Ho van signar a principis de 2008 els sindicats CCOO, UGT i SATSE (són de ploma fàcil). Sabem què han rebut a canvi? Potser hores sindicals, cursos de formació,…). En qualsevol cas el que resulta evident és que han utilitzat els treballadors eventualsde l’ICS com a moneda de canvi.
Les propostes de banquers, CEOE, multinacionals i de la classe alta són clares, no es toca la butxaca de la patronal, però sí la de les treballadores i treballadors.
Es veia venir, però ha de ser, una vegada més, un Govern de la mal anomenada “esquerra civilitzada” qui “passi per l’adreçador” als treballadors i enganyi a tota la ciutadania. És l’esquerra dretanitzada, obedient, al Banc d’Espanya, al Fons Monetari Internacional i al Banc Central Europeu, l’encarregada de refundar el capitalisme sobre les seves pròpies cendres. Un arma secreta que no té efectes sense la col·laboració i la impagable labor de contenció de CCOO i UGT.
Han robat i roben els diners públics per a sanejar els seus negocis i a canvi ens acomiaden, estafen, embarguen i reprimeixen els nostres drets i llibertats. Les xifres canten i desafinen: amb prop d’un 20 per cent d’atur (el doble de la mitjana en la UE), amb un dels majors índexs de treball precari d’Europa i un altre 20 per cent de població en situació de pobresa. El partit socialista s’obstina a socialitzar les pèrdues i sumar els guanys a favor del sector financer. Ni crisi, ni històries, per ells que tot segueixi igual, els beneficis bancaris no es toquen, les plusvàlues de les grans multinacionals, tampoc.
Però el més dur està per arribar. La crisi continuarà agreujant-se mentre no ens enfrontem a les exigències de la patronal. Hem estat i som la Comunitat on percentualment més ha crescut l’atur i la situació és crítica per a milers i milers de treballadors, així com per als sectors més desfavorits i exclosos d’Aragó.
Ha arribat l’hora d’unir-se i lluitar, d’organitzar una mobilització general que freni en sec aquesta traumàtica i constant agressió social en marxa. De poc valen ara les tímides crítiques del sindicalisme claudicant, de res serveix que destil·lin generoses llàgrimes de cocodril, massa humitat per a tan poc sentiment. Toca “menysprear un sistema que nega l’abraçada i obliga al cop de colze”; toca canviar aquest inviable sistema per altre més solidari, just i amable. És necessari entendre que no pot haver justícia social si no hi ha un repartiment efectiu del benefici empresarial i bancari.
JUNTS PODEM
PER UN PROCÉS PARTICIPATIU DE LLUITA I DESOBEDIÈNCIA CIVIL CONTRA ELS PLANS DEL GOVERN
– MANIFESTACIÓ: Diumenge 18 d’abril, 12 h. Plaza San Miguel, Zaragoza
CONVOQUEN: CGT • IA • STEA • CATA • SOA • SF • SEI • CHEN • OSTA
DONEN SUPORT: IZDA. ANTICAPITALISTA • ASOC. BOLIVARIANA • CLASE contra CLASE • BLOQUE INDEPENDENTISTA DE CUCHAS • PCPE • AA.VV. VENECIA MONTES DE TORRERO • ECOLOGISTAS EN ACCIÓN • CHOBENTÙ • CHA
– Dissabte 17 d’abril, 10 h. local CGT (Raval Santa Anna 13 3r)
Jornada sobre la construcció de l’Europa del Capital, a càrrec de membres del Seminari d’Economia Crítica Taifa.
– Dijous 29 d’abril, 20 h. Taverna Carrasclet (c/Sant Elies 10)
Projecció del documental “A la deriva (por los circuitos de la precariedad femenina)”, del col·lectiu Precariasa la deriva.
BUTLLETÍ INFORMATIU LA REFORMA DEL MERCAT LABORAL I LES PENSIONS
Febrer de 2010. 46 pàgines.
Gabinet d’Estudis Confederal. Comitè Confederal. Secretaria de Formació i Jurídica
Introducció:
La reordenació de les relacions laborals que s’han vingut introduint des de fa ja gairebé trenta anys, vénen sent justificades -en gran mesura-, per les crisis successives dels anys 80 i 90. Aquestes crisis, qüestionen la societat de la plena ocupació, de l’estabilitat política, de la regulació estatal de l’economia (estat interventor), de les polítiques socials que corregirien en alguna mesura les desigualtats socials i assistim a un nou ordre social on el mercat, recolzat en fonaments ideològics denominats neoliberalisme, dóna vida a aquest ordre.
Ara, en una crisi sense precedents (financera, ecològica, social i econòmica) la lògica de les reformes estructurals: mercat de treball i sistema de pensions, que es pretenen implantar (amb consens si pot ser i potser sense ell) a partir d’aquests paràmetres, subordina els salaris a les condicions que possibilitin el creixement econòmic i la inversió segura del capital.
Així, la nova configuració del mercat de treball, projecta un horitzó on la homogenització de les condicions de treball, compleixen amb la condició del creixement sostenible en el temps (Llei d’Economia Sostenible).
La flexibilitat laboral ha suposat la ruptura de les relacions estables entre el treballador i el seu lloc de treball (la seva ocupació), i ha instaurat un règim de segmentació, fragmentació i aconseguint, tant increments de la productivitat com contenció salarial.
La inseguretat, la precarització del treball, s’instal·len com un tret permanent, creant-se d’aquesta manera la condició per al creixement econòmic: s’ha arribat a l’homogeneïtzació a la baixa de les condicions de treball, entorn del criteri de flexibilitat.
En els diferents períodes en els quals s’han aplicat reformes en els mercats de treball (de l’ocupació, per a ser més exactes), les posicions de poder -on compta la voluntat i l’interès de cada part-, se circumscriuen a la voluntat de les gerències empresarials.
L’interès d’empresa -revestit de retòrica salvadora, bé de l’economia nacional, bé de la nostra posició competitiva en el mercat mundial-, és l’única raó i, a més “inevitable”, de la reordenació de les reformes i de les polítiques orientades en funció del capital.
Els canvis legislatius, les reformes Laborals, representen la legalitat aplicada amb mà de ferro sobre les classes assalariades i la flexibilitat ha inspirat –amb diversos matisos-, tota la legislació laboral des de fa gairebé trenta anys fins a ara.
Per accedir al butlletí en pdf aneu a:
www.in-formacioncgt.info/juridico-sind/informes/Boletin-Reforma-Laboral-y-Pensiones.pdf
Rail de protesta de Reus a l’Arboç
Una trentena de persones van participar en un viatge per reclamar millores ferroviàries
11/04/10 – L’Arboç – El Punt – J.Olària
La Plataforma per la Defensa del Ferrocarril Públic i de Qualitat del Camp de Tarragona (PDF) va protagonitzar ahir 10 d’abril una jornada reivindicativa. Demanen que es faci un intercanviador d’eixos a l’Arboç. Aquest intercanviador permetria una continuïtat de l’alta velocitat provinent de Barcelona amb les línies convencionals fins arribar a Tarragona. Per tal de demostrar que calen solucions com aquesta, la PDF va agafar un tren ahir a les nou i deu del matí a Reus en direcció a l’Arboç. El trajecte va durar poc més d’una hora, fent el transbord corresponent a Sant Vicenç de Calders. La marxa la van iniciar unes quinze persones, però se n’hi van anar afegint al llarg del recorregut.
Moviments socials, polítics i sindicals del Vallès Occidental fan públics els motius per recolzar la manifestació convocada per la CGT contra l’atur, la precarietat i l’exclusió social, que tindrà lloc a Sabadell el dissabte 10 d’abril, amb sortida a les 11.30h a la Plaça Creu de Barberà per anar fins a Badia.
CONTRA L’ATUR, LA PRECARIETAT I L’EXCLUSIÓ SOCIAL:
LLUITA I MOBILITZACIÓ
MANIFESTACIÓ, Dissabte 10 d’abril a les 11:30h,
Plaça de la Creu de Barberà, SABADELL
L’actual crisi econòmica és una crisi del capitalisme. No és només una crisi financera originada pels crèdits escombraria i l’especulació. És també una crisi productiva, que comporta també una crisi energètica i ecològica derivada d’un model econòmic consumista i depredador de recursos naturals i de persones. També és una crisi alimentària derivada d’un model productiu a escala planetària que condemna grans masses de població mundial a la fam com a pa quotidià.
A Catalunya les conseqüències de la crisi del capitalisme ja fa temps que s’estan fent notar. Durant el darrer any i mig ERO’s
Des de la Secció Sindical de CGT informem que després de 2 mesos de negociacions pel conveni de Saint-Gobain Cristalleria Espanyola S.L.─ pel qual es regeixen prop de 1300 treballadors/es ─ davant l’autoritarisme i immobilisme de la Representació Patronal, no ha estat possible arribar a cap acord.
La representació de l’empresa segueix sense voler abordar el contingut de la proposta de mínims consensuada pels Sindicats que componen la Taula Negociadora, cenyint-se solament a la part econòmica, no consolidant la seva totalitat en taules. La seva última oferta consisteix en: un 0,2% de la massa salarial a la prima d’assistència, i un increment de tots els conceptes d’un 0,3%. El que en total suma un 0,5% sense revisió salarial, ja que el diferencial entre el 0,5% i l’IPC real, l’empresa ho abonaria en una paga d’una sola vegada, quan es conegui l’IPC real a principis de l’any 2011, sense que l’esmentat diferencial consolidi en les Taules Salarials.
Entenem aquest desviament d’atenció com una estratègia marcada per la Direcció per tal de reduir el present Conveni a un simple punt de negociació (l’IPC).
En el passat Conveni 2009, signat per CGT i CCOO, la pujada salarial va ser d’un 0.7% per sobre de l’IPC tot això consolidant en les Taules Salarials i en tots els complements reflectits en Conveni, a pesar que els sectors que abasta aquesta part del Grup Multinacional Saint-Gobain han estat els més castigats per la maleïda crisi del capital (fabricació de vidre per a l’Automòbil, vidre per a Construcció i fibres d’aïllament també per a Construcció).
Aquest any els pressupostos previstos són millors per a la Societat, quant a resultats previstos amb respecte a l’anterior. Pel que s’entén per aquesta part, que ha de ser directament proporcional a les millores obtingudes en el Conveni a negociar. Amb tot i amb això l’Empresa ha recriminat el diferencial obtingut en el passat Conveni (0.7% per sobre de l’IPC real) amb pretensions de recuperar el que entén que ha perdut.
S’ha portat a terme l’acte de mediació en la Fundació SIMA, sense acord entre les parts pel que les mobilitzacions convocades pels tres Sindicats CGT, CCOO i UGT, es duran a terme:
• Dues hores els dies 8 i 12 d’abril a l’inici de la jornada; amb l’excepció del torn de la nit, en el qual l’aturada s’efectuarà al final de la mateixa (de les 04 h. a les 06 h.)
• Quatre hores els dies 15, 24 i 29 d’abril a l’inici de la jornada; amb l’excepció del torn de la nit, en el qual l’aturada s’efectuarà des de les 02 h. a les 06 h.
En tots els Centres de l’empresa: L’Arboç (Tarragona), Azuqueca (Guadalajara), Renedo (Cantàbria), Avilés (Astúries) i en les oficines de la Delegació de Madrid.
Per tot l’exposat tan sols cap afegir: DIGNITAT I LLUITA !
Secció Sindical CGT Saint Gobain
Attached documents
La patronal CEOE, la banca privada, el Banc d’Espanya i l’europeu, FMI, Comissió Europea, Govern de l’Estat espanyol i forces de la dreta política canten a l’uníson la mateixa cançó: és necessària una nova reforma laboral per a sortir de la crisi i resoldre el problema de l’atur…
Qui van provocar la crisi, van estafar, i van robar a la ciutadania; els mateixos que ens exploten en el treball, acomiaden i desnonen de l’habitatge; qui amenacen retallar les nostres pensions i altres drets socials; els governs que van encoratjar l’especulació immobiliària, i han regalat desenes de milers de milions d’euros als bancs, ara es preocupen de nosaltres treballadors i treballadores en atur i ens volen fer empassar la seva amarga medicina.
El Ple Extraordinari celebrat per la CGT a Saragossa dissabte passat 27 de març, va acordar seguir endavant amb el procés creixent de mobilització social, conflictivitat laboral i confluència amb les altres organitzacions sindicals combatives i amb els moviments socials transformadors, amb la finalitat de crear les condicions idònies perquè les classes treballadores i la societat en el seu conjunt faci seva la necessitat de la Vaga General com expressió d’un descontentament real amb les polítiques econòmiques i socials de la Unió Europea i del Govern de Zapatero per a combatre la crisi actual. Per a això s’ha d’apostar per ocupar el carrer i presentar les alternatives de repartiment del treball i de la riquesa de les quals banquers, patronal, polítics i “agents” sindicals oficials no volen escoltar parlar.
Resum del dictamen:
El Govern pretén portar a terme reformes laborals en matèria d’ocupació, pensions, prestacions d’atur, formació-qualificació, mobilitat dels treballadors, empleabilitat…
Al mateix temps, legisla a cop de talonari, lliurant els fons públics a multinacionals, empresaris i banquers, tractant de generar ocupacions mitjançant inversions astronòmiques en obra pública (infraestructures viàries, altes velocitats, presons, comissaries i carreteres…) tractant de dissimular el ritme de les 150.000 ocupacions destruïdes mensualment des d’octubre 2008, i pretenent en va que el sistema financer faci fluir diners.
Així mateix manté polítiques socials de caritat i almoina envers els desempleats i desempleades (420 euros) que no arriben a la totalitat dels mateixos però que compleixen magníficament bé l’objectiu de la desmobilització social.
Estem immersos en una crisi en la qual ens han ficat ells i de la qual no són capaços de treure’ns, i proposen com receptes per a sortir d’ella, a més d’utilitzar els diners públics per a “salvar” a una banca que té més beneficis cada dia, retallar-nos drets a través de:
– Congelacions salarials, no respectant ni la pujada salarial “limitada” acordada per a la funció pública.
– Una nova Reforma Laboral en les contractacions i en l’acomiadament.
– Una nova retallada al Pacte de Toledo, incrementant l’edat de jubilació als 67 anys.
– Un pla d’estabilitat on retallaran 50.000 milions d’euros i que suposaran més retallades socials.
La CGT des del congrés de Màlaga ve manifestant a través d’escrits als responsables dels sindicats “majoritaris”, la necessitat de mobilitzar-se en defensa dels drets dels treballadors i treballadores i desocupats i desocupades, no reconeixent en principi aquestes centrals sindicals la necessitat d’això, encara que ara tots estem veient com es volen començar a rentar la cara amb mobilitzacions encara incipients, però que fa uns mesos ningú augurava, ni el mateix govern.
També s’estan mantenint reunions amb els moviments socials, i és necessari intensificar les relacions amb altres organitzacions representatives a nivell estatal o a nivell de Comunitat Autònoma, que assumeixin l’objectiu de convocar una Vaga General.
El full de ruta està traçat pel propi Congrés de Màlaga i ara es tracta de recórrer-la amb tota la seva intensitat i matisos.
– Portant el nostre discurs a tots els actes interns del sindicat, fins a arribar a tots els delegats, militància i afiliació.
– Posant-se en contacte amb les organitzacions sindicals i socials, amb interès i capacitat de mobilitzar, fent arribar el nostre discurs de forma clara i contundent.
– Convocant actes on puguem fer arribar el nostre discurs a milers de persones.
– Convocant mobilitzacions descentralitzades en tots els territoris.
– Convocant actuacions en les reunions de ministres i presidents, durant el semestre de la presidència de la UE.
– Començant a treballar la gran mobilització combinada, amb quatre marxes que confluiran a Madrid en una Manifestació, a mitjansde maig.
La plataforma assegura que hi ha impunitat i afirma que es mobilitzarà “perquè les coses no poden continuar igual, almenys amb el nostre silenci i els nostres diners”.
La Plataforma farà un seguiment de notícies i denunciarà com a part interessada quan hi haja manipulació. A més, lamenta la invisibilitat a Canal 9 de molts col·lectius i entitats que vertebren el país.
Concentracions i aturades el dimarts 13 d’abril a Lleida (aturades i manifestació a les 17.30h. des de Pl. Berenguer-Renfe fins a la Subdelegació del Govern), Tarragona (aturada de 7.30 a 11.30 h. i concentració a Carteria c/Eivissa 20 a les 8.30 h. i marxa fins la seu d’Hisenda) i Girona (aturades de 2 hores en tots els torns i manifestació a les 17.30 des de les oficines provincials fins a la Subdelegació del Govern), i el dimecres 14 d’abril a Barcelona, aturades de 4 hores en tots els torns i manifestació des de Plaça Universitat (11.30 h.) finsa la Subdelegació del Govern.
Dissabte 10 d’abril de 2010
Viatge reivindicatiu a l’Arboç del Penedès
INTERCANVIADOR D’EIXOS A L’ARBOÇ
PER UN BY-PASS EFICAÇ, EFICIENT I SOSTENIBLE
Puja al tren!
La proposta de la pdf.camp consisteix a col·locar un intercanviador d’eixos a l’Arboç del Penedès, per on transcorren en paral·lel i a tocar les vies convencionals i les d’alta velocitat. Venint de Barcelona per la línia d’alta velocitat, a l’Arboç els combois podrien canviar a la línia convencional sense detenir-se. Arribarien a la ciutat de Tarragona i –en connexió amb l’alta velocitat del Corredor del Mediterrani– podrien continuar cap a Lleida, cap a Tortosa-València o bé, per la línia convencional de Móra-Saragossa, cap a la Ribera d’Ebre.
Jornades llibertàries a Mollet: “Crisi i respostes”
– Dijous 8 d’Abril, a les 19 h. al Centre Cultural La Marineta. Plaça de l’Església 7.
L’assemblea d’aturats/des de Badia del Vallès. Un exemple de lluita contra l’atur.
L’Assemblea permanent de l’Hospital Joan XXIII, convocada per la Secció Sindical de la CGT amb inici a les 10 h. del matí d’ahir dilluns 29 de març al hall del centre hospitalari, va decidir finalitzar el tancament a les 23h i seguir convocant tancaments de 12 hores a partir del dijous dia 8 d’abril, i tots els dijous següents de les 11h a les 23h, perquè volem la retirada de la esmentada borsa.
I volem la seva retirada perquè discrimina el temps treballat i la formació continuada, premia l’avaluació arbitraria de l’empresa amb el 50%, qualifica excessivament l’examen d’oposició sent optatiu per damunt de la experiència, es carrega la promoció interna i deixa els contractes de menys de 3 mesos de duració al “caprici” de l’empresa.
CONFERÈNCIA DE DELEGATS/DES
SALUT LABORAL I NEGOCIACIÓ COL.LECTIVA
Data: Dijous 15 d’abril de 2010.
Lloc: Sala Costa i Font. Via Laietana 18, 9ª planta, BARCELONA.
Hora d’inici: 10:00 hores
PROGRAMA
– 10:00 a 10:30. Presentació de la Marxa a Madrid a càrrec de la FEMEC.
Contra la Bossa de Treball
TANCAMENT DILLUNS 29 DE MARÇ A LES 10H. AL HALL DE L’HOSPITAL JOAN XXIII
Els treballadors de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona reunits en l’assemblea-concentració celebrada el 23 de març al hall de l’hospital, després de votació a mà alçada, vam decidir:
Fer un tancament a partir del dilluns 29 de març a les 10h de durada indefinida i constituir-nos en assemblea permanent en contra de la bossa de treball pactada el dia 19 de maig de 2008 per CCOO, UGT i SATSE.
Eduardo Montoya, treballador de l’empresa metalúrgica Bolzoni Auramo (Polígon Rigués de Caldes de Palau de Plegamans) porta més de dues setmanes reivindicant tot sol en la porta de les empresa el seu dret a treballar i la seva oposició a l’ERO temporal de 10 mesos que se li ha imposat a ell únicament.
És l’última estratègia de la Direcció perquè abandoni l’empresa després de no acceptar l’acomiadament procedent que se li va oferir fa unes setmanes. Ha estat víctima no només de l’empresa si no també del sindicat CCOO del que era delegat.
La seva decisió ha estat buscar un altre sindicat que estigui disposat a defensar el lloc de treball i no diners de la indemnització per acomiadament. Per això des de CGT Sabadell hem estat denunciant el tema davant de l’Administració (la Inspectora no ha actuat correctament doncs no ha defensat els drets que com delegat, art- 68 del ET, li assisteixen per a ser l’últim per a entrar en un ERO). La pròpia Direcció de Treball de Barcelona ha vist qüestions improcedents i encara no ha donat el vistiplau a l’ERO.
Paral·lelament ahir dimarts 23 de març a les 12h. en les portes de Bolzoni Auramo es va realitzar una concentració en solidaritat amb el company, on van acudir membres de CGT ESSA Palau, així com altres treballadors de l’empresa.
Ahir 21 de març al matí, es va realitzar una concentració davant el Departament de Treball de la Generalitat a Tarragona, contra l’acomiadament de Nicasio Malde, delegat de la CGT a l’empresa Maymo, a la qual van participar prop de cinquanta persones pertanyents a la CGT i altres col·lectius. La concentració es va convocar amb motiu de la celebració de l’acte de mediació entre l’empresa i el delegat sindical de la CGT. Aquest acte de mediació no ha procedit, ja que, l’empresa es va negar a readmetre a aquest treballador.
La Secció Sindical de la CGT a l’empresa, dedicada al muntatge, va convocar la concentració per denunciar la situació actual de la mercantil, en concurs de creditors, així com l’acomiadament del membre del comité d’empresa, i per protestar contra la política d’empresa duta a terme pel propietari de Maymo Tarragona SA, Vicente Úbeda.
Ahir, les empleades domèstiques ultimaven els preparatius per a la manifestació del 28 de març.
– ÁNGEL NAVARRETE, SUSANA HIDALGO – MADRID – 15/03/2010 – PÚBLICO.
Diumenge a la tarda, en un dels pocs moments de respir que tenen un grup d’empleades de la llar. Una estona per a descansar, estar a casa, amb la família o en el cinema? No. Les dones, la majoria immigrants, es reuneixen en un local del centre de Madrid per a preparar una manifestació que el pròxim 28 de març a la una de la tarda les durà a elles i moltes altres dones que treballen en la més absoluta precarietat a defensar els seus drets.
En la sala hi ha cafè i te, pancartes per emplenar i molt debat. Les presents estan agrupades en una associació: Territori Domèstic. En 15 dies tot ha d’estar enllestit amb l’objectiu de reunir en la manifestació a totes les empleades de la llar, cuidadores i altres dones que es mouen en la invisibilitat laboral.
Els companys de la secció sindical de CGT a Gas Natural, ens fan arribar aquests documents gràfics recollits a la manifestació realitzada el diumenge 21 de març amb motiu de la celebració del dia de l’aigua a la Barceloneta, on l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Administració de l’Aigua de Catalunya adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat (on participa entre altres Aigües de Barcelona) havien organitzat la Festa de l’Aigua 2010.
Es tractava d’una mobilització dels treballadors d’Aigües de Barcelona davant l’agressió que vol portar a terme l’empresa, consistent en acomiadar 203 treballadors per poder omplir les seves butxaques amb més beneficis.
Redacció. Tarragona21.cat
L’agost del 2008 tres sindicalistes de Confederació General del Treball (CGT) de l’empresa Emte Service que s’havien oposat a l’acomiadament d’un company de treball van rebre “dures” represàlies per l’empresa. Una sentència del Jutjat social de Barcelona condemna a Emte Service, declara nul·les les sancions als treballadors Manuel Vidal i Ismael Pérez i obliga a l’empresa, dedicada al manteniment d’instal·lacions elèctriques a Tarragona, a abonar els salaris no percebuts.
El matí 18 de març CGT va presentar al Ministeri de Treball i a les Direccions generals de RENFE Operadora i ADIF, una convocatòria de vaga de 24 hores per al pròxim dia 31 de març.
Per altra banda, el 17 de març delegats i afiliats de CGT es van concentrar en les oficines centrals de RENFE Operadora, lliurant un escrit a la Presidència de l’empresa en el qual plantejàvem la nostra preocupació, entre altres qüestions, pel caire que estan prenent les negociacions sobre desenvolupament professional de RENFE Operadora i la nostra negativa a una reforma professional injusta que perjudicarà a la majoria dels treballadors. Aquella mateixa tarda es va celebrar la Comissió de Conflictes en RENFE Operadora, pas previ a la convocatòria de vaga, que va acabar sense acord.
Per altra banda, en el matí del dia 18 es va celebrar la Comissió de Conflictes en ADIF, acabant aquesta igual que la de RENFE Operadora sense acord. Pel que també hem cursat la convocatòria de vaga a la DG de ADIF i al Ministeri de Treball.
El pròxim dia 23 de març a les 11.30, CGT tornarà a concentrar-se, aquesta vegada en les oficines centrals d’ADIF a Madrid, per a mostrar la nostra preocupació per la negativa d’ADIF a obrir les taules de desenvolupament professional per a negociar una reclassificació de categories justa, ja que fins al moment ha fet cas omís a les peticions de CGT per a obrir aquesta negociació, modificant les funcions dels seus treballadors de forma unilateral.
Des de CGT, hem vingut denunciant la progressiva deterioració que ve sofrint l’ocupació i el desenvolupament professional dintre de les empreses públiques RENFE Operadora i ADIF, situació que està incidint negativament en la qualitat del servei que es presta a l’usuari del ferrocarril i també en les condicions de treball del seu personal.
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL – SINDICAT FEDERAL FERROVIARI
Al voltant de 50.000 manifestants han rebutjat la política de privatització, jerarquització, degradació i desregulació de drets a l’ensenyament públic que està duent a terme la Generalitat.
Una vegada més, en una altra escandalosa mostra de manipulació informativa, la Conselleria parla de seguiment minoritari de la vaga de l’ensenyament públic, mentre la guàrdia urbana xifra en 12.000 els manifestants de Barcelona: 12.000 manifestants quan la Via Laietana anava plena i quan, mentre la capçalera arribava a Plaça Sant Jaume, la cua de la manifestació encara estava entrant a la plaça Urquinaona? Vaga minoritària quan la majoria de la manifestació eren docents? No parlem d’una apreciació subjectiva sinó d’un fet enregistrat fotogràficament per l’autor d’aquesta crònica.
A Renfe:
L’ofuscació i la intransigència de la Direcció de l’empresa a admetre les propostes dels treballadors en els documents de la negociació i la reticència a obrir la taula de Conducció ha dut a CGT a convocar la Comissió de Conflictes laborals com pas previ a la convocatòria de mobilitzacions.
A Adif:
CGT ha presentat una Comissió de Conflictes per la inexistència de negociacions i per la necessitat de contemplar acords que aportin solucions a tots els col·lectius i que no han de retardar-se mes temps. Estem farts d’excuses.
RENFE.
