El Ple Extraordinari celebrat per la CGT a Saragossa dissabte passat 27 de març, va acordar seguir endavant amb el procés creixent de mobilització social, conflictivitat laboral i confluència amb les altres organitzacions sindicals combatives i amb els moviments socials transformadors, amb la finalitat de crear les condicions idònies perquè les classes treballadores i la societat en el seu conjunt faci seva la necessitat de la Vaga General com expressió d’un descontentament real amb les polítiques econòmiques i socials de la Unió Europea i del Govern de Zapatero per a combatre la crisi actual. Per a això s’ha d’apostar per ocupar el carrer i presentar les alternatives de repartiment del treball i de la riquesa de les quals banquers, patronal, polítics i “agents” sindicals oficials no volen escoltar parlar.

Resum del dictamen:

El Govern pretén portar a terme reformes laborals en matèria d’ocupació, pensions, prestacions d’atur, formació-qualificació, mobilitat dels treballadors, empleabilitat…

Al mateix temps, legisla a cop de talonari, lliurant els fons públics a multinacionals, empresaris i banquers, tractant de generar ocupacions mitjançant inversions astronòmiques en obra pública (infraestructures viàries, altes velocitats, presons, comissaries i carreteres…) tractant de dissimular el ritme de les 150.000 ocupacions destruïdes mensualment des d’octubre 2008, i pretenent en va que el sistema financer faci fluir diners.

Així mateix manté polítiques socials de caritat i almoina envers els desempleats i desempleades (420 euros) que no arriben a la totalitat dels mateixos però que compleixen magníficament bé l’objectiu de la desmobilització social.

Estem immersos en una crisi en la qual ens han ficat ells i de la qual no són capaços de treure’ns, i proposen com receptes per a sortir d’ella, a més d’utilitzar els diners públics per a “salvar” a una banca que té més beneficis cada dia, retallar-nos drets a través de:

– Congelacions salarials, no respectant ni la pujada salarial “limitada” acordada per a la funció pública.

– Una nova Reforma Laboral en les contractacions i en l’acomiadament.

– Una nova retallada al Pacte de Toledo, incrementant l’edat de jubilació als 67 anys.

– Un pla d’estabilitat on retallaran 50.000 milions d’euros i que suposaran més retallades socials.

La CGT des del congrés de Màlaga ve manifestant a través d’escrits als responsables dels sindicats “majoritaris”, la necessitat de mobilitzar-se en defensa dels drets dels treballadors i treballadores i desocupats i desocupades, no reconeixent en principi aquestes centrals sindicals la necessitat d’això, encara que ara tots estem veient com es volen començar a rentar la cara amb mobilitzacions encara incipients, però que fa uns mesos ningú augurava, ni el mateix govern.

També s’estan mantenint reunions amb els moviments socials, i és necessari intensificar les relacions amb altres organitzacions representatives a nivell estatal o a nivell de Comunitat Autònoma, que assumeixin l’objectiu de convocar una Vaga General.

El full de ruta està traçat pel propi Congrés de Màlaga i ara es tracta de recórrer-la amb tota la seva intensitat i matisos.

– Portant el nostre discurs a tots els actes interns del sindicat, fins a arribar a tots els delegats, militància i afiliació.

– Posant-se en contacte amb les organitzacions sindicals i socials, amb interès i capacitat de mobilitzar, fent arribar el nostre discurs de forma clara i contundent.

– Convocant actes on puguem fer arribar el nostre discurs a milers de persones.

– Convocant mobilitzacions descentralitzades en tots els territoris.

– Convocant actuacions en les reunions de ministres i presidents, durant el semestre de la presidència de la UE.

– Començant a treballar la gran mobilització combinada, amb quatre marxes que confluiran a Madrid en una Manifestació, a mitjansde maig.