CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Sindical

Imatge roda de premsa
Acció Sindical

L’acomiadament d’un treballador d’Innova destapa un possible cas de tràfic d’influències, incompatibilitats i irregularitats en el holding municipal reusenc

Dia si i dia també apareixen nous casos de possibles pràctiques corruptes al si del grup municipal d’empreses Innova de Reus, un immens forat negre, una menjadora on algunes persones han fotut mà impunement emportant-se diners a munts i deixant l’economia de l’Ajuntament de Reus en fallida.

La ciutat de Reus ocupa ara mateix un lloc destacat en el rànquing de corrupteles i la malversació de fons, i constitueix un clar exemple d’utilització de càrrecs públics per a fer negocis privats, el cas més paradigmàtic de tots el de Josep Prat, exdirector general del grup d’empreses municipals de Reus Innova i actual president de l’Institut Català de la Salut (ICS).

I a més dels ciutadans i ciutadanes de Reus, que ho pateixen en forma de retallades i de privatització de serveis públics, els grans afectats han estat els treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Reus i d’empreses sota el paraigües d’Innova, com per exemple l’Hospital de Sant Joan, que han patit retallades salarials i laborals en nom d’una crisi que no han generat. En ambdós casos, les úniques partides en les que s’ha retallat han estat aquelles referents als treballadors, en especial els salaris i diverses prestacions establertes en conveni.

En aquest escenari és on s’inclou el cas de l’acomiadament del treballador d’Innova Xavier Monforte, el cas del qual estem portant des dels serveis jurídics de la CGT amb la intenció d’aconseguir-ne la nul·litat, un treballador que, amb el suport de la CGT i la CUP, ha tingut la valentia d’explicar públicament allò que s’amaga darrere del seu acomiadament, que és, com a mínim, irregularitats manifestes i, sobre tot, falta d’ètica, tant per part de les persones que han forçat el seu acomiadament com per qui no ha mogut un dit per a evitar-lo.

Llegir més »
Acció Sindical

Andreu Curto surt de Brians I després de 24 dies de presó per participar a un piquet del 29-M

JESÚS RODRÍGUEZ | 22/06/2012 – Setmanari Directa

El jutjat d’instrucció 5 de Barcelona ha decretat la posada en llibertat d’Andreu, el jove tortosí que es troba a la presó de Brians I des de fa més de tres setmanes per la seva participació a un piquet de la vaga general del 29 de març al barri de Sants de Barcelona.

Durant l’últim mes s’han fet nombroses mobilitzacions per a reclamar-ne la seva posada en llibertat. Una manifestació a Sants, una altra a Tortosa i una marxa al centre de Barcelona, així com nombroses concentracions al llarg de tot el territori han estat constants durant aquestes setmanes. La Plataforma en Defensa de l’Ebre, el Casal Panxampla, Maulets, Alerta Solidària i l’Assemblea de Barri de Sants, entre d’altres, han fet una àmplia campanya de suport al jove. Curto ha abandonat el centre penitenciari la tarda del 22 de juny, poc abans de les 18h. desenes de persones li han donat la benvinguda a les portes del recinte penitenciari al municipi de Sant Esteve Sesrovires. Rubén, l’altre jove que va ser empresonat juntament amb ell va quedar en llibertat ara fa 10 dies.

Amb la posada en llibertat d’Andreu Curto ja no queda cap persona empresonada per la seva participació a piquets i manifestacions de la vaga general. En total, al llarg dels últims 3 mesos, el Departament d’Interior ha efectuat 106 detencions relacionades amb l’aturada contra la reforma laboral. A partir de les 20h, s’ha realitzat un acte de benvinguda al centre social Can Vies de Sants.

Llegir més »
Acció Sindical

Miners, ecologia, 15-M

El rescat de la UE ha fet que passi, injustificadament, a segon pla la lluita dels miners. Obligats estem – sembla- a rescatar-la, i això encara que resulti difícil avaluar quina és la intensitat del debat que han suscitat, en els últims dies, i en el món que resisteix, les protestes corresponents.

En aquestes condicions, i encara que un corre el risc d’atorgar relleu excessiu al que probablement no ho té, no em queda més remei que apuntar una intuïció: alguna cosa hem fet malament tots quan no sembla que tinguem altra cosa que discrepàncies sobre qüestions de fons.

Començaré dient el que crec que és, en aquestes hores, el principal: sobren els motius per a donar suport, amb tot el que estigui al nostre abast, a la protesta minera. Faltaria més! Si a tot arreu intentem plantar cara a agressions i retallades, com hauria de faltar el nostre suport a qui, en el món de la mineria, denuncien els efectes d’unes i altres.

Assenyalat això, que repeteixo és el principal, no queda més remei que pronunciar-se sobre algunes disputes que estan en la rebotiga. Estic pensant abans de res, clar, en la qual es pregunta per l’actitud -no d’ara: de sempre- que la resistència minera ha assumit en relació amb una qüestió tan vital com és el respecte del medi natural i els drets de les generacions esdevenidores. Tinc la impressió -la certesa, per millor dir-lo- que les protestes d’aquestes hores apunten directament al legítim propòsit de garantir salaris i preservar llocs de treball. Però, encara que no ignoro la delicadíssima situació de moltes famílies, trobo a faltar, inequívocament, una mica més.

Alguns companys em diuen que, àdhuc compartint la meva preocupació pel silenci que la dimensió ecològica de la crisi provoca en el moviment miner, no és aquest el moment per a airejar aquestes desavinences. Pot ser que tinguin raó. Però em veig obligat a preguntar quan arribarà, llavors, aquest moment.

Portem trenta anys amb la mateixa batussa. Primer van ser les discrepàncies que el futur de la indústria militar va aixecar entre els nostres pacifistes i el que avui anomenem sindicats majoritaris; els primers reclamaven el tancament de les fàbriques corresponents, en tant els segons exigirien, sense més, que es preservessin els llocs de treball. Després van arribar les disputes en el que fa a una sagnant indústria, l’automobilística, descaradament subvencionada pels successius governs espanyols. Ara ens topem amb una discussió -crec jo que insortejable- sobre l’avenir de moltes de les indústries extractives, lamentablement lesives per al mitjà natural i no menys lamentablement vinculades amb un estil de vida insostenible (el nostre, clar, no el dels miners).

Quan se’m diu que la revolta d’avui obeeix al propòsit d’exigir que es compleixi el que els nostres governants van donar per bo anys enrere, vull preguntar-me si no és prudent discutir això que els uns i els altres van acatar. També he escoltat amb freqüència aquests dies que la responsabilitat pel que fa a la sense raó de bona part de l’activitat extractiva no és dels treballadors d’aquesta, sinó de les empreses o, més encara, del sistema. M’agrada poc l’argument. Si, com productors o com consumidors, acatem les regles del joc que imposa aquest sistema, som al cap corresponsables de la lògica d’aquest. I estem renunciant a la tasca de transformar la realitat.

Quan algun col·lega, de bon to, ha suggerit que entre els ecologistes no falten les gents que, obsessionades amb el medi natural, han oblidat el que significa la lluita social de sempre, no em queda més remei que donar-li la raó. Per a a continuació preguntar-me, això sí, quants són els treballadors que, a més de mantenir viva aquesta lluita social, mostren consciència plena i conseqüent pel que fa als nostres deures amb el planeta i amb les generacions esdevenidores.

Tots som part del sistema que patim, i no seria saludable que oblidem que la nostra conducta no sempre està a l’altura de les circumstàncies. Altra cara de la discussió d’aquests dies l’ofereix una col·lisió, sospito que una miqueta artificial, entre el 15-M i els miners. En algun cas intueixo que neix d’un malentès. No li donaré major relleu a les frases proferides per alguns miners que, davant la policia, van considerar convenient afirmar que no eren com aquests pacifistes del 15-M. I no l’hi donaré perquè no ho té, tot i que em sembla que el seu és recordar que el que els periodistes anomenen indignats no són cresta de gall.

No està de més que recordi referent a això el que de bon tros encertat ens diu Raimundo Viejo: “Estudiants i indignats, contràriament a aquesta fluixejada dels miners que rula per la xarxa, no només van aconseguir expulsar als mossos de plaça Catalunya; ho van fer, a més, sense necessitat de coets, dinamita, caputxes, ni tota la parafernalia: purament aikido de la multitud”.

Em preocupa més l’actitud de qui, les més de les vegades des de fora -ni són miners ni són 15M-, han procurat airejar eventuals diferències entre els uns i els altres. Aquestes gents, clarament sobrepassades pel que el 15-M ha acabat per suposar, semblen decidides ara a recuperar el terreny perdut i escudar-se darrere dels miners.

Per fi la classe obrera hauria reaparegut per a deixar a cadascú en el seu lloc i, de forma més precisa, per a revelar ben a les clares la condició d’un moviment, el del 15 de maig, en el qual falten la consciència d’això, de classe, i la voluntat de transformació revolucionària. Caram! Bé puc imaginar-me la reacció d’un indignat que ho estigui de debò: siguin quines siguin les mancances del 15-M -li preguntarà a l’espavilat de torn-, des de quins púlpits parlaran aquestes gents que ara m’ocupen? Serà que els miners, legítimament lliurats a la tasca de defensar ocupacions i salaris, estan a punt de prendre el Palau d’Hivern? Ho faran amb ells les direccions, entumides, de CCOO i UGT, després d’acceptar, durant decennis, l’inacceptable? Escoltarem per fi que reapareixen les paraules alienació i explotació en el llenguatge sindical a l’ús? Ens arribarà algun missatge que convidi a concloure que l’objectiu d’acabar amb el capitalisme comença a recobrar pes? Tindrem coneixement d’alguna iniciativa en la qual la paraula autogestió reveli ben a les clares la perspectiva de superar el món del treball assalariat i la mercaderia? En fi, rebrem notícies que la consciència dels límits mediambientals i de recursos del planeta convida a posar sobre la taula altres valors i altres actituds?

No convé que ens enganyem. La protesta minera és un interessantíssim exemple que alguna cosa comença a explotar entre els nostres treballadors. I el 15-M reflecteix ben a les clares que una part de la gent ha començat a adonar-se del que tenim entre mans. Fem el que estigui al nostre abast per a acostar posicions. I aconseguim referent a això, en particular, dues coses. D’una banda, que el 15-M trenqui definitivament amb els espasmes merament ciutadanistes que segueixen operant en el seu interior. I per l’altre que cada vegada siguin més els treballadors que se sumin a la tasca d’una resistència enfront del capitalisme que incorpori els valors de l’autogestió, la lluita antipatriarcal, la contestació antiproductivista i l’internacionalisme solidari. Tasca no ens faltarà.

* Carlos Taibo és escriptor, editor i professor Titular de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat Autònoma de Madrid. Article publicat al Rojo y Negro digital.

Llegir més »
Acció Sindical

Aturades el 22 i 25 de juny en el districte 33 de Correus a Barcelona

VAGA A CORREUS EN EL DISTRICTE 33 DE BARCELONA ELS DIES 22 I 25 DE JUNY

Les aturades afectaran als barris de Vallbona, Ciutat Meridiana, Trinitat Nova Trinitat Vella i Torrebaró, afectant uns 20.000 veïns.

Des de fa uns mesos Correus obliga als carters d’aquests barris a assumir les zones de repartiment vacants sense tenir en compte les seves característiques singulars (distàncies, carrers amb forts pendents, vies ràpides que travessen el barri, etc.),el que fa molt més complicat el repartiment que en les zones cèntriques de la Ciutat. A més en breu s’habitaran 400 nous habitatges.

Això fa impossible que el correu en aquesta zona de la ciutat es reparteixi diàriament a tots els domicilis, incomplint, les obligacions de servei públic encomanades per llei a Correus i amb el consegüent deteriorament del servei cap als ciutadans. Aquesta situació afecta també a les condicions laborals dels treballadors als quals cada dia se’ls envia a repartir a zones que desconeixen.

Finalment, en un país amb més de cinc milions de desocupats, Correus deixa de contractar personal, sumant-se així a la política de retallades. Basta recordar que el president de Correus, Javier Cuesta ja va anunciar la seva intenció de reduir aquest any la plantilla de Correus en 2000 persones, justificant aquesta mesura pel descens de la demanda, mentre les aportacions amb les quals l’Estat hauria de dotar al servei públic s’han reduït a la mínima expressió.

Des de CGT donem suport les reivindicacions dels treballadors del districte 33 i emplacem a la Prefectura a que posi els mitjans necessaris per a impedir la deterioració del servei públic i les condicions laborals atenent les reivindicacions de l@s treballador@s del districte 33.

Per un servei públic de qualitat i per la contractació de personal

No a les retallades, tampoc a Correus

CGT Correus Barcelona

Llegir més »
Acció Sindical

Concentració de protesta dels funcionaris de l’Estat a Barcelona el 21 de juny

ELS FUNCIONARIS DE L’ESTAT PROTESTARAN DAVANT LA DELEGACIÓ DEL GOVERN A CATALUNYA

CONCENTRACIÓ DIJOUS 21 DE JUNY A LES 10 I FINS A LES 11 A LA DELEGACIÓ DEL GOVERN A CATALUNYA, MALLORCA 278 / ROGER DE LLURIA

Convocats per la Junta de Personal i pels sindicats CGT, CCOO, UGT i ASI-USOC, els funcionaris de l’Estat a Barcelona es concentren dijous 21 de juny, entre les deu i les onze del matí, davant la Delegació del Govern a Catalunya, situada en el Palau Muntaner, carrer Mallorca nº 278, en la confluència amb Roger de Llúria.

A la concentració està convocat el personal que treballa en aquest centre. Assistiran els membres de la Junta de Personal dels funcionaris de l’Administració de l’Estat a Barcelona.

Els funcionaris de l’Estat protesten contra la reforma laboral, que també els afecta, en defensa dels serveis públics i contra els altres retallades socials que està portant a terme el Govern, seguint amb les mobilitzacions que es van iniciar amb la vaga general del 29 de març passat.

En el mateix sentit, des de primers de maig s’han vingut realitzant concentracions davant d’altres centres de treball de l’Administració de l’Estat a Barcelona, com la Prefectura Provincial de Tràfic, l’Institut Nacional de la Seguretat Social o la Tresoreria de la Seguretat Social.

Així mateix, pròximament es realitzaran noves concentracions davant la delegació de l’Agència Tributària i altres organismes.

La Junta de Personal de l’Administració de l’Estat a Barcelona.

Persona de contacte: Miguel Angel García Muñoz Tlf. 656 65 74 52

Llegir més »
Acció Sindical

Resolució de la FESIM-CGT davant la crisi i com afecta al sector del metall

RESOLUCIÓ DEL PLE DE SINDICATS DE LA FESIM-CGT

Reunits el Ple de sindicats de la FESIM, per a la presa d’acords en l’acció sindical i organitzativa, així com per a l’elecció d’un nou Secretariat Permanent, hem valorat l’actual situació que viu la societat de l’àmbit estatal davant l’agressió que el capitalisme està realitzant a les classes populars mitjançant la crisi financera.

Una crisi creada, manipulada i usada per a retallar els drets i les conquestes de desenes d’anys de lluites socials que havien configurat una sèrie de drets universals que estan sent destruïts alhora que es genera un empobriment de la població i un cada vegada major enriquiment d’una casta d’especuladors i lladres que juguen amb la vida de milions de persones amb una impunitat que ha d’acabar com més aviat millor. Per a mantenir aquesta agressió, a favor dels rics, l’estat està actuant de manera repressiva contra les organitzacions i moviments socials.

Aquesta agressió, afecta al sector metal·lúrgic d’una manera clara. Ja hem viscut una reestructuració salvatge, amb més de 1,7 milions de llocs de treball destruïts en els últims set anys, però l’espiral de destrucció econòmica i el robatori generalitzat de les entitats financeres al conjunt de la població mitjançant decisions com el canvi constitucional o el pretès rescat des d’Europa, no fan més que rebaixar les capacitats de compra de la població, creant una reducció de l’economia que augmenta aquesta espiral.

Les notícies i previsions en el metall, parlen d’una nova agressió de les empreses amb altra reestructuració amb pèrdua d’ocupació i rebaixa de condicions i salaris.

La CGT del metall plantegem, contra tota aquesta situació, el següent:

• La FESIM rebutja la possibilitat de nous acomiadaments en el metall. Exigim una solució a l’actual economia que passi per la reducció de les hores de treball amb 32 hores setmanals, amb el manteniment dels salaris, l’eliminació de les hores extres encobertes que signifiquen les mesures de flexibilitat i la reducció dràstica dels ritmes de treball que atempten greument a la salut de tots/as.

• La FESIM ens comprometem a defensar aquestes reivindicacions i a ser coherents amb la convocatòria de Vaga General del passat 29 de març, rebutjant les pretensions de les empreses del metall, d’empitjorar les condicions salarials, augmentar la flexibilitat i ritmes de treball i per tant seguir carregant sobre els treballadors les conseqüències del frau que significa l’anomenada crisi capitalista.

• La FESIM crida a tots els treballadors i treballadores del metall, en les empreses i en totes les estructures sindicals, a treballar perquè es facin les convocatòries de Vaga General necessàries perquè canviï la realitat social i els rics, empresaris i banquers siguin qui paguin amb els seus capitals, les conseqüències del fracàs que significa la seva crisi per a la majoria de la població.

• La FESIM denúncia i condemna l’actuació dels governs central i autonòmics, així com les diferents policies, reprimint de manera antidemocràtica la reacció contra el gran frau dels poderosos amb aquesta crisi. En concret, mostrem la nostra solidaritat amb tots/es aquells/es que han sofert presó, detencions irracionals, persecució o assetjament, de les forces policials o judicials.

Ruesta, 16 de juny de 2012

Federació de Sindicats de la Indústria Metal·lúrgica de la CGT

Attached documents

Resolució FESIM-CGT

Llegir més »
Acció Sindical

Més enllà de la reforma laboral

El passat 29 de març, vam fer una vaga que va aconseguir una important resposta social, tant en l’atur laboral com en l’assistència a les manifestacions. Va ser un clam, en el qual el malestar social va aprofitar a expressar-se protegint la convocatòria -tardana sí, però aquesta vegada decidida- de les organitzacions sindicals.

Què hem de fer a partir del 30 de març?, aquesta és la pregunta que ens hem de fer i ens estem fent. A partir del 30 de març hi ha nombrosos i poderosos moviments per a contrarestar el fet i l’eco de la mobilització del 29 s’anirà a diluint, si no fem res per impedir-lo. Qualsevol convocatòria a la qual falta un calendari de mobilitzacions posteriors és, en si i al marge del seu èxit, feble.

Si la vaga tenia per objectiu revertir una situació, la mobilització, en les formes que sigui, sense descartar altres convocatòries generals, ha de continuar fins a aconseguir-lo. Basta recordar convocatòries anteriors que van quedar en actuacions aïllades i foto d’un dia, més pròpies per a la defensa dels respectius espais sindicals que per a enfrontar-se seriosament a la situació, i de les quals es van seguir el que les mesures a les quals la convocatòria deia oposar-se s’apliquessin, i no solament s’apliquessin sinó que fossin considerades com pas previ a mesures més dràstiques. Una postura sempre ambigua la d’una mobilització sense pla de continuïtat, cada dia més ineficaç si tenim en compte l’actitud decidida i absolutament bel·ligerant dels poders econòmics, que no deixa cap espai a l’ambigüitat.

A més, la Reforma Laboral, amb ser gravíssima, no pot quedar com objectiu únic d’aquesta vaga i de la mobilització que ha de continuar-la. Amb cinc milions i mig de persones en atur, cada dia més desprotegides, les condicions de treball es degradaran necessàriament, amb o sense Reforma, i qualsevol treball en qualsevol condició contractual, laboral i salarial acabarà per aparèixer millor que l’atur perllongat i sense altra sortida. La Reforma Laboral ve a donar cobertura legal i impulsar una situació que ja s’està exercint en la pràctica, i una mobilització que ens retrotraurà a la data anterior a la seva aprovació no hauríem de considerar-la un èxit. La Reforma és una reculada clara, que no evitaríem del tot amb la seva anul·lació, ni aquesta anul·lació suposaria un avanç significatiu, més enllà del fet d’obtenir una victòria.

Més enllà de la Reforma Laboral, el problema és la situació en la qual ens estan ficant uns governs nefasts, sotmesos a un capitalisme especulatiu disposat a arrasar amb tota garantia social i condició de vida. El problema és el joc financer generador d’un deute que dicta les normes econòmiques del que es pot i del que no es pot fer. El problema és la desigualtat creixent, l’acumulació de riquesa, el paulatí empobriment general i, sobretot, la consegüent acumulació de pobresa, que maten la dignitat i fan impossible una vida mínimament satisfactòria.

Vivim una situació negra. Tal com van les coses, la societat futura i la vida dels nostres fills, serà molt pitjor que l’actual. I no és solament per falta de recursos sinó per l’increment de la injustícia. Podem acceptar que veníem vivint per sobre de les nostres possibilitats, d’acord. Però això no se soluciona amb els actuals creixements de la riquesa d’uns pocs i la misèria de cada vegada més gent, se soluciona amb un millor repartiment, que cobreixi primer les necessitats bàsiques de totes i tots. Per això aquesta vaga general ha de continuar-se en un crit per l’exigència del repartiment, crit que serà creïble des de la nostra voluntat de repartir.

L’explotació avui no es limita a les condicions laborals i salarials, es dóna en totes les facetes de la vida: producció, consum, habitatge, finançament, formes de representació… Per això tampoc n’hi haurà la contestació en el terreny laboral. La Vaga General és la condició que ha de fer possible una mobilització més àmplia, que reculli i impulsi totes les formes de contestació a totes aquestes formes d’explotació. Qualsevol vaga general i qualsevol mobilització han de tenir un caràcter laboral i social, ha d’intentar fer aflorar tots els malestars i buscar la participació de tots els sectors de la societat.

La negror de la situació actual, a més de per els seus efectes, s’agreuja perquè avui els seus nuclis de decisió estan cada vegada menys a l’abast de la nostra influència. Al marge de la voluntat (nul·la) de qualsevol dels governs, avui s’exerceixen sobre ells unes forces terriblement poderoses que no contrarestarem amb una ni amb dues ni amb tres convocatòries de vaga general.

Existeix una trama (globalització, financiarització, deute, exigències, enfonsaments i salvaments…), en la qual ens hem deixat entrar, que no desmuntarem o de la qual no sortirem sense un cost molt elevat. El cost de romandre en ella no serà inferior sinó superior, solament que ens ho aniran administrant i dosificant. Però sortir-nos d’ella tindria, igualment, un cost elevat en termes econòmics i requeriria una voluntat social molt ferma i decidida.

Això és, cap de les possibles sortides a l’actual crisi ens retornarà, en nivells de consum, a una situació similar a l’anterior. La diferència entre ambdues estreba més en els nivells d’autonomia i d’equitat. La primera ens aboca a nivells de dependència, abandó i desigualtat creixents. La segona podria permetre una recuperació de la capacitat de decisió i obrir la porta a majors nivells de repartiment i a variacions en el model de desenvolupament i en el sistema econòmic actual. Entenc que la nostra opció és la segona, però fer d’ella la nostra opció implica assumir els seus costos i requeriria una capacitat de mobilització social de la qual avui estem lluny.

No sabem quin serà el camí que seguiran les organitzacions sindicals majoritàries. És previsible que hàgin de donar alguna forma de continuïtat a la mobilització del 29M, però és molt improbable que aquesta mobilització els dugui a un procés de radicalització real que vagi més enllà de la contestació de la Reforma Laboral, que comenci a qüestionar l’actual model desarrollista que se’ns proposa i en el qual aquesta reforma està ja implícit.

Massa temps el sindicalisme ha estat lligat a aquest model desarrollista i competitiu, intentant salvar el seu espai propi, lligant-lo a l’intent contradictori de defensa dels nivells de consum del sector de treballadors en millor situació laboral. Avui aquesta postura contradictòria és inviable, però és molt difícil, impensable, que el sindicalisme ancorat en ella doni el salt suficient per a col·locar-se en unes altres posicionar-se.

A partir d’aquí, la qüestió és què podem fer nosaltres, saber si estem amatents i si som capaços d’obrir altres camins en els quals el malestar social pugui expressar-se. Per a procurar arriscar en concrecions, molt conscient dels riscos, apostaria en tres vies:

En primer lloc, si l’organització sempre és un mitjà i no un fi, però sempre hem buscat en aquesta afirmació un equilibri en el que la finalitat de la mobilització i el mitjà organitzatiu s’autoalimentessin, és el moment de trencar aquest equilibri, prioritzant la mobilització i sacrificant la patrimonialització.

En segon lloc, hem d’intensificar la nostra capacitat d’actuar en solitari, una cosa que ja venim exercint en el concret, però que hem de traslladar al plànol, més difícil, del general. Actuar en solitari no vol dir tancament en nosaltres mateixes, vol dir que estem disposades a arribar al màxim de les nostres possibilitats d’actuació amb totes i tots qui estiguin en aquesta mateixa disposició, sense esperar a ni dependre de qui no ho estiguin.

Finalment, hem d’expressar amb major nitidesa les nostres postures basades que cap solució esperem de postulats desarrollistes, que són un engany, que el desarrollisme ve a per nosaltres i que qualsevol exigència seriosa de repartiment ha d’enfrontar-se-li i plantejar-se antidesarrollista.

* Editorial del Libre Pensamiento de primavera, revista de pensament, crítica i reflexió editada per la CGT.

Llegir més »
Acció Sindical

Unes 2500 persones es manifesten a Barcelona contra les retallades, la reforma laboral i la repressió

El matí del dissabte 16 de juny, unes 2500 persones s’han manifestat pels carrers de Barcelona, amb inici a la cruïlla Diputació/Passeig Sant Joan, en una marxa contra les retallades, la repressió i la reforma laboral convocada per la CGT i on també hi han participat la CNT, la COS, assemblees de barri i la Comissió Laboral del 15-M, l’esquerra independentista, col·lectius antirepressius…

La marxa, que anava encapçalada per una pancarta contra la repressió i exigint la llibertat de l’Andreu, activista de la vaga del 29M que encara està empresonat, ha fet una llarga ruta per totes les institucions responsables de la repressió viscuda els últims mesos: Departament d’Interior, Fiscalia General de Catalunya, Delegació del Govern, Foment del Treball i Palau de la Generalitat.

Llegir més »
Acció Sindical

CGT Ensenyament desconvoca les vagues dels dies 20 i 21 de juny

CGT Ensenyament va fer el preavís de vaga pels dies 20 i 21 de juny davant les darreres mesures de la Conselleria d’Ensenyament que suposaven més reduccions de plantilles (amb les consegüents pèrdues de places definitives, de vacants i de feina per al curs vinent), l’eliminació de la paga de juliol, aquest curs, i la retallada de salaris (entre el 15 i el 50%) el curs vinent, per al personal substitut.

Llegir més »
Acció Sindical

CGT en suport de la lluita de les conques mineres

Estem vivint una lluita exemplar protagonitzada per les i els treballadors de la mineria del carbó (conques mineres d’Astúries, Castella-Lleó, Aragó) que està contribuint, al costat d’altres lluites, a la revitalització necessària del moviment obrer del nostre país.

Parlem de vaga en les conques mineres amb talls de tràfic en autopistes, carreteres i vies ferroviàries, tancaments en els pous, marea negra, marxes, manifestacions, barricades d’arbres tallats, pneumàtics cremant,… en diferents llocs. Parlem de vaga declarada indefinida a finals de maig contra les retallades d’un 60% dels fons públics per al carbó, vaga que pretén salvar l’economia de milers de famílies asturianes, lleoneses, aragoneses i el futur de les conques mineres.

La digna lluita que les i els miners estan plantejant en defensa dels llocs de treball directes i indirectes i en defensa de la vida en les conques mineres, s’està convertint en un bon referent de resistència per al conjunt de societat, en aquests temps de crisis i explotació de la classe treballadora.

Des de la CGT volem transmetre tot el nostre suport a aquesta lluita en defensa de l’ocupació en la mineria del carbó, no resignant-se als dictàmens del govern i a la seva política de retallades. El cas de la mineria és el viu exemple de la incapacitat del govern per a manejar una situació de crisi econòmica, al deixar de sostenir la indústria del carbó a força de tancaments salvatges, ERO i fallides, mentre es compra carbó importat, australià o xinès.

No es pot deixar en el carrer d’un dia per a un altre a milers i milers de famílies (50.000 llocs de treball) sense cap pla de reconversió, sense cap alternativa, usant només criteris economicistes i de pura rendibilitat. Conscients de la problemàtica mediambiental de la indústria del carbó, s’han d’implementar plans reals de reconversió industrial que condueixin al progressiu desmantellament de l’extracció del carbó en el nostre país per a convertir-lo en unes indústries social i econòmicament sostenibles per al desenvolupament dels pobles i les persones que viuen en aquest moment de la mineria.

És pervers que, mentre es retallen 27.000 milions d’euros en els Pressupostos de 2012 i 10.000 milions addicionals per a Sanitat i Educació, i s’injecten 100.000 milions a la banca, el govern retalla 600 milions de les ajudes a la mineria sense un pla de reconversió dels sectors que produeixen pèrdues.

La CGT continuarà donant suport, solidaritat i suport al conjunt del sector miner perquè continuï la justa defensa dels seus llocs de treball i de la vida en les comarques. Creiem que és imprescindible que des de tots els sectors, associacions, sindicats i col·lectius, es participi activament donant suport a les i els treballadors miners en la lluita que estan mantenint contra el Govern i contra un sistema capitalista que no dubta a rescatar a la banca i s’oblida de les milers de famílies que viuen del seu treball. Es retalla en l’educació, la sanitat, el transport, es retalla en la mineria i demà serem qualsevol de nosaltres i nosaltres. És imprescindible la immediata unitat de tota classe treballadora per a acabar amb aquest genocidi laboral que està escometent el capital.

Des de la CGT, us emplacem a totes i tots a participar en les mobilitzacions que hi ha previstes per als pròxims dies.

Alguns exemples són:

* Mobilitzacions i marxes de la “Marea Negra”

* Diumenge 17 de juny: Manifestació a Gijón a les 12:00h. sortint de la Plaça del Humedal.

* Dilluns 18 de juny: Vaga General en les Conques Mineres.

Amunt els que lluiten!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Attached documents

Comunicat suport lluita mineria

Llegir més »
Acció Sindical

Diari “Aturem les retallades de drets” i manifest unitari manifestació 16J a Barcelona

Contra la repressió, la reforma laboral i les retallades

Llibertat Andreu!

Manifestació a Barelona, dissabte 16 juny, 11.30h. Conselleria d’Interior (Diputació / Passeig Sant Joan)

MANIFEST

Per tal de sortir de la crisi econòmico-financera, els governs català i espanyol
han apostat per un programa d’ajustos estructurals que implica una seriosa
degradació de les condicions de vida de tota la població: per poder donar
cobertura a aquestes retallades, han promogut una escalada de violència econòmica,

Llegir més »
Cartell 16J Barcelona
Acció Sindical

El 16 de juny, tots i totes a Barcelona, a manifestar-nos contra la repressió, les retallades i la reforma laboral

LA CGT EN DEFENSA DE LES LLIBERTATS, CONTRA LA REFORMA LABORAL I LES RETALLADES SOCIALS

Per la llibertat sense càrrecs per a Laura Gómez i la resta de persones detingudes i encausades per la Vaga General del 29M

La crisi financera i econòmica en la qual ens han ficat banquers, especuladors i polítics submisos, s’està resolent contra els interessos de la majoria de la població, al mateix temps que el govern està aprofitant la situació per aplicar el seu programa amagat ultraliberal i incrementar l’explotació de les i els treballadors, i asfixiar les seves aspiracions de llibertat i justícia social.

Llegir més »
Acció Sindical

CGT anuncia la convocatòria d’una Vaga General per a la pròxima tardor

La Confederació General del Treball (CGT) ha anunciat en roda de premsa la seva intenció de convocar una Vaga General per a la pròxima tardor, en el marc de la discussió dels Pressupostos Generals de l’Estat.

CGT manifesta que el panorama és desolador: gairebé sis milions de persones en atur, milions sense rebre prestacions per atur, centenars de milers de famílies desnonades, reforma laboral per a eliminar el dret al treball, reforma de la negociació col·lectiva per a canviar les relacions laborals, reforma constitucional per a prioritzar el pagament del deute i els seus interessos, reforma del sector financer per a rescatar a la banca amb milions d’euros, retallades en els Pressupostos Generals de l’Estat de 27.000 milions d’euros, retallades de 10.000 milions addicionals en sanitat i educació, pujada d’impostos, amnistia per al frau fiscal, i l’últim episodi de tota aquesta estafa el rescat del sistema financer espanyol amb fins a 100.000 milions d’euros del qual respondrà tota la població.

A més, CGT assenyala que les retallades es produeixen també en les llibertats i drets fonamentals: reforma del codi penal, increment de la repressió, criminalització del sindicalisme de classe i combatiu, dels moviments socials, amb centenars de militants sindicals i activistes socials encausats després de la Vaga General del 29M com el cas de la nostra companya Laura Gómez de la CGT de Barcelona.

El sindicat CGT considera necessari que totes les lluites que s’estan produint conflueixin i culminin en una vaga general que impliqui una mobilització integral de la societat amb atur general en el món laboral, amb vaga de consum, manifestacions i mobilitzacions, una jornada de lluita laboral i social que abasti a tota la població.

Des d’aquest instant, la CGT està en marxa en pro d’aquesta convocatòria i vol comptar amb la implicació del màxim d’organitzacions, moviments socials, assemblees populars, plataformes ciutadanes, moviment estudiantil i sobretot, vol fer-lo amb la implicació de la classe treballadora i els sectors populars.

GABINET DE PREMSA CONFEDERAL DE CGT

12 de juny de 2012

Llegir més »
Acció Sindical

Comunicat sobre la dedicació docent

Benvolgut company / Benvolguda companya

El passat dilluns el Vicerector de personal acadèmic, Miquel Àngel Senar, ha fet arribar als directors/es de Departament una comunicació on els fa saber que la dedicació docent màxima per al professorat a temps complert és de 560 hores de classe. Amb aquestes instruccions finalment l’Equip de Govern de la UAB, i en especial el Vicerectorat de Personal Acadèmic rectifica en una mesura que ha generat una gran polèmica i indefensió tant en el PDI de la nostra universitat com en els directors/es de Departament i els coordinadors/esde titulació.

Llegir més »
Acció Sindical

Del 1 al 7 d’octubre: Setmana de lluita europea en defensa dels sistemes públics de salut

Els passats 12 i 13 de maig, representants de grups anti privatització, coordinadores contra el tancament de centres sanitaris i organitzacions sindicals alternatives de 9 països europeus (Alemanya, Bèlgica, Eslovàquia, Espanya, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Polònia), es van reunir en Paris per a intercanviar informació sobre la situació dels sistemes públics de salut i estudiar possibles accions conjuntes, al mateix temps que es va consensuar un Manifest.

Resumim en pocs punts les principals idees recollides:

Des de fa anys, independentment que governin partits conservadors o socialdemòcrates en coalició amb altres partits “d’esquerres”, i amb la col·laboració de grans sindicats i altres grups subvencionats pel poder, s’està portant a terme a tota Europa un procés de desmantellament dels sistemes de protecció social.

La “crisi financera” per tant no és la causa, sinó que està servint d’excusa per a accelerar aquest procés. S’està produint una deterioració significativa dels indicadors sanitaris. La taxa de suïcidis s’ha duplicat a Grècia en tot just 3 anys; a Espanya ja ha passat a ser la primera causa de mort externa per davant dels accidents de tràfic. L’esperança de vida s’ha reduït 2 anys a Grècia, i en alguns països de l’est més de 5 anys.

Les fórmules utilitzades per a anar traspassant les parts rendibles dels sistemes de salut a les mans d’empreses privades lucratives són similars: conversió dels hospitals públics en estructures amb funcionament mercantil a les quals se’ls assigna un pressupost fix, clarament insuficient, i que només poden saltar-se mitjançant l’acceptació de crèdits amb elevat interès –“tòxics”–. L’entrada en situació de pèrdues econòmiques serveix de justificació per a privatitzar els centres.

Els professionals dels països de l’est i sud europeus estan veient reduir-se els seus salaris. A Txèquia el salari mitjà mensual d’un metge és d’uns 1.220 €, a Eslovàquia 900 €, a Hongria els especialistes comencen a treballar amb un salari de 350 euros, en els països Bàltics un especialista pot cobrar al voltant de 1.000 euros, mentre a Grècia un especialista amb 35 anys d’antiguitat cobra en l’actualitat uns 1.400 €. Respecte al personal d’infermeria, a Polònia cobra uns 400-500 €. Aquesta deterioració de les condicions laborals està provocant una fugida de professionals que tindrà nefastes conseqüències per a l’atenció sanitària.

S’estan establint nous models de contractació, més acords amb condicions laborals del segle XIX que del nostre segle. Així a Polònia s’ha creat la figura de “l’infermer independent”, que en realitat, és un professional autònom que arriba a treballar entre 250-300 hores/mes (el doble que un/a infermer/a de l’estat espanyol), amb el consegüent perill per a l’atenció dels pacients.

Mentre es potencien les assegurances privades, es tanquen hospitals comarcals (“de proximitat”), centres de planificació familiar i atenció a la dona; se suprimeixen serveis i es concentren uns altres deixant a pacients sense atenció en centenars de km; s’incrementen i introdueixen nous copagaments i taxes; s’expulsa a una part important de la població, generalment en atur, subempleada o immigrants de l’accés als sistemes de salut….

Davant aquesta situació:

1r.- Conscients que la lluita contra la privatització de la sanitat és només una part de la lluita global contra aquest sistema d’explotació capitalista, i que només la coordinació de les lluites en l’àmbit europeu, i la implicació en elles per una banda important de la població, podrà frenar i revertir el procés de mercantilització i desmantellament dels sistemes públics de protecció social.

2n.- Reivindiquem al mateix temps la creació de mecanismes democràtics per al control i la gestió dels serveis públics de salut per part dels propis treballadors i usuaris, com únic mitjà d’acabar amb la corrupció i la dependència de les multinacionals del sector.

Des de la Xarxa Autogestionada Anti-privatització de la Sanitat – RAAS (http://www.raas15a.wordpress.com) i Coordinadora Anti-Privatització de la Sanitat Pública de Madrid – CAS (http://www.casmadrid.org) fem una crida a totes aquelles organitzacions, assemblees i grups interessats de l’estat espanyol, per a participar en l’engegada de la setmana de lluita europea en defensa dels sistemes públics de salut (1-7 d’octubre), organitzant actes i mobilitzacions en totes aquelles localitats en les quals sigui possible.

Com acte central de la setmana de lluita, el dissabte 6 d’octubre tindran lloc MANIFESTACIONS DESCENTRALITZADES EN TOT L’ESTAT.

La salut no és una mercaderia
Pública Sí, Privada No
Atenció sanitària per a totes i tots sense exclusions
No al copagament
Contra la privatització: derogació de la 15/97.

Informació i contactes:
raas15a@nullgmail.com
info@nullcasmadrid.org

Llegir més »
Acció Sindical

En Rubén ja és a casa!

El dilluns 11 de juny, el jutjat d’instrucció número 15 ha decretat llibertat sense fiança per al nostre company Rubén. Aquest jutjat, que ha assumit la instrucció del cas, ha considerat que no hi havia risc de fuga ni de reiteració delictiva, com sí que va considerar el jutjat d’instrucció número 31, el qual va decretar la presó preventiva als dos companys. En Rubén ha estat rebut per aplaudiments d’un centenar de persones que s’han aplegat des de les vuit de la tarda a les portes del CSA Can Viesper poder rebre’l.

Llegir més »
Cartell 12J occuppy ensenyament
Acció Sindical

Concentració a Barcelona per l’increment de la inversió en Educació, el 12 de juny al Departament d’Ensenyament

JORNADA DE LLUITA EN DEFENSA D’UNA EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT

12 de Juny, 17h. DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ. Via Augusta 202-226. FGC Bonanova/Muntaner, Barcelona

La comunitat educativa, indignada davant l’intent de degradar la nostra educació pública per part del
departament d’educació, torna a concentrar-se.

Des de l’assemblea i plataformes en lluita per l’educació usconvoquem a venir i participar.

Llegir més »
Acció Sindical

Nova imputació pels fets de la Vaga General a la Borsa de Barcelona contra una afiliada de la CGT

Eva Sánchez, afiliada de CGT i ex­-Secretària General de Barcelona, ha estat cridada a declarar com imputada pel jutjat d’Instrucció nº 28 pels fets ocorreguts durant el matí de la vaga general del 29-M enfront de la Borsa de Barcelona i que ja va fer passar 23 dies a la presó a la nostra companya Laura.

Exigim el tancament immediat d’aquest expedient que afecta a Laura i a Eva, no té cap sentit criminalitzar actes simbòlics.

La CGT novament convoquem una concentració per a protestar contra el que considerem la continuació de les línies mestres marcades des de la Consellería d’Interior pel seu nº 1, Senyor Felip Puig i Godes i també pel màxim responsable del cos armat de la Generalitat Manel Prats Peláez, de tolerància zero amb les protestes que denunciïn de manera visible als veritables responsables de la crisi, els banquers i especuladors.

L’acte simbòlic o performance, enfront de la borsa, el “Gran Casino Econòmic”, està sent utilitzar-lo com exemple de mà dura i de càstig. Considerem que és una mala estratègia per part del poder, convertir un acte que no posava a ningú en perill, en un judici polític a la dissidència que pot tenir unes conseqüències penals tan desproporcionades.

Des de la CGT exigim, que la Conselleria d’Interior deixi de perseguir a qui lluitem per impedir que se segueixi precaritzant i augmentant els afectats per les decisions econòmiques de retallades que estan duent a l’exclusió social, a la pobresa i a la misèria a milions de persones.

Els polítics, els cossos armats, fiscals i jutges han de situar-se en el context social que vivim la majoria de la societat i no en una bombolla que els fa tenir una realitat diferent.

Els grans delinqüents, els polítics corruptes, aquells que des d’una posició de poder ho utilitzen per a enriquir-se amb les misèries d’una majoria, poques vegades van als tribunals com imputats, tenim un codi penal molt generós amb els delictes econòmics, encara que creen una gran alarma social i conseqüències desastroses per a moltes persones.

La CGT exigim que es tanquin d’una vegada tots els expedients penals i oberts durant la vaga general, que s’alliberi a Andréu i Rubén i es deixi de perseguir a la dissidència ideològica.

CONCENTRACIÓ DILLUNS 11 DE JUNY A LES 9.30 HORES EN LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA (costat Gran Via)

Federació Local CGT Barcelona

Llegir més »
Xartell 12 juny Tarragona
Acció Sindical

Concentració-cercavila a Tarragona el 12 de juny contra les retallades i l’escanyament de l’ensenyament públic

Com bé sabeu, des de fa dies, s’han creuat totes les linies vermelles que provoquen que l’ensenyament públic estigui en perill.

Us hi esperem dimarts 12 de juny a les 17 hores a la Plaça de la Font de Tarragona per anar en cercavila a la porta dels SSTT d’Ensenyament, del carrer Sant Francesc. Allà representarem l’escanyament de l’ensenyament públic, fent un reconeixement al mestre i mig, de mitjana, que desapareix al curs2012-13.

Llegir més »
Acció Sindical

El Sanatori Villablanca de Reus acomiada pel fet de posar-se malalt enlloc de fer front a les veritables causes dels elevats índexs d’absentisme

La Secció Sindical de la CGT volem denunciar públicament i posar de manifest una altra injustícia comesa per la gerència del Sanatori Villablanca de Reus, empresa del grup Pere Mata.

Volem recordar que, després de més d’un any d’intenses negociacions i esforços per arribar a un acord entre la representació sindical i l’empresa per a la signatura del conveni col·lectiu, el passat mes de gener es va rubricar aquest acord renunciant per part de la plantilla a cap tipus de pujada salarial durant dos anys i retallant els salarisun 4%.

Llegir més »