CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Sindical

Acció Sindical

CGT, PSA i ACTUB convoquen vaga a Autobusos de TMB el 17 de setembre

CONVOCADA VAGA D’AUTOBUSOS DE BARCELONA EL DIA 17 DE SETEMBRE DE 2012

Els sindicats d’autobusos CGT, ACTUB i PSA d’autobusos de TMB han lliurat avui 7 de setembre en el Departament de Treball la convocatòria de vaga de 24 hores per al dia 17 de setembre, vaga que coincidirà amb la convocada a RENFE, FGC i Metro de Barcelona.

Els motius de la vaga són:

– Contra el RD 20/2012

– Contra l’incompliment del conveni

– Contra la reducció del servei

– Contra la repressió sindical i laboral que patim els treballadors de TMB.i contra l’acomiadament del company Andreu de Cabo.

El dia 13 de setembre es realitzarà una assemblea general de treballadors en les Cotxeres de Sants per a ratificar aquesta convocatòria i fins i tot augmentar-la.

Dades de contacte:
Saturnino Mercader CGT: 676 705 062
Chema Pubill ACTUB: 665 572 590
Jordi Ortiz PSA: 625 660 178

comitedeconvenio@nullhotmail.es

www.cgtpsa.com

Llegir més »
Acció Sindical

Aquest 7 de setembre s’han portat a terme talls de tràfic i concentracions a diferents llocs de L’Hospitalet i Barcelona

TALLS DE TRÀFIC i CONCENTRACIONS DIVENDRES 7 SETEMBRE EN DIVERSOS LLOCS DE BARCELONA i L´HOSPITALET

Els treballadors de diverses empreses han decidit realitzar talls de tràfic complets o intermitents i uns altres concentrar-se en les portes dels seus treballs en el matí del divendres 7 de Setembre, en les ciutats de Barcelona i L´Hospitalet.

AMB TALLS DE TRÀFIC COMPLETS:

Tall de Tràfic- Cassolada dels Treballadors de INSS i Estrangeria: a les 10 hores del matí, els treballadors/es del INSS i Estrangeria han tallat el tràfic a l’altura del Passeig de Sant Joan / Antoni María Claret i realitzat una manifestació. En aquestes concentracions participen unes 200 treballadores i duen manifestant-se des del dia en que es va anunciar el decretazo.

Treballadors de Correus de L’Hospitalet, a les 9 hores, han tallat el tràfic en Avinguda del Torrent Gornal amb carrer Pedraforca.

Treballadors de Correus dels districtes 1, 4 11 i 15 a les 9 hores del matí tall de tràfic a Paral·lel/Calabria.

SENSE TALL DE TRÀFIC:

Treballadors de la Prefectura Provincial de Tràfic a les 8,30 hores del matí es concentraven a les portes de l’Oficina a Gran Via 184.

Treballadors de la Diputació de Barcelona de les Llars Mundet es concentren en la Ronda de Dalt a les 10 del matí a l’altura del metro Mundet amb possibles talls de tràfic intermitents.

Treballadors de l’INE i de la GENERALITAT es concentraven a Via Laietana 8, de 10,45h a 11,15h.

CONTRA LES RETALLADES A I LES EMPLEATS/DES PÚBLICS

CONTRA LES PRIVATITZACIONS I LES RETALLADES SOCIALS

CONTRA LA REFORMA LABORAL I LA PRECARIETAT

La CGT dóna suport a aquestes mobilitzacions, en alguns sectors amb altres forces sindicals, per protestar contra les noves mesures decretades per els i les banquer i totes europe @ s, acatades i assumides pel govern de Rajoy. Sembla que per salvar als i les banquers i al sistema, cal seguir aplicant sacrificis a els i les més desfavorits. Aquesta vegada toquen directament els i les aturats, als i les més desfavorits es que necessiten dels serveis socials i d’una sanitat pública eficient, als i les afectades per les lleis de dependència, els i les empreu i totes public i totes, els i les treballadors ia tota la població mitjançant les pujades de l’IVA i increment en els preus dels medicaments i les taxes universitàries.

Llegir més »
Acció Sindical

La CGT culpa del deteriorament de la sanitat pública a l’Hospital Joan XXIII al conseller, a la gerència i a la directora

La secció Sindical de la CGT de l’Hospital Joan XXIII vol denunciar la situació de l’Hospital de referència de la província de Tarragona, i responsabilitzen d’aquesta situació que pateixen els usuaris i els treballadors al Conseller de Sanitat, Sr. Boi Ruiz, i als seu escolans al càrrec de la Gerència Territorial de Tarragona,al Dr. Julio Garcia Prieto i a la Directora del Centre, Dra. Dolça Cortasa, fent-los responsables del deteriorament que això està provocant en la Sanitat Pública depenent de la seva àrea d’abast, amb l’augment significatiu de la contractació de sanitat privada en un 20% a la nostra província que és l’objectiu que persegueix la Conselleria de Sanitat.

Llegir més »
Acció Sindical

El PP provoca una carnisseria a RTVE…

“Hola, qué pasa”, així comença cada edició del programa ‘Siglo 21’, un espai dirigit i presentat per Tomás Fernando Flores, flamant nou director de Ràdio 3. El que passa és que Gallego i Flores eren companys fins a fa tan sols unes setmanes i ara el segon ha decidit que el primer sobrava, cosa com a mínim cridanera veient les dades d’audiència del programa… El que passa, és que a Javier Gallego li ha vingut la Inquisició a baixar-li la persiana de la seva ‘carnisseria sonora’ quan estava desfent les maletes recent aterrat de les seves vacances.

A nosaltres també ens ha enxampat amb el pas canviat: és el que té prendre decisions amb ‘agostitat’ i traïdoria… Probablement el tancament de ‘Carne Cruda’ estava cantat, a ningú li hauria d’estranyar després del cessament d’Ana Pastor, Juan Ramón Lucas o Toni Garrido. Però mentre en els anteriors casos estem parlant de primeres espases de la Ràdio Televisió Pública amb sous considerables, en el cas de Javier Gallego es tracta d’un periodista amb un sou molt ajustat dintre d’una ràdio minoritària com Ràdio 3 que fins a ara s’havia lliurat d’aquestes persecucions ideològiques…

S’ha al·legat motius econòmics: “És molt car per a Ràdio 3: set col·laboradors, quatre guionistes per a Gallego” va comentar el director de l’emissora ‘jove’ de RNE en el diari El Mundo després de conèixer-se el cessament del presentador de ‘Carne Cruda’. El que no ha dit el sr. Flores, és que dos dels guionistes estaven en pràctiques i l’altre era interí. És cert que hi havia més col·laboradors, però com el propi Gallego va explicar, “cobren uns 50 euros per col·laboració i una part d’ells ho fan gratis”. A veure si resultarà que ‘Carne Cruda’ és més car que la cobertura dels festivals d’estiu, als quals el senyor Flores és assidu…

Descartats doncs els motius econòmics, no ens queda altra que acceptar la tesi ideològica. Han acomiadat a Javier Gallego per fer bé el seu treball, per no casar-se amb ningú i criticar el que considerava injust d’aquest o de l’anterior Govern. Els mitjans públics haurien de ser exemple de llibertat i ‘Carne Cruda’ ho ha estat sense cap dubte durant els tres anys que ha durat en antena.

La llarga ombra de la censura planeja sobre aquest acomiadament molt especialment quan el director de Ràdio 3 li havia assegurat a Javier Gallego que continuaria la temporada que ve. Tot fa pensar que el Sr. Flores (que en els últims dies està rebent un al·luvió de crítiques en les xarxes socials) hagi acatat una ordre superior de tancar la Carnisseria i ho ha fet de la forma més rastrera possible: comunicant-ho al Sr. Gallego a tres diesdel començament de la “s

Llegir més »
Acció Sindical

Citibank especula amb el seu negoci a Espanya: Ven la cartera de Préstecs Personals i part de les Targetes, deixant sense ocupació a un bon nombre de treballadors

Encara que hi ha empleats que ingènuament segueixen confiant més en la paraula de directius mentiders i interessats que en les meticuloses informacions que publica el nostre sindicat, els fets acaben posant a cadascun és el seu lloc. Així, hem vingut advertint del risc que suposava per a les nostres ocupacions que la Casa Matriu es negués a desclassificar-nos de Citiholding (divisió on s’agrupen els seus negocis ruïnosos-escombraries), i més recentment també avisàvem que els actuals plans de la Direcció, que ens presentaven com d’autofinançament, en realitat consistien en una PROFUNDA DESINVERSIÓ a Espanya, tal com es podia deduir després de conèixer-se el seu confidencial “Projecte17”.

Doncs bé, en el matí del 3 de setembre, sobtadament i sense convocatòria oficial a la representació sindical, la Direcció de Citibank ha donat començament a la fase més crítica d’aquest projecte. Segons ens diuen, es “complauen” (els agrada) a anunciar que han venut la Cartera de Préstecs Personals de Citibank i Citifin, i part de la de Targetes a una entitat anomenada Apollo Global Management, empresa capdavantera en gestió alternativa (no coneixem l’abast de tal activitat, però sembla ser que inclou comerciar amb el que Citigroup qualificava d’escombraries).

A més, la Direcció manifesta que no afecta de cap manera a les activitats d’aquests negocis, quan la veritat és que molts companys es quedaran sense ocupació, doncs repercutirà en el Departament de Collections i moltes altres àrees. No obstant això, en el seu comunicat la Direcció eludeix donar detall d’altres aspectes rellevants, com són la quantia de les carteres venudes, el nombre de treballadors afectats, la repercussió en el compte de resultats, o les previsions de creixement del negoci de consum de les quals tant alardeja. Per tant, amb aquesta nova operació del Grup Citibank a Espanya es confirma totalment quant hem vingut analitzant en les nostres últimes circulars.

Dit això, i des del punt de vista sindical que ens competeix, des de CGT valorem que amb aquesta estratègia de negoci la Direcció ha optat pel camí més nociu per als treballadors. Per a realitzar tal afirmació ens basem en dues raons:

1. A diferència de com ha actuat Citigroup en altres països europeus, on ha venut les seves filials a entitats solvents, incloent a la plantilla en l’operació, el que facilita una major possibilitat de manteniment de l’ocupació, a Espanya ha decidit desprendre’s

Llegir més »
Acció Sindical

La Direcció de l’empresa B:SM (Barcelona Serveis Municipals) continua aplicant retroactivament la reforma laboral a pares i mares

Finalitza sense acord l’acte de conciliació davant el Departament de Treball del conflicte col·lectiu presentat per CGT i UGT contra l’empresa B:SM.

Així la Direcció de l’empresa continua aplicant retroactivament la reforma laboral, a les reduccions de jornada, obligant a pares i mares de fills/es menors de 8 anys o amb familiars dependents a renunciar als seus drets.

Des de CGT no entenem que una llei s’apliqui retroactivament, motiu pel qual i davant la nul·la voluntat negociadora per part de l’empresa ens veiem obligats a continuar defensant via judicial els drets dels treballadors/es.

Aquesta actuació de l’empresa s’emmarca dintre de la política de pèrdua de drets contra els treballadors que s’està intentant imposar en les diferents empreses.

Secció Sindical CGT B:SM

http://cgtbsm.wordpress.com/

Llegir més »
Cartell vaga
Acció Sindical

Comunicat i material de difusió de la VAGA d’ensenyament del 12, 13, 19, 26 i 27 de setembre i més…

CONVOCATÒRIA DE VAGA A L’ENSENYAMENT PÚBLIC.
LA LLUITA ENS DÓNA EL QUE LA CONSELLERA ENS PREN!

La Coordinadora d’Interzones, nascuda arran de l’autoorganització del
professorat actiu en la defensa d’un ensenyament públic i de qualitat, ha
acordat un calendari de mobilitzacions per al curs 2012-13 a fi de posar fre a
les polítiques neoliberals mitjançant les quals el Departament d’Ensenyament
està destruint el nostre model públic d’educació. Un model reivindicat i construït
durant dècades sobre l’esforç continuat de mestres i famílies en la voluntat
d’avançar cap a una societat socialment justa i emancipadora, i que tot just ara
veiem com està sent enderrocat a cop de decret des d’un govern que actua a
l’esquena de les necessitats de la majoria social treballadora i de la gent dels
sectors socials més precaritzats. Aquella gent, no ens n’oblidem, que sempre ha
estat acollida per l’escola pública amb la voluntat de garantir la cohesió social i
la igualtat d’oportunitats, valors fonamentals en el nostre ideari com a
educadors i sense els qual no resulta possible la construcció d’una societat
digna on fer créixer els nostres infants i joves.

Llegir més »
Acció Sindical

Resposta de CGT a les declaracions de la Sra. Irene Rigau

Les dades de la Consellera reforcen els arguments de la vaga convocada per la Coordinadora Interzones i CGT Ensenyament per al primer dia de classe.

Avui en roda de premsa, la Sra. Irene Rigau ha afirmat el curs 2012-13 s’iniciarà amb 30.000 alumnes més i 3.000 docents menys que el curs anterior i que un percentatge important de les aules públiques tindran més de 25 o 30 alumnes, segons els nivells educatius.

Llegir més »
Acció Sindical

Consell de Garanties Estatutàries qüestiona legalitat de les mesures del govern espanyol en l’acomiadament en la funció pública

Resum del Dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que qüestiona la legalitat de les mesures del govern Espanyol en acomiadaments en la funció pública per causes econòmiques i d’invasió competencial:

Dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que qüestiona mesures govern de l’Estat en acomiadament per causes econòmiques i d’invasió competencial:

Valoració del Catedràtic del Dret del Treball Eduardo Rojo del Dictamen:

Comentario del Dictamen del Consejo de Garantías Estatutarias de la Generalitat 10/2012, de 22 de agosto, sobre la Ley 3/2012 de 6 de julio, de medidas urgentespara la reforma del mercado laboral.

Llegir més »
Acció Sindical

L’Assemblea pels Drets Sociolaborals de Rubí comença a caminar

El col·lectiu, que lluitarà contra el capitalisme, marca distàncies amb la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics

La nova Assemblea pels Drets Sociolaborals de Rubí, impulsada des del sindicat CGT, s’ha presentat oficialment aquest dimecres 29 d’agost. El col·lectiu neix amb l’objectiu de lluitar per un treball i unes prestacions dignes en un moment de retallades constants.

Llegir més »
Acció Sindical

Judici Penal per presumptes injúries a CGT Caprabo per penjar una pancarta. Judici el 5 de setembre

El director de recursos humans de Caprabo & Eroski contínua amb la seva persecució sindical contra la CGT denunciant a 3 membres del SP del sindicat de Hosteleria, Alimentació i Comerç de Barcelona per exercir aquests companys/es el seu dret a la llibertat de expressió contra els constants atropellaments d’aquest senyor.

Aquest ésser sense escrúpols, autèntic acomiada treballadors/es costi el que costi i exemple de directiu que atempta constantment a la llibertat sindical violant l’estatut dels/les treballadors/es (acomiadant tots/es els/les delegats/des de CGT que lluitaven per millores laborals), fins i tot s’atreveix a demanar ordre d’allunyament contra aquests/es companys/es.

Llegir més »
Acció Sindical

CGT: Talls de trànsit i concentracions el divendres 31 d´agost a diversos indrets de Barcelona i l´Hospitalet de Llobregat

Divendres negre 31 d’agost de 2012

Contra les retallades a treballadores i treballadors dels serveis públics. Continuem vestits de negre i manifestant-nos

CONVOCATÒRIA:

Divendres 31 d’agost, 10 hores
Parc de l’Estació del Nord, sn – Arc de Triomf (Barcelona)
Convoca: Treballadors i treballadores d’organisme públics.

Llegir més »
Entrega de la convocatòria al Departament d'Empresa i Ocupació
Acció Sindical

CGT i la Coordinadora Interzones han convocat una vaga als centres educatius, per als dies 12 i 13 de setembre, els dos primers lectius a la primària i a l’ESO, i per al 19, el primer dia de classes als cicles formatius.

La Federació d’Ensenyament de la CGT de Catalunya i la Coordinadora interzones, en representació dels docents de Catalunya, han presentat aquest dimarts 10 de juliol la convocatòria legal de vaga pels dies 12, 13 i 19 de setembre (coincidint amb el primer dia lectiu d’Infantil i Primària, Secundària i FP, respectivament) i pel 26 i 27 de setembre, i posteriorment dos dies de cada setmana indefinidament.

– Vaga del primer dia lectiu

Infantil i Primària: 12 de setembre
Secundària/CFGM: 12 o 13 de setembre (en funció del calendari de cada centre)
CFGS/Adults: 19 de setembre

– Vaga Indefinida discontínua

26 i 27 de setembre
D’aquí en endavant definir les dates de les convocatòries setmanals següentsprèvia valoració.

Llegir més »
Acció Sindical

Carta oberta de CGT Metro BCN a l´alcalde de Barcelona Xavier Trias

L´alcalde Xavier Trias (CIU) , amb un sou anual de 110.000 euros que li paga l´Ajuntament, suma 36.800 euros (un 33,6% més) procedents de l´AMB per assistir a 2 o 3 trobades mensuals .
Carta oberta CGT Metro BCN a l´alcalde de Barcelona Xavier Trias:

Més informació:

www.cgtmetro.org

https://www.facebook.com/pages/Secci%C3%B3n-Sindical-CGT-Metro/312028882183659?ref=ts

cgtmetrobcn@nullyahoo.es

Llegir més »
Acció Sindical

Comunicat de la CGT sobre la “Cimera Social”

El passat 25 de juliol va tenir lloc a Madrid la 1a Cimera Social afavorida pels sindicats CCOO i UGT. La Cimera Social es va dotar d’una Declaració de Principis i d’un Full de ruta. En la seva constitució han participat diferents organitzacions sindicals, socials, veïnals, professionals, sectorials i fins i tot organitzacions empresarials. La 2a Cimera està previst que se celebri el pròxim 10 de setembre i mentrestant s’estan constituint rèpliques de la mateixa per Territoris i Comunitats Autònomes així com en sectors del món laboral.

Després d’analitzar la Declaració de Principis, la Full de ruta plantejada, tenir en compte les organitzacions que integren la Cimera Social i, especialment, valorar la dramàtica situació de retallades i reformes a la qual està sent sotmesa la majoria de la població, que estan provocant situacions d’autèntica emergència social, la Confederació General del Treball (CGT) manifesta:

CONSIDERACIONS GENERALS PRÈVIES

La Cimera Social és convocada per iniciativa de CCOO i UGT, sindicats institucionals, majoritaris pel seu nivell de representativitat, que exerceixen històricament de majoritaris en el sentit de protagonitzar de forma excloent el què, el com, el quan, el per què, el per a què de les mobilitzacions, de les convocatòries, de les reivindicacions, de la lluites sindicals.

Aquests sindicats institucionals han configurat en les últimes dècades un model sindical de concertació i pacte social que ha contribuït al sosteniment del sistema capitalista, gestant un model de relacions laborals i negociació col·lectiva, pactat amb els diferents governs i la patronal, gestionat des de la prepotència, que ha format part de l’engranatge de la política econòmica i social i que està basat en la pèrdua progressiva de drets laborals i socials en benefici del paper de l’empresa i la patronal.

Aquest model sindical els ha permès obtenir privilegis, ajudes, subvencions, reconeixements, per part del govern i de la patronal. En definitiva, han contribuït al sosteniment del sistema obtenint el suport interessat del sistema, el suport interessat del poder. Això ha propiciat el seu creixement exponencial i l’atribuir-se la representativitat de tota la classe treballadora, ignorant altres veritables lluites sindicals i socials en defensa de les i els treballadors i la pluralitat real existent.

En els últims anys, des de 2008, quan se’ns “va vendre” pel govern del PSOE l’actual crisi econòmica, una crisi financera del sistema capitalista, l’actitud i les pràctiques d’aquests sindicats institucionals, han seguit sent de pacte i concertació social arribant fins i tot a signar l’actual Reforma del Sistema Públic de Pensions pel qual es retarda l’edat de jubilació fins als 67 anys o signant el II Acord per l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva amb la patronal en el qual ja es recullen moltes de les maldats que posteriorment ha desenvolupat el PP amb la seva Contra-Reforma Laboral.

Com a conseqüència de la intensa lluita sindical i social que la classe treballadora està mantenint contra la crisi, com a conseqüència de la lluita de les organitzacions sindicals i socials que representen l’anarcosindicalisme, el sindicalisme alternatiu, els moviments socials, el 15M, les assemblees populars… aquests sindicats majoritaris es van veure forçats a la convocatòria d’una primera Vaga General contra la política econòmica i antisocial del govern socialista el 29 de Setembre de 2010 i una segona Vaga General contra el govern del partit popular el 29 de Març de 2012.

Els efectes de les Vagues Generals no han sabut gestionar-los adequadament UGT i CCOO. La situació de la classe treballadora i classes populars és cada dia més dramàtica com a conseqüència de les retallades, les reformes, els rescats, el pagament del deute, com a conseqüència de les polítiques dictades des del Govern, la Unió Europea, el FMI, els especuladors usurers. La situació de conflicte social ha arribat a un nivell insostenible que està provocant la mobilització espontània de la societat.

Les reformes del PP vénen a aprofundir les reformes iniciades pel PSOE, provocant més atur, precarietat, retallades laborals i socials, privatitzacions, repressió, estafa a l’erari públic, reforma constitucional per a convertir al país en l’avantguarda dels estats neoliberals.

En aquest context, sorgeix una pèrdua de protagonisme i descrèdit del sindicalisme institucional i aquí interpretem, des de la CGT, la urgent convocatòria de la Cimera Social en el que considerem un intent de capitalitzar i protagonitzar la lluita sindical i social actual, però amb l’objectiu de no revitalitzar el conflicte social necessari per a una sortida social a la crisi, sinó de domesticar-lo, seqüenciar-lo, refredar-lo, adormint tota la lluita antisistema.

El rescat total del nostre país serà traumàtic, implicarà nous i enormes sacrificis de la majoria de la població, l’empobrida classe treballadora i classes populars, el que suposarà, sense cap tipus de dubtes, una amplificació de la conflictivitat social. La millor manera de frenar o canalitzar aquesta conflictivitat social i poder portar a terme les reformes imposades pel rescat, ens estan insinuant que ha de ser un govern de concertació nacional pp-psoe-nacionalistes, que impliqui a tots els partits polítics, que ens situï a tots en el mateix vaixell i amb la mateixa responsabilitat, un govern de tecnòcrates obedient als dictàmens dels grups financers, patronal i els mercats, un govern pretesament sense ideologia amb el qual la majoria es vegi reflectit o identificat.

La CGT no jugarà a aquest gran pacte de concertació nacional per a fer callar les protestes i desencantament populars, per a preservar els privilegis de la minoria, un gran pacte per a anestesiar a la dissidència, no contribuirà a uns “nous Pactes de la Moncloa”, no es mobilitzarà per aquest canvi de govern per a seguir aplicant la mateixa política antiobrera, un pacte de la classe política que impedeixi un país revoltat en defensa dels seus interessos, un país callat i submís que permeti aplicar amb duresa i rigor les reformes.

Molt al contrari, la CGT, activament contribuirà al desemmascarament d’aquesta maniobra política en la qual sempre perden els més febles. Esperem que la Cimera Social no sigui el paraigua que doni cobertura a tota aquesta maniobra política.

SOBRE LA INICIATIVA DE CONVOCAR LA CIMERA I LA UNITAT D’ACCIÓ

Per a la CGT, efectivament, són temps d’unitat d’acció però tenint clars els objectius pels quals lluitem i que compartim. És obvi que cal comptar amb una coordinació de totes les organitzacions que vertebren la societat però que, necessàriament, cal compartir els objectius de l’anticapitalisme, antipactisme, antidesarrollisme, anticreixement insostenible, anticonsumisme. Cal mobilitzar-se de forma unitària perquè la sortida a la crisi no sigui més del mateix, no sigui un nou capitalisme reforçat en els nivells d’explotació cap als treballadors amb una nova legislació laboral que afavoreix noves retallades de drets i llibertats.

Des de la CGT venim treballant per la unitat d’acció des de fa anys, intentant configurar un gran Front Sindical i Social ampli que doni respostes alternatives i reals per a una sortida social de la crisi. Aquest Front Sindical i Social ampli gestat des de l’anarcosindicalisme, el sindicalisme de classe i combatiu i els moviments socials ha de plantejar noves propostes de canvi de model, de repartiment del treball i de la riquesa, respostes de justícia social.

La mecànica de treball en els processos reals d’unitat d’acció són el debat des de la multilateralitat, la negociació de propostes, la presa de decisions col·legiada, la definició clara d’una plataforma de reivindicacions per les quals ens mobilitzem, el consensuar horitzontalment les dates de mobilització, de la vaga general, el contemplar el calendari d’altres convocatòries de mobilització.

Des de la CGT venim treballant per la unitat d’acció real, però definint abans la gestió de la unitat, la definició d’objectius. Prenguem-nos de debò el tema de la unitat d’acció i construïm una relació horitzontal d’organitzacions entre iguals que pretenen lluitar frontalment contra l’actual política i sistema capitalista.

La CGT a hores d’ara no serà comparsa de cap posada en escena en la qual el protagonisme real ho tingui el sindicalisme institucional. Què opina la Cimera del repartiment, de qui ha de pagar la crisi, de la reforma de les pensions…? Què han parlat els secretaris generals d’UGT i CCOO amb la presidenta Merkel, amb Mariano Rajoy o amb el Rei? Quina plataforma de mínims planteja el sindicalisme institucional? La realitat és més seriosa i complexa que l’aplicació d’un simple corró de majories.

SOBRE LA DECLARACIÓ DE PRINCIPIS DE LA CIMERA

La Declaració comença inculpant de la crisi al sistema financer nord-americà, justificant, per tant, i diferenciant indirectament, un capitalisme europeu de rostre humà, un capitalisme social que ha generat un estat del benestar en el qual patronal i classe treballadora hem “conviscut feliçment” durant més de trenta-cinc anys. En el cas concret del nostre país, es defensa el model de dret laboral creat amb la Transició democràtica i que ara s’està demolint. Per a evitar-lo, es torna a confiar en el propi sistema i s’aposta per guanyar un referèndum i propiciar l’avenç de les eleccions generals.

La Declaració no es qüestiona el sistema econòmic, polític, per contra, s’accepta el capitalisme com sistema i, en conseqüència, s’assumeix l’explotació laboral com sistema de relació social, es reconeixen les bondats del model de convivència dels últims 35 anys, en els quals s’ha coquetejat i jugat amb el capitalisme.

En la Declaració es confia a tornar a la situació laboral i social anterior a la crisi, amb mesures de reactivació econòmica que generin creixement, creació d’ocupació, augment del consum i en conseqüència, des del seu punt de vista, cohesió social. Per tant, es proposa sortir de la crisi amb les mateixes receptes d’explotació però amb una precarietat i degradació social inaudita.

No hi ha qüestionament de la UE que patim i que volem, ni del paper del Banc Central Europeu, ni del Fons Monetari Internacional, ni el pagament del deute, ni les alternatives a l’euro. No hi ha cap lloc a la crítica, a l’autocrítica, cap referència al passat, als pactes signats, cap responsabilitat sobre el que està esdevenint, tot ha estat perfecte en les últimes dècades de convivència, les i els treballadors hem viscut un conte de fades i hem estat molt felices. No hi ha cap qüestionament de la Transició democràtica.

La Declaració ignora absolutament la complicitat d’UGT i CCOO amb les reformes laborals aprovades, amb la reforma de les pensions, amb l’aprovació del Tractat de la Unió Europea, amb la reforma constitucional pactada entre el PP i PSOE per a pagar el deute i reduir el dèficit. No hi ha cap proposta alternativa en la Declaració. Es parla de mobilitzar-se però para què? amb quins objectius? No es defineix la convocatòria de la Vaga General, no s’opina sobre la desobediència civil pacífica, sobre la resistència civil, sobre desallotjaments, redadas a migrants sense papers…

No hi ha cap referència al canvi de model, al necessari canvi de sistema per a afrontar la veritable crisi estructural que subjeu a la crisi financera-econòmica, com és la crisi energètica, la crisi de recursos, la crisi climàtica, mediambiental, la crisi de model productiu i de creixement il·limitat, no plantejaments de repartiment i de justícia social.

En definitiva estem davant una Declaració de Principis que pretén portar-nos de nou al 2007 per a seguir apostant pel mateix model de creixement i sense cap alternativa. És una Declaració sobre la moderació, que pretén evitar respostes radicals, que aposta pel pacte social i l’entreguisme, que aspira a dignificar la imatge del sindicalisme institucional i que sigui aquest qui protagonitzi les protestes ja domesticades, ignorant, per exemple totes les mobilitzacions anteriors, totes les lluites que la societat ha vingut fent, amb centenars de manifestacions i accions que pretenen trencar la lògica del capital.

Per a la CGT, integrar-se en la Cimera Social i subscriure la seva declaració de Principis implica renunciar a un discurs diferenciat, renunciar a la nostra anàlisi, a les nostres idees, a la nostra autonomia. És necessari exigir responsabilitats del que està ocorrent i desenvolupar instruments per a la transformació social i no per al pacte i la resignació. la Cimera Social pot ser un instrument per a la resignació.

SOBRE LA FULL DE RUTA PLANTEJAT PER LA CIMERA SOCIAL

Per a la CGT el plantejar un Referèndum al setembre, una posterior Consulta Popular a l’octubre, obviar la convocatòria de Vaga General a Euskadi, o no plantejar amb claredat o relegar la convocatòria d’una nova Vaga General a un incert novembre, representa un element distractor i desmobilitzador. El referèndum i la consulta popular no són les eines de la classe treballadora, són eines pròpies de la classe política, de la pròpia constitució, del propi sistema i com a tals són alienes a les nostres eines de lluita.

La CGT aposta per la mobilització permanent i per la convocatòria de Vaga General, sense més dilacions. El full de ruta marcada per la cimera respon més als interessos propis del sindicalisme majoritari institucional que persegueix recuperar la capacitat d’interlocució social que ha perdut i li està negant el govern actual del Partit Popular. Els que afavoreixen la Cimera volen protagonitzar el conflicte social per a descafeïnar-lo, volen allargar artificialment els temps de la lluita amb un calendari que difumina l’espontaneïtat i efectivitat real de la lluita social.

La CGT aposta per lluites sectorials, mobilitzacions, vagues de consum, ocupacions, accions directes… tot el que possibiliti incrementar la conflictivitat social, propiciant per a això una estratègia d’aliances amb el sindicalisme de base i combatiu i els moviments socials que permeti expandir propostes, principis, valors alternatius, anticapitalistes, valors de llibertat i justícia social.

Llegir més »
Acció Sindical

Els sindicats ferroviaris acudiran als tribunals pel RD Llei 20/2012 i mantenen la convocatòria de vaga del 17 de setembre

ACUDIREM ALS TRIBUNALS DE JUSTÍCIA

El passat 14 de juliol es va publicar en el BOE, el RD Llei 20/2012, pel qual s’estableixen una successió de disposicions totalment reaccionàries i contràries als interessos dels treballadors públics en general i dels ferroviaris i ferroviàries en particular. Entre altres aspectes, el RD Llei 20/2012, estableix l’eliminació de la paga extra de nadal, la possibilitat de suspendre o modificar els convenis col·lectius, així com, la reducció dels dies de vacances i de conveni.

Els treballadors, mitjançant la resposta massiva a les accions convocades conjuntament pels sindicats més representatius a FEVE, RENFE i ADIF, han mostrat el seu rebuig frontal a aquestes i altres mesures liberalitzadores imposades pel govern.

D’igual manera, des d’aquestes mateixes centrals sindicals, hem decidit abordar jurídicament aquells aspectes més negatius del RD Llei, de manera que els nostres gabinets jurídics van a treballar conjuntament a fi d’establir els corresponents procediments. A més de l’anterior, i quan es tracti de singularitats en l’aplicació de l’esmentat RD Llei, seria convenient que els treballadors afectats es posessin en contacte amb la seva secció sindical.

Igualment cal recordar que hem de continuar amb el seguiment massiu a totes les accions plantejades des del conjunt dels sindicats i molt especialment a la vaga convocada per al pròxim 17 de Setembre.

El 17 de Setembre TOTS I TOTES A LA VAGA!

CCOO, CGT, SCF, UGT, SEMAF, SF

24 d’agost de 2012

Més informació:

http://www.s

Llegir més »
Acció Sindical

Entrevista als Iaioflautes: “Anem lluny perquè venim de lluny”

ÀLEX ROMAGUERA | 18/08/2012 – Setmanari Directa

Al votant d’una conversa informal, un grup d’avis i àvies vinculades al moviment del 15-M van decidir, l’octubre passat, coordinar-se sota el nom de Iaioflautes. Així va néixer aquesta plataforma d’activistes crescudes en la lluita antifranquista que, a través de l’acció directa, assenyala les culpables de la crisi sistèmica. Parlem amb dues membres de Iaioflautes, Felipe Aranguren i Antònia Jover, que viuen en primera persona el compromís de donar força i arguments històrics a una protesta que es dissemina pels barris i les ciutats del nostre país.

Llegir més »
Acció Sindical

Vídeo: Making Ends Meet – Em busco la vida

Companys activistes llibertaris afincats a Londres han elaborat aquest vídeo sobre la crisi a l’Estat espanyol, amb entrevistes a persones i activistes de Barcelona i amb el teló de fons d’imatges de la vaga general del 29M i dies previs.

Llegir més »
Cartell concentracions
Acció Sindical

Concentracions davant la seu del Departament d’Ensenyament a Barcelona el 29 i 31 d’agost

Els propers dies 29 i 31 d’agost, l’Assemblea del Personal Docent Interí i Substitut, en col·laboració amb l’Assemblea Groga i la Coordinadora Interzones, farem dues concentracions davant la seu del Departament d’Ensenyament, a Via Augusta 202, Barcelona.

Podeu trobar part dels nostres arguments a l’esdeveniment publicat al nostre Facebook de DocentsPrecariesBCN:
http://www.facebook.com/events/485204568159401/?context=create

A la nota de premsa que us adjuntem us expliquem qui som i què hem estat fent durant aquest estiu.

Llegir més »
Acció Sindical

Malestar i indignació a DHL Cim Vallès amb acomiadament d’un treballador d’ETT. Finalment serà readmès

Comunicat Secció Sindical de CGT DHL Cim Vallès

Des d’aquesta secció sindical, volem manifestar el nostre malestar i indignació, davant les últimes pràctiques dutes a terme, per part de l’empresa, més en concret pel departament de qualitat i amb la lamentable, i poc ètica, col · laboració, d’un membre del Comitè d’empresa.

Fa uns dies, un company d’ETT, ja sabeu! , Aquells treballadors/es que no tenen dret a vacances, a assumptes personals, etc. i que són tractats per les empreses com a mera mercaderia .. (Situació en la qual ens veurem tots, en un futur no molt llunyà, si no reaccionem)

D’un dia per l’altre ha passat a engrossir l’enorme i penosa xifra d’aturats d’aquest país. El motiu: estar treballant, i veure obligat, a descarregar una màquina mal embalada i un pes desequilibrat.

Llegir més »
Acció Sindical

Mercadona i SAT: Qui són els lladres?

Treure d’un supermercat nou carros de la compra amb productes alimentaris de primera necessitat sense passar per caixa per a donar-ho a qui més ho necessiten sembla ser constitutiu de delicte; vulnerar drets laborals, pagar un preu de misèria als productors agrícoles i acabar amb la pagesia local… queda impune davant la Llei.

Aquesta és la conclusió que podem treure de l’acció portada a terme pel Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), quan aquest dimarts 7 d’agost van entrar en dos supermercats, un Mercadona a Écija (Sevilla) i un Carrefour a Arcos de la Frontera (Cadis), van recollir aliments bàsics, van sortir del primer per la porta sense pagar i els hi van lliurar a col·lectius necessitats.

Després d’aquesta acció, el ministre d’interior Jorge Fernández Díaz va donat ordre de “crida i cerca” per als sindicalistes que la van portar a terme, afirmant que “tots som conscients que la gent ho està passant malament, però la fi no justifica els mitjans”. Encara que per a Fernández Díaz sí hi ha mitjans que són justificats per a determinades finalitats. Els sindicalistes del SAT no poden treure aliments d’un supermercat per a donar-se’ls a qui més ho necessiten, però el govern del PP sí pot retallar la prestació d’ocupació, el salari dels funcionaris, pujar l’IVA… amb “la hipotètica” fi “de treure’ns de la crisi”. Està clar que el que val per a uns, no val per a uns altres.

Ara Mercadona ha presentat denúncia contra aquells que van portar a terme aquesta acció per, entre altres motius, “substracció de menjar”, però és necessari preguntar-nos aquí: “Qui són els lladres?”.

Els supermercats al llarg de les últimes dècades han generalitzat un model de producció, distribució i consum d’aliments que ha tingut conseqüències dramàtiques per a la pagesia, el petit comerç, els drets laborals i el medi ambient.

Carrefour i Mercadona són els màxims exponents d’aquestes pràctiques en l’Estat espanyol a l’encapçalar el rànquing de les grans empreses que dominen el sector de la venda al detall. Ambdós supermercats sumen gairebé el 40% de la quota de mercat de la distribució d’aliments, segons dades del 2007.

A l’Estat espanyol, tan sol set cadenes de supermercats controlen el 75% de la distribució de menjar. Es tracta, després de Carrefour i Mercadona, d’Eroski, Alcampo, El Corte Inglés i les dues principals centrals de compres majoristes Euromadi (amb Spar, Schlecker, Guissona…) i IFA (amb Condis, Coaliment, Supersol…). Mai el mercat de la distribució d’aliments havia estat en tan poques mans, el que proporciona a aquestes empreses un enorme poder a l’hora de decidir què mengem, quin preu paguem per allò que consumim i com es produeix.

Així mateix, els supermercats determinen un model d’agricultura i de pagesia on les produccions familiars i a petita escala no tenen cabuda, promovent un model d’agricultura industrial, intensiva i insostenible. El monopoli exercit pels supermercats i la pressió als agricultors ha conduït a una situació on aquests cada vegada cobren menys per allò que conreen. Els preus en origen dels productes agrícoles han arribat a multiplicar-se fins a per onze en destinació, segons dades del sindicat agrari COAG. I es calcula que més del 60% del benefici final del preu del producte es concentra en els supermercats. Actualment, a l’Estat espanyol poc més del 5% de la població activa és camperola.

El model de distribució comercial dels supermercats comporta també conseqüències negatives per a qui formen part de la seva plantilla laboral. Els treballadors d’aquests centres estan sotmesos a una estricta organització laboral neotaylorista caracteritzada per ritmes de treball intensos, tasques repetitives i rutinàries, causants d’esgotament, estrès i malalties laborals pròpies del sector. Pel que fa a les condicions contractuals, prevalen els baixos salaris i els horaris atípics que generen en els treballadors serioses dificultats per a conciliar la seva vida laboral amb la social i familiar.

A pesar que Mercadona ha buscat conrear la imatge d’una empresa familiar, preocupada pel benestar dels seus treballadors i consumidors, igual que les grans cadenes del sector, destaca per imposar unes condicions de treball abusives i practica una política de gestió de la mà d’obra que es basa en el manteniment d’una pressió constant als treballadors per a assegurar el seu rendiment. A l’Estat espanyol, una de les principals lluites sindicals contra una empresa de la gran distribució va ser la mantinguda en 2006 pels treballadors de Mercadona en el Centre Logístic de Sant Sadurní d’Anoia. A més Mercadona ha tingut diverses sentències contràries, per acomiadaments improcedents i assetjament en el treball, durant els últims anys.

Avui qui hauria de donar explicacions enfront dels jutges no són els sindicalistes del SAT amb Juan Manuel Sánchez Gordillo al capdavant, sinó el propietari de Mercadona, Juan Roig, per les pràctiques abusives de Mercadona, que li han permès pastar una de les principals fortunes del país, i ja de passada per a donar explicacions dels foscs fils que mou darrera de les bambalines de la política valenciana.

L’acció portada a terme pels sindicalistes del SAT pot ser il·legal, però en el context de crisi aguda en el qual ens trobem és del tot legítima, mentre que precaritzar les condicions laborals pot ser, lamentablement, legal però no té res de legítim. I cada vegada són més les persones conscients d’això. D’aquí que front la legitimitat i el suport a aquestes mobilitzacions, l’única opció del poder sigui la repressió i la criminalització.

Solidaritat, doncs, amb aquells que no es resignen i lluiten.

* Article d’Esther Vivas publicat al diari Público, 09/08/2012

** Esther Vives és activista social i coautora del llibre “Supermercados, no gracias” (Icaria ed.).

Llegir més »