Acaba el mes abril i es compleix el termini donat pel Ministeri de Foment per a aplicar els seus plans de desmantellament dels serveis públics de Mitja Distància. Ja no podem parlar que estigui en risc el nostre futur, ara estem parlant del present. Aquest pla forma part d’una ofensiva de desmantellament i privatització sense precedents, vinculada a la fragmentació de RENFE i ADIF, la liberalització del transport de viatgers, els tancaments de dependències i tallers, el lloguer dels nostres trens als operadors privats, etc. Un atac que afecta a tots els serveis, a tots els treballadors i a totes les empreses ferroviàries.

L’eliminació de serveis i la supressió de parades que contempla aquest pla comportarà el tancament d’estacions i probablement de línies. Les conseqüències per als treballadors són evidents, encara que no s’estigui parlant d’això: els sobrem ferroviaris, el que suposa modificació de condicions laborals, eliminació de drets i, sobretot, acomiadaments i trasllats forçosos.

Des del SFF‐CGT ens hem enfrontat a aquesta situació duent un discurs clar a la societat, ens hem dirigit a totes les instàncies polítiques, hem explicat la situació als partits i a la ciutadania, a la premsa, a les diferents administracions afectades: Ajuntaments, Diputacions, Parlaments autonòmics. Hem donat xerrades, hem mantingut reunions, hem analitzat els perills i hem fet propostes.

També hem presentat Comissions de Conflictes, posant en evidència l’afectació que en cada territori té el pla de limitació de les Obligacions de Servei Públic i vinculant-lo als altres aspectes d’aquesta agressió al ferrocarril i als nostres llocs de treball.

Tot aquest treball ens hem vist forçats a realitzar-lo en solitari, sense trobar la resposta que hem reclamat a nivell estatal tant als sindicats com als Comitès Generals de RENFE i ADIF.

Ens hem tornat a dirigir a ells per a plantejar la defensa conjunta del ferrocarril i dels ferroviaris, proposant un calendari de mobilitzacions a nivell local i estatal, amb tancaments i concentracions, una manifestació, Comissions de Conflictes, vagues i aturades.

No és el moment d’analitzar la situació, és el moment de defensar-se, i si el Comitè General i la resta d’organitzacions no donen una resposta als treballadors, des de CGT sí estem disposats a fer-lo.

Sector Federal Ferroviari de la CGT (SFF-CGT)

http://www.s

El 29 d’abril, responsables de Renfe‐Operadora i de DB Logistics AG (àrea de Mercaderies de la DB) signaven a Munich un Memoràndum d’Enteniment per a establir una “línia de cooperació” en l’àmbit del transport de Mercaderies per ferrocarril.

A l’Estat espanyol la política seguida pels successius governs per al ferrocarril, i més concretament, per al transport de mercaderies, ha estat la de l’abandó. Fins a tal punt que hem passat en els últims anys de transportar un 4% aproximadament del total de les mercaderies que es traslladen en el país a un escàs 2%, molt per sota del tant per cent transportat per la mitjana de la UE que se situa en el 16% i molt per sota d’altres ferrocarrils, com l’alemany, que transporta al voltant del 18% del total de les mercaderies que mou aquest país.

Una política d’abandó perfectament planificada: sense inversions en millora d’infraestructures i connexions amb altres mitjans de transport i sense potenciar aquest mitjà en detriment de la carretera, on aquest tipus de transport està saturat, amb el consegüent perill per a usuaris i població en general, si tenim en compte que entre les matèries transportades un gran nombre d’elles corresponen a matèries perilloses.

Ara, en un entorn liberalitzat i el 31 de juliol amb un àrea de Mercaderies segregada de l’empresa matriu Renfe‐Operadora, es pretenen signar convenis de col·laboració que en la pràctica suposaran que del possible increment en el transport de mercaderies per ferrocarril es beneficiïn altres empreses públiques ferroviàries d’Europa, i curiosament, la que es va postulant com agraciada és la DB alemanya.

Una operació coordinada i planificada per a donar entrada en el nostre ferrocarril i posar en safata d’altres països el sistema de transport de mercaderies construït i mantingut amb diners públics, altres fórmules que engega aquest govern per a pagar el deute contret amb l’estafa del rescat bancari.

Aquest és el futur que el Ministeri de Foment està preparant per al Sector Ferroviari, ara en Mercaderies i pròximament en la resta de l’empresa amb la liberalització de l’àrea de Viatgers, la reestructuració i tancament de Tallers i la posada a la disposició d’empreses privades, a mòdic preu, de línies i material que pertany al conjunt de la ciutadania.

CGT no es quedarà impasible i anem a actuar amb contundència davant aquestes agressions, pel futur i pels llocs de treball.

SFF-CGT

http://www.s

Com ha passat en la resta del sector públic, els treballadors temporals són els que han pagat un major preu en la política de desmantellament dels serveis públics. Els seus acomiadaments han estat purs i durs, sense mesures que esmorteeixin aquesta mesura; a més, s’hna realitzat de manera encoberta, progressiva i sense la protesta que hagués ocasionat fer-lo amb treballadors fixos.

AENA no és una excepció, sinó una punta de llança d’aquest procés. Quan encara no han signat la liquidació tots els companys acollits al ERO oficial, a AENA s’han produït ja tres processos afegits d’acomiadaments col·lectius, aquests sense contrapartida alguna, i amb el silenci de totes les parts, de les quals no volem ser còmplices.

Primer, la liquidació de l’aeroport de Torrejón amb l’acomiadament dels companys amb contractes d’obra i servei. Els seus contractes van “ser extingits” a pesar que l’activitat per a la qual van ser contractats, aviació executiva, ha estat traslladada a l’aeroport de Barajas.

En segon lloc s’ha acomiadat als companys amb contractes d’interinitat impròpia a l’amortitzar la plaça directament en els aeroports del Grup III. En la resta de centres de treball també s’ha acomiadat a interins impropis amortitzant places amb l’excusa de la magra consolidació d’ocupació en alguns aeroports. Cal aclarir dos extrems. El 2012 es va frenar el procés de consolidació, a AENA abans fins i tot que fos vigent, per un Reial decret -altra retallada per RD-, d’aplicació per a aquest any en processos oberts amb anterioritat com el nostre. Però aquestes places ja van tenir reserva de plaça en l’oferta pública d’ocupació, que en el seu moment es va restringir a la possibilitat de promoció interna o trasllat. Els companys que han consolidat ho han fet amb tot dret. El problema és que no s’han consolidat totes les places que deguessin i, a més, s’han amortitzat places vives, places diferents de les reservades en el seu moment, per a fer-lo, amb el que s’ha augmentat la sagnia de llocs de treball en l’aeroport, al temps que s’ha acomiadat a altres companys.

El tercer procés es produirà en tots els centres de treball el pròxim 1 de maig. Es pretén acomiadar a un altre grup de treballadors temporals, amb contractes d’interinitat impròpia, les places de la qual seran ocupades per companys desplaçats dels centres de l’anomenat Grup III d’Aeroports (els que més han sofert amb l’ERO i tenen un altre conveni rebaixat, Bilbao, Fuerteventura, Girona, Eivissa, Lanzarote, Menorca, Santiago, Sevilla, Tenerife
Norte i València) per mobilitat geogràfica OBLIGATÒRIA.

Tots aquests acomiadaments són en frau de llei, fins i tot per a la minsa legislació que ens queda. Des de CGT entenem, a més, que són immorals. En moltes de les cartes d’acomiadament s’exposa com motiu, ja que és obligatori motivar qualsevol acomiadament, “els acords signats entre AENA i els representants sindicals”. Ignorem, doncs no és públic, si existeix algun acord referent a això, igual que ens hem hagut d’assabentar pel BOE de l’última modificació de Conveni per a tot el grup i de l’existència d’una Comissió modificadora de Conveni, però per a la legítima defensa dels seus interessos haguessin de conèixer-lo els companys acomiadats per a no trobar-lo en la fase documental en la sala social del seu judici per acomiadament.

A tots els companys i companyes afectats de manera directa instem a defensar les seves legítims drets, doncs entenem aquests acomiadaments en frau de llei com un expedient de regulació d’ocupació encoberta. Exigim la READMISSIÓ de tots i cadascun dels injustament acomiadats.

Aquest segon ERO encobert ens afecta a tots; es continua la política de liquidació dels centres de treball del Grup III i la resta de centres es perdran molts llocs de treball, sumats als acomiadaments voluntaris.

Totes aquestes mesures formen part del desmantellament del servei públic dels aeroports per a traspassar-lo al benefici privat, i són part integral de les mesures de pèrdua de drets i serveis bàsics que arrossega aquest país des de la empobridora ideologia de l’austericidi, volent-nos convèncer que LA SEVA crisi hem de pagar-la només els treballadors.

Però se’ns vol convèncer que els problemes d’AENA els hem generat qui treballem duent endavant aquest servei públic. Acceptar el missatge que som la rèmora, que som culpables d’una discutible situació, és cedir en la pèrdua de les nostres condicions laborals per al major benefici dels grups privats a qui se’ns vol cedir.

Però, el pitjor, és ser ingenus, doncs no som responsables, per exemple, de l’absurda política de taxes imposada pels nous gestors que ha dut a la major pèrdua de tràfic en la història d’aquest grup. I fer recaure la pitjor part d’això en els nostres companys temporals, amb qui treballem dia a dia, amb molts d’ells des de fa molts anys, és vulnerar principis bàsics davant els quals no podem mirar cap a un altre costat pensant que no ens tocarà a nosaltres.

Som molts qui estem indignats. Seguim en lluita.

PER LA READMISSIÓ DELS TREBALLADORS TEMPORALS ACOMIADATS

CGT AENA

http://www.cgt-aena.org

– TWITTER CGT AENA

El nou ero a Aena from CGT Catalunya

DESMANTELLAMENT DEL SECTOR FERROVIARI

Les conseqüències de la Llei del sector ferroviari continuen fent estralls, abocant al Sector a la pèrdua de la seva pròpia identitat com a generador d’ocupació estable i model vertebrador del territori, retallant a la ciutadania el dret universal a la lliure mobilitat en un mitjà de transport segur i amb gran potencial de futur com és el ferrocarril.

La filtració del Ministeri de Foment sobre les seves intencions pel que fa a la declaració de les Obligacions de Servei Públic en els trens de Mitja Distància convencional, la proximitat de la alliberament del transport de Viatgers, la divisió d’ADIF en dues noves empreses, la integració incongruent dels treballadors de FEVE a ADIF i RENFE-Operadora, la divisió de RENFE-Operadora en quatre societats; donen una mesura de les pretensions futures del govern per al Sector ferroviari. A més, a tot això cal sumar els continus i greus atacs als treballadors de les empreses que desenvolupen la seva activitat al voltant del ferrocarril (Ferroser, Cremonini, Eulen, Atendo, etc.).