Cinc anys després, qui al febrer de 2009 comencem la PAH a Barcelona, seguim sense acostumar-nos a la barbàrie, i seguim emocionant-nos amb cada victòria arrencada a l’avarícia i la prepotència dels bancs.
Aquest dissabte 22 de febrer se celebrarà a Barcelona l’assemblea estatal de les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca (PAH), en la qual s’esperen unes 400 persones. Després de l’assemblea, celebrarem el 5è aniversari de la PAH. A la cita estan convocades les més de 200 PAH avui existents i, encara que per motius econòmics no totes podran acudir, d’una manera o altra totes hi estaran presents.
Més de 1.000 desnonaments parats. Es diu ràpid. Més de 1.000 persones reallotjades per l’Obra Social de La PAH. Milers de dacions en pagament, condonacions i lloguers socials aconseguits en aquests anys, conquistats amb gran esforç, batallant cas a cas, setmana després de setmana, gràcies a milers d’heroïnes i herois anònims que es deixen la pell en aquest moviment.
Dóna vertigen mirar cap a enrere i veure tot el que hem assolit: coses que fa 5 anys ens deien que eren impossibles. El suport de l’opinió pública. Una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per la dació en pagament i el lloguer social que va recollir un milió i mig de signatures. El suport dels jutges, del Parlament Europeu i fins i tot de Nacions Unides. La nostra denúncia ha arribat a la premsa internacional, des del New York Times o la BBC fins a Al Jazeera, passant per Japó, Rússia o Finlàndia.
No obstant això, no podem ser autocomplaents. A pesar de totes les “petites grans victòries” de les PAH, encara no hem assolit canviar la llei en el sentit dels mínims recollits en la ILP. Malgrat dur ja acumulades 500.000 mil execucions hipotecàries, segueixen augmentant els desnonaments, amb una banca rescatada i sobreprotegida pels poders públics.
El sistema és estructuralment corrupte i la porta giratòria entre els ministeris i els consells d’administració no ha deixat de funcionar, a costa d’augmentar la desigualtat i les retallades en serveis bàsics. El robatori i l’espoli s’han instal·lat oficialment en les nostres administracions, sota la forma contemporània de l’esclavitud anomenada “deute”.
Eppur si muove.