CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos

gràfic 1
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos

Les prejubilacions de l’ERO de Citibank suposen un greu cas d’espoli a les arques públiques

En un moment de gran convulsió social a causa de l’alt nivell d’atur, les prejubilacions de l’ERO de Citibank, suposen un espoli a les arques públiques

Per a general coneixement, hem de recordar que les primeres prejubilacions que van fer les empreses, fa ja molts anys, les van efectuar a càrrec de les seves reserves. Era el lògic, doncs si volien reestructurar la seva plantilla, havien de fer-lo amb el seu patrimoni.

Posteriorment les empreses (amb els bancs al capdavant) van passar a efectuar-les contra resultats de l’exercici. D’aquesta forma rebaixaven els seus beneficis i reduïen la seva tributació en l’Impost de Societats. Donat el tipus de gravamen d’aquest impost, en cada prejubilació un de cada tres euros hel passava a suportar l’Estat.

Però aquí no queda tot. En els últims anys, una sèrie de grans entitats, molt “espabilades” elles, han passat a incloure les prejubilacions en els ERO, pactant-les amb els sindicats CCOO i UGT, per a beneficiar-se encara més amb la legislació laboral destinada a empreses en dificultats econòmiques. I entre elles, com no, es troba Citibank, el cas del qual examinem a continuació.

Encara que l’empresa encara se segueix negant a proporcionar a CGT (20% de representativitat) les dades relatives al ERO de 2011, una vegada finalitzada la vigència del mateix, hem pogut recopilar la corresponent informació, la fiabilitat de la qual és del 100%. Dels 73 prejubilats, el “perfil mig” correspon a un empleat de 55 anys i 8 mesos, nivell salarial 5, i amb una antiguitat de 33 anys. Una vegada confeccionada la nòmina “mitjana” podem quantificar el cost mínim que suposarà aquesta mesura per a les arques públiques. (En realitat el cost serà bastant més gran, doncs no estan inclosos els complements extraconveni -dada que no és possible conèixer-, ni el 2% anual de revaloració -amb la finalitat de simplificar els càlculs-).

Durant els 24 primers mesos, on els prejubilats cobren atur: (veure gràfic 1 adjunt)

Durant els 66 restants mesos, fins a complir el prejubilat 63 anys: (veure gràfic 2 adjunt)

Com pot apreciar-se, de passar de l’anterior modalitat de prejubilacions en les quals el cost ho assumia íntegrament el banc, a les 73 actuals que ha inclòs en l’ERO, l’Estat suporta un perjudici de 9.446.468,64 euros, resultat de la suma de (1)+(2).

Des de CGT entenem que els companys prejubilats NO SÓN responsables d’aquesta conseqüència, doncs l’única cosa que han fet és aferrar-se a la possibilitat d’acabar sense sobresalts una llarga vida laboral en una entitat en la qual constantment se’ns amenaça amb prescindir de les nostres ocupacions. Fins i tot molts d’ells van a sofrir un important minvament en els seus ingressos extrasalarials que no van a poder conservar.

Entenem que els veritablement responsables són aquells que han preparat aquest quantiós frau: La Direcció de Citibank (amb el seu Departament de Recursos Humans i Relacions Laborals al capdavant) i els sindicats CCOO i UGT signants de l’ERO. La empresa ha obtingut un important benefici econòmic, i el vistiplau sindical per a poder desfer-se d’altres 60 treballadors que han estat acomiadats en aquest expedient. I aquests sindicats han aconseguit que 21 dels seus delegats i candidats electorals hagin estat inclosos amb preferència en aquestes prejubilacions, entre ells Javier Giraldo i Salvador Perich, Secretaris Generals de CCOO i UGT a Citibank, que no superen els 52 anys d’edat, i que per a major pocavergonya són els que han signat l’ERO.

En la nostra opinió, ens trobem davant un frau deliberat i organitzat, en el qual aquests participants han actuat concertadament per a beneficiar-se aprofitant una legislació laboral prevista per a empreses en greu situació de viabilitat, que no es justifica en el cas del Grup Citibank, on els seus directius s’han blindat el seu contracte i segueixen percebent altíssims “bonus” i altres prebendes.

Atès que aquesta actuació suposarà un alt cost per a la Hisenda Pública, a la qual aportem tots, unit a que hem detectat en l’ERO altres greus irregularitats (inclusió de directius, prejubilació de treballador no inclòs en el cens, etc.), la CGT està tramitant la corresponent denúncia en via penal.

No col·laboris amb qui ajuda a acomiadar treballadors, no és bon company. Rebutja’l.

9 de Febrer de 2012

Seccions sindicals de CGT a Citigroup

Comunicat en document adjunt.

Llegir més »
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos

Una filtració saboteja l’obsolescència programada de les impressores HP

JESÚS RODRÍGUEZ | 07/02/2012 – Setmanari Directa

La plantilla de la seu que Hewlett Packard (HP) té a Sant Cugat del Vallès fa mesos que es mobilitza contra els acomiadaments i la política de grans beneficis cap els directius de l’empresa. Ahir, els i les empleades –i altres ciutadanes del municipi vallesà– es van manifestar en el marc de la visita que Artur Mas va fer al teatre-auditori per participar al fòrum ‘Tribuna Sant Cugat’. Una pancarta on s’hi llegia “Mas no ets benvingut, ni tu ni les teves retallades’ va donar la benvinguda al president de la Generalitat. L’acte institucional va aplegar desenes d’empresaris de la comarca, inclosos els actuals directius d’HP. Les mobilitzacions es van iniciar ara fa tres mesos, quan es van materialitzar els primers acomiadaments –que a dia d’avui ja sumen la xifra de 26–, amb la convocatòria de dues vagues en el marc de l’Estat espanyol.

Mentrestant, i en una clara mostra de greuge comparatiu, s’han produït milionàries indemnitzacions als antics directius de l’empresa: Leo Apotheker va ser acomiadat a finals de 2011 –amb un any d’antiguitat a la direcció– i va ser retribuït amb 10 milions de dòlars i 156.000 accions. Mark Hurd, el seu predecessor, es va endur 12 milions d’euros en metàl·lic i 16 milions en accions de la companyia, després d’haver dimitit arrel de fer-se públic un escàndol sexual, tal i com ha denunciat Ignasi Bea, regidor de la CUP al municipi. La CGT també va mostrar en un comunicat, difós després de la protesta contra Mas, “la seva repulsa a les reformes antisocials del govern, les conseqüències de patiment popular que causen les retallades i que l’única mesura presa amb els que més tenen ha estat eliminar l’impost de successions”.

Llegir més »
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos

Banc d’Espanya: la desvergonya feta art

Una de les mentides més generalitzades és la que sosté que el Banc d’Espanya ha ocupat amb brillantor i eficàcia la seva labor de control i supervisió bancaris. O fins i tot que el seu sistema financer ha suportat en millor mesura els impactes de la crisi gràcies al zel especial que ha tingut a l’hora de vigilar als bancs. No se’ns ocorre res més fal·laç.

Clar que aquesta creença, promoguda pels mitjans afins a la gran banca i la patronal que financen catecismes neoliberals, com FEDEA (Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada), causa estupor quan no riure fora de les nostres fronteres.

El 26 de maig de 2006 a les 13:03 hores, al final del mandat de Jaime Caruana com governador, l’associació d’inspectors del Banc d’Espanya va enviar una “nota informativa” al Ministre d’Economia alertant de la passivitat dels òrgans rectors del banc central davant el “insostenible creixement del crèdit bancari a Espanya durant els anys de mandat del senyor Caruana”, relacionant la mateixa amb l’esclat de la bombolla del maó que esclataria alguns mesos després.

La major causa de la crisi financera i econòmica es deu precisament al comportament especulatiu de la banca. El suposat “miracle de creixement econòmic” espanyol va ser l’enorme inversió bancària en el sector immobiliari, creant-se el complex banca-sector immobiliari-indústria de la construcció, que va ser el motor de tal suposat miracle. Com a conseqüència d’això, el sector construcció va arribar a representar el 12% del PIB, més del doble del que tal sector representava a Gran Bretanya o França.

El miracle es va basar en mà d’obra –la majoria immigrant- d’escassa qualificació i baixos salaris. Els preus de l’habitatge, no obstant això , van arribar a nivells exuberants, que no guardaven cap relació ni amb els costos reals de producció ni amb la capacitat adquisitiva de la majoria de la població.

El ràtio preu de l’habitatge sobre el salari mig d’Espanya era gairebé el triple del terme mitjà existent en la UE-15. D’aquí l’enorme endeutament de la població. Aquest desfasament entre el preu real de l’habitatge (cost de producció més beneficis raonables) i el preu actual (que va donar motiu a uns exuberants beneficis bancaris sense precedents), era resultat d’una especulació sense frens que podria haver estat detectada fàcilment pel banc d’Espanya, si aquest hagués tingut la voluntat política que no va tenir. És a dir, si hagués supervisat al sistema financer espanyol tal com era la seva responsabilitat. No ho va fer, i haurien d’exigir-se-li responsabilitats per això, nomenant una Comissió en les Corts Espanyoles (tal com ha fet el Parlament islandès) que esbrinés la causa d’aquesta enorme fallada.

Arribem a la gestió de l’actual governador, Miguel Ángel Fernández Ordóñez. Va prosseguir amb la labor còmplice que havia perpetrat el seu antecessor, desertant de les seves funcions de control mentre la banca es folrava, la bombolla immobiliària creixia i la població espanyola s’endeutava. I així avui ens trobem amb que només el 13% del deute existent a Espanya és públic (amb el 35% d’ingressos sobre PIB) i el 87% és privat (65% d’ingressos sobre PIB). El problema del deute a Espanya és el deute privat, no el públic (malgrat els atacs dels especuladors).

Quan Espanya entra en recessió, el filàntrop Fernández Ordóñez, el mateix que havia incomplit la seva funció supervisora, s’auto-atorga la tasca de dictar la política econòmica al Govern. Labor que en absolut li correspon. I quin és aquesta política? Doncs la que li dicten la Banca i la gran patronal. A saber: els sindicats i la “rigidesa” del mercat laboral són els culpables de l’atur. Els salaris han de sofrir ajustaments (el seu no, total són 240.000 modestos euros/any). Cal reduir “l’excessiva” despesa pública: benvingudes retallades en sanitat, educació… Els problemes del sistema financer estan causats per les Caixes d’Estalvis: les privatitza amb fons públics i males arts, deixant el botí a la mercè del Sr. Botín. Ah!, i exculpa als bancs de tota responsabilitat. I dues perles més: “hem de concentrar-nos a alleujar les preocupacions dels mercats”.

Quina dolçor! Clar, no es concentrarà el govern i el Parlament a alleujar les preocupacions dels treballadors i treballadores en atur, dels joves que no tindran ocupació, dels pensionistes o dels milers de petits i mitjans empresaris o d’autònoms que s’arruïnen perquè el Banc d’Espanya és incapaç d’aconseguir el que és la seva obligació, que es restauri el flux de finançament que necessiten i que els bancs deixin d’estafar als seus clients i d’especular destruint riquesa productiva.

Hem d’alleujar als mercats, o sigui, als banquers i inversors que guanyen milers de milions d’euros especulant contra nosaltres i emportant-se els seus beneficis a paradisos fiscals. I a més ens assenyala sense embuts, no anem a equivocar-nos, a qui tirar la culpa i a qui no: “Culpar d’això a la maldat o avarícia dels mercats seria una pèrdua de temps”, ens diu el bo del governador. No ens aclareix per què va deixar que els bancs cometessin milers de fraus i enganys ”col·locant” als seus clients swaps, clips i altres productes molt arriscats com si fossin segurs.

Cal determinar per què els seus directius van desoir els advertiments dels seus tècnics i van deixar que es deteriorés tant la situació creditícia, per què van ajudar que la banca fes el gran negoci sabent que s’estava creant el desequilibri que ara diu el governador que és el nostre principal problema econòmic.

Cal descobrir per què uns alts funcionaris que se suposa que estan al servei dels interessos públics són retribuïts tan generosament pel capital privat quan acaben el seu mandat públic.

Cal exigir que el Parlament investigui tot això i concretament el que ha ocorregut amb el deute actual, quin ha estat el paper dels bancs espanyols en la seva generació i encariment i per què el Banc d’Espanya en lloc de prendre mesures perquè l’economia nacional quedés a salvo dels mercats, és a dir, dels bancs especuladors, ens diu que el que cal fer és alleujar les seves preocupacions, això és, procurar que tinguin millors condicions encara per a seguir arruïnant la nostra economia.

Per què encara no ha exigit als bancs que revelin els seus riscos immobiliaris. Per què els permet comptabilitats “creatives” que emmascaren la seva veritable situació patrimonial. Per què permet als bancs que segueixin fent negoci amb els pisos embargats, impossibilitant així que el preu de l’habitatge descendeixi al nivell que ho ha fet als EE.UU. (40%), perjudicant la reactivació del sector construcció…

I, sobretot, cal lluitar perquè totes aquestes conductes es declarin com més aviat crims econòmics i siguin perseguides penalment amb la màxima duresa.

* Un article de la Secció Sindical de CGT a Ibercaja, publicat al núm. 252 del Rojo y Negro.

Llegir més »
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos

Jornada de vaga a Hewlett-Packard de Sant Cugat del Vallès

AQUEST MATÍ D’AVUI DIJOUS, DES DE LES 8.20h. S’HAN PRODUÏT AFECTACIONS IMPORTANTS DE CIRCULACIÓ A LA B-30

La vaga que s’està realitzant a l’empresa Hewlett Packard ha causat importants afectacions a la circulació de la B-30 i polígon d’activitats econòmiques de Can Sant Joan (Sant Cugat del Vallès).

Els treballadors i treballadores de les dues subempreses afectades estan seguint de forma massiva la vaga contra els acomiadaments que l’empresa està realitzant, 29 des de Setembre passat, 3 d’ells del centre de Sant Cugat el passat dimarts.

Llegir més »
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos

Mobilitzacions a Hewlett-Packard contra els acomiadaments

Informem que els treballadors del grup Hewlett-Packard a les empreses HP Outsourcing i HP Consultoria i Aplicacions, amb centres a Sant Cugat, Madrid, Saragossa, Oviedo, Lleó, Pamplona i València han decidit convocar vaga els dies 25 i 26 de gener.

La vaga és en protesta pels acomiadaments improcedents durant la setmana passada: tres companys a Saragossa el dimarts, un company a Lleó el dimecres i un company a Madrid el dijous tot just dies després de l’expiració d’un Pla d’Ocupació basat en la voluntarietat, que HP es nega a renegociar. Plans d’aquesta índole estan vigents en canvi en altres països europeus. Amb aquests acomiadaments s’eleva a 26 el continuat degoteig d’acomiadaments que l’empresa porta perpetrant des de setembre.

Llegir més »
01_DB2
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos

Jornada de vaga a les empreses del grup Hewlett-Packard

Aquest dimecres 21 de Desembre, la plantilla de les empreses del grup HP (Barcelona, Madrid, Oviedo, Saragossa, Figueruelas, Lleó, Pamplona i València) hem realitzat una Vaga perquè no hi hagi acomiadaments en l’empresa. El seguiment ha estat majoritari en la major part dels centres convocats.

El que és de sentit comú, que no et facin fora d’una puntada de peu per a guanyar més pasta, es converteix en una lluita molt dura que ja acumula més d’un any. En aquest temps, hem realitzat protestes en fires, ens hem llençat al terra enfront de stands de la companyia, omplert de pancartes ponts i polígons, manifestacions, concentracions, vagues i un llarg etcètera.

El sector informàtic acumula ja molts anys que els treballadors i treballadores som tractats com embalums sospitosos als quals enviar a la Crisi perquè el cap de torn s’ompli les butxaques. Doncs no. Mantindrem les protestes en intensitat i freqüència un any més, i dos, i vint si fa falta. L’estaca pot semblar molt forta, com cantava Lluis Llach, i pot descoratjar de vegades, però som molts estirant perquè darrere nostre està la nostra dignitat i les nostres famílies.

Les seccions sindicals de CGT a HP, i la resta del sector informàtic no creiem que aquestes situacions tan esteses siguin ni humanes, ni respectuoses, ni justes. Per això fem una senzilla crida a tot el col·lectiu informàtic: hem d’aixecar-nos, en cada empresa, en tot el sector. Organitzar-nos, deixar enrere la queixa amarga que tant ens caracteritza a qui treballem en aquesta professió i passar a l’acció. No miris com els treballadors de HP lluiten: Organitza’t i planta cara en la teva empresa.

Llegir més »
Cartell 21D
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos

21-D vaga per un Pla d’Ocupació a Hewlett-Packard

HP ha decidit no consensuar amb els seus treballadors un acord que garanteixi l’ocupació i l’estabilitat laboral a la plantilla. Aquests mateixos treballadors que fan que la companyia segueixi obtenint elevats beneficis.

L’empresa no vol sentir a parlar d’un Pla d’Ocupabilitat. No està disposada a renunciar als acomiadaments discrecionals amb els que amenaça la seva pròpia gent.

Llegir més »
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos

CGT es concentra a les oficines principals de Bancs i Caixes de Barcelona

Avui dia 9 de novembre, la Federació de Banca de Catalunya de CGT ha realitzat diversos actes per denunciar la paralització dels Convenis Col·lectius de Banca i d’Estalvi des de fa un any i les pretensions de les dues patronals de reduir fortament els salaris i les condicions socials, mentre que l’única resposta per part dels anomenats sindicats majoritaris és“s

Llegir més »
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos

Guia ràpida d’autodefensa per a treballadors d’informàtica

Totes les persones que treballem en el sector de la informàtica i consultoria hem viscut uns inicis força semblants: quan comences a treballar en aquest sector t’enganyen amb promeses que veus incomplides una per una, et manipulen perquè facis hores, perquè no coneguis els teus drets i un llarg etcètera amb la promesa que ho estàs fent per ser recompensat ‘en el futur’.

Hi ha empreses que s’aprofiten d’aquesta falta de coneixement del treballador jove, o no tan jove, i l’espremen fins que s’adona de les mentides que justifiquen unes condicions degradants i un sou mínim. Llavors, quan se’n va, fitxen a nous treballadors i treballadores joves no cremats.

Llegir més »
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos

La Direcció de Citibank aplica l’ERO ($) de forma agressiva i perjudicial

Tal i com era d’esperar, l’ERO ($) subscrit per Citibank amb CCOO i UGT no deixa de ser un acord molt negatiu que només busca la destrucció d’ocupació (seguim ubicats a l’abocador de Citiholding, es tanquen més oficines, s’abandonen paulatinament els negocis, i s’externalitzen les poques activitats que van quedant), i en l’aplicació no s’estan respectant els drets laborals ni la voluntarietat de que tant han presumit seus signants.

Llegir més »
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos

Indignació contra la precarietat a Toprural

Als pitjors anys de la crisi, entre 2008 i 2010, l’empresa on treballem ha duplicat els seus beneficis però els nostres sous segueixen sent, en la seva majoria, uns sous de misèria. Molts dels treballadors d’administració, gestió de continguts o comercials tenim un sou base que podria considerar-se amb prou feina de mileurista. Durant aquests anys, els nostres sous fins i tot han baixat perquè no hem cobrat els bonus trimestrals sobre el creixement, i els incentius que exigeix l’empresa per assolir algun plus són desorbitats i irreals.

Llegir més »
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos

Document de FESIBAC-CGT sobre l’espoli de les caixes d’estalvis

DESTRUCCIÓ MASSIVA DE LLOCS DE TREBALL I MALVERSACIÓ ESCANDALOSA DE FONS PÚBLICS

Per a sanejar-les, per a la iniciativa privada, segons els criteris del capital financer, les Caixes han de ser “fortes” i “rendibles”. Forçant el procés de fusions i SIPs que comporten, entre altres conseqüències no desitjades, el desarrelament dels seus entorns socials i territorials, desaparició de les Obres Socials, pèrdua de milers de llocs de treball directes i indirectes, tancament massiu d’oficines…

Les majories polítiques parlamentàries, responent diligentment a les recomanacions de gent tan poderosa i tan sospitosa, com els caps del FMI, la CE o el BCE, uneixen les seves forces i influència política en els òrgans de govern de les Caixes d’Estalvis, i s’empren a fons.

LA BANCA PÚBLICA, ALTERNATIVA A LA BANCOCRÀCIA

Una societat bancaritzada com l’actual, és una societat hipotecada, política i econòmicament. L’especulació financera no solament és responsable de la crisi econòmica. La banca privada, a més, des de la seva posició privilegiada de monopoli, és un poderós instrument de dominació de classe i xantatge permanent, que converteix les nostres vides en simples àrees de negoci.

Qualsevol avanç social de repartiment del treball i de la riquesa, juntament amb la reactivació de l’economia productiva, passa per trencar les regles de joc del sistema bancocràtic. És necessari acabar amb el monopoli actual de la banca privada i, en la línia de la defensa dels serveis públics, reivindicar la creació d’una banca pública de qualitat, al servei dels drets dels treballadors i de la ciutadania, sense ànim de lucre, amb un funcionament ètic, bé gestionada i controlada democràticament. És un pas imprescindible per a una sortida social a la crisi i PER A ACONSEGUIR UNA SOCIETAT MÉS JUSTA I IGUALITÀRIA.

NO A L’ELIMINACIÓ DE L’OBRA SOCIAL

NO A L’ENCARIMENT DE SERVEIS

NO A LA NEGATIVA DEL CRÈDIT

NO A L’OFEGAMENT DE L’ECONOMIA PRODUCTIVA

NO AL TANCAMENT DE PETITES I MITJANES EMPRESES

NO A L’AUGMENT ESPECTACULAR DE L’ATUR

NO A L’EMPOBRIMENT DE LA POBLACIÓ

NO ALS DESNONAMENTS

Teniu adjunt el document complet.

Llegir més »
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos

CGT demana que es depurin responsabilitats en els òrgans de control de la CAM

El passat 23 de juliol el Banc d’Espanya va decidir intervenir la nostra Caixa, la CAM (Caja de Ahorros del Mediterráneo), substituint al consell d’administració i prenent la decisió de subhastar l’entitat al millor postor. Davant aquesta situació, CGT exigeix ​​que es garanteixi en el quadern de venda:

– Manteniment de tots els llocs de treball: fixos i temporals

– Manteniment de les nostres condicions laborals.

Llegir més »
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos

Acord ERO Citibank: Motius d’oposició que formula CGT

Després del Acord d’ERO hagut dijous passat a Citibank, entre l’empresa i els sindicats CCOO i UGT, i les tergiversades notes de premsa emeses per aquests signants, la representació de CGT (20% en el banc) vol donar a conèixer els motius pels que rebutja aquest acord.

Llegir més »
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos

ERO a Citibank: Reducció de plantilla a costa de l’erari públic

Aquest dimarts 26 de juliol va tenirt lloc una nova reunió amb motiu de l’ERO ($) a Citibank. En ella, en comptes d’analitzar l’extensíssima documentació -prop de 1.000 folis-lliurada per l’empresa en la reunió anterior d’obertura oficial del procediment, en què Citibank exposa les seves (tendenciosos) arguments per emprendre aquesta reducció d’ocupació, les representacions del banc, CCOO i UGT han entrat en un frenesí negociador finsal punt que ja han arribat a un acord.

Llegir més »
image004
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos

Intervenció en la CAM: Hi ha alternatives a la Bancocràcia

Una societat bancaritzada com l’actual, és una societat hipotecada, política i econòmicament. L’especulació financera no només és responsable de la crisi econòmica. La banca privada, a més, des de la seva posició privilegiada de monopoli, és un poderós instrument de dominació de classe i xantatge permanent, que converteix les nostres vides en simples àreesde negoci.

Llegir més »
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos

Comença oficialment l’€RO a Citibank amb una negociació sense sentit

Citibank ha comunicat a la representació la sindical la presentació immediata del seu €RO davant el Ministeri de Treball, donant lloc al començament d’aquest amb el preceptiu Inici del Període de Consultes. Amb aquesta finalitat, l’empresa va fer lliurament als sindicats de la corresponent documentació que s’acompanya a l’expedient: memòria dels tres últims exercicis, informes tècnic i econòmic, informe explicatiu de les extincions de contracte, pla social, etc.

Llegir més »
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos

Citibank: Un ERO sense vergonya

A la reunió de divendres passat, a l’Hotel Intercontinental, Citibank confirmava a la representació sindical els termes en què pretén presentar el seu ERO: 175 acomiadaments i 25 prejubilacions de majors de 55 anys, ambdues mesures aplicables a qui l’empresa vulgui.

El nostre sindicat li va manifestar que CGT REBUTJA, I S’OPOSA, A AQUEST EXPEDIENT DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓ, pels següents motius:

– Citibank ens ha insistit, durant 3 anys, en missatges i documentació que deien acreditar la bona marxa del negoci, i ara se’ns diu que fa temps que està sent molt deficitari. Queda ben palès, que ha mentit als treballadors i els seus representants legals.

Llegir més »
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos

Reforma de les caixes d’estalvi: No més ajudes al monstre

L’autor critica la reforma de les caixes i nega que el decret sobre caixes d’estalvi suposi una nacionalització de les entitats endeutades. La norma projecta sanejar unes entitats que després s’oferiran al Gran Capital.

Llegir més »
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos

Mobilització a Indra Barcelona per reclamar el manteniment del poder adquisitiu

L’empresa Indra a Barcelona té aproximadament 1.000 treballadors i es dedica al desenvolupament de programari i administració de sistemes informàtics.

Durant els últims 3 anys s’ha seguit una política d’increment salarial nul o per sota de l’IPC per a la gran majoria de la plantilla, causant una pèrdua de poder adquisitiu en un sector tan important com el de les tecnologiesde la informació.

Llegir més »
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos

CGT guanya les eleccions sindicals a Codelco Mercantil SA de Barcelona

A les eleccions sindicals realitzades a l’empresa Codelco Mercantil SA (lectura de comptadors), a Barcelona, del sector d’Oficines i Despatxos, la CGT ha obtingut el delegat en joc.

En aquesta empresa es va realitzar el 2010 un ERO d’extinció pel qual la plantilla va passar de 57 treballadors als actuals 23. El Comitè anterior estava format per 2 CCOO, 2 UGT i 1de CGT. Evidentment, CGT no va signar l’expedient de regulació.

En les eleccions per a un delegat, el company de CGT ha estat ratificat amb el següent resultat:

Plantilla 23 treballadors. Votants 20. Participació 87%.

CGT 12 vots, CCOO 5 vots, UGT 3 vots.

Des de FESIBAC-Catalunya creiem que el resultat és producte de la coherència i del treball sindical realitzat en l’empresa.

Llegir més »
grafic ajudes del FROB
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos

L’expoli de les caixes d’estalvi

Un article referit a l’expoli que s’està duent a terme amb la privatització de les caixes d’estalvis. Aquesta privatització, junt a les d’Aena, Loteries, Sanitat, etc. a més de les que es varen dur en el passat: Ibèria, Telefònica, Endesa, Tabacalera, Argentària, Correus, etc. ens reafirma la idea que s’inclou dins l’article: que, en aquesta dictadura del capital, volen que tots nosaltres, i les nostres vides, siguem simples àreesde negoci privat.

Llegir més »
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos

Consultores per a ’netejar’ la imatge de les empreses amb ERO

En l’actualitat s’estan produint diversos Expedients de Regulació d’Ocupació en el sector denunciats per la Coordinadora d’Informàtica de la CGT: va començar el procés amb ERO encoberts a Coritel i Atos Origin, i ara ja ens trobem amb un ERTO en tres empreses del Grup Atos Origin i amb un ERO en el Grup Thales.

Les empreses són conscients de la importància de la dimensió comunicativa en els conflictes laborals, i hi ha gent amb pocs escrúpols que ha vist aquí una oportunitat de negoci. Hi ha “Consultores de Comunicació” que es dediquen a netejar la imatge dels seus clients a través d’internet i les xarxes socials, és a dir, que es reflecteixi amb conceptes com “flexibilització de la plantilla”, “reestructuració” etc, el que són simple i planament acomiadaments massius en determinades empreses.

El sindicalisme que operi en el sector de la informàtica i la consultoria ha de prendre bona nota d’aquests moviments que estan realitzant les empreses, i a més de mobilitzar en el carrer, tenir en compte que la xarxa és també un camp de batalla, i molt favorable a l’hora de denunciar conflictes laborals, i que la imatge de les empreses és un punt per on atacar quan es vulneren els drets de les i els treballadors.

Coordinadora d’Informàtica de CGT

www.nodo50.org/coord-informatica/

Llegir més »