El 24 de febrer, canviarem el Comitè d’Empresa a NISSAN. I ho canviarem perquè ho necessitem. Perquè necessitem un Comitè d’Empresa combatiu, un Comitè que lluiti per tu i per a tu.
Han transcorregut 4 anys. En els que busquem i busquem i no trobem, aquest motiu, pel que com a treballadors/es, puguem estar satisfets amb el nostre Comitè d’Empresa.
SUPORT A LA VAGA D’ESTUDIANTS I ESTUDIANTES DEL #26F
Des de CGT UAB volem manifestar el nostre suport a la Vaga convocada per l´alumnat el proper 26 de Febrer contra el model de 3+2 anys que es vol implantar als estudis universitaris, i contra la estratègia de elitització i mercantilització que hi ha al darrera (l’Estratègia Universitat 2015).
La nova reforma universitària aprovada el passat 30 de gener possibilita a la universitat reduir a 3 anys (180 crèdits) els actuals estudis de grau per ser completats per màsters que durarien dos anys (120 crèdits). Aquesta reforma devalua encara més el contingut del grau, que passaria a ser de contingut molt generalista, i trasllada la especialització al màster de dos anys. Com a conseqüència, molts dels actuals estudis de grau poden desaparèixer.
El dia 26 de febrer les i els docents de Catalunya voten la composició de les noves Juntes de Personal de cada Servei Territorial pels propers 4 anys. Al Camp de Tarragona CGT – Deixa de ser una illa es presenta a aquestes eleccions amb moltes il·lusions, ganes, energia i esperances.
Les cúpules sindicals: sense credibilitat, sense raons, sense arguments.
Els treballadors: sense referèndum ni participació.
Els grans fons guanyen en un sol dia 800 milions amb la sortida a Borsa d’Aena.
El passat dia 12 de febrer s´han celebrat les eleccions sindicals al servei de neteja de la ciutat de Manresa.
Els resultats han sigut els seguents:
UGT- 33 vots – 2 delegats
CGT- 30 vots – 2 delegats
CCOO- 24 vots – 1 delegat
La Secció sindical de CGT a UTE Sanejament Manresa s´ha quedat a tan sols 3 vots de UGT (sindicat mes votat) peró tot i aixó, ho veiem com una victoria parcial per a CGT ja que, hem pujat un terç en vots comparat amb les anteriors eleccions de 2010, hem guanyat un delegat mes i tant CCOO com UGT han patit una devallada de vots i la pérdua d’un delegat sindical per part de CCOO.
Adjuntem els resultats obtinguts en el dia d’avui “Eleccions Sindicals 2015”
No només NO ha obtingut la UGT la majoria absoluta, (i mira que li ha preparat bé el terreny l’Empresa), sinó que augmentem en vots i mantenim el delegat al Col·legi Tècnic.
O sigui:
Tenim els mateixos delegats que teníem en els dos Col·legis, obrer i tècnic.
Generació becària
Els vincles entre empreses i centres formatius emmascaren l’explotació laboral de les estudiants
Ser jove amb estudis superiors i desenvolupar feines qualificades per empreses i institucions públiques.
Desmentiment de l’acceptació de l’ERO a TEPSA desinformat per l’empresa
Els diferents comitès d’Tepsa a nivell Estatal han arribat a un acord d’indemnització d’acomiadaments amb l’empresa per als treballadors que vulguin acollir-se a aquest acord i desistir de la seva demanda.no justificant causes ja que l’ERO es va signar en No acord majoritàriament pel comitè intercentres i les indemnitzacions en la majoria de casos superen els 45 diesper any .
Clamorós.. .. Apoteòsic….. Culminant !!!!
La Gestió Col·lectiva i individual dels quatre últims anys a Funosa (Fundiciones Odena, SA, empresa dedicada a la producció de components de ferro fós situada a Òdena, L’Anoia) s’ha plasmat en les urnes en la tarda de l’11 de febrer, dia que quedarà en la retina de tots els delegats/desper a tota la vida.
Volem celebrar amb vosaltres que el proper dia 16 de febrer, finalment el nostre Hospital tindrà l’Unitat d’Hemodinàmica Cardíaca oberta les 24h, fruit d’una llarga lluita en la que valentment heu participat.
Hem convocat roda de premsa a les 18:30h, posteriorment gaudirem , d’una xocolatada que ens tregui el regust amarg d’aquesta victoria, amenitzat amb les cançons de Fito Luri a l´Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Estem preparant un recull amb l’argumentari, cronologia, i diferents visions d’aquesta lluita, i voldríem comptar amb la vostra visió, algun de vosaltres ho heu fet a la premsa en format carta al director o entrevista, podeu utilitzar aquestes o si voleu fer-ne una de nova, ensla feu arribar.
Demà és dimecres i jornada de reflexió,així que una fulla plena de mentides requereix una ràpida contesta. UGT utilitza allò de “difama que alguna cosa queda”. Bé, doncs anem a desmentir-ho tot.
Les mentides del sindicat “pseudosocialista”, en la seva darrera fulla requereixen doncs una ràpida contestació.
VAGA DE 24 HORES D’ÀMBIT ESTATAL DELS TREBALLADORS DE REMOLC PORTUARI EL DILLUNS 16 DE FEBRER.
Els treballadors de remolc portuari dels ports que mitjançant assemblees ja han confirmat que seguiran la convocatòria són: Algesires, Alacant, Bilbao, Barcelona, Cadis, Cartagena, Huelva, Las Palmas, Tenerife i València. Pels mateixos transcorre més del 70 % del tràfic portuari de l’estat espanyol. En altres ports s’han de realitzar assemblees.
Els i les treballadores del Remolc Portuari, han presentat preavís de Vaga estatal de 24 h per al dilluns 16 de Febrer de 2015 de les 08h 00m fins a les 08h 00m del dia 17. La convocatòria s’ha realitzat pels sindicats CGT, OTEP, SAME, SITRAM i USO, i en convocatòria pròpia per a Euskadi ELA i LAB, representant un col·lectiu que ronda els 950 treballadors.
El dia 4 de febrer es va celebrar mediació prèvia en el Servei Interconfederal de Mediació i Arbitratge (SIMA) a Madrid, sense que s’arribés a acord per a poder evitar el preavís. Per tant la vaga segueix cap a endavant, i s’estan preparant diverses mobilitzacions en cada port per a aquesta data.
Els objectius que han promogut la convocatòria d’aquesta Vaga són:
1. Excloure al sector del remolc portuari de la “proposta de REGLAMENT DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL pel qual es crea un marc sobre l’accés al mercat dels servei portuaris”. Aquest reglament ens porta a una precarització donada la permisibilitat a l’entrada de pavellons de conveniència. Això suposaria una garrotada donada la possibilitat que treballin vaixells de segon registre amb tripulacions en condicions de precarietat, penositat i baixos salaris, per no disposar de tractats en matèria de protecció laboral. A més, a mitjà termini això podria suposar l’extinció definitiva dels professionals espanyols en els nostres ports, tenint això conseqüències molt greus en un país evidentment marítim; amb milers de milles de costa i diversos ports estratègics de pri,er ordre.
La falta de professionals nacionals amb experiència d’embarcament s’estan donant ja actualment, i no solament en els propis vaixells sinó en tot el sector marítim i en les pròpies administracions del mateix. Per a la inspecció, la gestió, el manteniment i reparació de bucs i instal·lacions navals, aquesta experiència prèvia en els vaixells és necessària. Volem aclarir que no ens oposem a que vinguin persones estrangeres a compartir el treball, però sempre en condicions dignes i segures, integrant-se segons les nostres formes d’organització del treball – allí on encara són acceptables -, i complint les nostres lleis laborals. Per a això, és menester que es mantingui el pavelló espanyol en el tràfic interior.
2. Fer respectar la legislació nacional vigent, concretament la llei de “Jornades Especials” per a la gent de mar i les lleis relatives a la prevenció dels riscos laborals i la seguretat en totes les seves dimensions (tripulacions, remolcadors, bucs, instal·lacions portuàries i medi ambient). Un augment de la precarietat representaria un augment directe de la inseguretat. Hi ha ports de primer ordre en aquest país on es pretén implantar jornades que sobrepassen les 3.000 hores anuals de treball, el que sens dubte seria insegur, hi ha ports que els treballadors ja no són capaços de defensar-se i on les jornades són escandalosament abusives i es troben totalment fora de llei, hi ha ports on ni tan sols existeix un conveni col·lectiu que reguli adequadament les relacions laborals.
Aquesta tendència no és un canvi cap al progrés, és un camí cap al subdesenvolupament, cap a un tipus de societat on preval la cobdícia, on els límits es diluïxen i governa el desgovern. Hem acudit a les autoritats i administracions en nombroses ocasions, suposats mecanismes reguladors, però no és suficient. Amb freqüència, l’actitud passiva per part de les administracions, d’acabar “mirant cap a un altre costat”, provoca a aquest col·lectiu professional i a tota la gent de mar en general, una sensació creixent de desprotecció.
3. Promoure la bona fe negociadora, el compliment i respecte dels convenis col·lectius que afectin al remolc i al tràfic interior. Últimament, emparats en l’excusa de la crisi, i amb el suport de les últimes reformes laborals, alguns armadors no dubten a promoure, “despenjar-se” d’uns convenis col·lectius que quan es compleixen per les parts, són els garants de la bona qualitat del servei, del bon clima de treball, de la pau social, i en definitiva, de la seguretat. Així s’ha constatat durant molts anys en la majoria dels principals ports. Aquesta actitud de inaplicar els pactes per part de les patronals és totalment injustificada, atès que en cap moment, en els principals ports, aquestes han deixat d’obtenir grans beneficis.
Davant tota aquesta problemàtica, el col·lectiu de treballadors del remolc ve reunint-se des de fa algun temps, i finalment ha conclòs que la situació no dóna més de si. De no prendre mesures, la degradació seria imparable, pel que no es pot demorar més l’actuar nosaltres mateixos en legítima defensa del nostre futur laboral i de la nostra dignitat. La consciència d’això és cada vegada major i per això hi ha nombrosos i importants ports que han decidit, amb les seves respectives assemblees de treballadors, secundar l’atur dels remolcadors. Aquests ports són: Algesires, Alacant, Bilbao, Barcelona, Cadis, Cartagena, Huelva, Las Palmas, Tenerife i València; pràcticament la totalitat dels ports de primer ordre, sobre els quals incideix aproximadament un 70% de la mercaderia transportada per via marítima. Es queda a l’espera que s’uneixin més ports a la vaga en els pròxims dies doncs el preavís formalitzat a Madrid deixa aquesta possibilitat oberta.
La Plataforma no descarta pròximes aturades si no es percep un canvi d’actitud de les Administracions i de les Patronals del sector, involucrades d’alguna manera en tota aquesta problemàtica.
CGT s’ha dirigit a la resta d’organitzacions i als Presidents del Comitè General d’Empresa per a exigir la negociació del III Conveni Col·lectiu o la Mobilització.
Transcorregut un mes des de la composició de la Taula Negociadora del Conveni de Renfe, encara no s’ha celebrat cap reunió per a tractar les reivindicacions i problemàtiques que afecten als treballadors i treballadores, i a Adif encara ni s’ha constituït la Comissió Negociadora.
Cap de les parts, excepte CGT, sembla estar interessada a negociar el III Conveni Col·lectiu. Mentre CGT exigeix l’inici de les negociacions i un acord abans de març, LA CASTA ha parlat, el seu interès se centra en els seus ALLIBERAMENTS, HORES SINDICALS I LLOCS EN EL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ. Aquesta és la seva preocupació, davant la possibilitat que el dia 3 de març el col·lectiu ferroviari els castigui en les urnes.
I les reivindicacions del col·lectiu ferroviari per a quan?:
– Integració plena dels treballadorsde Feve.
“El dia 8 de gener, quan tornàvem de les vacances de Nadal, l’Institut estava gelat i la calefacció no funcionava. Vam fer classes a 9º C, mentre la direcció treia ferro a l’assumpte i relativitzava el problema dient que els termòmetres no eren fiables” Així s’explicaven professors del Ramon Berenguer IV, centre de secundària, situat al barri de Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet, el dia 6 de febrer de 2015. En aquest espai de temps els problemes s’havien agreujat.
CGT-Aena diu SÍ A TOTES les accions contra la Privatització
CGT diu SÍ, a les ATURADES contra la Privatització, fins a la seva retirada o Nacionalització, amb el control dels Treballadors.
En Assemblees i Acords sotmesos a aprovació CGT diu SÍ, a concentrar-nos TOTS el dia 6 de Febrer en tots els Centres d’Aena contra la Privatització d’Aena. CGT diu SÍ, a anar tots el dia 11 de Febrer, a la Borsa de Madrid a protestar pel robatori i frau que suposa la Privatització d’Aena.
CGT-Aena fa una crida a tota la plantilla d’Aena per a secundar activament quantes mobilitzacions es programin contra el ROBATORI I EL FRAU que significa la privatització d’Aena i en principi per a les primeres accions programades en aquest mes de febrer (6F concentracions i 11F vaga i concentració en la Borsa de Madrid).
La privatització d’Aena és des de fa molts anys un objectiu de la casta política d’aquest país, amb la qual combrega l’alta Direcció d’aquesta empresa, independentment del color polític que governi. Les mesures prèvies, condició sense la qual no hauria estat possible treure Aena a borsa, han estat les següents: un ERO pactat que ha estat una frau després de saber que hem tingut beneficis de 1800 milions d’euros, precarització de les contractacions temporals i acomiadament de temporals, externalització dels pàrquings, incompliment de la consolidació i més congelació salarial encaminades a facilitar la privatització d’Aena. Com colofó de totes aquestes mesures s’acordava oferir-nos als treballadors/es accions d’Aena en condicions avantatjoses.
No obstant això, entenem que frenar les mobilitzacions seria anar contra les nostres pròpies condicions de treball i és per això, que en coherència amb les nostres accions, vam insistir en la crida a la mobilització i convidem a la participació activa de la majoria dels treballadors i treballadores d’Aena en les accions que es realitzin, contra la privatització d’Aena i en defensa de les condicions de treball.
Ens reafirmem en que encara és moment de lluitar, d’unir-nos en un objectiu comú: ESTENDRE A TOTA LA CIUDADANIA LES MOBILITZACIONS CONTRA LA PRIVATITZACIÓ, I SI ESCAU FINS A LA RE-NACIONALITZACIÓ, DELS AEROPORTS.
Des de CGT-Aena cridem a la unitat de tots dels comitès de centre, dels delegats de personal i de tots els sindicats que conformen el mapa sindical d’Aena i Enaire. Per a això sol·licitem, després de l’aturada de l’11 de febrer, una reunió amb tots els sindicats que estan representats a Aena i Enaire.
El govern actual està absolutament deslegitimat, va en solitari amb la privatització, política i socialment, per aquesta raó és imprescindible mantenir la lluita, sense oblidar el passat i construint el futur.
Això és absolutament viable si realment es vol, nosaltres estem amatents. Entenem que qualsevol acord abans de la seva signatura haurà de ser comunicat als Comitès de Centre i sotmès a l’aprovació o rebuig dels treballadors en Assemblees convocades a aquest efecte.
Ens semblaria un frau acordar una cosa sense la participació dels treballadors i treballadores, degudament informats i assessorats. Cal mantenir la lluita, apostar per la unitat sindical sincera i combativa, que com treballadorsdecidim.
El dia 29 de gener UGT-CCOO van signar a ADIF un acord per a assegurar-se els alliberats, milers d’hores sindicals i llocs en el Consell d’Administració, encara que no rebin un sol vot en les eleccions a celebrar el dia 3 de març.
Sembla ser que a RENFE els sindicats CCOO-SEMAF-UGT tenen signat un preacord que mantenen ocult als/les treballadors/es, que va en la mateixa línia que el signat a ADIF i que convertiran en acord abans del dia 3 de març, per a garantir-se també els alliberats, milers d’hores sindicals i llocs en el Consell d’Administració, passi el que passi en les votacions del dia 3 de març.
Això és l’única cosa que els preocupa, les alliberacions i els mitjans que els permetin continuar traint amb les seves signatures a la classe treballadora. Ara tots/es sabem el preu de l’ocorregut en els últims anys en el sector ferroviari.
Avui, la CGT ha interposat Comissió de Conflictes a Adif i Renfe perquè s’engegui la Negociació Col·lectiva en ambdues empreses. A diferència de CCOO-SEMAF-UGT, a la CGT sí li preocupa que es negociï ja el III Conveni Col·lectiu; nosaltres sí que volem que es signi abans del dia 3 de març un Conveni que garanteixi el salari i les condicions laborals de la plantilla ferroviària:
– Integració plena del personal de Feve.
La CGT presenta candidatures en els tres centres productius de SEAT
La primera força sindical a presentar les seves candidatures per a les pròximes eleccions del 12 de febrer, a Seat, ha estat la CGT. Un total de 166 persones componen les llistes als dos col·legis, tècnics i obrers.
Solidaritat amb les acomiadades de la secció sindical de CGT Ensenyament a FAVIBC
Dimecres 28 de gener, a les 10 h, davant els Jutjats de lo Social de Barcelona
En els primers mesos de l’any passat, FAVIBC va acomiadar tota la secció sindical (10) de CGT Ensenyament.
Sobre el Tractat de Lliure “Comerç” (TTIP), entre EEUU i l’U€.
El model econòmic productivista-desarrollista (capitalisme), només té en compte el benefici privat, repartit en escasses famílies, que genera control social i polític sobre les poblacions i, requereix d’una crítica radical, doncs les necessitats socials, ecològiques, de distribució de la riquesa social i de drets de pobles i persones, desapareixen perquè el sistema funcioni.
Si s’explota recursos de pobles sencers, es fa en nom de la llibertat, la del “mercat lliure” per al moviment dels capitals i les lleis d’estrangeria -segons interessi-, per als treballadors immigrants que han de sortir dels seus països degut sobretot, a la lògica d’aquesta economia, que necessita de l’explotació de recursos aliens sense revertir en les societats on operen, la riquesa que es produeix i, molt menys qüestionar-se si el model desarrollista, -créixer per créixer i consumir sense tenir en compte els límits ni les conseqüències-, ha de sotmetre’s
Los diferents sindicats i col·lectius socials que actualment integrem el Bloc Combatiu i de Classe, manifestem que:
– Les organitzacions sindicals han d’estar només al servei dels/les treballadors/es (en actiu, aturats/des, precaris/es, estudiants, jubilats/des…), dels seus interessos com classe social i actuant al marge de favors econòmics i d’ingerències polítiques alienes al món del treball. El seu àmbit de lluita i lloc natural d’acció està en el plànol econòmic, en els talls, enfrontant-se a la precarietat, l’atur, la pèrdua de drets laborals, oposant-se a l’empitjorament de les condicions de vida dels/les treballadors/es.
– Entenent que les persones no som meres productores-consumidores, hem de solidaritzar-nos i confluir en les lluites amb els moviments socials que defensin tot allò que ens és necessari i comú com classe: sanitat, educació, serveis socials, protecció del medi ambient, dret a l’habitatge, a l’avortament lliure i gratuït… i construir així un corrent de suport mutu en la contestació social.
– Els serveis públics i socials no són una donació caritativa sinó el fruit de l’obtingut a conseqüència de les lluites dels/les treballadors/es que ens van precedir. Són conquestes de la classe obrera a les quals no podem renunciar. Hem de preservar i enfortir aquests drets i reclamar la nostra participació en la seva gestió com treballadors/es i usuaris/es.
NOTA PREMSA FINALITZACIÓ DE L’“OKUPACIÓ” DELS SERVEIS TERRITORIALS SANITAT DE TARRAGONA
Hemodinàmica 24 hores, només lluitant podem guanyar!
Avui dilluns 19 de gener, el cinquè dia d’ocupació pacífica de la Delegació Territorial de Sanitat, la CGT s’ha reunit, a la seu dels Serveis Territorials, amb Josep Mercadé, gerent territorial de Salut a Taragona i Terres de l’Ebre; Pere Montserrat, gerent territorial de l’ICS a Tarragona i Terres de l’Ebre; Jaume Grifoll i Llorenç, cap de la Unitat de Compra de Serveis i Control de Gestió de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona; i a l’acte no ha assistit el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Joaquim Nin.
16 de Febrer: Vaga a tots els Ports de l’Estat
Els sindicats del sector marítim, donen suport majoritàriament a la proposta de vaga estatal del servei de Remolc Portuari.
Recolzen la petició dels treballadors del sector i acorden convocar una aturada de 24 hores a tots els ports de l´Estat.
CGT Catalunya: Lalternativa en creixement
Entrem en un període on la majoria de comitès d’empresa i delegades de personal seran renovats. A la CGT seguim fidels al principi de buidar de contingut els comitès d’empresa i a enfortir la participació directa de les treballadores, des de la secció sindical i les assemblees als centres de treball. Ara bé, aquest és també un bon moment per a copsar l’avenç del nostre model sindical per tot el teixit econòmic del país.
ALFON, Si toquen a un, ens toquen a tots
El 14 de Novembre de 2012, durant la Vaga General, quan sortia de la seva casa per a acudir a un piquet del seu barri, Vallecas, Alfon va ser detingut, acusat falsament de tinença d’explosius iniciant una persecució utilitzada per fer por a totes les persones que gosin oposar-se a aquest sistema cruel i corrupte, i dissuadir-les de mobilitzar-se i lluitar.
Va ser empresonat i sotmès durant dos mesos en règim FIES, una presó dintre de la presó. El 9 de gener de 2013 va ser posat en llibertat pendent de judici, amb l’espasa de Dàmocles d’una petició de cinc anys i mig de presó.
El passat 25 de novembre, després d’ajornaments i maniobres per a dotar de contingut a una acusació que no se sostenia en peus, va tenir lloc el judici on s’albirava clarament el muntatge policial. Alfon va viure un judici replet d’incongruències, sense proves objectives, les bases de l’acusació les declaracions dels membres de la Policia, que es retroalimentaven en preguntes relatives a la seva ideologia i vida personal.
Finalment, Alfon, jove de 23 anys, ha estat condemnat a 4 anys de presó. La sentència, a més d’un escàndol, és un avís per a qui lluiti contra aquesta societat capitalista i pseudodemocrática, vergonyant i vergonyosa, on lles que res tenim ni tan sols puguem defensar legítimament els nostres drets laborals i socials, sense risc per a la nostra llibertat.
La sentència de Alfon és un avís a navegants: rebel·lar-se és més perseguit que la corrupció i la malversació de fons públics; però la seva repressió mai detindrà la lluita per aquest món nou amb el qual somiem i pel qual combatim.
La CGT, juntament amb la resta d’organitzacions populars que lluiten per l’empoderament de la ciutadania per a articular un sistema diferent en el qual la justícia social, la llibertat i el repartiment de la riquesa sigui la base d’una convivència en llibertat de totes les persones, estarem sempre amb les repressaliades per lluitar en defensa d’aquesta nova societat, seguirem prestant el nostre suport a Alfon, a la seva família i a qualsevol que sofreixi la repressió de l’Estat per reivindicar i defensar els legítims drets de la classe treballadora.
Alfon va sortir aquell 14 de novembre de casa, com moltes altres persones dels barris de tot l’Estat en defensa de la Sanitat i Educació pública, contra de la Reforma Laboral, les retallades socials… En definitiva, en defensa dels drets i llibertats de tota la classe obrera.
Des de CGT, exigir la llibertat de Alfon i l’anul·lació d’aquest judici-farsa que ha sofert i, seguirem combatent units davant el brutal atac sofert per la classe treballadora. Lluitarem contra la repressió i no cedirem en la nostra rebel·lió contra aquest sistema despòtic i genocida que pretén aniquilar tots els nostres drets i llibertats.
Madrid, 12 de gener de 2015
Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)
Attached documents
Sentenciats per l’amiant
Els treballadors exposats a l’amiant no sabien que fos cancerigen
L’amiant no ha desaparegut del dia a dia
Els casos creixen, per les dècades de latència de les patologies associades
“El que estem vivint ara és la punta de l’iceberg.” Ho diu Marta Barrera, advocada del Col·lectiu Ronda, i tècnica superior en prevenció de riscos. Des del grup d’advocats Ronda han portat ben bé dos mil casos de persones afectades per l’exposició a l’amiant . Es pot dir que en són experts: es van estrenar amb l’empresa Uralita. A l’Estat no hi ha processos productius amb amiant des del 2002, però les malalties associades poden tenir una latència de vint, trenta, quaranta anys. Per tant, diu Barrera: “El punt més alt de casos el tindrem el 2024. Ara comencem, com aquell qui diu.” L’exposició més forta a les microfibres de l’amiant va ser als anys seixanta, setanta, vuitanta del segle XX; de fet, fins que es va prohibir, a principis dels 2000. Abans de la prohibició absoluta, feia anys que estava regulat que els treballadors no es portessin la roba a casa, que els seus equips no tinguessin butxaques, però no es complia. La pols, les fibres, es ficaven per tot arreu. Damunt de l’entrepà que els operaris es menjaven. Es pot dir que van inhalar i van ingerir amiant.
Benedicto Martino, president de la Plataforma d’Afectats per l’Amiant al Prat, explica: “Si has treballat en aquest tipus d’empreses, de fibrociment, amb aquest material i tens una determinada malaltia estem parlant de malaltia professional. Hi ha causa-efecte. El mesotelioma pleural només pot ser causat per l’amiant. Si no has treballat directament amb amiant, pot ser t’hi has trobat en la teva vida domèstica. I en el cas de l’asbestosi, una fibrosis pulmonar, el mateix. La fibrosis pulmonar pot tenir més causes, però si has treballat amb amiant es diu asbestosi.” Però també hi ha càncers de llengua, laringe, estómac… L’inhalaven i se’l menjaven. Segueix: “Vaig començar a treballar amb amiant el 1987, i el màxim de protecció que vaig tenir va ser una mascareta i cap al final. El porto dins. Sóc un afectat de l’amiant, encara que no s’hagi manifestat res.” I afegeix Marta Barrera: “Volem que es reconegui que si els treballadors estan malalts per culpa de la feina, és una malaltia laboral i, per tant, han de tenir, automàticament, la pensió que els correspon, d’invalidesa o viudetat. Això ara s’està aconseguint per la via judicial, i les empreses esgoten els recursos fins arribar al tribunal suprem!”
A aquesta petició s’afegeix que les empreses es facin responsables, amb un increment de la pensió, de no haver aplicat les mesures corresponents. I les indemnitzacions, que quedin regulades. “La mort d’una persona pot ‘costar’ 80.000 euros. És ‘barat’ per a les empreses.”Demanen també que s’atengui als afectats passius. L’amiant afecta els que han treballat directament i també els que vivien a prop de les empreses, a les dones dels treballadors, que els rentaven la roba. És una loteria molt fosca. Pot tocar o no. No és senzill donar xifres de morts a causa de l’amiant.
