Mitjançant interlocutòria de 3 d’abril de 2020, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Tarragona estima per primera vegada a Catalunya, la demanda cautelar d’una auxiliar d’infermeria representada pels serveis jurídics de la CGT Sanitat, i li reconeix el dret a no anar a treballar per deure inexcusable tant i en quant es troba en el grup de risc del COVID-19.

La treballadora pateix una malaltia respiratòria crònica i esclerosis múltiple, que es troben en el grup de treballadors especialment vulnerables que no han d’exposar-se al SARS-CoV-2, de conformitat amb els informes del Ministeri de Sanitat.

L’organisme CSFF “China International New Media Short Film Festival” de l’Administració Nacional de Radio i Televisió del Govern Popular Xinès i altres 58 donants particulars xinesos, envien material de protecció a l’Hospital Verge de la Cinta i a Terres de l’Ebre, en agraïment a l’ajuda que va proporcionar una companya de l’hospital i de la Confederació General del Treball de Catalunya a Terres de l’Ebre, qui fa dos mesos va assessorar tècnicament i fent arribar donacions de material a diversos hospitals de primera línia de Wuhan i Shenzen: Shenzen Infectious Disease Hospital (large modern 3A-grade hospital for infectious diseases), JingZhou third peoples Hospital, Huanggang Central Hospital i a l’Hospital Pediàtric de Wuhan.

Es preveu que l’arribada de material sigui imminent, ja que ja s’ha procedit a l’enviament en avió des de Xina, centralitzant l’entrega a l’Hospital Verge de la Cinta i posant-lo a la disposició de la Regió Sanitària.

Aquest document intenta resumir, de manera ràpida i pràctica, algunes de les normatives aplicables a la situació actual derivada de l’expansió del COVID-19, la declaració de l’Estat d’Alarma i el tancament de molts centres de treball.

Abans de donar pas a la seva lectura, volem detallar algunes consideracions prèvies:

1- La situació evoluciona amb rapidesa, fet pel qual poden sortir noves disposicions normatives que modifiquen total o parcialment algunes de les consideracions que fem aquí. En la mesura del possible anirem actualitzant aquest document, però recomanem un seguiment de les novetats que vagin sorgint.

Aquesta setmana estem rebent informació de les nostres seccions sindicals als diferents hospitals, ambulàncies i centres de salut. Totes coincideixen que l’epidèmia de COVID19 està colpejant molt fort i posant al límit el sistema sanitari malgrat les ampliacions d’espai, temporalment i plantilla.

Dels hospitals ens arriba que s’està prioritzant qui té accés, o no, a un respirador. Hi ha persones en situació greu de tot perfil d’edat, cada cop més baixa. Les morts se succeeixen. L’estrés i cansament comencen a passar factura física i psicològicament als treballadors i treballadores que s’estan deixant la pell malgrat les deficiències de material protector. Amb la seva feina, intenten compensar els dèficits d’anys i anys de retallades a la sanitat pública.

Des del govern de l’estat encara es manté activitat econòmica a empreses que no són essencials. Per què s’ha de repartir una tablet per Amazon? Per què IKEA ha de seguir venent mobles? Per què Glovo ha de seguir posant en perill als seus treballadors/es? Per què centenars de milers de treballadors/es han de seguir compartint espai al transport públic per treballar a feines prescindibles? Per seguir mantenint el beneficis privats d’empreses capitalistes. Ni més, ni menys

Tota aquesta activitat incrementa els contagis. Més contagis comporten més malalts greus. I més malalts greus, més morts.

Ens diuen que hem d’estar preparats per acceptar xifres elevades de defuncions. Des de la CGT de Catalunya diem de forma ben clara als polítics que permeten aquesta situació : en sou còmplices. Durant cada dia que no es vol tocar l’economia sumarem noves morts a aquest comptador sinistre. Unes morts que es podrien evitar si no es triés el capital per sobre de la vida. Quantes morts evitables considera el govern que són acceptables per a no tocar els beneficis de les empreses? 1000? 4000? 5000 més?

En aquesta decisió el govern està ben acompanyats de la patronal de Foment del Treball, que ahir mateix feia una crida a no realitzar un confinament total. Estem ben segurs que no seran ells els que ompliran la llista de les estadístiques: no acostumem a veure’ls ni a rodalies, ni al metro, ni treballant a les feines que incompleixen tota normativa de prevenció.

Cal l’aturada forçada de tota la producció privada que no sigui indispensable per la lluita contra la pandèmia. Una aturada amb el manteniment dels salaris dels treballadors/es. Els beneficis que els darrers anys han tornat a ser de récord de les empreses han de servir per pagar a qui les fem funcionar cada dia, també durant aquesta emergència. I si cal produir, que sigui per proveïr-nos de bens de primera necessitat per a la vida: aliments, material de neteja, equipaments sanitaris, …