona al setembre.
Els companys que ho van organitzar i que han guanyat la sentència de les absorcions a Atos ens explicaran la seva experiència i els detalls d’aquesta gran victòria, de la qual ens podem beneficiar els treballadors informàtics a l’haver creat jurisprudència per al sector.
Per això el divendres 14 de Setembre de 2012, a Via Laietana 18, novena planta, a les 19:00h. us esperem per a informar-vos i per a organitzar-nos entre tots, hem de frenar-los els peus a aquestes empreses que dia a dia ens fan treballar més per menys amb l’objectiu de beneficiar-se uns pocs a costa dels altres.
L’assemblea és oberta a tots els treballadors i treballadores, estiguin o no afiliades al sindicat.
Encara que hi ha empleats que ingènuament segueixen confiant més en la paraula de directius mentiders i interessats que en les meticuloses informacions que publica el nostre sindicat, els fets acaben posant a cadascun és el seu lloc. Així, hem vingut advertint del risc que suposava per a les nostres ocupacions que la Casa Matriu es negués a desclassificar-nos de Citiholding (divisió on s’agrupen els seus negocis ruïnosos-escombraries), i més recentment també avisàvem que els actuals plans de la Direcció, que ens presentaven com d’autofinançament, en realitat consistien en una PROFUNDA DESINVERSIÓ a Espanya, tal com es podia deduir després de conèixer-se el seu confidencial “Projecte17”.
Doncs bé, en el matí del 3 de setembre, sobtadament i sense convocatòria oficial a la representació sindical, la Direcció de Citibank ha donat començament a la fase més crítica d’aquest projecte. Segons ens diuen, es “complauen” (els agrada) a anunciar que han venut la Cartera de Préstecs Personals de Citibank i Citifin, i part de la de Targetes a una entitat anomenada Apollo Global Management, empresa capdavantera en gestió alternativa (no coneixem l’abast de tal activitat, però sembla ser que inclou comerciar amb el que Citigroup qualificava d’escombraries).
A més, la Direcció manifesta que no afecta de cap manera a les activitats d’aquests negocis, quan la veritat és que molts companys es quedaran sense ocupació, doncs repercutirà en el Departament de Collections i moltes altres àrees. No obstant això, en el seu comunicat la Direcció eludeix donar detall d’altres aspectes rellevants, com són la quantia de les carteres venudes, el nombre de treballadors afectats, la repercussió en el compte de resultats, o les previsions de creixement del negoci de consum de les quals tant alardeja. Per tant, amb aquesta nova operació del Grup Citibank a Espanya es confirma totalment quant hem vingut analitzant en les nostres últimes circulars.
Dit això, i des del punt de vista sindical que ens competeix, des de CGT valorem que amb aquesta estratègia de negoci la Direcció ha optat pel camí més nociu per als treballadors. Per a realitzar tal afirmació ens basem en dues raons:
1. A diferència de com ha actuat Citigroup en altres països europeus, on ha venut les seves filials a entitats solvents, incloent a la plantilla en l’operació, el que facilita una major possibilitat de manteniment de l’ocupació, a Espanya ha decidit desprendre’s
3 dies després de rebutjar el referèndum pel preacord d’acomiadaments, Hewlett Packard acomiada a 4 treballadors com a resposta.
Veure info resultat referèndum a http://www.cgt.org.es/noticias-cgt/notas-de-prensa/la-plantilla-de-hp-en-un-referendum-realizado-en-todo-el-pais-rechaza-u
Vam avisar que reaccionaríem, la data per fer-ho és aquest dilluns 16 de juliol. Fidels al nostre estil, barrejarem acció al carrer i a la xarxa. Pel setembre, pla de vagues.
La Confederació General del Treball (CGT), sindicat amb presència i implantació en el si de Bankia i la seva matriu BFA, s’ha personat en el dia d’avui com part acusadora, exercint l’acció particular, contra qui resultin responsables dels actes delictius objecte del procés incoat pel Jutjat Central d’Instrucció nº 4 en defensa dels drets dels treballadors afectats, així com per a instar les oportunes responsabilitats penals que de les actuacions realitzades per aquestes entitats, els seus actuals gestors i exconsellers es desprenguin.
CGT mai a format part dels diferents Consells d’Administració de les esmentades entitats financeres i si en canvi ha vingut exigint les responsabilitats que ara es depuraran en el corresponent procediment penal, i que afecten de forma especialment directa als treballadors, la situació i condicions dels quals es veuen greument afectades per actuacions en les quals no han tingut participació.
CGT igualment exigirà en la funció pròpia com sindicat en defensa dels treballadors i treballadores i dels seus interessos dintre de les funcions de defensa dels interessos econòmics i socials d’aquests.
GABINET DE PREMSA CONFEDERAL DE CGT
6 de juliol de 2012
Convocades per la Coordinadora d’Informàtica de la CGT, el dia 30 de juny van sortir als carrers de Madrid, Barcelona i Saragossa les i els treballadors del sector, per a protestar pels abusos de la patronal i en defensa de la dignitat del seu treball.
Aquesta és la valoració que hem realitzat de la manifestació informàtica.
1. Les mobilitzacions del 30J s’han plantejat com un començament. S’està tractant de canviar la realitat d’un sector dissenyat per a curtcircuitar des d’un principi els mecanismes de pressió col·lectiva dels treballadors. Perquè es comenci a conscienciar un sector com el TIC i donar passos per a millorar les nostres condicions laborals, el treball sindical ha de tenir dues potes: el carrer i la xarxa.
2. El sindicalisme en el sector TIC s’enfronta a un problema fonamental: la dispersió. Els sindicats històricament han defensat que sigui el mateix obrer el que realitzi la mateixa funció en el seu centre de treball, i que si ha de ser substituït, ho sigui per un altre en les mateixes condicions laborals. En els grans projectes informàtics les i els treballadors són constantment intercanviats a través d’un laberint de subcontractacions, per a realitzar les mateixes tasques, però a través d’empreses amb pitjors condicions laborals.
Tots i cadascun dels dogmes sindicals no s’apliquen en el nostre sector: els treballadors d’una empresa no comparteixen centre de treball (treballen en el client), aquest pot canviar amb regularitat (al canviar el treballador de projecte) i l’entorn del treballador són companys d’altres empreses, amb altres condicions i altres convenis. Com es pot realitzar una activitat sindical en aquestes condicions tan heterogènies? I per què no hi ha hagut una resposta major aquest 30J?
3. Com es deia en el lúcid text realitzat a la calor del 30J Sudoer Rise Up! ( https://lapulgaylalocomotora.wordpress.com/2012/06/28/sudoer-rise-up/ ), la informàtica és el primer gran sector nadiu neoliberal, amb treballadors aïllats i desmobilitzats.
Però assistim en aquest nou segle a canvis en el sector TIC qualitatius (comencen a aparèixer seccions sindicals en cada vegada més empreses) i quantitatius (hi ha ja en l’actualitat un nombre significatiu de conflictes laborals). Un sindicalisme en xarxa està sent la resposta a la fragmentació imposada en el sector. El sindicalisme en el sector TIC no té capacitat per a superar físicament la barrera de la dispersió i la deslocalització (no es té accés directe als treballadors), però si que la té per a reinventar la seva activitat en (la) xarxa.
El treball sindical en xarxes socials i altres espais de socialització a internet durant el 30J ha estat un primer pas, visibilitzant que un nou sindicalisme ha fet la seva aparició. Un nou sindicalisme que ja es mou dintre de la cadena de subcontractacions, dintre de les guàrdies, lliuraments demencials i hores extra sense remunerar, dintre d’una realitat on el sindicalisme clàssic es veu com una cosa incomprensible, llunyana i inaplicable.
4. Aquesta vegada uns quants centenars de persones sortim al carrer aquest 30J. Com vam dir al principi, el sector TIC ha d’estar en el carrer i el la xarxa, i aquí és on internet juga una posició ambivalent. I és que Internet és part de la solució i part del problema. Gràcies a la xarxa, la Coordinadora d’Informàtica ha aconseguit arribar aquest 30J a treballadors als quals mai hauria contactat fent repartiments i enganxades de cartells a l’ús. Ara cal aconseguir que la gent faci una mica més que “m’agrada” en el Facebook o fer RT en Twitter.
Internet desincentiva el compromís polític real, és a dir, compromís que suposa l’estar físicament en les manifestacions, en les jornades de lluita i en les vagues, i no veient que es diu en Twitter a través d’un SmartPhone. Probablement per aquest compromís tan fràgil que possibilita internet és pel que ens hem manifestat centenars i no milers de persones. Però no pot contemplar-se la vida només a través de la pantalla d’un ordinador. La lluita en el sector TIC tampoc. Anem al carrer.
5. Finalment, cal ressaltar que internet no és només un flanc feble per al sindicalisme, també per al capitalisme. La subcontrata de Telefònica Avanzit Telecom està en vaga indefinida per a lluitar contra un terrible ERO. El mateix 30J l’empresa Avanzit denunciava en els mitjans sabotatges que han deixat a milers de clients sense telèfon i sense ADSL (com en el Vallès Oriental ). El llocs com Bigues i Riells i Palau-solità i Plegamans fins i tot va haver d’intervenir la policia perquè els piquets van tractar d’impedir la reparació de les caixes danyades.
Siguem conscients de la força i el poder que tenim els treballadors del sector informàtic i les noves tecnologies. Si parem les màquines, es para el món. Comencem a treballar perquè tot el sector es planti de debò en la pròxima vaga general, i en totes les vagues de sector o d’empresa que plantegem.
Surt del Twitter. Surt del Facebook. Pren el carrer.
Coordinadora d’Informàtica de la CGT
MANIFEST DE CGT DAVANT L’ASSEMBLEA GENERAL DE BANCAIXA (27-06-2012)
Sóc Vicente Martínez, conseller pel grup de representants del personal, i parlo en nom del sindicat CGT, per a dir-los que:
Encara que formalment aquest acte sembli l’Assemblea General d’una Caixa d’Estalvis, en realitat no és més que una farsa ja que, després de més de 134 anys d’història tots nosaltres serem recordats pel dubtós honor d’haver dut a la ruïna a la primera entitat financera valenciana i, en realitat, amb aquest acte estem vetllant el cadàver de Bancaixa, a falta ja únicament del soterrament que tindrà lloc quan formalment ens transformem en Fundació.
I per a vostès aquesta circumstància no va més enllà del fet que s’ha acabat el xollo, per a vostès participar en els Òrgans de Govern de Bancaixa només significava possibilitat de mantenir o establir relacions, potser alguna oportunitat de negoci, cobrar unes dietes, rebre uns regalets…. No obstant això per als treballadors i treballadores de l’entitat significava la nostra vida i el futur de les nostres famílies.
I, si em permeten l’expressió de moda, estem indignats. I no em vaig a estendre ara respecte a la mala gestió, les decisions errònies dels nostres directius i òrgans de govern, que ens han conduït a aquesta situació, lamentablement tot això ja és història i no sembla ser aquest el fòrum adequat per a exigir que es depurin responsabilitats.
La veritat és que, encara que sumits en la tristesa per la fi de la nostra entitat, i dic nostra perquè els treballadors i treballadores de Bancaixa sí ens sentíem part de la mateixa, ja que estem dedicant el nostre treball, el nostre esforç i la nostra professionalitat, dia a dia, a la defensa del projecte Bankia. I també des d’aquesta nova realitat ens sentim indignats amb els Òrgans de Govern de Bancaixa.
Indignats amb un Consell d’Administració que no ha estat capaç de manifestar-se malgrat la realitat que gairebé dos anys després de la seva constitució no s’hagi arribat a un Acord Laboral d’Integració de les plantilles que vam formar Bankia.
Indignats amb un Consell d’Administració que no ha estat capaç de manifestar-se quan s’ha empitjorat substancialment el servei ofert als nostres clients. Als cobraments de comissions, deficiències en circuits i informació tant internes com als propis clients, s’uneix la falta de dotació de personal per oficina davant un sistema de treball obsolet, desmanegat i més lent que el que teníem.
Indignats amb un Consell d’Administració que no ha estat capaç de manifestar-se quan s’ha enganyat als clients de Bancaixa, permutant participacions preferents per accions que se sabia no valien res.
Indignats amb un Consell d’Administració que no ha estat capaç de manifestar-se malgrat el clima de violència, tant verbal com física, que la plantilla de l’entitat hem de suportar diàriament en la xarxa d’oficines
Indignats, en fi, amb un Consell d’Administració que ha decidit concedir una espècie d’asil a l’antic Director General de Bancaixa, responsable en primera persona juntament amb el sr. Olivas, antic president que no ha tingut si més no la valentia d’explicar davant aquesta Assemblea els motius de la seva dimissió, un exdirector General, dic, reconvertit en Director Financer d’una entitat que ja no és financera i que, malgrat la renúncia voluntària de part de la seva indemnització, cobrarà en la seva jubilació més de 7 milions d’euros, uns 1.200 milions de les antigues pessetes, per haver-nos dut, repeteixo, a la ruïna. Indignant.
Davant aquest cúmul de despropòsits només podríem fer una recomanació als membres del Consell d’Administració i de la Comissió de Control: si els queda una mica de dignitat, dimiteixin. I si l’excusa per a no fer-lo és que, com ja està anunciat, a Bancaixa només li resta la reconversió a Fundació i no és moment de complicar encara més la situació, els convidem, juntament amb la resta de membres de l’Assemblea General que ara al sortir no recullin el regal que, sens dubte, està preparat per a tots nosaltres, i que renunciïn a la dieta que els pugui correspondre.
Que sembli almenys que el que ha passat els importa.
Moltes gràcies.
Vicente Martínez, en nom de la CGT
Com si de les mentides que periòdicament es distribueixen per internet es tractés, tornem a ser convocats a una campanya d’unitat sindical a Bankia. No deixa de ser incongruent, en primer lloc, que aquesta crida a la unitat ens hagi arribat a la plantilla mitjançant els diferents correus de cadascun dels supòsats defensors de la unitat. No sembla un començament molt encoratjador.
Però és que, a més, correm el risc que aquesta pretesa bona voluntat ens faci oblidar tant la història recent, com la realitat del dia a dia sindical en l’empresa. I oblidem que tots aquests sindicats des de fa molts anys mantenen representants en els Consells d’Administració i Comissions de Control de cadascuna de les caixes integrades a Bankia, cobrant substancioses dietes i gratificacions vàries, sense que les plantilles hagin aconseguit fer escoltar la seva veu en aquests òrgans de govern.
I oblidem que aquests sindicats s’han manifestat favorables, primer al SIP i després a la creació de Bankia, decisions que ens han dut a la catàstrofe que avui vivim, i així ho van votar en les diferents Assemblees Generals de cadascuna de les 7 caixes, mentre CGT era l’únic sindicat que es va pronunciar en contra en totes les ocasions.
I oblidem que, donada l’absoluta majoria de la representativitat que ostenten, són els responsables que, dos anys després de la creació del SIP i de Bankia, i després de signar (tots ells, excepte CGT) un Acord on l’empresa obtenia totes els avantatges per a fer el que volgués amb la plantilla, continuem sense tenir un Acord Laboral que homogenitzi les nostres condicions laborals, just en un moment en el qual caldrà reiniciar la negociació, en pitjors condicions.
Per altra banda, respecte a la “fita històrica” que, segons el seu comunicat, suposa la primera Junta General d’Accionistes de Bankia, que va tenir lloc el 29 de juny, convé que tots ens situem en la realitat de les coses. Si parlar davant les Assemblees Generals de les Caixes, els membres de les quals no tenien interessos personals (se suposa) en les decisions, ja era poc menys que predicar en el desert…. què no serà fer-lo davant els accionistes del banc, el principal objectiu del qual, quan no únic, és rendibilitzar la seva inversió, a pesar, o més aviat a costa dels treballadors i treballadores de Bankia?
CGT va assistir a la Junta, per descomptat que també va intervenir en defensa del present i sobretot del futur dels treballadors i treballadores de l’entitat, però ho va fer individualment. Des de la nostra independència, des de la nostra història recent, de la qual ens sentim orgullosos, i des de les nostres pròpies propostes i conviccions. Perquè nosaltres no necessitem agrupar-nos per a dissimular la nostra incapacitat per a aconseguir resultats concrets i positius, ni per a diluir responsabilitats personals o col·lectives, que sembla ser l’objectiu real d’aquesta teòrica crida a la unitat sindical.
JUNTS EN LA DEFENSA DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES SI, PERÒ NO BARREJATS.
Secció Sindical de CGT Bankia
Davant la situació d’explotació brutal, precarització, acomiadaments, pressió extrema cap a les persones treballadores del sector informàtic, hem cregut necessari cridar a la mobilització i la lluita. Començant amb manifestacions de treballadors, estudiants i solidaris el dissabte 30 de Juny.
Fa dos anys, i sobre la base d’un consens-expréss entre Zapatero i Rajoy sobre l’anomenada “Llei de Caixes”, es va portar a terme la primera fusió de Caixes d’Estalvi, les anomenades “fusions fredes”, i allà van volar 10.189 milions d’euros del FROB (Informe de Situació del Banc d’Espanya, 29-06-10), crèdits amb diners públics que, sumats als 2.300 milions del fons per a sanear Caja Sur (Arquebisbat de Còrdova) i els 3.375 milions destinats pel fons de Garantia de Dipòsits per a tapar el forat de Caja Castilla-La Mancha, van donar un muntant inicial de 16.264 milions d’euros, destinats bàsicament al procés de sanejament de balanços, tancament d’oficines i destrucció massiva d’ocupació en el sector (inicialment, amb un objectiu de supressió de 30.000 llocs de treball).
Aquells 10.189 milions del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), eren crèdits que en teoria havien de retornar al 7,75% d’interès. D’aquesta quantitat, 4.464 van anar a parar a la fusió que va donar origen a Bankia. La part del lleó, va ser dedicada casualment a la fusió liderada per Caja Madrid i Bancaixa, dues entitats on ja llavors es podia constatar el repartiment de càrrecs amb alts sous, entre polítics del PP i els seus familiars, tot un fabulós exercici de nepotisme i molt poca vergonya, al que cal afegir la gestió delictiva dels gestors, que abans presumíem, però que ara constatem.
El passat 9 de maig, el Banc d’Espanya comunicava que el FROB executava la convertibilitat en accions dels 4.464 milions d’euros, amb el que l’Estat es feia amb la propietat del 45% de l’entitat. Això suposava, de fet, la nacionalització de Bankia. És a dir: primer, als ciutadans se’ns fa adquirir, de manera tramposa, uns actius altament tòxics, els crèdits FROB, per a després passar a ser directament propietaris d’una empresa privada arruïnada.
Una vegada dimitit Rodrigo Rato i tot el seu equip de sous multimilionaris, ve el nou gestor de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri (aquell que té reservats per a la seva jubilació del BBVA, 52 milions i mig d’euros) i ve a reclamar a fons perdut altres 19.000 milions d’euros que, sumats a la quantitat anterior, suposa un desviament de 23.464 milions d’euros de tots els ciutadans i ciutadanes (500 euros per habitant de l’Estat espanyol) per a adquirir una entitat privada enfonsada per la cobdícia, la mala gestió i la presumpció de greus delictes, sense que es tinguin notícies del processament dels responsables, ni de la tornada dels fons sostrets.
Davant aquest robatori escandalós a la ciutadania, que ho està pagant a força d’atur, empobriment, retallades, pèrdua de drets, privatització de serveis i béns públics, que ha servit per a engrossir el botí d’aquesta presumpta banda d’irresponsables instal·lada en la pròpia entitat, i davant la presumpció que el cas de Bankia no serà l’únic (el propi Banc d’Espanya calcula que el total de actius tòxics en les entitats pot arribar als 184.000 milions d’euros, un 18% del PIB, gairebé 4000 euros per habitant), la Federació de Serveis Financers de la Confederació General del Treball (C.G.T.) exigeix:
1. La investigació en profunditat, imparcial i independent dels fets que han provocat els forats negres, de dimensions històriques, en les entitats financeres.
2. El processament dels gestors responsables d’aquests fets, des de les antigues Caja de Madrid i Bancaixa, i posteriorment de Bankia, amb devolució de les quantitats sostretes, embargament dels béns del seu patrimoni personal per a tal fi, i anul·lació de tots els sous milionaris dels directius.
3. Investigació i, si escau, processament dels responsables de l’organisme supervisor, el Banc d’Espanya, començant per encara governador Miguel Ángel Fernández Ordóñez, per la seva conducta negligent i/o còmplice del fabulós desfalc a l’erari públic que s’ha portat a terme.
4. Dimissió del ministre De Guindos, antic executiu per a Espanya i Portugal de Lehman Brothers (banc nord-americà que va entrar en fallida el 2008 per les hipoteques escombraries), per la seva responsabilitat al traspassar aquest enorme forat de pèrdues privades al sector públic.
5. El cessament de les retallades en serveis socials, educació i sanitat. La crisi de Bankia demostra que ja que és possible, pel que sembla, tapar semblant forat, també és possible mantenir i millorar els serveis públics, especialment en sanitat, educació i protecció social. Cal dir que el forat que ens tocarà tapar a Bankia suposa més del doble de la suma de les retallades en sanitat i educació, que el Govern de Rajoy està portant a terme.
6. La creació d’uns serveis financers de caràcter públic, pràctiques ètiques i control democràtic, al servei dels drets de la població treballadora, del cooperativisme i de l’economia productiva. Aquesta necessitat social urgent, per a acabar amb la rapinya que caracteritza a la banca privada en règim de monopoli, res té a veure amb les fórmules emprades en la nacionalització de Bankia, aplicades amb la intenció de sanejar l’entitat amb diners públics, per a després vendre-la a la banca privada. La banca pública que reclamem, per contra, és la via imprescindible per a trencar amb les regles de l’especulació capitalista, i dels seus gestors que estan duent, a passos accelerats, al conjunt de la societat cap al precipici.
7. El manteniment de l’ocupació en el Sector, sense pèrdues de drets, i la integració de les oficines de les Caixes d’Estalvis en la xarxa pública de serveis financers.
4 de Juny de 2012.
Federació de Sindicats de Banca, Borsa, estalvi, Entitats de Crèdit, Assegurances i Oficines i Despatxos de la CGT (FESIBAC-CGT)
Attached documents
La Secció Sindical de CGT a Bankia exigeix responsabilitats per la política de riscos seguida durant anys per l’entitat. La CGT va ser, al costat d’algun conseller d’IU, l’única a votar contra el SIP que va originar Bankia. El sindicat aposta per la conversió de Bankia en un Banc Públic alternatiu a la bancocracia dominant.
Per fi s’ha produït la dimissió de José Luis Olivas com president de Bancaixa. Dimissió indigna ja que es produeix després d’haver aconseguit que Bancaixa i, en la pràctica la seva Obra Social, desapareguin del mapa. No oblidem que Olivas es va veure obligat a dimitir de la vicepresidència de BFA i Bankia, al trobar-se imputat per una querella i amenaçat amb una demanda de responsabilitat social en la seva qualitat d’expresident de Banc de València, després d’haver-se anunciat la seva no renovació com conseller d’Iberdrola (300.000 euros anuals) i just abans de l’obligada Assemblea General semestral de Bancaixa.
CGT s’alegra de la sortida de tan lamentable personatge i recorda que el sindicat havia reclamat la seva dimissió en múltiples ocasions. No obstant això, és evident que la seva marxa no acaba amb el problema. Olivas és el cap visible del desastre que s’ha perpetrat contra Bancaixa, sens dubte el seu màxim instigador, però no és l’únic responsable i seria inadmissible que ara la qüestió quedés resolta només amb la seva dimissió.
Com ell mateix ha assenyalat en el seu comunicat anunciant la seva renúncia, “de forma unànime en la majoria d’ocasions, (els consellers) han aprovat les propostes que se’ls han presentat”. I és que, si el seu càrrec a Bancaixa no era de President Executiu, ha necessitat al llarg d’aquests anys de la complicitat, per acció o per abandó, de tot el Consell d’Administració, de la Comissió de Control, dels membres de l’Assemblea General, de la Direcció de Bancaixa… per a dur-nos a aquesta situació ruïnosa.
Cal recordar que CGT, més algun conseller d’Esquerra Unida, van ser els únics a votar en contra de la integració de Bancaixa en el SIP que va originar Bankia. Cal recordar que la irracional acumulació de risc en el sector immobiliari no es produeix únicament per decisions concretes promogudes des de la presidència, sinó que és fruit de la política de riscos seguida durant anys en l’entitat. Cal recordar que en el propi Consell celebrat el 21 de maig es va afirmar que en altres Caixes qui manava era el director general, just el contrari que a Bancaixa.
I és que no n’hi ha prou amb al·ludir a l’excessiva politització de les Caixes per a explicar el que ha ocorregut. Quedar-se únicament amb aquesta explicació és assumir que els polítics, o els seus representants, són uns inútils per definició i que els directius de Bancaixa eren uns mercachifles incapaços de fer valer la seva professionalitat i coneixements. I no és així. Aquí del que estem parlant és de falta de diligència en la gestió.
Per a acabar, CGT es pregunta què succeirà ara amb els directius de Bancaixa feliçment retirats després del cobrament de milionàries compensacions, amb els Consellers de Bancaixa aferrats als seus llocs en una entitat ja inexistent, integrats en una organització que menysprea als treballadors i que en el seu conjunt no té millor salut que Bancaixa en solitari…. I sobretot, quin futur espera als que sí vivim del nostre esforç diari i dedicació a l’empresa?
Des de CGT apostem per aprofundir en aquesta pretesa nacionalització de Bankia que s’ha produït, convertint a l’entitat en un Banc Públic alternatiu a la bancocràcia imperant. Un banc públic que garanteixi la continuïtat de l’Obra Social, que posi fre a l’encariment dels serveis, que fomenti la concessió de crèdits a petites i mitjanes empreses, que busqui alternatives als desnonaments, que reverteixi, en fi, en benefici real per a la societat de totes les injeccions de diners públics que s’han realitzat i realitzaran en un futur.
Secció Sindical CGT-Bankia
22 de maig de 2012
Després de l’àmplia repercussió que està tenint el nostre anterior comunicat, en el qual denunciàvem públicament, i quantificàvem, el gran perjudici que suposa per a les arques públiques les prejubilacions acordades per CCOO-UGT amb la Direcció de Citibank al ser tramitades mitjançant un ERO, aquests sindicats ha emès unes circulars en les quals diuen “donar-nos resposta”.
La veritat és que, en la seva línia habitual, l’única cosa que fan és intentar justificar-se sense aportar cap dada, ni càlcul, que contradiguin l’analitzat per CGT. Per tant, en vista de que han tingut la seva oportunitat per a poder rebatre’ns, i no ho han fet, aquesta conducta seva suposa que RECONEIXEN el següent:
a) L’exactitud de totes les dades publicades per CGT relatives a aquest col·lectiu de prejubilats. El seu nombre, les identitats, edats, antiguitats i nivell salarial. Respecte als membres d’aquests sindicats que s’han vist beneficiats per tal mesura:
* L’alt percentatge de delegats i candidats electorals seus que han estat prejubilats (21 sobre un total de 73), no obstant això la baixa edat de la majoria d’ells.
* La rellevància dels seus càrrecs sindicals, que inclou als Secretaris Generals de cadascuna d’aquestes seccions (els mateixos que han estampat la seva signatura en el ERO), i diversos caps de llista electoral. No cal oblidar que pocs mesos abans, en les passades eleccions sindicals, demanaven als treballadors que els votessin. Poc ha durat el seu compromís amb la plantilla. Queda així ben pales que el que preval en aquestes seccions a l’hora d’escollir als seus representants no és la millor idoneïtat per a la defensa dels treballadors, sinó la de beneficiar-se dels seus càrrecs sindicals.
b) La raonabilitat i adequació dels càlculs que hem efectuat CGT per a quantificar el dany a les arques de l’Estat per la inclusió d’aquestes 73 prejubilacions en l’àmbit del ERO, i que recordem a tots que li suposarà un perjudici (mínim) de -9.446.468,64 €uros.
c) Atès que tampoc ho desmenteixen, cal donar per certes altres irregularitats que hem informat, com la prejubilació de qui no pertanyia a la plantilla, o la inclusió de directius en les baixes incentivades les indemnitzacions de les quals queden pràcticament exemptes fiscalment.
Però CCOO-UGT no només no s’avergonyeixen d’aquest comportament seu, antisocial i de clientelisme al servei de l’empresa (que els recompensa per això), sinó que a més les justificacions en les quals s’intenten escudar resulten encara més impresentables: En la seva circular CCOO diu (literal) que “….. De l’única cosa que som culpables és d’utilitzar les eines legals al nostre abast per a donar una solució a una part important de la plantilla. D’altra banda, Citibank no és una excepció: el 70% dels acomiadaments produïts a Espanya en 2011 es van tramitar a través d’un ERO”.
CCOO no té cap objecció a manifestar que si una disposició legal permet alguna cosa, ells l’aprofiten en el seu benefici, tot i que saben que produeix un dany a les arques de l’Estat: i això ho afirma un sindicat que diu defensar allò que és públic !!!!
Queda clar per tant, que s’aprofiten de la seva posició per a lucrar-se sense importar-los que el seu comportament ocasioni un perjudici a tota la ciutadania. I després d’això encara voldran que se’ls anomeni “sindicat”. I per si no fos suficient l’anterior, CCOO encara intenta eludir la seva responsabilitat dient que la majoria dels acomiadaments a Espanya es tramiten mitjançant ERO’s, quan són precisament ells qui els signen i es lucren, tal com informen gairebé diàriament els diferents mitjans de comunicació.
Quant a UGT, que a Citibank es nodreix d’empleats amb una “tardana vocació sindical” (que rendibilitzen després per a sortir del banc en les millors condicions), la seva justificació és tan simplista com ridícula. Segons ells signar acords és el positiu. No obstant això, obliden que els drets socials i laborals que hem gaudit en les últimes dècades es van aconseguir lluitant, no negociant.
I ara UGT, de lluitar res de res. Els empleats els tindrien de veure en les taules de negociació en Citibank, on són incapaces de plantar cara a l’empresa i només es preocupen per la sort dels seus delegats. Però potser es refereixen al positiu que resulta negociar ….. per a ells, els signants. A Citiconsulting van signar un acord per a acomiadar a tota la plantilla, i després, a la signant del mateix, Gloria C., de CCOO, la van passar al banc. Després van signar un altre a Citifin para desfer-se de gairebé tots els treballadors, i després, una signant de l’acord, Soledad M., d’UGT, també la van passar al banc. Curiosament avui està alliberada per CCOO.
Dit d’altra forma, estampen la seva signatura perquè l’empresa pugui acomiadar als seus companys, i ells es lucren amb un tracte totalment de favor. No obstant això per als treballadors queden els seus acords, que juntament amb l’altre sindicat (clònic), han signat a Citigroup (citibank, citifin, citirecovery, citioperaciones, citiconsulting, etc.) des de 1999, on són varis els milers de treballadors que han perdut el seu treball gràcies a la seva “negociació”. Això mateix, extrapolat a la resta d’empreses, dóna una idea molt ajustada de la veritable situació laboral en tot l’Estat, i sobretot, de com s’ha arribat a ella.
UGT ens acusa a més a CGT d’infondre por a la plantilla. Sembla que fóssim nosaltres els que cridem als treballadors al Departament de Relacions Laborals, d’on molts surten plorant després d’oferir-los l’empresa acollir-se “voluntàriament” als acords signats per CCOO-UGT per a causar baixa en l’entitat. La veritat, i així és públicament conegut, és que en CGT no tenim por ni a l’empresa, ni a aquests sindicats, ni a ningú, i que si hi ha algú que vol lluitar pels seus drets, acaba cridant a la nostra porta. Nosaltres mai recomanem canviar diners per dignitat.
Acabem informant que després de l’autorització administrativa del ERO signat per Citibank amb CCOO-UGT, la denúncia judicial en via social interposada per CGT ha estat admesa a tràmit. Des del nostre sindicat considerem l’ERO com un autèntic frau, tant per no adjuntar un pla de viabilitat real, com per les irregularitats que s’han comès en la seva aplicació, com també pel ja demostrat perjudici econòmic que suposa per a l’Estat, totalment injustificat, sobretot tractant-se d’una entitat bancària com és aquesta on els seus directius perceben altíssims bonus. I després seguirà la denúncia en via penal.
No col·laboris amb qui ajuda a acomiadar treballadors, no ésbon company.
Patronal, govern i l’elit financera han realitzat la pitjor Reforma Laboral des de l’anomenada transició. Tot ha estat profundament degradat, qualsevol mecanisme de protecció legal del treballador ha saltat per l’aire deixant-nos enfront de les empreses en la mateixa situació d’igualtat que un anyell davant un llop.
El panorama és de semiesclavatge, misèria i precarietat extrema per a nosaltres i els nostres fills i filles. Us ho detallem aquí.
Aquest 29 de Març s’ha estès a la resta de l’estat les Vagues Generals convocades amb anterioritat en alguns territoris. Sindicats com CGT, CNT, LAB, ELA, CIG hem fet convocatòries pròpies mantenint aquesta mateixa data, però no es tracta d’una qüestió de sigles: Són els drets dels treballadors, els teus, el que estan devorant perquè la nostra vida, la teva vida, sigui un infern en mans de empreSauris sense lligams legals de cap tipus.
Lluitarem pels nostres drets, els teus drets, destrossats en aquesta agressió fins a nivells de més d’un segle enrere. El 29M a la Vaga, per descomptat, participant en tota acció que es convoqui aquesta setmana en el sindicat, organització, moviment social amb el qual et trobis més proper. No facis guàrdia, no facis favors a la teva empresa, no vulguis passar de perfil: el llop et devorarà encara que siguis l’ovella més fidel del ramat.
Però les persones que treballem en informàtica podem aportar un plus a la protesta. El nostre coneixement en noves tecnologies en un món tan hiperdependent permet obrir noves vies de reivindicació. És imprescindible la protesta i acció en el carrer, sí, però com han demostrat els treballadors i treballadores de HP i Sadiel, Anonymous o el mateix #15M, les reivindicacions en aquest segle han de tenir una pota en el carrer i una altra en la xarxa.
Organitza’t, crea grups, uneix-te segons la teva afinitat. Pensem com actuar i donem suport la protesta també des de les nostres ments i capacitats, una cosa que, com la dignitat i llibertat, mai ens podran robar.
Voltors que formeu l’elit paràsita d’aquest país: No trepitgeu als que sostenen el vostre brut sistema d’enriquiment i explotació.
Vols contactar amb la Coordinadora d’Informàtica de CGT? Pots fer-ho aquí, si ho prefereixes pots seguir els nostres perfils de Twitter i Facebook. Si tens un dubte legal laboral fes-lo arribar aquí. Si creus que ha arribat el moment d’organitzar-se en la teva empresa no t’ho pensis, a ells ja els està bé tal com estan les coses. Explica’ns la situació aquí i us donarem un cop de mà.
Coordinadora d’Informàtica de la CGT
www.cgtinformatica.org/?q=content/el-29m-que-sostengan-ellos-los-sistemas-inform%C3%A1ticos
Després de 9 acomiadaments més realitzats ahir, 150 en el darrer any i mig,
la Secció Sindical de CGT a Hewlett-Packard amb estreta col·laboració amb el teixit solidari i del 15M, hem posat els problemes d’acomiadaments a HP com a
primer Trending Topic de Twitter a Espanya, amb potencials lectures de
milions d’usuaris.
Després d’un any sense conveni de banca, en el qual els sindicats “majoritaris” han fet renúncia gairebé absoluta a realitzar mobilitzacions per a pressionar a la patronal, al gener de 2012 s’arribava a la situació que CCOO anunciava públicament que suspenia les negociacions (postura que va ser secundada per UGT).
Ara, després de dir-nos que no estaven negociant, ens anuncien que han arribat a un preacord. Tal comportament no podem sinó qualificar-lo com d’una bruta maniobra per a treure la negociació de la Taula establerta a aquest efecte, i que ningú sigui testimoni dels seus tripijocs. L’habitual en aquests sindicats durant els últims anys.
I clar, el que han acordat CCOO i UGT respon a aquests paràmetres: favorable per a la patronal, dolent per als treballadors, amb el consegüent tracte de favor que després ells reben. Bona prova d’això és que el preacord es fonamenta sobretot en dos aspectes:
a) En matèria salarial. Dos anys de congelació salarial (2011 i 2012), sense pujada. I altres dos anys de moderació salarial (2013 i 2014), amb increments molt modests, i amb unes baixes percepcions addicionals en funció dels resultats dels bancs, que seran molt difícils que es compleixin amb l’actual crisi. Tot això molt detallat, amb minuciositat, per a garantia de la patronal, que s’assegura d’aquesta forma la contenció dels costos salarials durant un període de temps bastant considerable.
Com pot apreciar-se quan els bancs presumien de grans beneficis, els empleats havíem de conformar-nos amb que aquests sindicats signessin arribar a l’IPC, sense cap participació en aquests guanys. No obstant això ara, quan les coses van menys bé per a la patronal bancària, els empleats som els que hem de suportar la seva mala gestió, perdent la referència al poder adquisitiu general i l’actualització de les nostres nòmines.
b) En matèria d’ocupació. En cas de reestructuració de plantilles, la patronal es compromet a “…evitar o pal·liar, en la mesura del possible, l’aplicació de mesures traumàtiques”. En la mesura del possible? ….. quina clàusula més ridícula. La veritat és que la patronal només accepta una vaga declaració d’intencions, molt genèrica, sobre l’ocupació. Haurien de recordar-nos els companys que han perdut la seva ocupació, el que els Departaments de Relacions Laborals dels bancs entenen per mesures “no traumàtiques”? Quants han estat acomiadats sobre la base d’acords en els quals s’afirmava la voluntarietat?
Per tant tal “compromís” no constitueix cap obligació per als bancs, que queden a salvo d’aplicar lliure i contundentment la brutal reforma laboral recentment aprovada pel govern del Partit Popular.
Sense perjudici d’una valoració més exhaustiva posterior, aquest nou acord signat per CCOO i UGT suposa, una vegada més, una claudicació davant la patronal, que comporta un empitjorament injust de les condicions laborals dels treballadors, màxim en un sector que no obstant la crisi actual segueix obtenint uns altíssims beneficis, immorals, i en el qual dia a dia la premsa deixa constància de les escandaloses retribucions i dotacions a fons de pensions que perceben els seus directius.
A més, també suposa un instrument inútil, doncs el benefici que se’ns diu, la garantia en l’ocupació, no queda mínimament recollida de forma eficaç. Tampoc aporta res enfront de l’onada de fusions en el sector financer i per tant és imprescindible que els treballadors prenguem consciència de la complicada situació que s’aveïna de cara a la millor defensa dels nostres llocs de treball.
En definitiva, han acordat que els treballadors assumim la conseqüències d’una crisi que no hem creat, quan ha estat la patronal (especialment la bancària) la qual ha originat aquesta situació amb la seva especulació i la seva avarícia.
Finalitzem aquest escrit, fent una excepció. Encara que sembla que ens trobem davant un acord de tot a canvi de molt poc, res més lluny de la realitat, …… almenys per a alguns …….. En aquest preacord també es pacten unes “converses per a la no discriminació dels delegats sindicals”, que no és altra cosa que acords que ja existeixen en alguns bancs, més coneguts com “Estatut del Delegat”, que estableixen unes condicions laborals privilegiades per a “sindicalistes” amb l’excusa d’evitar ser discriminats, i que en realitat obeeixen a una compensació a canvi de moderació sindical. La signatura d’aquest tipus d’acords està prohibida en la CGT, no així en CCOO i UGT que d’aquesta forma s’asseguren beneficis de que no gaudeixen la resta de la plantilla.
Tenim dret a un salari digne i a l’estabilitat en l’ocupació
La crisi que la paguin els especuladors, no els treballadors
28 de Febrer de 2012
Sindicat de Banca de CGT Madrid
Preacord sector de Banca de CCOO i UGT regressiu laboralment
View more documents from CGT Catalunya
Attached documents
JORNADA DE PROTESTA DELS TREBALLADORS D’HP DAVANT LES PORTES DEL MOBILE WORLD CONGRESS
Des de primera hora de dilluns 27 de Febrer, delegats i treballadors de Hewlett-Packard seran al Mobile World Congress en protesta contra els darrers acomiadaments.
Des de finals d’any i en el que portem de 2012, HP ha acomiadat improcedentment més de 40 treballadors. S’ha negat a pactar amb la representació sindical un acord d’Ocupació com el que la multinacional té vigent a altres països europeus. El diàleg és inexistent.
Durant el matí d’aquest dijous dia 16, una cinquantena de treballadors i
treballadores de Hewlett-Packard han estat en ruta pel Vallès i Barcelona,
visitant seus de clients, en mobilitzacions de protesta contra els darrers
acomiadaments.
